ABRIC DE CABRAFREIXET

El Perelló (06/09/2011)

1.5 Km (circular)

Desnivell: ± 116 m

Durada 1 h:

BASSA DE LES OLLES

L'Ampolla (06/09/2011)

8.6 Km (Anar i tornar)

Desnivell: inp

Durada: 3 h

L'AMETLLA - L'AMPOLLA

L'Ampolla i l'Ametlla (08/09/2011)

18 Km (Només anada) / Desnivell

Desnivell: 400 m

Durada: -

LA TORRETA DE MONTSIÀ

Ulldecona (30/09/2013)

8.7 Km (circular)

Desnivell: ± 550 m

Durada:

L'ENCANYISSADA I LA TANCADA

Amposta (02/10/2013)

13.9 + 18.6 Km (circular)

Desnivell: ± Inp

Durada: 5 h

ELS ULLALS DE BALTASSAR

Sant Carles (02/10/2013)

1 Km (circular)

Desnivell: ± Inp

Durada: 1 h

RESERVA NATURAL DE SEBES

Flix (03/05/2014)

15.2 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 450 m

Durada: 5 h

L'HOSPITALET - L'AMPOLLA

L'Hospitalet - L'Ampolla (26/07/2014)

23.2 Km (travessa)

Desnivell: 200 m

Durada: 8 h

LA PIETAT - L'ARION

Ulldecona (14/06/2015)

23.2 Km (travessa)

Desnivell: 200 m

Durada: 8 h

COSP I CREU DE SANTOS

Rasquera (17/06/2015)

9.5 Km (circular) / Desnivell

Desnivell: ± 710 m

Durada: 4 h

Teixeda de Cosp i Creu de Santos

Excursió espectacular per la serra de Cardó. Pel camí es passa per la singular teixeda de Cosp, la bonica font del Teix, els curiosos Martells o la impossible ermita de la Columna. Gairebé sempre gaudint de bones vistes, aquestes tenen el seu punt culminant al cim de la Creu de Santos, des d’on es poden veure gairebé totes les Terres de l’Ebre i una mica més enllà.

BOSC SINGULAR

Em llevo, desparo, carrego el cotxe i marxo a quarts de deu, per començar a caminar a quarts d’onze. Avui en principi la caminada és més curta i hauria de tenir temps de sobres per ser a mitja tarda a casa... com si no sabés que, en això, mai encerto. Ho faig al balneari de Cardó, un convent del segle XVII convertit posteriorment en balneari i planta embotelladora. Actualment, llegeixo, s’està reformant (i està totalment envoltat de tanques).

Noto una mica que porto tres dies caminant (quatre amb aquest). M’ho agafo amb calma. Baixo una mica per la carretera i de seguida em començo a enfilar. Pel camí gairebé atropello dues serps. La primera no sé qui s’espanta més, si ella o jo, i no tinc gaire temps de veure-la. La segona la veig una mica abans, el temps just per saber que no és de les que se solen veure més, la verda o la blanca... tot i que un cop a casa tampoc les sabré classificar del tot, molt probablement eren serps llises meridionals (tot i que dubto de si la segona podria ser una serp de ferradura).

Tot pujant, passo, també, per les ruïnes de dues de les catorze ermites associades al convent: la de la Trinitat i la del Sant Àngel.

De seguida arribo al Portell de Cosp. Hi trobo un trencant a la Foradada, però queda una mica lluny i ho deixo per una altra ocasió, amb pesar i quedant-me amb les ganes... però tot no pot ser. Les vistes es comencen a obrir cap a l’altra banda, força boniques, m’acompanyaran una bona estona.

Al portell comença, també, un bosc singular: la teixeda de Cosp. És la més monumental de Catalunya i una de les més espectaculars d’Europa, amb dos-cents vint teixos centenaris de grans dimensions. El teix és una conífera amenaçada a Europa degut als canvis en el paisatge, al seu ús excessiu amb fins terapèutics i als incendis forestals. És, també, una espècie relicta que ha quedat reduïda a petits rodals després de l'última glaciació, on tenia una distribució més àmplia. No forma boscos purs i es troba barrejat amb altres arbres amb exemplars aïllats, aquí i allà, o formant petits rodals d’uns quants peus. M’hi passejo sense preses, tot contemplant-ne la seva bellesa (i fent un grapat de fotos).

A la bonica font del Teix, passat un refugi, hi ha un dels exemplars més espectaculars, el Teix Pare, amb un tronc que fa quatre metres de perímetre. La bassa de la font està plena, també, de caps-grossos.

M’enfilo una mica més. Em desvio uns metres per visitar la cova Llóbrega, d’uns trenta metres de fondària i usada, a vegades, per guardar-hi ramats d’ovelles. A partit d’aquí passo per un tros pelat arran d’un incendi forestal, també una mica perdedor en algun petit punt (tot i que no hi ha gaires alternatives i de seguida es torna al camí principal).

Després em torno a enfilar una miqueta, per passar per una carena... i saltar-me, sense voler, el trencant dels Martells (després hi tornaré, al track surt la ruta correcte). Baixo una miqueta i el camí torna a planejar una mica, ara per passar per un alzinar frondós. Ara que ha parat el vent del matí, la veritat és que s’agraeix l’ombra. Passo, també, pel que sembla un parell de places carboneres (tot i que això és una percepció meva, no sé si correcte). Aprofito l’ombra per dinar, ho volia fer un cop al cim, però com que no sé quan em falta i com que ja ha passat l’hora, decideixo no esperar... després veuré que només m’hauria d'haver esperat poc més d’un quart.

