TORRE DE MADELOC

Cotlliure (29/07/2012)

4 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 250 m

Durada: 1 h 30

GORGES DE LA FOU

Arles (10/10/2011)

3.5 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 175 m

Durada: 2 h

TERRERS D'ILLA

Illa (10/10/2011)

2.5 Km (anar i tornar)

Desnivell:± 50 m

Durada: 1 h 30'

TORRES DE CABRENÇ

La Manera (11/08/2013)

10.1 Km (circular)

Desnivell: ± 600 m

Durada: 4 h 30'

EL CANIGÓ

Villerac (21/09/2016)

9.0 Km (circular)

Desnivell: ± 850 m

Durada: 5 h

SANT CRISTAU

Sant Joan de l'Albera (09/11/2019)

6.9 Km (circular)

Desnivell: ± 600 m

Durada: 4 h

ROCA GELERA

Eus (22/08/2020)

4.1 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 120 m

Durada: 2 h 30'

SANT MARTÍ DE CANIGÓ

Castell de Vernet (22/08/2020)

3.9 Km (circular)

Desnivell: ± 260 m

Durada: 3 h 30'

ROC DE MALLORCA

Castellnou (23/09/2020)

3.7 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 220 m

Durada: 2 h 30'

Roc de Mallorca

Cim modest (100 Cims) però amb unes vistes espectaculars a les muntanyes de la Catalunya Nord i més enllà. A més, l’excursió comença al bell poble de Castellnou. Hi ha versions més llargues de l’excursió que també valen la pena.

TRAMUNTANA

La intenció era anar al Tuc Dormidor, però consultant el maps ens adonem que és més lluny del que havíem calculat. Canviem d’idea i com que en aquesta zona en tenim moltes de pendents, escollim una altra excursió. Per sort, un cop al cim on anirem veurem que de tots els del voltant és l’únic cobert amb boira. Abans d’anar-hi també volíem passar per Sant Miquel de Cuixà, però els diumenges al matí està tancat i haurà d’esperar a una altra ocasió.

Deixem el cotxe a l’aparcament de Castellnou. Comencem a caminar tot visitant aquest bonic poble, travessant-lo de baix a dalt, per desviar-nos a l’esquerra i començar a seguir un camí al costat d’un torrent. Deixem a la nostre dreta l’imponent castell de Castellnou (que obrirà al públic l’any que ve, però això ho descobrirem a la baixada).

Passat el torrent el camí s’enfila amb ganes. La pujada és curta, però forta, sense ombres. Fa calor, però menys que els dies anteriors, a més, bufa una tramuntana suau que ens farà més suportable la caminada.

Arribem a un collet on girem a l’esquerra. El cim ja ens queda a la vista, després d’una pujada més suau.

Un cop al cim, aguantant la tramuntana com podem fem les fotos de rigor, aquí si bufa fort. La visibilitat és bona i les vistes són realment espectaculars: als nostres peus Castellnou, el seu castell i la plana del Rosselló, més enllà l’Albera, les Salines, el Canigó, el Força Real, Queribús, Bugarach...  

Com que anem una mica d’hora allarguem la caminada fins a una punta propera, per acabar de gaudir de les vistes d’aquesta serra pelada. Hi ha una versió una miqueta més llarga i circular que, d’haver-ho sabut, segurament ara la faríem (ara se’ns faria molt tard per dinar).

Reculem més o menys per on hem vingut i, un cop al poble, hi acabem de fer la volta sencera. Val molt la pena. Ho aprofito per comprar-me un entrepà per dinar. Ens pararem poc després de marxar per menjar-me’l mentre la Clara es prepara el seu dinar. Per aprofitar una mica més el dia farem una volta per Ceret, amb racons bonics, però que ens decep una miqueta... tot i que segurament perquè venim d’Eus, Vilafranca de Conflent i Castellnou.


Fitxa Tècnica

Data: 23-08-2020

Kilòmetres: 3.7

Desnivell: 220 m.

Durada: 2 h 30'(amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si. Inici a Castellnou (aparcament a l'entrada del poble).

Ressenya

No senyalitzada però d'orientació fàcil. La ressenya de sota és orientativa i és aconsellable acompanyar-la de mapa i/o TRACK wikiloc.

Entrem al poble per la Porta de Millars i girem a l'esquerra per seguir el carrer d'Avall, que més endavant es convertirà en un camí que passa pel costat d'una torre. Tot seguit es converteix en un sender que travessa un torrent.

