MONTGRÍ I TER VELL

Torroella (31/03/2013)

7.9 + 4.4 Km (circular)

Desnivell: ± 190 + 100 m

Durada: 5 h

AIGUAMOLLS (EN BICI)

Sant Pere (20/03/2010)

39 Km (circular)

Desnivell: ± 50 m

Durada: 6 h

AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ

Castelló (31/03/2012)

8 Km (anar i tornar)

Desnivell: inapreciable

Durada: -

FIGUERES - VILAJUÏGA

Figueres - Vilajuïga (16/03/2013)

24.2 Km (travessa)

Desnivell: ± 200 m

Durada: 7 h

RUTA DEL VENT I ROCA MAURA

Torroella (31/03/2013)

12.1 Km (circular)

Desnivell: ± 290 m

Durada: 5 h

SENDER DE PALS

Pals (13/04/2013)

23.1 Km (circular)

Desnivell: ± 375 m

Durada: 6 h

VULPELLAC - PERATALLADA

Forallac (18/01/2015)

12.0 Km (circular)

Desnivell: ± 50 m

Durada: 5 h

CAIAC DEL TER

Colomers (02/07/2017)

6.9 Km (caiac) / 9.5 Km (a peu)

Desnivell: pràcticament inapreciable

Durada: 5 h

QUERMANY GROS

Pals (29/04/2018)

10.4 Km (circular)

Desnivell: 225 m

Durada: 3 h

PALS - FONTANILLES

Pals i altres (30/04/2018)

29.1 Km (circular / en bici )

Desnivell: ± 130 m

Durada: 5 h

VERGES - ALBONS - BELLCAIRE

Verges i altres (17/06/2018)

18.8 Km (circular / en bici )

Desnivell: ± 85 m

Durada: 4 h

Verges - La Tallada - Maranyà - Tor - Albons - Bellcaire

Ruta planera i fàcil, que és pot fer en bici o també a peu (tot i que entre Albons i Bellcaire per carretera). Entre camps de cereals anirem de poble en poble, tots amb algun racó que val la pena descobrir.

EN BICI

Estrenem bicis o, més ben dit, la “reconstrucció” de dues de velles que, pels cops que fem i farem rutes d’aquest tipus bé faran el fet. També el material associat, com un porta-bicis de segona mà o guants i cascs. Comptant que ho anem fent regularment i que cada vegada ho hem de llogar tot, la idea és que amb unes quantes pedalades ho tindrem tot amortitzat.

Sortim de Verges a mitja tarda, després d’aprofitar el matí per anar a la platja. Deixem la seva visita per després (després que és convertirà per un altre dia, ja que acabarem més tard del que comptàvem).

Entre poble i poble el paisatge serà sempre més o menys el mateix: camps de cereal, que ja comencen a tenir el color groc de l’estiu, amb el massís del Montgrí sempre de fons.

La primera parada és a la Tallada, per fer una volta l'antic recinte fortificat. Començat a construir al segle XIV, tot i que se n'han perdut algunes parts i d'altres es troben amagades per altres construccions, encara es poden veure  les seves torres (cinc de les set que es creu que hi havia) i seguir el traçat de la muralla amb murs atalussats, sageteres i espitlleres. Visitem, tot seguit, l'església de Santa Maria, dels segles XII-XIV, romànica i fortificada amb una torre de defensa circular proveïda d'espitlleres, que crida molt l’atenció.

Pedalem una mica més i segona parada. Sant Esteve de Maranyà és una església romànica d’aspecte robust i curiós. Construïda ens el segles XI-XII posterior es va fortificar elevant un altre pis els seus murs i integrant-hi el campanar, a mes de reforçar-ne els contundents contraforts.

La següent parada és a Sant Climent de Tor. Amb un aspecte similar a l’anterior, també és romànica, del segle XI, i fortificada als segles XV-XVI.

La quarta és a Sant Cugat i el castell d’Albons, que amb la plaça que hi ha davant seu conformen un bonic racó. L’església també és romànica, dels segles XI-XIII, amb algunes modificacions d’època moderna, com l’horrible campanar. El castell, al seu costat, medieval i del segle XVII, és una edificació militar i civil de la que en queda un conjunt destacable, amb una part aprofitada per a un casal tardà, un gran portal dovellat i una part només amb el mur de tanca.

Una pedalada més i últimes parades del dia: Sant Joan de Bellcaire, una bella església romànica, amb elements preromànics i afegits posteriors (segles IX-X, XI i XIII-XIV), i l’imponent Castell-Palau de Bellcaire, del segle XII.

L’última part del camí la fem al costat del Rec del Molí, un passeig molt agradable, malgrat el cansament (acabaré mort), no sé si de l’acumulat de les últimes excursions, o que el fre no acaba d’anar bé, vaig “frenat” i haig de pedalar més del compte, o de les dues coses.


Fitxa Tècnica

Data: 17-06-2018

Kilòmetres: 18.8 (en bici)

Desnivell: 85 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: si. Inici a Verges (al carrer de la Trencada, davant el Pavelló Municipal).

Ressenya

Ruta "Terra de Tramuntana" del Consell Comarcal del Baix Empordà. Senyalitzada amb pals indicadors (ruta ciclista), tot i que millor amb l'ajuda d'un mapa senzill com aquest.

El centres històrics queden fora de la ruta ciclista, pel que ens hi haurem de desviar en tos els pobles, fàcilment prenent campanars com a punt de referència o usant aquest TRACK Wikiloc.


Fotos

Pals - Torrent - Fontclara - Fontanilles - Pals

Ruta ideal per a ciclistes ocasionals (com nosaltres). Vint-i-cinc kilòmetres per camins de carro, pistes asfaltades i alguna carretera poc transitada, per la bella plana empordanesa, de poble en poble, tots amb racons interessants (amb sortida a Pals, un dels més bonics del país).

EN BICI

Lloguem la bici al càmping on estem allotjats i comencem a pedalar, d’entrada fins a Pals (tros que no surt al track). La visita a Pals (i a algun tram de Camí de Ronda) la deixarem per demà.

Sortim del poble i comencem a passar entre els camps de cereals, verd primavera, i de colza, groc reivindicatiu, que ens acompanyaran pràcticament tot el dia. El Montgrí i les muntanyes de Begur, un a una banda i l’altra a l’altra, sempre de fons.

