Camins de Ronda de la   COSTA BRAVA   Els camins de ronda deuen el seu nom a les rondes o guàrdies que han fet, tradicionalment, les patrulles, resseguint la línia de la costa, per a vigilar el contraban i el trànsit d’embarcacions (tot i que sovint, anteriorment, havien set camins de pescadors, usats per anar a pescar o en cas de naufragi).   La Costa Brava ofereix una gran diversitat de paisatges, alternant penya-segats, cales i planes. A grans trets, però, a causa de la seva geologia, es pot dividir en quatre grans unitats: el Cap de Creus (metamòrfic), el Montgrí (calcari), les Gavarres i Cadiretes (granítics) i les planes al·luvials que separen aquests massissos (sedimentàries). Els Camins de Ronda són una magnifica via per descobrir i gaudir d'aquests paisatges tan diferents i, sovint, tan meravellosos.
Nota: les estrelles només indiquen si m'han agradat més o menys (totalment subjectiu). En cap cas dificultat ni altres.  Colera - LLança  Llança - Port de la selva  Port de la Selva - Cala Tavallera  Cala Tavallera - Cap de Creus  Variant cales del Cap de creus (nord)  Cap de Creus - Cadaqués  Cadaqués - Cala Jóncols  Cala Jóncols - l'Almadrava  L'Almadrava - Roses  -  Roses - Sant Martí d'Empuries  Sant Martí d'Empúries - Cala Montgó   Cala Montgó - Cala Ferriol   Cala Ferriol - L'Estartit -  L'Estartit - Pals    Pals - Fornells   Fornells - Tamariu   Tamariu - Calella   Calella - Palamós  Palamós - Platja d'Aro   Platja d'Aro - Sant Feliu  Sant Feliu de Guíxols- Tossa de Mar    Sant Feliu - Cala del Romaguer  Cala del Romaguer -  Vallpresona   Vallpresona - Tossa de Mar  Tossa - Lloret  Variant cales de Tossa   Lloret - Blanes   OBJECTIU ACONSEGUIT!!! La idea era anar fent trams dels camins de ronda per, en tres anys (del 2009 al 2011), acabar fent tota la Costa Brava, de Colera fins a Blanes (tot i que no de forma no lineal). També en diferents èpoques de l'any, encara que la major part els vaig fer a l'estiu (per poder practicar una altra de les meves aficions, posar-me unes ulleres i un tub i gaudir de la fauna i flora marines... i, de passada, també, trencar una mica el moreno paleta). És per aquest últim motiu, doncs, que molts trams són més aviat curts. Els més caminadors, probablement, amb moltes menys particions ho podran fer... però com he dit sempre, en el meu cas, el que més m'interessa no és fer més quilòmetres, ni més ràpid, sinó gaudir del camí...i aquí ho he fet, i molt. Pel camí, una mica de tot, des de camins que semblen més aviat un passeig marítim, fins a senders gairebé impossibles de seguir o inexistents, des del que estan molt ben senyalitzats, fins al que no (en tot cas la meva intenció ha set la de passar sempre el més a prop del mar possible. Aprofito per puntualitzar que vaig fer els Camins de Ronda o que més s'hi assemblés, no el GR-92, que no són el mateix, tot i que a vegades coincideixin). També, des de trams molt castigats per la urbanització, fins a trams espectaculars que res tenen a envejar a moltes meravelles naturals del món. Sigui com sigui, l'experiència ha estat fantàstica i no me'n penedeixo gens, realment aconsellable. Ho dic convençut que, més endavant, repetiré, si més no, els trams que més m'han agradat. Rarament em marco objectius d'aquest tipus i ara que s'ha acabat, segurament, ho trobaré a faltar... o no, perquè ja em volta pel cap, tot i que no hi posaré data, continuar Colera amunt fins a Argelers... però això, ja s'anirà veient.   En aquesta pàgina hi trobaràs una explicació de cada caminada, més o menys ben feta segons la inspiració del dia, a més d'algunes fotos. No són ressenyes, tot i que hi he inclòs una petita fitxa tècnica que, crec, poden ser útils, o si més no orientatives, a qui es marqui un objectiu semblant. Xevi Blancafort. Desembre del 2011.
Colera - Llança La intenció, en 2 o 3 anys és acabar fent tota la Costa Brava pels camins de Ronda. Per començar, aquest primer tram, el del més al nord. Segurament, també, un dels més bonics. Poc urbanitzat amb platges relativament tranquil·les i racons molt bonics, com la cala Bramant, que conviden al bany.
Clica sobre les imatges per veure-les més grans COLERA   PUNTA DEL FRARE I ILLA GROSSA LA RATLLADA (I CAMÍ DE RONDA)   PLATJA GARBET CAP RAS   CALA RASTELL I CALA BRAMANT PLATJA DE CAP RAS LLANÇA       TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades	QUE BÉ, QUIN AIRET! UI!... QUE HAUREM DE CÒRRER!   Marxem al matí d'hora, a les 8, per no haver-nos de possar a caminar massa tard. Cap a les 10 arribem a Colera i aparquem... al costat del mar! A la primera! Em sembla que no m'havia passat mai a l'estiu.   La idea més que fer una caminada, que també, és passar el dia de cala en cala i anar-nos banyant on ens vingui de gust. Fa, però, una tramuntana molt suau i al cap de cop decidim aprofitar el ventet per caminar tan com poguem i, si hi ha sort, arribar fins a Llança, per tornar, això sí, parant-nos a banyar.   Tenim sort, però la caminada s'allarga perquè anem badant a tot arreu, fent fotos i contemplant el paisatge... tardem gairebé tres hores en arribar a Llança... i encara no ens hem banyat!!! El camí, el paisatge i les cales per on anem passant, és molt bonic i està en una zona, afortunadament, poc urbanitzada.   Porto Vambes (de tennis) i, almenys per aquest tram, no és el calçat més adecuat. La veritat és que avui estic més "torpesillo" del normal... de fet, només surtir de casa ja m'he fet una rascadeta saltant la tanca del garatge. I clar, entre tanta relliscadeta i doblades de tormell, al final acabo de 4 grapes... ni una rascadeta... però l'Isa, a hores d'ara encara riu i se n'en riu.   Hem agafat els diners justos, pel camí, però, comencen a faller les piles de la petita càmera compacte que porto avui (després de pensar-m'ho molt, he deixat la reflex a casa... les fotos no quedaran tan bé, però així no patiré gens), i la Isa les sandàlies li enceten els tormells... ja a Llança entrem al super comptant els diners, amb 15 euros, rascant les butxaques de la motxilla (d'on fins i tot surten pesos xilens!), hem de comprar piles, més aigua, titites i esparadrap. Ho aconseguim... i fins i tot en tenim per un parell de llaunes de refresc!   Un cop tot arreglat girem cua. Fem la primera parada a la Cala Bramant, segurament la més maca que hem vist. Ens hi quedarem una bona estona i em trec les ganes de posar-m'he les ulleres i el tub. Tot i que no és un dels millors llocs per fer snokel, les parets són molt verticals i de seguida guanya profunditat, en molt poc tros m'ho passo molt bé veient un grapat de coses (peixos com doncelles, momes, sards, serrans o salpes, anemones, poseidonies, eriçons o diferents espècies d'esponges o eriçons).   Em trec el "mono"... però acabo ben marejat. Sort, que com que és migdia ho aprofitem per menjar-nos els entrepans de dinar (una bona pensada). Em refaig força.   La cala està "ensotada" i quan en marxem veiem que, mirant la muntanya, el cel s'esta tapant i sembla que la pluja es vulgui acostar cap al mar. Anirem tornant sense pressa, fent més fotos, però fent alguna drecera (el cel s'anirà) i, al final, sense banyar-nos enlloc més... tot i que més d'una cala s'ho mereixia!!!   Bé, el que perdem per una banda, ho guanyem per l'altre. No caminem sota el sol i no fa tanta calor... fins i tot cauen 4 gotes, poques, però, per refrescar-nos una mica.   La pluja, al final se n'ha anat cap a Figueres i la Garrotxa. Faig una última banyada a la platja de Colera i cap a casa... gairebé a les 6 de la tarda. Al final ha estat un dia molt i molt ben aprofitat i una gran estrena dels camins de ronda, que vull anar fent... em sembla que serà díficil trobar gaires trams millors... ja ho veurem. De moment, la setmana que ve, més.
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 06/07/09 Quilòmetres: 10 (aprox. Anar i tornar). La tornada es podria escurçar retallant el Cap Ras i la Punta del Frare. Desnivell: ± 250 m. Durada: - Dificultat: baixa (atenció a la calor a l'estiu i la tramuntana). Circular: no Senyalitzada amb marques grogues (i blanques i vermelles quan coincideix amb el GR-92). Inici al port de Colera (o al passeig de Llança). Entre aquestes dues poblacions hi ha servei d'autobús (Sarfa) i tren. TRACK Wikiloc Participants: l'Isa i jo.
Llança - Port de la Selva Etapa de tràmit. Tram molt ben condicionat, amb racons bonics i platges tranquil·les, però gairebé del tot urbanitzat, el que li treu gairebé tot l'encant, que d'altra banda segur que tindria.
Clica sobre les imatges per veure-les més grans   LLANÇA, CAP RAS I CAP DE CERVERA (I EL CASTELLAR) LES CARBONERES PLATGES DE LA FARELLA, LES TONYINES I DEL CAU DEL LLOP CAMÍ DE RONDA I VISTES PLATJA D'EN VIDAL, CAP DE BOL I PLATJA S'ARANELLA (CAP I FAR) PORT DE LA SELVA TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades	ETAPA DE TRÀMIT TRAMUNTANA REFRESCANT   Marxo tard, a les 9... per culpa de la Salander dels pebrots. Em té enganxat i ahir no vaig poder de llegir fins a les quatre. Això vol dir que començo a caminar cap les 11... avui, però, no me n'hauré de penedir. Bufa una mica de tramuntana. Prou fluixa per no molestar, però prou forta per no passar gens de calor... en ple agost!!!! A més em bufa d'esquena, que no sé si ajuda, però si més no no destorba.   El camí és ample, planer i molt ben marcat. Res a veure amb les esgarrinxades de la setmana passada. Res a veure, tampoc, amb els paisatges dels trams anteriors. El camí salta de platja en platja, amb racons molt bonics... però sempre per zones més o menys urbanitzades... el que, al meu parer, treu gran part d'encant a la zona. Llàstima.   Una cosa bona, molt bona, però, és que malgrat que és el primer cap de setmana d'agost, amb alguna excepció... platges i cales no estan massificades!!!! Hi ha gent a tot arreu, però en moltes fins i tot es pot estirar la tovallola a primera línia!!!!! I pel que veig, aparcar força a prop!!!!   Faig tot el camí d'una tirada, entretenint-me només per fer fotos i parant per dinar al cap de s'Arenella. Ho aprofito per treure'm la samarreta per que em toqui una mica el sol (a veure si mica en mica el moreno paleta ho sigui una mica menys), però a cap de poc me l'haig de tornar a posar, la tramuntana em toca de ple (ho he buscat expressament)... i gairebé m'agafa fred!!!!   No em paro, tampoc, per fer snorkel... tot i que carretejaré les ulleres i el tub des del principi. El vent té les seves avantatges, però també els seus inconvenients. El mar està una mica mogut, tampoc és mala mar, hi ha molta gent banyant-se, però no em vull arriscar a trencar-me el cap amb una roca. Que hi farem. M'agrada molt, però ja m'he anat traient el "mono" les setmanes anteriors.   Em banyo a Port de la Selva. Em queda una hora. Em plantejo tornar a peu, però em fa força mandra. Ho faré amb bus, tal i com tenia planejat (he recollit els horaris a l'oficina d'informació turística de Llança abans de començar a caminar). És pràctic... i molt més barat que el taxi de la setmana passada!!!!! (que vam haver d'agafar "per força"). Per desgràcia no n'hi ha gaires.   Aquesta setmana no he caigut. Continua doncs, l'empat a un.
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 02/08/09 Quilòmetres: 9 (només anada, ).  Desnivell:  170 m. Durada: - Dificultat: baixa (atenció a la calor a l'estiu i la tramuntana). Circular: no (entre aquestes dues poblacions hi ha servei d'autobús, Sarfa). senyalitzada amb marques grogues (i blanques i vermelles, coincideix amb el GR-92). TRACK Wikiloc Participants: Només jo.
Port de la Selva - Cala Talabre (CALA TAVELLERA) Primer pel camí de ronda, saltant de cala en cala, sovint solitàries. Després més per l'interior, amb vistes molt boniques i sempre per brolles esplèndides, riques en flora i fauna. El cap de Creus, d'una bellesa salvatge, mai no deixa de sorprendre, després d'un racó bonic, en queda un altre de millor encara me'n falta molt per descobrir.
