L'Ametlla de Mar-L'Ampolla de Mar

(L'Ametlla de Mar - El Perelló - L'Ampolla de Mar, el Baix Ebre)

Sempre ran de mar, el camí travessa un munt de boniques cales i penya-segats. Un tram de camí de ronda espectacular i sorprenent (especialment el seu tros central), que no té res a envejar als millors de la Costa Brava.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans




CALA D'EN JOANET I CALA PEPO




PLATJA DE RIBES ALTES

PLATJA DEL BON CAPONET

PLATJA DEL BON CAPÓ I ROQUES

PORT DE L'ESTANY

PLATJA DE LA LLENYA

PLATJA DE PORT OLIVET

PLATJA I RIUET DE SANTES CREUS

PLATJA DE L'AMPOLLA I ARANYA

CALES, ROQUES I PENYA-SEGATS

CALA DE L'ESTANY PODRIT

CALES I ROQUES

CALA DE L'ÀLIGA

L' ILLOT

PLATJA DE L'ÀLIGA I ROQUES

CALA GARRETA I ROQUES

MORRÓ DEL GOS, CALA I CALA PERALES

PLATJA DEL CAP ROIG I CALA MARIA

PLATJA DE BACONÉ I PLATJA DELS CAPELLANS

PER FI, COM MÉS M'AGRADA.

FENT FOTOS, BANYANT-ME I AMB LES ULLERES I EL TUB

Avui em llevo una miqueta més d'hora, esmorzo i surto caminant del càmping. Agafo el tren de les 9.39 a l'Ampolla i, en uns 8 minuts, arribo a l'Ametlla.

 Començo a caminar, doncs, cap a les deu... tot un rècord (fent una primera parada per comprar aigua i el pa pels entrepans).

 Només sortir del port, la primera cala. M'entren ganes de banyar-me ja d'entrada, però esperaré  que faci una mica més calor (que ja en fa).

D'aquí fins al final, el camí de Ronda, sempre ran de mar, anirà alternant cales i platges amb petits penya-segats. El primer tram, de l'Ametlla fins al Port de l'Estany, però, tot i que amb racons molt bonics, està força humanitzat.

 A partir del Port de l'Estany fins a la cala de l'Àliga. però, és realment espectacular. Sense urbanitzacions a la vista, el paisatge millora molt.

Noto el cansament d'ahir i faig un primer bany a la platja de Santes Creus... pràcticament sol!!!!

 (de fet, a la majoria de cales per on aniré passant hi veure ben poca gent o ningú ).

M'hi estic una bona estona, prenent el sol (a veure si en trec, ni que sigui una miqueta, el moreno paleta d'aquest any). També per treure'm les ganes d'ulleres i tub i menjar una mica.

En moltes de les platges hi ha una gran quantitat de fulles de posidònia, el que els hi pot donar una aparença que pot semblar "brut". En realitat, és ben bé al contrari, els munts de fulles indiquen que les aigües són netes i clares i la platja té una bona salut.

La posidònia és una fanerògama marina (planta amb flor) que forma extenses praderies al voltant de la costa. La seva importància és cabdal, fixa la sorra i produeix oxigen, mantenint les aigües transparents, a més de servir d'hàbitat i refugi a una varietat impressionant d'espècies marines.

A la primavera les fulles són verdes i a mesura que passa l'estiu i arriba la tardor es van posant marrons, degut a la calor i als éssers vius que viuen damunt seu, fins que es moren i arriben a les platges.

Les fulles que arriben a la platja també tenen un paper ecològic important, però. Mentre estan a la riba protegeixen les platges dels temporals marítims i, un cop seques, els animals de closca que hi vivien a sobre es van desfent... formant fins el 85% de la sorra d'algunes platges!!! (les platges blanques de sorra fina).

Antigament aquestes fulles tenien diversos usos, eren utilitzades com a embalatge de vidre o objectes delicats (en alguns llocs rep el nom d'alga dels vidriers), com a jaç pel bestiar, com a repel·lent de xinxes i insectes (farcint coixins i matalassos), com a planta medicinal o com adob pels camps.

Quan torno a notar el cansament a les cames una altra vegada, decideixo banyar-me una estona més. Ho faig a la la bonica cala de l'Àliga, aquest cop si, ben sol!!!

Ho aprofito per posar-me ulleres i tub i bussejar una estona... i, de passada, continuar igualant el moreno.

A l'snorkeling m'ho passo força bé, tot i que no veig res destacable, si totes les espècies més comunes, algunes amb mides considerables.

