Torrent de la Cabana 2

(Campdevànol, el Ripollès)

Un gorg darrera un altre, cada cop més bonics. Si a la primavera la caminada és espectacular, amb els salts glaçats encara ho pot ser més.

PAISATGE DE BAIXADA  

TURISME DE GEL

I SENSE PASSAR GAIRE FRED

Marxem ni molt d'hora, per no passar fred, ni molt tard, per no trobar molta gent... missió impossible després que hagin ensenyat els gorgs repetides vegades per TV3 (a l'Espai Terra i al Temps). De fet, si no hagués set així, segurament a nosaltres tampoc se'ns hagués acudit venir.

Repeteixo excursió, una cosa poc o gens habitual en mi (en tinc moltes a la llista per fer)... però el que esperem veure és ben diferent al que vam veure a la primavera d'ara ja fa gairebé tres anys. Avui toca, com va dir en Tomàs Molina, turisme de gel.

Les temperatures són més agradables del que ens imaginàvem, i com fa dues setmanes a Matagalls, torno a anar massa abrigat, espero, però, trobar-me millor que aquell dia (i, finalment serà així ).

 Repetir, no em decep, el primer gorg, el de la Cabana és espectacular (més del que recordava amb aigua)... i els de la Bauma i el Colomer, també. Afortunadament avui no tenim tanta pressa com a la primavera i em puc entretenir a fer les fotos que vull, amb dues complicacions, em fa por que el blanc del gel faci que les fotos no quedin del tot bé... i esperar, amb paciència, a que no surtin altres "turistes" com nosaltres (al final no seran les millors que he fet, però quedaran prou bé).

Entre una cosa i l'altre, però, arribarem a dinar a casa una mica més tard del que calculàvem (i sort que ara baixar del Ripollès és poc més de mitja hora). La tornada cap al cotxe la fem una mica més ràpid, però també sense preses. El dia és agradable, excepte quan passa algun cop del vent, i les vistes clares i netes, sense ser espectaculars, són boniques.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 12/02/2011

Quilòmetres: 9,250

Desnivell ± 218 m.

Durada: 3 h 30'.

Circular: si, inici a la Font de Querol.

Dificultat: baixa.

Senyalitzada amb marques grogues. Inici a la Font de Querol. TRACK Wikilog

Ressenya a www.campdevanol.org

Participants: en Salvi i jo.

Gorges de la Fou

(Arles, el Vallespir)

Una passarel·la de més d'1.5 Km recorre les acolorides i estretes gorgues de la Fou. El canyó que forma aquesta petita riera en alguns punts no arriba al metre i els penya-segats que l'envolten als poc més de 200 metres d'alçada.   

NI CAMINANT PER PASSAREL·LES

 AIXÒ SI, SENSE ACABAR DE CAURE MAI.

Dilluns, la meva botifarrada a la hispanitat, faig festa avui en lloc de dimecres. Ho aprofitaré pe fer una visita que fa temps que tinc pendent (i una altre més o menys de passada). Una mica lluny, això si, dues hores llargues en cotxe (afortunadament amb el de l'Isa, i no amb el meu pot... que em porta igualment a tot arreu, però d'una altra manera).

 Continua fent molta calor, i molt sol. Arribem a mig matí a l'entrada de les Gorgues, paguem l'entrada, ens posem el casc obligatori i comencem a caminar. Una passarel·la recorre aquestes gorgues tallades pel riu Fou. En alguns punts la seva amplada no arriba al metre, i els penya-segats que l'envolten fan fins a 200 metres d'alçada.

De fet, són tant estretes i ombrívoles que, de forma similar al que passa a les coves, la seva temperatura és inferior a l'"exterior". En màniga curta, fins i tot passem una mica de fred.

 Les passarel·les i la xarxa superior (necessària, si hem de fer cas a les pedres que hi ha sobre, treuen una mica d'encant al lloc (tot i que és l'única manera de fer-les accessibles).  Tot i això, les gorgues, amb les seves formes i colors variats són molt bonics i val la pena fer el grapat de quilòmetres que hem fet per veure-les (abans no tanquin a l'hivern).

De camí, diversos cartells ajuden a identificar les plantes que es troben als penya-segats. Algunes de molt comunes, però d'altres de més interessants i/o rares de veure, sovint enfilades cingles amunt. 

 La caminada és curta i sempre per passarel·les... això però, no impedeix que estigui a punt de caure un parell de vegades. Una per no veure que hi havia un graó i l'altre per empuntagar-me en l'únic ferro que sobresortia en tot el camí... si és que...

Sortint, un altre cop sota el sol intens, fem uns pocs quilòmetres per dinar al costat de la carretera, abans d'anar cap a la següent visita del dia (veure més amunt).  

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 10/10/2011

Quilòmetres: 3.5 (aprox).

Desnivell: ±175 m.

Durada: 2 h.

Circular: no.

Dificultat: Baixa.

No té pèrdua. Cal pagar entrada i només està obert a l'estiu. TRACK Wikiloc   

Més informació a www.les-gorges-de-la-fou.com.

Participants: l'Isa i jo. 

Coll Pregon

(Molló, el Ripollès)

Bonica caminada entre verds prats de dall. Un cop a dalt, la vista al massís del Canigó és espectacular. També val la pena el pas per Espinavell i Fabert, dues poblacions de muntanya que conserven el seu antic aspecte.   

Clica sobre les imatges per veure-les més grans




ESPINAVELL



VISTES (PUJANT)



VISTES DES DE COLL PREGON

 





VISTES (BAIXANT)



MOSCA BLAVA (CALLIPHORA SP) I ARANYA

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

AHIR FENT CAIAC...

I AVUI PUJANT MUNTANYES.

Ahir a la mateixa hora, més o menys, estava fent caiac a Calà Montgó. Quatre hores resseguint el cap Norfeu. Impressionant les petites coves, una cala amagada i les roques amb formes impossibles (més que recomanable). Avui, canvio totalment de paisatge, a la muntanya... i és que tenim un país que, a vegades, no valorem prou.

Aprofitant les vacances tant com pugui, que aquest any no podré marxar, cosa que sempre agrairé a l'empresa que em va prometre un augment de sou i només em va apujar l'I.R.P.F (tot i fer una feina qualificada per un sou miserable) i que, per acabar-ho de rematar, encara em deu la paga extra de juny... però com que hi ha crisi (i, de moment, res millor), tampoc ens queixarem gaire, no fos cas.

Començo a pujar empastifat de protecció solar. El caiac d'ahir va tenir les seves conseqüències, especialment als meus peus i a l'espai de les cuixes que hi ha entre els pantalons curts que porto habitualment per caminar i el banyador, més curt.

Tard, com sempre, a les 12 (alguns amics els hi dic que vaig a muntanya a aquesta hora i els hi agafa alguna cosa)... això si, no hi prevista pluja ni es veu cap núvol enlloc. Fa força calor.

Suant i entre prats de dall, sorprenent florits per l'època de l'any, arribo a Coll Pregon en poc més d'una hora. Gairebé de sobte, darrera el coll apareix el massís del Canigó (i una mica més enllà, el que suposo són, el Puigmal, Bastiments i el Pic de la Dona, tot i que no n'estic segur). La vista és impressionant i ho aprofito per menjar una mica.

La baixada continua per Prats de Dall. Aquests prats són hàbitats seminaturals que es mantenen gràcies a l'activitat ramadera tradicional (bé amb segues, bé amb pasturatge). Quan són abandonats sóc ocupats ràpidament per boscos. Als Pirineus es solen caracteritzar per ser ufanosos, d'herbes altes i amb una gran diversitat d'espècies, moltes amb interès com a pastures.

    Per rematar l'excursió, el pas per Fabert, també val la pena. Com Espinavell, el poble conserva la seva antiga fisonomia (tot i que moltes cases són, ja, segones residències).

I per rematar el dia, la visita al Molló Parc, un nucli zoològic de fauna autòctona que està força bé (les visites a Molló o Beget, que també valen la pena, però les deixo per alguna futura caminada a la zona).