Clica sobre les imatges per veure-les més grans CALA TAMARIUA   BERNATS, FLORS I VISTA   CALA FORNELLS CALA TORTA  CAP DEL CORQUELL (I VOLTANTS) EL BOC I LA CABRA VISTES (CAP EL CAP DE CREUS) I CALA TALABRE VISTES TORNANT (CALA TAMARIUA) TORRENT (CÒRREC) I TORTUGA DE RIEROL       TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades	CALES SOLITÀRIES FLORS, ERMITANS, POPS... I TORTUGUES!   Com que no n'aprendré mai, començo a caminar cap a les 11... i en un dels dies que es preveuen més calorosos de l'any (almenys de moment). Començo Pel Camí de Ronda, de cala Tamariua a la Cala d'Aiguadolç. Espectacular, sembla que el Cap de Creus no em deixarà mai de sorprendre'm. Vaig de cala en cala per una brolla florida, entretenint-me, com sempre, fent fotos a flors i paisatge.   La suada, però, també és impressionant. Arribo a Cala Torta amb la samarreta que sembla que m'hagi banyat amb ella. Estic tot sol, a banda de cala Tamariua, la primera, a la resta de cales o caletes que he travessat no hi ha havia ningú o només alguna barqueta... gairebé costa de creure. Hi faig la primera banyada del dia. Ulleres i tub i cap a l'aigua, que avui no sembla tan freda com l'altre dia (però que deu ser, suposo, per la xafagor que he passat). L'snorkeling és més aviat normalet, tampoc m'hi entretinc gaire, no em vull cansar gaire ja que em queda força caminada). El més destacable, un pop de mida considerable, de fet, quan ens hem vist, no sé qui s'ha espantat més, si ell o jo (donava per unes quantes racions de pop a la gallega). També, ja sortint, el que creia que eren cargoles, resulta que eren crancs ermitans, crec que no n'havia vist tants de plegats (devia fer el meu efecte amb les ulleres i el tub en una mica més d'un pam d'aigua, fa un parell o tres d'anys hauria quedat varat panxa a terra).   Menjo una mica (un entrepà), que entre una cosa i una altra ja són la 1, i començo a caminar una altre vegada. Passat la cala del Corquell em començo a enfilar al Puig Gros, seguint un camí, que acabo perdent, per acabar arribant a dalt pel dret. Per sort bufa una mica vent (de garbí o migjorn, crec) i es posa bé. Vaig amb calma, també, per si un cas. Un cop a dalt em trobo, tal i com m'esperava, un camí ample que va planejant, tot seguint la carena, amb boniques vistes cap a les dues bandes (Cap i de Creus i cap de Cervera).   Al cap d'una estona em desvio cap a la cala Talabre, primer per un camí ample ben marcat, llavors per un d'estret, amb marques grogues que acabo perdent una altra vegada. Per acabar d'arribar a la cala haig de fer una grimpadeta, no em fa gens de gràcia, però encara me'n fa menys recular per on he vingut, estant a 20 metres de la cala. Només hi seré jo i una família amb una barqueta. Acalorat una altra vegada, el primer que faig es banyar-me (tot i les ganes que en tinc, m'hi fico ben a poc a poc, no fos cas que tinguéssim un tall de digestió).   Els talls de digestió no es tenen pel fet d'entrar a l'aigua, sinó pels canvis sobtats de temperatura (entre altres). Per les nostres venes i arteries no sempre hi circula la mateixa quantitat de sang. El cervell regula el seu flux enviant-ne més allà on és necessari i menys allà on no cal. Quan fem la digestió, per exemple, gran part de la sang està empleada en aquest procés, mentre que altres parts del cos estan menys irrigades (de fet, la digestió és un dels processos que en necessita més... d'aquí, també, la nyonya que ens entra després d'àpats abundants). Si l'estem fem i ens llencem a l'aigua freda, per exemple, quan fa molta calor i el nostre cos està molt calent, el nostre cervell de manera automàtica i reflexa envia sang a la pell i els músculs per regular la nostra temperatura corporal... i com què no en tenim prou per tot (digestió més regulació temperatura més resta de funcions) el cervell es pot quedar "sense", arribant a desmaiar-nos (o en casos més greus, al "col·lapse" del sistema circulatori i a la parada cardiorespiratòria).    Prenc una mica el sol, faig una miqueta d'snorkel (i menys acolorat i més relaxat, ara ja si ficant-me a l'aigua a sac), em menjo l'altre entrepà i torno a caminar. Grimpadeta per sortir de la cala (per l'altre banda, l'única manera d'arribar a la cala, o per mar) i un altre cop a seguir unes marques grogues que acabo perdent més d'una vegada. El genoll, que fins ara havia anat bé, fins i tot a la baixada a la cala (només una miqueta de mal, però molt menys que altres vegades), acaba dient prou, tot i que camino per un lloc pla. Ostres! quina punxada!!! Gairebé com la del primer dia! I més punxadetes després. La intenció era anar fins a cala Tavellera (on vam acabar la setmana passada), però ho deixo estar, el camí per arribar-hi va per l'interior i ja hi vam estar. Ho passo força malament una estoneta, gairebé fins al cap de munt de la pujada. Fins que el camí no és torna molt més ample i comença a baixar suament cap a Port de la Selva no respiro tranquil, en continua fent mal, però mica en mica es converteix en un dolor més o menys "suportable".   Un altre cop a Cala Tamariu faig l'última banyada, per refrescar-me i descansar una mica. Faig, també, un últim snorkel, més curt del que m'agradaria per culpa del genoll (i l'aigua està una mica tèrbola). Un altre pop, una miqueta més petit que el primer, em diu adéu. Excepte pel genoll, el dia ha estat rodó.   En aquesta caminada en un dels torrents (còrrecs) que travesso, i que no dic quin expressament, tinc una sorpresa del tot inesperada: veig fins a 7 o 8 tortugues de rierol (2 d'adultes i 5 o 6 de juvenils). M'hi entretinc una bona estona, i fins i tot els hi puc fer alguna foto. Impressionant.      La  tortuga de rierol és una de les tres espècies de tortugues autòctones de Catalunya. Segurament la més abundant, tot i això està catalogada, si no m'equivoco, com a vulnerable (la categoria anterior a "en perill d'extinció"). És un animal amagadís, que pot arribar als 20 cm de llargada i viu en rius, rieres i torrents de gran part del país, especialment prop de la costa. Les seva principal amenaça, a banda de la destrucció dels seus hàbitats, és la introducció de tortugues de Florida, una espècie invasora que caldria eradicar.
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 09/07/2010 Quilòmetres: 12.5 (Es pot escurçar o partir o allargar) Desnivell: ± 500 m (Aprox). Durada: - Dificultat: mitjana (atenció a la calor a l'estiu i la tramuntana). Cal mapa (i, aconsellable, pantalons llargs). Circular: si, però cal mapa i hi ha camins perdedors. El camí de ronda només arriba a la Cala d'Aiguadolç (5 Km anar i tornar, des de Cala Tamariua, fàcil). TRACK Wikiloc Per anar de Cala Talabre a Cala Tavallera s'han d'afegir uns 2.5 km més a la ruta, i si comencem o acabem al centre de Port de la selva uns 2 km més (anar i tornar fins a cala Tamariua). Senyalitzada parcialment. El primer tram és camí de Ronda de veritat, només cal seguir el camí més ben marcat ran de mar. De cala d'Aiguadolç a Cala Talabre, i d'aquí a cala Tavallera o a enllaçar amb el GR-11, cal mapa o track (tot i que en força parts hi ha marques grogues, a vegades difícils de seguir). Si es vol fer circular, de cala Tavellera a Port de la Selva, senyalitzada com a GR-11 (marques blanques i vermelles). Nota: el tram de GR-11 de Port de la Selva a Cala Tavallera són uns 6 Km (només anada). Participants: només jo.
Cap de Creus - Cala Tavellera Caminada molt bonica pel Cap de Creus, pel GR-11 (inici o final del sender que travessa els Pirineus de punta punta). Entre roques de formes impossibles i una brolla sense ombres s'arriba a la bonica cala Tavallera. Ideal per un bany refrescant i més o menys solitari.
Clica sobre les imatges per veure-les més grans           CALA TAVALLERA           ROQUES  (I L'ISA I JO)   LA PRINCESA I EL DRAC     TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades	CAMINADA ACCIDENTADA PRINCIPI D'INSOLACIÓ (SUPOSEM) I ESGARRINXADES   Amb aquella alegria que ens caracteritza marxem a les 9 de casa. Això vol dir que comencem a caminar cap a les 11... a ple sol. L'idea que tenim, però, és bona. Primer anirem a cala Tavallera i llavors tornarem, com puguem, saltant de cala en cala (tot i que no sabem si hi ha camí).   Arribem a la cala després de dues hores de caminada, sempre sota el sol. És el que el Cap de Creus, que és molt bonic... però no hi ha ni una ombra enlloc. S'agraeix, i de quina manera, el vent del sud, que ens va refrescant.   Avui no ens encantem gaire (almenys comparat amb altres dies), tenim ganes de platja, i el tros bonic, en teoria, és la part final. Només ens entretenim en algunes de les boniques roques, de formes impossibles, que anem trobant pel camí.   Dubtem al trencant de cala Tavallera. Se suposava que hi havia d'haver un cartell però no el veiem enlloc. Tot i així ens arrisquem (a mitges, ja que em sembla veure una marca força esborrada de l'antic GR-11). Avui que ens haguessin anat bé els mapes que sempre porto a sobre (i més tard encara més), avui els he deixat al cotxe. Ostres!!! Sort d'aquesta memòria selectiva que tinc (que fa que no me'n recordi d'aniversaris i coses per l'estil, però que més o menys pugui memoritzar un mapa només mirant-lo un parell de vegades). Encertem, arribem a la cala per on havíem d'arribar-hi.   Un cop a baix, bany refrescant... molt refrescant. L'aigua està molt freda, però em poden les ganes de posar-me les ulleres i el tub per primera vegada aquesta temporada. Un quartet a l'aigua, per una ampla cala de sorra i alguna posidònia a les vores. No gaire estona (en principi ho deixem per alguna cala més endavant, més a prop del cotxe), però tot i això gaudeixo tot contemplant alguna aranya blanca, algun tord verd (un jove preciós) i la fauna més típica (llobarros, donzelles, bogues, sards...). Sempre hi ha alguna sorpresa.   Dinem una mica, tot prenent el sol (per acabar vermellets a trossos) i marxem. Toca pujar i ho fem més o menys pel dret (per un camí poc fresat) . L'Isa, però, un cop a dalt no es troba gaire bé. Pels símptomes (que he buscat un cop ja casa), sembla com "una mica" de insolació. Es troba, a més, dèbil i insegura. Per evitar cansament decidim deixar les cales per un altre dia i tornar cap al cotxe. El primer tros, poc a poc i ara si, pel dret buscant un altre cop el GR evitant totes les pujades i baixades que podem (a més de vermells, acabarem plens d'esgarrinxades). I racionant l'aigua que ens queda... o sigui, no bevent-ne jo (que una mica de cavallerositat, i més quan convé, no fa cap mal).   Per sort una altra vegada pel camí ample, l'Isa es refà força i anem més tranquils. L'única conseqüència seràs arribar assedegats al bar del Cap de Creus (demanant, d'entrada, dues llaunes per a cada un)... i això, havent-nos estalviat fer l'últim quilòmetre (gràcies a fer dit i a que un noi, molt simpàtic ens ha carregat... perquè l'any passat li va passar més o menys el mateix).
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 02/07/2010 Quilòmetres: 15 (Aprox. Anar i tornar) Desnivell: ± 350 m (Aprox). Durada: - Dificultat: mitjana (atenció a la calor a l'estiu i la tramuntana). Cal mapa (i. aconsellable, pantalons llargs). Circular: no, tot i que s'hi pot fer passant per les cales (de fet aquesta era la nostra intenció en tornant, però no va poder ser (veure caminada següent). TRACK Wikiloc Senyalitzada com a GR-11 (marques blanques i vermelles), excepte el camí de baixada a cala Tavallera (cal mapa, almenys venint des de cap de Creus). Nota: per arribar a cala Calabre s'ha d'afegir uns 2 km més (cal mapa o track). Participants: L'Isa i jo.
Variant cales del Cap de Creus (nord) Caminada molt bonica pel Cap de Creus, per acabar el que vam deixar a mitges fa 15 dies (per força). Un altre cop per brolles acolorides, roques impossibles i cales espectaculars. Com sempre amb les ulleres i el tub, que també sota l'aigua sempre hi ha alguna sorpresa.
Clica sobre les imatges per veure-les més grans   CALES DE CALA CULIP I VOLTANTS       CALA CULLERÓ I VOLTANTS RACÓ D'EN GAVARRA I CLOT DE LA VELLOSA   CALA D'AGULLES CALA PORTALÓ     PAPALLONES, IGUANA I OCELLS TROPICALS AL BATTERFLY PARK D'EMPURIABRAVA (CASTELLÓ D'EMPURIES)       TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades	FENT-NOS EL BOIG ... I A PLE SOL, COM SEMPRE.   Ens posem a caminar una mica més d'hora que d'altres dies, tampoc no gaire. L'excursió d'avui és més curta i, en teoria, més fàcil. Tampoc fa tanta calor, cosa que s'agraeix. La primera baixada, fins al refugi de cala Culip la fem per un camí, en un tram, poc marcat. Aconseguim no esgarrinxar-nos. Cosa que també agraïm. Fa un dia bonic, amb aquella llum tan pròpia i especial del Cap de Creus. De seguida faig les primeres fotos... i ja gairebé no pararé. Brolles de tots colors, roques de colors i formes impossibles que fan dubtar, fins i tot, del surrealisme de Dalí, racons i cales boniques i, sovint, solitàries. La vista no dóna a bast. El Cap de Creus no deixa de sorprendre'm. Mai.  Tot això, d'entrada i seguint la pista asfaltada de l'antic Club Mediterranée (afortunadament, avui ja gairebé del tot enderrocat). De fet ens saltem un parell de cartells de prohibit passar, a causa de les obres. Ens juguem que ens ens facin fora i no poder acabar l'excursió... però no ens veu ningú. A la Cala d'Agulles la calor ja és comença a notar, tot i això decidim continuar fins a la propera cala. En teoria hi ha un camí que puja pel dret de la muntanya i va a parar a la pista. En realitat, si hi ha un camí no sembla que hi sigui (o no el veiem) i ens desviem una mica a la dreta, amb el que haurem de fer una mica de volta per trobar la pista, també pel dret. L'Isa, a causa de l'experiència de fa 15 dies, amb raó, no ho veu clar i tot i que no s'enfada, diu que em voldria matar... hi ha misteris de la ment femenina que els homes mai podrem entendre. Un cop a la pista, el camí fins a cala portaló torna a ser ample i hi baixem sense problemes. Ens instal·lem, entre una cosa i una altre ja és gairebé migdia. De seguida, cap a l'aigua, amb les ulleres i el tub, com sempre. Un bon grapat de peixos, els de sempre, segurament, però, de mida més gran (o potser només m'ho sembla). La sorpresa, al final, un petit llenguado (ara feia temps que no en veia). El bany és posa molt bé. Una mica de solet, per anar igualant el color i dinar, per tornar a caminar. Tornem per la pista, seguint-la fins a la carretera del Cap de Creus, on tenim el cotxe (tot i que fem més pujada, el camí és molt més fàcil i se'ns fa més curt del que ens imaginàvem). La intenció és anar a fer el got al Cap de Creus i fer un últim bany, abans de marxar. A la terrassa del bar, però, passa un airet molt agradable, ens agafa mandra i decidim tornar Com que anem relativament d'hora de camí improvisem una parada, per visitar el Batterfly Park d'Empuribrava-Castelló d'Empuries. Val la pena i disfrutem, els dos, tot contemplant un bon grapat d'ocells i pallones tropicals, a més d'un parell d'iguanes (que li agraden molt a l'Isa).
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 16/07/10 Quilòmetres: 5.8 (aprox.). Desnivell:  ± 210 m (aprox). Durada: - Dificultat: baixa (atenció a la calor a l'estiu i la tramuntana). Cal mapa (i, aconsellable, pantalons llargs). Circular: si No senyalitzada. Cal baixar a cala Culip i d'aquí, seguint el camí asfaltat fins gairebé a la cala d'Agulles, a partir d'aquí travessar muntanya amunt per un camí (si es pot dir així), fins a trobar una pista Forestal que baixa fins a Cala Portaló. Es pot tornar per on s'ha vingut o continuant per la pista forestal, que va a sortir a la carretera del Cap de Creus (marcada, també i en aquest tram, com a GR-11). TRACK wikilog Si es vol, en teoria hi ha un altre camí que porta de Cala Portaló a Cala Galladera i d'aquí és pot empalmar, també, amb el GR-11 i/o el camí a Cala Prona (però, això, és teoria no és veu cap camí ben fresat i ho deixo per més endavant). Participants: L'Isa i jo.
Cap de Creus - Cadaqués La bellesa del Cap de Creus no deixa mai de sorprendre, i el camí entre el cap i Cadaqués no és una excepció. Entre brolles mediterrànies s'arriba a cales més o menys solitàries on, a més, segurament, s'hi poden fer els millors "snorkels" de la Costa Brava. Per gaudir tant dins com fora de l'aigua. Si hagués de triar el meu paisatge favorit de Catalunya, el meu seria aquest.
Clica sobre les imatges per veure-les més grans   CAP DE CREUS COVA DE S'INFERN I CALA FREDOSA ROCA DEL CRANC I PRIMERES ESGARRINXADES   CALA JUGADORA RACÓ DE SES IELLES TOMÀQUET DE MAR, BERNAT ERMITÀ I MOMA (L'AIGUA ERA AIXÍ DE CLARA) CALA SECA I EL CAMÍ (... QUI DIU QUE A CERTA EDAT NO ES POT ESTAR ÀGIL???) PLATJA GUILLOLA, PLATJA D'EN LLUÍS I ES JONQUET PORTLLIGAT (... UUUUUUUM... HAVIA DIT ALGUNA COSA DE L'AGILITAT?) CADAQUÉS TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades	CALA SOLITÀRIA SOL, ESGARRINXADES I CAIGUDES   Marxem a les 8, com sempre, per arribar més o menys a quarts de 10 i començar relativament d'hora a caminar. La logística. però, se'ns complica una mica. Deixem el cotxe a Cadaqués, desprès de donar alguna volta... per acabar aparcant pagant. El primer taxi que truquem està ocupat tot el dia, per l'altre (només n'hi ha 2), ens haurem d'esperar 3/4s d'hora. Ho aprofitem per fer un cafè. Volem anar amb taxi fins al Cap de Creus per escurçar la caminada, per la calor i per no haver de patir per quanta estona i on ens banyem.   Entre una cosa i l'altre, però, comencem a caminar cap a les 12.  D'entrada fem un trosset del camí geològic, fins a la bonica Cova de s'Infern. A partir d'aquí m'entra una vena exploradora i anem a buscar el camí, pel dret. Total, que després de voltar més d'una hora, encara som sota el far del Cap de Creus... i plens d'esgarrinxades.   Deixem enrere les boniques cales Fredosa i Jugadora, i la curiosa Roca del Cranc (encara sota el far). El camí passa més per l'interior, per les brolles típiques de la Zona... sense ni una ombra. Ens desviem però, cap al Racó de ses Ielles, on sembla que no hi ha ningú. Unes esgarrinxadetes més, hi arribem... i no hi ningú!!!! A ple Juliol! (dilluns, això si).   Estirem les tovalloles i de seguida agafem les ulleres i el tub... tot i que l'aigua està tan clara i quieta... que gairebé no fan ni falta!!! Un dels millors snorkels que he fet, feia temps que no veia tantes coses en tan poc tros!!!!  (i peixos de mida més gran). La llista és llarga: diferents tipus d'algues, posidònies, lapes, "gambetes", bernat ermità, esponges (una d'impressionant), eriçons, cargols, anèmones, rogers, donzelles, burrets, sards, vaques serranes, oblades, verades, salpes, castanyoles i algun més!!!   Llàstima que arriba una barca i se'ns acaba la solitud. Descansem una estona, dinem (entrepans) i tornem a caminar... són les 3, i en prou feines hem fet una quarta part del camí!!!   Tornem a buscar el camí, que va més per l'interior.  No massa lluny, es deixa entreveure més d'una cala (i alguna que sembla solitària). Tot i que en tenim ganes, deixem les exploracions, però, per un altre dia (segur que hi tornaré... el Cap de Creus, és per mi, el o un dels meus paisatges favorits de Catalunya).   Després d'unes "pujadetes i baixadetes" arribem a la platja Guillola. Sempre, sense ni una "puta" ombra!!! Sort que portàvem un bon carregament d'aigua!!! A partir d'aquí el camí tornar a seguir, més o menys, la costa. Acalorats i suats ens banyem una estona a la platja d'en Lluís, per reposar i hidratar-nos una miqueta (amb snorkel inclòs, que no pot fallar, però breu... i amb meduses, tot i que de les menys perilloses).   Farts d'esgarrinxades, fem una última parada a Portlligat, lavabo i coca-cola. El cansament es comença a notar i l'Isa acaba per terra, arrebossada de sorra (ara ja estem 1 a 1... tot i que la meva, va ser una relliscadeta).   Arribem a Cadaqués gairebé a la posta de sol. Esgotats. Hem caminat a ple sol a l'hora més "xunga" i hem fet un parell de parades per banyar-nos. Tot i això, i les esgarrinxades, ha valgut la pena.
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 27/07/09 Quilòmetres: 8 (només anada). Desnivell:  ± 270 m. Durada: - Dificultat: baixa (atenció a la calor a l'estiu i la tramuntana) Circular: no Mal senyalitzada amb marques blanques i/o grogues (i algun cartell). TRACK Wikiloc Participants: L'Isa i jo.
Cadaqués - Cala Jóncols El Cap de Creus mai decep. De Cadaqués al Far de Calanans un tram de camí de ronda molt bonic, amb una platja preciosa, cala Sabolla. Després la caminada continua per l'interior, enfilant-se entre planes i turons amb boniques vistes, per arribar, finalment, fins a cala Jóncols.
Clica sobre les imatges per veure-les més grans CADAQUÉS CALA SABOLLA PUNTA I FAR DE CALANANS VISTA I CAMÍ DE RONDA PAISATGES CALA JÓNCOLS   ROQUES I CRESPINELLS TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades	PRIMER BANY ...SENSE TOVALLOLA.   Començo a caminar cap a les onze, justet però prou d’hora per trobar lloc al pàrquing de sa Llaner. Sol, la convocatòria no ha tingut massa exit. Hi ha núvols alts que tapen el sol, per caminar millor... però les fotos no quedaran tan maques (que hi farem!). Durant tot el dia, també, farà un ventet suau que sovint agraïre.   Començo a resseguir la costa, fins a la punta de Sa Conca, on els jardins de la casa Pitxot en barren el pas (qui sap si infringint la llei de costes, encara que sigui Patrimoni cultural). Reculo una mica i, entre hotels i urbanitzacions, passo per la cala sa Conca, on el camí es comença a enfilar (Cadaqués, tot i que ho ha dissimulat millor, tampoc s’ha salvat del desastre urbanístic que ha estat i continua sent aquest país).   Pràcticament acabada la pujada, s’acaben les cases i comença un camí de ronda ample i planer, entre les brolles mediterrànies típiques de la zona, sovint ben a prop del mar tot i que a certa alçada. El tram al voltant de cala sa Sabolla i el far de Calanans és espectacular, a més, amb boniques vistes a Cadaqués (un nom, el de la cala, que en fa certa gràcia... ja que és com pronunciaria ceba en castellà).   A partir del far s’acaba el camí senyalitzat i surt el sol. M’enfilo per un camí que cada cop està menys fresat. Alguna fita, entre parets de pedra seca i clopers... fins que el camí gairebé es difumina. Per sort, és poc tros, uns 600 metres, i acabo amb ben poques esgarrinxades... que ja és com una tradició quan camino per aquesta zona (potser sort que vaig sol, però... que si m’hagués acompanyat algú ja m’haurien "renyat").     Sovint, en aquesta zona, clopers i parets de pedra seca donen el paisatge un encant especial. Tenen una explicació ben senzilla. En un terreny ben pedregós, els pagesos que netejaven els camps apilant aquestes pedres als seus marges, delimitant, de passada, camps i propietats. Els clopers eren murs que envoltaven roques més grans, i que servien, també, com a contenidors de roques sobrants.   Vaig a parar a una ample pista forestal que em portarà a enllaçar amb el GR-92. El paisatge continua sent preciós, amb el Pení gairebé sempre a la vista i Cadaqués i el Cap de Creus de fons. Al cap de munt de la pujada, arribant al puig d’en Manyana, la vista s’obre, tot i que poca estona, cap a la badia de roses, el Cap de Begur i les illes Medes.   Baixant cap a cala Jóncols aprofito per dinar una mica. És en aquesta baixada on m’adono, també, que porto les ulleres i el tub, si, el banyador, també... però m’he deixat la tovallola a casa. Ostres, cada setmana és una cosa una altre... si no em passes des de que tenia vint anys i tingués comprovat que és una cosa genètica, em començaria a preocupar i tot. I això que quan he marxat de casa ja he tingut aquella sensació de “hem deixo alguna cosa, em deixo alguna cosa... però què?”... gairebé sempre encertada.   Tot i  això, em banyo igualment, i em trec les ganes d’ulleres i tub (és el primer dia de platja de la temporada). Sota l’aigua, no gaire res, el més típic (salpes, sards, burriquets, cogombres de mar...). Tampoc m’hi vull estar gaire estona, que segons com surto mig marejat i encara em queda la tornada.   M’eixugo al sol i començo a pujar una altra vegada (per allà on he vingut). Avui a un ritme inusualment ràpid, fins i tot atrapo i avanço a una parella de caminadors... una cosa que no sol passar gairebé mai (bé, hi ha dies que no saps perquè no “tires” i n’hi ha d’altres que és al contrari, ves a saber).   Per escurçar el camí, entre una cosa i l’altre ja són al voltant de les cinc de la tarda, segueixo el GR-92 fins a Cadaqués que, amb el Cap de Creus, gairebé sempre tinc a la vista. Un cop a Cadaqués faig una última banyada a es Llaner i cap a casa.
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 03/07/2011 Quilòmetres: 16.9 (Parcialment circular) Desnivell: ± 600 m (Aprox). Durada: - Dificultat: baixa-mitjana (atenció a la calor a l'estiu i la tramuntana). Circular: parcialment si no es segueix el GR (llavors cal mapa o conèixer la zona). Parcialment senyalitzada. De Cadaqués al Far de Calanans amb cartells (no té pèrdua). De Calanans a enllaçar amb el GR-92 (marques blanques i vermelles) sense cap mena d'indicació (cal mapa) i per camins poc fresats. De cala Jóncols a Cadaqués com a GR-92 (almenys que jo sàpiga, o veiés, no hi ha un camí que passi ran de mar).  TRACK Wikiloc Participants: Només jo.