Havent dinat doncs, em torno a enfilar per arribar poc després a la Creu de Santos (o de Xaquera). És un cim relativament modest, fa 942 metres, però el més alt de la Serra de Cardó. La visibilitat avui és bona i les vistes són impressionants, des d’aquí és dominen pràcticament totes les Terres de l’Ebre i una mica més enllà: el Delta, la Serra de Montsià, les Serres Calderona i d’Espadà (encalitjades, al fons i ja al País Valencià), el Ports, la Serra de Pandols (crec), les muntanyes de Prades, la serra de Tivissa... Em costa marxar.

Reculo un tros. Com que des de dalt he situat on m’he saltat el trencant abans decideixo tornar-hi, no perdré massa temps. Arribo doncs, fins a les curioses i boniques formacions geològiques conegudes com los Martells. Un cop vistos, torno a recular, per trobar el camí de tornada (que m’he saltat expressament) (tot això no surt al track).

De baixada encara em queden algunes parades. La primera és a la font de la Teixeta (en un racó on es tornen a veure teixos), una mica més avall, a la cova dels Porcs, una bauma. Poc més enllà la curiosa font de l’Argilagar, sota una rampa flanquejada per una alzina a banda i banda. Tot seguit a l’ermita de Sant Onofre (en ruïnes, una altra de les catorze, i amb bones vistes a la zona).

A la part final del recorregut m’acompanyen, també, roques de formes curioses i boniques. Sobre, enganxada, penjada i a dins d'una, hi ha l’impressionant ermita de Sant Simeó o de la Columna. Un gran comiat abans de tornar cap a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 17/06/2015

Kilòmetres: 9.5

Desnivell: ± 710 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Circular: sí. Inici al Balneari de Cardó

Dificultat: baixa.

Ressenya

Senyalitzada amb marques grogues, tot i que estan mig esborrades i en alguns punts són poc visibles o escasses, i alguns indicadors (fins a la Font del Teix podem seguir marques vermelles, més visibles, i fins a la Cassola del diable, unes altres de verdes). Més que recomanable, doncs, acompanyar-ho amb una bona ressenya (jo amb aquesta vaig fer) o TRACK Wikiloc.


Fotos

La Pietat - l'Arion

Bonica caminada per la Serra de Godall, terra d'oliveres, ara en bona part abandonades. L’excursió, amb bones vistes a la zona, uneix dos punts més que interessants: les pintures rupestres dels Abrics de l'Ermita i les oliveres mil·lenàries de l'Arion.

OLIVERES MIL·LENÀRIES I PINTURES

Em llevo d’hora, avui sí. A les vuit. M’esperen tres hores de camí. M’instal·lo al càmping l’Ampolla i tinc temps de fer una primera visita abans d’anar a caminar. Una que en tenia pendent des de fa temps (per diverses raons): la Moleta del Remei, on hi ha un poblat ibèric ben museïtzat, a més de bones vistes i unes quantes oliveres mil·lenàries. Em quedarà pendent fer una caminada per la zona, però almenys ara no hauré d’esperar a fer-la a que el recinte estigui obert.

Llevar-me d’hora no em prova. M’he deixat els entrepans al càmping. Per no tornar-hi passaré amb una bossa de patates... però llavors ho trobaré (amb les tres hores de cotxe).

Començo a caminar a les tres. Em salto la visita a les Pintures Rupestres dels Abrics de l’Ermita, per l’hora que és i perquè ja l’he fet abans. Valen molt la pena. Declarades Patrimoni de la Humanitat, es tracta d’un total de tretze abrics (baumes) que contenen el conjunt més important d’art rupestre llevantí de Catalunya, tant per la gran quantitat de figures que conserva, unes quatre-centes distribuïdes de manera desigual, com pel bon estat en què es troben. Datades entre el preceràmic (6000 – 5000 a.C.) i l’edat del bronze (entre el segon i el primer mil·lenni a.C.), van des del naturalisme fins a l’esquematització, i de color bàsicament vermell i negre. Es visita l’Abric I d’Ermites, el més destacat i important per la gran quantitat de figures que conserva, fins a cent setanta (en diferents estats). Les pintures es veuen ben contrastades. Hi ha escenes de caça, on el cérvol és l’animal més representat, mentre que les figures humanes que hi apareixen són arquers preparats per a l’acció, a més, també, d“El Bruixot”. Estudis recents han descobert que les pintures estan fetes a les coves que tenen més bona sonoritat, el que voldria dir que, possiblement, el xaman hi feia alguna mena de cerimònia o ritus mentre els caçadors l’escoltaven una mica més avall.

M’enfilo per darrera de l’ermita de la Pietat. De seguida comencen les bones vistes a la zona i la primera “sorpresa”: les roques estan carregades de fòssils! N’aniré buscant tot el camí.

Hi ha algun núvol però els ruixats que es veuen als Ports no sembla que tinguin ganes de venir (i no ho faran). Fa una mica de xafogor i no hi ha ni una ombra. Camino per un paisatge modelat per les oliveres, ara abandonades, passo entre garrigues i brolles. Resten d’aquest passat, murs i cabanes de pedra seca.

´

Pel camí també estic de sort amb la fauna, veig un esparver cendròs i un capsigrany, dues espècies no massa comunes. A més d’uns quants conills, que també està bé.

Arribo al principal “objectiu” de la caminada: l’Arion. L’espai on en trobo, museïtzat, inclou vint-i-dues oliveres del conjunt de tres-centes vuitanta-sis conegudes com les oliveres mil·lenàries d’Arion (la zona on hi ha una major concentració d’aquest arbres monumentals). Amb troncs de més de tres metres i mig de perímetre, i amb formes recargolades són d’una bellesa imponent. La majoria són de la varietat Farga, molt antiga i de producció irregular, tot i que l’oli que se n’extreu és d’una excel·lent qualitat. S’ha de dir, també, que malgrat el seu nom, la seva edat “només” és d’aproximadament uns set-cents anys. M’hi entretinc una bona estona fent fotos, no trobo el moment de marxar.

