CIRC DE COLOMÈRS

Naut Aran (27/07/2015)

11.4 Km (circular) / Desnivell /

Desnivell: ± 675 m

Durada: 6 h

FAGEDA DE CARLAC

Bausen (28/07/2015)

6.7 Km (circular)

Desnivell: ± 400 m

Durada: 3 h 30'

Fageda de Carlac

Bonica caminada per la impressionat fageda de Carlac. Pel camí de tant en tant gaudirem, també, de bones vistes a bona part a la vall i les muntanyes que l’envolten (i algunes de més llunyanes, com l’Aneto).

APURANT EL DIA

Com que aquestaexcursió és curta de veritat, circular i sense dificultats d'orientació, començo poc passades les cinc. Caminaré a bon ritme per poder-me a entretenir tant com vulgui a fer fotos...

Començo a Bausen, un típic poble rural que, sembla, ha quedat al marge del turisme. Està bé. De seguida, però, en surto per passar per prats de dall i matollars. Abans d’entrar a la fageda les vistes són molt boniques. Lluny es deixa veure l’Aneto i el Monte Perdido, que es reconeixen fàcilment per la glacera sota el seus cims.

Ben aviat entro en una espessa avellanosa que, una mica més endavant, donarà pas a la magnífica fageda de Carlac. Amb arbres recargolats, alguns amb aspecte fantasmagòric i/o que reposen sobre grans roques, és de les més boniques que he vist.

El camí s’enfila mica en mica, travessant un bonic rierol per, tot plegat, girar en rodó sempre en pujada (aquí em creuo amb una família que deu fer el recorregut en el sentit invers... cosa que m’estranya, acostumat a caminar sol a aquestes hores. Tot i que el camí està molt ben marcat i està ben fresat).

Un cop al capdamunt torno a passar per una petita avellanosa i baixo una mica un altre cop cap al rierol (que torno a travessar en sentit contrari), per tornar a planejar per la fageda.

Arribant al Coret de Pan la fageda gairebé s’acaba de cop i comença un matollar, un altre cop amb bones vistes (entre altres, a l’Aneto... però ara ja està tapat). De seguida, però, el camí baixa ràpidament, passant per prats de dall i bordes reconvertides en magatzems.

Acabo la passejada cap a les vuit (apurant un altre cop el dia), fent una volteta pel petit poble. I a descansar... que per voler agafar-m’ho en calma, entre tot plegat, al final del dia he fet divuit kilòmetres en més de set hores.


Fitxa Tècnica

Data: 28/07/2015

Kilòmetres: 6.7

Desnivell ± 400 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Circular: Sí. Inici a l'apacament a l'entrada del poble de Bausen.  

Dificultat: baixa.

Ressenya

Ben senyalitzada (molt fàcil), només cal seguir les marques blanques i vermelles del GR 211-2. Millor fer-ho començant cap a la dreta, en sentit anti-horari (puja més suau i al sortir de la fageda l'Aneto ens quedarà al davant... si els núvols ho permeten). Al final de camí potser falten algunes marques, però el poble queda a la vista i el camí és evident. TRACK Wikiloc.


Fotos

Circ de Colomèrs

Caminada espectacular pel circ de Colomèrs. Llacs i més llacs de gairebé totes les mides i formes un rere l’altre, sempre envoltats d’alts cims.

APURANT. NO SÓC L'ÚNIC!

Després de gairebé quatre hores en cotxe, gaudint del paisatge, i una més per acampar (a Arties, “camp base” pels propers dos dies), decideixo fer la primera caminada prevista, veient que no hi ha amenaces de ruixats, no hi ha ni un núvols i tampoc se n’esperen.

Per internet n’he trobat informacions confoses, imagino entre circuits i el punt d’inici, tot i això, fent la versió més llarga en principi hauria de tenir temps de fer-la. A la parada del taxi m’informen una mica millor (amb un punt per escurçar-la, si cal). Tindré el temps més o menys just, segurament no podré tornar a baixar amb el taxi, amb el que se m’allargarà uns cinc kilòmetres (no surt al track), però ho intentaré igualment.

El taxi em deixa sota la presa al voltant de dos quarts de tres i començo a caminar. Per si un cas, a bon ritme, tot i que encara no he dinat. D’entrada ho faig per boscos de pi negre esclarissats i encara força transitats, amb gent amunt i avall.