Cala Jóncols - l'Almadrava Amb vistes magnifiques des de la impressionant mola del Cap Norfeu i un reguitzell de cales i caletes, aquest tram, conjuntament amb la resta dels de Cap de Creus, segurament és un dels millors de la Costa Brava.
Clica sobre les imatges per veure-les més grans RUÏNES D'EMPÚRIES CALA CANADELL CAP NORFEU VISTES DES DEL CAP NORFEU   CALA OCA, CALA PELOSA I CALA CALA DEL CALITJAR I CAMÍ DE RONDA CALA MONTJOI CALA ROSTELLA (I VOLTANTS) CALA MURTRA PUNTA FALCONERA	PRIMER VENT I DESPRÉS NÚVOL ... I CONTINUAREM AMB EL MORENO PALETA.   Marxo d'hora, ahir no em trobava massa bé (... segurament per forçar la vista i no posar-me les ulleres, que ja em conec), me'n vaig anar a dormir d'hora i em llevo d'hora. Segurament també hi ajuda que tinc moltes ganes de fer aquest tram, i més ara a l'estiu. Tot i això començo a caminar a quarts d'onze. Bufa una tramuntana forta, que tampoc puc dir que vagi malament, per caminar refresca i aquí no hi ha ni un núvol mentre que a la Plana estava ben tapat.   D'entrada, la part més "forta", pujada fins al coll de Norfeu, on decideixo fer la volta al cap. Són quatre quilòmetres extres. En tinc ganes, encara que estic segur que més endavant me'n penediré (i sempre la podria deixar per un altre dia).  La volta, però, val molt la pena, les vistes des d'aquest Cap són espectaculars, per una banda idea la badia de Jóncols, al davant, mar oberta, per l'altre, la badia de Roses, el Montgrí, les Medes i, una mica més enllà, el cap de Begur.    A partir d'aquí baixada fins a la cala Oca i tot seguit les típiques "pujadetes" i "baixadetes" dels camins de Ronda... que mica en mica, fan que el desnivell acumulat, a vegades, sigui força gran. Baix passant cala rere cala, totes boniques. Si mai em perdo, m'hauran de venir a buscar en algun lloc entre Cadaqués i Roses. L'aigua és transparent i sovint deixa entreveure praderies de posidònia... però la temperatura no convida al bany i vaig tirant. I tirant tirant, arribo a les primeres cases de Roses, a l'Almadrava. La idea era arribar fins al centre i tornar, però és una mica tard, és una part totalment urbanitzada que no m'agradarà, i haig de reservar forces per tornar.    La tramuntana ha afluixat força i a estones ja n'hi es troba, a canvi, el cel apareixen alguns núvols més. Murphy avui no em perdonarà, mentre vaig caminant decidit a banyar-me a la primera cala que trobi, surt el sol i passo una mica de calor... i quan arribo a la cala en qüestió, passa algun núvol i el sembla que el vent revifi, i així anar fent, cala rere cala. Tornaré a casa amb el moreno paleta amb què he arribat i, al ritme que anem aquest any, em quedaré blanc, blanc (o blanki blanki, com dirien alguns amics).   Com que és una mica tard, també, faig una mica de drecera passant per la pista, m'estalvio alguna pujada i baixada... però em menjo la pols dels cotxes que van passant que, en aquesta època de l'any, són forces. Em salto també, tornar a fer la volta al Cap Norfeu. És tard, començo a estar cansat i encara no m'he banyat.   Entre una cosa i l'altre arribo a cala Jóncols a les sis, després d'haver fer 21 Km, més dels que em pensava. Tot i això, encara em queden forces i ganes de fer snorkel. La temperatura no acompanya gaire, però tot i això m'armo de valor i em fico a l'aigua... ostres, que freda!!! Bé, em convenço que només és l'entrada, però no, al cap d'una estona n'hauré de sortir, mig tremolant. L'sorkel és curt, però està bé, més o menys veig el de sempre, però potser en més quantitat i de mida més gran, també alguna cosa nova. Em quedo amb les ganes d'estar-hi una bona estona més... però surto glaçat (i per sort, tot i la coca-cola que m'he pres només arribar a la cala, no he d'anar a pixar... sinó potser tindria algun problema).   I a les set, cap a casa, content... ja només em queda un tram per fer!!   TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 24/07/2011 Quilòmetres: 21 anar i tornar (de cala Jóncols a l'Almadrava pel camí de ronda són 8.5 Km. La volta al Cap Norfeu és de 4 Km). Nota, per arribar al centre de Roses se hi haurien d'afegir uns 5 o 6 Km més (veure següent). Desnivell: ± 700 m (Anar i tornar, aprox). Durada: - Dificultat: baixa (atenció a la calor a l'estiu i la tramuntana). Circular: no (excepte el Cap Norfeu). Senyalitzada, coincideix amb el GR-92 (marques blanques i vermelles), excepte la volta al cap Norfeu, ruta 16 del P.N. del Cap de Creus, senyalitzada amb marques taronges.  TRACK Wikiloc Participants: només jo.
L'Almadrava - Roses Tram urbà prescindible, només interessant si la posta de sol és bonica o si estem de sort amb la fauna.
Clica sobre les imatges per veure-les més grans CANYELLES POSTA DE SOL	SABENT QUE NO EM CONVENCERÀ ... PERÒ PER TREURE'M L'ESPINETA.   Era una espineta que tenia clavada... tot i saber, ja d'entrada, que no m'agradarà gaire (com la resta de trams urbanitzats). Tot i això, el dia que vaig fer de Cala Montjoi fins a l'Almadrava em vaig quedar amb les ganes d'acabar d'arribar a Roses (i o hagués fet si no hagués hagut de recular). Avui, aprofitant que la caminada anterior a set curta i vaig bé de temps, ho faré.   Tal i com em temia, no m'agrada, segurament hi havia hagut racons molt bonics, però al estar tot urbanitzat pràcticament el camí no té cap mena d'encant. L'únic, la fauna que vaig veient pel camí, una combinació d'ocells marins (com corbs marins, gavines o fumarells) i d'altres més típiques de jardins urbans (com tallarols de casquet o mallerengues).   Com que vaig tard, també estic de sort i em puc entretenir a contemplar la bonica posta de sol al mar (un dels pocs al·licients d'aquesta caminada). Sense patir, arribaré al cotxe a temps, però encara que no fos així podria anar pel carrer sense preocupar-me.   TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 03/12/11 Quilòmetres: 6.4 (anar i tornar). Desnivell: ± 200 m (aprox.). Durada: 2 h. Dificultat: baixa Circular: no Senyalitzada, coincideix amb el GR-92 (marques blanques i vermelles). Inici a Roses o a l'Almadrava. TRACK Wikiloc Participants: només jo.
Roses - Sant Martí d'Empúries
	Aquest és un tram de platja llarga. No hi ha camins de ronda (o, en tot cas, la mateixa  platja). És per aquest motiu que, en principi, no tinc previst fer-lo. De totes maneres, però, en aquestes planes fluvials darrera les platges si que hi ha uns ecosistemes molt interessant i que valen molt la pena de conèixer: els aiguamolls. Entre Roses i l'Escala n'hi ha un dels més bonics, més ben condicionats i més interessant del país. Una excursió que val la pena fer, i que ja hem fet: Aiguamolls de l'Empordà
Sant Martí d'Empúries - Cala Montgó Bonic tram per una zona força castigada per la urbanització. Tot i això amaga racons bonics, especialment entre l'Escala i la cala d'Illa Mateua, a més de les interessants ruïnes d'Empúries.
Clica sobre les imatges per veure-les més grans RUÏNES D'EMPÚRIES EL BOL ROIG   SALPAIG PUNTA DE MONTGÓ   LA TORRE DE MONTGÓ   CALA MONTGÓ	UNA MICA DE FRED A PLE JULIOL ...I MULLANT-ME UNA MICA.   La idea era anar a fer, avui, el tram entre cala Jóncols i Roses. Les previsions. i el dia que fa, però, fan que ho deixi, d'entrada, per a la setmana que ve... és un tram que vull disfrutar, banyant-me i amb les ulleres i el tub. Improvisant, doncs, decideixo fer un altre dels trams que em faltaven i que no trobava mai el dia, malgrat el temps. Les fotos no quedaran tant bé, però que hi farem.   Marxo tard, ara que això potser no ho hauria de dir, és el més habitual. Començo a caminar cap a les 12 (segurament per això no trobo gairebé ningú mai enlloc). Aparco prop de la Sant Martí d'Empúries i tot seguit i vaig a fer una volteta, curta. Després, tot seguit per la platja arribo a Empúries, i hi faig una visita complerta (feia anys que no hi tornava i en tenia ganes). Com sempre, m'agrada molt, el que no recordava, però, és haver vist el fal·lus a la porta de la muralla romana, símbol de prosperitat de la ciutat... a l'escola, gairebé estic convençut que no ens el van ensenyar (i quan hi he anat més tard, o bé no hi havia el cartell explicatiu, o bé no el vaig llegir, cosa que m'estranya).   El camí continua resseguint les diferents cales abans de l'Escala i les de l'Escala, tot i els núvols, força plenes de gent.  Darrera el port, mig amagat, surt el camí que ressegueix la costa fins a cala Montgó i el tros més bonic d'aquesta caminada, que podria ser espectacular si no fos per la urbanització de la Punta de Montgó. El cel cada cop és més gris i finalment cau un petit ruixat... que avui serà l'única manera que em mullaré, fa un vent fred que ha fet que m'abrigués una mica.    Arribo a Cala Montgó molt més tard del que comptava i com que el cel continua gris, estic cansat i, no ens enganyem, em fa una mica de mandra, decideixo tornar a Sant Martí amb el carrilet de l'Escala (encara que ho trobo una mica car).   TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 17/07/2011 Quilòmetres: 14.5 (només Anar i inclosa la visita a Empúries) Desnivell: ± 250 m (Aprox). Durada: - Dificultat: baixa (atenció a la calor a l'estiu i la tramuntana). Circular: no (la tornada es pot escurçar seguint el GR i/o passant per l'interior de l'Escala). No senyalitzada, només alguna petita part que coincideix amb el GR-92 (marques blanques i vermelles) i algun cartell, només cal, però, seguir sempre el camí més a prop del mar.  TRACK Wikiloc Participants: només jo.
Cala Montgó - Cala Ferriol Caminada per la costa del Montgrí, sovint allunyada del mar, però per un paisatge molt bonic i únic a la Costa Brava, al tractar-se d'un massís calcari. La seva flora és, també, diferent a la de la resta de trams, ens passegem gairebé sempre entre garrics i pinedes obertes, amb una gran quantitat de flors. Potser, ara a la primavera, és una de les millors èpoques per fer aquesta caminada.
Clica sobre les imatges per veure-les més grans CAMINADA (PER LA GARRIGA) I BÚNQUER   CALA FERRIOL   PUNTA VENTOSA       CALA MONTGÓ   ALMESQUÍ, ABELLERA FOSCA, BARLIA, LLENTISCLE, LLIRIS I ESTEPA BLANCA (I ABELLA) TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades	EXCURSIÓ FAMILIAR ...AMB CALÇOTADA AL FINAL!   Després de dies anant sol (que també m'agrada), avui haig de triar entre dues opcions: anar als Aiguamolls, amb els antics companys de la Universitat, o fer un troset dels Camins de Ronda i passar el dia en família. Ho decideixo a última hora, als Aiguamolls fa poc que hi he estat i al final escullo fer contenta a la mare. Cap a l'Escala, doncs, al càmping on els pares passen els caps de setmana de primavera, i on hi són, des d'ahir, el meu germà i la cunyada.   Es arribar i començar a caminar, una mica tard, com sempre. Des de Cala Montgó Fins a cala Ferriol. Això m'obligarà a replantejar-me aquest tram de camí, que sempre havia pensat fer sencer de l'Escala a l'Estartit (un cop a casa, però, veuré que de Cala Ferriol a l'Estartit ho podré incloure en una excursió pel Montgrí i el Ter Vell, que tinc moltes ganes de fer, i que de cala Montgó a Sant Martí d'Empúries hi ha set quilòmetres i pot ser un tram ideal per a l'estiu, amb banys inclosos).   El massís del Montgrí és calcari. Això que la vegetació que veiem sigui molt diferents a la de la resta de trams que hem vist fins ara. Caminen bàsicament per una garriga , un matollar dens i atapeït on predomina el garric que li dona nom. Una de les seves característiques és la seva relativa pobresa d'espècies, avui però, això no es gens evident, hi ha moltes plantes en flor i gaudim molt veient-les (i fotografiant-ne alguna), com, entre altres, els caps blancs, les lletereses, l'almesquí (un narcís), l'estepa blanca, els lliris o un parells d'orquídies: l'abellera fosca i Barlia robertiana. Les orquídies no deixen mai de atreure'm.   Les orquídies són un grup de plantes fràgils molt sensibles a la contaminació i l'alteració de l'entorn. N'hi ha de tropicals molt vistoses, les de casa nostre, però, són més petites i discretes, però no per això menys belles i fascinants. La majoria de flors atreuen els insectes per a la pol·linització amb les seves formes, colors i olors, i sempre oferint com a recompensa pol·len o nèctar.  Les orquídies han agafat un camí ben especial i original: imiten les femelles d'insectes. Enganyen els mascles que acudeixen a les flors per reproduir-se i quan fa els moviments de la copula ho aprofita per enganxar-li el pol·len... que el pobre mascle dipositarà en una altre flor quan torni a ser enganyat. De passada la planta s'estalvia, també, una despesa energètica en la producció de nèctar i/o una gran quantitat de pol·len sobrant.    Al cap d'una bona estona de caminada, pràcticament sense veure al mar ens desviem finalment cap a ran d'aigua. No aconseguim veure la Foradada (haurà de ser en un pròxima excursió), però el para i jo baixem fins a cala Ferriol (molt bonica), per fer una mica de drecera, mentre en Jordi i l'Isa reculen per on han vingut, per la mandra de pujar i baixar fins a la cala. Ens retrobem en unes antigues instal·lacions militars, amb antics búnquers inclosos, arribant-hi pràcticament al mateix temps (la drecera ha compensat l'esforç).   Reculem per on hem vingut desviant-nos poc abans d'arribar cap a la Punta Ventosa (amb més búnquers) i unes bones vistes del cap a la torre de Montgó i el Cap de Creus, llàstima de la calitja. A partir d'aquí i fins a Cala Montgó el camí passa ja ran de mar, com un veritable camí de ronda, resseguint les boniques cales, rocams i penya-segats de Cala Montgó.    Arribem just a l'hora de dinar, gràcies als mòbils a mig fer. Calçotada familiar per acabar bé el dia. La veritat és que s'agraeix en comptes dels entrepans de sempre... i més si no els has d'acabar fent a última hora, com la setmana passada, amb tomàquets "Cherry"... que no és massa pràctic.