Poc passat el torrent ens quedarà a la dreta un altre sender ample i que puja amb ganes, el seguirem fins a un coll.

Un cop al coll trobarem un altre sender, que seguirem a l'esquerra ja fins al cim (de seguida veurem un parell de corriols, també a l'esquerra, que també pugen al cim de manera més directe, si volem, i que podem fer servir per baixar).

Abans o després de la caminada val la pena fer una volta pel poble, molt bonic (el castell s'està restaurant i obrirà el 2021).

Nota: Es pot fer, entre altres versions més llargues, una volta circular de 5 Km, que fa pinta de ser bonica, almenys a partir del cim començant a seguir marques grogues, fins a la carretera que porta a Castellnou, i de la carretera al poble per arribar-hi per la seva església (no sé si senyalitzada o no, nosaltres no la vam fer).

Fotos

Sant Martí de Canigó

Situada en un entorn excepcional, als peus del massís del Canigó, el monestir romànic de Sant Martí del Canigó destaca per la seva bellesa i la singularitat dels seus elements. Caminada curta i fàcil entre castanyers és una visita imprescindible de la Catalunya Nord.

PER FI!

Feia molts anys que en tenia ganes, i finalment ho podré fer (que ja tocava). La idea era fer una visita turística, però pujar a Sant Martí de Canigó, si bé curta i fàcil, és una bona excursió.

Sortim de l’aparcament de Castell de Vernet, primer per carrers i tot seguit per una pista asfaltada. De seguida pujant tot fent marrades, primer a ple sol, després per una frondosa castanyeda, on agrairem la seva ombra. Després de dinar i amb la calor, la pujada es fa una mica pesada (en condicions normals o, sabent-ho prèviament, segur que no).

A mig camí passem per Sant Martí Vell, una fotogènica ermita romànica, dels segles XI i XII, restaurada als anys 70 del segle passat. Al seu costat hi ha una font que raja generosa i aprofitem per veure i refrescar-nos.

En poca estona més arribem al monestir. Només es pot fer la visita guiada i ens haurem d’esperar mitja hora. És en francès (en català només per grups, prèvia sol·licitació), però si el volem veure no ens queda cap més remei. La Clara no entendrà gaire res, però jo entendré entre el setanta i el vuitanta per cent de les bones explicacions que fa la guia, tot i que de tant en tant desconnecto una mica (dura una hora). Sant Martí de Canigó és una bonica abadia romànica ben restaurada, situada en un entorn de gran bellesa. Del segle XI, de construcció singular destaquen, per diferents motius, tots els seus elements: el claustre, la cripta, l’església, el campanar i les tombes.

Un cop feta la visita ens enfilem fins a un mirador proper, des d’on es pot fer la típica foto del monestir des de dalt, molt guapa.

La baixada la farem per un altre camí, tot seguint un PR que porta a Vernet. Al final de la primera baixada no està del tot ben marcat i ens desviem a la dreta per un camí que poc més endavant es converteix en impossible (i més per un PR). Per sort ens creuem amb una parella i ens indiquen el camí correcte. Al final de la baixada havíem de travessar el riu... i un cop fet, només cal que seguim el camí ample i ben fresat que va baixant per una castanyeda fins a arribar al poble.

Encara relativament d’hora, tenim temps d’anar a comprar alguna cosa i tot seguit visitar el bell poble de Vilafranca de Conflent. A última hora del dia, amb molta menys gent, ben tranquil·lament (i només amb alguna botiga tancada). Ens quedarà pendent pujar al castell, però el dia que fem el Tren Groc (en un futur), segurament ho podrem fer.


Fitxa Tècnica

Data: 22-08-2020

Kilòmetres: 3.9

Desnivell: 260 m.

Durada: 3 h 30'(amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si. Inici a Castell de Vernet (indicat arreu com "le Casteil", el seu nom francès). Aparcament del poble (senyalitzat).

Ressenya

Senyalitzada amb pals indicadors i, la baixada, amb marques de PR. La ressenya de sota és orientativa i, almenys per fer la baixada, és aconsellable acompanyar-la de mapa i/o TRACK wikiloc.