FITXA TÈCNICA 

Data: 23/08/2011

Quilòmetres: 8 (aprox).

Desnivell: ±500 m.

Durada: 3 h.

Circular: si.

Dificultat: Baixa (-Mitjana)..

No senyalitzada. Ressenya extreta de "Els Camins de l'Alba, Ripollès" de l'editorial Alpina. TRACK Wikiloc   

Inici a Espinavell.

Participants: només jo. 

Gorgues del Freser (Vallter-Queralbs)

(Setcases - Queralbs, el Ripollès)

Bonica caminada per la vall del riu Freser. Salts d'aigua, gorgues, marmotes i cims i ens acompanyaran tot el camí. El tram més bell és el del mig, abans del refugi de Coma de Vaca. Val la pena, també, la visita al Salt del Grill.  

GORGUES I MARMOTES

...PERÒ A QUIN RITME.

Marxem d’hora, a dos de set (de la benzinera de Calldetenes). Molt per mi... i encara poc per en Salvi i en Jordi. Amb més o menys una hora arribem a Queralbs i hi deixem un cotxe, amb una hora llarga més, arribem a Vallter, on deixem l’altre. Entre un cosa i l’altre comencem a caminar a tres quarts de nou... d’hora per mi, tard per ells dos.

D’entrada, la pujada, 450 metres de desnivell, que tampoc és massa, i així ens la traiem d’entrada. El camí fins al coll de la Marrana és bonic, però res de l’altre món (vaja, per estalviar-se un bon tros si els telecadires anessin).

A partir del coll de la Marrana, però, les vistes milloren, de fet, passen a ser magnifiques. A la dreta ens queda Bastiments, davant els Pics de l’Infern i de Noucreus (entre altres), una mica més enllà, el Torreneules, a la esquerra l’ampla vall del riu Freser, la serra del Catllar i el Balandrau, darrera, el Pic de la Dóna i el Gra de Fajol. Baixem una miqueta i ho aprofitem per esmorzar.

Poc després deixem el GR11 per seguir el GR11-7 per anar resseguint, ja més o menys fins al final, el curs del Freser. De seguida veiem les primeres marmotes, molt menys esquerpes que les de la Cerdanya (i pensar en la feinada que vaig tenir per fer-les-hi una foto... i avui no porto el teleobjectiu, llàstima!). Dos cadells i un parell o tres d’adults es passegen a uns metres nostres, pràcticament ignorant-nos. Pel camí, més o menys lluny, més o menys a prop, en veurem i sentirem alguna més. Força lluny, també contemplem un isard solitari i alguns voltors.

Tot baixant ens anem entretenint en alguns dels petits salts d’aigua i/o gorgues que va formant el riu. Especialment boniques són les que hi ha a la coma de Fresers (just abans del planell de les Eugues, on es troba, també, el refugi de Coma de Vaca).

Aprofitem per menjar una mica al refugi de Coma de Vaca, abans d’afrontar una petita pujada i una forta baixada que, especialment a mi, em carregarà força els genolls (i al final baixaré una mica de por i tot). A partir del refugi el camí passa allunyat de l’aigua i, tot i que bonic, deixa de ser tan espectacular com fins ara.

En Jordi i en Salvi incrementen el ritme de la caminada (que tampoc era baix, fins al refugi havia anat fent la goma tota l’estona, ara els atrapo, ara em quedo enrere fent alguna foto). Tot i que els puc seguir, excepte en alguna baixada, és un ritme que no m’agrada, acostumat a badar sempre a tot arreu. Només puc fer alguna parada les poques vegades que el riu es deixa veure des del camí i al bonic salt del Grill, relativament a prop del cotxe.

Arribem a Queralbs a les quatre... tard per ells dos, d’hora per mi. Ens queda el més pal de l’excursió, agafar el cotxe i tornar a Vallter a buscar l’altre, en total dues hores fins a casa... encara que havent vist el que hem vist, val la pena.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 31/07/2011

Quilòmetres: 20.5 (aprox).

Desnivell: +550/-1500 m .

Durada: 5 h 30'.

Circular: no.

Dificultat: Mitjana.

Senyalitzada com a GR11 i GR11-7 (marques vermelles i blanques) fins al refugi de Coma de Vaca, i cartells i marques vermelles del Refugi fins a Queralbs.   

Inici a Vallter. TRACK Wikiloc

Participants: en Salvi, en Jordi i jo. 

Tossa Plana de Lles

(Lles, la Cerdanya)

Caminada al cim amb les, diuen, millors vistes de la Cerdanya, del Canigó a l'Aneto, passant per la serralada del Cadí o les valls andorranes. Es pot complementar amb la visita al bonic estany de Setut.  

Clica sobre les imatges per veure-les més grans




VISTES A LA SERRA DEL CADÍ



PLA DE LES SOMERES



 VISTES PUJANT









VISTES DES DEL CIM DE LA TOSSA PLANA DE LLES





ESTANYS DE LA MUGA (DES DEL CIM)



TOSSA PLANA DE LLES (DES DEL PIC DE SETUT





ESTANY GRAN DE SETUT

 

BASSOTA DE SETUT

 

MARMOTA



FLOR DEL VENT

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

DE FET ANAVA ALS LLACS...

... PERÒ PUJANT, PUJANT...

Avui torno a anar sol (de fet, com és habitual), però en part és perquè vull. No decidiré si pujo al cim fins a última hora i, baixant o puixant, em vull entretenir tant com vulgui intentant fer alguna foto a marmotes i/o papallones.

Deixo el cotxe al refugi del Pradell i començo a caminar. Avui relativament d'hora, a quarts de deu (per un estrany miracle, que espero no es repeteixi gaire sovint, m'he llevat a les set del matí).

M'empastifo de crema protectora pel sol, especialment el coll, on tot just avui he acabat de perdre la primera capa (de la cremada de la setmana passada).

 I cap amunt doncs, d'entrada per una bona pujada per una pineda de pi negre.

Un cop s'acaba el bosc, el pendent es suavitza al pla de les someres (encara que pla, pla, tampoc... suposo que deu ser per comparació amb tot el que l'envolta).

Un cop s'acaba el pla haig de prendre la decisió, o girar a l'esquerra o continuar amunt. Com que fa un ventet agradable i la calor no és excessiva (tot i que avui comença l'onada de calor), la visibilitat és força bona i físicament em trobo bé, decideixo tirar amunt.

 Per sort abans de marxar m'havia llegit alguna ressenya i anava previngut. La muntanya fa alguns repetjons. És d'aquelles pujades que s'hi no ho saps, pots fer baixar més d'un sant i la seves mares.

Arribo al cim en dues hores... una hora més de la ressenya que porto... i una hora menys del que marcava el cartell de baix (sort que no en faig mai cas i sempre em miro els quilòmetres i el desnivell... per si un cas).

La Tossa Plana de Lles, amb els seus 2.916 metres, és el segon cim més alt de la Cerdanya, si comptem el Carlit (a la Cerdanya Francesa).

  Les seves vistes són espectaculars, van des l'Aneto a l'oest, al Canigó a l'Est, amb tot el que queda al mig, com el Carlit per una banda o la Pica d'Estats pe l'altre. Espectacular també són les vistes a la vall de Madriu i els llacs que la coronen, els estanys de la Muga o la serra del Cadí, amb les puntes del Pedraforca sobresortint-hi al seu darrera. Una mica més enllà, cap el sud encalitjat, el Montseny i el Montsec (i en dies amb visibilitat excepcional, diuen, es pot veure Montserrat i les muntanyes de Prades).

 Em sorprèn veure que molta gent arriba al cim i recula, sense "explorar" els marges d'aquest pic més o menys planer... sense veure, per exemple, els estanys de la Muga. Entenc que s'hi pugi per un "esperit esportiu", fins i tot a mi que pujar cims no em motiva especialment (si no hi ha una recompensa en forma de vistes, per exemple), tinc la satisfacció d'haver-ho fet... però home!  ja que hi has arribat fes una mica de volta, que ja no ve de vint metres i no et perdis part del millor del cim.

D'aquí vaig carenant fins al pic de Setut, de 2.837 metres (la carena no és tant complicada com sembla des la Tossa), amb una grimpadeta final curta i fàcil. Des d'aquest cim les vistes no milloren, però si que tenen una perspectiva una mica diferent. A més, és molt més solitari, cosa que aprofito per dinar.

Del cim baixo cap a l'estany de Setut... pel dret, no hi veig cap camí marcat.

 El pendent és molt fort, mitja tartera amb roques soltes. Baixo amb una mica de por, especialment en alguns punts (i més anant sol). A mitja baixada ja me'n penedeixo i penso que hagués estat millor baixar per on he vingut i desviar-me després cap als llacs (que és el que aconsellaria a tothom). Però ja és tard per recular.

 Arribo al llac, amb els genolls destrossats per l'esforç. Al mirar enrere penso que ha estat una sort que no hagi fet la ruta al revés del que he fet... segurament si hagués vist el pendent no m'hauria atrevit a pujar-hi (encara no entenc com hi he baixat, encara que ho faci altre gent).

  Un cop a l'estany ho aprofito per descansar i intentar fer fotos a marmotes. Amagat rere unes roques i a contravent, m'espero una bona estona en un parell de punts, on he vist caus i m'ha semblat sentir-ne mentre baixava.

  L'espera, però, és infructuosa i llenço la tovallola, per començar a baixar tranquil·lament.

A mitja baixada, però, sortint de darrere unes roques en sento una a tocar, tot i que no l'aconsegueixo veure. Torno a intentar la tècnica d'abans i, quan estic a punt de tornar a rendir-me... surt una marmota de darrera unes roques. Li faig unes fotos i m'hi acosto descaradament, fins que es torna a amagar. Localitzo el cau i m'amago darrere una altra roca, més a prop, esperant immòbil que torni a sortir... amb tot el que això comporta... com les formigues que se'm van passejant per cames i braços sense que hi pugui fer gaire res (d'on surten tantes formigues??? on eren abans??? que les atreu l'olor de la protecció solar o que???).

Al final, però, l'espera valdrà la pena... encara que també estic patint perquè se m'acaba la bateria de la càmera i no entenc per què (ara, que ho entendré un cop a casa, adonant-me que només posant la pila al carregador no n'hi ha prou... i el carregador s'ha endollar a la corrent). 

 A mitja baixada, ja cap el cotxe, dues marmotes gairebé al mig del camí, una mica lluny, això si, però puc veure ben bé on s'amaguen. No m'hi entretinc, ja és mitja tarda i fa estona que no es veu ningú enlloc.

  Cansat, deixo les visites als llacs de la Pera per un altre dia, i me'n torno cap a casa, per arribar-hi abans no es faci fosc.

FITXA TÈCNICA 

Data: 26/06/2011

Quilòmetres: 9 (aprox).

Desnivell: ± 816 m fins al cim.

Durada: - .

Circular: no (s'hi pot fer, parcialment, si es baixa pel dret cap a l'estany de Setut... encara que personalment no ho aconsellaria).

Dificultat: Mitjana.

Més o menys senyalitzada amb marques grogues amb el número 19 (i pel dret fins a l'estany de Setut).  

Inici al refugi del Pradell (Lles). També es pot començar al refugi de Cap del Rec (1 h més de camí). TRACK Wikiloc

Participants: només jo. 

Els Engorgs (de Meranges)

(Meranges, la Cerdanya)

Bonica excursió per paisatges típics de l'alta de muntanya de casa nostra. Paisatges, prats alpins, llacs, flors, papallones o marmotes compensen, sobradament, una caminada una mica trencacames.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans




ESTANY SEC





 

 VISTES PUJANT (I BAIXANT)



TORRENT DELS ENGORGS





ESTANYS (ELS 2 SENSE NOM)







ESTANY DELS APARELLATS

 



ORQUÍDIES I ALTRES FLORS

 



ESTANY LLARG

 



GENCIANA ALPINA, PASTORELLA, RANUNCLE DE PEDRUSCA, GAVÓ ALPÍ, RANUNCLE MUNTANYENC, SILENE ACAULE, ORQUÍDIA, PRÍMULA INTEGRIFOLIA,  ERIGERON UNIFLORUS (x2) I BOLET DE TINTA (SI NO M'HE EQUIVOCAT EN CAP)

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

LLACS, PRATS, FLORS I MARMOTES

... I SOCARRADETA.

La convocatòria pel Feisbuc per fi a tingut efecte. A les 8, em trobo amb en Salvi, un amic dels anys d'estudiant de la Universitat. Fa força que no ens veiem i tenim feina a posar-nos al dia... i tindrem estona per fer-ho. D'entrada dues hores i mitja en cotxe fins el refugi de Malniu, passant Meranges.

Paguem l'aparcament i comencem a caminar a dos quart de onze, fent la primera parada només baixar del cotxe, a l'estany Sec. Fa sol i no es veu un trist núvol enlloc. Per sort bufa un ventet fred que fa i farà que no passem calor en gairebé tota la caminada... tot i que tindrà altres conseqüències.

D'entrada el camí s'enfila una mica, per tot seguit voltar la falda del Puigpedrós, entre boscos de pi negre, alguna tartera i algun torrent que baixa amb aigua. Va fent pujadetes i baixadetes, però no ho notem gaire perquè ens anem entretenint tot contemplant floretes i el bonic paisatge que forma la vall del riu Duran i les muntanyes que l'envolten, sovint amb la plana ceretana de fons.

Arribant al refugi dels Engorgs, comencen els prats alpins... més floretes (en part hem vingut per això).

Comença, també, la pujada als estanys... una d'aquelles pujades traïdores, que quan sembla que has d'arribar a un llac i acabar-se, doncs no, al darrera s'hi amaga un altre repetjó.

Al segon o tercer, però, s'hi amaga el primer, un bonic estany sense nom, segurament temporal, on veiem, també, de ben a prop, les primeres congestes de neu.

Al cap d'algun repetjó més (i alguna floreta), un altre estany petit (també sense nom). Més o menys aquí deixem el GR, que s'enfila muntanya amunt i comencem a voltar per cap camí marcat.

 Ben a prop, l'estany dels Aparellats, on veiem les primeres marmotes (que ja fa una estona que sentim, i que poc a molt anirem sentim l'estona que estarem voltant pels llacs).

Una mica més amunt, l'estany dels Minyons, ja amb el circ glacial ben visible.

Tornem a baixar fins l'estany dels aparellats, per acabar-hi de fer la volta, i ho aprofitem per dinar, arrecerats del vent (que un cop t'atures, fa agafar una mica de fred).

Tot seguit baixem fins a la Bassa (un altre petit estany), on veiem un parell de marmotes més, i l'estany Llarg, l'últim dels que veure'm avui. Tant bonic com els anteriors, hi fem tota la volta.

Seguint el torrent dels Engorgs retrobem el refugi i el GR, per tornar per on hem vingut. Ho farem una mica més ràpid, sense entretenir-nos tant,... malgrat el meu cansament acumulat, que es nota a les meves cames i en les continues empuntegades (ahir vaig anar a caminar amb uns amics que també feia massa dies que no veia: en Pere, la Tabi i el seu germà... quatre hores fent la ruta per la zona volcànica de la Garrotxa).

El tram de la vessant ara se'ns fa llarg i el trobem, amb les continues pujades i baixades, molt més trencacames que a l'anada.

 Arribem al cotxe després de cinc hores i mitja d'excursió, i després de fer 23.204 passes, almenys segons el GPS del mòbil d'en Salvi (que ha aguantat, justet, fins al final).