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 02/04/2010 Quilòmetres: 13 (Aprox. Anar i tornar) Desnivell: ± 300 m (Aprox). Durada: - Dificultat: baixa (atenció a la calor a l'estiu i la tramuntana). Circular: no, o parcialment si no es segueix el GR (llavors cal mapa o conèixer la zona. Senyalitzada com a GR-92 (marques blanques i vermelles), i cartells per baixar a cala Ferriol i cala Pedrosa (també marques blanques i verdes corresponents a un Sender Local). TRACK Wikiloc Per continuar fins a l'Estartit per la costa veure entrada següent (a sota). Participants: En Joan (el meu pare), en Jordi, l'Isa (el germà i la cunyada), i jo.
Cala Ferriol - L'Estartit
Clica sobre les imatges per veure-les més grans LA FORADA, CALA PEDROSA, EL PORT DE FALAGUER, LA CALELLA I PENYA-SEGAT Més fotos a el Montgrí i el Ter Vell	5.3 Km (només anada)  / 415 m de desnivell (aprox) / Fàcil / Senyalitzada / 17-04-2010. Mentre el GR-92 (el Sender Mediterrani) se'n va cap a l'interior, passant pel massís del Montgrí fins a Torroella, un Sender Local (amb marques blanques i verdes, que en algun punt cal vigilar de no perdre) permet anar de Cala Ferriol a l'Estartit resseguint diferents cales i penya-segats. Aquesta tram de costa el vaig fer com a part d'una excursió molt més llarga, pujant primer al castell del Montgrí, passant després pel Ter Vell, per tornar a Torroella de Montgrí, on havia començat. Més fotos i informació a el Montgrí i el Ter Vell   TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades
L'Estartit - Pals Tram de platja llarga, sense Camí de Ronda (o en tot cas, la mateixa platja). Com passava entre Roses i  l'Escala, però, aquí el més interessant està a l'interior, amb els Aiguamolls del Ter Vell i els arrossars i aiguamolls de Pals.
	Aquest és un altre tram de platja llarga. No hi ha camins de ronda (o, en tot cas, la mateixa  platja). És per aquest motiu que, en principi, tampoc tinc previst fer-lo. De totes maneres, però, en aquestes planes fluvials hi ha uns ecosistemes molt interessant i que valen molt la pena de conèixer: les dunes, els aiguamolls i els arrossars. Si entre Roses i l'Escala hi ha uns dels aiguamolls més bonics del país, aquí hi ha un dels sistemes dunars més ben conservats (i del litoral gironí, segurament, el millor). La seva visita, així com la dels aiguamolls i arrossars també valen la Pena. L'excursió a la zona més propera a l'Estartit ja la tinc feta. Per més informació i fotos, veure: el Montgrí i el Ter Vell. La volta al voltant de Pals és una excursió que tinc pendent de fer... a veure si aquesta primavera (2012).   TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades
Pals -Fornells Tram curt però relativament complicat pel desnivell acumulat i la manca de senyalització (i de Camí de Ronda ) en algunes parts (si bé molt poques). Bonic però força castigat per les urbanitzacions.
Clica sobre les imatges per veure-les més grans   BEGUR I PLATJA DE PALS CALA MORETA I DE DE L'ILLA ROJA SA RIERA  SES NEGRES AIGUAFREDA I CAP SA SAL SA TUNA    CAP DE BEGUR I VISTES CAP AL SUD TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades	NOMÉS 18 QUILÒMETRES ...PERÒ QUIN DESNIVELL!   Comencem a caminar tard, per variar, encara que encara menys que les últimes vegades. Comença la pujada... i les primeres queixes... no m'havies dit que era plana?... i així més o menys tot el camí (per variar, també). Passem per l'interior amb la idea d'escurçar la caminada, encara que passem gairebé tota l'estona pel costat de la carretera o per dins d'urbanitzacions. No val gaire la pena, únicament el poble de Begur (on ens entretenim mirant alguns aparadors i botigues... bé, més aviat s'hi entreté l'Isa).   La baixada ja la fem cantant, tot i que només aconseguim recordar-nos més o menys bé de la lletra d'una cançó de Barricada... que tampoc sé si diu gaire res a favor nostre. Les vistes cap a Pals i l'Estartit, amb les Medes, són molt boniques.   Comencen el Camí de Ronda a la platja de Pals, o de seguida passem a les boniques cales Moreta i de l'Illa Roja, per tornar-nos a enfilar i baixar fins a la platja de Sa Riera, desitjant trobar un bar amb coca-cola (zero, això sí), tot i que portem aigua de sobres. En tot el camí, però, no trobarem ni un bar ni una botiga oberta (i ens haurem de treure les ganes, ja tornant amb el cotxe cap a casa).    D'aquí continuem cap a la Reserva Marina de Ses Negres, tot passant pels seus cingles, segurament una de les zones més maques de la caminada. La veritat és que, si no fos que és gener, convida força a banyar-s'hi i a fer snorkel (allà on estigui permès, que no és a tot arreu). Ho aprofitem per dinar (sense coca-cola). El camí aquí es desdibuixa i hem d'improvisar una mica. Passem més per l'interior encara que és veu un camí ran de mar (però no veig clar on va a parar).    Baixant un altre vegada ens retrobem amb cartells i camins marcats... on descobrim en sorpresa que la caminada és molt més llarga del que havíem comptat (almenys pel que fa a temps). Com que ja és mitja tarda ens decidim saltar la cala d'Aiguafreda (on ja hem estat en altres ocasions).   Baixem cap a Sa Tuna i ens tornem a enfilar cap al cap de Begur, patint una mica pel temps, sense encantar-nos gaire i, segurament, sense gaudir del tot del paisatge com caldria, que aquí és molt accidentat i bonic (tot i que en tota la caminada no hem passat gairebé ni un sol tram castigat poc o molt per la urbanització, al meu parer, una llàstima). La pujada ja no la fem cantant.   Arribem a Fornells, on tenim el cotxe just quan comença a fosquejar, havent rebaixat considerablement el temps que marcava el cartell que ens havia fet patir, justificadament.    Cansat, un cop a casa miro en que m'he equivocat. Veig que m'havia mirat bé els quilòmetres (n'hem fet 18 tot i que teníem la sensació d'haver-ne fet uns quants més)... però el que no havia mirat és el desnivell, que al final és d'uns 775 metres... com pujar una vegada i mitja a Matagalls o alguns cims del Pirineu!!!
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 08/01/11 Quilòmetres: 18 (de Pals a Fornells vora mar: 10.5, aprox.). Desnivell: ± 775 m (aprox). Durada: 5 h 30' Dificultat: mitjana-alta (però es pot partir o escurçar). Circular: si, retallant per l'interior (tot i que no val massa la pena). Senyalitzada parcialment. Camí de Ronda de la Platja de Pals fins a Sa Riera, Sender Local/camí de Ronda de Sa Riera a la Reserva Marina de Ses Negres, de Ses Negres al Cap Sa Sal sense senyalitzar, Camí de Ronda de Cap Sa Sal a Sa Tuna i GR-92  (marques blanques i vermelles) de Sa Tuna a Fornells. TRACK Wikiloc Participants: L'Isa i jo.
Fornells - Tamariu Tram molt curt però exemple del que no hauria de ser la Costa Brava i els camins de ronda (de fet, pràcticament inexistent, la caminada és fa pel GR-92, que en aquest tram passa més per l'interior).
AIGUABLAVA   CALA DELS TRIES I VISTES   TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades	PRESCINDIBLE PERÒ UN TRAMET MÉS.   Per no perdre el costum, ni després de vacances començo a caminar tard. Des d'Aiguablava en començo a enfilar carretera amunt seguit el GR-92. Un cop a dalt la urbanització, amb una bonica vista de la zona, en desvio a través d'un bosc fins al camí vell de Tamariu. Serà poc tros, però l'únic que no faré entre urbanitzacions. El camí és molt tranquil... ara, que també és veritat que som poquets els que ens passegem a ple estiu al migdia.   Un cop a Tamariu intento tornar més a prop del mar, però només aconsegueixo passar per mig d'urbanitzacions i haver de recular més d'una vegada. de dies anant sol (que també m'agrada), avui haig de triar entre dues opcions: anar És la Costa Brava que no m'agrada.   Un altra vegada a l'atapeïda platja d'Aiguablava faig un trosset de camí de ronda de veritat, tot i que molt curt, fins a Fornells. Cansat i suat, però, reculo de seguida, per banyar-me una estoneta, abans de marxar.    Dels camins de ronda que he fet fins ara, aquest ha estat el més fluix... d'entrada no hi ha un camí de ronda de veritat i, encara que hi fos, passaria gairebé sempre entre urbanitzacions. Tot i això, hi ha d'haver racons bonics, però pel que fa al cas, es pot fer en cotxe i parant allà on convingui i així ens estalviarem una caminada entre asfalt. En tot cas, un tramet més que ja està fet... i el genoll no m'ha fet mal tot i posar-lo força a prova (a veure si s'acaba!)
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 04/09/10 Quilòmetres: 10 (de Fornells a Tamariu només 3.5,  pel GR-92, només anar). Desnivell: ± 140 m. Durada: - Dificultat: baixa Circular: no Senyalitzada amb marques blanques i vermelles (GR-92). No hi ha camí de ronda (excepte el tram de Fornells a Aiguablava, 700 metres). És possible baixar a alguna cala desviant-se pels carrers de les urbanitzacions. TRACK Wikiloc Participants: només jo.
Tamariu - Llafranc Tram abrupte, amb poques cales però molt boniques. Des del far de Sant Sebastià les vistes són esplèndides. La ruta a més, es pot fer circular seguint un PR-C local, combinant mar i "muntanya".
Clica sobre les imatges per veure-les més grans FONT D'EN CRUANYES I PAISATGES DEL PR-C 107 (AMB LES GAVARRES AL FONS) DOLMEN DE CAN MINA DELS TORRENTS LLAFRANC FAR DE SANT SEBASTIÀ VISTES DES DEL FAR (CAP AL SUD, LLAFRANC I CALELLA) VISTES DES DEL FAR (CAP AL NORD) ) CALA DEL CAU CALA PEDROSA (I CAMÍ DE RONDA)   ARRIBANT A TAMARIU EFECTES DE LA TRAMUNTANA VIRGUÈRIES DEL PHOTOSHOP (CAP DE BEGUR, AMB I SENSE URBANITZACIONS)           TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades	DESPISTAT I "EXPLORADOR" I, AL FINAL, ESGOTAT!   Avui, com que vaig sol vaig una mica més tard. La idea és fer el camí de ronda entre Tamariu i Llafranc, però aprofitant que hi ha un sender de petit recorregut, primer passar per "l'interior" per tornar pel costat de la costa, parant-me quan em vingui de gust i banyar-me més cap al final. En total són 11 quilòmetres i no hi hauria d'estar gaire més de tres hores.   Començo a caminar a les 11 i, calculant que al migdia ja seré al cotxe una altre vegada, hi deixo els entrepans i les ulleres i el tub (amb la intenció de recollir-los i anar després a la platja).   Al cap de poc de començar faig la primera "paradeta" a la font d'en Cruanyes... en un torrent fresc, amb un aspecte que gairebé sembla més propi de mitja muntanya. Si més no, sorprenent.   A partir d'aquí em despisto, la veritat és que estic una mica de mala sort. Un cop a la font s'ha de recular un tros per tornar al camí i reprendre les marques del PR, però no ho faig prou i continuo pel camí per on he vingut (en direcció contraria). Faig un bon tros, però com que no veig cap marca reculo fins a la font on retrobo l'última marca i torno a marxar. Gens convençut pregunto a un ciclista que passa... no ho sap gaire, però tot i que m'ho indica bé per anar a Llafranc, no ho fa pel PR. Porto un mapa molt dolent, baixat d'internet, i després de recórrer un bon tros, aconsegueixo orientar-me... estic força desviat. Vaig a buscar el camí correcte, però, per un altra banda. Al final, però, tot i la volta tornaré a reprendre el PR gairebé al mateix punt on l'he perdut... però havent fent una hora llarga més de caminada... i estirant-me els cabells pensant com m'he pogut despistar... no és normal!!! El camí està molt i molt ben marcat (l'última marca que he vist a la font, la que m'ha fet despistar, tot i ser blanca i groga, ara veig clarament que deu ser més antiga, diferent a les que aniré trobant).   Curiosament, avui no m'encanto gaire, just per veure un petit dolmen i fer alguna foto. Fa força calor i el cos ho comença a notar. Arribo a Llafranc amb ganes de banyar-me... però hi ha tanta gent a la platja, que em fa mandra, ho deixo estar per més endavant.   A Llafranc començo a seguir les marques del GR-92 fins al Far de Sant Sebastià, amb unes vistes impressionants... llàstima de l'especulació urbanística de la Costa Brava des dels anys 70 fins ara... i si no, mireu la foto que he retocat amb el Photoshop!!!!   Un cop passat el far, decideixo deixar el GR i passar per l'antic camí de Ronda... si el trobo. Hi ha marques vermelles fetes fa temps... però gairebé són impossibles de seguir (les vaig perdent i retrobant). El camí està molt poc marcat i sovint també es perd, tot i que no és massa problemàtic, ja que només cal seguir sempre ran de cingleres... això si, acabaré amb les cames plenes d'esgarrinxades! (ara, que qualsevol va en pantalons llargs). Tot i això val la pena. Les vistes des dels cingles sovint són molt boniques. Encara que en algun moment he passat por, vigilant de no passar a formar part de les estadístiques de turistes que s'han matat als cingles de la Costa Brava... tampoc vaig amb el calçat més adequat!!!   Total que, entre una cosa i l'altre, les pujadetes i baixadetes del camí, i les que faig buscant-lo, la caminada se m'allarga una hora més... i encara no m'he ni banyat!!!! (tot i haver passat per dues cales precioses, com la del Cau i Pedrosa).   Arribo a Tamariu esgotat i afamat, després de caminar 5 hores a ple sol. Dino al cotxe i em vaig a banyar a la platja... no tinc força ni per fer una mica d'snorkel!!! I sort que no ho he provat, m'agafa una mica de rampa als bessons... estirat a la platja!!!! La banyada, però, se'm posa molt bé. Bé, avui la part faunística l'han protagonitzats els ocells (com el trist, l'aligot o la mallerenga cuallarga) i els rèptils (com els sargantaners o la serp blanca), que he anat veient tot caminant.
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 11/07/09 Quilòmetres: 11 (...tot i que jo en vaig fer 17). De Tamariu a Llafranc pel camí de Ronda només 6. Desnivell: ± 167 m. Durada: - Dificultat: baixa Circular: si Senyalitzada amb marques blanques i grogues (PR-C 107) i blanques i vermelles del GR-92 (o vermelles, difícils de seguir, si es fa l'antic Camí de Ronda). TRACK Wikiloc Participants: Jo solet.
Llafranc - Calella
	2 Km (anar i tornar) / 25 m de desnivell / Fàcil / Senyalitzada. Tram de camí molt ben condicionat, està en una zona pràcticament tota urbanitzada. Passeig agradable que vaig fer un dia d'hivern de fa algun any (el 2008), després d'una arrosada... i on ja anava donat voltes a fer tota la Costa Brava pels Camins de Ronda.
Palamós - Calella Cala rere cala en dels trams més bells dels camins de ronda. Un dels pocs trams no urbanitzats de la Costa Brava (d'aquí la seva bellesa), amb l'emblemàtica platja de Castell, una de les platges més grans no espatllada per cap mena d'urbanització. Un dels meus indrets preferits d'aquesta costa.
Clica sobre les imatges per veure-les més grans LA FOSCA   CAMÍ DE RONDA S'ALGUER   PLATJA DE CASTELL LA FORADADA CAMÍ DE RONDA I CALA SANIÀ CALA CANYERS   CALA DELS CORBS CALA ESTRETA I CALA DE ROCA BONA CALA DEL CRIT I CAMÍ DE RONDA CALA DEL VEDELL   CAMÍ DE RONDA (ENTRE EL GOLFET I CALELLA) CALELLA DE PALAFRUGELL DOLMEN DE LA COVA D'EN DAINA (ROMANYA DE LA SELVA)   TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades	AMB 2 COTXES UNA MOLT BONA PENSADA   Marxem a les 8, en dos cotxes. En deixem un a Calella i marxem amb l'altre cap a Palamós. D'aquesta manera escurçarem la caminada a la meitat i la podrem fer més tranquil·lament, i sense haver de patir per no si ens cansem massa fent snorkel.   Fent un cafè a la Fosca i comencem a caminar, avui a ritme de passeig (de, de fet, com gairebé sempre).   Avui estreno bambes de caminar... que ja era hora! Fins ara era anar amb les caloroses botes de muntanya o unes bambes normals i corrents, patinant i relliscant per tot arreu. Regal d'aniversari (dimarts vaig fer anys). No rellisco, per molt bona que sigui la sola, no puc evitar empuntagar-me un parell de vegades... res que no entri dins la normalitat dels que, com jo, anem mirant a tot arreu menys a terra.   Travessem les primeres cales i s'Alguer, amb cabanes de pescadors transformades en cases d'estiueig. Arribem a la platja de Castell, una de les poques platges grans  que no, afortunadament, no han estat espatllades per construccions i urbanitzacions. Sempre ha estat un dels meus racons preferits.   D'aquí, fins al petit poblat ibèric de Castell i la Foradada... on, després de no poder-hi baixar, decidim tornar-hi algun dia amb kayac... una cosa que tinc pendent de fer des de fa molt temps (això i gran part de la Costa Brava). A veure quin dia ho faig realitat.   Ens enfilem una mica i, entre pinedes, voregem per dalt, la cala Sanià i Canyers, un altre dels meus racons preferits. Tan aquí com a Castell hi havia vingut sovint, aprofitant l'hora de dinar o l'hora de plegar, quan treballava a la Universitat i feia el meu treball de camp a Castell d'Aro (quins bons records de tot plegat!!!).   Fem la primera parada per banyar-nos, però, a una Cala molt propera i tant o més bonica: cala dels Corbs. Com sempre aprofito per posar-me les ulleres i el tub i a mirar. Aquest any, però, de moment no estic massa de sort. La mar està una mica moguda. No massa, però el suficient perquè la visibilitat no sigui gaire bona i faci una mica de por acostar-se a les roques. Tot i això estic prou de sort, i més dels peixos més o menys habituals (donzelles, gòbits, salpes, verades, sards, bogues i vaques serranes, a més d'algues, tomàquets de mar, eriçons i esponges) veig, per primera vegada a la vida, una sèpia!!! (viva, i no a la planxa, s'entén).   Dinem, descansem una mica i continuem la caminada, abans no ens agafi més mandra... tot i que avui, la calor no és molt intensa i, de tant en tant, passa un ventet molt agradable. Ens enfilem una miqueta per tornar a baixar  cap a les cales Estreta i de Roca Bona... amb força nudistes i on en fa una mica de cosa treure la càmera i posar-me a fer fotos... encara que, a hores d'ara, crec que ja tinc clar que aquesta caminada la repetiré, algun dia, a l'hivern.   Una altra pujadeta i una altra baixadeta fins a la cala del Crit, per passar per entre un forat a les roques i tornar-nos a enfilar, vorejant la cala del Vedell (com moltes d'altres, gairebé amb més barques que cala), i aquesta vegada bastant amunt i cap a l'interior, fins a Cap Roig... per tornar a baixar i retrobar la primera línia de costa prop de la cala del Golfet.   Més cales i raconets fins a Calella, on, una mica cansats, fem una cervesa per acomiadar-nos d'una caminada molt i molt maca.   Anem a recollir el cotxe a Palamós i uns cap a Pals i els altres cap a la Fosca, per banyar-nos-hi una estona, poca... fent una mica d'snokel, tot i que encara estarem menys de sort, el mar està igual de mogut i aquí, amb fons de sorra, la visibilitat encara és més baixa.   Cap a casa, doncs... a la millor hora per enganxar cua a l'alçada de Calonge. Passem per Romanyà, segurament no hi guanyarem gaire o res, però ens estalviarem la cua i de passada, farem una altre visita, la del dolmen de la Cova d'en Daina.   ... Per tornar a enganxar-nos a la cua de Cassa i arribar, entre una cosa i una altra, a quarts de 10 a Taradell.
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 19/07/09 Quilòmetres: 8 (només anar).  Desnivell: ± 270 (aprox.). Durada: - Dificultat: baixa Circular: no (tot i que s'hi podria fer, combinant-la amb GR-92).   TRACK Wikiloc Senyalitzada amb marques blanques i/o pals. Participants: L'isa, en Jordi, l'Isa i jo.
Palamós - Platja d'Aro Etapa de tràmit. La primera part, entre Palamós i Calonge, per un passeig marítim sense gaire interès. La segona, entre Calonge i Platja d'Aro, pujant i baixant contínuament entre una cala i una altra, amb racons molt bonics, però sempre amb algun edifici a la vista (hotels, xalets o càmpings). Un exemple més del desastre urbanístic de la Costa Brava.
Clica sobre les imatges per veure-les més grans SANT ANTONI DE CALONGE   CALES RACÓ DE LES DONES I DELS CAPELLANS, TORRE VALENTINA, CAP I CALA DE ROQUES BLANQUES CALES I PLATJA DE CAN CRISTOS CAP ROIG I PLATJA DE BELLADONA PLATJA D'ARO (CALA, PLATJA GRAN I CAVALL BERNAT)   TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades	PER RACONS BONICS... PERÒ EXEMPLE DEL QUE NO HA DE SER   Marxo d'hora, a dos quarts de nou. Curiosament, entre Platja d'Aro i Palamós no trobo cap mena de cua. Fins i tot puc aparcar al costat del passeig marítim. Començo a caminar cap a les 10.   El primer tram és molt avorrit, enllaçant el passeigs de Palamós i Sant Antoni de Calonge. Si ho arribo a saber no el faig, no em serveix ni per provar que fa el genoll. L'únic interès es contemplar els cossos que hi ha a la platja, però, a aquesta hora, encara no n'hi ha gaires (ni dels que t'alegren la vista, ni dels altres).   El tram interessant comença al final de passeig. A partir d'aquí és anar empalmant una cala amb altre. Pujant i baixant per un camí de ronda molt ben condicionat en la major part del seu recorregut (tot i que hi ha un petit tros en obres i un altre tallat pel perill d'esllavissades). Paso per racons molt bonics, amb aigües transparents i, avui, completament planes. Potser, un dels racons més bonics és el de Cap Roig, que destaca, amb el seu color, dels granits grisencs que l'envolten.  Hi ha força gent a les platges... però ben poca a l'aigua. Fa caloreta però l'aigua encara està freda, els banys i els "snorkels" els deixarem per més endavant. De fet, no porto ni el banyador.   Llàstima que en tota la caminada en cap moment he deixat de veure alguna mena d'edificació (ja sigui un hotel, un càmping o els xalets d'alguna urbanització), el què, al meu parer, resta moltíssims punts a una caminada que podria ser de les millors de la Costa Brava. Un clar exemple del que no hauria de ser, de la destrucció d'un paisatge meravellós, dels excessos urbanístics del passat, i dels que no haurien de tenir cabuda en el pressent (malgrat que, sovint, encara en tenen).   Arribant a Platja d'Aro el genoll em fa un "avís". Una punxadeta breu i fluixa. Avui l'he forçat força i decideixo no arriscar-me més (per no haver de tornar patint com la primera vegada). Sembla que va millorant, però molt a poc a poc. Decideixo tornar per la carretera encara que no hi hagi res que valgui la pena, sempre que hi hagi acera o camí al costat (per tornar, si cal, al camí de ronda). Al final, però, podré arribar fins a Sant Antoni de Calonge (per tornar a passar pel passeig), sense haver de forçar, doncs, el genoll.   Un altre petit tram fet, i cap a dinar a casa.
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 30/05/10 Quilòmetres: 12 (anar i tornar).  Desnivell: ± 150 (aprox.). Durada: 3 h 15' (amb parades) Dificultat: baixa (atenció a la calor a l'estiu). Circular: no (tot i que s'hi podria fer, parcialment, combinant-la amb un sender local que passa més a l'interior, cap a Calonge. També tornant per la carretera, però no val la pena). TRACK Wikiloc Senyalitzada amb marques blanques i vermelles, coincideix amb el GR-92. Inici al Passeig Marítim de Palamós (nota: si es vol fer aquest tram des de o fins a la Fosca s'hi ha d'afegir 2 o 3 Km més, segons per on es passi). Participants: només jo.
