ESTEM DE SORT

Dia 1: Taradell - Saragossa

La intenció és sortir aviat, havent dinat. Entre una cosa i l’altra, però, amb alguna compra d’última hora ho farem cap a les quatre. A partir d’aquí tres hores de camí en cotxe, per una ruta ja coneguda d’altres vegades, excepte el punt de parada final.

Quan arribem estem de sort, podem aparcar molt a prop de l’allotjament. És en zona blava i al comprar el tiquet ens adonem que encara estarem més de sort. Només haurem de pagar la mitja hora que falten per a les vuit... i podrem deixar el cotxe aquí tot el cap de setmana, sense tocar-lo (pensàvem que l’hauríem de deixar a un aparcament gratuït una mica més enllà).

Ens instal·lem als “Apartamenticos”, on estarem molt bé. Senzill, però net i ben equipat, no ens cal res més. Força cèntric, ens mourem tot el cap de setmana a peu. Cansats, avui no en sortirem. Sopem i ens mirem un vídeo del “YouTube” de la ciutat, on traiem alguna idea nova per afegir al que ja tenim preparat.

VOLTA COMPLERTA

Dia 2: Saragossa

Dormim bé i ens llevem d’hora. Començarem la nostre caminada per la ciutat a un quart de deu. La idea és anar fent, més o menys per ordre, més o menys com ens vingui de gust, la llista de llocs a visitar a la ciutat.

Sortim, doncs, de l’apartament i anem cap al centre tot passant pel barri del Gancho. El seu principal punt d'interès és l'església de Sant Pablo, coneguda com la tercera Catedral de Saragossa. És una joia del mudèjar aragonès i destaca pel seu campanar octagonal de principis del segle XIV, amb una alçada de seixanta-sis metres. Hi passem pel costat i hi fem la volta. És bonica. On no podrem entrar és al seu interior, almenys de moment, no ho tenim com una prioritat i al final no coincidiran els nostres horaris amb els seus.

La següent parada és al Mercat Central, que està obert. Dissenyat a finals del segle XIX, inspirat en el centre comercial parisenc Les Halles, és un edifici rectangular de ferro i vidre, amb una bella façana amb elements neoclàssics. Va substituir l'antic mercat a l'aire lliure que es feia aquí mateix i al seu interior hi ha setanta-quatre parades. Encara hi ha poca gent i hi fem una volta. Ens agrada, fins i tot a mi, que no soc gaire aficionat a aquest tipus de turisme. Segurament, també, si no fos primera hora, hi compraríem alguna cosa, però ens fa mandra carretejar el que sigui tot el dia. Ho aprofitem per anar al lavabo, ja que aquí hi ha un dels pocs públics de la ciutat.

Just al seu davant hi ha la torre de la Zuda, que encara està tancada (decidim tornar-hi després), i les restes de l’antiga muralla romana. És un tram ben conservat de vuitanta metres de llargada construïda al segle I i reformada al III, que va arribar a fer tres quilòmetres i tenir unes cent-vint torres defensives.

Tot seguit passem per davant de l'església de San Juan de los Panetes, d'estil barroc. El que crida més l’atenció és la seva curiosa torre octogonal, mudèjar, del segle XVI, que està inclinada degut a problemes de cimentació. Desaprofitem per fer la típica foto semblant a la que es fa a la Torre de Pisa.

Entrem a la plaça del Pilar, rectangular i la plaça de vianants més gran de la Unió Europea. Tot passant per la Font de la Hispanitat, ens hi quedem per visitar un dels monuments més famosos i coneguts de la ciutat: el Pilar. És el temple barroc més gran d’Espanya i el seu aspecte exterior és imponent, amb quatre grans torres i onze cúpules amb teules vidriades de colors (llàstima que una de les torres està completament envoltada de bastides). Hi entrem. Al seu interior hi destaquen l’altar major, el cadirat del cor del segle XVI, “l'Humilladero”, dues pintures al fresc de Francisco de Goya i sobretot, la Santa Capella que alberga la talla de fusta de la Mare de Déu. No deixa de ser cridaner la magnitud del temple per una verge que només fa trenta-nou centímetres d’alçada. Segons la tradició aquí s’hi va aparèixer la Mare de Déu l'any 40 dC sobre una columna de jaspi, coneguda popularment com el pilar. Com a dada curiosa la columna s’ha enfonsat cinc centímetres, al llarg dels segles, a causa dels petons que li fan i feien els peregrins. Està bé.

Un cop a dins aprofitem, també, per comprar l’entrada combinada a la Torre i a la Catedral del Salvador, que inclou també el museu de Tapissos, el Rosari de Cristall i el museu Pilarista. Tot i que no en teníem la intenció, però ja que hi som i hem pagat l’entrada fem la volta a aquest últim. Ràpida, és com tots els que hi ha a gairebé totes les catedrals, amb creus i altres elements litúrgics, sovint luxosos.

Sortint de la basílica passem per davant de dos edificis històrics d'estil renaixentista, l'Ajuntament i la Llotja. En aquest últim hi ha una exposició temporal d’art contemporani: la col·lecció Bassat. Com que és gratuït hi entrem més per fer una ullada l’edifici que per l’exposició.  Hi fem una volta molt ràpida, tot contemplant els diferents quadres, alguns d’autors tan reconeguts com Tapies o Miró. Un cop dins jo, que a mi m’agrada més això, m’hi hauria entretingut una estona més. Tot i això, ha valgut la pena.

Sortint ens entretenim una estona en els monuments dedicats a Francisco de Goya, que va passar una part de la seva vida a la ciutat.

Tot seguit entrem a la Catedral del Salvador, construïda al segle XII sobre l'antic fòrum romà i la mesquita aljama, a l’altra punta de la plaça del Pilar. Passada la seva portalada neoclàssica ens sorprèn, almenys a nosaltres, la seva forma més aviat quadrada i les seves diferents capelles que van alternant random, com és diu ara, excel·lents mostres d'art gòtic, mudèjar, renaixentista, barroc i neoclàssic. Ens agrada, és una de les més diferents que hem vist i és molt guapa. Com a curiositat val a dir que Saragossa és l’única ciutat del món que té dues catedrals (i les té gairebé de costat). Abans d'acabar la visita passem, també, pel Museu de Tapissos, amb una de les millors col·leccions del món de tapissos flamencs dels segles XV, XVI i XVII. Una visita ràpida, no planificada, aprofitant que tenim l’entrada. Està bé.

Al seu exterior, hi fem la volta tot seguit, s’hi pot veure un impressionant cimbori i el bell mur de la Parroquieta, els dos d’estil mudèjar. Just darrere seu hi ha el bonic Arc i la casa del Dean, del segle XIII, seguint el model dels casones medievals aragonesos, sent un dels millors exemples d’arquitectura medieval de la ciutat.

Just davant la catedral, una altra vegada a la plaça, hi ha el museu del Fòrum de Caesaraugusta. Hi entrem i aprofitem per comprar l’entrada pels diferents museus de ruines romanes de la ciutat, tot i que la intenció només es visitar el fòrum i el teatre. Un cop a dins visitem les seves restes, tot i que el que ens agrada més, almenys a mi, és caminar per una gran i antiga claveguera romana, a més de les reproduccions de la vida al fòrum. Ens quedem a veure l’audiovisual, que dura un quart d’hora, i que explica la història dels romans a la ciutat. Està bé.

No gaire més enllà hi ha el Museu del Port Fluvial i ja que hi passem per davant, aprofitem per fer-hi una ullada. Està bé, tot i que al qui no li agradi molt aquest tipus de turisme, diria que és prescindible. Situat al marge dret de l'Ebre, va ser un port important de mercaderies en aquella època.

Tot seguit fem una volta pel costat del riu, on és nota més el vent que farà tot el dia. Passem, també, pel Puente de Piedra, el més antic de la ciutat, medieval, del segle XV, amb alguna modificació posterior.

