PIC DE LA DONA

(VALLTER 2000 - SETCASES)

Clica sobre les imatges per veure-les més grans

RIERA DE LA PORTELLA (PUJANT I BAIXANT)

COLL DE MENTET (ARRIBANT I VISTES)

PIC DE LA DONA

VISTES DES DEL CIM I BAIXANT

PANORÀMICA BAIXANT

 (d'esquerra a dreta, crec, els dos Fajols, Bastiments i Pic de la dona) 

AMB RAQUETES DE NEU

PER PRIMERA VEGADA

 Després de la pausa carnavalera ens hi tornem a possar. D'hora. Avui, però, no em queixo. A vegades el meu germà té raó... i per anar a fer muntanya cal tenir unes hores de marge (no ha de passar res, però pot passar). Ara, una altre cosa és quan el dia és llarg, no fa tant fred i el camí no té pèrdua... que llavors ja és tota una altra història (no entenc ara l'hivern, les ganes de passar fred d'alguns a les 8 del matí, amb "lu" bé que s'està al solet al migdia).

Comencem a caminar cap a quarts d'onze de Vallter 2000. En tinc moltes ganes. Pujar cims no és una cosa que em motivi especialment, avui, però, hi ha un al·licient afegit: fer-ho amb raquetes de neu. No ho he provat mai i em fa gràcia (m'hagués conformat amb un passeig pel bosc... però hi ha oportunitats que no es poden desaprofitar).

Només sortir ja ens les hem de posar, per pujar per la riera de la Portella fins a la Portella de Mentet. A partir d'aquí ens les anirem posant i traient a estones. Degut al vent, suposo, com més amunt menys neu trepitgem.

La pujada, entre una cosa i una altre és fa llarga, dues hores i escaitx (i això perquè sense les raquetes en passem més via).
El premi, unes boniques vistes des del cim (de 2.702 metres)... que han de ser espectaculars sense les boires que es van passejant per les muntanyes. Les previsions anunciaven sol i un dia de primavera, i tot i que mentre pujaven teníem l'esperança que el dia s'anés aclarint, al final no hem estat de sort del tot.

Baixem per on hem vingut, per arribar a baix trigant més o menys la meitat del que hem tardat per pujar (poc més d'una hora). Amb gana, són quarts de tres, ens mengem els entrepans que hem carretejat tot el camí, i que hem deixat pel final per culpa del vent i el fred.

Café a Setcases i cap a casa (fent una dormideta al cotxe... almenys jo).

L'endemà cruiximents ("agulletes") al braç dret... tot i que no sé atribuir-les a que ahir per fi vaig estrenar els pals per anar a caminar (que ja era hora i han anat molt bé), o a les partides de tennis, amb la Wii, de dissabte... o a les dues coses.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA

Data: 28/02/2010

Quilòmetres: 5 (Aprox).

Desnivell: ± 550 m.

Durada: 3 h 15'.

Dificultat: mitjana (hivern, amb raquetes).

Circular: no

Senyalitzada: ?. Inici a Vallter 2000.

Participants: La Mònica, en Jordi, l'Isa, en Jordi i jo.

LA RUTA

VIA ROMANA

(SANT PAU DE SEGÚRIES - VALL DE BIANYA)

Clica sobre les imatges per veure-les més grans

INICI DE LA RUTA A SANT PAU VELL (EL RIPOLLÈS)

FONT DE L'ARÇ

VIA ROMANA

VISTES A LA VALL DE BIANYA

CARTELLS EXPLICATIUS I ELEMENTS ASSOCIATS A LA VIA

(CLAVEGUERAM, PILONS GUARDA-RODES I PEDRERA AMB RODA DE MOLÍ A MIG TALLAR)

JO... A PUNT DE QUEDAR DESHIDRATAT

PAPALLONES

BADANT... COM SEMPRE

AVUI... FENT FOTOS A PAPALLONES

Dec ser l'únic que fa les caminades tardant més que els temps orientatius de ressenyes i cartells???!!!

Ostres! mira que és difícil!

Marxo de casa a les 9. Avui vaig sol, no tinc ganes de llevar-me d'hora i puc marxar a l'hora que em dongui la gana.

Començo la caminada per la banda de Sant Pau de Segúries, no gaire convençut. Mirant els mapes sembla millor fer-ho per l'altre (a la vall de Bianya), començant per la pujada forta (de passada, a l'hora que fa menys calor)  i deixant la baixada (i pujada) més planeres cap al mig.

Com sempre, encantant-me fent fotos a floretes, papallones i altres bitxos varis.

Aquest camí és un dels pocs trams de vies antigues que s'ha conservat en relatiu bon estat a Catalunya. Construït pels romans fa 2000 anys, formava part de la via Annia, que unia Figueres amb la la Gàl·lia pel coll d'Ares, un brancal secundari important de la via Augusta. Especialment a la vall de Bianya, n'hi alguns trams molt ben conservats... dubto que les carreteres actuals resisteixin de la mateixa manera el pas del temps.

El camí és, també, un museu a l'aire lliure. Al llarg de tot el recorregut hi ha cartells explicatius que permeten fer-te una idea de des de com es construïen fins a com es vestien els romans que hi viatjaven, a més d'ajudar-te a apreciar els diferents elements constructius (com desguassos, clavegueres o pilons constructius) o associats (com pedreres o hostals). 

L'excursió, a més, té un al·licient afegit. La banda del Ripollès és ombrívola, fresca i recoberta de fagedes i prats on hi pasturen ramats de vaques i ovelles, amb esquelles... no aptes per "pixapins" amb oïdes delicades. Només travessar la collada de Capsacosta i entrar a la Garrotxa, però, el paisatge

canvia radicalment, les vessants  de la Vall de Bianya, més assolellades, estan recobertes d'un espès alzinar muntanyenc.

Arribo a la carretera de Bianya i reculo per on he vingut. Al mig dia i a ple sol. Arribo a dalt gairebé deshidratat, mig marejat... gairebé donant la raó als que diuen que cal llevar-se d'hora... però em refaig amb l'aigua que porto (per una vegada que no m'he oblidat d'agafar-ne!!!) i la de la font de l'Arç (molt bona)

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA

Data: 27/06/2009

Quilòmetres: 8.

Desnivell: ± 350 m.

Durada: 3 h 15' (badant molt).

Dificultat: baixa.

Circular: no

Senyalitzada amb marques grogues. Inici a Sant Pau Vell (o a la Vall de Bianya)

Participants: l'Isa i jo.

LA RUTA

------------------------------------------------------

TORRENT DE LA CABANA

(CAMPDEVÀNOL)

Clica sobre les imatges per veure-les més grans

SORTINT DE LA FONT DEL QUEROL

GORG DE LA CABANA

GORG DE L'OLLA

GORG DE LA BAUMA

GORG DEL FORAT

GORG PETIT DEL COLOMER

GORG DEL COLOMER

PAISATGE DE BAIXADA I CAVALLS... PERILLOSOS? 

I EL BANYADOR???

QUE FEM TARD????

Marxem tard, bé, a les 9... tot un rècord!!!

Fem el cafè de rigor, a Campdevànol, i comencem a caminar cap a les 10 o 1/4 d'onze.

A tota pastilla... sembla que anem tard, tant que fins i tot ens passem un desviament (tot i que la caminada està molt ben senyalitzada).

Reculem un trosset i cap amunt... fotent-nos de calor.

I ahir patint per si plouria o faria fred. Porten cangurs, capelines i fins i tot, algú, un forro polar!!! I el banyador a l'armari!!!!

Hòstia... com el trobem a faltar!!!

Els gorgs són moooooooolt bonics (però molt) i ens entretenim més o menys a tots... i tots conviden a banyar-s'hi

(collons! quina calor!!!!).

Bé decidim tornar un altre dia, només a banyar-nos, snif!

Des de l'últim gorg, una mica de pujada fins al collet del Daguí i baixada fins al punt de sortida, esquivant uns perillosos cavalls i unes vaques encara pitjors. L'Isa gairebé arriba a baix amb un temps rècord.

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA

Data: 24/05/2009

Quilòmetres: 9,250.

Desnivell: ± 218 m.

Durada: 2 h 30'.

Circular: si, inici a la Font de Querol.

Dificultat: baixa.

Senyalitzada amb marques grogues. Inici a la Font de Querol. Ressenya a www.campdevanol.org

Participants: la Carme, en "Rojus", l'Isa, en Jordi, l'Isa i jo.

LA RUTA