pessons

CIRC DE PESSONS

(GRAU ROIG - ANDORRA)

Data: 14/06/2009

Quilòmetres: 8 (aprox) .

Desnivell: ± 530 m (aprox).

Durada: 3 h (amb parades).

Circular: no

Senyalitzada a partir del refugi, marques blanques i vermelles del GR-7.

Inici a Grau Roig.

Participants: l'Isa, en Jordi, en Jako i jo.

CAP A ANDORRA

PRATS I LLACS ALPINS

Clica sobre les imatges per veure-les més grans

CANILLO (SANT JOAN DE CASSELLES)

ESTANY PRIMER

ESTANY FORCAT (Esmorzar)

ESTANY RODÓ

PUJANT, "PRAT" DE NARCÍS PIRINENC

ESTANY DE MELIGAR

ESTANY (SENSE NOM)

PUJANT

ESTANY DE LES FONTS

ESTANY DEL CAP DE PESSONS

ESTANY (SENSE NOM)

NERET, GENCIANA ALPINA, HERBA DEL VENT I ANDROSAOE CARNEA (CREC)

PASTORELLA, VIOLETA I RANUNCLE PIRINENC (CREC)

Com que només som 4, decidim marxar el dissabte a mig matí cap a Andorra i passar-hi el cap de setmana... i així diumenge no ens haurem de llevar tan d'hora al matí (tot i que no ho he entès mai, es veu que per anar caminar és gairebé imprescindible).

Ens instal·lem en un càmping de Canillo, el primer que trobem.

Més tard veurem que els altres, com a mínim aparentment, semblem millors, però bé, que hi farem!

Per aprofitar una mica la tarda, mentre els altres tres se'n van de compres a Andorra la Vella, jo en quedo a Canillo a caminar una mica (poc, que demà hi hem de tornar), fins a Sant Joan de Casselles (una bonica ermita romànica a les afores del poble) i fins al poble.

Recordant vells temps, quan hi vaig anar de colònies quan la E.S.O, part, es deia E.G.B. i jo feia vuitè... no vull ni recordar quans anys deu fer, puuuuuuuufffffff!!!!!

Tinc temps de fer, també, una estona de migdiada i de llegir una estona.

Ja tots 4, anem a sopar al poble. Ens fiquem al primer que trobem, amb l'únic criteri que ens agraden les llumetes de fora. El restaurant la Roda. Aquest cop, però, encertem.

L'assortit de patés i els xampinyons farcits de formatge (no recordo quin), molt bons.

I la costella de porc i els entrecots de segon, impressionants.

Quantitat i qualitat, no fem ni postres de tips que estem.

Per acompanyar-ho, aigua de Viladrau (que ja té collons a Andorra) i la típica sangria del Pirineu.

Tot seguit, com que som dissabte un got al pub del càmping.

Fem uns billars, dos amb dos nois de la zona.

Abans d'acabar ens han donat la mà no sé quantes vegades... fa una mica de ràbia perdre les dues partides amb dos "tius" que a les venes hi deuen portar de tot menys sang.

Tot i això, anem a dormir d'hora.

L'endemà quan ens llevem cauen quatre gotes i decidim dormir una horeta més... que no ens costa gaire. Al cap d'una hora, sense que hagi tornat a ploure, ens llevem i mentre fem els entrepans, torna a ploure una mica.

Tot i això, com que no sembla que hagi de ploure molt i fins i tot es veu alguna clariana, lluny, però clariana, marxem igualment, tement que no serà el nostre dia.

Ens costa trobar un bar obert de camí, però al final ho aconseguirem. Andorra, en aquesta època, sembla la Costa Brava a l'hivern (lògic, també). Fem un cafè amb llet i una cola.

Comencem a caminar tard, però comencem.

Des de Grau Roig.

1 Km fins al refugi sempre de pujada. La part més forta de la caminada. A l'estiu, segons hem llegit per internet, hi pugen minibusos... però estem de sort.

Un cop a dalt veiem que hi ha algun cotxe petit... ens ho podíem haver estalviat!!!!

Bé, el camí és bonic, però el que realment val la pena es troba a partir del refugi.

El cel està com estarà tota la caminada, núvols i clarianes.

Des del refugi i, ara ja sí, ben segurs que seguim el camí correcte (empalmem amb el GR-7, que ens guiarà tota l'estona) comencem a enfilar els estanys del circ de Pessons (el circ glacial granític més gran d'Andorra).

Són una successió d'estanys i alguns estanyols comunicats entre si.

Tots tenen el seu encant, la caminada és realment bonica.

I encara més en aquesta època, en que encara hi ha força congestes de neu i als prats moltes plantes florides.

I jo en trec dues coses que tenia moltes ganes de fer (no em feu dir perquè):

- Veure estanys de muntanya, ara feia molt temps que no feia... me n'he assegurat ben bé.

- Passejar-me per prats alpins florits i veure algues flors típiques, com les gencianes o els narcisos.

Per acabar d'arrodonir l'excursió, veiem molt bé una marmota. També en trec les ganes de veure fauna de muntanya, com, també i entre altres, la merla d'aigua (sempre m'ha fascinat veure com un ocell, no gaire més gros que un pardal, es capbussa en els torrents de muntanya), i que vaig veure ahir a Canillo.

Ens dutxem i sortim del càmping a dos quarts de cinc... sense que ningú ens digui res. Com que no tenim pressa passem pel port d'Envalira i la collada de Tosses.

Recordem, també, vells temps.

A l'alçada de Montesquiu i Sant Quirze la C-17 està en obres i els trànsit es desvia cap a l'interior d'aquestes poblacions. Una hora de cua per culpa del "putu" semàfor de Sant Quirze. Sense cap mosso enlloc... potser esperant que la cua arribi a Ripoll o Ribes de Freser... com fa una pila d'anys.

Si voleu afegir algun comentari m’envieu un correu i ja ho faré.

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades