ESTANYS DE BAIAU

Alins (16/07/2015)

13.0 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 680 m

Durada: 5 h

AVETOSA DE BONABE

Alt Àneu (17/07/2015)

6.8 Km (circular)

Desnivell: ± 150 m

Durada: 3 h

BAIASCA

Baiasca (17/07/2015)

4.1 Km (circular)

Desnivell: ± 210 m

Durada: 2 h

BORDA DE LLOSAUS

Ginestarre (17/07/2015)

4.1 Km (circular) / Desnivell /

Desnivell: ± 350 m

Durada: 2 h

ESTANY DEL PORT

Lladorre / Tavascan (18/07/2015)

6.1 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 490 m

Durada: 4 h

COMES DE RUBIÓ

Rubió (29/07/2015)

13.0 Km (circular)

Desnivell: ± 450 m

Durada: 4 h 30'

SANT JOAN DE L'ERM

Montferrer i Castellbó (18/08/2015)

9.9 Km (circular) / Desnivell /

Desnivell: ± 400 m

Durada: 3 h 30'

Boscos de Sant Joan de l'Erm

Bonica caminada pels boscos de Sant Joan de l’Erm, amb alguns arbres de dimensions considerables (pinedes de pi roig, avetoses i pinedes de pi negre). Des de de Sant Joan De l’Erm Vell, a més, les vistes a la zona són molt boniques.

LLUNY

Dues hores i mitja en cotxe. Començo a caminar, amb les cames mig entumides, a quarts d’una, però les previsions són que ha de fer sol i de pluges no se n’esperen (i no en fa gens de pinta).

A Sant Joan de l’Erm, al refugi, hi ha una zona de càmping, una àrea de pícnic i un restaurant. Tot i això, només poc metres després de deixar-ho tot enrere comença una excursió ben tranquil·la i força solitària (em creuaré amb ben poca gent, ara que l’hora potser també hi ajuda).

La primera part, de baixada, és per bonics boscos de pi roig. Fins arribar al barranc del Forcat, on el camí passa per costat del torrent, en un passeig planer i agradable. Més endavant el travesso i el camí s’enfila i planeja, també per boscos de pi roig, ara barrejats amb avets (ara una mica més, ara una mica menys). Arbres que tot sovint estan coberts per un curiós liquen: les barbes del caputxí. Alguns tenen una mida considerable (apareixen durant tot el camí), monumentals. De tant, també, alguna bonica mallerenga emplomallada es deixa veure bé.

Mig camí. Arribo a la Font del Cobert, on aprofito per beure una mica d’aigua, fresca, fresca. Avui no em refresco, de fet gairebé fa fresca i el sol, quan arriba, es posa molt bé. Pocs metres més enllà les ruïnes de Sant Joan de l’Erm Vell, un antic santuari destruït durant la Guerra Civil. Ara un mirador fantàstic a la vall on és i a les muntanyes que l’envolten.

Uns pocs metres més enllà el camí ofereix dues alternatives, una d’un pel més curta i ben planera, i una altra que s’enfila una mica més. Trio la segona i de seguida pujo entre avets, aquí més abundants que el pi roig. A mitja pujada, però, el bosc torna a canviar, ara passejo per un bosc de pi negre (igual de bonic que els anteriors).

A l’alçada de la Culla, un bonic pla i punt més alt de la caminada, la sorpresa del dia. Un ocell que no havia vist mai: un picot negre, amb un cant inconfusible i difícil d’oblidar.

Baixo una mica i ho aprofito per dinar... al sol! Baixo una mica més, fins a retrobar els boscos de pi roig, i poc després el refugi de la Basseta, des d’on he sortit. Aprofito la font per veure una mica, sense refrescar-me, I cap a casa. Content, segurament ha estat l’última caminada pels Pirineus més occidentals de l'any, i ha valgut la pena, tot i la distància.


Fitxa Tècnica

Data: 18/08/2015

Kilòmetres: 9.9

Desnivell ± 400 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades).

Circular: Sí. Inici al Refugi de la Basseta (Estació d'Esquí de Sant Joan de l'Erm).  

Dificultat: baixa.

Ressenya

Ben senyalitzada (com a "Boscos de Sant Joan de l'Erm", ruta llarga), amb marques grogues i pals indicadors (és pot fer una versió una miqueta més curta i amb la meitat de desnivell, igualment ben senyalitzada). Més informació aquíTRACK Wikiloc.


Fotos

Comes de Rubió

Bonica ruta pels boscos de pi negre de les Comes de Rubió i el preciós Pla Muntaner. Pel camí gaudirem, també, de grans vistes als Pirineus i els Prepirineus.

EL PIRINEU MÉS OBLIDAT

Desparo la tenda, pago, i cap a casa. De camí, però, faré una parada per aprofitar el dia i el viatge. Passo, també, pel port de la Bonaigua, per fer el turista... i fer una ullada per futures caminades (en aquesta zona me’n falten moltes!).

Arribo a un altre port, el del Cantó, a les onze i començo a caminar. Hi ha algun núvol i em fa una mica de por mullar-me una mica més endavant (al principi m’ho agafaré a bon ritme)... tot i que al final no farà res (de seguida aniré a ritme normal).

La pista al principi baixa entre boscos de pi roig. A la que gira a la dreta, però, comencen els boscos de pi negre que pràcticament ja no em deixaran fins al final. També és comença a enfilar, tot i que de forma més aviat suau.

Poc abans d’arribar al refugi de Rubió el bosc està esclarissat per afavorir la ramaderia. Un bon exemple de gestió forestal.

Al voltant del refugi el torrent de les Comes de Rubió forma bonics meandres. A partir d’aquí segueixo una altre ruta, que fa la volta a les Comes de Rubió per la seva part més alta. Sempre entre bonics boscos de pi negre i passant per l’Estanyet de Davall, un petit estanyol temporal ben bonic i ara ple de cap-grossos (i algunes granotes que han acabat de superar aquest pas).

Més endavant, en algunes clarianes, les vistes s’obren cap al pic de l’Orri, amb dues grans antenes (un lloc que, després de les vistes que veure més endavant, segur que val la pena pujar-hi... i ho faré algun dia).

Al coll de Rubió (a la Roca Senyada) deixo la “volta a les Comes de Rubió” i continuo per la ruta per on he començat. Passo per una carena i ara, a més de les al pic de l’Orri i la mateixa Vall, les vistes s’obren molt més enllà, deixant-se veure bona part dels Pirineus centrals (per desgràcia no sé posar noms als cims) i el Cadí.

Em refresco a la font del Pla Muntaner i, després de beure una mica (no fa gaire calor), giro a l’esquerra cap al prat que li dona nom. El Pla Muntaner és un indret molt bonic amb unes vistes fantàstiques que encara van més enllà de les que he anat veient: la serra del Verd, Boumort, el Montsec...

La baixada, amb bones vistes, ara, a la zona del Port del Cantó, és ràpida... tot i que començo a notar, una mica (poc), el cansament dels tres últims dies. D’aquí ja només queda tornar cap a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 29/07/2015

Kilòmetres: 13.0

Desnivell ± 450 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades).

Circular: Sí. Inici al Port del Cantó.  

Dificultat: baixa.

Ressenya

Senyalitzada (combinació de rutes: ressenyes i informació aquí i aquí).

Del Port del Cantó seguim la pista que puja al refugi (pal indicador, a la dreta de la carretera en direcció Sort). Un cop al refugi les marques grogues i els pals indicadors de la "Volta a les Comes de Rubió" (començant la volta circular per la banda esquerra). Al coll de Rubió, a la Pedra Senyada (una mena de menhir), a la cruïlla de pistes continuem recte (el refugi queda a 900 metres, a la dreta). No hem de fer cas a les distàncies a Port del Cantó, ja que farem drecera. Més endavant la pista es bifurca, si seguim per la que s'enfila a la dreta anirem directe al Prat Muntaner sense passar per la Font. Jo vaig seguir per la principal i un cop a la font vaig girar a la dreta pel mig del prat (pista difuminada) fins anar a parar al Prat Muntaner. Al Part hi ha l'únic punt "delicat", aquí cal seguir per la pista més marcada i un cop es desdibuixa, continuar recte, deixant un petit turó a l'esquerra, per entrar al bosc, passar pel costat d'un abeurador i trobar novament el camí, que es torna a fer evident (unes plaques de Port Ainé amb la lletra D i marques grogues ens ajudaran. Amb el mapa de la ressenya, en tot cas, també farem). TRACK Wikiloc


Fotos

Estany del Port i de Mariola

Caminada curta però molt bonica fins als estanys del Port i de Mariola. Molt bells, són dels pocs que es van salvar de les regulacions hidroelèctriques. Part de la ruta forma part, també, dels Camins de l’Exili.

