LA MOLA

Matadepera (18/05/2008)

12 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 230 m

Durada: 3 h

PUIG DE LA BALMA

Mura (13/08/2011)

8 Km (circular)

Desnivell: ± 200 m

Durada: 2 h

FONT DE LLOR

Sant Llorenç Savall (13/08/2012)

10.7 Km (circular)

Desnivell: ± 380 m

Durada: 3 h

ELS ÒBITS - SESCORTS

Matadepera (18/08/2012)

10.3 Km (circular)

Desnivell: ± 725 m

Durada: 4 h

COVA SIMANYA I EL MONTCAU

Mura(10/02/2013)

7.9 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 780 m

Durada: 4 h

VALL DEL FLEQUER

El Pont de Vilomara (23/03/2013)

8.8 Km (circular)

Desnivell: ± 450 m

Durada: 3 h

PEDRA SECA DE RELLINARS

Rellinars (23/03/2013)

6.0 Km (circular)

Desnivell: ± 250 m

Durada: 2 h

RIERA DE TALAMANCA

El Pont de Vilomara (23/03/2013)

8.8 Km (circular)

Desnivell: ± 450 m

Durada: 3 h

TORROTA DE VACARISSES

Vacarisses (07/12/2014)

6.0 Km (circular)

Desnivell: ± 250 m

Durada: 2 h

SERRA DE L'OBAC

Mura (08/03/2015)

12.8 Km (circular)

Desnivell: ± 650 m

Durada: 5 h

GORG DEL PADRE

Mura (21/05/2015)

5.4 Km (circular)

Desnivell: ± 100 m

Durada: 2 h 30'

LA MOLA (NIT)

Matadepera (21/05/2016)

12 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 230 m

Durada: 3 h

CASTELLSAPERA

Terrassa (20/08/2016)

5.9 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 300 m

Durada: 3 h

PEDRITXES I L'OBAC

Matadepera (05/03/2017)

12.1 Km (parcialment circular)

Desnivell: ± 450 m

Durada: 5 h

SANT SALVADOR DE LES ESPASES

Olesa de Montserrat (24/03/2012)

13.8 Km (circular)

Desnivell: ± 650 m

Durada: 5 h

CASTELLASA DE CAN TORRES

Castellar del Vallès i Matadepera (13/05/2018)

6.1 Km (circular)

Desnivell: ± 360 m

Durada: 3 h

TURÓ DEL ROS

Viladecavalls (26/08/2018)

4.0 Km (circular)

Desnivell: ± 260 m

Durada: 2 h

RIERA DE MURA I ELS TRES SALTS

Viladordis (14/10/2018)

8.1 Km (circular)

Desnivell: 160 m

Durada: 4 h

COVA ESTRELLA I TURÓ DE LA POLA

Matadepera (01/11/2018)

6.4 Km (circular)

Desnivell: ± 275 m

Durada: 3 h

Cova Estrella i Turó de la Pola (o de les Tres Creus)

Passeig curt però intens pels rocams i els frondosos alzinars de Sant Llorenç, per descobrir la curiosa i bonica cova Estrella i gaudir de les espectaculars vistes que hi ha des del turó de la Pola (o de les Tres Creus).

REFREDATS

La Clara està ben refredada i canviem de plans, posposem la que teníem prevista i ens decidim fer una matinal més curta i a prop, per ser a dinar a casa i poder descansar a la tarda. Una que també tenim pendent des de fa poc, un descobriment seu, gràcies a Instagram: la cova Estrella. De passada, a mi també em va bé, ja que fa temps que no vaig a cap i en tinc ganes.

Sortim de l’aparcament de l’Alzina del Salari i ens enfilem cap als peus dels Tres Jutges, començant a gaudir dels frondosos alzinars i els rocams típics del Parc. Veiem algun bolet, pocs i cap de comestible (almenys que coneguem). De tant en tant gaudim, també, de bones vistes.

Passem i ens aturem a contemplar les baumes del Gat Mesquer, i tot seguit anem resseguint els peus de petites cingleres.

Hem d’agafar un corriol a l’esquerra per arribar al principal objectiu del dia. Ho aconseguirem al tercer intent. Cal una petita grimpada, però de seguida hi som (en Ramon, però, no s’hi veu en cor i ho deixa per un altre dia). La cova Estrella fa uns vint metres de llargada, es pot creuar la cova perfectament sense frontal i ajupits. És petita però té una forma ben curiosa fruit de l’erosió de l’aigua, com el seu nom indica té forma d’estrella de cinc puntes. Amb les últimes pluges, a més, les seves parets estan humides i prenen colors variats i bonics.. I per fer-ho encara millor, un rat-penat de ferradura petit penjat a la roca es deixa veure bé (procurem no molestar-lo i no s’espanta).

Tot seguit ens enfilem fins al coll de Garganta, on girem a l’esquerra per seguir el GR fins al coll del Boix, des d’on anirem al turó de la Pola resseguint la carena, gairebé sempre gaudint de magnífiques vistes. Havent-lo vist en diverses excursions, i no podent haver-hi pujat ara per una cosa, ara per una altra, també tenia ganes de fer-ho.

Vistes que arriben al seu màxim, per dir-ho així, dalt del Turó de la Pola (o de les Tres Creus), obertes cap a tots el punts cardinals. La Mola, la Mata, el Montcau, el Bages, Montserrat, el Paller de Tot l’Any, el Vallès, Collserola... i més enllà, els cims del Pirineu ja emblanquinats i el Prepirineu. Sensacional, tot i que avui està núvol i la visibilitat no és excel·lent.

La idea era recular i baixar pels Graons de Mura, però ara ens sembla massa enllà hi ho fem pel coll de les Tres Creus, en un tram asfaltat i una mica lleig, però molt més ràpid i directe.


Fitxa Tècnica

Data: 01-11-2018

Kilòmetres: 6.4 Km.

Desnivell: ± 275 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: Sí. Inici l'aparcament de l'Alzina del Salari (a la carretera entre Matedepera i Talamanca).

Ressenya

No senyalitzada. Nosaltres la vam fer amb aquesta ressenya, escurçant-la del coll de la Garganta fins al coll del Boix passant pel GR. S'agairia algun signe de puntuació, però es segueix força bé. TRACK Wikiloc

Nota: si seguim la ressenya indicada, a partir d'on parla de la cova és el tercer corriol (és una pujada curta, fixant-nos-hi molt veurem algun punt taronja).

Nota: a la zona hi ha multitut de camins que permeten allargar, i escurçar, la caminada al nostre gust (i visitar llocs molts bonics).


Fotos

Riera de Mura i els Tres Salts

Excursió molt bonica i complerta, que de ben segur ens sorprendrà: tines a peu de vinya (algunes podrien competir amb les de la veïna vall del Flequer), bones vistes, gorgs impressionants i la curiosa cascada dels Tres Salts del Llobregat.

MATINAL

No és el millor dia, però demà encara serà pitjor (passaran les restes de l’huracà Leslie i es preveu molta pluja, com així serà). Tindrem un dia ennuvolat amb alguna petita i escadussera ullada de sol, però millor això que res. Farem una matinal mig improvisada a última hora, ja que al migdia tenim un dinar.

Quedem a Viladordis i ens encabim els tres en un cotxe (en Ramon, la Clara i jo), per anar fins a els Ulls del Llobregat, on comença la caminada. Ens hi posem cap a les deu.

Ens enfilem mica en mica, tot sentint el so de l’aigua de la resclosa de la Mina, que veiem des de dalt. Continuem per desviar-nos de seguida del camí uns pocs metres, fins a la Casa de les Tines (de nova construcció). Al seu costat, però, hi ha l’espectacular conjunt de les Tines de Talamanca: set tines alineades de planta rodona i una barraca (dels segles XVIII-XIX). Fetes a partir de rebla, a la part superior hi ha una porta per poder premsar el raïm i a la part inferior una boca per treure’n el vi. Pertanyien al mas de les Generes i van ser usades amb la gran expansió de la vinya. L’aïllament d’aquestes i altres tines és degut a que era molt més fàcil transportar el vi un cop fermentat, que el raïm als masos.

Ens continuem enfilant mica en mica per boscos, fins arribar a un punt en que aquests es tornen molt més esclarissats, a causa de l’incendi del 85. Això, però, ens permet gaudir de bones vistes a la vall de la riera de Mura, per on tornarem després.

Més endavant deixem a un costat les boniques tines del Pla de les Generes, un conjunt de dues tines i una barraca (que recorden l’entrada d’un castell).

Poc després passem pel punt més alt de l’excursió de d’on, en principi, hi hauria d’haver bones vistes al Bages i a les muntanyes berguedanes i solsonines, però que avui, ennuvolat, resten amagades.

Tot seguit baixem a la riera fen ziga-zagues, tot passant pel costat d’una barraca de vinya solitària. Un cop a baix seguim la riera a estones per la seva llera, a estones per una pista paral·lela. Per la riera baixa l’aigua justa, prou per estar bonica, però no massa perquè la puguem anar travessant sense problemes. Pel camí passem primer per un bell gorg i, al cap de poc, per un altre d’espectacular, amb una gran roca que forma un petit túnel (i que si fos estiu, convidarien al bany).

Ja més avall passem, també, per un altre conjunt impressionant: el de les Tines de les Solanes, format per onze tines de dipòsit circular i dues edificacions auxiliars (en dos grups, un de vuit i un de tres tines, a diferents nivells, donant a tot el conjunt un aspecte singular).

Quan comencem a sentir el rugit del Llobregat, deixem a una banda la Tina Llobregat. Tot i estar a pocs metres comencem a anar justos de temps sinó volem fer tard. Ens conformarem a mirar-la de lluny.

L’última parada, però, la tenim reservada, encara que haurà de ser ràpida: els Tres Salts. Tot i el nom és una “petita” i bonica cascada del Llobregat, i més avui que porta força aigua. Punt i final d’una gran excursió.


Fitxa Tècnica

Data: 14-10-2018

Kilòmetres: 8.1 Km.

Desnivell: ± 160 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: Sí. Inici als Ulls del Llobregat (o a la pasera dels Tres Salts) a Viladordis (Manresa).

Ressenya

No senyalitzada. Ressenya extreta de " Bages, 17 excursions a peu" de l'editorial Cossetania.

Al mapa de l'ICC hi ha tots els camins marcats i indrets, pel que és fàcil fer aquesta o una caminada similar tenint els punts de referència. TRACK Wikiloc.

Fotos

Turó del Ros

Caminada fàcil (es pot fer una versió més llarga i amb més punts d’interès pel bosc de Collcardús), fins a un 100 Cims, com molts: modest però amb grans vistes. Boscos mediterranis ens acompanyaran tot el camí.

AGOST?

La idea era anar a la platja, però com que el temps no acompanya, tampoc per anar a muntanya, decidim fer una caminada prop de cals Sogres. Tant improvisada que tinc la motxilla a casa i porto, de casualitat, les bambes de caminar. Per sort farem una matinal curta i anirem a dinar a casa. Al Turó del Ros, un 100 Cims que no era dels primers de la llista, però que ens anirà bé (als tres: en Ramon, la Clara i jo).

Deixem el cotxe als peus del Castell de Sant Lluis (una bonica torre on s’hi fan casaments, llàstima que no és obert i no podem acostar-nos-hi). Sortim i de seguida ens comencem a enfilar per boscos mediterranis, les pinedes de pi blanc i els alzinars que anirem veient durant tot el camí. S’agraeix l’ombra, tot i que per ser agost no fa gota de calor (tot i que no amenaça pluja el dia és ben gris).

Arribem a un coll, ens enfilem a un turó sense vistes, per la vegetació, baixem a un altre coll i  ens tornem a enfilar (en aquest tram sempre de manera força suau). Després d’aquesta última pujada, un cim lleig, amb antenes, però amb grans vistes: a Sant Llorenç del Munt (la Mola i el Montcau), Montserrat, el Vallès, el Bages... En un dia clar les vistes han d’arribar als Pirineus, però avui estan ben tapats.

Tornem a l’últim coll i refem forces menjant una fruita. Tot seguit girem a la dreta i avall, per una baixada força empinada. Llavors un tros molt curt pla i cap a casa, entre tot hi haurem estat molt menys fins i tot del que comptàvem: unes dues hores (que tampoc passa gaire sovint).


Fitxa Tècnica

Data: 28-08-2018

Kilòmetres: 4.0 Km.

Desnivell: ± 260 m.

Durada: 2 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: Sí. Inici a Sant Lluís de can Buxeres (de fet, a l'aparcament que hi ha al costat de la seva porta d'entrada, tancada i més avall de l'edifici, en una pista a la dreta).

Ressenya

Amb alguns camins que ens poden fer dubtar, però relativament fàcil. Millor acompanyar la ressenya amb un mapa i/o TRACK Wikiloc.

Sortim seguint la pista avall. A la primera bifurcació prenem la pista de la dreta. Pocs metres més enllà veurem un pal indicador, on girarem a la dreta per enfilar-nos per un sender (amb marques vermelles amb un punt blanc). Aquest sender acaba en una pista que seguirem a la dreta uns pocs metres, fins a un altre pal indicador, on girarem a l'esquerra per agafar un corriol (amb marques blaves i grogues, que anirem seguint). Ens enfilarem a un turó, sense vistes, i baixarem fins a un altre coll (amb un gran bassal, que pot estar sec). Aquí veurem un pal indicador i girarem a la dreta per acabar de pujar al Turó del Ros (el cim és darrera les antenes). Un cop al cim reculem fins al coll i baixem pel camí de la dreta (empinat), sempre pel més ample i marcat. Arribarem a una altra pista, on girarem cap a l'esquerra. Als pocs metres hi ha una altra cruïlla amb un pal indicador (prenem la pista de la dreta, direcció can Buxeres), que seguirem fins al final.

Nota: si volem es pot fer una ruta més llarga, ben senyalitzada i, segurament, més interessant, pel Bosc de Collcardús (nosaltres no la vam fer perquè no la coneixiem). Es pot trobar AQUÍ

Fotos

Castellassa (o Castellasses) de can Torres

Ruta fàcil, excepte per l’orientació, a la banda més salvatge, desconeguda i menys transitada del Parc natural de Sant Llorenç del Munt. Corriols entre boscos frondosos, de tant en tant amb clarianes amb bones vistes, ens conduiran fins al premi final: la Castellassa de Can Torres i les parets que l’envolten.

MATINAL

Avui toca una matinal, per anar a dinar a “casa”. A les deu ens trobem amb en Ramon a Castellar i al cap de poc comencem a caminar. El dia està ennuvolat i una mica emboirat, però si les previsions es compleixen (i ho faran), ben aviat hi haurà força clarianes.

Ens enfilem per la carena de l’Illa, per un corriol envoltat de boscos frondosos. De tant en tant alguna clariana ens deixa entreveure bones vistes, i una mica més endavant, l’objectiu del dia.

No és fins al coll Llarg que podem gaudir de la Castellassa de Can Torres de prop, roca singular i emblemàtica del Parc Natural. Envoltada de cingleres, rocams, canals i boscos l’entorn és magnífic i justifica la caminada.

Ens enfilem per una canal però no acabem d’arribar a la seva base, tot i que quedem molt a prop (per prudència, sobretot perquè l’hauríem de tornar a baixar, l´ultima part fa molta pendent, està humida i és una mica aèria).

Reculem fins al coll Llarg i prenem un nou camí, més boscos, que baixa amb ganes fins al sot de Matalonga. Un cop a baix seguim una pista suau (riera) i de més bon caminar que ens acabarà de portar al cotxe, just per arribar a l’hora de dinar.


Fitxa Tècnica

Data: 13-05-2018

Kilòmetres: 6.1 Km.

Desnivell: ± 360 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: Sí. Inici a l'aparcament que hi ha al costat esquerra de la carretera B-124 (venint de Castellar), al Km 13.

Ressenya

No senyalitzada (tot i que bona part del camí trobarem diferents marques). Millor acompanyar la ressenya de sota amb mapa i/o TRACK Wikiloc.

Aquesta ressenya és únicament orientativa: Surtim de l'aparcament i quan el camí s'estreny girem a l'esquerra seguint el SL/GR en direcció a l'Illa (pal indicador). Passada l'era de la casa ens comencem a enfilar, en una bifurcació evident deixem les marques i prenem el camí de la dreta (a partir d'on anirem carenat sempre pel camí més ample i fresat i seguint les marques verdes i vermelles de l'antic recorregut de la Matagalls-Montserrat, mig esborrades). Més endavant la Castellassa ens servirà de referència, ja que a estones la tindrem a la vista. Arribant al Coll Llarg, descartem un camí que ens arriba per l'esquerra i girem a la dreta. Al coll Llarg, gairebé sota la Castellassa, deixem un camí que arriba a la nostra dreta (per on baixarem després) i seguim amunt. Atenció! El camí és bifurca en un roquissar, tot i que és poc evident. Triem el de la dreta, que s'enfila per una canal a la base de la Castellassa, amb algun pas una mica aèri i complicat (compte!). Un cop a la base reculem fins al coll Llarg, on marxem cap a l'esquerra (de seguida seguint marques grogues). El corriol que seguim desemboca en una pista, que seguim a la dreta ja fins a l'aparcament.


Fotos

Pedritxes i l'Obac

Impressionant caminada per les serres de les Pedritxes i de l’Obac: grans vistes, bonics alzinars, dos pous de gel, una torrota, una font, les Cases Vella i la Nova de l’Obac...

GUIA NOVA

Avui tornem a ser molts: 17. Tot i això tothom arriba més o menys a l’hora. Agafem els cotxes i fem els últims kilòmetres plegats. El punt de sortida és enmig d’una urbanització (les Pedritxes) difícil de trobar si no t’ho coneixes (bé, molt difícil tampoc, però sent tants millor quedar a un pàrquing al costat de la carretera i anar-hi plegats, així assegurem que ningú es perd). Avui ens farà de guia la Clara, estem al costat de casa seva.

Sortim a l’hora prevista, al voltant d’un quart d’onze. Fa i ens farà un bon dia durant tota la jornada (només amb una mica de vent, en algun punt). El primer tros puja suaument per una pista forestal, on comencem a veure el paisatge característic de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac.

En un coll deixem la pista i ens enfilem per un corriol fins a la Torrota de l’Obac. Segurament del segle XI (sense sostre però restaurada no fa pas massa anys), era una torre de guaita que defensava el camí de Vacarisses. Hi ha unes vistes magnífiques, tot i que estan una mica encalitjades.

Un cop vista continuem per un corriol no massa freqüentat, però bonic, fins al Turó de la Mamella. Un cim modest, però si des de la Torrota les vistes eren magnífiques, aquí ja són espectaculars (Montserrat, el Pla del Bages, Manresa, els Pirineus, Prades més enllà...).

A partir d’aquí prenem un sender més ample, fins arribar al Pou de Glaç de l'Estepar. Ben conservat, va ser construït l'any 1706. A l’hivern es recollia el gel de les rieres i les basses de l'entorn, conservant-se al pou de les calors de la primavera i l’estiu. Aquest gel es trasllada de nit a les ciutats, on es feia servir tant per usos medicinals com per conservar aliments. Va ser un negoci profitós durant molt temps (de fet, la família Ubach, que n’era la propietària, en va construir un altre a la Portella l’any 1760, que visitarem més endavant). Aquests pous abastien Terrassa, a vegades Manresa i també Barcelona. L’activitat dels pous de gel es va mantenir fins a l’arribada de l’electricitat i les neveres i congeladors elèctrics (a finals del segle XIX, principis del XX).

Continuem pel mateix sender, ara entre alzinars més frondosos, tot i que de tant en tant ens acostem a la cinglera de la muntanya, on podem tornar a gaudir de les vistes uns moments. Al Coll Estret prenem un corriol més estret, al principi en forta baixada i després planejant, que de tant en tant deixa veure la Roca Salvatge a la nostra dreta.

La següent parada és a la bella font de la Portella, que raja ufanosa. Prenem ara un camí més ample, però també molt més transitat dels que hem fet fins ara (amb l’excepció de la pista entre l’inici i la Torrota). En poca estona arribem a les formes curioses del Turó Roig, amb grans vistes de l’entorn. Poc més endavant ens desviem uns metres fins al Pou de Glaç de l’Obac o de la Portella (ben conservat i amb bons panells informadors).

Continuem el camí per arribar, al cap de poc, a la Casa Vella de l’Obac. Les restes d’un antic i pròsper mas que probablement té els seus orígens al segle XII.  La seva màxima esplendor va ser al segle XVIII i queda dreta una torre de defensa, la capella i diversos arcs (sent la majoria d’edificis d’aquesta època).

Continuem el camí, passant pel costat de la Casa Nova de l’Obac, i fem l’última parada a la Pastora, un bar restaurant molt freqüentat, on aprofitem per menjar-nos els entrepans de dinar i prendre alguna cosa a la terrassa, no tan arrecerada del vent com voldríem, però prou per estar-hi tranquil·lament.

Dinats i amb les forces refetes reprenem el camí per una pista forestal que ens portarà fins a sota la Torrota, a partir d’on desfarem el camí.

Un cop al cotxe, aquesta vegada tots cap a casa, ja que no hi ha bar al final del camí, som molts de llocs molt diversos i marxem cap a totes bandes. Ens acomiadem satisfets d’haver gaudit d’una caminada molt i molt bonica (almenys jo, més del que m’esperava), i amb una gran guia.


Fitxa Tècnica

Data: 05-03-2017

Kilòmetres: 12.1 Km.

Desnivell: ± 450 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: No (parcialment). Inici a la urbanització de les Pedritxes.

Participants: Gemma, Jordi, Etelka, Quim, Maite, Josep, Ramon, Àngels, Montse (x2), Esperança, Pilar, Noé, Joan, Josep Anton, Clara i jo.

Ressenya

No senyalitzada (tot i que bona part del camí trobarem marques de la Matagalls-Montserrat i altres de blaves i vermelles). Cal mapa o TRACK Wikiloc.

Aquesta ressenya és únicament orientativa: de les Pedritxes pugem per la pista seguint les marques de la Matagalls-Montserrat (molt transitada). En una cruïlla de pistes les deixem i busquem un corrio que s'enfila a la Torrota (que ens haurà quedat a la vista prèviament). Un cop vista seguim pel mateix corriol amunt (poc fresat però molt evident). Quan arribem a un altre de més ample girem a l'esquerra, fins al Turó de la Mamella. Al Turó reculem i continuem pel sender ample fins al pou de gel de l'Arboçar (a uns pocs metres a l'esquerra). Del Pou marxem pel sender de més a l'esquerra, que anirem seguint fins al Collet Estret, on girarem a l'esquerra (seguint un sender amb antigues marques vermelles i blaves), llavors, a les cruïlles que anem trobant prendrem sempre el camí de l'esquerra, fins a la Font de la Portella. A la font comencem a seguir un SL ample i ben fresat. A la Casa Nova de l'Obac i la Pastora girem a l'esquerra per la pista amb marques de la Matagalls-Montserrat fins a l'inici de la caminada (a partir del coll on hem començat a pujar a la Torrota desfent el camí).


Fotos

Castellsapera

Bona introducció al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, aquesta és una ruta senzilla fins a un cim modest (100 cims) però amb unes vistes espectaculars: el Castellsapera.

MATINAL

Avui toca una matinal curta i fàcil, tot i això farem un 100 cims. Deixem el cotxe en un petit aparcament al costat de la carretera i ens comencem a enfilar. Per sort no fa la xafogor de dijous, fa calor però el camí és més o menys ombrívol i se suporta bé.

Força més endavant, deixem el camí ral i ens enfilem per una canal estreta on s’ha de fer alguna petita grimpada. Puja fort però és molt poc tros... i el premi val la pena. Des de dalt el Castellsapera les vistes són impressionants, des d’aquest cim solitari es domina gairebé tot el parc de Sant Llorenç. Llàstima, però, que la calitja gairebé en prou feines ens deixa veure Montserrat i el Pla del Bages. En un dia clar, en què les vistes arriben als Pirineus, han de ser realment espectaculars (i fàcil d’entendre que aquest sigui un lloc molt estimat a la zona).

Baixem per l’altra banda, per la canal de l’altre costat, fent, també, una petita desgrimpada. Un cop a baix girem a la dreta per passar sota el Queixal del Porc, una gran monòlit que recorda a això, suposo.

De seguida, però, arribem al camí per on hem pujat. Refem la fita que hi havia hagut i desfem el camí. Més avall en lloc de prendre la drecera (que ja és més camí que drecera) seguim pel camí ral per trobar el trencant a la Font de les Cantarelles... tot i que no hi anirem perquè no sabem ben bé on és, prop o lluny (un cop a casa, veurem que quedava només a uns dos-cents metres). Queda pendent per un altre dia.

Llavors desfem el camí fins al cotxe, i cap a casa a dinar, cosa poc habitual però que de tant en tant també està bé.


Fitxa Tècnica

Data: 20-08-2016

Kilòmetres: 5.9

Desnivell: ± 300 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: No. Inici en un petit aparcament a l'esquerra de la B-1221 (passada la Barata, en direcció al Coll d'Estenalles), entre els Km 9 i 10 .

Ressenya

No senyalitzada, però fàcil. Baixem per la carretera (direcció Terrassa) i prenem el primer corriol que trobem a la dreta (a pocs metres de l’aparcament). Quan desemboca en una antiga pista (que sembla un camí ample), girem a la dreta. Més endavant ens trobarem una bifurcació i seguim pel camí de l’esquerra, que en realitat és una petita drecera. Quan el camí planeja i fa la volta als penya-segats del Castellsapera (que ens quedarà a la nostra dreta), poc abans de tornar a entrar al bosc trobarem un corriol a la dreta, marcat amb una fita, que de seguida s’enfilarà amb ganes per una canal, el prenem. Un cop al seu cap de munt només cal una última grimpada fàcil fins al cim, a l’esquerra.  TRACK Wikiloc


Fotos

La Mola

Caminada clàssica i relativament fàcil de fer de nit, el premi són magnifiques vistes al massís i al Vallès.

"EXPERIMENTANT"

Avui toca “experiment”. Excursió de grup fora de les programades, serem vuit.

Sortim a les vuit del coll d’Estenalles, encara de clar per fer la pujada amb les últimes llums del dia. Tot xerrant però a bon ritme, amb la Clara fent de guia. A mitja pujada la lluna és ben present.

Arribem al cim just quan s’acaba de fer de nit. Les vistes, especialment al Vallès il·luminat són impressionats. Llàstima que fa un vent força fred i en gaudim amb certes preses (alguns, com jo, no anem prou equipats i passem una mica de fred), i en el meu cas tampoc em deixa fer les fotos com voldria, ja que em mou la càmera i haig de buscar llocs arrecerats. De fet, aprofitem per sopar a l’entrada del restaurant (que està sorprenentment ple).

La baixada de nit (i més arrecerada del vent), també és bonica i tot parlant també es fa distreta. Amb la lluna plena ben present fem els trams menys boscosos sense lot, especialment al final (on fem, també, les fotos de grup).

Acabem la caminada passades les dotze, amb el fred ficat al cos (uns més que d’altres), però contents d’haver gaudit d’una gran caminada en un horari diferent (i amb una gran guia). Repetirem.


Fitxa Tècnica

Kilòmetres: 12.

Desnivell: ± 230 m.

Durada: 3 h (sense l'esmorzar).

Circular: no

Dificultat: Baixa

Participants: la Gemma, la Cris, la Laia, en Daniel, la Laura, la Clara i jo.

Ressenya

Senyalitzada amb marques taronges. Inici al coll d'Estenalles. TRACK Wikiloc


Fotos

Gorg del Padre

Passeig curt però força complert. Sempre pel costat de la bonica riera es passa per quatre fonts, un parell de balmes, una gorga preciosa (que després de pluges ha de ser espectacular), bones vistes al Montcau i una ermita, a més del bell poble de Mura.

CURTA PERÒ COMPLERTA

Avui en toca una de curta i prop de casa. Per aprofitar, també, les pluges dels últims dies (encara que siguin escasses). M’ho agafo en calma i començo a caminar cap a quarts d’onze (com sempre).

Començo a caminar al centre d’informació tot passant pel bonic poble de Mura, que val la pena (a la tornada ho aprofitaré per passar per altres carrers). Abans de sortir del poble passo per la bella església de Sant Martí de Mura, romànica, dels segles XI i XII, amb algunes modificacions posteriors i ben restaurada.

Segueixo pel costat de la riera. En “tranquil·litza” veure que porta aigua, cosa que no tenia massa clara (malgrat les pluges d’ahir, portem força dies de sequera).

La següent parada és ben a prop, gairebé només sortir del poble. Sant Antoni de Padua és una ermita bonica, del segles XVIII i XIX, tot i que el seu origen podria ser molt anterior.

Continuo pel costat de la riera, tot entretenint-me en els petits gorgs i salts d’aigua. Alguns estan plens de cap-grossos (de gripau). En fixo, aquí és molt evident, que allà on hi ha peixos (és fàcil veure barbs) no hi ha cap-grossos i a la inversa (que és una cosa habitual).

Mura és terra de fonts. Pel camí en veure fins a quatre, abans he passat per la de l’Era, ara per la d’en Xusquet, i poc més endavant passaré per la del Rector i de l’Escolà. En tasto l’aigua a l’única en què s’indica que l’aigua no és apte pel consum humà (tot i que això ho veig després). Per sort és bona i no tindrà conseqüències.

Arribo al que m’ha portat fins aquí: el Gorg del Padre. És més bonic del que em pensava i m’hi estic una bona estona. Em fixo, també, que després de pluges abundants hi ha d’haver un salt d’aigua que l’ha de fer encara més espectacular (tot i això, tal i com està ja val la pena).

El camí continua una mica més amunt, tot passant per la gran balma del Sastricó (després de pluges també sembla que s’hi hagi de formar un salt d’aigua per sobre), amb bones vistes al Montcau (que m’acompanyaran una miqueta més).

Més endavant el camí gira i torna per l’altra banda de la riera fins a la Font del Rector. Curta però complerta, no ho faig sovint, avui seré a dinar a casa... això sí, més tard del que comptava.


Fitxa Tècnica

Data: 21-05-2015

Kilòmetres: 5.4 Km (per allargar-la es pot combinar, entre altres, anant al Puig de la Balma, o pujant al Montcau).

Desnivell: ± 100 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: Parcialment. Inici a l'aparcament del Centre d'Informació del Parc Natural (Mura).

Ressenya

Senyalitzada. Només cal seguir els pals amb marques blanques i verdes del SL-C 66. TRACK Wikiloc


Fotos

Serra de l'Obac

Gran caminada per la Serra de l'Obac, tot passant per alguns dels seus racons més bonics i curiosos, com l'Hospital de Sang, sovint amb bones vistes i passant per frondosos alzinars.

RACONS BONICS I CURIOSOS

Avui toca caminada oberta. Serem dotze i començarem tard, com sempre (una cosa que haurem de mirar de millorar). Mentre esperem els últims d'arribar el informador del Parc, ens fa una bona explicació... fent-nos canviar la ruta que tenia prevista (per millorar-la, ja que tenia previst un parell de cims i avui amb la calitja no hauriem set espectaculars... a canvi, passararem per alguns racons prou curiosos i bonics).

Ens enfilem, tot passant per la font dels Traginers i l'Avenc del Llest (un "forat" de més de cinquanta metres de profunditat), primeres sorpreses del dia (pel petit canvi de ruta inicial. Arribem a l'Alzina Bonica, que fa honor al seu nom. És una alzina monumental centenaria, amb grans branques (segons el guarda, sovint coneguda erròniament com Alzina del Vent, degut a un error en un mapa (l'alzina del Vent realment es trobaria força més avall).

Continuem el camí, primer planer i després de baixada, fins a l'Hospital de Sang. És un arc natural triangular que l'exercit carlí va convertir en hospital, al segle XIX durant les guerres carlines. Per fer-ho van tancar l'arc a banda i banda amb parets d'obra vista, que encara es conserven. Era un lloc estrategic amb bones vistes. L'aigua l'obteniem de la font del Rossinyol, dins la cova de la Cort Fosca, situada just al costat. La cova té un recorregut de cent vint-i-cinc metres, fent diversos revolts en angle recte. Nosaltres només visitarem les dues primeres galeries, uns quaranta metres (les altres s'han de fer arrossegant-se o gairebé). Per sort, una lot sempre m'acompanya a la motxilla, és bonica i la seva visita val la pena.

Un cop vist ens tornem a enfilar, tot passant per la balma d'en Tinet. Pel camí en Ramon ens va cantant els gols del Barça (avui un bon grapat: sis). Anem fins a la bonica font de la Pola, situada sota una gran balma, que aprofitem per dinar.

D'aquí marxem cap al paller de Tot l'Any, tot i que sense voler ens el saltem, fent la següent parada prevista, a la Font del Lladre. Situada sota una balma, en un racó amagat i de díficil accés, segons la llegenda era l'amagatall del bandoler Capablanca, que feia els seus robatoris al coll del Correu, al camí ral de Barcelona a Manresa (relativament a prop).

Reculem i ens desviem ara sí, cap al Paller de Tot l'Any. És un curiós monolit de conglomerats, bonic i amb bones vistes, i un dels punts emblemàtics del Parc. No m'estranya.

Reculem ara ja en direcció cap als cotxes. A l'alzada del coll de Tres Creus ens separem. És tard i la majoria baixa cap al cotxe, mentre la Gemma, la Neus i jo, intentarem pujar al Castellsapera (un dels objectius inicials de la caminada). Ens quedem, però, a la meitat, des d'on ja hi han bones vistes a la Mola (deixo el cim per un altre dia... sense calitja).

Baixem "rescatem" una parella de noies que tenen el cotxe a l'altra banda de la muntanya, i que amb seny i per prudència s'estimen més baixar a Matadepera (on tenen un altre cotxe).


Fitxa Tècnica

FITXA TÈCNICA 

Data: 08-03-2015

Kilòmetres: 12.8

Desnivell: ± 650 m.

Durada: 6 h (amb parades), segur que es pot fer amb molt menys.

Dificultat: baixa.

Circular: Si. Inici a l'aparcament de l'Alzina del Salari (carretera de Matadepera a Mura, Km 11 aproximadament).

Participants: En José, la Merche, la Neus, En Jordi, l'Agustí, la Pilar, en Ramón, la Rosa, La Maria, en Ramon, la Maria Rosa i jo.

Ressenya

No senyalitzada. Cal ressenya, TRACK Wikiloc o mapa (com l'últim de la editorial Aplina)


Fotos

Torrota de Vacarisses

Caminada curta però molt bonica. Des de la Torrota de Vacarisses les vistes són espectaculars: a Sant Llorenç del Munt, el Bages, Els Pirineus i, especialment, a Montserrat.

PROVANT

Amb ganes després de la llevantada de la setmana passada, però amb un refredat que fa tres setmanes que dura, en faré una de ben curteta, per provar i sortir una mica de casa. Al migdia i cap al Vallès, que la temperatura sempre serà una mica més alta. A més, ara fa temps que no vaig a aquesta zona i també en tinc ganes.

Surto del centre de Vacarisses. De seguida passo per davant del Castell, del segle XVIII, tot i que el seu origen es remunta al X. Poc més endavant hi ha l’església de Sant Pere i Sant Feliu, també del segle XVIII, sufragada per la família botiflera Amat (els senyors del castell).

Ben poc després surto del poble i, entre pinedes de pi blanc, m’enfilo fins a la carena que porta a la Torrota, que fa estona que vaig veient. Resseguint-la, gaudint del sol i les bones vistes.

Al final de la carena arribo a la Torrota, on les vistes són una mica millors. Just davant, Montserrat, a l’altra banda, Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, cap al sud, Vacarisses i els cingles vermells que la protegeixen, al nord, la plana del Bages i els cims del Solsonès, el Pedraforca, el Puigmal, i el que, suposo, deuen ser els cims andorrans i pallaresos (tot i que no n’estic del tot segur). La visibilitat és bona i les vistes magnifiques.

La Torrota de Vacarisses és una construcció del segle XI, que formava part d’una xarxa d’edificacions escampades estratègicament, amb una funció de guaita i amb sistemes de comunicació mitjançant senyals òptics per advertir de la presència dels enemics sarraïns.

Baixant, ben poca cosa. Mentre dino, gaudint encara del sol i l paisatge, miro amb certa enveja, sana, com un boletaire de la zona passa pel meu costat amb un cistell ben ple de fredelucs.


Fitxa Tècnica

Data: 07-12-2014

Kilòmetres: 4.0

Desnivell: ± 100 m.

Durada: 2 h.

Dificultat: baixa.

Circular: Si. Inici a la Plaça Joan Bayà, al costat de l'Ajuntament de Vacarisses.

Ressenya

Senyalitzada amb pals amb marques blanques i verdes (Sender Local, SL-C 51).  TRACK Wikiloc


Fotos

Riera de Talamanca

Caminada de la Diputació de Barcelona per la riera de Talamanca i diferents atractius culturals i naturals. Aquesta caminada coincideix amb la zona on va tenir lloc la Batalla de Talamanca.

(PEN)ÚLTIMA VICTÒRIA

Avui tard, vaig sol i això vol dir a l'hora que em llevo. Decideixo fer-ne un parell de curtes, a prop i amb la mateixa motivació. Per començar, la ruta de la riera de Talamanca, una ruta de la Diputació de Barcelona que coincideix amb el lloc on va tenir la batalla de Talamanca.

Comença al centre de Talamanca, bonic, amb carrers estrets i cases velles ben restaurades. En destaca, també, l'església romànica de Santa Maria i el castell, que va ser gairebé reconstruït al segle XVIII, després que Felip V, en els seus Decrets de Nova Planta, l’inclogués a la llista de castells que s’havien d’enderrocar per haver estat importants focus de resistència pro-austriacista.

Just darrera el castell, al final del poble, arribo a un dels primers "objectius" del dia, el Monument Memorial del 13 i 14 d'agost de 1714. És, també, un magnífic mirador a la riera de Talamanca i al lloc on va tenir la batalla que porta el seu nom.

Talamanca era, llavors, un punt d'importància geoestratègica, ja que dominava el pas del coll d'Estenalles, que connectava la plana vallesana amb la Catalunya interior. El Marquès del Poal, comandant de les tropes catalanes a l'exterior de Barcelona, hi era de pas i va veure com s’acostaven tropes borbòniques pel costat de la Mussarra. Els austriacistes eren uns 2.000 homes, fusellers i caçadors catalans, un petit grup d'hússars hongaresos voluntaris, alguns granaders professionals i un regiment de cavalleria. Entre els seus comandaments figuraven alguns dels oficials més destacats d’aquell exèrcit austriacista, com eren Ermengol Amill, Pere Bricfeus o Francesc Busquets i Mitjans, entre altres. Els borbònics, comandats pel Conde de Montemar, es van instal·lar a la zona del Pla de Mussarra, al davant mateix, al nord-est, de Talamanca. Els borbònics sumaven més de 3.000 homes, menys de la meitat dels quals de cavalleria, la major part castellans o procedents d'unitats militars hispàniques. La batalla va començar el dia 13 d'agost de 1714, a la riera de Talamanca, i va durar fins al dia 14, amb les tropes austriacistes perseguint els borbònics fins a les envistes de Sabadell. L'èxit català en la batalla va ser deguda, en bona part, al coneixement de la complicada orografia del territori i a la millor vista sobre l'escenari de la batalla (no cal ser un entès per adonar-se’n, veient l’escenari des del memorial i en la caminada).  

La batalla de Talamanca va ser la darrera victòria militar d'un exèrcit de Catalunya. Tot i això, però, la superioritat dels borbònics, amb el ple suport de Castella i de França, s'imposà implacable als austriacistes catalans, que havien optat per una resistència a ultrança abandonats a la seva sort per Àustria i Anglaterra després dels tractats d'Utrecht i de Rastatt, que posaren oficialment fi a la guerra al continent, amb el reconeixement de Felip V.

Deixo enrere el memorial i començo a baixar cap a la riera, tot fent ziga-zagues, (per on els catalans van iniciar l'atac). La primera parada és al Molí del Menut, un bonic mas (al seu darrera, la zona on estaven les tropes castellanes).

Una mica més amunt em passejo pel costat de la riera, també ben bonica, i on puc veure, també, com un visó americà es passeja tranquil·lament per la seva riba, mentre crancs de riu també americans prenen el sol sota l'aigua. Una altra guerra que, de moment, els autòctons encara van perdent.

El camí continua fins a la bauma dels Gobians, amb un salt d'aigua que deu ser molt bonic... quan baixa aigua (que fa cara de ser només després de pluges). Al seu costat, una barraca de vinya de pedra seca ben conservada.

Una mica més enllà la sínia de can Valls, una petita construcció que servia per elevar l'aigua i usar-la per regar els horts del voltant. L'estructura està ben conservada... llàstima que sigui usada, també, com a barraca dels horts, amb mànegues i altres estris que no fan gaire bonic.

D'aquí el camí es torna a enfilar fent ziga-zagues. Força amunt em desvio fins al Fornot, un antic forn d'obra que servia per coure teules, rajoles i maons d'argila cuita (com en les parades anteriors, amb plafons explicatius excel·lents).

