SANT JERONI

Montserrat (13/04/2008)

9-10 Km (circular)

Desnivell: ± 516 m

Durada: 3 h

RUTA DE LES ERMITES

Monistrol i Collbató (12/01/2013)

14 Km (circular)

Desnivell: ± 1000 m

Durada: 5 h

FRARES ENCANTATS

El Bruc (12/05/2013)

7.8 Km (circular)

Desnivell: ± 850 m

Durada:5 h 30'

COLLBATO - EL BRUC

Collbató i el Bruc (30/12/2013)

10.2 Km (circular)

Desnivell: 250 m

Durada: 3 h

ALBARDA CASTELLANA

Collbató (26/12/2015)

8.4 Km (travessa)

Desnivell: ± 800 m

Durada: 5 h

EL MONTGRÓS

Marganell i el Bruc (14/05/2017)

11.0 Km (circular)

Desnivell: ± 800 m

Durada: 6 h

L'ELEFANT

Monistrol de Montserrat (05/11/2017)

7.8 Km (anar i tornar)

Desnivell 500 m

Durada: 5 h

L'Elefant (o Roca de Sant Salvador)

Gran caminada per alguns dels racons més bonics de Montserrat, amb grimpada final amb un toc d’aventura. Des del cim de l’Elefant les vistes són sensacionals.

DE TOT UNA MICA

Hem quedat a les deu a Santa Cecília. A Monistrol, però, l’accés al Monestir està tallat per la Montserratina (una cursa de bicis) i el mosso ens diu que obriran a les deu, que no val la pena anar a fer la volta pel Coll de la Maçana... total, que efectivament obren a les deu, però pugem gairebé a ritme de bicicleta i arribem a Santa Cecília a les onze, on espera la resta del grup (que han passat per la Maçana).

Sortim i mantenim un bon ritme, el primer tram és pel GR i és més aviat planer, només alguna pujada i baixada més aviat suau. Únicament ens parem, de tant en tant, per contemplar les parets de les agulles de la muntanya, o algun auró amb els colors de la tardor.

Al Pla de la Trinitat deixem el GR i ens comencem a enfilar de veritat. Visitem, sense voler, Sant Benet, reculem una mica i ens tornem a enfilar fins arribar a un coll.

Comença la pujada “de veritat” i en Jordi ens esperarà aquí. Són un seguit de grimpades que es van complicant cada cop una mica més fins arribar a l’esquerda de Sant Salvador. És curta i no massa alta, però ens costa una mica ja que costa trobar punts on agafar-se. De l’esquerda al cim només hi ha uns pocs metres més, però en Vicens es queda bloquejat i alguns hi acabem d’arribar a quatre grapes. No és gens complicat, però és força aeri i la por a les alçades ens pot.

El premi a la pujada, però, val la pena, i més avui que el dia és clar. Les vistes des del cim són impressionants, des d’aquí es veu mig Catalunya: Sant Llorenç dels Munts (la Mola i el Montcau), el Vallès, Collserola, el Delta del Llobregat, el Garraf, la Serra de Prades, els Ports, el Cadí, el Padró dels 4 Batlles, el Pedraforca, els Pirineus Pallaresos, el Puigmal, el Montseny...

La baixada, cul a terra, costa una mica menys. En Josep, un nou fitxatge, ha de marxar abans i marxa al seu aire, tal i com havíem quedat.

Tot buscant un lloc arrecerat del vent per dinar tenim la sort de contemplar un escurçó, que segurament pel fred, sembla no tenir massa pressa a fugir. Dinem un tros més avall.

Amb les forces refetes reprenem el camí. Ens saltem, sense voler, la Canal Plana i ens n’adonem més endavant. Com que portem mapa decidim baixar per la canal del Cavall Bernat, on gaudim contemplant un grupet de cabres salvatges. Últimament estem força de sort amb la fauna. El que no comptàvem és que aquesta canal és complicada i s’ha de baixar amb l’ajuda de cordes. Alguns no és veuen en cor i després d’haver-ne fet un tros (i quan només faltaven uns dos-cents metres per retrobar el GR) decidim recular i tornar per on hem vingut. Tot això no surt al track (on hi ha la ruta correcte).