A les sis, començo a recular per on he vingut, una mica més ràpid del que he vingut... tot i que ara noto el fet d’haver-me llevat d’hora, les hores de cotxe i el fet de pràcticament no haver dinat. Content, ha valgut molt la pena.

Un cop al càmping, dutxa, sopar i descansar dins la tenda... assetjat pels mosquits. Una de les coses que també m’he oblidat és el repel·lent pels mosquits.


Fitxa Tècnica

Data: 14/06/2015

Kilòmetres: 15.2

Desnivell: ± 450 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades).

Circular: no (anar i tornar).

Dificultat: baixa.

Nota: les Pintures rupestres dels Abrics de l'Ermita no són de visita lliure (cal consultar horaris).

Ressenya

No senyalitzada, cal TRACK Wikiloc, tot i que es pot fer amb base a mapa (jo la vaig fer amb el de l'ICC amb el track marcat a sobre).

Inici a l'ermita de la Pietat (també es pot començar a l'Arion).


Fotos

L'Hospitalet de l'Infant - l'Ametlla

Caminada irregular. Amb uns primers kilòmetres bonics amb bones vistes, el segueix un tros que no val gens la pena (el que dóna voltant de la nuclear), per, a partir de l'Almadrava, passar sempre per boniques cales (tot i que amb algun tram molt castigat per la urbanització).

IRREGULAR

Em desperto i llevo d’hora, de casualitat, però ho aprofito. M’anirà bé. Surto de casa una mica passades les vuit. Just per arribar a l’Ametlla cap a tres quarts d’onze (amb alguna parada pel camí). Vull fer la caminada de nord a sud, ja que és una mica llarga i vull fer el tros de pujada i menys bonic, d'entrada. M’hauré d’esperar una mica, el tren en teoria marxa a les onze i sis... a les onze i tretze tot just pujar l’andana (segons la megafònia)... a les onze quinze poc després... i a les onze i vint, segons l’últim anunci, aquest encertat.

Entre estacions hi ha uns deu minuts, de manera que començaré a caminar cap a dos quarts de dotze, a l’Hospitalet de l’Infant. El primer tram és una mica avorrit, travesso el poble i després segueixo la llarga platja de l’Arenal. Fa calor, però un vent suau però fresc m’acompanyarà més o menys tot el dia.

Em desvio per veure la platja del Torn. Reculo i em començo a enfilar cap a la Punta Rojales, un turó modest, però amb bones vistes (avui força encalitjades). A partir d’aquí el camí baixa per travessar l’autovia i l’autopista. Hi vaig molta estona pel costat, o fins i tot entremig, tot voltant la central nuclear de Vandellós. Hi ha força transit i el soroll dels cotxes fins i tot arriba a ser molest.

Porto mitja caminada i ben poca cosa interessant. Les muntanyes del costat de la central, si bé es veuen boniques, a la seva falda hi ha un munt de torres d’electricitat. Per sort, a l’alçada de l’Almadrava començaré a trobar el que he vingut a buscar. A partir d’aquí aniré passant d’una cala a una altra. Totes boniques, llàstima que a més de la meitat hi ha algun tipus de urbanització a prop... quan no és així, n’hi ha alguna de realment preciosa. Em banyo en alguna, poca estona, la caminada és llarga i tampoc em vull cansar més del compte nedant ( a més el mar està una mica remogut i tampoc és molt bon dia per posar-se les ulleres i el tub). El fet que hi hagi urbanitzacions també em va bé, en moltes hi ha dutxes i també ho aprofito per refrescar-me.

Pel camí, destaca, també, el castell de Sant Jordi d’Alfama, construït al segle XVIII, tot i que d’origen anterior. Entre una cosa i l’altra, castell, cales i un parell de parades per menjar... i encara sort que amb tanta gent a la platja em fa una mica cosa de treure la càmera (una reflex, normaleta, però que es veu ben bé), arribo a l’Ametlla gairebé vuit hores després, quan el sol comença a baixar.

He passat el dia mig racionant el litre i mig d’aigua que sempre porto (si hagués fet falta n’hauria pogut comprar en algun dels “xiringuitos” d’estiu que he anat trobant). Em pensava que no tenia set... però només arribar, al primer supermercat que veig, em compro dues llaunes de refresc que em bec una en menys d’un minut, i l’altre en menys de dos. M’acabo la poca aigua que encara em queda... i em paro a la benzinera sortint del poble, per comprar-me una ampolla de mig de cola zero.

Dues hores i mitja llargues de cotxe i arribo a casa. De fosc, però ha valgut la pena i estic menys cansat del que m’imaginava.

 


Fitxa Tècnica

Data: 26/07/2014

Kilòmetres: 23.2 (travessa)

Desnivell: ± 200 m.

Durada: 8 h (amb parades).

Circular: no (travessa).

Dificultat: mitjana.

Ressenya

Força ben senyalitzada, amb marques blanques i vermelles (GR-92). TRACK Wikiloc. Inici a l'estació de tren de l'Hospitalet de l'Infant (o de l'Ametlla de Mar).

Nota: la part de l'Hospitalet fins a l'Almadrava (uns 9 Km), excepte a la platja del Torn, no val gaire la pena. Si es disposa de dos cotxes millor començar a l'Almadrava (i deixar la zona de l'Hospitalet per un altre dia, combinat amb alguna altra de les excursions de la zona). També podem anar i tornar des de l'Ametlla.


Fotos

Reserva Natural de Sebes

Caminada interessant per la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix. Dos espais fluvials que conserven una bona mostra de vegetació de ribera, amb un dels canyissars més extensos de Catalunya i un bosc de ribera gairebé intacte a les illes fluvials. A més hi ha un fort contrast amb els talussos que el voregen, amb una vegetació de màquia i brolles típiques d’ambients secs.

PER CANVIAR DE PAISATGE

Marxem a les vuit. Avui toca anar una mica més lluny. L’objectiu és una altra abellera, la de mirall. Sabem que anem tard, que segurament les que trobem, si les trobem, estaran passades... però és avui o l’any que ve (també serà, però, una manera de “prendre vistes”). També és una excusa per canviar totalment de paisatge.

Comencem a caminar cap a les onze, a Flix. La primera part la farem per la Reserva Natural de Sebes. Anem per una pista forestal, quan esperàvem més passeres i senders. També trobem a faltar algun aguait o mirador més. Això, però, no vol dir que la seva visita no sigui interessant. Les passeres i els aguaits permeten fer-se una idea de la importància d’aquest espai. Amb una superfície de 204 hectàrees, la zona de Sebes és un espai fluvial que conserva bona mostra de vegetació de ribera i d’aiguamolls (entre elles, un tamarigar amb un escarabat endèmic). Aigües amunt de l’embassament de Flix, s’hi ha format, també, un dels canyissars més extensos de Catalunya, i a les illes fluvials s’hi conserva un bosc de ribera gairebé intacte. També és un bon lloc per veure ocells, sense entretenir-nos-hi gaire, en veiem algun: ànecs collverd, martinets, esplugabous, bernats pescaires, cabussets, blauets o cigonyes.

Al final teòric del camí, gràcies a un pal improvisem una mica i seguim fins al Mirador de les Illes. No està indicat, però des de dalt un turó les vistes a les illes, i a l’Ebre, són molt boniques i és el paisatge que veníem a buscar.

Reculem una mica i decidim tornar per pistes una mica més cap a l’interior, també per canviar una mica. Una altra de les particularitats de la reserva és el contrast entre la seva vegetació de ribera esponerosa i els talussos i planes que el voregen, amb una vegetació d’oliveres, màquies i brolles típiques d’ambients secs. Això fa que puguem trobar, en molt poc espai, elements de vegetació i fauna característics de dos ecosistemes molt contraposats.

Un altre cop al pont de Flix, aprofitem per dinar i refer forces, tot contemplant el riu. Tot seguint visitem la segona part de la reserva, el Meandre de Flix (per l’exterior). La zona del meandre s’estén al llarg dels gairebé cinc Kilòmetres d’aquest estrangulat revolt que forma l'Ebre. La reserva inclou una antiga illa fluvial situada sota el castell de Flix i bona part dels marges i tram del riu. A causa de la regulació del cabal, la major part de l’any funciona gairebé com un meandre abandonat, amb poca fondària i poc cabal.

La primera part del camí és una mica estranya. Mal senyalitzada i amb camins poc clars (encara que no té massa secrets, ja que sempre hem d’estar entre el riu i la carretera, aquí força a prop. El camí, ben senyalitzat, evident i ben marcat, comença a l’alçada del riu de la Cana. És un passeig molt agradable, entre els boscos de ribera i els talussos secs, sovint amb bones vistes a l’Ebre. Hi trobem les primeres abelleres... passades. Qui sap, potser fins i tot eren les que buscàvem (l’any que ve haurem de mirar de tenir alguna localització més precisa).

La visita a la Reserva s’acaba al Pas de la Barca, encara en funcionament. Un al·licient pels que, com nosaltres, no hi estem acostumats. Estem a l’altra banda de Flix, el poble que veu passar dos cops el riu.

Només ens queda travessar el poble, tot passant per algun dels seus punts d’interès, com el Molí de l’Oriol, l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció (gòtica i barroca), la Plaça Major amb la cana (una mesura de longitud), i el refugi antiaeri (que ens de conformar en veure des de fora, ja que només es fan visites concertades). Davant l’església hi ha la Freixa, un arbre emblemàtic de la vila, centenari i que assenyala el lloc on va arribar l’aigua en la gran riuada de 1907 (quan va pujar més de nou metres del seu nivell habitual).


Fitxa Tècnica

Data: 03/05/2014

Kilòmetres: 18.6

Desnivell: ± 125.

Durada: 5 h (amb parades).

Circular: si (excepte una petit part).

Dificultat: baixa.

Participants: en Salvi i jo

Ressenya

Una part senyalitzada, la de la Reserva de Sebes, amb marques blanques i vermelles de GR. Per fer la segona part, el meandre exterior, només cal seguir el camí més proper al riu que, excepte una petita part, està molt ben condicionat. TRACK Wikiloc. Inici a Flix (qualsevol banda del pont).


Fotos

L'Encanyissada, la Tancada i els Ullals

Clàssiques rutes per fer en bici (recomanable, més que no pas fer-ho a peu) al voltant de les dues llacunes més emblemàtiques del Delta. Aturant-nos als seus miradors, a més de bones vistes, podrem observar un bon grapat d'ocells.

EN BICI

Em llevo tard. Avui dormo una mica més, que estic de vacances i ja està bé. Segons les previsions del temps he anat canviant les excursions de dia i porto dos cims seguits. Demà estarà ennuvolat i per demà passat s'esperen pluges. L’excursió d’avui la vull fer amb bon temps, encara que no sigui el primer cop que les faig (tot i que en bici, sí).

A les onze llogo una bici a la Caseta de Fusta i començo a pedalar. Primer faig la volta a l’Encanyissada, parant-me als seus miradors. El paisatge del Delta és d’una monotonia captivadora, una monotonia, però, canviant. La llacuna està envoltada d’arrossars, que en aquesta època de l’any tenen un color marró verdós, o verd marronós. Estan a punt de segar i, de fet, alguns camps ja han comencen a estar-ho. Els colors dels camps contrasten, també, amb els verds dels bogars i canyissars, i els blaus de la llacuna.

A cada mirador afegeixo a la llista alguna espècie d’ocell, tot i que no m’hi entretinc gaire. I això que amb la bici vaig molt bé, porto la motxilla a l’esquena, però la càmera i els prismàtics a la cistella del davant, amb que no perdo gaire temps cada cop que em paro pel camí... que són força vegades, a més dels miradors (dino a l’últim).

La ruta és circular i torno a la Caseta de Fusta. Primers catorze kilòmetres fets. Descanso una mica i torno a pedalar. Ara per fer la volta a la Tancada, un cop he refet una mica les forces. Encara no sé ben bé com, però la faig al revés de com ho tenia pensat. Per sort, tot i que no hi ha punts de referència, l’orientació no és massa complicada. El paisatge és el mateix que l’Encanyissada, només que a tocar de mar hi ha saladars i algunes salines.

La primera idea era fer-ne una en bici i l’altre a peu. Però vaig veient que he fet bé fent-ho tot en bici. Hi ha alguns trams per carretera (poc transitada, però carretera), i se m’hagués llarg... i a ple sol, segurament encara més, encara que, per sort, la marinada fa que no passi gaire calor (per no dir gairebé gota).

Després d’unes quatre hores pedalant arribo un altre cop a la Caseta de Fusta, on torno la bici i aprofito per hidratar-me amb un refresc a la terrassa. Content, a més de gaudir d’un paisatge bonic i diferent, la llista d’ocells, per no haver-m’hi dedicat gaire i fer-ho a la pitjor hora, està prou bé: cabusset, cabussó emplomallat, cabussó collnegre, bernat pescaire, martinet blanc, esplugabous, agró blanc, capó reial, flamenc, xibec, ànec blanc, ànec collverd, ànec griset, arpella, fotja, polla d’aigua, corriol, valona, gavina vulgar, gavià argentat, xatrac comú, fumarell carablanc, blauet i cuereta groga.

En total uns trenta-dos Kilòmetres en bici, que no se m’han fet llargs... però que sumats a les caminades que porto i no estar acostumat a pedalar, aconsegueixo que, ara sí, em facin mal tots els músculs de les cames... fins i tot alguns que no sabia ni que tenia.

Com que és d’hora, decideixo avançar una de les visites que tenia pensades per divendres. El poblat ibèric de la Moleta, però, només està obert els caps de setmana, amb el que em quedaré amb les ganes. Improvisant, reculo un altre cop cap al Delta i faig una visita que tampoc havia fet mai, als Ullals de Baltasar. La passejada és molt curta, no arriba al kilòmetre, però val molt la pena.

Els ullals són surgències originades per les aigües de pluja que flueixen per l’aqüífer des dels massissos del Port i del Montsià cap al mar, i que, en trobar-se amb els materials del Delta es veuen obligades a emergir. Són de forma circular, tenen una fondària que oscil·la entre dos metres i mig i els set metres, i un diàmetre d’entre cinc i cinquanta-cinc metres. El flux de descàrrega es fa a través de canals de drenatge i materials torbosos. A causa de l’origen càrstic de l’aqüífer les seues aigües (mesohalines, moderadament oligotròfics i amb una gran transparència) són ben diferents de les de la resta d’ambients aquàtics del Delta. És per aquest motiu que, encara que difícilment els podrem veure, aquí s’amaguen, segurament, els majors tresors del Delta (com la rara molsa aquàtica "Riccia fluitans", la diminuta planària "Phagocata ullala", l’únic animal endèmic conegut fins ara del Delta, o el samaruc, "Valencia hispanica", per citar-ne només tres). Sembla mentida que no hi hagués estat mai fins ara.

Només un kilòmetre més per acabar del tot esgotat i tornar cap al càmping. Sopar, escriure i llegir una mica abans d’anar a dormir. Demà m’espera un dia una mica més tranquil... espero.


Fitxa Tècnica

L'ENCANYISSADA 

Data: 30/09/2013

Kilòmetres: 14 (circular).

Desnivell: Inapreciable.

Durada: 2 h (amb parades).

Circular: si.

Dificultat: baixa.

No senyalitzada, cal mapa o ressenya o TRACK Wikiloc (tot i que poden ser molt sencills, ja que és molt fàcil i intuitiva). Inici a la Caseta de Fusta (hi lloguen bicicletes). 

Nota: Es pot enllaçar amb la Següent. És recomanable fer-la en bici (no tant pels Km, sinó pels trams de carretera i perquè, a peu, pot ser monòtona).

Fitxa Tècnica

LA TANCADA

Data: 30/09/2013

Kilòmetres: 18.7 (circular).

Desnivell: inapreciable.

Durada: 2 h (amb parades).

Circular: si.

Dificultat: baixa.

No senyalitzada, cal mapa i/o ressenya i/o TRACK Wikiloc (tot i que poden ser molt sencills, ja que és molt fàcil i intuitiva). Inici a la Caseta de Fusta (hi lloguen bicicletes). 

Nota: Es pot enllaçar amb l'anterior. És recomanable fer-la en bici (no tant pels Km, sinó pels trams de carretera i que, a peu, pot ser monòtona).


Fitxa Tècnica

ULLALS DE BALTASSAR

Data: 30/09/2013

Kilòmetres: 1 (anar i tornar).

Desnivell: ± 0 m.

Durada: 30'.

Circular: no.

Dificultat: baixa.

Senyalitzada amb pals indicadors (molt fàcil).

Inici a l'aparcament dels Ullals. TRACK Wikiloc


Fotos

La Torreta de Montsià

Entre garrics, margallons i bonics roquissars el camí es va enfilant fins al modest cim de la Torreta (764 m). Modest en alçada però amb unes vistes espectaculars que ja voldrien molts cims del Pirineu: el Delta, els Ports, el Maestrat, el Penyagolosa, Prades...

MAL DIA PER FER FOTOS

Quan em llevo, a dos quarts de nou. Per marxar a les nou i començar a caminar a les deu. Després d’alguna volta, culpa de la ressenya (després de la seva publicació deuen haver fet una altra rotonda i el trencant que haig d’agafar per arribar al punt d'inici és a la segona, i no a la primera, tal i com indica).

Aparco a l’Àrea Interpretativa de Mas del Comú, que sembla mig abandonada. M’entretinc en els cartells que hi ha al seu voltant, amb explicacions i alguna interessant proposta per fer amb nens. Començo a caminar i passo, primer, entre oliveres, tot i que de seguida les deixo enrere per fer-ho pels garrigars que m’acompanyaran tot el camí. També pels roquissars típics de la zona.

Segueixo les marques del GR fins al mas del Comú. Aquí les deixo i en passo a seguir unes de verdes. No fa un dia gaire bonic, més aviat ennuvolat, però tampoc fa cara de què hagi de ploure. Això fa, també, que la visibilitat sigui força bona... i, segurament, la xafagor més suportable.

Tot pujant les vistes cap a la foia (vall) d’Ulldecona són boniques. No és, però, fins ben passat el coll de la Font del Teix, poc abans d’arribar al cim, que s’obren a banda i banda i passen a ser realment espectaculars. En una banda, el Delta, sencer, clarament identificables la punta de la Banya, l’Encanyissada i la Tancada, la desembocadura, la Punta de la Banya, la bassa de les Olles, els seus pobles... A l’altra, la Foia d’Ulldecona, la Serra de Godall i els Ports, on està caient algun ruixat (que espero no vingui cap a aquí). Cap al sud, la plana de Vinaròs, Benicarló i Peníscola, la Serra d’Irta, l’Alt Maestrat, el Penyagolosa, i al fons, les serres d’Espadà i Calderona. Al Nord, les serres de Cavalls i de Pàndols, la serra de Tivissa i los Dedalts, Tarragona i la Serra de Prades, i una mica més enllà, el que ha de ser o bé el Garraf, o bé el Montseny, o les dues coses. Mar endins busco Mallorca, però m’haig de conformar amb la plataforma Castor, causant dels terratrèmols que afecten aquesta zona (tot i que d’això no me n’assabentaré fins demà o demà passat per la ràdio), i les Columbretes. Amb els núvols les fotos no quedaran tant boniques com m’agradaria, però segurament fan que la visibilitat sigui molt bona, sense calitja. És impressionant, tot i la seva modesta alçada, gairebé m’atreviria a dir que les seves vistes superen a la de molts cims dels Pirineus.

Em passo gairebé una hora al seu cim, esperant que s’obri alguna clariana. Ho aprofito per fer els entrepans i dinar. No sembla que en tingui ganes i començo a baixar. I com sol passar, és a mitja baixada que es comencen a obrir les primeres clarianes, per arribar a baix amb un cel gairebé seré. Murphy a vegades és cruel.

Em desvio i baixo per la ruta del Mas del Comú. Tot i que no està malament, si ho sé baixo per on he vingut. Aconsegueixo esgarrinxar-me les cames i cascar-me una mica més els genolls. Tampoc està massa ben senyalitzada.

D’aquí torno al càmping i, tot i que no estic excessivament cansat, em regalo mitja tarda de platja i descans. Al vespre, el mateix de cada nit.


Fitxa Tècnica

Data: 08/09/2011

Kilòmetres: 8.9 (anar i tornar).

Desnivell: ± 550 m.

Durada: 4h (amb parades).

Circular: no.

Dificultat: baixa.

Inici a l'Àrea d'Interpretació del Mas del Comú (afores d'Ulldecona).

Ressenya

Senyalitzada. Amb marques vermelles i blanques, GR-92, fins al mas del Comú. Aquí, a l'alçada d'un pal indicador, cal desviar-se a la dreta i seguir les marques verdes. Quan les marques es bifurquen, prop del coll, cal seguir el camí de l'esquerra. TRACK Wikiloc.

A la baixada podem fer una petita variació de la ruta (Ruta del Mas del Comú), però millor amb mapa o track (tampoc val massa la pena).


Fotos

L'Ametlla de Mar - L'Ampolla de Mar

Sempre ran de mar, el camí travessa un munt de boniques cales i penya-segats. Un tram de camí de ronda espectacular i sorprenent (especialment el seu tros central), que no té res a envejar als millors de la Costa Brava.

PER FI, COM MÉS M'AGRADA

Avui em llevo una miqueta més d'hora, esmorzo i surto caminant del càmping. Agafo el tren de les 9.39 a l'Ampolla i, en uns vuit minuts, arribo a l'Ametlla. Començo a caminar, doncs, cap a les deu... tot un rècord (fent una primera parada per comprar aigua i el pa pels entrepans).

Només sortir del port, la primera cala. M'entren ganes de banyar-me ja d'entrada, però esperaré que faci encara una mica més calor. D'aquí fins al final, el camí de Ronda, sempre ran de mar, anirà alternant cales i platges amb petits penya-segats. El primer tram, de l'Ametlla fins al Port de l'Estany, però, tot i que amb racons molt bonics, està força humanitzat.

A partir del Port de l'Estany fins a la cala de l'Àliga. però, és realment espectacular. Sense urbanitzacions a la vista, el paisatge millora molt. Noto el cansament d'ahir i faig un primer bany a la platja de Santes Creus... pràcticament sol! (de fet, a la majoria de cales per on aniré passant hi veure ben poca gent o ningú ). M'hi estic una bona estona prenent el sol (a veure si en trec, ni que sigui una miqueta, el moreno paleta d'aquest any). També per treure'm les ganes d'ulleres i tub i menjar una mica.

En moltes de les platges hi ha una gran quantitat de fulles de posidònia, el que els hi pot donar una aparença que pot semblar "brut". En realitat, però, és ben bé al contrari, els munts de fulles indiquen que les aigües són netes i clares i la platja té una bona salut. La posidònia és una fanerògama marina (planta amb flor) que forma extenses praderies al voltant de la costa. La seva importància és cabdal, fixa la sorra i produeix oxigen, mantenint les aigües transparents, a més de servir d'hàbitat i refugi a una varietat impressionant d'espècies marines. A la primavera les fulles són verdes i a mesura que passa l'estiu i arriba la tardor es van posant marrons, degut a la calor i als éssers vius que viuen damunt seu, fins que es moren i arriben a les platges. Les fulles que arriben a la platja també tenen un paper ecològic important, però. Mentre estan a la riba protegeixen les platges dels temporals marítims i, un cop seques, els animals de closca que hi vivien a sobre es van desfent... formant fins el 85% de la sorra d'algunes platges! (les platges blanques de sorra fina). Antigament aquestes fulles tenien diversos usos, eren utilitzades com a embalatge de vidre o objectes delicats (en alguns llocs rep el nom d'alga dels vidriers), com a jaç pel bestiar, com a repel·lent de xinxes i insectes (farcint coixins i matalassos), com a planta medicinal o com adob pels camps.

Més endavant, quan torno a notar el cansament a les cames una altra vegada, decideixo banyar-me una estona més. Ho faig a la la bonica cala de l'Àliga, aquest cop si, ben sol! Ho aprofito per posar-me ulleres i tub i bussejar una estona... i, de passada, continuar igualant el moreno. A l'snorkeling m'ho passo força bé, tot i que no veig res destacable, només espècies més comunes, això sí, algunes amb mides considerables. Com a la cala anterior, ho aprofito per menjar una mica.

Tot caminant em sorprèn, relativament, veure dos blauets ran de mar (tot i que no és rar, el més habitual és veure'ls a les ribes dels rius).

Continuo caminant a ple sol. Aquesta vegada, però, la "refeta" dura menys i noto, definitivament, la caminada d'ahir. De mig camí i fins al final les parades i paradetes cada cop seran més nombroses... i cap al final, gairebé a cada bar o xiringuito que vaig trobant (a mesura que m'acosto a l'Ampolla el paisatge, per desgràcia, es torna a humanitzar). Això inclou, també, una altra banyada, ben entrada la tarda, a la platja dels Capellans, més que res per refrescar-me i descansar.

Arribant sembla que em torno a refer una mica, potser perquè sé que s'acaba. Arribo al càmping bé, però després de la dutxa i el sopar cada cop més vaig trobant més el cansament d'aquests dies. Tot i això, estic força content, aquest any, per primera vegada, hauré pogut fer un camí de ronda com m'agrada. Passant-hi tot el dia i banyant-me on em venia més de gust... i en un tram ben diferent dels que estic avesat a la Costa Brava (aquí les roques són conglomerats), i igual de bonic.


Fitxa Tècnica

Data: 08/09/2011

Kilòmetres: 18 (només anar) + 4 d'anar i tornar del càmping, en el meu cas.

Desnivell: ± 400 m.

Durada: -.

Circular: no.

Dificultat: baixa.

Ressenya

Ben senyalitzada amb marques vermelles i blanques, GR-92 (no té cap mena de complicació, sempre ran de mar).

Inici a l'estació de FFCC de l'Ametlla (o de l'Ampolla). TRACK Wikiloc

Nota: El tram més bonic, però, amb diferència, és el que va del Port de l'Estany fins a la Platja de l'Àliga (uns 6 km, només anada).


Fotos

Bassa de les Olles i el Goleró

La bassa de les Olles és la més menuda de tot el Delta (i, potser, de les menys conegudes). Tot i això la seva visita val la pena, a més, al seu voltant s'hi poden descobrir ambients tants interessants com dunes, salobrars o canyissars, rics en tota mena de fauna.

UNA MICA DE "BIRDWATCHING"

De tornada al càmping, després de la visita a Cabrafeixet, m'hidrato i descanso una mica. Torno a marxar de seguida, ara però, amb la motxilla a l'esquena i una mica més carregat (amb més aigua, els prismàtics i el teleobjectiu).

Camino fins a lo Goleró, sempre passant ran de mar i al costat de vegetació de dunes i de platja.

Les plantes que hi viuen han de suportar unes condicions extremes, pràcticament les mateixes que a qualsevol desert del món, amb un sòl inestable i que no para de moure's, amb aigua escassa que s'escola ràpidament i unes temperatures extremes, degut a l'alta reflexió de la sorra. És per aquest motiu que presenten adaptacions similars, com arrels esteses en superfície i en profunditat, fulles petites, suculentes o espinoses, entre altres.