La primera parada és a Torrent, un petit poble prou bonic del que destaca el seu castell, del que se’n conserva la porta medieval del recinte murat. La segona és Sant Feliu de Boada, un petit nucli de població del que ens crida l’atenció la seva església del segle XVI. Passem molt a prop de Palau-sator, que val molt la pena, però com què ja hi hem estat no fa gaire ho deixem per un altre dia. La següent visita la fem, doncs, a Fontclara, un nucli encara més petit en què destaca, també, la seva església romànica (del segle XI, amb algunes modificacions dels segles XVI i XVII). La penúltima parada és a Fontanilles, amb la seva bonica església romànica del segle XII, amb bones vistes, que aprofitem per dinar. Tots aquests poblets, tot i no ser gaire coneguts, valen molt la pena visitar, són encantadors!

Un tros més de camps de cereals per, passada la C-16, endinsar-nos als arrossars de Pals, encara amb el seu aspecte hivernal (secs). Més endavant visita ràpida a la Bassa d’en Coll i les dunes de la platges de Pals, on aprofitem per descansar una mica. Comencem a estar una mica cansats.

D’aquí als Masos de Pals, passant per la seva església (del segle XVIII) i després, en principi, a Pals. Nosaltres però, encara que no surt al track, fent drecera fins al càmping per camins no massa cicables, que afegeixen més cansament a les nostres cames (amb el fet que la ruta ja era més llarga del que marcava la ressenya, més alguns petits trossos que ens hem equivocat, més l’anada i tornada del càmping... amb el que al final acabarem fent més de trenta kilòmetres).


Fitxa Tècnica

Data: 30-04-2018

Kilòmetres: 29.1 (en bici)

Desnivell: 130 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: si. Inici a Pals.

Ressenya

Ruta "Terra d'Aiguamolls" del Consell Comarcal del Baix Empordà. Senyalitzada amb pals indicadors (ruta ciclista), tot i que en alguns punts costen de veure, pel que ens serà gairebé imprecindible l'ajuda d'un mapa senzill com aquest o TRACK Wikiloc.


Fotos

Quermany Gros

100 Cims fàcil, d’alçada modesta, però com passa sovint en aquest casos, amb unes vistes impressionants.

REPETIDA

Aprofitant el pont i que el meus pares són al càmping, cap a Pals, per fer una primera caminada a la tarda. Tot i que una versió més curta, per mi repetida.

Sortim de Pals, tot i que deixem la seva visita per demà-passat, que sempre val la pena (segurament és un dels pobles més bonics de Catalunya).

De seguida deixem enrere camps i ens comencem a enfilar entre pins, suros i, ja més cap al final, brolles pelades. Ben aviat gaudint, també, de les bones vistes que al cim seran espectaculars: la Plana Empordanesa, el Montgrí, les Medes, les Gavarres i, més enllà i una tapat pels núvols, el Canigó (entre altres).

Baixem per l’altra banda de la muntanya, tot passant per les mines d’en Bofill, d’on s'extreia caolí, una terra blanquinosa, molt fina i molt apreciada per a fer l'engalba, una capa fina que per decorar la ceràmica o modificar-ne el color. Hi entrem uns metres, està bé.

Poc més endavant fem drecera (fins i tot més de la que surt al track, on he preferit posar-hi camins ben marcats i senyalitzats), i en poca estona tornem a ser a Pals, a descansar, que demà hi tornarem (tot i que en bici).


Fitxa Tècnica

Data: 29-04-2018

Kilòmetres: 10.4 (circular)

Desnivell: 225 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: sí. Inici a Pals.

Ressenya

Ben senyalitzada, no té cap més dificultat que seguir les marques tal i com s'indica a continuació.

Sortim de la plaça Catalunya de Pals, de cara al casc antic, a la dreta pel carrer Abeurador, que després és converteix en el carrer Quermany (on anirem en direcció Mas Salvi), de seguida seguint les marques blanques i vermelles del GR-92. Just passat mas Salvi, a l'alçada d'un pal indicador, deixem les marques del GR i girem a la dreta per començar a seguir les marques blanques i grogues de PR "Sender de Pals" (veure més avall, per fer-lo senser). Ens enfilarem al Quermany i llavors baixarem cap a les mines d'en Bofill. Més endavant, a l'alçada de can Pou de Ses Garites deixem el PR per tornar a seguir el GR que hem deixat abans (cap a l'esquerra), fins a mas Salvi, a partir d'on desfarem el camí. TRACK Wikiloc.


Fotos

Caiac del Ter

Baixada en caiac per un petit tram del baix Ter, una experiència interesant i divertida, i tornada a peu per la plana empordanesa (al nostre aire, tot i que també es pot fer en guia). Pel camí val la pena desviar-se a les ruïnes de Sidillà.

PROVANT

Toca caminada de grup, aquesta vegada, però, per fer una sortida fora de l’habitual. Ens trobem a Colomers a un quart d’onze. Un cop canviats, “ensenyats” (i havent retrobat, jo, el que pensava que havia perdut), ens porten cap al riu per començar la nostra petita “aventura”.

L’entrada al riu és una mica brusca, especialment pel que va al davant (ens hem pogut repartir en parelles en caiacs per a dos). Per sort fa bon dia i fins i tot una mica de caloreta, sense arribar a ser angoixant.

El recorregut és d’uns setkilòmetres, però amb les esses que fem segurament la distància gairebé l’acabarem doblant. Acostumats al caiac de mar ens costa una bona estona poder portar en línia recte el nostre (que, de fet, aconseguim passada mitja baixada seient jo més enrera). Pel camí, a banda de les esses, grumets remant  i capitans mandrosos, i una que perd els pantalons. Arribant, la que no es volia mullar, cau tota ella a l’aigua.

L’experiència, però, és divertida i el paisatge sovint recorda l’Amazònia. Tot remant també podem contemplar alguns ocells (com una arpella, abellerols o coll-verds) i veure com algunes tortugues prenen el sol en alguna branca.

Un cop al pont de Verges toca la tornada, a ple sol i entre camps (potser hauria estat millor fer-ho al reves, però no sabia que es podia, que hi farem). Dinem a mig camí a l’ombra d’uns pins i continuem endavant.