De l'aparcament seguim el carrer Canigó fins just abans de l'església de Sant Martí, on girarem a l'esquerra per una pista asfaltada (o entre l'església i un restaurant, si venim d'una altra banda). En tot cas seguim els pals indicadors a l'Abadia. A partir d'aquí no té cap més secret que anar seguint la pista (bona part asfaltada), tot passant per Sant Martí Vell.

Val la pena visitar el monestir o, si més no, enfilar-se al mirador (senyalitzat, que surt de prop de la botiga).

La baixada és més maca tornant pel mateix camí. Tot i això, si la volem fer circular, un cop al monestir, en un dels primers edificis veurem uns pals indicadors en direcció a "Casteil" i marques blanques i grogues de PR, que només hem de seguir (escasses). Sempre pel camí més ample i fresat només haurem de parar molta atenció al arribar a un torrent en la primera baixada. Aquí hem de buscar les marques i travessar-lo (i no anar a la dreta, tal com sembla que faci el sender).

Fotos

Roca Gelera

Tot caminant per una brolla d’estepes de muntanya arribarem a una bonica i curiosa pila de blocs granítics: és el cim de Roca Gelera. 100 Cims, té magnífiques vistes al Canigó, els Pirineus, la Catalunya Nord i una mica més enllà.

D’HORA DE VERITAT

La intenció és, aprofitant la furgo, dormir al coll de Roca Gelera. Però la boira ens fa baixar una mica més avall. Tot i això, aquesta vegada començarem a caminar d’hora de veritat, com fem ben poques vegades (això vol dir a quarts de nou).

La caminada comença a la pista que hi ha poc abans del coll. Tot i que la ruta ja es prou curta encara l’escurcem una miqueta pujant un tros amb el cotxe. Un cop aparcats continuem per la mateixa pista, que gairebé arriba al cim, sempre a la vista. Ho fem per una brolla d’estepa de muntanya, un paisatge ben diferent al que estem acostumats.

Obert cap a totes bandes el cim té molt bones vistes, especialment a la plana del Rosselló, les muntanyes de la Catalunya Nord i una mica més enllà. També al massís del Canigó, però avui està tapat de núvols i no es deixa veure, com bona part dels Pirineus (i algun altre).

És un cim molt característic i bonic, format per blocs granítics on s’ha de grimpar. La Clara hi puja fins a dalt, jo em veig amb cor de fer-ho, però no de baixar després... de fet, haig d’ajudar a fer-ho a la Clara, indicant-li on és millor posar els peus. Em quedo a dos metres, però el compto com a fet igualment.

D’aquestes piles de blocs se’n veuen repartits aquí i allà, segurament donarien per fer-hi una excursió més llarga (i em quedo una mica amb les ganes).

La tornada la fem pel mateix camí per acabar d’hora. D’entrada aprofitarem al matí per visitar el bell poble d’Eus, que ens agrada molt. A la tarda, farem una excursió curta (veure a sobre).


Fitxa Tècnica

Data: 22-08-2020

Kilòmetres: 4.1

Desnivell: 120 m.

Durada: 2 h 30'(amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si. Inici al coll de Roca Gelera (de fet, a una pista que hi ha uns metres abans, venint de Prada de Conflent).

Ressenya

No senyalitzada però d'orientació molt fàcil. TRACK wikiloc.

Del coll només cal seguir la pista. Sempre per la més ample i principal en deixarem dues a la dreta (una que va a unes antenes i una poc després, de baixada, les dues amb barreres). El cim sempre el tindrem davant a la vista (tot i que les roques del cim només es veuen des del trencant a les antenes).

Més endavant, just abans que la pista comenci a baixar, la deixarem per agafar un corriol a la dreta (marcat amb fites), que en pocs metres ens portarà fins al cim.

Fotos

Sant Cristau

Caminada complerta i bonica. Pel camí gaudirem de diferents tipus de boscos, unes vistes excepcionals (especialment del de Puig de Sant Cristau, un 100 Cims), un paisatge espectacular, una ermita preromànica i una de Romànica, construccions militars del segle XIX i un bonic dolmen.

VISTES

Caminada de grup. Avui serem onze i ens trobarem a Sant Joan de l’Albera. Excepcionalment en dissabte, per no coincidir amb les eleccions de demà i puguem votar tots tranquil·lament (que a vegades se’ns fa una mica tard). Comencem a caminar més o menys a l’hora prevista, després del cinefòrum que fem a l’aparcament.