De camí també m'encanto berenant al costat del mar i amb la fauna. A més d'alguns ocells (especialment des del parell observatoris que hi ha a la platja del Goleró), tot contemplant una gran quantitat de libèl·lules i espiadimonis. Les diferències entre uns i altres són mínimes, de fet sovint s'usa les paraules com a sinònim, tot i això i de forma general les libèl·lules solen ser mes grans i descansen amb les ales esteses, mentre que els espiadimonis ho fan amb les ales plegades i solen tenir coloracions més metàl·liques.

A l'alçada de lo Goleró giro cua i vaig, ara si, a fer la volta a la bassa de les Olles. Estant acampat al Delta no m'hagués perdonat mai no visitar alguna de les seves llacunes. Deixo les més conegudes per algun altre cap de setmana i ho faig a aquesta, on, a més, no he estat mai.

Reculo passant més pel camí, més a prop dels arrossars típics de la zona, d'un verd molt bonic i a punt de segar.

Tot i arribar a la bassa gairebé al capvespre, hi veig menys ocells dels que m'agradaria, encara que al final de l'excursió la llista serà prou llarga: mosquiters, boscarles, orenetes, tords, puputs, gavines comuns i argentades, caderneres, trists, collverds, fotges, polles d'aigua, polles blaves, bernats pescaires, agró blanc, martinets, blauets, fumarells, pigres, corriols grossos, daurades, territs variants, territs menuts, garses de mar, gambes verdes, arpelles... deu n'hi do! Molt bé per una caminada normal. 

Arribo al càmping de nit. Sopo "Callus" amb "xuriço" i un iogurt, dubtant de si quan marxo un cap de setmana a caminar no hauria d'escollir millor la dieta. També constato que a més de calçat de recanvi... m'he deixat el coixí (encara que això sempre es pot improvisar), el llibre que m'estava llegint (sort que sempre en porto un de més) i les guies d'ocells... uff!!! Serà que sempre que marxo tinc la sensació de què em descuido alguna cosa... per què sempre em solo deixar alguna cosa???


Fitxa Tècnica

Data: 06/09/2011

Kilòmetres: 8.6 (aprox).

Desnivell: pràcticament inapreciable.

Durada: 3 h (badant i amb parades).

Circular: no (excepte la volta a la bassa de les Olles).

Dificultat: baixa.

Inici al càmping Ampolla-Mar (platja de l'Arenal).

Ressenya

Senyalitzada amb pals amb marques vermelles (fins al Goleró), i amb marques grogues (volta a la bassa). No té cap mena de complicació, primer anem sempre al costat de la platja i després voltem l'estany. TRACK Wikiloc   


Fotos

Abric de Cabrafeixet

En un racó molt bonic del Perelló, entre màquies, s'amaguen les pintures rupestres de Cabrafeixet (del Paleolític, fa entre 15.000 i 25.000 anys), modestes (un caçador, una cabra i un cérvol) però boniques. A més de la cova de la Mallada (una balma maca).

PER COMENÇAR...

Marxo cap a les deu del matí per arribar a l'Ampolla cap a quarts de dues o les dues. No tinc presa i evito, tant com puc, passar per l'autopista, més que res per una qüestió de principis (encara que això vulgui dir tardar una mica més... arriba un punt que m'és igual).

M'instal·lo en un racó tranquil del càmping Ampolla Mar i ho aprofito per dinar, entrepans. També descanso una mica, fins a quarts de tres o les tres  (si de normal no sé a quina hora visc, de vacances encara menys).

Tinc prevista una primera excursió curta, al Perelló (després de fer uns vint Kilòmetres en cotxe). La pista per arribar-hi és bonica, i em sabrà greu no haver-la fet caminant (tot i que això no ho podia saber), però després vull anar a un altre lloc.

Aparco el cotxe i començo a caminar per una zona molt bonica. En un quart d'hora, entre brolles i màquies amb margalló i roques de formes curioses, arribo a les pintures rupestres de l'abric de Cabrafeixet. Em pensava que tindria feina a localitzar-les, però les trobo ràpid i bé. Del Paleolític, fa entre 15.000 i 25.000 anys, són modestes: un caçador, una cabra i un cérvol, però em trec les ganes de veure'n. No sé ben bé per quin motiu, però aquest tipus d'art sempre m'ha fascinat.

El camí continua, passant per dos abrics més, fins a la també bonica cova de la Mallada (en realitat, una altra bauma), totes amb diferents concrecions calcàries. Exploro una mica la zona i torno cap el cotxe, content, la visita ha valgut la pena. El racó és tant bonic com solitari... ara que, potser també és perquè un dia d'estiu a les quatre de la tarda, tampoc volta gaire ningú, i menys a peu.


Fitxa Tècnica

Kilòmetres: 1.5 (aprox).

Desnivell: ± 116 m.

Durada: 1 h (amb parades).

Circular: si.

Dificultat: baixa.

Per arribar-hi cal agafar la TV3022 i entre els km 7 i 8 trencar cap el "Camí del Coll de la Mola". A partir d'aquí les pintures ja estan senyalitzades.

Ressenya

Senyalitzada amb pals indicadors (molt fàcil).

Si es tenen ganes de caminar una mica més val la pena fer el camí a partir d'on acaba la pista asfaltada, a mas Betetes (uns 5 km més, anar i tornar) i/o, també, pujar al Morral de Cabrafeixet (seguint el GR-192).

Inici al pàrquing de l'Abric. TRACK Wikiloc


Fotos