TORRE DE MADELOC

Cotlliure (29/07/2012)

4 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 250 m

Durada: 1 h 30

GORGES DE LA FOU

Arles (10/10/2011)

3.5 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 175 m

Durada: 2 h

TERRERS D'ILLA

Illa (10/10/2011)

2.5 Km (anar i tornar)

Desnivell:± 50 m

Durada: 1 h 30'

TORRES DE CABRENÇ

La Manera (11/08/2013)

10.1 Km (circular)

Desnivell: ± 600 m

Durada: 4 h 30'

EL CANIGÓ

Villerac (21/09/2016)

9.0 Km (circular)

Desnivell: ± 850 m

Durada: 5 h

SANT CRISTAU

Sant Joan de l'Albera (09/11/2019)

6.9 Km (circular)

Desnivell: ± 600 m

Durada: 4 h

Sant Cristau

Caminada complerta i bonica. Pel camí gaudirem de diferents tipus de boscos, unes vistes excepcionals (especialment del de Puig de Sant Cristau, un 100 Cims), un paisatge espectacular, una ermita preromànica i una de Romànica, construccions militars del segle XIX i un bonic dolmen.

VISTES

Caminada de grup. Avui serem onze i ens trobarem a Sant Joan de l’Albera. Excepcionalment en dissabte, per no coincidir amb les eleccions de demà i puguem votar tots tranquil·lament (que a vegades se’ns fa una mica tard). Comencem a caminar més o menys a l’hora prevista, després del cinefòrum que fem a l’aparcament.

Decidim començar per, en teoria, la pujada forta al principi. La idea és que la baixada sigui més suau... però un cop a la baixada, no veurem massa diferència, només que en alguns trams planeja una mica per després tornar a baixar amb ganes.

Ens enfilem per un corriol costerut, en algun tram no massa fresat, però ben senyalitzat amb marques grogues que procurem no perdre. A la pujada, diferents tipus de boscos: suredes, alzinars i fins i tot un petit rodal de castanyers que donen un toc de color a la tardor. També algun carlet, en un any en que s’han fet ben pocs bolets.

Al coll de la Font s’obren les vistes cap a la Catalunya Nord. Fa vent, res de l’altre món, però prou per que la visibilitat avui sigui excel·lent (hem encertat el dia). D’aquí al cim ja només queda ben poc.

Des del modest cim del puig de Sant Cristau (1.011 m) les vistes són excepcionals (i més avui): la Plana del Rosselló, el golf de Lleó, el Canigó, mig ennuvolat, el Puigmal, el Bassegoda i l’Alta Garrotxa, el Puigsacalm, Cabrera, Rocacorba, el Montseny, el Montnegre, les Gavarres, el Montgrí, la plana empordanesa o l’albera, amb el Puig Neulós a estones fent honor al seu nom, entre altres.

Al cim, a més, hi ha l’ermita que li dóna nom, preromànica i recentment restaurada (i usada com a refugi lliure). Era la capella del castell, del segle XI, del que només en queden les restes de la torre i poca cosa més.

Hi ha llocs d’on costa marxar i aquest n’és un. Després de gaudir sense preses de les vistes i refer una mica les forces, decidim continuar una miqueta més. El vent, tot i no ser molt fort, si seria molest per dinar i ho farem més avall arrecerats.

Baixant passem per unes plataformes per a bateries i uns petits magatzems de municions, situades al Coll de Branca i el de Llinàs. Aquestes obres militars es van construir a finals del segle XIX per reforçar el sistema defensiu del castell de Bellaguarda (al Pertús), juntament amb el camí estratègic al puig de Sant Cristau.

Com que anem d’hora, mentre uns quants ens esperaran al coll de Llinàs, la resta pugem al puig de la Balma, per allargar una mica la caminada (avui força curta). Amb les vistes una mica tapades per la vegetació, i una mica més avall de Sant Cristau, està bé per caminar una mica més, però si no s’hi puja tampoc ens perdríem gaire res de nou.

Una altra vegada tots junts dinem al coll de Llinàs, arrecerats del vent i amb sol molt agradable (que si no fos perquè el dia és curt, i anem en grup, convidaria a fer la migdiada).

Un cop refetes les forces continuem la baixada. Per un camí equivocat. En algun punt ens hem saltat una bifurcació que no hem vist tot seguint unes marques grogues més llargues i algunes fletxes. Gràcies als GPS’s i a un altre camí, però, ens tocarà enfilar-nos una mica més per tornar al correcte (no surt al track).

El camí de baixada és relliscós, tot. Malgrat anar en compte avui serà el dia de les caigudes: la Maite, l’Edurne, en Josep i la Fina (tres vegades) acabaran per terra, i a la resta ens anirà just alguna vegada més.