Anem a la Torre Mirador del Pilar. Com que ens hem d’esperar vint minuts per pujar-hi aprofitem per anar fins la torre de la Zuda, l’únic que queda de l’antic palau amb el mateix nom, que era l’alcàsser musulmà (on s’allotjava el govern). Actualment és una oficina de turisme i es pot pujar al seu capdamunt, on hi ha el Mirador de les Quatre Cultures, amb molt bones vistes al Pilar i el Mercat Central.

Sense córrer però amb el temps just, tornem a la Torre  Mirador, per pujar fins a dalt de tot, primer en ascensor i després per unes escales. Un cop al cim les vistes a la ciutat són espectaculars (i més enllà suposem que també, però avui esta força encalitjat). No entenc que amb la gentada que hi ha a l’altra banda de la plaça, aquí no hi hagi grans cues per entrar. Només per les vistes a les teulades del Pilar, el riu i el seus ponts ja val la pena.

Tornem una altra vegada a la plaça del Pilar, ara per des d’aquí començar a voltar sense rumb pel casc antic. Passem, primer, pel passatge del Cicló, una galeria comercial d'estil modernista. Continuem pel carrer de vianants Alfons I, el més bonic de la ciutat i amb molt ambient, i més a aquesta hora. Ens desviem fins al museu Pablo Gargallo, situat al bonic palau d’Argillo, del segle XVII. Està tancat temporalment per reformes, igual que el museu Goya, i ens quedarem amb les ganes de visitar-los, especialment aquest últim.

Sortim del barri antic i continuem per la Plaça d'Espanya on hi ha el Palau de la Diputació, la seu del Banc d'Espanya i el Monument als Màrtirs, dedicat als que van morir durant la Guerra de la Independència. Continuem pel passeig de la Independència, un dels principals eixos comercials de la ciutat. Com que es hora de dinar ho aprofitem per fer-ho a la Antilla, en un carrer proper. La Clara amanida i pollastre i jo ensalada russa, costelles de Ternasco (per fer alguna cosa típica d’aquí) i pastís de formatge. Bo i bé de preu.

Un cop refetes les forces anem cap a la plaça de los Sitios, envoltada d’edificis històrics, i el carrer Coso, una de les vies més antigues i emblemàtiques de la ciutat (decebedor per a nosaltres). Tornem a entrar al casc antic tot passant pel Tubo, una xarxa, no massa gran, de carrers estrets plens de bars i restaurants molt animada.

Anem fins al teatre, però encara està tancat i hi fem una ullada des del mirador. Ja que hi som, anem bé de temps i tenim l’entrada entrem, també, a fer una ullada al Museu del Rosario de Cristal. Hi ha les carrosses i “faroles” que surten en processo cada 13 d’octubre, en honor al Pilar, la patrona de la ciutat. Està bé.

Continuem pel carrer Major i l’església de Santa Magdalena, amb un curiós campanar d’estil mudèjar.  D’aquí tornem al museu del Teatre, on hi ha les restes de les grades de l’antic teatre del segle I (que havia tingut una capacitat de sis mil espectadors). Esta molt bé, fins i tot l’exposició interior, amb maquetes explicatives i la reproducció de com havien sigut les grades, entre d’altres coses. 

D’aquí anem al museu de les Termes Públiques, un antic complex que l'utilitzaven els romans per relaxar-se, socialitzar i fer negocis. En queda bàsicament una piscina. La veritat és que no val massa la pena, i a sobre no ens podem escapar de l’audiovisual que s’hi projecte (que està bé, però no ens venia de gust, després d’haver vist ja els del fòrum i del teatre). Excepte una, que hem guardat per a demà expressament per anar més tranquil·la avui, amb aquesta haurem acabat totes les visites previstes (més algunes d’extra).

Encara massa d’hora per anar al puente de Piedra, acabem de fer la volta pel casc antic. Que ara que hem fet bastant complert, pensem que no és especialment bonic, però tampoc és lleig. El més destacable, el carrer Alfons I, alguna plaça i alguns edificis. Tot i això, no ens en penedim.