Com a la cala anterior, ho aprofito per menjar una mica.

Tot caminant en sorprèn, relativament, veure dos blauets ran de mar (tot i que no és rar, el més habitual és veure'ls a les ribes dels rius).

Continuo caminant a ple sol. Aquesta vegada, però, la "refeta" dura menys i noto, definitivament, la caminada d'ahir. De mig camí i fins al final, les parades i paradetes cada cop seran més nombroses... i cap al final, gairebé a cada bar o xiringuito que vaig trobant (a mesura que m'acosto a l'Ampolla el paisatge, per desgràcia, es torna a humanitzar).

Això inclou, també, una altra banyada, ben entrada la tarda, a la platja dels Capellans, més que res per refrescar-me i descansar.

 Arribant, sembla que em torno a refer una mica, potser perquè sé que s'acaba. Arribo al càmping bé, però després de la dutxa i el sopar cada cop més vaig trobant més el cansament d'aquests dies.

Tot i això, estic força content, aquest any, per primera vegada, hauré pogut fer un camí de ronda com m'agrada. Passant-hi tot el dia i banyant-me on en venia més de gust... i en un tram ben diferent dels que estic avesat a la Costa Brava (aquí les roques són conglomerats), i igual de bonic.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 08/09/2011

Quilòmetres: 18 (aprox, només anar) + 4 d'anar i tornar del càmping, en el meu cas.

Desnivell: ± 400 m.

Durada: -.

Circular: no.

Dificultat: baixa.

Senyalitzada amb marques vermelles i blanques, GR-92.

Inici a l'estació de FFCC de l'Ametlla (o de l'Ampolla). TRACK Wikiloc

Nota: El tram més bonic, però, amb diferència, és el que va del Port de l'Estany fins a la Platja de l'Àliga (uns 6 km, només anada).    

Participants: només jo.

Mas del Barró

(Mas de Barberans, el Montsià)

Caminada per alguns dels boscos més característics dels Ports, com alzinar montans i boscos de pi negral (pinassa). Les vistes a la Vall i les muntanyes que l'envolten són molt boniques. 

Clica sobre les imatges per veure-les més grans





PAISATGES (DE CAMÍ)

FONT DEL PARADÍS

MAS DEL BARRÓ

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

ACABARÉ ESGOTAT...

PERÒ FARÉ LES 2 EXCURSIONS (I 1200 M DE DESNIVELL).

Arribant a l'Àrea de la Vall, tot i la xafagor que fa ja a mitja tarda, encara em veig amb cor de fer una segona caminada, la del mas del Barró.

 Gairebé sense ni aturar-me, doncs, començo a pujar muntanya amunt una altra vegada. Aquest cop, però, entre alzinars montans i pinedes. En sorprèn veure-hi un gran número d'aurons, alguns de mida considerable (a la tardor ha de ser bonic).

També, fugaçment, un senglar corrent entre les mates (en tot el camí sentiré quatre corregudes més, qui sap si d'altres senglars, alguna cabra o potser fins i tot algun cabirol).

 Les vistes des del mas del Barró són boniques, però no tant com les que he vist a la caminada anterior.

El sender continua pujant i, si més no m'ho sembla, cada cop fa més calor. Ja fa estona que porto l'aigua racionada... i tinc l'esperança que la font del Paradís, el punt més alt de la caminada, faci honor al seu nom hi ragi força aigua (o si més no sigui molt bonica)... i no serà ben bé ni una cosa ni l'altre, és bonica, però normal, i hi surt un fil d'aigua. Tot i que fresca, no em fa gràcia veure'n, però gairebé em "banyo" a l'abeurador que recull les seves aigües (ho necessitava).

A la baixada els boscos són més oberts i permeten gaudir més de les vistes, però segurament no la disfruto com caldria, el cansament es comença a notar (entre les dues excursions hauré fet més de 1000 metres de desnivell, a ple sol, i mosques i mosquits no paren de molestar, fins al punt que haig d'agafar una branca per anar-les espantant (movent-la al meu davant com si fos un eixugaparabrises.

Se'm fa una mica llarga i arribo al cotxe esgotat.

Tot seguit cap al càmping, a descansar i sopar. Avui "Fabes con almejas". Definitivament, haig de triar millor els menús. Són bones, però entre les calories que cremo caminant i les que passen per via ràpida pel meu aparell digestiu (els entrepans de dinar també hi ajuden), acabaré ben prim.

FITXA TÈCNICA 

Data: 07/09/2011

Quilòmetres: 9.1 (aprox).

Desnivell: ± 515 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Circular: si.

Dificultat: baixa - mitjana.

Senyalitzada amb cartells. Inici a l'Àrea Recreativa la Vall. TRACK Wikiloc  

Inici a l'Àrea Recreativa la Vall (Mas de Barberans).

Participants: només jo.

Roca Xapada

(Mas de Barberans, el Montsià)

Balmes, roques foradades, agulles i altres formacions geològiques fan aquesta caminada inoblidable. L'esforç de pujar fins a la Roca Xapada o el Castell de l'Airosa es veu recompensat, a més, per unes vistes impressionants al Caro, la Vall de Lloret, La vall i el Delta de l'Ebre.  

Clica sobre les imatges per veure-les més grans





RACÓ DELS CAPELLANS
 




COVA D'EN MARC

FORAT DE LA VELLA

PAISATGES (PUJANT PEL BARRANC D'EN MARC)

L'AIROSA

VISTES AL CARO I LA VALL DE LLORET

PAISATGES (BAIXANT PEL COLL DE LLORET)

IMPRESSIONANT

PERÒ AMB GANES DE FER-ME MAL (SEMBLA).

Tot i que haig de fer uns quaranta quilòmetres en cotxe i les previsions de calor, torno a anar tard... encara que no sé perquè ho explico, que és el més normal, l'estrany seria que anés d'hora. Avui toquen els Ports.

Aparco a l'Àrea Recreativa de la Vall (a Mas de Barberans) i començo a caminar a tres quarts de dotze... que també m'he parat amb el cotxe a fer fotos al paisatge... i contemplar un grup de perdius... i alguns voltors (que veure gairebé durant tot el dia).

 La primera part de la caminada és impressionant. D'entrada, el Racó dels Capellans. Un conjunt d'agulles calcàries una al costat de l'altre formen un semicercle que envolta el barranc d'en Marc. Una mica més amunt, la Cova d'en Marc, una bauma sota parets verticals que, poc abans d'arribar-hi, es fa difícil endevinar per on continuarà el sender. Després de pujar una mica més i fer una baixadeta, el Forat de la Vella, un forat a la roca que es pot travessar.

 Sempre per un paisatge càrstic impressionant, amb més agulles i roques de formes curioses, i entre brolles i màquies (... o sigui, amb ben poques ombres, a part d'algun arbre solitari o algun bosquet de pi negral o pinassa), el camí s'enfila muntanya amunt, tot resseguint el barranc d'en Marc.

 La pujada només pel paisatge que l'envolta ja val la pena, però si amb això no n'hi hagués prou, les vistes des de la carena que va fins a la roca xapada són meravelloses. Davant mateix la vall de Lloret i el Caro (el cim més alt dels Ports), més avall, la vall de l'Ebre... i encara més avall, tot i que avui encalitjat, el Delta (on, tot i això, puc distingir perfectament el riu al seu centre, la punta del fangar en una banda, i el començament de la barra del Trabucador a l'altre). No em puc ni imaginar com deu ser en un dia d'aquells en què la visibilitat és excepcional.

 Un cop a dalt de la Roca Xapada, decideixo continuar el camí en lloc de visitar el castell de l'Airosa i baixar per on he vingut. Me'n penediré, però això no ho sabre fins d'aquí una bona estona. El paisatge no millora massa i el camí, tot i les fites de pedres i algunes marques vermelles, sovint es fa difícil de seguir... però més que per això, és per la por que passo en alguna baixada, especialment a la canal de Lloret, més aviat una desgrimpada (on es anar a ganes de fer-se mal perquè si, i més anant sol).

Per sort l'agonia s'acaba poc abans del coll de Lloret, on baixaré per una pista ben ample... ara, però, amb una altre mena de por. Al cartell informatiu de l'entrada he llegit que a la zona hi ha diverses ramaderies de toros braus i que són que poden ser perillosos... sé que si no els molestes ni els maltractes són inofensius... tot i això, sentir les esquelles tan a prop no em fa gaire gràcia (per sort només els veure de lluny).

Arribo al cotxe assedegat, fa molta calor... però tot i això, disposat a caminar una estoneta més.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades  

FITXA TÈCNICA 

Data: 07/09/2011

Quilòmetres: 8.7 (aprox).

Desnivell: ± 680 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Circular: si (tot i que s'hi pot fer, tal i com vaig fer jo, continuant el camí fins al coll de Lloret i baixant per la pista fins a l'Àrea de la Vall, personalment no ho aconsellaria, el camí no està gaire ben marcat i algunes parts són ganes de anar-se a fer mal perquè si. Segur que és millor "explorar" la zona del Castell de l'Airosa i baixar per on hem vingut).

Dificultat: mitjana.

No Senyalitzada. Cal seguir els cartells cap a l'Airosa i un cop al capdamunt del barranc d'en marc girar a l'esquerra en comptes de la dreta.  TRACK Wikiloc   

Inici a l'Àrea Recreativa la Vall (Mas de Barberans).

Participants: només jo.

Bassa de les Olles i el Goleró

(L'Ampolla, el Baix Ebre)

La bassa de les Olles és la més menuda de tot el Delta (i, potser, de les menys conegudes i visitades). Tot i això la seva visita val la pena, al seu voltant i a prop seu s'hi poden descobrir ambients tants interessants com les dunes, els salobrars o els canyissars, rics en tota mena de fauna.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans





BASSA DE LES OLLES



DUNES

ARROSSARS

R

LO GOLERÓ

L'AMPOLLA I PLATJA DE L'ARENAL

LIMICOLES

ESPIADIMONIS I LIBEL·LULES

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

UNA MICA DE "BIRDWATCHING"

SI NO HI VAIG, NO M'HO HAGUÉS PERDONAT.

De tornada al càmping, després de la visita a Cabrafeixet, m'hidrato i descanso una mica. Torno a marxar de seguida, ara però, amb la motxilla a l'esquena i una mica més carregat (amb més aigua, els prismàtics i el teleobjectiu).

Camino fins a lo Goleró, sempre passant ran de mar i al costat de vegetació de dunes i de platja.

Les plantes que hi viuen han de suportar unes condicions extremes, pràcticament les mateixes que a qualsevol desert del món, amb un sòl inestable i que no para de moure's, amb aigua escassa que s'escola ràpidament i unes temperatures extremes, degut a l'alta reflexió de la sorra. És per aquest motiu que presenten adaptacions similars, com arrels esteses en superfície i en profunditat, fulles petites, suculentes o espinoses, entre altres.

  De camí també m'encanto berenant al costat del mar i amb la fauna. A més d'alguns ocells (especialment des del parell observatoris que hi ha a la platja del Goleró), tot contemplant una gran quantitat de libèl·lules i espiadimonis. Les diferències entre uns i altres són mínimes, de fet sovint s'usa les paraules com a sinònim, tot i això i de forma general les libèl·lules solen ser mes grans i descansen amb les ales esteses, mentre que els espiadimonis ho fan amb les ales plegades i solen tenir coloracions més metàl·liques.

 A l'alçada del Goleró giro cua i vaig, ara si, a fer la volta a la bassa de les Olles. Estant acampat al Delta no m'hagués perdonat mai no visitar alguna de les seves llacunes. Deixo les més conegudes per algun altre cap de setmana i ho faig a aquesta, on, a més, no he estat mai.

Reculo passant més pel camí, més a prop dels arrossars típics de la zona, d'un verd molt bonic i a punt de segar.

Tot arribar a la bassa gairebé al capvespre, hi veig menys ocells dels que m'agradaria, encara que al final de l'excursió la llista serà prou llarga (mosquiters, boscarles, orenetes, tords, puputs, gavines comuns i argentades, caderneres, trists, collverds, fotges, polles d'aigua, polles blaves, bernats pescaires, agró blanc, martinets, blauets, fumarells, pigres, corriols grossos, daurades, territs variants, territs menuts, garses de mar, gambes verdes, arpelles... deu n'hi do! Molt bé per una caminada normal). 

Arribo al càmping de nit. Sopo "Callus" amb "xuriço" i un iogurt, dubtant de si quan marxo un cap de setmana a caminar, no hauria d'escollir millor la dieta.

També constato que a més de calçat de recanvi... m'he deixat el coixí (encara que això sempre es pot improvisar), el llibre que m'estava llegint (sort que sempre en porto un de més) i les guies d'ocells... uff!!! Serà que sempre que marxo tinc la sensació de què em descuido alguna cosa... per què sempre em solo deixar alguna cosa???

FITXA TÈCNICA 

Data: 06/09/2011

Quilòmetres: 8.6 (aprox).

Desnivell: ± pràcticament inapreciable.

Durada: 3 h (badant i amb parades).

Circular: no (excepte la volta a la bassa de les Olles).

Dificultat: baixa.

Senyalitzada amb pals amb marques vermelles (fins al Goleró), i amb marques grogues (volta a la bassa). TRACK Wikiloc   

Inici al càmping Ampolla-Mar (platja de l'Arenal).

Participants: només jo.

Abric de Cabrafeixet

(El Perelló, el Baix Ebre)

En un racó molt bonic del Perelló, entre màquies, s'amaguen les pintures rupestres de Cabrafeixet (del Paleolític, fa entre 15.000 i 25.000 anys), boniques i modestes (un caçador, una cabra i un cérvol) però boniques. A més de la també bonica cova de la Mallada (una balma).

Clica sobre les imatges per veure-les més grans



ABRIC I PINTURES RUPESTRES DE CABRAFEIXET

PAISATGE

COVA DE LES MALLADES

ABRICS (BALMES)  

PER COMENÇAR...

EM TREC LES GANES DE PINTURES RUPESTRES.

Marxo cap a les deu del matí per arribar a l'Ampolla cap a quarts de dues o les 2. No tinc presa i evito, tant com puc, passar per l'autopista, més que res per una qüestió de principis (encara que això vulgui dir tardar una mica més... arriba un punt que m'és igual).

M'instal·lo en un racó tranquil del càmping Ampolla Mar i ho aprofito per dinar, entrepans. També descanso una mica, fins a quarts de tres o les tres  (si de normal no sé a quina hora visc, de vacances encara menys).

Tinc prevista una primera excursió curta, a el Perelló (després de fer uns vint quilòmetres en cotxe). La pista per arribar-hi és bonica, i em sabrà greu no haver-la fet caminant (tot i que això no ho podia saber), però després vull anar a un altre lloc.

Aparco el cotxe i començo a caminar per una zona molt bonica. En un quart d'hora, entre brolles i màquies amb margalló i roques de formes curioses, arribo a les pintures rupestres de l'abric de Cabrafeixet. Em pensava que tindria feina a localitzar-les, però les trobo ràpid i bé. Del Paleolític, fa entre 15.000 i 25.000 anys, són modestes (un caçador, una cabra i un cérvol), però em trec les ganes de veure'n. No sé ben bé per quin motiu, però aquest tipus d'art sempre m'ha fascinat.

 El camí continua, passant per dos bonics abrics, fins a la també bonica cova de la Mallada (en realitat, un altre bauma), totes amb diferents concrecions calcàries. Exploro una mica la zona i torno cap el cotxe, content, la visita ha valgut la pena. El racó és tant bonic com solitari... ara que, potser també és perquè un dia d'estiu a les quatre de la tarda, tampoc volta gaire ningú, i menys a peu.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 06/09/2011

Quilòmetres: 1.5 (aprox). Si es tenen ganes de caminar una mica més, val la pena fer el camí a partir d'on acaba la pista asfaltada, a mas Betetes (uns 5 km més, anar i tornar) i/o, també, pujant al Cabrafeixet o seguint el GR-192.

Desnivell: ± 116 m.

Durada: 1 h (amb parades).

Circular: si.

Dificultat: baixa.

Senyalitzada amb cartells.   

Inici al pàrquing de l'Abric. TRACK Wikiloc

Per arribar-hi cal agafar la TV3022 i entre els km 7 i 8 trencar cap el "Camí del Coll de la Mola". A partir d'aquí les coves ja estan senyalitzades.

Participants: només jo.

Els Estrets d'Arnes

(Arnes, la Terra Alta)

Els Ports amaguen alguns dels paisatges més bonics de casa nostra. Els Estrets d'Arnes i els seus voltants en són un bon exemple.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans



RIU DELS ESTRETS (CAMÍ A LA COVA DE PICASSO)



COVA DE PICASSO, FLOR I FORN DE CALÇ



A.I. DE LA MARBRERA I MAS DE QUIQUET (CARBONERA I CLOT DE PEGA-QUITRÀ)



MAS DE CORRETJA (EL QUE HAVIA DE VEURE... I EL QUÈ VAIG VEURE)



RIU DELS ESTRETS I FRARES

ELS ESTRETS

FORMIGUES (CAMPONOTUS SPP)

SALT D'EN SOTORRES I ROQUES DE BENET

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

MÉS NÚVOLS...

PERÒ AMB CLARIANES OPORTUNES

El dia torna a ser gris, tapat. Tot i això decideixo fer el que tenia previst (la pluja tampoc m'espanta gaire). Això si, ho faré al revés del que tenia pensat.

Començo a caminar a l'Àrea de la Franqueta, des d'aquí faré quatre rutes diferents.

La primera a la Cova de Picasso, curta però prou interessant.

Entre boscos de pi negral (o pi pinastre) passo per un forn de calç fins anar a parar una altra vegada a les ribes del riu dels Estrets. Poc després, la font de la Barrinada i la discreta cova de Picasso, una petita bauma, no gaire bonica, on el pintor hi va passar unes quantes nits d'estiu a la seva estada a la Terra Alta.

El més interessant d'aquesta caminada, potser, són les Àrees d'Interpretació de la Marbrera i de Mas de Quiquet, amb molt bones explicacions sobre tot allò que fa referència al Ports.

Al cap d'una hora i tres quarts torno a arribar a la furgoneta, amb mitja "pajara". Per sort amb puc refer amb una mica de descans i una mica de xocolata.

Encara amb el cel gris i mig plovisquejant faig la segona de les rutes, al mas de Corretja. Entre alzines i pins negrals i passant per un altre forn de calç arribo al mas de Corretja i al mirador que hi ha una mica més enllà. Per desgràcia, però, el dia s'ha tapat encara més, comença a ploure, i no puc gaudir de les boniques vistes que s'endevinen entre boires.

Al cap d'una hora torno a ser al cotxe. Refet, només necessito beure una mica. M'espero una mica, que la pluja afluixi i començo la tercera caminada (ara ja amb la motxilla i els entrepans a l'esquena, per acabar de passar el dia. Deixo els Estrets pel final i faig la tercera ruta, al coll de Blanco.

Tot i el nom de la ruta, però, aquest coll no surt marcat a cap cartell. Per sort, aquesta memòria selectiva que tinc avui va bé i em vaig recordant dels punts per on haig d'anar passant (m'he deixat el mapa).

Mentre vaig pensant que en aquests dies encara no he caigut de peus dins a cap riu... m'acabo trobant que no caldrà... per travessar el riu m'hauré de descalçar i arremangar els pantalons (i que freda que està l'aigua!).

El sender s'enfila fins a la Roca Llisa des d'on, tot i que el dia continua força gris i plou a estones, es veuen unes bones vistes. Val la pena.

 Ara ja només queden els Estrets. I l'espera haurà valgut la pena, són espectaculars i hi arribo amb una clariana de sol. Faig un munt de fotos.

Al Toll Blau em refaig amb un parell de mandarines, tot contemplant els omnipresents voltors. Reculo per on he vingut, tot gaudint-ne una altra vegada.

Torno a travessar el riu, posant els peus en remull (el pont està inutilitzat).

La tornada es fa al costa del riu, però tot i que és prou bonic, començo a estar força esgotat i acabo caminant de forma força mecànica... i somiant amb el pa amb xocolata que m'està esperant al cotxe.

 Tot i el cansament, però, a la tornada m'aturo als miradors del Salt d'en Sotorres i les roques de Benet, on m'hi entretinc una bona estona.

FITXA TÈCNICA 

Data: 24/04/2011

Quilòmetres: 18.4 (aprox). Combinació de diverses caminades (veure més avall)

Desnivell: ± 360 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades).

Circular: si.

Dificultat: mitjana.

Senyalitzada amb cartells, combinació de caminades (veure caminada a caminada).   

Inici a l'Àrea Recreativa de la Franqueta, tot i que també es pot començar al pàrquing dels Estrets (Arnes). TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

Els Estrets 

Quilòmetres: 10 (anar i tornar), des de la Franqueta / 5 des del pàrquing dels Estrets.

Desnivell: ± 70 m (des de la Franqueta) / ± 30 m (des del pàrquing).

Durada: 2 h 30' / 1 h.  Circular: no (en els dos casos). Dificultat: Baixa.

Ben senyalitzada amb cartells.  Inici a l'Àrea Recreativa de la Franqueta o al pàrquing dels Estrets.

Coll de Blanco 

Quilòmetres: 8 (aprox).

Desnivell: ± 150 m. Durada: 2 h 30'. Circular: si. Dificultat: Baixa.

Senyalitzada amb cartells, no cal mapa, però si saber quins són els punts de referència (Monument al Guarda Forestal, Roca llisa, Mas de Lliberós).  

Inici a l'Àrea Recreativa de la Franqueta.

Cova de Picasso 

Quilòmetres: 3.1 (aprox).

Desnivell: ± 80 m. Durada: 1 h 15'.  Circular: si.

Dificultat: Baixa.

Ben senyalitzada amb cartells.  Inici a l'Àrea Recreativa de la Franqueta.

Racó de Corretja 

Quilòmetres: 3.3 (aprox).