Al coll de la Canal Plana trobem les fites que ens hem saltat abans. Baixem per aquesta canal, fàcil, fins a retrobar el GR per on hem vingut al principi. Tard, acabem a bon ritme, fins i tot ens cauen quatre gotes però ens compensa veure un arc de Sant Martí i la posta de sol rere la silueta de Montserrat que taca de colors vermellosos el cel.

Arribem al cotxe de nit. Després, fem una cerca infructuosa per trobar un bar obert, per posar el punt i final de l’excursió, i ens acomiadem a Monistrol.


Fitxa Tècnica

Data: 05-11-2017

Kilòmetres: 7.8 (aprox.).

Desnivell: 500 m (aprox.).

Durada: 5 h (amb parades).

Dificultat: mitjana. Per l'orientació i la grimpada al cim. El pas per una esquerda és una mica complicat perquè pot costar trobar punts on agafar-se (tot i que assequible). A més hi ha alguna part una mica aèria (abstenir-se gent amb vertígen o amb molta por a les alçades, tot i que jo ho vaig fer).

Atenció: no anar-hi amb pluja o pluja recent (i encara menys a l'hivern si després glaça).

Circular: no (només una petita part).

Inici a Santa Cecília.

Participants: en Josep, la Gemma, en Vicenç, en Quim, la Laura, en Jordi, la Clara i jo.

Ressenya

Senyalitzada, tot i que no com a tal. De Santa Cecília fins al pla de la Trinitat cal seguir el GR-72 (marques blanques i vermelles), a partir d'aquí marques grogues fins al desviament al cim, a la dreta (sense marques però evident, i amb algunes fites que ens poden ajudar a trobar el millor camí). Un cop fet el cim cal recular fins a trobar les marques grogues, per seguir-les a la dreta fins al coll de la Canal Plana, on ens desviarem a la dreta seguint les fites (cal estar molt al cas, ja que és fàcil saltar-se-les).

Les cruïlles no estan senyalitzades. Cal acompanyar aquesta ressenya orientativa amb una ressenya més complerta (com aquesta) i/o mapa (amb el de la ressenya proposada es pot fer bé) i/o TRACK Wikiloc.


Fotos

El Montgrós

Caminada trencacames, amb continues pujades i baixades pels torrents i canals de Montserrat. Una duresa que es veu recompensada, però, per la bellesa dels paisatges per on passarem (inclosa una teixeda) i les magnífiques vistes que ens trobarem de camí i, especialment, al cim del Montgrós (100 Cims).

TRENCACAMES

La psicologia inversa a vegades funciona sense voler. Avui farem la ruta fa temps que volia fer... però avui no. A Montserrat, que fa temps que no hi vaig i en tenim ganes.

Després d’empassar-nos, per res, les cues per entrar a l’aparcament del Monestir, aparquem al Miracle i comencem a caminar (no diré tard, perquè sempre hi anem).

De seguida ens enfilem muntanya amunt fins a trobar el GR, que seguim planejant fins gairebé arribar a la Foradada (una altra excursió que tinc pendent des de fa massa). Abans d’arribar-hi, però, girem a la dreta i ens tornem a enfilar per passar sota les agulles i arribar al Coll del Port (o del Porc, segons llegeixo en alguns llocs). Passem pel costat de la canal del Miracle ja gaudint de les primeres vistes. Ho aprofitem per menjar una mica i refer forces. La pujada forta, en principi, ja s’ha acabat.

La pujada forta, sí... però a partir d’aquí comencem un seguit de pujades i baixades continues per diferents canals i torrents, recompensades, això també, per la frondositat de la vegetació, el sempre bonic paisatge proper de les diferents agulles, i les bones vistes que es deixen veure de tant en tant. Inclòsa aquí, una desgrimpada per una escletxa que ens costa una mica. Mentrestant el dia, que ha començat una mica ennuvolat, que fins i tot han deixat anar quatre gotes, es va aclarint del tot i acaba sortint el sol.

Finalment arribem al Montgrós, punt culminant d’aquesta caminada. 100 Cims situat al centre de Montserrat amb unes vistes espectaculars a aquest massís. I avui en què la visibilitat és prou bona, també especialment cap al sud: el Vallès, el Delta del Llobregat, el Garraf, Collserola, el Penedès, les Muntanyes de Prades, l’Anoia, el Montsec... Aprofitem per dinar tot gaudint-ne.

A partir d’aquí, una baixada picada per una esquerda fins a una canal, una pujada amb camins poc marcats per la canal i una baixada llarga i picada per la canal del Migdia (o de la Llum, si hem de fer cas al cartell de baix). Amb els genolls una mica carregats arribem al GR, que seguim tot planejant, fins a trobar la drecera que ens portarà fins al cotxe (que comparat amb l’anterior, baixa suau).

Una caminada una mica trencacames, però molt distreta i maca (tot fent, a més, la part central del massís, l’únic que em “faltava”.


Fitxa Tècnica

Data: 14-05-2017

Kilòmetres: 11 (aprox.).

Desnivell: 800 m (aprox.).

Durada: 6 h (amb parades).

Dificultat: alta. Per l'orientació i el desnivell, trencacames i amb camins relliscosos (millor no anar-hi amb pluja o pluja recent). També amb alguna grimpada no del tot fàcil i algun punt una mica aeri (tot i que sense massa dificultat).

Circular: si  

Inici a l'aparcament del Miracle (al Kilòmetre 5.4 de la BP-1103, entre can Maçana i el Monestir).

Ressenya

Senyalitzada, tot i que no com a tal. Millor portar una ressenya més complerta que la que dono a continuació, o acompanyar-la amb un TRACK Wikiloc i/o mapa. De l'aparcament baixem uns metres fins a unes escales, on ens enfilem i prenem el camí de la dreta. Quan trobem el GR (senyalitzat) girem a la dreta i el seguim fins una mica abans de la Foradada (que ens quedarà a la vista), on trobarem un trencall a l'esquerra cap al Coll del Port (senyalitzat). Al Coll del Port seguim el camí cap al Portell del Migdia (senyalitzat), a partir d'aquí seguim les marques del PR-C 78 (més altres de grogues), prestant atenció als nombrosos trencalls (per això millor portar mapa, track o ressenya més complerta). Passat el Montgrós, que ens quedarà a la dreta en un coll, sense senyalitzar, es baixa per unes esquerdes fins una canal, per on després pujarem. Atenció! aquí deixem les marques del PR i continuem recte per la canal, amunt, per baixar per l'altra banda de la muntanya. Força avall trobarem el GR (senyalitzat), que seguirem a l'esquerra. Ho fem fins a trobar un trencall a la carretera a la dreta (senyalitzat i una mica abans que el GR s'enfili a unes escales). Seguint aquest camí arribarem al cotxe.

Nota: una alternativa més fàcil, almenys pel que fa a l'orientació, és començar a Santa Cecília (o el Miracle) i anar i tornar per la Canal del Migdia o de la LLum.


Fotos

Albarda Castellana (i Sant Jeroni)

L'Albarda Castellana és el sostre comarcal del Baix Llobregat i té unes vistes sensacionals... però la desavantatge que és ben a prop de Sant Jeroni, amb unes vistes encara millors. La pujada des de Collbató és de les més dures per fer aquest cim, però el camí val la pena.

CREMANT ELS TORRONS

Avui toca cremar els torrons (i altres excessos). I m’he proposat, no sé si m’ho he pensat massa, fer-ho bé. Després de tants dies veient Montserrat des de totes bandes, toca pujar-hi (que fa temps que no ho faig i m’agrada fer-ho de tant en tant). L’excusa és fer un altre sostre comarcal, el del Baix Llobregat (últimament n’estic fent molts, tot i que és un objectiu que m’he marcat a llarg termini).

Començo a caminar a la Vinya Nova, d’entrada per un camí planer, tot i que de seguida em començo a enfilar per canals, amb ganes... i així gairebé fins al final.

A mesura que em vaig enfilant el paisatge, les agulles que m’envolten, va millorant, tornar-se cada cop més bonic.  A mitja pujada passo pel Bassal de la Sajolida, un petit gorg natural ple d’aigua (em sorprèn una mica amb la sequera que portem).

Gaudint de les vistes, mica en mica, i amb una grimpadeta final, arribo a l’Albarda Castellana, el sostre comarcal del Baix Llobregat. Les vistes són sensacionals, especialment cap al sud i a la mateixa serralada. Val la pena... el “problema” d’aquest cim, però, és a que ben a prop té Sant Jeroni, el cim més de les alt de les muntanyes de Montserrat, amb unes vistes encara més impressionants (i ja que hi sóc, hi acabo d’arribar tot i que no sigui l’objectiu principal del dia). Avui, a més, la visibilitat és molt bona i es veu mig país: la plana del Bages, Sant Llorenç del Munt, el Montseny, el Montnegre, Collserola, el Penedès i l’Anoia (sota la boira), els Pirineus i els Prepirineus de gairebé tot Catalunya (i part de l’Aragó). Costa marxar.

Sant Jeroni és un cim molt popular i accessible (per una altra banda), com que hi ha força gent (de procedències molt diverses), reculo una mica i dino al costat de l’Albarda Castellana... on gairebé no hi passa ningú i estic ben tranquil.

La baixada, pel camí dels francesos, és encara més picada. L’última part de la baixada se’m fa una mica llarga, no perquè no sigui bonica, sinó perquè començo a trobar el cansament.

Un cop a baix la plana arribo a una pista. Segons la ressenya que porto l’hauria de seguir, però a l’esquerra surt un camí marcat com a PR (i que ja fa estona que segueixo), decideixo “arriscar-me” (tampoc estic tant cansat) i em surt bé (i a sobre, fent una mica de drecera i tot).

I un altre cop a la Vinya Nova, cap a casa, cansat però content. Montserrat sempre em sorprèn i m’agrada.


Fitxa Tècnica

Data: 26-12-2015

Kilòmetres: 8.4

Desnivell: 800 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Dificultat: mitjana(-alta).

Circular: si (pràcticament) 

Inici a l'aparcament del restaurant la Vinya Nova (a Collbató).

Ressenya

Senyalitzada, no com a tal, però fàcil. Amb aquesta ressenya (i el mapa que l'acompanya) es pot fer sense problemes (tot i que comença a Collbató, una opció per allargar-la). Es pot allargar fàcilment, també, i val la pena, acabant d'arribar a Sant Jeroni, ben a prop (al coll de les Pinasses, a la desviació a l'Albarda, seguint recte fins a trobar el camí a Sant Jeroni, evident. En tot cas, quan el trobem cal anar a l'esquerra). TRACK Wikiloc.

Nota: Si es vol també podem anar al bassal de la Sajolida i llavors recular, per continuar seguint les marques blanques fins al camí de Sant Jeroni, que seguirem cap a l'esquerra, per trobar més endavant el camí indicat per pujar a l'Albarda).


Fotos

Collbató - el Bruc

Passeig per les faldes sud de Montserrat. Bonica, entre oliveres i alguna pineda, gairebé sempre ens acompanyaran bones vistes a les agulles de la muntanya màgica.

DE FET EN VOLIA FER UNA ALTRA

Dia sí, dia no, aprofito aquests dies de vacances. Avui una de curteta per les faldes de Montserrat. Marxo a les nou i després de fer alguna volta de més, començaré a caminar a quarts d’onze a Collbató... sense veure-ho massa clar.

De fet, havia de començar a caminar a una altra banda, però quan m’adono de l’error porto mitja hora caminant i decideixo improvisar. El paisatge és bonic i, en principi, enllaçaré més endavant amb la que volia fer.  

Camino entre oliveres i alguna pineda. A la meva dreta, sempre més o menys visibles, les agulles de la muntanya de Montserrat. Gairebé a cada clariana m’aturo a fer alguna foto. Pel camí, també, l’ermita de la Mare de Déu de la Font, bonica però mig enrunada (del segle XVIII).  

Badant, arribo gairebé fins al Bruc, on podria enllaçar amb la caminada que venia a fer. No és tard, però porto una bona estona caminant i fent-la ara, l’excursió d’avui se m’allargaria massa (en temps i Kilòmetres)... i no porto dinar. Ho deixaré, doncs, per més endavant.  