Uns quants, dels últims, el grup va molt estirat, ens desviem fins a Sant Romà de Sidillà (o de les Arenes o Sant-romans o Sant Romanç), les interessants restes d’una església preromànica i les ruïnes d’un poblat medieval, sobre una vila romana, del segle X (aproximadament).

Poc més endavant travessem el riu per la presa de Colomers i fem el got bar que hi ha al costat del Caiac. Després alguns marxen cap a casa i uns quants ens quedem a fer una volta al poble de Colomers que, amb una portalada medieval , carrers estrets i una església romànica, sense ser espectacular val prou la pena.

Hem anat a bon ritme i aquesta vegada arribarem molt més d’hora a casa. Contents i amb la convicció de que l’any que ve repetirem fent alguna cosa semblant. Sembla que ha agradat molt a tothom.


Fitxa Tècnica

Data: 02-07-2017

Kilòmetres: 6.9 (en caiac) / 9.5 (a peu)

Desnivell: pràcticament inapreciable.

Durada: 5 h (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: si (gairebé). Inici a Colomers (Caiac del Ter).

Participants: En Carles, en Miguel, l'Espe, la Montse, la Gemma, en Pep, la Maite, en Ramon, l'Àngels, en Quim, en Joan, la Margarida, en Jordi, en Vicenç (amb una amiga), la Clara i jo.

Ressenya

La tornada a peu es pot fer per les dues bandes del riu. En el nostre cas ho vam fer per la banda esquerra (mirant riu amunt). Només cal seguir les pistes més properes al riu (per acabar travessant-lo per la resclosa). Amb el track i/o un mapa sencill n'hi ha ben prou. TRACK Wikiloc


Fotos

Vulpellac - Peratallada

Caminada fàcil i bonica per l'Empordà. Tot passejant per la plana, entre camps i pinedes, visitem els nuclis medievals de Vulpellac i Peretallada, l'església preromànica i romànica de Canapost i la curiosa pedrera ibera dels Clots de Sant Julià, en perill.

FÀCIL I PLANERA

Una de fàcil i no massa lluny, avui vaig amb una “nova” companyia. La primera idea era una altra, però per assegurar que farà més o menys bon temps tot el dia, a última hora canvio d’opinió. L’Alta Garrotxa la deixo per més endavant i marxem cap a l’Empordà. Farà fred igual, però molt menys.

Comencem a caminar a quarts d’onze. De fet, una mica més tard, les primeres parades són només baixar del cotxe. Vulpellac és un petit nucli de població amb un passat medieval ben present. Els seus carrers són prou bonics, però destaca l'església de Sant Julià i Santa Basilissa, l'antiga capella del castell, del segle XVI, d'estil gòtic tardà, amb detalls renaixentistes i fortificada. El castell-palau, just al seu costat, manté en una bona part l'estructura essencial del segle XIV, amb nombroses reformes de la primera meitat del XVI. A l'entorn de l'església i del palau hi ha restes disperses de la muralla, sent l'element més ben conservat la torre-portal del nord-est, de planta quadrada i amb la porta adovellada. Era una visita que tenia pendent de fa molt temps, i m’ha agradat.

Sortim del poble pel Carrer Nou. De seguida ens passegem la plana empordanesa, pels camps i pinedes, castigades per la nevada de fa uns anys, que ens acompanyaran tot el camí. Camps i pinedes que ens deixaran veure, més o menys a la llunyania i a estones, muntanyes com el Canigó, les Gavarres o el Montgrí.

La segona parada és ben propera. Els Clots de Sant Julià són unes antigues pedreres, un magnífic complex de cavitats, un conjunt arqueològic format per uns vint forats excavats a la roca, alguns de fins a deu metres de fondària. El seu origen és molt antic, possiblement del segle VI. a.C (s’han localitzat pedres provinents d’aquesta cantera al poblat ibèric d’Ullastret, molt a prop), i s’ha anat usant fins pràcticament el segle XVIII (també hi ha pedres a l’església preromànica de Sant Esteve de Canapost o a la romànica de Sant Esteve de Peratallada). El recorregut és una mica anàrquic, la pedra tallada sovint té uns colors i formes boniques, amb un toc màgic. Val la pena. Malauradament, però, sembla que està amenaçada i la seva conservació no està assegurada.

Una caminadeta més, i tercera parada: la bonica església de Sant Esteve de Canapost. Està formada per dos edificis, un de preromànic (del segle IX o X) i una altre romànic (del segle XI), juxtaposats un al costat de l’altre i comunicats per dins, amb una torre-campanar, també romànica. Darrera els absis hi ha, també, una necròpolis medieval.

L’última parada, també és al cap de poc. En tinc ganes, fa molts anys que no hi havia tornat. Peratallada és un dels nuclis més importants de Catalunya pel que fa a arquitectura medieval. Conserva el seu antic aspecte feudal, amb carrers estrets i tortuosos, amb nombrosos entrants i sortints. Destaca el castell fortificat amb la seva torre de l'Homenatge i el palau (s.XI-XIV), les muralles (s.XII-XIII), l'església de Sant Esteve (romànica de principis del segle XIII) i el gran fossat que envolta la població, excavat a la roca viva. Molt bonic, el recorrem pràcticament tot. Ho aprofitem, també, per dinar.

Tornem tot fent drecera, gràcies al mapa que portem... i al sentit de l’orientació, que afortunadament el tenim prou bo. Hi ha un bon grapat de cruïlles i camins on equivocar-se. Sense parades i al ritme de l’Isa, el que farà que acabi inusualment d’hora vistes la majoria d’últimes caminades. Contents, ha fet sol tot el dia i la caminada ha estat molt bonica.


Fitxa Tècnica

Data: 18-01-2015

Kilòmetres: 12.0

Desnivell: 50 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: si (gairebé). Inici a Vulpellac (davant l'ajuntament).

Participants: l'Isa i jo.

Ressenya

Senyalitzada amb marques vermelles i blanques (GR-92) de Vulpellac a Peratallada. La tornada, si no ens volem complicar, es pot fer pel mateix camí. També podem tornar per altres camins seguint mapa o, molt més recomanable, TRACK Wikiloc (hi ha moltes cruïlles on ens podem equivocar).