Platja d'Aro - Sant Feliu de Guíxols Podria ser un dels trams més bonics i espectaculars dels Camins de Ronda, si no fos perquè gairebé sempre hi ha a la vista xalets o apartaments. Tot i això val la pena, hi ha racons impressionants (com la Cala del Cap Mort o la Cala de l'Atmetller, entre altres). Tram molt ben condicionat.
Clica sobre les imatges per veure-les més grans MIRADOR DE PUIG PINELL SA CONCA   ROQUES DE S'AGARÓ CALA DE LA FONT, CALA PEDROSA I EL MOLLET   SANT POL   CALA DES CRANC I VISTES A LES CALES DE N'OLIU I DEL CAP MORT CALA DE L'ATMETLLER SANT FELIU DE GUÍXOLS	COM QUE NO HI HA GAIRE BOLETS... APROFITEM PER CAMINAR   Cansat d'ordinador a última hora decideixo anar a caminar per desconnectar una mica. A mig matí. Com que no fa un dia gaire bonic i fa fresqueta, amb els texans d'hivern... com si no sabés que a la costa les temperatures són més agradables. Ara que tampoc en podia imaginar que fins i tot me'n penediria de no haver agafat el banyador!!!!   Començo a caminar ben bé a l'hora de dinar. Per si no anava prou tard, a mig camí se m'ha rebentat un pneumàtic... i com que fa poc m'havia carregat el gat i no penso a buscar-ne un, he hagut d'esperar que algú, amb un 4x4, me'n deixes un.   Començo al Port d'Aro saltant-me el centre de Platja d'Aro (que ja m'he recorregut alguna vegada, de dia... i de nit). Primer pujo al mirador de Puig Pinell, des d'on hi ha unes bones vistes de tota la zona (val la pena), per baixar després fins a la platja de Sa Conca (on començo a trobar a faltar el banyador). A partir d'aquí el camí de ronda, que sembla més un passeig, comença a resseguir roques i cales fins a Sant Pol.   A mig camí paro per fer-me el dinar i menjar una miqueta, els entrepans i els embotits han marxat de casa congelats (és el que té improvisar). A Sant Pol agraeixo, també, trobar una botiga per comprar alguna cosa per beure.   De Sant Pol a Sant Feliu el camí de ronda canvia. Ben condicionat, però, ja no és passeig que he fet fins ara (és un sender "normal"). Hi ha força més pujades i baixades, i fins i tot algun tram poc urbanitzat, com el de la cala de l'Atmetller.      En tot el tram (de Platja d'Aro a Sant Feliu), però, sempre hi ha alguna torre, hotel, xalet o bloc d'apartaments a la vista. El que, al meu parer, enlletgeix el paisatge i li fa perdre força punts... i aquí és una llàstima ja que tot aquest tram, si no fos per això, segurament seria un dels més bonics i espectaculars de la Costa Brava (hi ha cales, caletes i racons preciosos).   Arribo a Sant Feliu sense saber ben bé que fer, vaig tard, com sempre. Estic una mica cansat i recular per on he vingut se'm pot fer molt llarg. Sempre puc retallar la tornada passant pel mig de les urbanitzacions, però no té cap mena d'interès (per mi). Buscant pel passeig veig que hi ha autocars entre les dues poblacions i que no m'hauré d'esperar gaire. Ho faig pensant que improvisar està bé, però que la propera vegada potser fent-ho una mica menys, també anirà bé. TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 02/10/10 Quilòmetres: 7 (només anar). Inici a Marina-Port d'Aro (si es comença/acaba des del centre de Platja d'Aro s'hi han de sumar de 2 a 3 Km més, només anar). Desnivell: ± 230 (aprox.). Durada: - Dificultat: baixa Circular: no (la tornada però es pot escurçar passant per centre de les urbanitzacións). Per horaris de bus entre Platja d'Aro i Sant Feliu veure www.sarfa.com Senyalitzada amb marques blanques i vermelles (coincideix amb el GR-92). Atenció a alguns trencants que no estan gaire ben senyalitzats (tot i això no es problema si es segueix sempre el camí que passi/vagi més a prop de la costa). Val la pena desviar-se del camí i pujar fins al mirador de Puig Pinell (a Platja d'Aro). TRACK Wikiloc Participants: només jo.
Sant Feliu de Guíxols - Tossa de Mar  Sense un veritable camí de ronda aquest és un dels trams més "complicats", encara que també un dels més bonics.
	Entre Sant Feliu i Tossa no hi ha un veritable camí de Ronda, ni res que s'hi acabi d'assemblar, com passa en altres trams (excepte uns pocs quilòmetres entre Tossa i Cala Pola). Per aquest motiu, la manca de ressenyes i la dificultat d'algunes parts, vaig acabar partint en tres aquest tram (i, en part, també, perquè no hi transport públic entre les dues poblacions, almenys que jo sàpiga). Més avall hi ha l'explicació tram a tram.   Per tot el que he citat, personalment recomanaria partir el tram almenys en dos parts, tot i això, m'ha semblat oportú incloure la "fitxa" del tram sencer, per si pot ser útil a algú. Avisar, també, que algunes parts del recorregut s'han de fer a peu de carretera i val la pena tenir això en compte (malgrat que, ni a ple estiu, és una carretera molt i molt transitada). El GR-92 passa per l'interior del Massís de l'Ardenya i no és alternativa si el que volem és resseguir platges i cales.   TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Quilòmetres: 23 (només anar).   Desnivell: ± 1000 m (aprox.). Durada: 6/8 h. Dificultat: alta. Circular: no.  No senyalitzada. Excepte entre Tossa i Cala Pola no hi ha camí de ronda, a partir o fins aquí per anar ran mar cal anar saltant per les roques, caminant per les platges, seguint camins sovint poc fresats i/o, quan no és possible res d'això, enfilar-nos a buscar la carretera o els carrers d'urbanitzacions. Hi ha passos perillosos i en alguns punts cal grimpar una mica. TRACK Wikiloc Per una informació més detallada veure els trams de sota.
Sant Feliu - Cala del Romaguer Bonica caminada per platges de còdols i al voltant de penya-segats rosats. Per un  tram sense camí de ronda (pròpiament dit, almenys).
Clica sobre les imatges per veure-les més grans VISTES (A LA PUNTA DE GARBÍ I CAP A TOSSA) CALA DEL VIGATÀ SANT ELM SES ULLERES I SA CRESTERA   PUNTA I CALA D'EN BOSC CALA JOANA	INTENT FALLIT MÉS ESGARRINXADES QUE MAI.   Surto de casa amb la intenció de fer l'últim tram de Ronda que em queda... sabent que no hi ha un camí ben marcat. Vull aprofitar que el dia encara és prou llarg i encara fa aquesta calor tant inusual el mes d'octubre. El que no m'imaginava, però, era el que em passaria més tard.   Començo a caminar a quarts de d'onze, en màniga i pantalons curts. El primer tram és entre urbanitzacions i està força "matxacat". No m'agrada gaire, tot i que hi ha bon camí, vistes i racons prou bonics. És una llàstima... i serà més o menys així tota la estona.   Després de pujar l'ermita de Sant Elm, amb boniques vistes, a l'alçada de la urbanització del Vigatà baixo ran de mar. Si ja vaig relativament poc a poc, entre buscar el millor camí i aturant-me, com sempre, a fer fotos, ara encara hi aniré una mica més. Camino per una "platja" de pedres, obligat a saltar d'una a l'altre (potser perquè vaig sol, sense empuntegar-me cap vegada).   A l'alçada de la urbanització Puntabrava, m'haig de tornar entre cases per baixar poc després fins a la Punta d'en Bosc. Un cop deixo la urbanització el camí baixa fent esses i esquiva el penya-segat per un camí estret i sorrenc... on sincerament, passo una mica de por (segurament pel respecte que em fa l'alçada que pel camí... en què s'ha de vigilar, però tampoc és complicat).   Baixo a la Cala d'en Bosc i, saltant de pedra en pedra, una altra vegada, arribo a la cala Urgell, on aprofito per dinar. D'aquí prenc el camí fins a la petita cala del Romaguer, fent-me les primeres esgarrinxades.   Els penya-segats fan que no pugui passar ran de mar. Reculant no he vist cap camí que continuí en direcció sud i decideixo pujar per una canal (sense saber ben bé que em trobaré). Més esgarrinxades... i quan gairebé sóc al cap de munt, una barrera de bardisses i aritjols... i passo de baixar per el pendent sorrenc i relliscós per on he pujat, amb una mica de feina. M'obro pas com puc, acabant ple d'esgarrinxades, però arribo a dalt... i un cop a dalt, un cingle vertical fins a cala Joana.  Per sort, però, un camí ressegueix el seu caire cap amunt. Ho aprofito per dinar i decideixo tornar cap a Sant Feliu, entre una cosa i una altra, és tard, dubto que arribi a Tossa i encara menys que pugui tornar (si més no a peu, i no hi ha autocars que uneixin aquestes dues poblacions).    Per no complicar-me més la vida, per avui ja n'he tingut prou, vaig a buscar la carretera i la segueixo fins a Sant Feliu, on hi arribo força cansat, tot i que tampoc és el que he caminat.    TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 16/10/11 Quilòmetres: 5.7 (només anar). Inici a Sant Feliu.  Desnivell: ± 400 m (aprox.). Durada: 4 h. Dificultat: baixa-mitjana. Circular: no.  No senyalitzada. Un cop a la Cala del Romaguer es pot tornar per on s'ha vingut o pujar a buscar la carretera (poc transitada). Per continuar cap a Tossa també s'ha de pujar a buscar la carretera per baixar més endavant fins a la cala de Canyarets.  TRACK Wikiloc Participants: només jo.
Cala Canyarets - Platja de Vallpresona Tram curt però relativament complicat. Cal grimpar en alguns punts, hi ha algun pas relativament perillós, a més de zones amb perill d'esllavissades. Cal vigilar, però val la pena.
Clica sobre les imatges per veure-les més grans CALA DELS CANYARETS PUNTA DE CANYET PONTS DE CANYET CALA DEL SENYOR RAMON CALETA DE CONCAGATS PLATJA DE VALLPRESONA	UN TROSET MÉS GRIMPANT I VIGILANT.   Marxo tard, improvisant. Encara no m'ha passat el refredat però tinc ganes de fer alguna cosa (si més no, per no tenir la sensació que no he fet res aquestes mini-vacances). Començo a caminar gairebé al migdia. A cala Canyarets, amb la intenció d'anar fins a cala Joana. El camí, però, es comença a enfilar muntanya amunt i acabo arribant a la carretera, més o menys on vaig acabar el tram anterior i sense veure una baixada clara fins a la cala (segurament es pot fer per algun lloc o altre, però veient el pendent i les condicions en que està, tampoc m'atreviria).   Reculo, doncs, fins a Cala Canyerets, on hauria d'haver començat. Hi ha, per dir-ho així, un mini camí de Ronda, molt bonic, especialment els ponts de Canyet.   A partir d'aquí, res de res, de Canyet a la cala del senyor Ramon, grimpant, després per la platja, per tornar a grimpar un altre cop fins a la Cala de Concagats i de Concagats a la platja de Vallpresona. No és perillós, però s'ha d'anar amb molt de compte (i més anant sol). Entre fotos, grimpades, caminades per la sorra i salts entre roca i roca, tardo força més del que em pensava... avui tampoc podré acabar els camins de ronda (ara, però, si que només em quedarà un tram... i ja miraré de posar-m'hi més d'hora).   M'agradaria fer un tros més, però em fa una mica de por que se'm faci fosc, i més havent de recular per els mateixos llocs on he hagut de grimpar per anar. Ho deixo, doncs, per més endavant (aviat, si vull acabar-ho abans de tres anys, com era l'"objectiu"). Ja Falta molt poc.     TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 10/12/11 Quilòmetres: 6 (anar i tornar). Inici a cala Canyerets (de cala del Romaguer a Cala dels Canyarets s'hi ha d'anar per la carretera).  Desnivell: ± 100 m (aprox.). Durada: 2 h 30'. Dificultat: mitjana. Circular: no.  No senyalitzada, però només cal anar ran de mar (per continuar el tram, de la platja de Vallpresona a cala Fotedera s'hi ha d'anar a peu de carretera). ATENCIÓ: en alguns punts cal grimpar o hi ha passos perillosos, a més de perill d'esllavissades.  TRACK Wikiloc Participants: només jo.
Tossa de Mar - Cala Fotedera  Única part entre Tossa i Sant Feliu en què hi ha Camí de Ronda. Tram curt però bonic, especialment Cala Bona i els seus voltants.