El vent, que s'ha posat molt bé durant tota la caminada, ara fa sentir, però, els seus efectes negatius... i el nostres clatells, colzes i bessons comencen a fer un xup-xup que farà content el senyor Aftersun un parell o tres de dies.

FITXA TÈCNICA 

Data: 19/06/2011

Quilòmetres: 17 (aprox).

Desnivell: ± 650 m (aprox).

Durada: 5 h 30' (amb parades).

Circular: no.

Dificultat: Mitjana.

Ben Senyalitzada amb marques blanques i vermelles (GR-11), excepte la volta als llacs.  

Inici al refugi de Malniu. TRACK Wikiloc

(hi ha una altre ruta que surt des de Gírol).

Participants: en Salvi i jo.

Parc del Castell de Montesquiu

(Montesquiu, Osona)

Sortint del castell, aquesta ruta pel Parc permet recorre'l gairebé tot. Entre roures i pins, pel camí podem anar descobrint la fauna i flora local (especialment a la primavera), a més de fòssils i bones vistes de la zona.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans



CASTELL DE MONTESQUIU



  RIERA DE LA SOLANA



GORG DEL PLA DE L'HORT



VISTES DEL DEL COLL DELS TRES PALS



PAPALLONES



ORQUÍDIES I ALTRES FLORS

 

FÒSSILS



ESCARABAT, ARANYA I BOLETS

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

AL VOLTANT DEL CASTELL

ARA SOL, ARA NÚVOLS.

Amb tres dies de festa volia fer un parell de caminades i alguna una mica més lluny. Les pluges i els núvols, no és que ho hagin impedit, però si que m'han tret les ganes. Bé, en lloc d'això n'he preparat algunes de properes i em conformo en una prop de casa (que no per això deixen de ser més o menys boniques). Cap a Montesquiu, doncs. A mig matí i la intenció de passar-hi bona part del dia.

 Deixo la visita al castell per a la tornada i començo a caminar. De seguida, les primeres sorpreses, les primeres orquídies i d'altres flors, més abundants del que m'imaginava, també les primeres papallones, altres insectes, aranyes i bolets. Em començo a entretenir... com que torno a anar sol (com sempre últimament), sense patir per res.

Una mica més endavant travesso la riera de la Solana, que amb les últimes pluges baixa amb força aigua, i m'entretinc una estona als petits salts d'aigua... sovint, com em passava amb flors i insectes, esperant que entre núvol i núvol aparegui el sol per fer fotos més boniques (o almenys intentar-ho).

Passat aquest punt, comença la pujada cap el coll dels Tres Pals, sempre entre boscos de roures i pins rojos, més o menys barrejats.

Des de dalt el coll hi ha unes bones vistes de la serra dels bufadors, dels voltants i de la vall de la riera de la Solana. Aquí m'entretinc, però, en els fòssils de petxines i cargols que es poden veure a les roques... i de passada, també, en alguna sargantana.

 De baixada m'arribo al gorg del Pla de l'Hort, on descanso una miqueta. La caminada, que es podria fer en dues o tres hores, se m'ha allargat gairebé fins a cinc.

Per acabar l'excursió faig la visita al bonic castell de Montesquiu... una visita guiada d'una hora, només per mi (gairebé em sento una mica malament i tot). I cap a casa, a descansar.

 Per cert, mirant la foto de la papallona, algú no ha vist res curiós?

Una pista: és una de les estratègies de defensa d'algunes papallones davant els predadors... encara no?

Aquesta papallona (Inachis io), entre d'altres, amb les ales plegades té una coloració mimètica, de tons marrons que la camuflen en l'entorn, en canvi, quan és molestada, obre les ales i dos grans ulls (d'un mussol?) comencen a mirar al possible predador.

FITXA TÈCNICA 

Data: 12/06/2011

Quilòmetres: 10 (aprox).

Desnivell: ± 190 m.

Durada: -.

Circular: si.

Dificultat: Baixa.

Senyalitzada parcialment, ressenya extreta de www.diba.cat.  

Inici al castell de Montesquiu. TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

Sant Llorenç de Montgai

(Sant Llorenç de Montgai, la Noguera)

Gràcies als abundants canyissars i el nivell permanent d'aigua, l'embassament de Sant Llorenç és l'hàbitat d'un gran nombre d'espècies aquàtiques. A més, està envoltat de paratges de gran bellesa, com la paret de l'Ós.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans









SANT LLORENÇ DE MONTGAI



FLOR I PAPALLONA

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

CAP DE SETMANA FORREST GUMP...

CAMINANT, EN LLOC DE CORRENT, PERÒ.

El dia torna a ser gris. M'ho agafo amb calma però no fa cara de millorar i decideixo tirar amunt, a veure si hi ha sort i millora... si més no, encara que no sigui per caminar, si per fer una mica de turisme en algun lloc.

Ho desparo tot i cap a casa, sense preses, tinc clar que vull aprofitar el dia fent el que sigui.

Estic de sort i el dia va millorant quan més amunt pujo. Em decideixo per una caminada que tinc pendent des de fa temps i queda més o menys de passada (torno per Lleida per no haver de passar per l'AP-7, pels peatges i les possibles cues).

 Aparco a Sant Llorenç de Montgai i començo a caminar. Fa sol, però només és una clariana prou gran perquè no hagi de patir, o això sembla.

La caminada volta un pantà en que, gràcies als abundants canyissars i el nivell permanent d'aigua, s'hi poden veure força ocells aquàtics.

Tot i que no és l'objectiu d'avui, en puc beure uns quants (collverds, agrons roigs, cabussons emplomallats, corriols... a més d'altres més típics dels penya-segats i boscos que l'envolten, com voltors o mallerengues).

La caminada és bonica i fàcil, sempre gaudint d'uns entorns preciosos... que també tinc pendent d'explorar des de fa temps.

 Al final, però, s'acaba amb ruixat... per no desentonar amb tota la setmana santa.

FITXA TÈCNICA 

Data: 25/04/2011

Quilòmetres: 8.5 (aprox).

Desnivell: ± 90 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Circular: si.

Dificultat: Baixa.

No senyalitzada, però només cal seguir el camí que va més a prop de l'aigua (no sempre a tocar).  

Inici a Sant Llorenç de Montgai. TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

Baumes del Teixidor

(Ripoll, el Ripollès)

Caminada fàcil i bonica (després de la pluja o a la tardor pot ser espectacular). Combina belles fagedes, bonics salts d'aigua i una gran bauma que va estar habitada fins no fa pas massa anys. Ideal per fer tot l'any, és una llàstima que no estigui massa ben senyalitzada.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans





SALT D'AIGUA DE LA RIERA DE MILANY







BAUMA DEL TEIXIDOR

PRÍMULA (segurament Primula elatior)

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

APROFITANT LES PLUJES

I PROVANT LA IMPERMEABILITAT DE LES BOTES

Improvisant, avui hauria d'estar amb ressaca de Carnaval, ajornat per les plujes d'ahir, surto tard. Aquesta vegada, però, esperant que surti el sol... i tot i això començo a caminar amb el cel ben ennuvolat (havent dinat).

Segueixo una ressenya que he trobat per internet i que he copiat a mà perquè la impressora no em funciona (normalment aprofito per fer coses així quan vaig sol... que últimament és bastant sovint). 

Bona part de la caminada és per una bonica fageda. Ho aprofito per buscar algunes flors. En aquesta mena de boscos, curiosament, ara a l'entrada de la primavera és la millor època per veure'n. Les plantes herbàcies, com l'herba fetgera, el marxívol o la prímula gran, aprofiten per créixer i treure flors just abans que els faigs comencin a treure fulles i els hi tapin el sol.

 Baixa aigua per tot arreu i travesso dos torrents abans d'arribar al pont per travessar la riera de Milany. Quan hi arribo i el veig, però, el primer que penso és que la caminada s'acabarà aquí (la foto és la millor explicació que puc fer). M'entretinc mirant el salt d'aigua, avui espectacular.

 Haure de travessar per la riera, que baixa força plena, tot provant la impermeabilitat de les botes.