Fotos

Caminada Solidària

CAMINANT PER UN BONA CAUSA

Matino. A l'hora que normalment em desperto (bé, per ser més exacte, em llevo), haig de ser a Palafrugell. És, però, per una bona causa.

Fem la inscripció i comencem a caminar cap a les nou. Sortim de Palafrugell en direcció a Calella. Xerrant xerrant, hi arribem per fer un trosset de Camí de Ronda. Fa sol i no gaire fred. El mar està revoltat i ho aprofito per fer alguna foto. Gairebé se'm fa estany veure les platges sense ningú prenent el sol, acostumant a fer aquestes caminades més cap a l'estiu.

La caminades solidàries funcionen més o menys com una caminada popular, amb esmorzar a mig camí i al final de la caminada (una coca molt bona. La xocolata també fa molt bona pinta, però no és el que més m'agrada).  

Sé perquè no m'agrada matinar per caminar... una de les raons és perquè solo acabar més cansat del normal... que és el que em passa avui. Un cop a acabada em ve la baixada i m'entra la son. Bé, és una paradoxa, però podré tornar d'hora i fer una d'aquelles migdiades de llit i pijama.

No acostumo a fer aquest tipus de caminades, però ha estat bé. A més, he conegut a la Thaïs... una possible nova companya de caminades (ja s'anirà veient).


Fitxa Tècnica

Data: 01-12-2013

Kilòmetres: 11

Desnivell: 75 m.

Durada: 2 h 30' (amb moltes parades).

Dificultat: baixa

Caminada Solidària per a l'Alimentació Infantil al voltant de Palafrugell.

Al 2013, almenys, se'n feien a diferents localitats gironines. Eren caminades fàcils i funcionaven més o menys com una caminada popular. La inscripció valia uns 5 € i que es destinaven a projectes d'alimentació infantil.

Participants: la Thaïs i jo.

Ressenya

-


Fotos

Sender de Pals (PR-C 108)

Llarga ruta circular per alguns dels racons més significatius de Pals. Tot sortint del casc antic ens enfilarem al Quermany Gros, un 100 cims modest però amb bones vistes, baixarem per dunes fixades, i finalment passarem pels seus aiguamolls i arrossars.

UNA ALTRA DECEPCIÓ

Deixem el cotxe a Pals, fora de la zona blava per si un cas (que no acabem d’entendre, no veiem parquímetres ni límits de temps). Abans de començar a caminar de veritat fem una volta pel bonic centre medieval d’aquesta població. És relativament d’hora, dos quarts d’onze, i encara hi ha poca gent pels carrers. Destaca la torre romànica, construïda entre els segles XI i XIII, coneguda com la Torre de les Hores, a més dels seus carrers empedrats amb arcades, les muralles amb quatre torres quadrades del segle IV, la Plaça Major, les tombes al Carrer Major o l'església de Sant Pere.  

Sortim del poble i de seguida comencem a enfilar-nos, entre pinedes (amb ben poques flors), fins al cim del Quermany Gros, quedant-nos únicament amb màniga curta. Avui farà gairebé un dia d’estiu. Les vistes des d’aquest modest cim són molt boniques i molt bones (malgrat la mica de calitja que hi ha avui), cap a les Medes, el Montgrí, el Cap de Creus i els Pirineus al Nord, i les muntanyes de Begur i la  plana de Palafrugell al sud.  

La baixada, igual que la pujada, és una mica recargolada (tampoc veiem cap possible drecera entre garrics). Una altra vegdada entre pinedes arribem a les mines d’en Bofill (o d’en Bernat), d’on s'extreia caolí, una terra blanquinosa, molt fina i molt apreciada per a fer l'engalba, una capa fina que s'usa per decorar la ceràmica o modificar-ne el color. Entro uns metres, ja en tinc prou i no m’atreveixo a anar gaire més enllà, tot i que sembla que continua (tampoc sé si és perillós, o no).

A l’alçada del mas fortificat de can Pou de ses Garites comencem a caminar per les dunes interiors de Pals, fixades amb pinedes, com les de la veïna Torroella. Aquí és on trobarem la major part de flors del dia, fins i tot alguna orquídia sense buscar-la expressament. Al final del dia, però, si bé haurem fet una bona llista n'acabarem trobant força menys de les que imaginaven (bé, menys feina a classificar-les durant la setmana... que a vegades és una bona estona).

Després de passar per un tram urbanitzat arribem als Arrossars i dinem al mirador de la bassa de can Coll (que és més visible des de la platja, tot i que avui no hi podrem anar, ja que la mateixa sortida d'aigua al mar de la bassa ens inpedeix el pas).

Si bé fa quinze dies vam veure alguns camps plens d’aigua (des de Roca Maura), avui estan tots buits, pràcticament secs (es veu que han contingut aigua). No sé perquè. Havia pensat que en quinze dies n’hi hauríem de trobar força més, ja que en teoria s’omplen entre aquest mes i el que ve. Hi haurem de tornar.

Caminem, doncs, entre camps “normals i corrents”, amb el què els últims kilòmetres se’ns fan una mica monòtons (tenim la sensació que, segurament, amb aigua i arròs, no tindríem tant aquesta sensació, entre altres coses perquè aniríem badant i entretenint-nos fent fotos aquí i allà).  

Arribem a Pals després de més de sis hores caminant, comptant parades. Hi fem una altre volta, repetint algunes fotos i fent-ne de noves (l’orientació del sol i les ombres són completament diferents a les del matí... i el poble és prou bonic per tornar-hi (malgrat el cansament).

Ha estat bé, però un cop feta la caminada si hagués d’aconsellar algú i si mai la repeteixo, faria per una banda la pujada al Quermany Gros (des de Pals i fent-la més o menys circular d’alguna manera, que es pot), i per una altra, una volta en bicicleta pels arrossars, ampliant la visita a les platja de pals i/o a la Gola del Ter (i/o les closes del voltant).


Fitxa Tècnica

Data: 13-04-2013

Kilòmetres: 23.1

Desnivell: 375 m.

Durada: 6 h (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: si. Inici a Pals.

Participants: en Salvi i jo.

Ressenya

Senyalitzada marques grogues i blanques (PR-C 108), excepte quan coincideix amb el GR-92 (marques vermelles i blanques). Només cal seguir-les, sense cap més complicació que això. TRACK Wikiloc

Nota: Si ho hagués de tornar a fer, almenys jo, ho separaria en dues caminades, una per pujar al Quermany Gros (6/7 Km i 218 m de desnivell), i una altra, potser en bici, per voltar pels Arrossars (i afengint-hi, per exemple, la Gola del Ter).


Fotos

Ruta del Vent i Roca Maura

Si a la ja bonica caminada per la Ruta del Vent, que ens permetrà descobrir alguns dels diferents ecosistemes del massís (a més d'algunes curiositats geològiques i construccions de pedra seca), se li suma la pujada, fàcil, a la Torre Moratxa i/o a Roca Maura, amb vistes impressionants, l'excursió passa a ser espectacular.

BUSCANT ORQUÍDIES

En una hora ens plantem a Torroella, sense trànsit i sense córrer. Que bé que s’hagin acabat les obres a l’eix. L’espera, fa dies que ho anem comprovant, ha valgut la pena (malgrat que haig de dir que segurament, al meu parer, era un desdoblament que no calia, amb algunes millores potser n’hi hauria hagut prou).

L’Objectiu d’avui, per dir-ho així, es trobar una espècie d’orquídia en concret. Per fer-ho seguirem la Ruta del Vent, desviant-nos-en per anar fins a Roca Maura.

Només començar, i com anirem fent en gran part del camí, en trobem un bon grapat... però cap és la que busquem. Ho compensem, això sí, amb altres tipus de flors (que també ens agrada).

Seguint la ruta passem per alguns dels elements característics del Massís. El primer, un forn de calç, activitat que va ser relativament important en aquesta zona. Tot seguit l’aixart d’en Bosqueta, una cabana de pedra seca testimoni de l’antiga activitat agrícola.

Poc després de passada la cabana ens desviem per pujar a la Torre Moratxa i a Roca Maura, fiant-nos de la intuïció i la orientació (fàcil quan més o menys tens a la vista els punts on vols anar). En algun tros ens hi ajuden algunes marques, sobretot quan tot carenant es puja més o menys pel dret, saltant de roca en roca.

Les vistes, tant des de Torre Moratxa com des de Roca Maura són impressionants: les Medes, El Ter Vell, Pals, Begur, la plana empordanesa, el Cap de Creus, el Golf de Roses, el Canigó... I això que avui la visibilitat, si bé no és dolenta, tampoc és molt bona.

Reculem més o menys per on vingut o per camins paral·lels, fins retrobar la Ruta del Vent allà on l’havíem deixat abans. De camí una sorpresa inesperada, un bolet: la guita de bruixa, tan bonic... com pudent. Fa pudor a excrement i carn podrida per atreure les mosques, que en dispersaran les seves espores.

Ara toca curiositats geològiques. Primer una petita dolina, una depressió al terreny, normalment de forma més o menys circular, formada per l’ensorrament d’una cavitat o cova. Tot seguit els cisternons, galeries formades a la roca degudes a l’erosió de l’aigua, i que permetien que s’hi emmagatzemés aigua antigament (d’aquí el seu nom).

Una mica més endavant la barraca, el forn de calç i la cantera dels Hereus. Encara més enllà, el pou de Mustinyà, testimonis de la intensa activitat agrícola en el passat a la zona.

Entre una parada i una altra, el dinar i alguns dels ecosistemes més típics de la zona, com els alzinars o les garrigues.

Fa un dia molt agradable i amb força sol, que ja era hora en un març tan plujós com el que portem (que també va bé, però).

Gairebé estem acabant la caminada i encara no hem trobat l’orquídia que hem vingut a buscar. Ens queda, però, un últim recurs, desviar-nos cap a un hàbitat més propici: les dunes (no surt al track). Amb paciència i una mica de sort... finalment trobem l'abellera (primer dues i després una altre, no és que sigui molt abundant, sembla). El que faltava per arrodonir una excursió que ha set molt més bonica i interessant del que ens imaginàvem i que, amb orquídia o sense, hagués valgut la pena igualment.


RUTA DEL VENT + ROCA MAURA

Data: 31-03-2013

Kilòmetres: 12.3 (circular)

Desnivell: 350 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: si. Inici a Mas Ramades, a la urbanització Torre Vella de Torroella de Montgrí).

No senyalitzada (per la Ruta del Vent veure a baix), per pujar a Roca Maura cal un mapa i/o un track i/o un bon sentit de l'orientació. A la zona hi ha una gran quantitat de camins per allargar o escurçar l'excursió a la nostra mida (alguns senyalitzats, d'altres no).

Per fer per separat veure a sota.

 TRACK Wikiloc

Participants: en Salvi i jo.

RUTA DEL VENT

Kilòmetres: 7.9 (circular)

Desnivell: 190 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: si. Inici a Mas Ramades, a la urbanització Torre Vella de Torroella de Montgrí)

Més o menys senyalitzada amb cartells de fusta i algunes marques blanques i verdes (sender local). Almenys de moment es relativament fàcil, però millor portar una ressenya, un mapa o unTRACK Wikiloc


ROCA MAURA

Kilòmetres: 8.0 (anar i tornar)

Desnivell: 290 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: si. Inici a Mas Ramades, a la urbanització Torre Vella de Torroella de Montgrí)

No senyalitzada des de Mas Ramades. Cal ressenya, mapa i/o TRACK Wikiloc

Hi ha més d'una opció per pujar a aquest modest cim, moltes de més fàcils (sobretot des de l'Estartit).


Fotos

Figueres - Vilajuïga

Si be algun tram és pot fer una mica monòton, durant aquesta llarga però planera caminada anirem descobrint racons molt bonics, tant des d'un punt de vista cultural (Santa Maria de Vilabertran, Peralada o Sant Romà, per exemple) com des d'un punt de vista natural (com les Basses de Delfià). Ideal per fer en bicicleta.

OBJECTIU ACONSEGUIT!

Un dia que quedem una mica abans... un dia que m'adormo (culpa del despertador, que ha decidit quedar-se parat a dos quarts de vuit). Vaja, que passem de marxar un quart abans a fer-ho un quart després... justament avui que hem d'anar a agafar un tren. Per si no fos poc, Murphy és impecable... un accident a la carretera fa que estiguem aturats fenT cua, per sort, molt poca estona. Afortunadament, però, l'estació es veu des de la carretera... perquè no hi ha cap senyal que indiqui com arribar-hi.

Tot i això, sense córrer, arribem a Vilajuïga a temps (cinc minuts abans) per no perdre el tren.

Comencem a caminar a les onze (la freqüència de trens tampoc deixava gaire més opcions). De seguida sortim de Figueres i trobem els camps que avui ens acompanyaran gairebé tot el camí.

La primera parada és a la canònica de Santa Maria de Vilabertran. Romànica, és un dels exemples més ben conservats de l'arquitectura de les canòniques regulars medievals a Catalunya. La seva visita val molt la pena.

 El tram entre Vilabertran i el pas de la Muga es fa una mica monòton, passem pel costat de la Muga però entre canyes altes. La primera sorpresa del dia és a l'hora de travessar el riu... ens haurem de descalçar i ficar-nos-hi de peus. I l'aigua està glaçada!

Més endavant, haurem de travessar el Llobregat, per un altre gual. Aquest el sabia, però no comptava que hi baixés aigua, i encara menys amb tanta força. No ens atrevim a passar-hi ni a recular i hem d'improvisar el camí per arribar a Peralada (amb el mapa del llibre que portem com a ressenya, però, no tenim cap problema, només hem de recular una mica i prendre un altre camí).

Arribem a Peralada al migdia. Visitem la façana del castell, passem per davant del convent del Carme i intentem visitar el claustre de Sant Domènec... tancat malgrat que els horaris de tot arreu, inclosos els que hi ha la porta, diuen que hauria d'estar obert. Fa una mica de ràbia i ens queda una espineta clavada (tot i que petita, ja que el poble val una visita força més pausada un altre dia... però ja que hi passàvem).

De Peralada a Delfià un altre tram monòton. El paisatge és bonic, camps verds amb els Pirineus i les Alberes de fons, però molt igual. En aquest tram, però, la primera sorpresa del dia, mosques grosses (una orquídia).

Dinem, tard, a Delfià. Amb les basses plenes d'aigua (s'inunden de forma temporal), els prats verds i el Mas Faiet i l'ermita romànica de Sant Romà, el paisatge aquí és molt bonic, malgrat el fred (accentuat pel vent) i els núvols que ja fa estona que no ens deixen veure el sol.

Les basses de Delfià són un espai natural amb un gran interès botànic i geològic (a més del paisatgístic), que, al meu parer, desgraciada i incomprensiblement no està protegit (esperem que a ningú se li acudeixi espatllar-lo).

D'aquí ens enfilem al voltant del Puig de Costoja on, en teoria, hem de trobar l'objectiu del dia. De fet aquesta era una caminada que tenia moltes ganes de fer, però després de saber que aquí es trobava l'orquis cònic va pujar uns quants llocs a la llista. Exceptuant al voltant del Llobregat i en algun altre punt concret avui no hem vist massa flors i no tenim gaires esperances... però la trobem. Objectiu aconseguit!

El tram final, segurament és el més bonic i variat. Travessem la bonica riera de Garriguella (saltant), vinyes i més camps, Garriguella (amb l'església de Santa Eulàlia), brolles, alguna pineda i arribem a Vilajuïga, on fem l'ultima visita del dia, l'església romànica de Sant Feliu, gairebé de fosc. Arribem al cotxe gairebé a les set.


Fitxa Tècnica

Data: 16/03/2013

Kilòmetres: 24.2 (Aprox.).

Desnivell: 200 m (aprox).

Durada: 6 h (amb parades)

Dificultat: baixa. / Circular: no.

Nota: per la seva llargada i els camins que passa és una ruta ideal per fer en bicicleta (i en aquest cas, també, amb nens). Lògicament, al passar per un grapat de poblacions també és pot partir com més ens agradi. 

Participants: en Salvi i jo

Ressenya

No senyalitzada (malgrat que alguns trams coincideixen amb rutes cicluturistiques o el camí de Sant Jaume). Cal Ressenya (com la que hi ha a "Guia Alpina, Cap de Creus - l'Albera" de l'editorial Alpina, mapa o TRACK Wikiloc. Figueres i Vilajuïga estan unides per tren (freqüència baixa).


Fotos

Aiguamolls de l'Empordà

Excursió clàssica però sempre interessant i bonica. Al voltant de març, en general, s'hi poden veure un grapat d'espècies d'aus diferents i de totes menes. Amb sort també, alguna daina.

A VEURE OCELLS

Marxem a les 9, com gairebé sempre. Comencem a caminar a quarts d’onze, avui a un altre ritme, amb la intenció d’anar a veure ocells més que de caminar. I ara, aquesta època, és una de les millors, a més de les espècies que s’hi poden veure tot l’any, si tenim sort encara en podren veure algunes d’hivernants que encara no ha marxat, més algunes de les estivals que ja han arribat, i també algunes que només estant de pas, de l’Àfrica cap al nord o el centre d’Europa.

Fem el recorregut típic, resseguint tot els aguaits que anem trobant (amb diferent sort). A més, el dia acompanya força, fa sol i la temperatura és agradable (fins i tot una mica fresca). Pugem, també, a les torres del Mas del Matà, amb unes vistes sempre magnifiques (dels Aiguamolls, la badia de Roses, la plana empordanesa i, si el dia acompanya, del Canigó.

Dinem en un dels aguaits més propers a la platja de can Comes, generalment menys freqüentats i molt més tranquils, per desfer al camí cap al cotxe, parant-nos una altra vegada a pràcticament tots els aguaits. La intenció era, també, passar el dia aquí. Mica en mica, anem afegint algun ocell més a la llista.

A mitja tarda i a l’últim aguait tenim una sorpresa inesperada, tot i que una mica lluny, podrem veure algunes daines, més esquerpes que fa uns anys en què es deixaven veure més fàcilment.

Marxem cap a casa a mitja tarda contents, al final la llista d’ocells és prou llarga: rossinyol bord, estornell, cadernera, garsa, martinet blanc, esplugabous, bernat pescaire, agró roig, agró blanc, flamenc, cigonya, capó reial, gamba roja, becadell, cames-llargues, corriol petit, fredeluga, cabusset, cabussó emplomallat, gavina vulgar, gavià argentat, corb marí, fotja, polla d’aigua, arpella, oca vulgar i ànecs collverd, cullerot, blanc, cuallarg, griset, piulaire, xarrasclet (i algun altre que segur que em deixo).