Desnivell: ± 100 m. Durada: 1 h 30'.  Circular: si.

Dificultat: Baixa.

Ben senyalitzada amb cartells.  Inici a l'Àrea Recreativa de la Franqueta.

Serra de Pàndols

(Pinell del Brai i Gandesa, La Terra Alta)

Caminada amb un interès triple: històric, un dels escenaris de la batalla de l'Ebre, paisatgístic, les vistes són espectaculars, i naturalístic, amb una gran diversitat de plantes i animals, hàbitat, per exemple, de la cabra salvatge.

CORBERA D'EBRE

TRINXERES DELS BARRANCS (VILALBA DELS ARCS)

COTA 705 (VISTES)

MONUMENT A LA PAU, SANTA MAGDALENA I MARGALLÓ

FONTCALDA

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

115 DIES

DIA DEDICAT A LA BATALLA DE L'EBRE

Torna a fer un dia estrany, ni fa sol, ni acaba d'estar núvol ni acaba de ploure. Decideixo esperar a caminar a la tarda, a veure si s'aclareix, i fer una mica de turisme al matí (al revés del que més o menys tenia planejat).

La primera parada és al poble vell de Corbera d'Ebre. Durant els 115 dies que va durar la batalla de l'Ebre el poble va quedar a l'avantguarda del bàndol republicà i va ser durament castigada per l'aviació i artilleria feixistes (servint, de passada, de banc de proves a alemanys i italians de cara a la Segona Guerra Mundial). Les runes de cases i carrers tal i com van quedar després dels bombardejos de 1938. Són un testimoni mut i esfereïdor de la tragèdia de la guerra.

Aconsellat pel vigilant (suposo) de l'exposició que hi ha l'església, i amb qui he tingut una bona xerrada, visito el Centre d'Interpretació 115 Dies (el que va durar la batalla). El Centre mostra el desenvolupament complert i amè del que va ser la batalla (i, en part, del conflicte). Especialment corprenedors són els testimonis que apareixen en el seu audiovisual final.

Com que encara tinc temps vaig a dinar a les trinxeres dels Barrancs (a Vilalba dels Arcs). Aquestes trinxeres formaven part de la línia defensiva republicana. Se'n conserven 700 metres amb diferents elements: pous de tirador, refugis i línies d'evacuació. Les trinxeres són una rasa d'entre 150 i 188 centímetres de profunditat amb parapets de pedra o sacs terrers. La seva intenció era protegir els combatents i permetre disparar des d'una posició dominant. De les trinxeres en surten els pous de tirador, on els soldats amb armes automàtiques i granades cobrien el front i dificultaven l'atac. Per les trinxeres d'evacuació hi tenia lloc l'arribada de nous soldats i provisions i l'evacuació dels ferits.

Havent dinat me'n vaig cap a la Fonteta, encara que el dia continua més o menys igual (ara fa sol, ara plou). Afortunadament m'equivoco i pujo a la cota 705 per la pista (ho fa de forma més suau). Porto al paraigües, però pràcticament el passejaré per res, i deixo els prismàtics i el 300, que trobaré a faltar... Murphy, en aquest sentit, serà impecable (els quatre dies).

La cota 705 (o Punta Alta) es va convertir en un dels espais clau de la Batalla de L'Ebre. La seva posició privilegiada feia possible el control de les cotes inferiors, de la vall i el nucli del Pinell de Brai i part de la Serra de Cavalls. La seva defensa i conquesta es va allargar dies i va tenir un alt cost en vides.

Actualment s'hi alça el Monument a la Pau.

Des d¡aquest cim, modest, les vistes són impressionants, fins i tot avui, emboirat i gris. En dies clars, diuen, es pot veure fins al Delta de l'Ebre.

 Torno pel GR per on havia d'haver vingut, mentre, poc a poc, anirà sortint el sol.

La primera parada, per parar les últimes quatre gotes, és a l'ermita i la Font de Santa Magdalena que, irònicament, permetia l'abastiment d'aigua als republicans que defensaven la serra.

 Les vistes continuen sent precioses i, amb més bon temps, em puc entretenir més contemplant boscos, plantes i altres animals. Entre ells, els voltors i altres rapinyaires, presents gairebé arreu, i l'emblema dels Ports, les cabres salvatges (un petit ramat de tres femelles, una mica lluny, i un mascle, que sorprenc a prop).

vArribo al cotxe una mica cansat, porto tot el dia amunt i avall, però amb refaig amb dues pomes i, com que encara és relativament d'hora, decideixo fer una última visita (aquesta, que jo sàpiga, no relacionada amb la Batalla). La carretera cap a la Fontcalda és estreta i recargolada, però val la pena.