Poc més enllà, la bonica font de Talamanca. Ho aprofito per menjar-me els entrepans i gairebé dutxar-m'hi.

A partir d'aquí gaudeixo una altra vegada de les boniques vistes a la vall i els bonics carrers del poble, abans de marxar cap a la següent caminada.


Fitxa Tècnica

Data: 01/09/2013

Kilòmetres: 5.3 (Aprox.).

Desnivell: ± ± 250 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si (inici a Talamanca).

Ressenya

Senyalitzada amb pals amb marques verdes i blanques (SL-C 58) tot i que bona part del recorregut conserva els "antics" pals amb marques grises. És una ruta de la Diputació de Barcelona. TRACK Wikiloc


Fotos

Pedra Seca de Rellinars

Un altre passeig pel paisatge típic de Sant Llorenç del Munt. Tot caminant per una vall bonica anirem descobrint diferents barraques de pedra seca, un patrimoni cultural popular que val la pena conèixer i conservar.

MÉS PATRIMONI

Després de dinar i amb les forces refetes, malgrat el mal d’esquena. Hem començat la primavera passant del mal de panxa i no poder dormir al mal d’esquena... i tampoc poder dormir). Espero que vagi millorant, ara que. entre avui i el que faré demà, sembla que el cuidi... per continuar tenint-ne dilluns (com així serà).

Aquesta caminada, però, és més curta. Com la que he fet al matí, tot i passar per una bonica vall, el seu principal interès és el patrimoni cultural, en aquest cas barraques de pedra seca. Com passava amb l’anterior aquesta zona estava ocupada per vinyes i els pagesos hi tenien les seves barraques. Durant la caminada se’n poden veure fins a cinc, algunes de rodones i d’altres de rectangulars. Sovint les vinyes requerien unes atencions continuades, amb el què els pagesos guanyaven temps al poder-hi passar la nit si era necessari.

Es passa, també, per la curiosa font del Càntir. Dins una bauma un càntir enganxat al seu sostre recull l’aigua d’una esquerda, que degota pel seu broc en una pica.

Al cap de munt de la vall, a Casajoana, les vistes són molt boniques. Llàstima, però, que avui el dia està molt encalitjat i Montserrat queda mig amagada darrere aquesta humitat ambiental.

Cansat, i notant el mal d’esquena, vaig baixant fins a l’última parada del dia, la font del Ginjoler, que raja fresca (ben al contrari que la font de l’Esbarzer, al principi del camí). El mapa de la ressenya marca varies fonts, però només aquestes estan senyalitzades i es poden trobar fàcilment.

Demà, si el temps i l’esquena ho permeten, més.


Fitxa Tècnica

Data: 23-03-2013

Kilòmetres: 6.0

Desnivell: ± 250 m.

Durada: 2 h.

Dificultat: baixa.

Circular: Si. Inici a l'església de Sant Pere i Sant Fermí (Rellinars).

Ressenya

Ben senyalitzada amb pals amb marques blanques i verdes (Sender Local, SL-C 57), només cal seguir-les (fàcil). TRACK Wikiloc


Fotos

Vall del Flequer

Sota la vegetació de la bonica vall del Flequer encara s’endevinen el que antigament havien set feixes recobertes de vinyes. La mostra més evident, però, són les impressionats tines a peu de vinya que anirem trobant repartides per tota la ruta (amb molt bons cartells explicatius). Caminada imprescindible pels amants del món de vi.

PATRIMONI EXCEPCIONAL

La idea, avui que vaig sol, és fer un parell o tres de rutes curtes pel Parc de Sant Llorenç del Munt. Malgrat no fer un gran dia (està mig ennuvolat).

Començo a caminar a les deu. Només baixar del cotxe tinc la primera sorpresa del dia. La ruta és més llarga del que marquen les ressenyes que porto. No la faré fins al final, per no allargar-la massa, però si un bon tros més (fins a les últimes tines i el mas del Flequer).

La caminada és entre pinedes joves que encara estan esperant la primavera, com jo (cada cop hi ha més senyals, però no acaba d’arribar del tot). Aquests boscos amaguen antigues feixes. Costa d’imaginar, però aquest territori (com moltes altres parts del nostre país) havia estat recobert de vinyes.

Malgrat la bellesa de la vall, però, el principal interès de la caminada d’avui és el seu patrimoni cultural. Recorrent-la passarem per les impressionats tines a peu de vinya que encara es conserven en un estat excel·lent: les d’en Bleda, d’en Tosques, de l’Escudelleta, d’en Ricardo i del camí del Flequer.

Amb les tines a peu de vinya el pagès no perdia temps amb el transport del raïm, podent-lo dedicar a la verema. Amb això també s’aconseguia omplir la tina més ràpid, amb el que és podia produir un vi més homogeni i de més qualitat. Cada tina corresponia a un pagès i se solen trobar agrupades per, segurament, facilitar-ne la seva vigilància. La seva capacitat (o volum) era molt variable i va dels 2.000 o 3.000 litres fins als 20.000 o, excepcionalment, 30.000. Hi tenia lloc tot el procés, des del trepitjat fins a la fermentació i posterior buidatge. Les tines normalment es construïen al costat de la casa. Això fa que les tines a peu de vinya d’aquesta zona siguin un patrimoni excepcional i únic al món.

Durant el recorregut, a més, també es poden veure un dipòsit (per guardar aigua) i algunes barraques de pedra seca.

De tres kilòmetres llargs la caminada s’ha transformat en una de vuit i escaig. No podré fer la última caminada de les tres que tenia previstes, però ha valgut la pena.


Fitxa Tècnica

Data: 23-03-2013

Kilòmetres: 8.8 (es pot allargar fins a Rocafort, llavors són 14 Km, anar i tornar).

Desnivell: ± 300 m.

Durada: 3 h.

Dificultat: baixa.

Circular: Parcialment. Inici al pàrquing d'Oristrell (carretera BV-1124 Km 4.2).

Ressenya

Senyalitzada amb pals amb marques blanques i verdes (Sender Local, SL-C 52).

Per fer-la circular s'han de deixar aquestes marques (però és fàcil). Reculant i baixant de la casa del Flequer, passada la riera només cal prendre la pista forestal a la dreta (i ja no deixar-la fins al cotxe). Aquesta pista sempre va en paral·lel al camí per on hem vingut a l'altre banda de la riera, amb el que acabarem fent una mena de 8). TRACK Wikiloc


Fotos

Cova Simanya i el Montcau

Caminada molt bonica i ideal per fer amb nens, fins a la cova Simanya, amb recorregut de més de 300 metres (cal lot). Es pot complementar amb la pujada al Montcau, amb vistes impressionants, i/o fins al Cau dels Emboscats (això últim, no recomanable amb nens, si més no petits).

AVUI TOCA COVA

Fugint del fred i la boira de la Plana... per anar a parar al fred, la boira i, a sobre, el vent del Parc de Sant Llorenç del Munt. Bé, esperem que el dia es vagi aclarint mica en mica (com així passarà). Però com diuen en castellà “no hi ha mal que per bé no vingui”, algunes zones s’ha acumulat gebre damunt les fulles i podem fer alguna foto prou bonica.

Deixem el cim del Montcau per a la tornada, ara no veuriem res. Anem cap a la segona parada, aquesta programada, a la necròpolis medieval del coll d’Eres. No està indicada, però és fàcil de trobar (passat el coll en direcció a la Mola, el primer corriol ben marcat a l’esquerra). Trobem tres tombes i deixem de buscar.

Mentre el dia es va aclarint, molt de pressa, anem baixant fins a la cova Simanya. Situada al vessant est del Montcau, és una de les més accessibles de les 163 cavitats catalogades al massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac. Els seus 372 m de recorregut la converteixen en la cova més llarga del massís i, actualment, és la cavitat no turística més visitada de Catalunya. L’explorem, anem preparats amb lots. Tot i que no hi ha estalagmites ni estalactites, ja ho sabíem, ens hi passem una molt bona estona.

Tot i haver estat habitada des del neolític i, fins i tot, en èpoques medievals, sobre la Cova hi han moltes llegendes. Una de les més curioses és la que explica que un mossèn, de nom Ermèndia, va visitar la cova, al segle XVII, i va afirmar haver vist carrers i places, amb persones nues arrenglerades a les parets. Segons aquest sacerdot aquesta era la veritable cova del drac i encara hi vivia quan ell hi va entrar, ja que hi va trobar fems frescos. També sobre aquesta cova Victor Balaguer va escriure, el 1857, que: "no s'havia pogut mai arribar al seu fons i tots els que ho havien provat, giraven l'esquena astorats i espaordits. La gent deia que aquell recinte era mansió de màgics, de fetilleries, de monstres, de fantasmes i contaven moltes llegendes".

A la sortida ens entretenim a la cova Simanya petita, molt més modesta... i que hauríem d’haver fet d’entrada, ja que ara, comparada amb l’anterior, sembla ben poca cosa.

Continuem baixant fins a un coll on ens desviem fins al Queixal Corcat. Aquí hi ha la següent parada: els emboscats, gairebé al seu cim. És una gran esquerda a la roca que sembla un avenc. Gràcies a una escala és pot baixar fins a una bauma. Està bé.

Entre una cosa i una altra ens hem entretingut molt i anem tard. Decidim escurçar la caminada i en lloc de fer la volta al Montcau per la casa de la Vall, fer-la just per sota seu. No està senyalitzat, si bé d’entrada agafem el camí correcte llavors no ens desviem per on ho havíem de fer. Anem a parar, això sí, al camí per on hauríem passat si haguéssim fet la volta llarga tal i com teníem pensat... però un gran nombre de camins i caminets fa que no sempre triem el millor i haguem de recular petits trossets cada vegada o passar entre mates (aquesta part final no surt al track). N’acabem farts.

Un altre cop al camí correcte, cap al cim del Montcau, en Salvi decideix pujar-hi mentre jo m’espero a baix menjant i recuperant-me una mica. Deixant de banda l’última part de l’excursió, tinc clar que d’aquí a un temps, quan creixi una mica i si vol venir, hi tornaré amb el meu nebot.

--------------

Més endavant he pujat al Montcau, diverses vegades, pel camí des del coll d'Estenalles (pel que he afegit fotos). Les vistes des d'aquest cim són impressionants.


Fitxa Tècnica

Data: 10-02-2013

Kilòmetres: 7.8 (5.4 sense anar a els Emboscats)

Desnivell: ± 600 m (300 sense anar a els Emboscats.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: No. Inici al coll d'Estenalles (carretera BV-1221).

Participants: en Salvi i jo.

Ressenya

No senyalitzada com a tal. Cal seguir les marques blanques i vermelles del GR-5, desviant-nos per pujar al Montcau i a la cova Simanya (indicat amb pals indicadors) i a els Emboscats (no senyalitzat, però visible, cal mapa o track). TRACK Wikiloc


Fotos

Els Òbits - Santa Agnès -Sescorts

Excursió relativament fàcil i bonica tot visitant alguns dels punts més representatius del Parc, com la bauma obrada dels Òbits, les baumes enllaçades de Sescorts, el monòlit del Morral del Drac o la cova-ermita de Santa Agnès, que amaga algunes sorpreses sorprenents i boniques. 


MÉS CALOR... I LA QUE QUEDA

Em llevo tard, marxo tard i començo a caminar tard... a les dotze, que no és mala hora tenint en compte l'onada de calor que estem passant. Preveient això, però, avui ja tenia decidit fer-ne una de més aviat curteta, sense pressa i proveït d'aigua (tampoc vull que m'agafi res).

A la pujada a la Font del Cargol faig una bona suada, encara que menys del que em pensava. Pitjor és el fet que sigui una d'aquelles que sembla que acabes d'arribar a dalt, però després d'un repetjó, en ve un altre... i un altre.

Un cop a dalt el vent refresca i la caminada passa a ser més plana. Ho aprofitaré per fer les visites que no he fet cap de les vegades que he pujat a la Mola. La primera és als Òbits, una bauma obrada. En aquest massís van ser tradicionalment aprofitades, ja des de l'edat mitjana, ja que permetien combinar les necessitats econòmiques amb les de defensa. Ho aprofito per dinar una mica (no fa gaire que camino, però l'hora que he començat a caminar té això).

Reculo un tros i m'enfilo al turó d'en Griera, al costat del camí i des d'on hi ha unes molt bones vistes. Avui, però, hi ha molta calitja (de fet, per això més tard decidiré no pujar a la Mola... millor un altre dia).

La següent parada és al Morral del Drac. És un bon exemple de monòlit, una de les formes més peculiars del relleu d'aquest massís. El morral del Drac deu el seu topònim a una llegenda que explica com els moros van portar un drac a Sant Llorenç, que tenia horroritzada tota la comarca. Després de doblegar tots els cavallers que s’hi enfrontaren, el comte de Barcelona el va ferir de mort justament aquí. Crida més l'atenció, però, les seves esquerdes.

Tot seguit baixo a la cova-ermita de Santa Agnès del Munt, situada en un dels paratges més feréstecs del massís. En els seus inicis havia estat residència dels servents del monestir de Sant Llorenç. La boca de la cova esta tapada per l'ermita que aprofita parcialment el seu sostre i parets (amb arcades gòtiques), a la cova principal hi ha unes boniques piques naturals que, plenes d'aigua, han de ser espectaculars (una altra raó per tornar un altre dia). Al fons de l'ermita (on generalment hi ha els retaules), una mica amunt i a la dreta hi ha, també, un estret passadís "secret" que porta a l'altra banda de la roca. No porto lot, no ho sabia (de fet m'ho explica un altre excursionista que he trobat allà), i també ho haig de deixar per un altre dia.

La pujada fins a tornar a trobar el camí, tot i la suada, se'm fa més curta del que m'esperava... potser perquè baixant anava pensant que se'm faria molt llarga.

La següent i última parada és a les curioses i boniques baumes de Sescorts. Ho aprofito, també, per tornar a refer forces, menjant una mica.

La baixada, amb boniques vistes a Sant Llorenç, està al meu límit de la por a l'alçada. Tampoc està molt fresada i, sense voler, em desvio del camí que hauria de seguir segons la ressenya que porto, encara que acabo arribant al mateix punt per on havia de passar.

L'excursió ha estat bé, també per variar, però em sembla que haguès estat millor visitar tots aquests punts seguint la ruta clàssica des del coll d'Estenalles (pel camí de la Mola).


Fitxa Tècnica

Data: 18-08-2012

Kilòmetres: 10.3 (aprox).

Desnivell: ± 725 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: Si.

Ressenya

No senyalitzada. Cal ressenya (com la dels Camins de l'Alba. De Sant Llorenç a Collserola, de l'ed. Alpina). Tot i això la baixada de Sescorts a Pèlags es perdedora, de fet jo l'he fet per una altra banda. TRACK Wikiloc.

El més interessant es troba de camí entre el Coll d'Estenalles i la Mola, pel què personalment aconsellaria fer aquesta ruta (desviant-nos als punts més interessants), ja que és més fàcil i està molt més ben senyalitzada.

La ruta es pot allargar pujant a la Mola i/o al Montcau.


Fotos

Font de Llor

Excursió fàcil i més o menys planera per la Vall d'Horta, al Parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Les vistes a la serra, del Moncau a la Mola són espectaculars. Pel camí es gaudeix, també, del mas modernista del Marquet de les Roques o la bonica font de Llor.

CANVIANT DE PAISATGE

Un altre cop al migdia. No n'aprenc. Això sí, avui una mica més curta i amb una font a mig camí... que espero que ragi. Mentre aniré racionant una miqueta l'aigua, encara que la calor no és tan intensa com fa dos dies.

Per contrastar una mica, dissabte caminada per un paisatge de muntanya, avui toca un de ben mediterrani: la vall d'Horta, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt (que encara tinc poc explorat, a veure si mica en mica...).

Un incendi va cremar aquesta vall l'any 2003, que de mica en mica es va recuperant. Això permet, també, gaudir gairebé en tot el camí d'unes magnifiques vistes de Sant Llorenç del Munt fins al Montcau. Un paisatge de roques que sovint recorda als que es poden veure en alguns westerns americans.

La caminada passa al costat de diferents masos. Un d'ells és el bonic Marquet de les Roques, una masia modernista dissenyada per l'arquitecte Juli Batllevell, deixeble de Domènech i Muntaner. Construïda per la família de Joan Oliver (Pere Quart), el poeta passava aquí llargues temporades.

Ben a prop seu hi ha un antic forn de pega, ben conservat i amb un panell explicatiu molt bo. Val la pena aturar-s'hi i llegir-ne l'explicació.

Arribo a la sorprenentment ombrívola, bonica i fresca font de Llor (no afectada pel foc). Ho aprofito per dinar i acabar amb el racionament d'aigua... raja. M'ho agafo en calma i m'hi estic una bona estona, és un bon lloc per reposar.

A l'hora de marxar intento seguir la ressenya que porto, d'un llibre que m'ha fallat molt poques vegades... però aquesta n'és una. Després de diversos intents fallits per diferents camins ho deixo estar (un noi que em trobo a la font, on he tornat a parar després d'un dels intents, em diu que ell també ho ha provat i demanat i en principi no hi ha camí). Així doncs, hauré de variar els plans.

En aquesta zona el GR-5 i el GR-171 van més o menys en paral·lel i podré acabant fent una ruta circular, tot i que el paisatge no canviarà gaire (de fet, l'última part, per una urbanització de Sant Llorenç, no val gens la pena).


Fitxa Tècnica

Data: 13-08-2012

Kilòmetres: 10.7 (aprox).

Desnivell: ± 380 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: Si.

Ressenya

No senyalitzada com a tal si la fem circular, però fàcil. Pujant ho podem fer seguint les marques blanques i vermelles del GR-5, tornant, després de recular una mica, podem baixar seguint el GR-171. TRACK Wikiloc


Fotos

Puig de la Balma

Caminada fàcil per Sant Llorenç del Munt fins a una de les balmes obrades més ben conservades i representatives del Parc Natural. De camí boniques fonts i un interessant molí (tancat a l'agost).

TANCAT A L'AGOST!?

Sortim, amb en Salvi, a les nou de Vic. Tenim, més o menys, una hora de camí fins a Mura. La idea és començar a caminar a les deu, però ens passem mitja hora parlant al centre d'informació. Tenim pensat, també, combinar dues caminades, la que va al Puig de la Balma i la de les coves, afegint les fonts que vinguin més o menys de camí.

Només sortir ens "perdem", de fet ens costa trobar el punt de sortida. Poca, però perdem una estoneta més... i una estoneta més, mig tornant-nos a "perdre" per culpa de la senyalització, tot anant cap a les fonts del Formatget, bonica, i la del Foradot, preciosa. Amb algun dubte ens retrobem amb el sender que volem seguir (deixant enrere un pou de glaç i el salt d'aigua de la Blanquera, que avui està sec, segurament per l'època en que estem).

El camí s'enfila fins a la Creu de la Vila, per després anar de forma ben planera fins al Puig de la Balma.

En aquesta bauma hi han les balmes obrades característiques d'aquesta zona i més ben conservades del massís. D'origen medieval, s'hi va rodar, pel que ens diuen, la pel·lícula Pa Negre (que cap dels dos ha vist). Aprofitem per descansar una miqueta i fer el got al bar-restaurant. Una estoneta més... i una altra més visitant la casa i el petit museu d'eines del camp que hi ha el seu interior (no sabíem que hi havia n'hi una cosa ni l'altra). Val la pena.

Tornant cap a Mura volem fer una altra parada al Moli del Mig... però es convertirà en una visita fugaç, ja que ens l'ensenyaran una mica, però ràpid, perquè a l'agost està tancat... per vacances! Com el càmping i les coves. Curiós, si més no.

Aprofitem per fer un esmorzar-dinar a la Font de la Mascarosa, on, per l'hora que és i el trobar-ho gairebé tot tancat, decidim deixar l'excursió a les coves i la visita complerta del molí, per més endavant.


Fitxa Tècnica

Data: 13-08-2011

Kilòmetres: 8 (aprox).

Desnivell: ± 200 m.

Durada: 2 h (sense parades).

Dificultat: baixa

Circular: Si.

Participants: en Salvi i jo.

Ressenya

Marcada amb pals amb franges marrons (ruta de la Diputació de Barcelona). Inici al Centre d'Informació de Mura. TRACK Wikiloc


Fotos

La Mola

Segurament la caminada més representativa del Parc de Sant Llorenç del Munt. Un cop a dalt de la Mola, amb vistes impressionants, no pot fallar un bon esmorzar, millor si es fa de botifarres.

CAMINADA-BUTIFARRADA

Ens trobem a 2/4 de 8 a la gasolinera de l'Eix de Gurb, els Putes de Roda i les Little Flowers de Taradell, igual que l'altre vegada (ara que, el capullo que ha organitzar la sortida, ens podia haver deixat dormir una mica més... quina mania d'anar a caminar d'hora).

Fem un cafè sense preses... que avui sí està inclòs en el programa... que l'excursió l'organitzem els de Taradell, que també som Txuquis, però no tant i tenim en compte aquestes coses (per pixar tampoc haurem  d'esperar arribar a lloc).

Després d'uns quants revolts darrera unes lentes avies, que "renyarem" al pàrquing del coll d'Estenalles, comencem la caminada, una mica menys planera del que ens imaginàvem.

Sis Kilòmetres fins al cim.

Arribem a la Mola (1.102 metres), sense haver de pujar cap "putu" esgraó, com l'altra vegada... amb alguna pedra relliscosa, això sí, però res més.

En Jako, aquesta vegada, no ha tingut cap "pajara"... potser perquè al cim (al costat del monestir romànic de Sant Llorenç del Munt) hi ha el restaurant on esmorzarem (de fet, hi farem un esmorzar-dinar).

Després de les botifarres de bolets, de rocafort, d'escalivada... fem una volta pel monestir i comencem a baixar.

Reculem per on hem vingut disfrutant del paisatge que, com ens ha passat tot el dia, s'intueix més bonic... hi ha algunes boires i núvols... però almenys no ha plogut i fins i tot ha sortit el sol (després d'uns quants dies de pluja).

Got a Sant Fruitós de Bages i cap a casa, a fer Sofing... que ja hem cremat les calories que tocaven.


Fitxa Tècnica

Data: 28/05/2008

Kilòmetres: 12.

Desnivell: ± 230 m.

Durada: 3 h (sense l'esmorzar).

Circular: no

Dificultat: Baixa

Participants: la Tina, en Joan Enric, la Fina, La Sílvia, la Nurieta, En Jako, En "Rojus", la Tabi, en Pere i jo.

Ressenya

Senyalitzada amb marques taronges. Inici al coll d'Estenalles. TRACK Wikiloc


Fotos

Sant Salvador de les Espases

Excursió bonica al modest cim de Sant Salvador de les Espases. Tot i això, les seves vistes al massís de Montserrat són espectaculars.

BADANT POC

Marxem a les nou. Cap a les deu deixem el cotxe prop d’Olesa, al costat de la carretera (al punt on marca la ressenya que portem), i comencem a caminar.

De seguida ens comencem a enfilar per una muntanya força pelada, encara, malgrat que la zona es va cremar ja fa força anys, el 1994. Es d’hora i ho sabem, però no podem evitar buscar els primers símptomes de la primavera... i els trobem, tot i que encara són febles: algun arbust florit, alguna papallona i poca cosa més. Haurem d’esperar.

Gairebé des del principi tenim al davant el nostre objectiu. I mentre ens hi anem acostant cada cop més, no podem evitar preguntar-nos per on anirà el camí, l’últim tram sembla tenir un pendent considerable. Finalment, però, el camí gira cap a l’esquerra i puja, fent alguna marrada, molt més suament del que semblava.

Des de l’ermita de Sant Salvador de les Espases (del segle XVI, tot i que havia estat l'antiga capella del Castell, del que només en queda les restes d’una torre), les vistes cap a les muntanyes de Montserrat, just al seu davant, són impressionants. A més, estem de sort amb el dia i pràcticament no hi ha calitja.

De baixada, poca cosa més, més vistes des d’un angle una mica diferent i més zones pelades (també boniques). Improvisem una mica per provar d’acostar-nos una mica al Llobregat, però no trobem cap camí clar i ho deixem estar. Tampoc podem visitar el balneari de la Puda, tancat.

Avui no hem badat massa i el ritme ha esta força bo. Una miqueta més tard del que comptàvem, però podrem dinar a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 24-03-2012

Kilòmetres: 7.8 (aprox).

Desnivell: 700 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: Si.

Participants: en Salvi i jo.

Ressenya

No senyalitzada com a tal, cal mapa, track o ressenya (marques de diferents colors, però, ens ajudaran durant tot el camí). TRACK Wikiloc


Fotos