Fitxa Tècnica

Data: 31-03-2012

Kilòmetres: 8.

Desnivell: inapreciable.

Durada: -.

Dificultat: baixa.

Circular: no.

Inici al Portalet (centre d'informació del Parc Natural).

Participants: en Salvi i jo.

Ressenya

Senyalitzada com a Itineraris 1 i 2 dels Aiguamolls. També com a part del GR-92, marques blanques i vermelles. En aquest sentit no té cap dificultat. TRACK Wikiloc


Fotos

Aiguamolls de l'Empordà (en bici)

Una altra "clàssica" al meu oasi de pau. Aquesta vegada, però, en bici per poder fer un bon grapat de kilòmetres. L'excursió ens va permetre contemplar els diferents ecosistemes del Parc, des dels boscos de ribera (al costat del Fluvià) fins als diferents tipus de llacunes. Una diversitat d'ambients que comporta, també, una gran diversitat de fauna. El mes de març, a més, probablement és un dels millors per observar-hi aus.

EN BICI

Als Aiguamolls. El meu oasi de pau particular. Avui però, amb amics i amb la intenció de veure'ls del tot. Una visita al complert en bicicleta.

Comencem, tard, a Sant Pere Pescador. Ho fem seguint les ribes del Fluvià passant per les reserva de Mig de Dos Rius i pel costar de l'illa d'en Caramany (Reserva Integral), on es poden contemplar els primers ambients característics del Parc Natural. Xiulant "Verano asul" i derrapant amunt i avall... sense pensar en el que ens espera... i demà ja ho trobarem. A la Reserva hi ha tres paisatges ben diferenciats. A les ribes del riu, un bosc de ribera amb freixes de fulla petita, oms, salzes o verns (a més de pollancres i plàtans). Més cap a l'interior, prats de dall rics en gramínies, lleguminoses i orquídies. Finalment, en algunes zones, canyissars amb canyís, bogues i balca.

D'aquí, passant per la Gola del Fluvià, anem fins a les llacunes del parc Natural, més concorregudes i visitades. Les llacunes de la Rogera, la Llarga, la Massona, la Fonda i d'en Turies, entre les desembocadures de la Muga i el Fluvià són ecosistemes de clara influència marina. Aigües salobroses poc profundes, ideals per a moltes espècies d'aus que troben aquí un lloc de cria, repòs en la migració o hibernació.

Entre parades i paradetes, en prou feines hem fet cinc Kilòmetres en dues hores. A aquest ritme no acabem ni en pintura. Haurem d'accelerar una mica el ritme o no fer tantes parades... tot i que la propera serà ja per dinar, a l'estany Europa. Deixant enrere la gent i travessant més closes i alguns camps de conreu. L'estany Europa és un estany artificial, construït per fer la depuració biològica de les aigües procedents de la depuració física i química de la depuradora d'Empuriabrava (els canyissars d'aquestes llacunes absorbeixen l'excés de nutrients de les aigües residuals depurades abans de tornar al medi, convertint-se, també, en un ambient adequat per a moltes espècies d'aus).

Havent dinat, però, ja ens ho agafem amb una mica més de ganes i els kilòmetres cauen molt més ràpid que al matí. Travessem Empuriabrava (amb Santa Margarida, el desgraciat vestigi del que es podrien haver convertit tot els Aiguamolls) i les closes i camps de la Rovina. Les closes són prats inundables envoltats de recs d'escòrrec, sovint tancats per fileres d arbres de ribera.

D'aquí cap a Vilaüt, on, per desgràcia, no tindrem temps d'anar a l'Estany... tot i que si de fer una mica l'animal, jo, quedant una miqueta xop (el primer cop, perquè no m'avisen... tot i que el fet que tinguessin la càmera a punt m'hauria d'haver fet sospitar. I el segon, ja si, expressament i per poder fer bé les fotos... aprofitant que ja estava moll). L'estany de Vilaüt és un estany amb aigües procedents de pluja i de rec, amb baix contingut amb sal i més interior. Tot i el seu aspecte, molt semblant a les llacunes salobroses, la seva flora i fauna és ben diferent.

És aquesta riquesa d'ambients, sovint tan semblants però tan diferents, el que explica la gran biodiversitat que es pot trobar en les zones humides com aquesta.

D'aquí un altre cop cap el Cortalet, resolts els problemes amb les bicis meva i de l'Isa (que ens obligaven a fer un sobreesforç, sense adonar-nos-en durant una bona estona), per refer el camí fins el Mas del Matà en Jordi i l'Isa (per tornar per carretera fins a Sant Pere), i per allà on hem vingut, l'Isa i jo... per arribar gairebé de fosc.

Cansats i amb el cul adolorit.


Fitxa Tècnica

Data: 20/03/2010

Kilòmetres: 39 (Aprox.), EN BICI

Desnivell: ± 50 m (aprox).

Durada: -

Circular: si

Dificultat: baixa

Inici a: Sant Pere Pescador (al costat del riu). Tot i que és pot fer des molts altres llocs (com el Cortalet, Castelló d'Empúries, Empuriabrava, Roses, etc)

Participants: L'Isa, en Jordi, l'Isa i jo.

Ressenya

Senyalitzada amb pals indicadors (caldrà saber els punts de referència) i, en part, marques blanques i  vermelles del GR (cal una bona ressenya). Hi ha opcions més curtes i molt més ben senyalitzades. TRACK Wikiloc


Fotos

El Montgrí i el Ter Vell

Caminada molt bonica i variada pel Massís del Montgrí, primer pujant al seu castell (amb unes vistes impressionants), tot seguit passant per les dunes, garrigues i pinedes de la Muntanya Gran, després resseguint la Foradada i les belles cales ran de mar (amb les Medes ben presents), per acabar pels Aiguamolls del Ter Vell i la fèrtil plana de la desembocadura del Ter.