Acabem, una altra vegada, a la plaça del Pilar, on fem una mica més de volta mentre esperem el capvespre. Cansats, anem a seure, l’última mitja hora, al balcó de San Lázaro, amb vistes al pont de Pedra amb la basílica de fons. La posta de sol no és espectacular, força normaleta, però tot i així l’espectacle val la pena. Ens hi quedem fins que s’encenen les primeres llums. Mentre es va fent de nit, sense pressa, travessem el pont, mentre les llums del pilar es van reflectint al riu.

Fem, també, una última volta pel carrer d’Alfons I i tornem cap a l’apartament. Comprem el sopar, plats preparats, en un supermercat proper.

CAMINADA (I PALAU)

Dia 3: Saragossa. Saragossa - Taradell

Ahir a la nit va ser el canvi d’hora. Avui anirem una mica més tard, però no tenim cap pressa. Esmorzem i ens dutxem tranquil·lament, deixem l’apartament i portem les coses al cotxe, que no tocarem fins a l’hora de marxar.

A peu, anem cap al Palau de l’Alfajería, l’única visita que vam deixar pendent, expressament, i que incorporarem a la caminada que tenim prevista per avui. Serà la primera parada i hi farem la volta sencera. Aquest palau és conegut com la “petita Alhambra” i és una joia de l'arquitectura islàmica, sent el palau islàmic situat més al nord d'Europa, a més del més luxós i més ben conservat de l'època de les Taifes. Diuen que la seva bellesa va servir d'inspiració per a l'òpera il trovatore de Giuseppe Verdi. El va manar construir el rei de la taifa de Saraqusta, Al-Muqtadir, a la segona meitat del segle XI, tot i que posteriorment el rei Alfons I el va reformar i va passar a ser residència dels reis d’Aragó. Posteriorment va ser seu de la Inquisició i actualment hi ha les Corts aragoneses, després d'una gran restauració i reconstrucció d'algunes zones. Hi destaquen el pati envoltat d'arcs de ferradura d'estil àrab, el mihrab, la planta superior de factura renaixentista, amb una gran escala d'accés, el saló daurat o el saló del tron, entre d’altres. És molt guapo i ens hi estem una bona estona. A més, com que el museu Goya està tancat per reformes, al seu interior hi ha una exposició d’aquest autor, que també ens agrada.

Sortim i continuem la caminada. Encara fa vent, però menys que ahir. Cap al final fins i tot el trobarem a faltar, per la calor. Anem cap al costat de l’Ebre, que ens acompanyarà la resta de camí. D’entrada riu avall, tot passant per alguns dels ponts més emblemàtics i fotogènics de la ciutat, construïts en motiu de l’Expo del 2008: la Pasarela del Voluntariado, el Pabellón Puente i el Puente del Tercer Milenio. Per aquest últim travessem el riu i continuem, ara, riu amunt. Ens passegem, justament, pel recinte de l’Expo, amb bells edificis, alguns encara sense ús. Hi destaca, també, El Alma del Ebro, una escultura de Jaume Plensa feta amb lletres d’acer inoxidable.  

Sovint no hem pogut passar, ni podrem passar pel camí més proper al riu, ja que baixa ple d’aigua i alguns trams estan inundats. Tot i això, la caminada ens agrada prou i al final tornarem a tenir noves vistes del Pilar.

Abans de travessar una altra vegada el Puente de Piedra, fem el vermut en un bar. Avantatges de fer una caminada semiurbana. Al cap de poc dinem en un banc davant les muralles romanes, unes amanides que vam comprar ahir a un supermercat, per no haver de patir pel dinar si anàvem tard (i no trobàvem on fer-ho).

D’aquí anem cap al cotxe i cap a casa. Tres hores llargues fent les mateixes parades que a l’anada. Un bon cap de setmana on només m’ha faltat la visita al museu dels Bombers... però la Clara em diu que ja no soc un nen, al que jo responc que l’ànima infantil no s’ha de perdre mai... però amb això no la puc convèncer.