Ja cap al final, quan el camí se suavitza una mica passem pel dolmen (del Puig) de na Cristiana. Forma part d’un conjunt de cent quaranta-set a aquesta banda del Pirineu, de finals del neolític, fa uns 5000/5500 anys enrere.

Ja al final del tot, última visita, a l’ermita de Sant Joan de l’Albera, romànica, tot i que amb algunes modificacions posteriors. Molt a prop seu hi ha una font bonica.

Com sempre, per acabar de passar un gran dia (per la caminada i la companyia), got al Pertús i cap a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 09-11-2019

Kilòmetres: 6.9

Desnivell: 600 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si. Inici a Sant Joan de l'Albera.

Ressenya

Senyalitzada amb marques grogues (i punts taronges) i pals indicadors. Tot i això les marques grogues poden marcar més d'un camí, pel que cal ressenya i/o mapa i/o TRACK wikiloc.

Sortim de l'aparcament de Sant Joan de l'Albera, reculant per la pista asfaltada per on hi haurem arribat (de baixada). A l'alçada d'una casa deixem l'asfalt i girem a la dreta per un corriol al principi poc marcat. Pal indicador al Coll de la Font.

Després d'una pujada continuada (relativament forta) arribarem a la carena i al coll de la Font. Sant Cristau ens queda a la vista a la nostra esquerra. Continuem seguint les marques grogues per la carena.

Un cop fet el cim baixem per l'altra banda, en direcció al coll de Llinars (que tindrem també a la vista). Pal indicador al cim (ull! baixant, a no perdre les marques grogues).

Coll de Llinars (pal indicador). Si volem allargar una miqueta la caminada podem pujar al Puig de la Balma, deixant les marques grogues i continuant recte segons venim, amunt, per un camí evident i sense pèrdua possible. Un cop vist aquest cim tornem al coll de Llinars.

Al coll de llinars baixem en direcció al dolmen de la balma de na Cristiana (pal indicador). Ull! al cap de poc el camí es bifurca, hem de seguir el de l'esquerra. De fet nosaltres ens vam equivocar i en vam seguir un també marcat amb marques grogues més llargues i fletxes (també grogues)(no surt al track). Si això passa, quan arribem a una bifurcació on s'ajunten marques blanques, s'ha girar a l'esquerra seguint les marques blanques fins a retrobar les grogues una mica més amunt.

Un cop arribem a la pista asfaltada, girem a l'esquerra fins a arribar al cotxe.

Nota, és pot fer al revés, els punts de referència seran els mateixos i l'orientació una miqueta més fàcil.

Fotos

El Canigó

Volta circular al mític Canigó, la muntanya sagrada dels Països Catalans. Paisatge d’alta muntanya a tocar del mar, amb magnífiques vistes... si la boira ho permet.

FINALMENT

En tinc moltes ganes. Fa massa temps que està a la llista de pendents. Seran gairebé quatre hores d’anar i quatre de tornar, al mateix dia, però al final me’n treuré les ganes.

La primera por és com estarà la pista per arribar al refugi dels Cortalets... malament, però no prou perquè no pugui arribar-hi amb el meu petit Fàbia (vigilant i amb una mica de paciència... i tardant gairebé una hora per fer vint-i-dos kilòmetres). Començo a caminar a les onze, a l’hora prevista.

Segona por: el temps. Totes les previsions que he mirat diuen que estarà ennuvolat fins a aquesta hora i llavors s’aclarirà, sortint el sol. De moment s’acompleixen, i el cim que anava veient tapat pel camí ara està ben net de núvols (desprès fallaran, però ja seré força amunt).

M’enfilo fins al refugi (de fet, he aparcat una mica més avall, al Ras de Cortalets). Busco el camí que surt del seu darrera i em començo a enfilar encara més. Primer per una magnífica pineda de pi negre amb neret, més endavant pels prats que m’acompanyaran pràcticament fins al final.

Pujo per la Cresta de Barbet, tot fent ziga-zagues. El paisatge és bonic, però comencen a aparèixer les primeres boires. Boires que, arribant dalt de la cresta, en prou feines em deixaran veure el Canigó i, encara menys, els paisatges cap al sud. Que hi farem! Després de tanta estona de cotxe i la pujada, ara tampoc es tracta de recular (i la boira no és tant espessa com per fer patir).

Baixo cap a la Portella de Vallmanya i poc després, quan el camí es troba amb el que puja de Marialles, giro a dreta i encaro l'última pujada, en principi, poca cosa. Tercera por: la Canal de la Xemeneia, d’on he llegit tota mena de versions (des de poca cosa fins a perillosa). És una grimpada llarga, almenys pel que estic acostumat a fer, amb un parell de passos delicats, però poc o gens complicada (arreu pots posar els peus i agafar-te bé), una mica aèria, però a mi que em fan una mica de por les alçades, ben poques vegades tinc aquesta sensació. En resum, s’ha de vigilar (i segurament millor no anar-hi si està humida i/o amb gel), però no és complicada i la sensació de perill o inseguretat gairebé no la tens.

Hi he anat entre setmana buscant tranquil·litat... i un cop a dalt em trobo la classe d’un institut (vint o vint-i-cinc adolescents dinant). Busco un racó apartat per dinar i esperar una mica. Els nois i noies marxaran, però la boira no. Em quedo amb unes vistes molt limitades, pràcticament només a les muntanyes del voltant i alguna vall del nord. Em quedaré amb la sensació d’haver fet aquest cim a mitges, satisfet per haver-ho “aconseguit”, però decebut per trobar-hi mig premí (per mi fer un cim sense vistes és com anar a un salt d’aigua sec, el camí pot ser molt bonic... però et quedes amb les ganes de tornar-hi).

Bé, almenys al cim puc contemplar, també, una mica de fauna alpina, com voltors, corbs, gralles de bec-groc i un còlit gris. Qui no es conforma és per que no vol.

Tenia l’esperança que fos boira passatgera, però cada cop se n’hi va posant més (sense ser preocupant). Baixo pel camí fàcil i més habitual. La baixada se’m fa una mica avorrida amb la visibilitat limitada a un centenar de metres (amb alguna clariana amb una mica més). A més, avui he decidit anar amb les botes de muntanya, que tampoc calia (però això no ho sabia), i ho noto (o això suposo), ja que només començar el descens em noto els genolls carregats (quan això no em passa mai (cosa que atribueixo al caminar diferent).

Arribo a baix a les cinc, també sobre l’hora prevista (sense que m’hagi marcat fer-ho ni hagi estat pendent de l’hora). Cansat però satisfet, quatre hores i a casa... me n’he tret les ganes, però això és per fer-ho ben poques vegades més (o cap).


Fitxa Tècnica

Data: 21-09-2016

Kilòmetres: 9.2

Desnivell: 850 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Ressenya

Molt ben senyalitzada i d'orientació molt fàcil. Sortint de darrera el refugi cal seguir les marques del GR-10 per al cap de ben poc (indicadors), girar a la dreta i seguir les marques grogues (atenció a no desviar-nos per un petit recorregut, només marcat amb fites). Cal seguir aquestes marques (tampoc hi ha desviacions evidents) fins passat el coll de la Portella, on el camí s'ajunta amb el que puja de Marialles (pals indicadors). Aquí girem a la dreta i només cal seguir les marques grogues fins al cim i pràcticament fins al final (quan el camí es torna a ajuntar amb el GR). TRACK Wikiloc

Nota: la pista per arribar-hi està en força mal estat (alguns trams del mig i al final), tot i això amb un cotxe petit s'hi arriba amb paciència i poc a poc (millor, però, cotxes alts o 4x4).


Fotos

Torres de Cabrenç

Caminada molt bonica per boscos sovint amb grans arbres: castanyers, avellaners, roures, fagedes i algun pi. Ideal per fer tot l'any, a l'estiu per ombrívola, a la tardor pels seus colors, a l'hivern solejada i a la primavera pels diferents ambients. Les vistes des de les Torres són espectaculars.

PER NO MIRAR EL MAPA

Marxo de casa a les deu. Improvisant. Tinc ganes de fer-ne alguna més o menys a prop i no massa complicada. En trio una del llibre "A peu per l'Alta Garrotxa". Em llegeixo com arribar-hi, però no se m'acut mirar cap mapa... de manera que no veig que m'hi estaré més de dues hores (si arribo a mirar el mapa, doncs, no hi vaig. Però ja que hi sóc...).

Entre una cosa i l'altra arribo al poble de la Manera a quarts d'una, Començo a caminar a migdia. I començo a pujar, i pujar, per sort, sempre per boscos ombrívols, entre castanyedes, avellanoses, rouredes, fagedes i alguna pineda. Sovint amb arbres força grans. I continuo pujant, afortunadament, també, de forma relativament suau. Tampoc tinc presa i m'ho agafo amb calma. El camí, de moment, està molt ben marcat (ben diferent al d'ahir). De tant en tant, entre arbres, es deixen veure les vistes que gaudirem des del cim.

Les torres de Cabrenç formaven part del conjunt ´defensiu més important de la zona. Van ser la residència dels lloctinents dels comtes de Besalú fins al segle X. La torre Nord, del segle XIV, està molt ben restaurada (amb una llar de foc al segon pis). Des del seu cim les vistes al Canigó, les Salines, els cims de la Garrotxa i la plana del Rosselló són impressionants.

Pujo fins a la torre del Mig (del segle XIII), tancada, i tot seguit fins a torre Sud o de l'Homenatge (del segle IX). En aquesta última amb les restes d'un castell i una capella dedicada a Sant Miquel (en queda mitja volta). És, també, la més alta, hi ho aprofito per dinar sense preses, sota una ombra, amb una tramuntana suau però fresca i les magnifiques vistes. M'hi estic una bona estona, el dia és clar i la visibilitat força bona (només una mica espatllada pels ruixats que s'estan formant als Pirineus més occidentals).

A la baixada continuo seguint la ressenya, que està bé... només que un dels camins per on em fa passar està ben embardissat i s'acaba perdent. El trobo unes esgarrinxades després. Havia d'haver seguit les marques taronges, tal i com indicava el cartell (i tal i com poso al track i a la fitxa tècnica).

De Baixada, el mateixos boscos ombrívols però xafogosos (força menys que ahir). Per sort, arribant al poble hi ha la font de Dalt, que raja amb ganes i va molt bé per refrescar-me i netejar-me una mica... em queden més de dues hores de cotxe fins a casa (que ara faig per l'Empordà, ja posats a fer Turisme).

Sort que en volia fer una a prop... però ha valgut la pena, ha set molt més bonica del que em pensava.


Fitxa Tècnica

Data: 11-08-2013

Kilòmetres: 10.1.

Desnivell: 600 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Ressenya

No senyalitzada com a tal. Ressenya extreta de "A peu per l'Alta Garrotxa" (De Cossetània) tot i que parcialment modificada (un dels camins de la ressenya és gairebé impracticable). Sortint de la Manera per el carrer de dalt i de la font cal seguir les marques grogues i vermelles (reforçades amb algun cartell). Passades les Torres, ja baixant, passat el mas en runes, en un pla al trobar una pista, cal deixar-les per passar a seguir les taronges. Cal una ressenya, senzilla, i/o mapa i/o TRACK Wikiloc


Fotos

Torre de Madeloc

Passejada fins a la torre de vigilància de Madeloc, del segle XIII. Des dels seus 656 metres d'alçada les vistes, en dies clars, a la Costa Vermella, les Alberes i la Plana Rossellonenca són impressionants.

PER APROFITAR EL DIA

Arribo al cotxe cap a les sis de la tarda... la caminada pel Camí de Ronda, com sempre, se m'ha allargat una mica. Tot i això decideixo acabar el dia a la Torre de Madeloc, com ja tenia mig pensat.

Quan hi arribo, però, veig que s'hi d'acabar d'arribar a peu després d'una pujadeta (em pensava que s'arribava a dalt en cotxe). M'ho penso una mica, entre una cosa i l'altra ja són les set, haig de tornar a casa (són dues hores llargues) i porto caminant més de cinc hores (badant i amb parades... però cinc hores).

Encara em queden forces i ves a saber quan podré tornar aquí, a més el dia és força clar... i faig un últim esforç.

El camí és ample, asfaltat i va pujant més o menys de forma suau. Si hi ha dies que no saps perquè no tires, avui és un dels que em passa el contrari. Pujo ràpid i sense esforç (després també baixaré mig corrents).

De camí les vistes ja valien la pena, des de dalt la torre de vigilància, del segle XIII, són, encara, una mica més impressionants (en dies ben clars han de ser espectaculars). Per una banda, gairebé tota la Costa Vermella, per una altra, les Alberes, a l'altra la plana del Rosselló (i a l'altra, els núvols i la calitja amaguen, suposo, el Canigó).

Arribaré a casa a les deu de la nit, però haurà valgut la pena. En dos dies me n'adono que em queda pendent una bona part de la Catalunya Nord... a veure si, a peu o no, mica en mica la vaig descobrint.


Fitxa Tècnica

Data: 29-07-2012

Kilòmetres: 4.

Desnivell: 250 m.

Durada: 1 h 30'.

Dificultat: baixa.

Circular: no.

Ressenya

Només cal seguir la pista asfaltada. Inici a la pista que hi porta.TRACK Wikiloc

Per una ruta més llarga, veure també: Pic de Sallafort a l'Albera


Fotos

Els Terrers d'Illa

Passejada curta i planera fins als bonics Terrers d'Illa, un paisatge excepcional de xemeneies de fades declarat Monument Natural de França ("Site Classe des Orgues d'Ille sur Tet").

PER APROFITAR EL DIA.

Havent dinat, segona visita del dia. Una altra passejada curta, sumant les excursions d'avui, en prou feines passarem dels sis Kilòmetres... tot i l'objectiu d'avui no era caminar sinó més aviat fer el turista.

Paguem l'entrada i comencem a caminar una altra vegada. Pel camí algunes aturades que serveixen d'introducció al que veurem poc més endavant (gràcies a la guia que ens ha donat a l'entrada). També algunes escultures curioses.

Els Terrers o el paratge dels Orgues és un amfiteatre de parets tallades en columnes que fan una alçada de 10 a 12 metres. Un paisatge molt bonic, però fràgil i àrid que es va remodelant, poc a poc, amb cada pluja.

Les columnes s'anomenen, també, xemeneies de fades (o "senyoretes amb barret"), degut a la capa dura que les cobreix (que indiquen, a més, com havia esta el turó que cobria aquesta zona abans de la seva formació).

Sense temps per a gairebé res més, no volem arribar molt tard a casa, tornem sense encantar-nos tant com a l'anada. Dues hores llargues de cotxe, però molt ben aprofitades. Tornem, també, amb moltes idees per a futures excursions, pensant que tenint la Catalunya Nord relativament tant prop, almenys a mi, m'és tan desconeguda. Espero anar-hi posant solució, ni que sigui mica en mica.


Fitxa Tècnica

Data: 10/10/2011

Kilòmetres: 2.5 (aprox).

Desnivell: ±50 m.

Durada: 1 h 30'.

Circular: no.

Dificultat: Baixa.

Participants: l'Isa i jo. 

Ressenya

No té pèrdua. Cal pagar entrada i només està obert a l'estiu. TRACK Wikiloc   

Més informació a http://tourisme-ille.lescigales.org.


Fotos

Gorges de la Fou

Una passarel·la de més d'1.5 Km recorre l'acolorit i estret congost de la Fou. El canyó que forma aquesta petita riera en alguns punts no arriba al metre i els penya-segats que l'envolten als més de 200 metres d'alçada.

NI CAMINANT PER PASSAREL·LES

Dilluns, la meva botifarrada a la hispanitat, faig festa avui en lloc de dimecres. Ho aprofitaré per fer una visita que fa temps que tinc pendent (i una altra més o menys de passada). Una mica lluny, això si, dues hores llargues en cotxe (afortunadament amb el de l'Isa, i no amb el meu pot... que em porta igualment a tot arreu, però d'una altra manera).

Continua fent molta calor, i molt sol. Arribem a mig matí a l'entrada de la Fou, paguem l'entrada, ens posem el casc obligatori i comencem a caminar. Una passarel·la recorre aquest congost tallat pel riu Fou. En alguns punts la seva amplada no arriba al metre i els penya-segats que l'envolten fan fins a 200 metres d'alçada.

De fet, és tan estret i ombrívol que, de forma similar al que passa a les coves, la seva temperatura és inferior a la de l'"exterior". En màniga curta, fins i tot passem una mica de fred.

Les passarel·les i la xarxa superior (necessària, si hem de fer cas a les pedres que hi ha sobre, treuen una mica d'encant al lloc (tot i que és l'única manera de fer-les accessibles). Tot i això, les gorgues que hi ha al congost, amb les seves formes i colors variats són molt bonics i val la pena fer el grapat de Kilòmetres que hem fet per veure-les (abans no tanquin a l'hivern).

De camí, diversos cartells ajuden a identificar les plantes que es troben als penya-segats. Algunes de molt comunes, però d'altres de més interessants i/o rares de veure, sovint enfilades cingles amunt. 

La caminada és curta i sempre per passarel·les... això però, no impedeix que estigui a punt de caure un parell de vegades. Una per no veure que hi havia un graó i l'altra per empuntagar-me en l'únic ferro que sobresortia en tot el camí... si és que...

Sortint, un altre cop sota el sol intens, fem uns pocs Kilòmetres per dinar al costat de la carretera, abans d'anar cap a la següent visita del dia (veure més amunt).


Fitxa Tècnica

Data: 10/10/2011

Kilòmetres: 3.5 (aprox).

Desnivell: ± 175 m.

Durada: 2 h.

Circular: no.

Dificultat: Baixa.

Participants: l'Isa i jo.

Ressenya

No té pèrdua. Cal pagar entrada i només està obert a l'estiu. TRACK Wikiloc   

Més informació a www.gorgesdelafou.com.


Fotos