IMPROVISANT

Desparo, carrego el cotxe i marxo del càmping. Amb un petit canvi de plans, en principi. Abans de fer la caminada prevista, a mig camí, en faré una altra de curta per la zona.

A les deu sóc a l’aparcament de la Font (després de pujar per una pista una mica precària, amb paciència). Em començo a enfilar entre prats i un matollar. El punt on haig d’arribar sembla evident, i més o menys ho serà, tot i que d’entrada prefereixo no fiar-me’n massa.

Poc després de la pujada arribo al destí del dia: el bonic estany del Port. M’hi entretinc una bona estona fent fotos. Val molt la pena. No sé si és el croissant que, excepcionalment, m’he menjat per esmorzar, però avui em noto amb forces (valgui pels dies de “pajares”). Dubto una mica entre pujar fins al Port, però al final em decideixo per l’Estany de Mariola (que he vist a l’aparcament, amb el camí marcat i no massa més amunt, cosa que no sabia). La caminada se m’allargarà una mica, però valdrà la pena.

Un tros de pujada més, a la part final, tot parlant amb una parella simpàtica de Mora d’Ebre i Tarragona (se’ls nota en l’accent, com a mi el de la Plana, suposo). I arribada al segon estany, el de Mariola. És un dels més grans dels Pirineus catalans i el segon més gran de la zona, després del de Tavascan. Molt bonic. Les vistes a la vall també valen la pena. No tindré temps de fer la caminada que tenia prevista, però no me’n penedeixo.

Baixo molt ràpid. Dino al cotxe, i cap a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 18/07/2015

Kilòmetres: 15.1

Desnivell ± 490 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Circular: No. Inici a l'apacament de la fons de la Costa.  

Dificultat: baixa.

Ressenya

Senyalitzada (molt fàcil). Fins a l'estany del Port amb marques de GR (tot i que només cal seguir el camí més fresat). Fins a l'estany de Mariola marques blaves i fites (el camí comença en un pont trencat al costat d'una cabana). Sempre amunt, seguint fites i marques tampoc hi ha altres camins on equivocar-se. TRACK Wikiloc.

Nota: la pista per arribar a l'aparcament està en un estat força precari per cotxes baixos (tot i que s'hi pot arribar amb molta cura, tal i com vaig fer jo).


Fotos

Borda del Bringué (o de Llosaus)

Bonica caminada entre Ginestarre i la Borda de Bringué (o Llosaus), tradicional, l'única que queda amb la coberta de palla (reconstruïda).

NO ES VEIA A VENIR

Tercera i última caminada del dia. Una mica més al nord. Els núvols han crescut, però encara és relativament d’hora (quarts de cinc) i calculo que si m’afanyo potser els ruixats no m’atraparan, es veuen relativament lluny. La caminada, a mes, és curta.

La Primera parada és només baixar del cotxe: Santa Maria de Ginestarre, una església romànica del segle XI amb modificacions del XVII. Al seu interior hi ha la reproducció de les pintures romàniques que es troben al MNAC, però està tancada (quedarà pendent per un altre dia).

El punt de sortida està molt ben indicat... però de seguida m’equivoco de camí (al track surt la ruta correcte, amb l’afegitó que hi vaig fer, al revés de com la vaig fer). Les marques són molt escasses. Per sort porto una mica de mapa i em vaig orientant (de fet, això ho sabré després), vaig per un camí paral·lel però més avall. Camino entre prats de dall, alguns abandonats, amb bones vistes a la vall. No hi ha ombres, però amb el cel una mica tapat, tampoc fa gaire calor.