De seguida arribo a l’Estanh Major de Colomèrs, suposo engrandit amb una presa artificial, on hi ha el refugi. El deixo enrere i em continuo enfilant. Tot i que és una mica tard, encara hi ha algunes flors (com la tora blava, campànules o algunes gencianes), però no m’hi entretinc... prou feina tinc a fotografiar el paisatge, sempre espectacular (ja des de l’aparcament).

El camí es va enfilant mica en mica, sense grans pendents, començo a passar per un reguitzell d’estanys i llacunes de totes mides i formes... no dono a bast amb les fotos, tot i que miro de no entretenir-m’hi massa, per si un cas.

Passat el refugi he deixat enrere la gent i camino ben sol. A mig camí, però, em creuo amb una parella de canaris simpàtics que fan la volta al revés que jo... devem ser els únics que ho fem a aquesta hora! Podem gaudir, també, de la solitud i la tranquil·litat del lloc pràcticament en exclusiva. Per alguns potser tard... però fa un dia radiant, el camí és fàcil i el dia llarg.

A mesura que m’enfilo, a més de passar-hi pel costat, els llacs és comencen a veure des dalt, un darrere l’altre, millorant les vistes. Ho aprofito per dinar, tard, i refer una mica les forces.

A l’alçada del llac Gelat, al punt més alt de la caminada, al costat del Tuc de Pòdo, canvio de vessant ja que el circ està com partit pel mig. Canvien les vistes i els llacs, ara en veure menys però més grans. Igual de bonics.

Amb el canvi de “vessant” sóc a mig camí. Hi he arribat fins i tot una hora abans del que m’havia marcat com a hora límit per recular estès on estès (que una cosa és caminar a la tarda, i l’altre fer-ho irresponsablement). La baixada me l’agafaré amb una mica més de tranquil·litat, veient que vaig bé de temps... i una mica per força, començo a notar les hores de cotxe i l’esforç de la pujada. Tot i això i que el paisatge continua sent meravellós, miro de no badar i encantar-me massa... al final “només” l’acabaré fent amb tres-centes fotos, no em vull ni imaginar les hores que m’hi hauria passat i les fotos que hauria fet si hagués començat al matí.

Tal i com em pensava no arribo a temps per agafar el taxi, tot i que ja me’n feia pagues des del principi. Això suposarà uns cinc kilòmetres extra, que són bonics i valen la pena, però que se’m fan una mica llargs pel cansament acumulat... i que hauré de fer també sense parar-me gaire si no vull que se’m faci fosc (tot i que no pateixo per això, ja que es poden fer per pista forestal). Al final seran uns setze o disset kilòmetres en sis hores, sense entretenir-me molt, per arribar al cotxe a quarts de nou (content d’haver apurat una mica el dia).

I cap al càmping a descansar. I adonar-me que, entre altres coses, com bosses d’escombraries o la meitat de la fruita... m’he deixat a casa els estris per cuinar. Per sort, però, porto un taper... que m’hauré de menjar fred, però podré menjar 


Fitxa Tècnica

Data: 27/07/2015

Kilòmetres: 11.4

Desnivell ± 675 m.

Durada: 6 h (amb parades).

Circular: Si. Inici a Planhòles dera Llòsa (on et deixa el taxi. 4 € el 2015). Si no volem pujar amb taxi llavors cal afegir 8 kilòmetres a la caminada (entre anada i tornada). El taxi s'agafa als Banhs de Tredòs.

Dificultat: baixa.

Ressenya

Senyalitzada. Des de Banhs de Tredòs amb pals amb marques grogues o seguint la pista (sinó pugem amb taxi), des de Planhòles fins al refugi aquests mateixos pals. A partir del refugi pals amb marques grogues i vermelles fins a la bifurcació en que es separen els camins (el circuit llarg i la curt). Seguirem les marques vermelles (les grogues corresponen al circuit curt, que podem fer si ens interessa excurçar la caminada). Molt més endavant, quan el camí es troba amb el GR-11 (marques blanques i blanques), el seguirem a la dreta fins a la presa (on, llavors, ja només cal desfer el camí). TRACK Wikiloc.


Fotos