Poc després, la bauma, bonica i amb una sorpresa inesperada (almenys per mi), per sobre seu, almenys avui, hi salta una petita cascada que fa més bell el lloc.

De grans dimensions sota seu hi ha diverses cases que aprofitaven les parets i el seu sostre com a parets. Van ser habitades fins a meitat del segle passat (a la zona n'hi alguna més, crec, però això ho deixarem per un altre dia).

La tornada la faig passant per sobre el salt d'aigua de la riera de Milany, que haig de tornar a travessar... tot comprovant que les botes són impermeables, però només si l'aigua no arriba més amunt de l'altura dels turmells.

Continuo fins a la casa de Massats, gaudint de la fageda i el paisatge, sempre bonic. Quan arribo a la casa, però, no veig un camí clar... i com que ja comença a ser tard, decideixo assegurar la tornada i tornar al cotxe per allà on he vingut, tornant a travessar la riera (total, ara ja vaig amb els peus xops, l'aigua no és tan freda com sembla i, afortunadament, com que les botes fins avui m'havien fet mal, calçat de recanvi).

Al principi pateixo una mica, pensant que se'm farà fosc, però de seguida em tranquilitzo, baixo a bon ritme, sense córrer però sense badar i faig el recorregut amb menys de la meitat de temps... arribant al cotxe, això si, just abans de que és faci fosc.

FITXA TÈCNICA 

Data: 13/03/2011

Quilòmetres: 9 (aprox).

 Es pot combinar amb la caminada als Bufadors de Beví

Desnivell: ± 170 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades).

Circular: si.

Dificultat: Baixa.

No senyalitzada, cal portar mapa o una ressenya. TRACK Wikiloc 

Inici passat el Coll de Beví (Santa Maria de Besora).

Participants: només jo.

Bufadors de Beví

(Santa Maria de Besora, Osona)

Caminada fàcil i molt bonica. Combina bones vistes, boscos de tota mena (alzinars, rouredes, pinedes i fagedes) i els curiosos bufadors. Els bufadors són avencs d'on surt aire fred, creant un microclima especial. Diuen que a vegades és pot escoltar l'aire que xiula al seu interior, d'aquí el seu nom. ideal per fer tot l'any, llàstima que no està senyalitzada.

CINGLES DE BEVÍ

VISTES

ELS BUFADORS

EN JORDI, L'ISA I JO

--------------

A LA TARDOR

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

ANTICICLÓ

I CANVI DE PAPERS

Primera convocatòria del "Feisbuc"... sense gaire éxit. Només s'apunten el meu germà i l'Isa (el germà i la cunyada). Bé, la setmana que prometo millorar i avisar millor i amb més temps.

Ja m'agrada anar sol (de fet demà potser ho faré), però en companyia també esta bé. A veure si les properes s'anima més gent.

Avui comencem a caminar una mica més d'hora, a les 10, pensant que és a prop de casa i, sense córrer gens hi podrem ser per dinar.

D'entrada el camí va carenant per la Serra de Beví. El dia és clar hi ha unes vistes prou boniques de la Plana, el Montseny i els Pirineus (El Puigmal, la Tossa d'Alp...), a més de Montserrat i les puntes dels Pollegons del Pedraforca, amagat rera una muntanya.

 Avui, també, ens intercanviem els papers, normalment el que s'entrebanca i empuntega per tot arreu sóc jo (encara que no acabi caient mai... o gairebé mai). Avui són en Jordi i l'Isa, que fins i tot acaben per terra... els dos (llàstima de tenir la càmera apunt).

Deixem la carena i el camí comença a baixar en picat fins els Bufadors, que explorarem amb calma. El indret és molt bonic.

Els bufadors són avencs i esquerdes a la roques (entre una mena de congost), dels que hi surt aire fred, creant un microclima especial que es reflecteix, també, en la vegetació que els envolta.

Diuen que a vegades és pot sentir el so de l'aire sortint de dins seu, d'aquí el seu nom. Avui però, amb un dels anticiclons més potents de l'any i amb les isòbares separades per milers de quilòmetres... potser no és el millor dia.

 Tornem per baix, pel camí fàcil. Fa solet i fins i tot tenim calor

 (que déu n'hi do per ser principis de febrer).

 Al migdia som a dinar a casa.

FITXA TÈCNICA 

Data: 05/02/2011

Quilòmetres: 5 (aprox).

 Es pot allargar sortint de Santa Maria de Besora, la Farga de Bebié o el Castell de Montesquiu, també combinant la caminada amb les baumes del Teixidor.

Desnivell: ± 240 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades).

Circular: si.

Dificultat: Baixa.

No senyalitzada, cal portar mapa o una bona ressenya, tot i això no és perdedora. Sortint del Coll de Beví o bé podem prendre el camí que va carenant la serralada de Beví fins que baixa en picat als bufadors, o bé podem començar a baixar per la mateixa carretera i anar prenent sempre el camí de més a la dreta (petit o gran).

Inici al Coll de Beví (Santa Maria de Besora). TRACK Wikiloc

Participants: En Jordi, l'Isa i jo.

Cingles de Vallcebre

(Vallcebre, el Berguedà)

Caminada ben senyalitzada tot resseguint els cingles de Vallcebre, amb unes magnifiques vistes al Catllaràs, la Vall del Llobregat, el Cadí i més enllà (recomanable fer-la un dia clar). Tot, per dir adéu al poc ecològic paper de plata.

SANTA MAGDALENA I VISTES A LA LA VALL DEL LLOBREGAT

PLA DE LA BARRUMBA

VISTES AL PEDRAFORCA I RIERA GELADA

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

ESTRENANT ELS BOC'N ROLLs

I A EMPÈNYER UNA ALTRA VEGADA

Començo a caminar tard, a la 1. Gairebé no sé si posar-m'hi o menjar-me els entrepans directament. Decideixo fer la pujada i dinar un cop a dalt.

 La pujada fins al Grau de la Mola és entre pinedes de muntanya. Sort que no és època de bolets, si no segur que no acabo la caminada, fa molt bona pinta (no puc evitar anar mirant, tot i saber que l'única possibilitat de veure'n cap és algun de congelat des de fa dies).

Un cop a dalt el Grau de la Mola el camí ressegueix els cingles de Vallcebre, amb unes magnifiques vistes de la Vall del Llobregat i el Catllaràs. Lluny i una mica encalitjat es veuen el Montseny i, una mica més endavant, la Mola.

M'assec a la vora del cingle (bé, tant a la vora com puc, que en el meu cas sempre és a uns metres, em continuen fent pors les alçades), i em menjo els entrepans tot gaudint de les vistes (l'atractiu d'aquesta excursió).

Estreno els Boc'n-Rolls. Fa temps que els buscava i fa poc en vaig trobar en una ferreteria. S'ha acabat el poc ecològic paper de plata. Són pràctics i van bé.

A l'última part de la caminada els cingles i el camí giren cap el nord, les vistes canvien una mica, ara es veu el poble de Guardiola de Berguedà, el Cadí ("per darrera") i, una mica més endavant, el Pedraforca.

A l'alçada de les boniques gorgues de la Foradada, decideixo escurçar una miqueta l'excursió, estic una mica cansat, però el motiu és que es comença a fer tard i tot i que és impossible perdre's, em fa una mica de por que és faci fosc (ara a l'hivern començar a caminar més tard està bé... però potser avui m'he passat una mica). Això em permet, sense saber-ho de bon principi, gaudir una mica més de la riera glaçada.

Arribo a Vallcebre i a cent metres del cotxe començo a remugar, tinc el cotxe a cent metres... amb els llums oberts. Tocarà empènyer una altra vegada (ja és la segona en 15 dies)... no és el primer cop que ho dic, però és que no es pot ser despistat.

Per sort la carretera fa baixada i no costa gaire engegar-lo.   

FITXA TÈCNICA 

Data: 19/12/2010

Quilòmetres: 10 (aprox).