Decidim començar per, en teoria, la pujada forta al principi. La idea és que la baixada sigui més suau... però un cop a la baixada, no veurem massa diferència, només que en alguns trams planeja una mica per després tornar a baixar amb ganes.

Ens enfilem per un corriol costerut, en algun tram no massa fresat, però ben senyalitzat amb marques grogues que procurem no perdre. A la pujada, diferents tipus de boscos: suredes, alzinars i fins i tot un petit rodal de castanyers que donen un toc de color a la tardor. També algun carlet, en un any en que s’han fet ben pocs bolets.

Al coll de la Font s’obren les vistes cap a la Catalunya Nord. Fa vent, res de l’altre món, però prou per que la visibilitat avui sigui excel·lent (hem encertat el dia). D’aquí al cim ja només queda ben poc.

Des del modest cim del puig de Sant Cristau (1.011 m) les vistes són excepcionals (i més avui): la Plana del Rosselló, el golf de Lleó, el Canigó, mig ennuvolat, el Puigmal, el Bassegoda i l’Alta Garrotxa, el Puigsacalm, Cabrera, Rocacorba, el Montseny, el Montnegre, les Gavarres, el Montgrí, la plana empordanesa o l’albera, amb el Puig Neulós a estones fent honor al seu nom, entre altres.

Al cim, a més, hi ha l’ermita que li dóna nom, preromànica i recentment restaurada (i usada com a refugi lliure). Era la capella del castell, del segle XI, del que només en queden les restes de la torre i poca cosa més.

Hi ha llocs d’on costa marxar i aquest n’és un. Després de gaudir sense preses de les vistes i refer una mica les forces, decidim continuar una miqueta més. El vent, tot i no ser molt fort, si seria molest per dinar i ho farem més avall arrecerats.

Baixant passem per unes plataformes per a bateries i uns petits magatzems de municions, situades al Coll de Branca i el de Llinàs. Aquestes obres militars es van construir a finals del segle XIX per reforçar el sistema defensiu del castell de Bellaguarda (al Pertús), juntament amb el camí estratègic al puig de Sant Cristau.

Com que anem d’hora, mentre uns quants ens esperaran al coll de Llinàs, la resta pugem al puig de la Balma, per allargar una mica la caminada (avui força curta). Amb les vistes una mica tapades per la vegetació, i una mica més avall de Sant Cristau, està bé per caminar una mica més, però si no s’hi puja tampoc ens perdríem gaire res de nou.

Una altra vegada tots junts dinem al coll de Llinàs, arrecerats del vent i amb sol molt agradable (que si no fos perquè el dia és curt, i anem en grup, convidaria a fer la migdiada).

Un cop refetes les forces continuem la baixada. Per un camí equivocat. En algun punt ens hem saltat una bifurcació que no hem vist tot seguint unes marques grogues més llargues i algunes fletxes. Gràcies als GPS’s i a un altre camí, però, ens tocarà enfilar-nos una mica més per tornar al correcte (no surt al track).

El camí de baixada és relliscós, tot. Malgrat anar en compte avui serà el dia de les caigudes: la Maite, l’Edurne, en Josep i la Fina (tres vegades) acabaran per terra, i a la resta ens anirà just alguna vegada més.

Ja cap al final, quan el camí se suavitza una mica passem pel dolmen (del Puig) de na Cristiana. Forma part d’un conjunt de cent quaranta-set a aquesta banda del Pirineu, de finals del neolític, fa uns 5000/5500 anys enrere.

Ja al final del tot, última visita, a l’ermita de Sant Joan de l’Albera, romànica, tot i que amb algunes modificacions posteriors. Molt a prop seu hi ha una font bonica.

Com sempre, per acabar de passar un gran dia (per la caminada i la companyia), got al Pertús i cap a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 09-11-2019

Kilòmetres: 6.9

Desnivell: 600 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si. Inici a Sant Joan de l'Albera.

Ressenya

Senyalitzada amb marques grogues (i punts taronges) i pals indicadors. Tot i això les marques grogues poden marcar més d'un camí, pel que la ressenya de sota és aconsellable acompanyar-la de mapa i/o TRACK wikiloc.

Sortim de l'aparcament de Sant Joan de l'Albera, reculant per la pista asfaltada per on hi haurem arribat (de baixada). A l'alçada d'una casa deixem l'asfalt i girem a la dreta per un corriol al principi poc marcat. Pal indicador al Coll de la Font (que seguim).

