Sant Salvador de les Espases

(Olesa de Montserrat, el Baix Llobregat)

Excursió bonica al modest cim de Sant Salvador de les Espases. Tot i això, les vistes al massís de Montserrat són espectaculars.

SANT SALVADOR DE LES ESPASES

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

AL VOLTANT DE MONTSERRAT

BADANT POC.

 Marxem a les 9. Cap a les 10 deixem el cotxe prop d’Olesa, al costat de la carretera (al punt on marca la ressenya que portem), i comencem a caminar.

 De seguida ens comencem a enfilar per una muntanya força pelada, encara, malgrat que la zona es va cremar ja fa força anys, el 1994. Es d’hora i ho sabem, però no podem evitar buscar els primers símptomes de la primavera... i els trobem, tot i que encara són febles, algun arbust florit, alguna papallona i poca cosa més. Haurem d’esperar.

 Gairebé des del principi tenim al davant el nostre objectiu. I mentre ens hi anem acostant cada cop més, no podem evitar preguntar-nos per on anirà el camí, l’últim tram sembla tenir un pendent considerable. Finalment, però, el camí gira cap a l’esquerra i puja, fent alguna marrada, molt més suament del que semblava.

 Des de l’ermita de Sant Salvador de les Espases (del segle XVI, tot i que havia estat l'antiga capella del Castell, del que només en queda les restes d’una torre), les vistes cap a les muntanyes de Montserrat, just al seu davant, són impressionants. A més, estem de sort amb el dia i pràcticament no hi ha calitja.

 De baixada, poca cosa més, més vistes des d’un angle una mica diferent i més zones pelades (també boniques). Improvisem una mica per provar d’acostar-nos una mica al Llobregat, però no trobem cap camí clar i ho deixem estar. Tampoc podem visitar el balneari de la Puda, tancat.

 Avui no hem badat massa, i el ritme ha esta força bo. Una mica més tard del que comptàvem, però podrem dinar a casa. 

  LA RUTA 

FITXA TÈCNICA 

Data: 24-03-2012

Quilòmetres: 7.8 (aprox).

Desnivell: 700 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: Si.

No senyalitzada com a tal, cal mapa, track o ressenya (marques de diferents colors, però, ens ajudaran durant tot el camí). TRACK Wikiloc

Participants: en Salvi i jo.

Cingles de Bertí

(Aiguafreda - El Figueró, el Vallès Oriental)

Tot resseguint els cingles s'endevinen boniques vistes cap al Montseny, la Plana i el Vallès. De baixada es passa pel Sot del Bac, amb el bonic Salt del Prat (val la pena doncs, fer-la en un dia clar i en que les riera porti aigua).

FONT DE CAN TRESQUARTS

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

EQUIVOCATS

... I "RESCATATS".

 Toca caminada, tot esperant que surti algun bolet... abans d'ahir, en un excés d'optimisme en vaig anar a buscar i no en vaig veure ni un, ni de dolent. El dia no acompanya gaire, però no fa pinta que hagi de ploure fort o seguit i decidim fer-la igualment. Me la prenc com una sortida "exploratòria" per un zona que desconec totalment, amb moltes sortides per fer més endavant, amb l'avantatge que és tan a prop de casa que, si més no, la podrem repetir quan vulguem.

Marxem a les 10, ahir era dia de Castanyada, per començar a caminar a quarts d'onze, calculant que, tot i això, serem a casa per dinar (tard).

 Deixem el cotxe a l'estació i de seguida ens comencem a enfilar cap a Can Tresquarts, seguint el camí de la Matagalls-Montserrat. Fem, d'entrada, la part més "dura" de l'excursió. Passada la font de can Tresquarts, un cop a dalt pràcticament tot serà pla i baixada.

Un cop a dalt, doncs, anem resseguint els cingles. El dia, però, continua ennuvolat i les vistes s'endevinen molt més boniques de les que veiem (com per repetir un altre dia, amb alguna variació per, si més no, no fer exactament el mateix).

Baixem pel grau de la Mola, ara seguint les marques d'un PR, tot i que fins ara hem seguit els cartells de l'"itinerari Cingles de Bertí". No ho descobrirem fins a casa, però tot seguint les marques ens saltem el trencant que hauríem d'haver seguit per fer la ruta circular. Portem una petita ressenya... però la descripció més o menys lliga amb el que anirem trobant, fent que continuem pel camí equivocat.

Passem pel bonic Sot del Bac i el Salt del Prat (que també valen una altre excursió en un dia millor) on, poc més endavant, un cartell on marca Tagamanent a 1 Km ens acaba de despistar encara més.

Ja sabent que no anem bé, arribem al Figaró, on decidim no recular, no sabem exactament on ens hem equivocat, i provar de tornar al cotxe seguint el Congost (hi ha cartells que indiquen la ruta del Congost i/o el camí ral de Vic a Barcelona).

A l'alçada de Leiro, però, quan ja falta poc per arribar al cotxe (a Aiguafreda), el camí queda tallat... ho intentem per tot arreu. Com què és relativament tard, impossible recular i provar una altre cosa, no ens queda més remei, encara que no ens agradi, que trucar perquè ens vingui a buscar... el que havien de ser de 14 Km i unes 3 hores, s'ha convertit, ja, en 22 i 5. 

  LA RUTA 

FITXA TÈCNICA 

Data: 01-11-2011

Quilòmetres: 11 (aprox).

Desnivell: 750 m.

Durada: 3 h 30'.

Dificultat: baixa

Circular: No, però s'hi pot fer seguint la pista a l'esquerra que hi ha just abans del sot del Bac... però no està indicat (o no ho vam veure... i per això ens vam equivocar) i hi havia un cartell de prohibit el pas. Inici a l'estació de Sant Martí de Centelles (final a la del Figaró).

Marcada amb pals (excepte el trencant indicat abans), coincideix en part amb les marques de la Matagalls-Montserrat i en Part en un PR-C. TRACK Wikiloc

Participants: en Salvi i jo.

Puig de la Balma

(Mura, el Bages)

Caminada fàcil per Sant Llorenç del Munt fins a una de les cases obrades més ben conservades i representatives del Parc Natural.  De camí boniques fonts i un interessant molí (tancat a l'agost). 

RIERA DE NESPRES

TANCAT A L'AGOST!?

FONTS, BAUMES I MOLINS

Sortim, amb en Salvi, a les 9 de Vic. Tenim, més o menys, una hora de camí fins a Mura. La idea és començar a caminar a les 10, però ens passem mitja hora parlant amb al centre d'informació. Tenim pensat, també, combinar 2 caminades, la que va al Puig de la Balma i la de les coves, afegint les fonts que vinguin més o menys de camí.  

Només sortir ens "perdem", de fet ens costa trobar el punt de sortida. Poc, però perdem una estoneta més... i una estoneta més, i mig tornant-nos a "perdre", per culpa de la senyalització, anant cap a les fonts del Formatget, bonica, i la del Foradot, preciosa. Amb algun dubte al principi ens retrobem amb el sender que volem seguir (deixant enrere un pou de glaç i el salt d'aigua de la Blanquera, que avui està sec, per desgracia, tot i que previsiblement a l'època en que estem).  

El camí s'enfila fins a la Creu de la Vila, per després anar de forma ben planera fins al Puig de la Balma. En aquesta bauma hi han les cases obrades a la roca característiques d'aquesta zona, més ben conservades del massís. D'origen medieval, s'hi va rodar, pel que ens diuen, la pel·lícula Pa Negre (que cap dels dos ha vist).

Aprofitem per descansar una miqueta i fer el got al bar-restaurant. Una estoneta més... i una altra més visitant la casa i el petit museu d'eines del camp que hi ha el seu interior (no sabíem que hi havia n'hi una cosa ni l'altre). Val la pena.