Clica sobre les imatges per veure-les més grans LA MAR MENUDA I TOSSA CALA D'EN BOADA CALA DE SANT JAUME CALA BONA (I VOLTANTS) CALA POLA CALA GIVEROLA CALA FOTEDERA	ARA SI... O NO REPTE ACONSEGUIT?.   Marxo relativament d'hora, avui no vull quedar-me amb les ganes d'acabar el tram que m'he proposat, en principi l'últim dels camins de Ronda... ara, que l'acabo, però, tinc una sensació estranya.   Sortint de Tossa em salto el trencant que porta al Camí de Ronda, sembla l'entrada d'una casa i continuo amunt, per la carretera fins a trobar-lo més endavant (tornant, però, ho faré bé). Un cop trobat, entra en bonics boscos i ressegueix penya-segats verticals vora mar, fins arribar a la preciosa cala Bona.   El camí es torna a enfilar amunt per anar, una mica més avall de la carretera fins a la cala Pola. Bonica, però espatllada per la urbanització que té al voltant (encara que, com a mínim, aquesta s'intenta integrar en el paisatge i el seu impacte és una mica menor... bé, sempre és millor això que res).   Continuo per urbanitzacions i carretera fins a cala Giverola, del que podria el mateix que l'anterior i la següent. Ho aprofito per dinar, avui només quatre mandarines, que hem de cremar uns quans polvorons i algun torró... i els canelons... i la sopa de galets... i la coca de crema... i el cabrit... uff! Hauré de fer uns quilometres més (sort que estic de vacances).       De cala Giverola intento passar pel dret fins a cala Fotedera, però en trobo una tanca hi haig d'arribar per la carretera. D'aquí la intenció es acabar arribant fins a cala Salionç, però no veig cap més camí que no sigui la carretera i, un cop havent-ne fet un bon tros, decideixo recular, no val gaire la pena (el camí ja el puc fer el cotxe i cala Salionç està totalment urbanitzada i no és de les que m'agraden).   Tornant però, tot i que en principi hauria de ser l'últim tram de tots els Camins de Ronda, no acabo d'estar content del tot. Ara que acabo no paro de pensar en el tram que va dels Cards fins a Cala Llevadó, i que faig fer passant pel GR-92, que passa per l'interior. Tinc una espineta clavada i ara és fa més evident. Per sort, però, tinc vacances i me la treure aviat, espero, i abans de acabi l'any, tal i com m'havia proposat (ja tinc feina per dimecres).    TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 26/12/11 Quilòmetres: 12.4 (anar i tornar). Inici a Tossa de Mar (de la Platja de Vallpresona a cala Fotedera cal anar a peu de la carretera).  Desnivell: ± 100 m (aprox.). Durada: 2 h 30'. Dificultat: mitjana. Circular: no.  No senyalitzada, però només ens podem despistar a l'hora de sortir de Tossa (de la Mar Menuda cal seguir el carrer que puja amunt, llavors, en el primer revolt tancat a l'esquerra, cal agafar el camí que surt a la dreta... la segona porta, sembla l'entrada d'una casa, però no ho és).  TRACK Wikiloc Participants: només jo.
Lloret - Tossa Un tram més del camí de ronda. Amb racons bonics al inici i final del recorregut, però força castigat per les urbanitzacions. La major part del camí passa per l'interior, allunyat de la costa.
Clica sobre les imatges per veure-les més grans LLORET ES FRARES CALA DELS TRONS CALA D'EN SIMON PLATJA DE CANYELLES I DE SA SOMERA, FLORS I VISTES A CADIRETES ES CARDS I TOSSA DE MAR	TARD I CONTENT I UN TRAMET MÉS.   Començo a caminar a quarts de dues... a ple sol. Potser no cal llevar-se d'hora, però ara que l'estiu comença a treure el cap, potser m'ho hauré de replantejar. Tard però content, per la Lliga de Campions (que va fer que anés a dormir més tard del què és normal, també).   Surto més o menys del centre de LLoret i vaig a buscar el Camí de Ronda, que de seguida comença amb les típiques pujades i baixades. Per racons bonics, i amb força escales (tant al inici com al final), el que farà que l'endemà acabi amb cruiximents als bessons (quan normalment, quan això passa, són més amunt).    De seguida em penedeixo de no haver agafat el banyador, fa molt bon dia i hi ha força gent prenent el sol i banyant-se una mica més d'hora. Per sort fa bufarà una tramuntana suau i refrescant durant tot el camí.   El camí de seguida se'n va cap a l'interior, sovint entre o al voltant d'urbanitzacions, fins gairebé arribar a Tossa. Veig alguns camins que van cap a la vora del mar, però no m'atreveixo a arriscar-me com he fet altres vegades, es veuen moltes cases i no tinc ganes d'haver de recular, pujar i baixar una altra vegada per culpa de qualsevol tanca. Tot i això, ja arribant a Tossa i reprenent el Camí de Ronda de veritat, em quedo amb les ganes d'explorar camins no senyalitzats en direcció a cala Llevadó (una "exploració" que em guardaré per més endavant).    Un cop a Tossa, encara tinc força per pujar fins al far i fer una volteta per la bonica Vila Vella.  Cansat, però molt menys que la setmana passada, havent fet una caminada més dura i en pitjors condicions (constatant que va ser una "pajara"), torno, tal i com tenia planejat, amb bus. Un bus que té una parada al costat de on he deixat el cotxe... que si ho hagués fet expressament, segur que no ho hauria aconseguit.   TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades
LA RUTA	FITXA TÈCNICA (PER GR-92) Nota: personalemt recomanaria fer l'opció pels camins de Ronda, molt més bonica, amb diferència (a sota hi ha la fitxa tècnica i una mica més avall més informació i fotos) . Data: 29/05/11 Quilòmetres: 10 (només anar). Inici al passeig marítim de Lloret o a la Vila Vella de Tossa.  Desnivell: ± 550 m (aprox.). Durada: 3 h. Dificultat: mitjana. Circular: no. Hi ha servei d'autobús entre Lloret i Tossa tot l'any (www.transpujol.com). Senyalitzada com a GR-92 (marques blanques i vermelles).  TRACK Wikiloc Participants: només jo.
LA RUTA	FITXA TÈCNICA (PER CAMINS DE RONDA) Data: 29/05/11 Quilòmetres: 13.1 (només anar). Inici al passeig marítim de Lloret o a la Vila Vella de Tossa.  Desnivell: ± 800 m (aprox.). Durada: 4 h 30'. Dificultat: mitjana-alta (cal bon calçat). Circular: no. Hi ha servei d'autocars entre Tossa i Lloret tot l'any (veure: www.transpujol.com). De Lloret a la urbanització Urbasa/Playa Brava coincideix amb el GR-92 (marques blanques i vermelles), de la Urbanització fins a Tossa marques blanques (si es fa de Lloret a Tossa cal parar atenció quan arribem al cap de munt de la urbanització Urbasa, que hem de deixar el GR per seguir els cartells cap a Cala Morisca).  TRACK Wikiloc Participants: només jo.
Cales de Tossa Tram molt bonic, tot i que en algun punt està una mica castigat per les urbanitzacions... segurament, si no fos per això, aquesta part en concret i la seva continuació fins a Lloret, seria un dels més espectaculars de la Costa Brava. La tornada es pot escurçar pel GR, però no val massa la pena.
Clica sobre les imatges per veure-les més grans VISTES DES DELS CARDS CALA DES SOTS D'EN CONA ES CAMPANAR DE SES ALZINES (CREC) I ROQUES CALA MOLTÓ I COVA DES LLEVADOR ES LLEVADOR CALA DE L'ULL DE VIDRE I CALA D'EN CARLOS CALA DEL LLORELL PLATGES DE PORTOPÍ CALA MORISCA    TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades	OBJECTIU ACONSEGUIT ARA SÍ, SENSE ESPINES.   Vaig tard, per variar, Començo a caminar cap a les 2, a es Cards, on vaig veure el camí que baixava l'altre cop que hi vaig passar... i on em va quedar l'espineta clavada. Ho volia deixar per més endavant, a l'estiu, per fer-ho amb les ulleres i el tub, però ara que només em faltava aquest troset, si no l'hagués fet sempre hagués tingut la sensació de no haver-ho acabat del tot (i per a l'estiu ja m'he proposat seguir de Colera fins a Argelers).   El camí està fresat, però és de sauló i, tot sovint, haig d'anar amb compte a no patinar. De seguida descobreixo unes marques blanques, més pensades per anar en direcció contraria a la que vaig, però m'aniran molt bé, tot el camí.   La primera part, fins a les cales del Llorell és molt bonic, això si, amb pujades i baixades constants, menys planer del que m'imaginava, però val la pena. Pel camí una sorpresa inesperada, es Campanar de ses Alzines (crec, al mapa no veig clar que el nom es refereixi exactament a això), un enorme bloc granític penjant sobre les roques.   Arribo a les cales del Llorell més tard del que voldria. Són boniques, però les urbanitzacions que les envolten les hi treu molt d'encant. Ho aprofito per dinar, dues pomes, que encara haig de cremar uns quants torrons més.   Com que em fa por que se'm faci tard puja per la urbanització de Cala Llevadó per anar a buscar el GR, sé que no val la pena, però escurçaré la tornada una mica i la faré una mica més suau.  Em torno a quedar amb les ganes d'arribar a cala Morisca... i em torna a quedar, també aquella cosa dintre...   --------   Dos dies després ja hi torno a ser, per sort tinc vacances. Vull acabar el que m'havia proposat amb el temps que m'havia proposat, i ho faré (si no ho fes, tampoc passaria res, però...). Avui començo a caminar a la urbanització Urbaser/Playa Brava, just on la primera vegada que vaig passar per aquí, hauria d'haver deixat el GR per desviar-me cap a cala Morisca. Un cop aquí recordo que ja em va costar trobar el camí, però el que segur que no vaig veure és el cartell, tant evident, que indica cala Morisca. L'única explicació raonable que se m'acudeix, però, és o que el cartell no hi fos, cosa que no sembla, o que algun cotxe el tapes (perquè si no, no ho entenc).   Baixo, doncs, fins a cala Morisca, molt bonica. Continu fins a les cales de Portopí, pujant muntanya amunt i baixant "rostros" avall (vigilant una mica). D'aquí a les platges del Llorell, per tornar a pujar amunt a buscar el GR i tornar al cotxe. Ara si, puc dic, amb alegria, objectiu acomplert!!! De Colera a Blanes per camins de Ronda.
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 28 i 30/12/11 Quilòmetres: 10.2 (circular). Inici a es cards.  Desnivell: ± 550 m (aprox.). Durada: 3 h. Dificultat: baixa Circular: si (tornant pel GR-92, marques blanques i vermelles, tot i que no val massa la pena). Senyalitzada amb marques blanques (més fàcils de seguir en direcció Tossa). En alguns punts poden ser difícils de trobar, però se'n veuen regularment).  TRACK Wikiloc Participants: només jo.
Lloret - Blanes Tram bonic tot i estar força castigat per les urbanitzacions que. a més, sovint obliguen a fer una mena de ziga-zaga constant al camí  (saltant d'una cala a un altre per l'interior). És una llàstima que no hi hagi un camí de Ronda de Veritat entre aquestes dues poblacions... seria molt més bonic.
LLORET CALA DELS BANYS RACÓ D'EN SUREDA I PLATJA DE FENALS LA BOADELLA PLATGES DE SANTA CRISTINA I TREUMAL   CALA S'AGÜIA BLANES	ZIGA-ZAGA AMUNT I AVALL.   Començo una mica més d'hora que altres caminades (encara que tampoc tant), aprofitant la bonança d'aquests dies que semblen més de primavera que no pas d'hivern. Especialment al migdia. Només baixar del cotxe ja m'he tret el polar, i al cap de poc de caminar ja vaig en màniga curta (que havent-me tornat tant fredeluc com m'he tornat, és dir molt en ple mes de gener).   Els primers racons bonics comencen només sortir de Lloret, a la cala dels Banys i els seus voltants. Les primeres ziga-zagues també. Serà una constant en tot el camí, saltaré de cala en cala endinsant-me cap a l'interior per tornar ran de mar (a vegades per culpa dels cingles, a vegades per culpa de les urbanitzacions). Sempre pujant i baixant... si no, gairebé no semblaria un Camí de Ronda.   Durant tot el tram vaig alternant trams urbanitzats, amb trams més o menys castigats, però sempre amb cales boniques (especialment la de Boadella, Santa Cristina i s'Agüia) i, també, bones vistes de la costa i, ja dalt del castell de Sant Joan, a Blanes, cap al delta del Tordera, la plana de la Selva i el Montseny (entre altres).   Baixo fins a Blanes. D'altres dies recularia només arribar a la població. Avui, però, recorreré el seu passeig marítim fins a sa Palomera. Tot i que encara em falten alguns trams entremig per acabar, aquestes roques són l'inici (o el final) de la Costa Brava... i el simbòlic punt final d'aquestes llarg recorregut des de Colera.   Tot i que no estic molt cansat torno cap a Lloret en autobús, no em veig en cor de recular abans no es faci fosc passant un altre vegada per totes les cales, i per retallar per l'interior... doncs ja retallo amb l'autobús.    TORNAR A DALT Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades
LA RUTA	FITXA TÈCNICA Data: 15/01/11 Quilòmetres: 10 (només anar). Inici al passeig marítim de Lloret.  Desnivell: ± 406 m (aprox.). Durada: 3 h. Dificultat: baixa Circular: no (la tornada, però, es pot escurçar passant per centre d'algunes urbanitzacions i/o saltant-nos les cales). La freqüència de autocars entre Blanes i Lloret és alta tot l'any (veure: www.transpujol.com). Senyalitzada parcialment, coincideix amb el GR-92 (marques blanques i vermelles), excepte la baixada a la majoria de cales, en què s'ha de deixar el GR per tornar-lo a anar a buscar al mateix lloc o poc més endavant.   TRACK Wikiloc Participants: només jo.
Inici     Caminades     Viatges Contacte © Text i Fotos : Xavier Blancafort 2010-2012