Després d'una pujada continuada (relativament forta) arribarem a la carena i al coll de la Font. Sant Cristau ens queda a la vista a la nostra esquerra. Continuem seguint les marques grogues per la carena.

Un cop fet el cim baixem per l'altra banda, en direcció al coll de Llinars (que tindrem també a la vista). Pal indicador al cim (ull! baixant, a no perdre les marques grogues).

Coll de Llinars (pal indicador). Si volem allargar una miqueta la caminada podem pujar al Puig de la Balma, deixant les marques grogues i continuant recte segons venim, amunt, per un camí evident i sense pèrdua possible. Un cop vist aquest cim tornem al coll de Llinars.

Al coll de llinars baixem en direcció al dolmen de la balma de na Cristiana (pal indicador). Ull! al cap de poc el camí es bifurca, hem de seguir el de l'esquerra. De fet nosaltres ens vam equivocar i en vam seguir un també marcat amb marques grogues més llargues i fletxes (també grogues)(no surt al track). Si això passa, quan arribem a una bifurcació on s'ajunten marques blanques, s'ha girar a l'esquerra seguint les marques blanques fins a retrobar les grogues una mica més amunt. Passem pel dolmen i continuem seguint les marques.

Un cop arribem a la pista asfaltada, girem a l'esquerra fins a arribar al cotxe.

Nota, és pot fer al revés, els punts de referència seran els mateixos i l'orientació una miqueta més fàcil.

Fotos

El Canigó

Volta circular al mític Canigó, la muntanya sagrada dels Països Catalans. Paisatge d’alta muntanya a tocar del mar, amb magnífiques vistes... si la boira ho permet.

FINALMENT

En tinc moltes ganes. Fa massa temps que està a la llista de pendents. Seran gairebé quatre hores d’anar i quatre de tornar, al mateix dia, però al final me’n treuré les ganes.

La primera por és com estarà la pista per arribar al refugi dels Cortalets... malament, però no prou perquè no pugui arribar-hi amb el meu petit Fàbia (vigilant i amb una mica de paciència... i tardant gairebé una hora per fer vint-i-dos kilòmetres). Començo a caminar a les onze, a l’hora prevista.

Segona por: el temps. Totes les previsions que he mirat diuen que estarà ennuvolat fins a aquesta hora i llavors s’aclarirà, sortint el sol. De moment s’acompleixen, i el cim que anava veient tapat pel camí ara està ben net de núvols (desprès fallaran, però ja seré força amunt).

M’enfilo fins al refugi (de fet, he aparcat una mica més avall, al Ras de Cortalets). Busco el camí que surt del seu darrera i em començo a enfilar encara més. Primer per una magnífica pineda de pi negre amb neret, més endavant pels prats que m’acompanyaran pràcticament fins al final.

Pujo per la Cresta de Barbet, tot fent ziga-zagues. El paisatge és bonic, però comencen a aparèixer les primeres boires. Boires que, arribant dalt de la cresta, en prou feines em deixaran veure el Canigó i, encara menys, els paisatges cap al sud. Que hi farem! Després de tanta estona de cotxe i la pujada, ara tampoc es tracta de recular (i la boira no és tant espessa com per fer patir).

Baixo cap a la Portella de Vallmanya i poc després, quan el camí es troba amb el que puja de Marialles, giro a dreta i encaro l'última pujada, en principi, poca cosa. Tercera por: la Canal de la Xemeneia, d’on he llegit tota mena de versions (des de poca cosa fins a perillosa). És una grimpada llarga, almenys pel que estic acostumat a fer, amb un parell de passos delicats, però poc o gens complicada (arreu pots posar els peus i agafar-te bé), una mica aèria, però a mi que em fan una mica de por les alçades, ben poques vegades tinc aquesta sensació. En resum, s’ha de vigilar (i segurament millor no anar-hi si està humida i/o amb gel), però no és complicada i la sensació de perill o inseguretat gairebé no la tens.

Hi he anat entre setmana buscant tranquil·litat... i un cop a dalt em trobo la classe d’un institut (vint o vint-i-cinc adolescents dinant). Busco un racó apartat per dinar i esperar una mica. Els nois i noies marxaran, però la boira no. Em quedo amb unes vistes molt limitades, pràcticament només a les muntanyes del voltant i alguna vall del nord. Em quedaré amb la sensació d’haver fet aquest cim a mitges, satisfet per haver-ho “aconseguit”, però decebut per trobar-hi mig premí (per mi fer un cim sense vistes és com anar a un salt d’aigua sec, el camí pot ser molt bonic... però et quedes amb les ganes de tornar-hi).