ETERNA... PER CULPA DEL GENOLL

Començo a caminar a les 10, a l'hora que volia i havia calculat (una cosa que no sol passar gaire, ja que sempre vaig tard). Sol una altra vegada, tot i que avui més aviat en tenia ganes... que per un dia que no estigui fent la "goma" per culpa de les fotos també està bé (i avui tinc ganes de fer-ne i entretenir-me). I ho faré, molt més del que m'imaginava, però no pas per gust.

Pujo al castell relativament ràpid. D'entrada és l'única pujada una mica forta i així ja me la trec de sobre. Un cop a dalt ja m'encantaré més. El castell és bonic i les vistes, tot i que el dia està força encalitjat, impressionants (per tornar-hi un dia en que la visibilitat sigui bona).

El castell de Montgrí va ser construït entre el 1294 i el 1931 pel comte de Barcelona, arrel d'una disputa amb el comte d'Empúries. De tendència oriental (difosa per Europa després de les croades), amb una planta rectangular i torres encastades a les muralles, no és va acabar mai (construint-se, només, els murs i les torres exteriors). Resolt el problema perd importància estratègica restant, únicament, com un símbol de la zona.

Baixo després fins a les Dunes, amb algun tram, tot i que curt, força picat i pedregós. Però entretenint-me tant com vull, buscant floretes i fotografiant-ne la meitat. Disfruto molt entre la garriga, tot contemplant abelleres, xicoires, lletereses, morrons, lliris, almesquins i altres. Sense haver de córrer i sense patir per ningú (tot i que m'agrada caminar acompanyat, sol també té les seves avantatges... i avui les aprofito al màxim). A més el dia és ideal, assoleiat, fins i tot fa una mica de caloreta, però que no es nota gràcies a la mica de vent que fa.

A les Dunes el camí és torna pla i més ombrívol. Travesso una bonica pineda amb una curiosa història. En aquesta zona les sorres dipositades pel Fluvià, la Muga i el Ter, i transportades i apilonades per la tramuntana hi van haver unes grans dunes mòbils. A finals del segle XIX ocupaven una superfície de 197 hectàrees i avançaven de 4 a 5 metres per any, causant diferents problemes socioeconòmics. És per aquest motiu que es van fixar. Una llarga obra d'enginyeria forestal va convertir les dunes en una pineda amb un aspecte absolutament normal.

Travessades les Dunes, em retrobo amb les garrigues, sempre badant, ara amb les flors, ara amb les papallones, ara amb algun escarabat o alguna abella.

 El camí és més o menys pla fins al trencant de cala Pedrosa. És baixant a la cala on comencen els problemes. El genoll dret, sense que recordi haver fet cal mal gest ni cap empuntagada destacable, em comença a fer mal. Vigilant una mica arribo a la cala, oblidant-me del dolor amb les vistes a la Foradada i la paradeta a ran de mar. Tot i això, em fa prou mal com per plantejar-me escurçar l'excursió.

De pla i pujant, però, gairebé no noto res. És per això que quan trobo un cartell que m'indica que hi ha un camí cap a la Calella, sense haver d'anar a l'Estartit i recular, tal i com em pensava, decideixo agafar-lo (és una mica més llarg, però és la part que hagués escurçat). I com me'n penediré, no pel camí, que és molt bonic, cales i penya-segats, amb les Medes gairebé sempre presents... sinó per les tres baixades que hauré de fer, primer fins al Port d'en Falaguer, després fins a la Calella i finalment fins a l'Estartit. El genoll, sempre a les baixades, em fa un mal terrible, tant que fins i tot trec els pals i haig de baixar molt a poc a poc i gairebé de costat (tot i provocar les mirades d'estranyesa de la gent que hi ha a la Calella).

 A partir de l'Estartit el camí ja és pla. Ara, però, tot i que el dolor és suportable, el genoll ja em fa mal tota l'estona. Aprofito per dinar al Ter Vell, són quarts de cinc de la tarda, però no ho he volgut fer abans perquè no se'm refredi el genoll. Tot contemplant aquests aiguamolls em faig els entrepans... ahir em vaig descuidar de descongelar els embotits i el matí no hi havia manera de separar-los (tot cap a una bossa i ja els farem). També m'adono que m'he deixat l'oli (i la sal), però que hi farem, serà pa amb tomàquet... a seques.

El Ter Vell és l'antiga desembocadura del riu. Desviat a mitjans del segle XIX és va originar una llacuna litoral. Prop seu es conserven, també, altres interessants clapes d'aiguamolls, salicornars i dunes (salvats miraculosament de la urbanització), refugi de vida per a la amenaçada flora i fauna de les zones humides.

Començo a anar més tard del que comptava, tot i això decideixo no escurçar la caminada... per tornar-me'n a penedir massa tard, una altra vegada. Camí de Torroella el dolor passa de suportable a insuportable i, ja gairebé cap al final, en inaguantable. Tant que tot i que el passeig a la vora del Ter és molt agradable, gairebé no faig ni una foto (cosa estranya tenint en compte que ja en porta més de 250). Tot i això l'acabo igualment com puc, en part per no molestar a ningú, en part per amor propi. Estic dues hores llargues a fer els últims sis kilòmetres.

Arribo a Torruella després de deu hores de camí, pràcticament resant perquè el genoll no em faci mal conduint (com afortunadament serà). Molt més tard del previst i sense temps d'anar a veure el futbol amb els amics, que hauré d'escoltar per la radio (empat a zero amb l'Espanyol, tampoc em perdré res).


Fitxa Tècnica

Kilòmetres: 26 (Aprox.), tot i que es pot escurçar, partir o fins i tot allargar gracies als diferents senders locals o de petit recorregut de la zona.

Desnivell: ± 750 m (aprox).

Durada: 10 h (primer badant molt i després "lesionat").

Circular: sí

Dificultat: mitjana.

Ressenya

Senyalitzada. Com a GR-92 (marques blanques i vermelles) de Torroella de Montgrí al trencant de cala Pedrosa, indicat amb un pal indicador, del trencant a l'Estartit seguint un sender local (marques blanques i verdes), de l'Estartit a Torroella pel del PR-C 109 (marques blanques i grogues). Amb pals indicadors a tot el recorregut. 

Inici a: Torroella de Montgrí (Plaça del Lledoner), un dels molt possibles. TRACK Wikiloc


Fotos