Arribo a l’alçada que hi hauria d’haver la borda, conscient que no vaig pel camí correcte ja que no he fet, ni de bon tros, el desnivell que hauria d’haver fet. Decideixo tirar amunt mentre vagi trobant camins que pugin. Al final ho faig una mica pel dret entre prats... acompanyat d’una família de senglars que es deixa veure bastant bé.

Quan estic a punt de deixar-ho estar i recular veig la paret d’una borda amb el que sembla una placa informativa. Decideixo arribar-hi (i recular a partir d’aquí, ho sigui o no). Ho és. Arribo a la borda de Bringué (o Llosaus), diuen l’única que queda amb el tradicional sostre de palla. Restaurada, però no deixa de ser curiós i està prou bé.

La tornada en principi ha de ser més fàcil. Ho faré més o menys pel camí correcte, quan la multitud de camins de vaques no en confonen, tot gaudint de les vistes, ara més enllà (suposo que veig, entre altres, les muntanyes d’Aiguestortes).

 Camino tranquil també. El ruixat del dia sembla que és davant meu i no ve cap a mi, se’n va cap a la dreta... el que no podia veure era el que m’arribava pel darrere la muntanya. Per sort, però, les primeres quatre gotes comencen a caure quan arribo al cotxe. Aquesta vegada he fet els càlculs bé.

Cansat i content, ha set un dia molt complert i variat, torno cap al càmping a descansar.


Fitxa Tècnica

Data: 17/07/2015

Kilòmetres: 4.1

Desnivell ± 350 m.

Durada: 2 h (amb parades).

Circular: No, però s'hi pot fer tal com vaig fer jo.

Dificultat: baixa (veure orientació a sota).

Ressenya

No senyalitzada (només a l'inici). A la part final els nombrosos camins fets per les vaques ens poden despistar, és per això que cal portar mapa o TRACK Wikiloc (igual que per fer-la circular, en que cal baixar pel dret pels prats de davant la casa fins a trobar un camí ample cap a la dreta). No és massa complicat... però poc recomanable pels que no tinguin massa sentit de l'orientació.


Fotos

Itinerari de Sant Bartomeu de Baiasca

Passeig agradable al voltant del poble de Baiasca (amb una església amb pintures romàniques originals), per prats i avellaners, tot passant per les ruïnes de Sant Sebastià.


ENCERTAT

Amb les forces refetes, em menjo els entrepans de dinar de camí... i més tard del que tenia previst, començo a caminar a ple migdia. Sota el sol. Ho he calculat bé, més al sud, aquí no hi ha cap núvol i els veig créixer més amunt. El que no he tingut en compte, tampoc ho sabia, és que pel camí pràcticament tampoc trobaré cap ombra.

Començo a caminar a Baiasca i després d’una curta pujada arribo a la primera parada del dia: Sant Bartomeu. Les ruïnes de l’església romànica del segle XI. Un cop vista continuo amunt, entre avellaners i prats, sovint amb bones vistes a la zona.

Travesso, també, un parell de torrents. Tot i que la calor és suportable, ho aprofito per refrescar-me.

Arribo un altre cop al poble de Baiasca i vaig cap a l’església. Està en obres i les pintures no es poden visitar, que hi farem! Haurem de tornar un altre dia. De fet una de les coses que em quedaran pendents en aquesta zona és fer, algun dia, una ruta per les seves esglésies i ermites romàniques (en cotxe, però). Els paletes no sabem dir-ne quan es podrà fer. El forn de pa comunitari també està tancat i no hi ha horaris enlloc (bé, som divendres i trobo normal que no estigui obert... però alguna indicació estaria bé).


Fitxa Tècnica

Data: 17/07/2015

Kilòmetres: 4.1

Desnivell ± 210 m.

Durada: 2 h (amb parades).

Circular: Sí. Inici a l'aparcament a l'entrada del poble de Baiasca.   

Dificultat: baixa.

Ressenya

Ben senyalitzada amb marques grogues i pals amb la petjada d'un gall fer (només cal fer atenció passat el segon rierol, en què el camí es bifurca i hem d'anar amunt (recte, amb el camí més fresat, s'acaba en una espesa avelleneda. No és complicat però és fàcil despistar-se si no s'està al cas, tot i que les marques són visibles). TRACK Wikiloc.