Bé, almenys al cim puc contemplar, també, una mica de fauna alpina, com voltors, corbs, gralles de bec-groc i un còlit gris. Qui no es conforma és per que no vol.

Tenia l’esperança que fos boira passatgera, però cada cop se n’hi va posant més (sense ser preocupant). Baixo pel camí fàcil i més habitual. La baixada se’m fa una mica avorrida amb la visibilitat limitada a un centenar de metres (amb alguna clariana amb una mica més). A més, avui he decidit anar amb les botes de muntanya, que tampoc calia (però això no ho sabia), i ho noto (o això suposo), ja que només començar el descens em noto els genolls carregats (quan això no em passa mai (cosa que atribueixo al caminar diferent).

Arribo a baix a les cinc, també sobre l’hora prevista (sense que m’hagi marcat fer-ho ni hagi estat pendent de l’hora). Cansat però satisfet, quatre hores i a casa... me n’he tret les ganes, però això és per fer-ho ben poques vegades més (o cap).


Fitxa Tècnica

Data: 21-09-2016

Kilòmetres: 9.2

Desnivell: 850 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Ressenya

Molt ben senyalitzada i d'orientació molt fàcil. Tot i això sempre és aconsellable portar i/o acompanyar la ressenya de sota amb un mapa i/o TRACK Wikiloc.

Sortint de darrera el refugi cal seguir les marques del GR-10 per al cap de ben poc (indicadors), girar a la dreta i seguir les marques grogues (atenció a no desviar-nos per un petit recorregut, només marcat amb fites). Cal seguir aquestes marques fins passat el coll de la Portella (tampoc hi ha desviacions evidents), on el camí s'ajunta amb el que puja de Marialles (pals indicadors). Aquí girem a la dreta i només cal seguir les marques grogues fins al cim, i pràcticament ja fins al final (quan el camí es torna a ajuntar amb el GR).

Nota: la pista per arribar-hi està en força mal estat (alguns trams del mig i al final), tot i això amb un cotxe petit s'hi arriba amb paciència i poc a poc (millor, però, cotxes alts o 4x4).


Fotos

Torres de Cabrenç

Caminada molt bonica per boscos sovint amb grans arbres: castanyers, avellaners, roures, fagedes i algun pi. Ideal per fer tot l'any, a l'estiu per ombrívola, a la tardor pels seus colors, a l'hivern solejada i a la primavera pels diferents ambients. Les vistes des de les Torres són espectaculars.

PER NO MIRAR EL MAPA

Marxo de casa a les deu. Improvisant. Tinc ganes de fer-ne alguna més o menys a prop i no massa complicada. En trio una del llibre "A peu per l'Alta Garrotxa". Em llegeixo com arribar-hi, però no se m'acut mirar cap mapa... de manera que no veig que m'hi estaré més de dues hores (si arribo a mirar el mapa, doncs, no hi vaig. Però ja que hi sóc...).

Entre una cosa i l'altra arribo al poble de la Manera a quarts d'una, Començo a caminar a migdia. I començo a pujar, i pujar, per sort, sempre per boscos ombrívols, entre castanyedes, avellanoses, rouredes, fagedes i alguna pineda. Sovint amb arbres força grans. I continuo pujant, afortunadament, també, de forma relativament suau. Tampoc tinc presa i m'ho agafo amb calma. El camí, de moment, està molt ben marcat (ben diferent al d'ahir). De tant en tant, entre arbres, es deixen veure les vistes que gaudirem des del cim.

Les torres de Cabrenç formaven part del conjunt ´defensiu més important de la zona. Van ser la residència dels lloctinents dels comtes de Besalú fins al segle X. La torre Nord, del segle XIV, està molt ben restaurada (amb una llar de foc al segon pis). Des del seu cim les vistes al Canigó, les Salines, els cims de la Garrotxa i la plana del Rosselló són impressionants.

Pujo fins a la torre del Mig (del segle XIII), tancada, i tot seguit fins a torre Sud o de l'Homenatge (del segle IX). En aquesta última amb les restes d'un castell i una capella dedicada a Sant Miquel (en queda mitja volta). És, també, la més alta, hi ho aprofito per dinar sense preses, sota una ombra, amb una tramuntana suau però fresca i les magnifiques vistes. M'hi estic una bona estona, el dia és clar i la visibilitat força bona (només una mica espatllada pels ruixats que s'estan formant als Pirineus més occidentals).

A la baixada continuo seguint la ressenya, que està bé... només que un dels camins per on em fa passar està ben embardissat i s'acaba perdent. El trobo unes esgarrinxades després. Havia d'haver seguit les marques taronges, tal i com indicava el cartell (i tal i com poso al track i a la fitxa tècnica).

De Baixada, el mateixos boscos ombrívols però xafogosos (força menys que ahir). Per sort, arribant al poble hi ha la font de Dalt, que raja amb ganes i va molt bé per refrescar-me i netejar-me una mica... em queden més de dues hores de cotxe fins a casa (que ara faig per l'Empordà, ja posats a fer Turisme).

Sort que en volia fer una a prop... però ha valgut la pena, ha set molt més bonica del que em pensava.


Fitxa Tècnica

Data: 11-08-2013

Kilòmetres: 10.1.

Desnivell: 600 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Ressenya

No senyalitzada com a tal. Cal una ressenya més complerta que la de sota (tot i que pot ser senzilla), i/o mapa i/o TRACK Wikiloc.

Jo la vaig fer amb la ressenya extreta de "A peu per l'Alta Garrotxa" (de l'editorial Cossetània) tot i que parcialment modificada (un dels camins de la ressenya és gairebé impracticable). Sortint de la Manera pels carrers de Dalt i de la Font cal seguir les marques grogues i vermelles (reforçades amb algun pal indicador). Passades les Torres, ja baixant, passat el mas en runes, en un pla al trobar una pista, cal deixar-les per passar a seguir les taronges.


Fotos

Torre de Madeloc

Passejada fins a la torre de vigilància de Madeloc, del segle XIII. Des dels seus 656 metres d'alçada les vistes, en dies clars, a la Costa Vermella, les Alberes i la Plana Rossellonenca són impressionants.

PER APROFITAR EL DIA

Arribo al cotxe cap a les sis de la tarda... la caminada pel Camí de Ronda, com sempre, se m'ha allargat una mica. Tot i això decideixo acabar el dia a la Torre de Madeloc, com ja tenia mig pensat.

Quan hi arribo, però, veig que s'hi d'acabar d'arribar a peu després d'una pujadeta (em pensava que s'arribava a dalt en cotxe). M'ho penso una mica, entre una cosa i l'altra ja són les set, haig de tornar a casa (són dues hores llargues) i porto caminant més de cinc hores (badant i amb parades... però cinc hores).

Encara em queden forces i ves a saber quan podré tornar aquí, a més el dia és força clar... i faig un últim esforç.

El camí és ample, asfaltat i va pujant més o menys de forma suau. Si hi ha dies que no saps perquè no tires, avui és un dels que em passa el contrari. Pujo ràpid i sense esforç (després també baixaré mig corrents).

De camí les vistes ja valien la pena, des de dalt la torre de vigilància, del segle XIII, són, encara, una mica més impressionants (en dies ben clars han de ser espectaculars). Per una banda, gairebé tota la Costa Vermella, per una altra, les Alberes, a l'altra la plana del Rosselló (i a l'altra, els núvols i la calitja amaguen, suposo, el Canigó).

Arribaré a casa a les deu de la nit, però haurà valgut la pena. En dos dies me n'adono que em queda pendent una bona part de la Catalunya Nord... a veure si, a peu o no, mica en mica la vaig descobrint.


Fitxa Tècnica

Data: 29-07-2012

Kilòmetres: 4.

Desnivell: 250 m.

Durada: 1 h 30'.

Dificultat: baixa.

Circular: no.

Ressenya

Només cal seguir la pista asfaltada. Inici a la pista que hi porta. TRACK Wikiloc.

Per una ruta més llarga, veure també: Pic de Sallafort a l'Albera.


Fotos

Els Terrers d'Illa

Passejada curta i planera fins als bonics Terrers d'Illa, un paisatge excepcional de xemeneies de fades declarat Monument Natural de França ("Site Classe des Orgues d'Ille sur Tet").

PER APROFITAR EL DIA.