 Hi ha diverses variants (ben indicades) que permeten escurçar o allargar el recorregut.

Desnivell: ± 470 m.

Durada: 3 h 30'.

Circular: si.

Dificultat: Baixa-mitjana

Ben senyalitzada amb marques grogues i blanques i cartells, com a PR-C128.

Inici al poble de Vallcebre. TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

Sant Aniol d'Aguja

(Sadernes, la Garrotxa)

Una de les caminades més boniques que he fet. Entre alzinars de terra baixa, primer, i muntanyencs, després, la riera de Sant Aniol forma belles gorgues i saltants d'aigua, sempre amb aigües transparents. A més d'això i el seu interès naturalístic, des del Salt de la Núvia i Sant Martí de Talaixà també hi ha unes boniques vistes de la vall.

 RIERA DE SANT ANIOL



EL GOMARELL



EL GORG FOSC



SALT DEL BRULL

 SANT ANIOL D'AGUJA

 

SALT DE LA NÚVIA, LA QUERA I SANT MARTÍ DE TALAIXÀ



ERUGA, SABATERS I CARAGOL



HERBA FETGERA, MARFULL I LIQUEN

ALZINARS, GORGS I CASCADES

... I MÉS PRIMAVERA

Aparco a Sadernes i començo a caminar. La riera baixa seca, tot i que sé que en aquest primer tram és normal, m'espanto una mica, a veure si no hauré triat bé el dia? Els dubtes, afortunadament, però s'acaben de seguida.

Hi ha força gent, tot i això aconsegueixo anar més o menys sol, encantant-me, com sempre, amb qualsevol cosa. M'agrada veure un bon grapat d'orenetes, però també veure que molts arbres comencen a brotar, plantes florides, com l'herba fetgera, i animals i animalons, com mallerengues, papallones, barbs, sabaters, frigànies... avui tinc feina a mirar per tot arreu, des de dalt dels arbres fins a sota l'aigua. Sempre que puc, això si, fent fotografies i encantant-me més del compte, sense ningú que directa o indirectament en doni presa. o d'altres bitxos.

Després de caminar unes dues hores llargues arribo a la petita església de Sant Aniol d'Aguja (Romànica, del segle XI). Parada obliga per a gairebé tothom per refer forces i beure l'aigua fresca de la seva font.

Molt a prop seu, a un quart, el bonic Gorg Fosc i l'espectacular Salt del Brull, i més avui, que hi baixa força aigua.

Les gorgues, com la majoria de les que he vist fins ara, conviden al bany només de mirar-les... fins que poses el dit a l'aigua, per comprovar-ne la temperatura... hauré de tornar a l'estiu (tot i que hi hagi més gent i el riu porti menys aigua o no en porti!)

Reculo fins a l'església i enlloc de tornar per on he vingut, l'opció fàcil, segueixo les marques del GR-11 fins al Salt de la Núvia. Hi ha un pas relativament estret al caire del cingle. Segurament res de l'altre món, però en aquest mig metre de caminada ho passo fatal... la por que tinc a les alçades, cada cop més, comença a ser preocupant.

Tot i l'estona que porto caminant, com que em veig amb forces deixo de banda la drecera que porta del Salt de la Núvia fins al Gomarell i continuo fins a Sant Martí de Talaixà... tot i que quan hi arribaré força cansat. Les vistes, però, valen la pena... i amb el dia més llarg, no pateixo per l'hora.

Per desgràcia la baixada és tal i com la recordava (de quan vam venir un dia de pluja i, al no poder anar fins a Sant Aniol, vam decidir pujar fins aquí): llarga, amb molts rocs i de mal caminar. Arribo a baix cansat i amb els genolls caminant, després de més de cinc hores caminant, badant, però caminant.

Això si, content. La caminada ha set una de les més boniques que he fet.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 28/03/2010

Quilòmetres: 16 (aprox) (6 de Sadernes a Sant Aniol).

 Desnivell: ± 560 (aprox.) (200 de Sadernes a Sant Aniol ).

Durada:  5 hores 45' (amb parades).

Circular: si (si es torna per Sant Martí).

Dificultat: Mitjana tornant per Talaixà (baixa  si es va de Sadernes a Sant Aniol i es torna pel mateix camí)

Ben Senyalitzada (amb marques grogues i cartells). De Sant Aniol a Talaixà coincideix amb el GR-11, llavors cal desviar-se. També és pot fer drecera amb un camí que baixa del Salt de la Núvia fins al Gomarell.

Inici a Sadernes (Montagut). TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

Pic de la Dona

(Setcases-Vallter2000, el Ripollès)

Pujar cims no és una cosa que em motivi especialment, aquesta vegada, però, en tenia moltes ganes. Tinc la oportunitat de fer-ho amb raquetes de neu, una cosa que no he provat mai però que em fa il·lusió. L'ascensió no és dura i val la pena, tot i que les vistes queden una mica enterbolides per la boira. L'experiència però, m'agrada molt i espero repetir-la. 

RIERA DE LA PORTELLA (PUJANT I BAIXANT)

COLL DE MENTET (ARRIBANT I VISTES)

PIC DE LA DONA

VISTES DES DEL CIM I BAIXANT

PANORÀMICA BAIXANT

 (d'esquerra a dreta, crec, els dos Fajols, Bastiments i Pic de la dona) 

AMB RAQUETES DE NEU

PER PRIMERA VEGADA

Després de la pausa carnavalera ens hi tornem a possar. D'hora. Avui, però, no em queixo. A vegades el meu germà té raó... i per anar a fer muntanya cal tenir unes hores de marge (no ha de passar res, però pot passar). Ara, una altre cosa és quan el dia és llarg, no fa tant fred i el camí no té pèrdua... que llavors ja és tota una altra història (no entenc ara l'hivern, les ganes de passar fred d'alguns a les 8 del matí, amb "lu" bé que s'està al solet al migdia).

Comencem a caminar cap a quarts d'onze de Vallter 2000. En tinc moltes ganes. Pujar cims no és una cosa que em motivi especialment, avui, però, hi ha un al·licient afegit: fer-ho amb raquetes de neu. No ho he provat mai i em fa gràcia (m'hagués conformat amb un passeig pel bosc... però hi ha oportunitats que no es poden desaprofitar).

Només sortir ja ens les hem de posar, per pujar per la riera de la Portella fins a la Portella de Mentet. A partir d'aquí ens les anirem posant i traient a estones. Degut al vent, suposo, com més amunt menys neu trepitgem.

 La pujada, entre una cosa i una altre és fa llarga, dues hores i escaitx (i això perquè sense les raquetes en passem més via). El premi, unes boniques vistes des del cim (de 2.702 metres)... que han de ser espectaculars sense les boires que es van passejant per les muntanyes. Les previsions anunciaven sol i un dia de primavera, i tot i que mentre pujaven teníem l'esperança que el dia s'anés aclarint, al final no hem estat de sort del tot.

Baixem per on hem vingut, per arribar a baix trigant més o menys la meitat del que hem tardat per pujar (poc més d'una hora). Amb gana, són quarts de tres, ens mengem els entrepans que hem carretejat tot el camí, i que hem deixat pel final per culpa del vent i el fred.

Café a Setcases i cap a casa (fent una dormideta al cotxe... almenys jo).

L'endemà cruiximents ("agulletes") al braç dret... tot i que no sé atribuir-les a que ahir per fi vaig estrenar els pals per anar a caminar (que ja era hora i han anat molt bé), o a les partides de tennis, amb la Wii, de dissabte... o a les dues coses. una mica, a veure si no hauré triat bé el dia? Els dubtes, afortunadament, però s'acaben de seguida.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 28/02/2010

Quilòmetres: 5 (Aprox).

Desnivell: ± 550 m.

Durada: 3h 15'.

Dificultat: mitjana (hivern, amb raquetes).

Circular: no

Senyalitzada: ?. Inici a Vallter 2000. TRACK Wikiloc

Participants: La Mònica, en Jordi, l'Isa, en Jordi i jo.

Estanys de Tristaina

(Ordino-Arcalís, Andorra)

Una altra de les "clàssiques" d'Andorra. Curta i fàcil, però molt bonica. Tres llacs en un circ glacial espectacular, sempre caminant per prats alpins.

VALL DE TRISTAINA i PUJANT 

ESTANY PRIMER (PUJANT I BAIXANT)

ESTANY DEL MIG

ESTANY DE MÉS AMUNT

DIA BEN APROFITAT

PAUSA BOLETAIRE

Marxem d'hora, a quarts de vuit... bé, per anar a Andorra, potser no tant. L'idea és anar a caminar una mica i aprofitar per comprar alguna cosa... o al revés.

A mig camí, però, l'Isa no s'acaba de trobar bé del tot i decidim canviar de plans. Primer anirem a comprar, passant primer per una farmàcia, i després. si millora, a caminar.

Passem per la farmàcia i pel supermercat. Sortim carregats de tabac, vi, algun licor i uns prismàtics, que no eren cap prioritat... això si, per dinar comprem una barra de pa, tomàquets i embotits... que hi ha crisi.

A la tarda anem a caminar, sembla que l'Isa està millor... només aparentment. Me n'adono de seguida, la deixo enrere!!! (normalment és al revés, ella "tira" molt més que jo!!!). Pugem en poc més de mitja hora al primer llac, poc a poc i anar fent parades.Molt bonic.

Aquí ens separem, ella torna al cotxe i jo faré la volta curta (al costat dels llacs). Hi força possibilitats i diferents combinacions per fer la zona.

Vaig ràpid, perquè no m'hagi d'esperar gaire i perquè és una mica tard (tot i que perquè se'm faci fosc hauria d'encantar-me molt). En un quart arribo a l'estany del Mig, també molt bonic, i en poc més d'un quart més a l'estany de més amunt, encara més bonic.

Torno per l'altre banda dels llacs, tot fent alguna foto més, he anat més ràpid del que em pensava.

I cap a casa.

L'Isa a covar un grip que déu n'hi do!

I jo a buscar bolets, ara que n'hi ha (tot i que no diré a on), d'aquí la pausa a les caminades. 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 11/10/2009

Quilòmetres: 4 (aprox) .

Desnivell: ± 106 m (aprox).

Durada: 1 h 45'.

Dificultat: fàcil

Circular: si, hi ha altres variants (amb diferents durades i grau de dificultat). Inici a  l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís.

Senyalitzada amb marques grogues. TRACK Wikiloc

Participants: l'Isa i jo.

.

Via Romana

(Sant pau de Segúries - Vall de Vianya, el Ripollès - la Garrotxa)

Caminada amb doble interès. Per un costat, la via romana, amb trams molt ben conservats i amb molts dels seus elements originals (un museu a l'aire lliure). Per l'altre, el canvi d'ecosistemes quan es travessa la collada de Capsacosta: al Ripollès fagedes i prats alpins, a la Garrotxa alzinar muntanyenc.

INICI DE LA RUTA A SANT PAU VELL (EL RIPOLLÈS)

FONT DE L'ARÇ

VIA ROMANA

VISTES A LA VALL DE BIANYA

CARTELLS EXPLICATIUS I ELEMENTS ASSOCIATS A LA VIA

(CLAVEGUERAM, PILONS GUARDA-RODES I PEDRERA AMB RODA DE MOLÍ A MIG TALLAR)

JO... A PUNT DE QUEDAR DESHIDRATAT

PAPALLONES

BADANT... COM SEMPRE

AVUI... FENT FOTOS A PAPALLONES

Dec ser l'únic que fa les caminades tardant més que els temps orientatius de ressenyes i cartells???!!! Ostres! mira que és difícil!

Marxo de casa a les 9. Avui vaig sol, no tinc ganes de llevar-me d'hora i puc marxar a l'hora que em dongui la gana.

Començo la caminada per la banda de Sant Pau de Segúries, no gaire convençut. Mirant els mapes sembla millor fer-ho per l'altre (a la vall de Bianya), començant per la pujada forta (de passada, a l'hora que fa menys calor)  i deixant la baixada (i pujada) més planeres cap al mig.

Com sempre, encantant-me fent fotos a floretes, papallones i altres bitxos varis.

Aquest camí és un dels pocs trams de vies antigues que s'ha conservat en relatiu bon estat a Catalunya. Construït pels romans fa 2000 anys, formava part de la via Annia, que unia Figueres amb la la Gàl·lia pel coll d'Ares, un brancal secundari important de la via Augusta. Especialment a la vall de Bianya, n'hi alguns trams molt ben conservats... dubto que les carreteres actuals resisteixin de la mateixa manera el pas del temps.

El camí és, també, un museu a l'aire lliure. Al llarg de tot el recorregut hi ha cartells explicatius que permeten fer-te una idea de des de com es construïen fins a com es vestien els romans que hi viatjaven, a més d'ajudar-te a apreciar els diferents elements constructius (com desguassos, clavegueres o pilons constructius) o associats (com pedreres o hostals). 

L'excursió, a més, té un al·licient afegit. La banda del Ripollès és ombrívola, fresca i recoberta de fagedes i prats on hi pasturen ramats de vaques i ovelles, amb esquelles... no aptes per "pixapins" amb oïdes delicades. Només travessar la collada de Capsacosta i entrar a la Garrotxa, però, el paisatge

canvia radicalment, les vessants  de la Vall de Bianya, més assolellades, estan recobertes d'un espès alzinar muntanyenc.

Arribo a la carretera de Bianya i reculo per on he vingut. Al mig dia i a ple sol. Arribo a dalt gairebé deshidratat, mig marejat... gairebé donant la raó als que diuen que cal llevar-se d'hora... però em refaig amb l'aigua que porto (per una vegada que no m'he oblidat d'agafar-ne!!!) i la de la font de l'Arç (molt bona)

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 27/06/2009

Quilòmetres: 8.

Desnivell: ± 350 m.

Durada: 3 h 15' (badant molt).

Dificultat: baixa.

Circular: no

Senyalitzada amb marques grogues. TRACK Wikiloc

Inici a Sant Pau Vell (o a la Vall de Bianya)

Participants: l'Isa i jo.

Circ de Pessons

(Grau Roig, Andorra)

Cap de setmana a Andorra per fer una de les clàssiques del país. Un llac darrera un altre en el circ glacial granític més gran d'aquest petit estat. En plena primavera, amb els boscos de pi negre amb els nerets florits i els prats alpins plens de flors. La fauna també hi és destacable, i amb una mica de sort es pot veure algun isard o alguna marmota, entre altres.

PASTORELLA, VIOLETA I RANUNCLE PIRINENC (CREC) 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

CAP A ANDORRA

PRATS I LLACS ALPINS

Com que només som 4, decidim marxar el dissabte a mig matí cap a Andorra i passar-hi el cap de setmana... i així diumenge no ens haurem de llevar tan d'hora al matí (tot i que no ho he entès mai, es veu que per anar caminar és gairebé imprescindible).

Ens instal·lem en un càmping de Canillo, el primer que trobem.

Més tard veurem que els altres, com a mínim aparentment, semblem millors, però bé, que hi farem!

Per aprofitar una mica la tarda, mentre els altres tres se'n van de compres a Andorra la Vella, jo en quedo a Canillo a caminar una mica (poc, que demà hi hem de tornar), fins a Sant Joan de Casselles (una bonica ermita romànica a les afores del poble) i fins al poble.

Recordant vells temps, quan hi vaig anar de colònies quan la E.S.O, part, es deia E.G.B. i jo feia vuitè... no vull ni recordar quans anys deu fer, puuuuuuuufffffff!!!!!

Tinc temps de fer, també, una estona de migdiada i de llegir una estona.

Ja tots 4, anem a sopar al poble. Ens fiquem al primer que trobem, amb l'únic criteri que ens agraden les llumetes de fora. El restaurant la Roda. Aquest cop, però, encertem.