  Tornant cap a Mura volem fer una altra parada al Moli del Mig... però que es convertirà en una visita fugaç, ja que ens l'ensenyaran una mica, però ràpid... perquè a l'agost està tancat... per vacances!!! Com el càmping i les coves. Curiós, si més no.

 Aprofitem per fer un esmorzar-dinar a la Font de la Mascarosa. on, per l'hora que és i el trobar-ho gairebé tot tancat, decidim deixar l'excursió a les coves, que no podríem veure, i la visita complerta del molí, per més endavant.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

  LA RUTA 

FITXA TÈCNICA 

Data: 13-08-2011

Quilòmetres: 8 (aprox).

Desnivell: 200 m.

Durada: 2 h (sense parades).

Dificultat: baixa

Circular: Si.

Marcada amb pals amb franges marrons (ruta de la Diputació de Barcelona). Inici al Centre d'Informació de Mura. TRACK Wikiloc

Participants: en Salvi i jo.

Salt de Guanta

(Sentmenat, el Vallès Occidental)

Excursió bonica entre la plana vallesana i la serralada Prelitoral. Tot i que de camí hi ha racons prou bonics, el seu principal interès és el salt de Guanta. Gairebé imprescindible, doncs, fer-la quan la riera porti aigua. 

SALT DE GUANTA

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

ESTRENANT LLIBRE

I GAUDINT DE LA PRIMAVERA

Torno a improvisar, aquest cop, però, aprofitant que m'he comprat un llibre nou de caminades... vaja, com una canalla amb un joguet nou

Cap a Sentmenat doncs, a mig matí... que ara que han canviat l'hora no haig de patir per si se'm farà fosc

 (que de tant ratllar el límit estic a punt d'afegir una lot a la motxilla, que algun dia no arribaré al cotxe a l'hora).

Començo a caminar a la sortida del poble i de seguida passo pel bonic castell de Sentmenat, envoltat de la plana agrícola vallesana.

M'alegra especialment veure que, aquí, les orenetes ja formen part del paisatge habitual. La primavera, més a prop de la costa, sempre va un passet més endavant.

Tot i això avui no m'entretindré gaire amb les floretes ni amb les papallones, si més no a fotografiar-les, i això que vaig sol hi ho podria aprofitar.

Quan porto una mica més de mitja caminada, el camí deixa els camps i s'endinsa dins el bosc. També comença a pujar suament, tot resseguint la riera de Sentmenat.

Deixo enrere el bonic racó de la font de Bou i de seguida arribo al bonic salt d'aigua de Guanta. M'hi entretinc una bona estona, de fet, ho aprofito per dinar tot contemplant-lo i descansant als seus peus.

Segons el llibre haig de recular pel mateix camí. Tot i això decideixo improvisar una mica i enfilar-me muntanya amunt (seguint un corriol) per veure si trobo el PR-C que he seguit al principi i porta fins a la casa que dóna nom al Salt.

No em costa gaire i el trobo de seguida, amb la sort que he pogut veure un forn de calç i al salt des d'una perspectiva diferent.

Reculo, doncs, pel PR-C per trobar al cap de poc el camí per on he vingut.

Cap a casa, doncs, contemplant més flors i papallones ... i a vuit punts del Madrit... i és que és bonica la primavera!!!

  LA RUTA 

FITXA TÈCNICA 

Data: 03-04-2011

Quilòmetres: 9 (aprox).

Desnivell: 280 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: No.

No senyalitzada (ressenya de "Els camins de l'Alba, de Sant Llorenç del Munt a Colserola). Si pot arribar, però, seguint el PR-C local i desviant-se per un corriol no senyalitzat, una mica abans de quan la casa de Guanta i el salt queden a la vista.

TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

Castell de Castellcir

(Castellcir, el Vallès Oriental)

Excursió escurçada per la pluja fins el castell de Castellcir o de la Popa, per la forma de vaixell de la roca sobre on està construït. Del segle X. Amb una mica de sort i en l'època apropiada, a més, es pot trobar alguna múrgula.

CASTELL DE CASTELLCIR

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

CAMINADETA

MÚRGOLES I MÉS PLUJA

Ajornem per segona vegada la sortida al Garraf a causa de les previsions meteorològiques (a veure quan la podrem fer!) .

Hosti! Ja està bé que plogui... però de tant en tant també ho podria fer entre setmana, no?

Ens llevem i, com que no plou, tot i que el dia està ennuvulat, decidim fer una caminadeta a prop (ja ho teníem decidit des d'ahir).

Aprofitant que m'he comprat un llibret d'excursions (Pels voltants de la Plana de Vic de la col·lecció Els camins de l'alba de l'editorial Alpina), farem la dels castells de Castellcir i Centelles... si podem.

Planera i fàcil.

Sortim del Prat de la Bruga i comencem a caminar... de seguida veiem el castell i tenim una sorpresa inesperada, en Jordi troba... una múrgola!!! La primera de la seva vida, i la primera que veiem tots plegats!!!!

Després d'esquivar unes vaques assessines (segons l'Isa), de seguida arribem al bonic castell de Castellcir o de la Popa. Ens hi estem una estona explorant-lo, val la pena.

El temps, malgrat les previsions encara ens respecta... marxem tot buscant alguna múrgola més (en Jordi en trobarà una altra)... fins que el cel es comença a tapar, la terra a emboirar i el vent començar a bufar.

Per força, escurcem l'excursió una altra vegada (n'hem fet la meitat) i tornem cap al cotxe, resignats... sota la pedregada!!!

Sort que la pedra és petita i no fa gaire mal.

Una altra que haurem de repetir!!!

A veure si la propera tenim més sort!!!!

LA RUTA 

FITXA TÈCNICA 

Data: 20-06-2009

Quilòmetres: 4 (aprox).

Desnivell: 250 m.

Durada: 1 h i 3/4.

Dificultat: baixa

Circular: Si.

No senyalitzada (ressenya de "Els camins de l'Alba, la Plana de Vic" Ed Alpina.

TRACK Wikiloc

Participants:  l'Isa, en Jordi, l'Isa i jo.

La Mola

(Matadepera, el Vallès Occidental)

Segurament la caminada més representativa i bonica del Parc de Sant Llorenç del Munt. Un cop a dalt de la Mola, amb vistes impressionants, no pot fallar un bon esmorzar, millor si es fa de botifarres.

LA PUJADA

LA MOLA

ESMORZAR-DINAR

BAIXANT

CAMINADA-BUTIFARRADA

NO ERA PLANA?

Ens trobem a 2/4 de 8 a la gasolinera de l'Eix de Gurb, els Putes de Roda i les Little Flowers de Taradell, igual que l'altre vegada (ara que, el capullo que ha organitzar la sortida, ens podia haver deixat dormir una mica més... quina mania d'anar a caminar d'hora).

Fem un cafè sense preses... que avui sí està inclòs en el programa... que l'excursió l'organitzem els de Taradell, que també som Txuquis, però no tant i tenim en compte aquestes coses (per pixar tampoc haurem  d'esperar arribar a lloc).

Després d'uns quants revolts darrera unes lentes avies, que "renyarem" al pàrquing del coll d'Estenalles, comencem a la caminada, una mica menys planera del que ens imaginàvem.

Sis quilòmetres fins al cim.

Arribem a la Mola (1.102 metres), sense haver de pujar cap putu esgraó, com l'altre vegada... amb alguna pedra relliscosa, això sí, però res més.

En Jako, aquesta vegada, no ha tingut cap pajara... potser perquè al cim (al costat del monestir romànic de Sant Llorenç del Munt) hi ha el restaurant on esmorzarem (de fet, farem un esmorzar-dinar).

Després de les botifarres de bolets, de rocafort, d'escalivada... fem una volta pel monestir i comencem a baixar.