Havent dinat, segona visita del dia. Una altra passejada curta, sumant les excursions d'avui, en prou feines passarem dels sis Kilòmetres... tot i l'objectiu d'avui no era caminar sinó més aviat fer el turista.

Paguem l'entrada i comencem a caminar una altra vegada. Pel camí algunes aturades que serveixen d'introducció al que veurem poc més endavant (gràcies a la guia que ens ha donat a l'entrada). També algunes escultures curioses.

Els Terrers o el paratge dels Orgues és un amfiteatre de parets tallades en columnes que fan una alçada de 10 a 12 metres. Un paisatge molt bonic, però fràgil i àrid que es va remodelant, poc a poc, amb cada pluja.

Les columnes s'anomenen, també, xemeneies de fades (o "senyoretes amb barret"), degut a la capa dura que les cobreix (que indiquen, a més, com havia esta el turó que cobria aquesta zona abans de la seva formació).

Sense temps per a gairebé res més, no volem arribar molt tard a casa, tornem sense encantar-nos tant com a l'anada. Dues hores llargues de cotxe, però molt ben aprofitades. Tornem, també, amb moltes idees per a futures excursions, pensant que tenint la Catalunya Nord relativament tant prop, almenys a mi, m'és tan desconeguda. Espero anar-hi posant solució, ni que sigui mica en mica.


Fitxa Tècnica

Data: 10/10/2011

Kilòmetres: 2.5 (aprox).

Desnivell: ±50 m.

Durada: 1 h 30'.

Circular: no.

Dificultat: Baixa.

Participants: l'Isa i jo. 

Ressenya

No té pèrdua. Cal pagar entrada i només està obert a l'estiu. TRACK Wikiloc   

Més informació a http://tourisme-ille.lescigales.org.


Fotos

Gorges de la Fou

Una passarel·la de més d'1.5 Km recorre l'acolorit i estret congost de la Fou. El canyó que forma aquesta petita riera en alguns punts no arriba al metre i els penya-segats que l'envolten als més de 200 metres d'alçada.

NI CAMINANT PER PASSAREL·LES

Dilluns, la meva botifarrada a la hispanitat, faig festa avui en lloc de dimecres. Ho aprofitaré per fer una visita que fa temps que tinc pendent (i una altra més o menys de passada). Una mica lluny, això si, dues hores llargues en cotxe (afortunadament amb el de l'Isa, i no amb el meu pot... que em porta igualment a tot arreu, però d'una altra manera).

Continua fent molta calor, i molt sol. Arribem a mig matí a l'entrada de la Fou, paguem l'entrada, ens posem el casc obligatori i comencem a caminar. Una passarel·la recorre aquest congost tallat pel riu Fou. En alguns punts la seva amplada no arriba al metre i els penya-segats que l'envolten fan fins a 200 metres d'alçada.

De fet, és tan estret i ombrívol que, de forma similar al que passa a les coves, la seva temperatura és inferior a la de l'"exterior". En màniga curta, fins i tot passem una mica de fred.

Les passarel·les i la xarxa superior (necessària, si hem de fer cas a les pedres que hi ha sobre, treuen una mica d'encant al lloc (tot i que és l'única manera de fer-les accessibles). Tot i això, les gorgues que hi ha al congost, amb les seves formes i colors variats són molt bonics i val la pena fer el grapat de Kilòmetres que hem fet per veure-les (abans no tanquin a l'hivern).

De camí, diversos cartells ajuden a identificar les plantes que es troben als penya-segats. Algunes de molt comunes, però d'altres de més interessants i/o rares de veure, sovint enfilades cingles amunt. 

La caminada és curta i sempre per passarel·les... això però, no impedeix que estigui a punt de caure un parell de vegades. Una per no veure que hi havia un graó i l'altra per empuntagar-me en l'únic ferro que sobresortia en tot el camí... si és que...

Sortint, un altre cop sota el sol intens, fem uns pocs Kilòmetres per dinar al costat de la carretera, abans d'anar cap a la següent visita del dia (veure més amunt).


Fitxa Tècnica

Data: 10/10/2011

Kilòmetres: 3.5 (aprox).

Desnivell: ± 175 m.

Durada: 2 h.

Circular: no.

Dificultat: Baixa.

Participants: l'Isa i jo.

Ressenya

No té pèrdua. Cal pagar entrada i només està obert a l'estiu. TRACK Wikiloc   

Més informació a www.gorgesdelafou.com.


Fotos