L'assortit de patés i els xampinyons farcits de formatge (no recordo quin), molt bons.

I la costella de porc i els entrecots de segon, impressionants.

Quantitat i qualitat, no fem ni postres de tips que estem.

Per acompanyar-ho, aigua de Viladrau (que ja té collons a Andorra) i la típica sangria del Pirineu.

Tot seguit, com que som dissabte un got al pub del càmping.

Fem uns  billars, dos amb dos nois de la zona.

Abans d'acabar ens han donat la mà no sé quantes vegades... fa una mica de ràbia perdre les dues partides amb dos "tius" que a les venes hi deuen portar de tot menys sang.

Tot i això, anem a dormir d'hora.

L'endemà quan ens llevem cauen quatre gotes i decidim dormir una horeta més... que no ens costa gaire. Al cap d'una hora, sense que hagi tornat a ploure, ens llevem i mentre fem els entrepans, torna a ploure una mica.

Tot i això, com que no sembla que hagi de ploure molt i fins i tot es veu alguna clariana, lluny, però clariana, marxem igualment, tement que no serà el nostre dia.

Ens costa trobar un bar obert de camí, però al final ho aconseguirem. Andorra, en aquesta època, sembla la Costa Brava a l'hivern (lògic, també). Fem un cafè amb llet i una cola.

Comencem a caminar tard, però comencem.

Des de Grau Roig.

1 Km fins al refugi sempre de pujada. La part més forta de la caminada. A l'estiu, segons hem llegit per internet, hi pugen minibusos... però estem de sort.

Un cop a dalt veiem que hi ha algun cotxe petit... ens ho podíem haver estalviat!!!!

Bé, el camí és bonic, però el que realment val la pena es troba a partir del refugi.

El cel està com estarà tota la caminada, núvols i clarianes.

Des del refugi i, ara ja sí, ben segurs que seguim el camí correcte (empalmem amb el GR-7, que ens guiarà tota l'estona) comencem a enfilar els estanys del circ de Pessons (el circ glacial granític més gran d'Andorra).

Són una successió d'estanys i alguns estanyols comunicats entre si.

Tots tenen el seu encant, la caminada és realment bonica.

I encara més en aquesta època, en que encara hi ha força congestes de neu i als prats moltes plantes florides.

I jo en trec dues coses que tenia moltes ganes de fer (no em feu dir perquè):

 - Veure estanys de muntanya, ara feia molt temps que no feia... me n'he assegurat ben bé.

- Passejar-me per prats alpins florits i veure algues flors típiques, com les gencianes o els narcisos.

Per acabar d'arrodonir l'excursió, veiem molt bé una marmota. També en trec les ganes de veure fauna de muntanya, com, també i entre altres, la merla d'aigua (sempre m'ha fascinat veure com un ocell, no gaire més gros que un pardal, es capbussa en els torrents de muntanya),  i que vaig veure ahir a Canillo.

Ens dutxem i sortim del càmping a dos quarts de cinc... sense que ningú ens digui res. Com que no tenim pressa passem pel port d'Envalira i la collada de Tosses.

Recordem, també, vells temps.

A l'alçada de Montesquiu i Sant Quirze la C-17 està en obres i els trànsit es desvia cap a l'interior d'aquestes poblacions. Una hora de cua per culpa del "putu" semàfor de Sant Quirze. Sense cap mosso enlloc... potser esperant que la cua arribi a Ripoll o Ribes de Freser...  com fa una pila d'anys.

FITXA TÈCNICA 

Data: 14/06/2009

Quilòmetres: 8 (aprox) .

Desnivell: ± 530 m (aprox).

Durada: 3 h (amb parades).

Circular: no

Dificultat: mitjana (baixa des del refugi)

Senyalitzada a partir del refugi, marques blanques i vermelles del GR-7.

Inici a Grau Roig. TRACK Wikiloc

Participants: l'Isa, en Jordi, en Jako i jo.

Torrent de la Cabana

(Campdevànol, el Ripollès)

Entre pinedes de pi roig, un gorg darrera un altre, cada cop més bonics. Si la temperatura acompanya, conviden al bany. Caminada espectacular.

PAISATGE DE BAIXADA I CAVALLS... PERILLOSOS? 

I EL BANYADOR???

QUE FEM TARD???

Marxem tard, bé, a les 9... tot un rècord!!!

Fem el cafè de rigor, a Campdevànol, i comencem a caminar cap a les 10 o 1/4 d'onze.

A tota pastilla... sembla que anem tard, tant que fins i tot ens passem un desviament (tot i que la caminada està molt ben senyalitzada).

Reculem un trosset i cap amunt... fotent-nos de calor.

I ahir patint per si plouria o faria fred. Porten cangurs, capelines i fins i tot, algú, un forro polar!!! I el banyador a l'armari!!!!

Hòstia... com el trobem a faltar!!!

Els gorgs són moooooooolt bonics (però molt) i ens entretenim més o menys a tots... i tots conviden a banyar-s'hi

(collons! quina calor!!!!).

Bé decidim tornar un altre dia, només a banyar-nos, snif!

Des de l'últim gorg, una mica de pujada fins al collet del Daguí i baixada fins al punt de sortida, esquivant uns perillosos cavalls i unes vaques encara pitjors. L'Isa gairebé arriba a baix amb un temps rècord.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 24/05/2009

Quilòmetres: 9,250

Desnivell ± 218 m.

Durada: 2 h 30'.

Circular: si, inici a la Font de Querol.

Dificultat: baixa.

Senyalitzada amb marques grogues. Inici a la Font de Querol. TRACK Wikilog

Ressenya a www.campdevanol.org

Participants: la Carme, en "Rojus", l'Isa, en Jordi, l'Isa i jo.

Sant Martí de Talaixà

(Sadernes, la Garrotxa)

Com que el riu baixa ple i està plovent hem de deixar estar la caminada fins a Sant Aniol d'Aguja per un altre dia. Per treure'ns les ganes de caminar, però, decidim pujar fins a Sant Martí de Talaixà.

SANT MARTÍ

EL RIU

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

INTENT FALLIT

PERÒ TORNAREM

Per ser originals i amb la idea d'estrenar el túnel de Bracons (tot i que d'entrada no n'erem massa partidaris, però ja que està fet, ho aprofitarem... quina coherència!), anem a fer una caminada a la Garrotxa.

La idea és anar de Sadernes a Sant Aniol d'Aguja, una clàssica que no hem fet... però el dia no acompanya. Plou i a informació ens aconsellen no fer-la (ara, que ben mirat, potser també ens podíem haver imaginat que anar a fer una excursió al costat d'un riu, després de dos dies de pluja, tampoc era un gran idea).

Total que, ja que som aquí, en decidim fer un tros (fins a Sant Martí), tot i la pluja, que continua caient... és el que té no tenir massa seny (el que han tingut, les tres baixes d'última hora).

Xops arribem a dalt, esmorzem una mica i "visitem" l'ermita de Sant Martí de Talaixà.

Tornem per on hem vingut, ara una baixada que ens carrega força els genolls, per la pendent i les pedres... continua plovent.

Un cop a baix, camí de Sadernes una altre vegada, la pluja afluixa una mica i podem fer alguna foto més de la riera i el paisatge.

Marxem amb moltes ganes de tornar un altre dia, que faci sol, per completar l'excursió. Amb prou feines n'hem fet una tercera part,  sempre amb pluja, i sembla que... amb sol... ha de ser molt més maca... i, en teoria, encara faltava el millor!!!

FITXA TÈCNICA 

Data: 12/04/2009

Quilòmetres: 9.5 (aprox).

 Desnivell: ± 400 m.

Durada: 3 h llargues.

Circular: no.

Dificultat: Baixa-mitjana

Senyalitzada (veure riera de Sant Aniol).

Inici a Sadernes.

Participants: la Tina, la Carme, l'Isa, en Jordi i jo.