Reculem per on hem vingut disfrutant del paisatge que, com ens ha passat tot el dia, s'intueix més bonic... hi ha algunes boires i núvols... però almenys no ha plogut i fins i tot ha sortit el sol (després d'uns quants dies de pluja).

Got a Sant Fruitós de Bages i cap a casa, a fer Sofing... que ja hem cremat les calories que tocaven. 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 28/05/2008

Quilòmetres: 12.

Desnivell: ± 230 m.

Durada: 3 h (sense l'esmorzar).

Circular: no

Dificultat: Baixa

Senyalitzada amb marques taronges. Inici al coll d'Estenalles. TRACK Wikiloc

Participants: la Tina, en Joan Enric, la Fina, La Sílvia, la Nurieta, En Jako, En "Rojus", la Tabi, en Pere i jo.

Sant Jeroni

(Monistrol de Montserrat, el Bages)

Excursió per la muntanya més emblemàtica del país, per la seves formes belles i originals. D'aquesta serralada deu estar ja tot dit, no seré jo qui hi afegeixi més descripcions. Les vistes des del cim de Sant Jeroni són boniques, però el que realment val la pena, és el camí per arribar-hi... tot i els esgraons del Pas dels Francesos.

LA PUJADA

SANT JERONI (ESMORZAR)

LA BAIXADA

MONTSERRAT

EL DINAR  

PEL PAS DELS FRANCESOS ... I ELS PUTUS ESGRAONS

...CANTANT EL VIROLAI

Ens trobem a 2/4 de 8 a la gasolinera de l'Eix de Gurb els de Villa Arriba, els Putes de Roda, que curiosament han hagut de pujar fins aquí, i els de Villa Abajo, les Little Flowers de Taradell, que curiosament hem hagut de baixar.

Fem un cafè ràpid... que no està inclòs en el programa i l'excursió l'organitzen els de Roda, que són molt Txuquis i ho tenen tot previst (per pixar hem d'esperar a arribar a Montserrat).

Deixem el cotxe ben a prop del monestir per començar a pujar de seguida (després de pixar). Ben d'hora, no fos cas que la muntanya es mogués de lloc, com si no hi fos els 7 dies de la setmana les 24 hores del dia... total, per acabar ben suats igual a la que portem 10 minuts caminant.

Arribem a Sant Jeroni (1.236 metres), després de superar els gairebé 1.000 putus esgraons i la "pajara" d'en Jako (aquesta vegada no directament atribuïble al consum excessiu de gintònics, almenys en les immediates hores anteriors).

Disfrutem de les boniques vistes i esmorzem al mateix cim, arrecerats del vent.

Reculem un trosset i ens desviem cap a Sant Joan, per fer una ruta circular. El camí és més planer i està força més transitat (per la gent que puja amb el cremallera ... nosaltres, com a bons catalanets, però, ens hem estalviat els 7 €... pujant pels putus els esgraons ).

Baixem alegrement, tot passant pel costat del Cavall Bernat, destrossant el Virolai amb les nostres veus de taverna angelicals i disfrutant del paisatge, molt bonic.

Un cop a baix, al monestir, la imatge curiosa del dia: uns quants ateus recalcitrants posant ciris a la Patrona... no fos cas que demà tinguessin cruiximents (o agulletes, en català normatiu, crec)... ara, que potser alguns ho hauríem d'haver fet.

Descans al bar, imprescindible (en Jako, que s'ha refet a la baixada, ha estat el primer d'arribar-hi), i cap a dinar.

I després de la caminada, un bon dinar. A Cala Iaia, un restaurant que, almenys avui, fa honor al seu nom... el menjar és bo, però el servei una mica lent i desmemoriat.

Ens hi estem una bona estona, fent els cafès i la sobretaula a fora.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA

Data: 13/04/2008

Quilòmetres: 8-10 (aprox). 

Desnivell: ± 516 m.

Durada: 3 hores llargues.

Dificultat: mitjana

Circular: si.

Senyalitzada. Inici al Monestir. TRACK Wikiloc