Última caminadeta per el bonic congost i cap al càmping, a descansar i sopar, que avui convé.

FITXA TÈCNICA 

Data: 23/04/2011

Quilòmetres: 9 (aprox).

 Desnivell: ± 475 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Circular: si (de fet no, però s'hi pot fer).

Dificultat: Baixa.

Senyalitzada com a GR-171 (marques blanques i vermelles). La pujada, o la baixada, es pot fer més suau passant per la pista que va de la Fonteta fins al Monument a la Pau.

Per als més caminadors, val la pena allargar la caminada fins a la Fontcalda.

Inici a la Fonteta (Carretera C-43, Gandesa). TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

Toll de Vidre

(Arnes, la Terra Alta)

Caminada ben senyalitzada tot resseguint els cingles de Vallcebre, amb unes magnifiques vistes al Catllaràs, la Vall del Llobregat, el Cadí i més enllà (recomanable fer-la un dia clar). Tot, per dir adéu al poc ecològic paper de plata.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans





DE CAMÍ



TOLL DEL BALADOR I RIU ALGARS



XORRADOR DE PENYA GALERA





TOLL DE VIDRE

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

PER APROFITAR LA TARDA

PRIMER DIA DE CAMINADES

Aprofitant que els pares són fora, els hi "xoriço" la furgoneta i marxo 4 dies, en principi, a la Terra Alta. M'ho agafo amb calma, però. Només llevar-me consulto el radar meteorològic i veig que en aquella zona hi està`plovent amb ganes i n'hi ha per estona. A més, les previsions per avui tampoc són gaire bones.

Faig endreça de casa doncs (que convenia) i acabo marxant a dos quarts de dotze.

Quatre hores de camí, entre els ruixats i badant pel paisatge (passo per Lleida. M'instal·lo al càmping d'Arnes i com que encara és d'hora i el dia està gris, però no acaba de ploure decideixo fer una caminadeta, Fins al Toll de Vidre.

 Deixo el cotxe al Coll de La Creu i començo a caminar, sempre per una pista. El paisatge s'endevina més bonic del que és deixa veure entre núvols i boires (fins i tot a la tornada, quan s'aclareix una mica).

També és fàcil constatar com el bosc ha anat guanyant terreny, fixant-se en antigues feixes i alguna olivera ara silvestre.

Per culpa del temps (físic i meteorològic), no em puc entretenir gaire amb papallones i floretes, pràcticament el més destacable que veure seran alguns voltors (que sempre m'agrada veure, encara que a la Plana això ja no sigui una cosa excepcional).

Arribant al Toll, tinc una sorpresa inesperada. El fet que aquest dies hagin estat plujosos té les seves avantatges, al Xorrador de Penya Galera hi baixa aigua i és realment bonic. Per desgràcia, també té les seves desavantatges, les fotos no quedaran tan bé (gairebé sempre és millor un cel ben blau).

El Toll de Vidre és realment bonic, tot i que el riu porta més aigua de l'habitual i el salt d'aigua fa molta escuma... el que no permet veure l'aigua transparent i tranquil·la que dona nom al toll (avantatges i desavantatges de la pluja... hi hauré de tornar un altre dia en què estigui més calmat).

Tiro una miqueta més amunt, fins al Toll del Balador on, com m'ha passat al Toll de Vidre, no puc travessar el riu. La caminada m'està agradant molt, però per l'hora que és, haig de recular i tornar cap al cotxe, quedant-me amb les ganes de fer més (hauré de deixar per una altra vegada el coll de Xerto i el riu de les Valls).

Tot i això, no em puc queixar, aquesta no la tenia prevista.

Torno cap al càmping per descansar i sopar. Avui "callos" a la madrilenya, que potser no serà el millor per anar a caminar demà... però penso que la fabada asturiana potser serà pitjor.    

FITXA TÈCNICA 

Data: 22/04/2011

Quilòmetres: 7.7 (aprox).

Desnivell: ± 80 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades).

Circular: no.

Dificultat: Baixa.

Senyalitzada amb cartells. Val la pena allargar-la, per exemple, seguint riu amunt i passant pel coll de Xerto cap el riu de les Valls (ressenya a "els camins de l'Alba, Els Ports", ed. Alpina). Jo no vaig poder per l'hora que era.

Inici al coll de la Creu (Arnes). TRACK Wikiloc

Participants: només jo.