Nota: a la zona hi ha un parell de rutes mes, comencen al mateix lloc i tenen diferents llargades (en principi, no les he fet, també estan senyalitzades).


Fotos

Avetosa de Bonabé

Curta ruta circular per gaudir d'una de les avetoses més boniques del nostre país.

SANT IBUPROFÈ

Avui en lloc d’una de més o menys llarga, en faré tres de curtes. Això sí, prèvia parada a la Farmacia, compeed pel peu i ibuprofè per l’espatlla, que déu n’hi do el mal que em fa (el cop al cul al final ha set menys del que semblava)... com aquell qui diu, m’ho emporto passat... només sortir, a un banc del costat. Per sort, també he agafat les sabates “velles” per caminar. Començaré per Bonabé, preveient que és on és més probable que plogui a la tarda (si ho fa).

El camí per arribar-hi ja és bonic. De fet, si ho arribo a saber potser començo la caminada al refugi de Fornet (encara que això voldria dir fer-ne només una)... ho sabré per si mai torno. Entre una cosa i una altra m’hi poso passades les deu.

Surto del Pont de la Perosa i segueixo al costat del riu, la Noguera Pallaresa en el seu tram més alt, d’entrada entre avellaners i algun prat. Poc després passo pel barranc de la Tinta, amb un bonic salt d’aigua al costat del riu. En aquest punt es poden veure, també, els efectes de les allaus, que s’enduen tot el que trobem per davant i fins i tot travessen el riu doblegant els bedolls de l’altra banda. Unes conseqüències que tornaré a veure poc més endavant, al barranc de Raspmala, on hi ha un altre salt d’aigua encara més bonic.

Passat el barranc passo pel bosc de Raspmala, una pineda de pi roig que veig una mica d’esquitllada. Avui no veure isards, però ho compensa un llangardaix verd que deixa que el contempli bé. De seguida travesso el riu per un pont de fusta.

Passat el riu m’enfilo una mica i es comencen a veure els primers avets. De seguida travesso la magnífica avetosa de Bonabé (de fet, el que m’ha fet escollir aquesta caminada). Val la pena. A més, de tant en tant alguna clariana deixa veure els cims que envolten la vall.

Cal al final de la caminada l’avetosa torna a deixar pas als prats. Just on hi ha una placa en homenatge a Joan Coromines que fa de bon mirador de la vall, bonica.

De moment els núvols inexistents quan he arribat, comencen tot just a aparèixer. Primer “objectiu” aconseguit... i gràcies al ibuprofè, sense gaires molèsties .


Fitxa Tècnica

Data: 17/07/2015

Kilòmetres: 6.8.

Desnivell ± 150 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Circular: Sí. Inici a l'aparcament del pont de la Perosa.

Dificultat: baixa.

Ressenya

No senyalitzada peró molt fàcil. Sortint de l'aparcament cal pendre la pista que marxa a la dreta pel costat del riu (amb marques de GR). Poc més endavant es bifurca i prenem la de l'esquerra (deixant el GR), passem sempre més o menys pel costat del riu (que ens queda a l'esquerra). La pista s'acaba convertint en un corriol que va a parar a un pont de fusta (ull! tot i que el camí continua al costat del riu). Travassem el pont i prenem la pista que puja a l'esquerra. Aquesta pista desemboca en una de més ampla, que seguim a l'esquerra fins a arribar al cotxe (a la sortida de l'avetosa, on hi ha una placa en Homenatge a Joan Coromines podem fer una mica de drecera baixant pel costat de la borda de la Perosa, amb el cotxe ja a la vista). TRACK Wikiloc.

Nota: la pista per arribar a l'aparcament no és cap marevella, però s'hi circula bé. Si volem allargar una mica l'excursió (uns 10 Km entre anada i tornada) una bona alternativa és justament pujar aquesta pista a peu des del refugi de Fornet.


Fotos

Estanys de Baiau

Caminada espectacular fins als llacs d’Escorbes i de Baiau. Un trosset de GR-11 que s’enfila entre pins negres i prats fins al Circ de Baiau.

ES VEIA A VENIR

Tres hores de cotxe i una per acampar, més o menys. A Llavorsí, que em farà de “camp base” durant tres dies. Temps just però suficient per començar a caminar a quarts de dues, jugant-me-la una miqueta.

Deixo el cotxe al Pla de la Molinassa i en començo a enfilar per la vall, entre pinedes de pi negre, amb algun avet i alguns bedolls, i envoltada per cims. Només venir en cotxe ja val la pena. Poc després arribo al Pla de Boet, molt bonic, una gran clariana recoberta de prats amb rius retorçats. Aquí tinc una sensació estranya... al anar al reves que tothom (em creuo amb cinc o sis persones). La caminada, però, no és llarga ni el desnivell massa fort i en principi hauria de tenir temps de sobres... i encara fa sol, tot i que ja es comença a veure algun núvol, però de moment a les muntanyes del costat i, perquè caigui algun ruixat en tot cas encara falta estona.

Passo pel Pla d’Arcalís, ben bonic, i una mica més amunt començo a deixar enrere les pinedes per passar pels prats que m’acompanyaran fins al final. També les primeres mulleres (algunes de seques, tot i que sent a finals de juliol no m’estranya). El paisatge que envolta la vall sempre és espectacular.

El camí de tant en tant es difumina, però sempre es veu alguna fita o marca que m’ajuda a trobar-lo (tampoc és massa complicat). A mitja pujada m’adono que he fet un error de principiant: estreno calçat... i hem comença a encetar un taló. Que hi farem, no porto res (ni per curar-ho després), però no em vull perdre la caminada per això.

Arribo als estanys d’Escorbes, molt bonics i amb sorpresa inclosa. Hi ha un ramat d’isards a l’altra banda. N’aconsegueixo comptar fins a dotze, tot i que em sembla que n’hi algun més. Baixant els tornaré a veure, són una mica més amunt, caminant... i n’hi ha més d’una trentena. No estic acostumat a veure’n tants de cop (i més avall encara en veure cincs més).

Des dels llacs el refugi queda a la vista, cosa que agraeixo. La veritat és que la pujada és d’aquelles una mica traïdores, va fent replans i quan et penses que ja arribes, o veuràs el final, ve un altre replà, i així anar fent.

De seguida arribo als llacs de Baiau i m’hi entretinc una bona estona, també ho aprofito per menjar una mica. El paisatge és meravellós.

He estat de sort. Passo pel costat del refugi Montfort i començo a baixar... i s’acaba el sol. Les tempestes que han crescut a les muntanyes del costat sembla que ara volen venir cap aquí. Optimista de mena com sóc calculo que arribaré a baix sense tombar la pluja... previ avís de quatre gotes, m’enganxa a mitja baixada. Llamps, trons i pedra inclosa. Em refugio sota un rodal d’arbres, el més semblant a un bosc que trobo, al voltant tot són arbres aïllats (que encara és pitjor). Vaig bé de temps però tampoc m’hi puc encantar gaire. Quan afluixa una mica (amb una mica de por, pels llamps, la pluja no em preocupa gens), però, vaig baixant a bon ritme... el que fa que rellisqui i em foti una gran nata. Un bon cop al cul (la banda esquerra per ser exactes) i una bona estrebada al braç de la mateixa banda, a l’intentar parar la caiguda. I això... sumat a l’encetat del peu. Malgrat tot, però, la caminada ha valgut la pena i ho tornaria a fer.


Fitxa Tècnica

Data: 16/07/2015

Kilòmetres: 13.0

Desnivell ± 680 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Circular: No. Inici a l'aparcament de la Molinassa (al final d'una pista forestal que surt d'Àreu).

Dificultat: baixa.

Ressenya

Senyalitzada. Només cal seguir les marques del GR-11 (blanques i vermelles). El camí a vegades es desdibuixa una mica, però de seguida es veu alguna fita i/o les marques (i no té cap dificultat). TRACK Wikiloc.

Nota: la pista per arribar a l'aparcament no està massa bé, però amb compte amb un cotxe petit, com el meu, s'hi arriba sense problemes.


Fotos