Continuo fins al Bruc, sense saber si trobaré un altre camí marcat per tornar a Collbató (i poder fer la caminada circular). Visito la bonica església de Santa Maria, sense entrar-hi, d’origen romànic (en queda alguna part), però fortament modificada als segles XVII i XVIII.  

Darrera seu hi trobo el que buscava. El camí vell a Collbató, que segueixo (no sempre tinc tanta sort). No tant bonic com el que he vingut, però també està prou bé. Les vistes a la muntanya hi són més escasses, però també valen la pena. Els boscos són més presents, però també passa per alguna urbanització. Pel camí, les restes del que sembla una teuleria relativament ben conservada.  

Per ser una ruta totalment improvisada, la veritat és que ha estat molt bé... i tinc l’excusa per tornar un altre dia .


Fitxa Tècnica

Data: 30-12-2013

Kilòmetres: 10.2

Desnivell: 250 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: Si.

Inici al final del Carrer Pau Bertran (a Collbató) o a l'església de Santa Maria (al Bruc).

Ressenya

Ben senyalitzada amb pals indicadors, només cal atenció al travessar el Bruc. TRACK Wikiloc.



Fotos

Les Agulles i els Frares Encantats

Caminada bonica entre agulles i canals, amb bones vistes, però trencacames i amb moltes grimpades. Tot i que n'hi vam veure, segurament n'hi ha de millors per fer amb nens.

TRENCACAMES

Avui toca Montserrat des d’una altra banda (de fet, n’hi he fet ben poques i no és massa difícil). També per una altra carretera... el que farà que fem una miqueta de volta més del compte, però bé, ja ho sabrem per una altra vegada. Aparquem al coll de la Maçana, força ple, i comencem a caminar (una miqueta més tard del que comptàvem).  

Les primeres parades són ben aviat, una al mirador que hi ha al costat mateix del camí, l’altre a les ruïnes de Sant Pau Vell i el castell de la Guàrdia. Tant un lloc com l’altre amb vistes espectaculars a les planes que les envolten. La visibilitat no és molt dolenta, però la calitja no ens deixa veure les muntanyes més llunyanes que s’han de veure des d’aquí (com el Montseny o els Pirineus). Vistes que anirem recuperant de tant en tant durant tot el camí.  

Hi ha un munt de gent, molta canalla. Massa. En algun punt sembla el pati d’una escola. Per sort, però, un cop arribem al coll de Guirló, en què deixem el GR i ens desviem cap a les Agulles, on en deixem una gran part, i un cop al coll de la Portella, una altra bona part més... i el camí es torna molt més tranquil.

Al coll de la Portella pugem la primera canal, i a partir d’aquí pràcticament no farem gaire res més que ara pujar-ne una, per baixar per una altra, molt sovint grimpant (algun lloc fins i tot amb certa dificultat). Anem alternant, doncs, canals ombrívoles, fosques i verdes, alzinars muntanyencs amb algun auró, amb les agulles típiques de Montserrat.  

Comencen a estar-ne farts (de canals), però un cop al coll de les Agulles, un cop acabada la zona de les Agulles, decidim fer els Frares Encantats. Sobre el mapa no sembla que hagi de ser molt i en teníem la intenció... i ja que hi som.

Com la zona anterior, és bonica... però encara n’acabem més farts (de canals). Per sort a la baixada enllacem amb un PR i el camí es torna més planer (i amb vistes a la zona des d’on hem vingut).  

Més tard del que ens imaginàvem, no serem a casa a dinar ni podré veure la F1, dinem al refugi Vicenç Barbé. A partir d’aquí pràcticament només queda repetir camí, fent alguna breu parada (una per fer alguna foto a l’orella d’ós, l’única planta rupícola que hem trobat florida... un dels objectius del dia, no gaire reeixit. De fet no n’hem vist masses de cap tipus, però que hi farem).

La caminada, malgrat tot, ha estat bé i ha valgut la pena.


Fitxa Tècnica

Data: 12-05-2013

Kilòmetres: 7.8

Desnivell: 850 m.

Durada: 5 h 30'.

Dificultat: alta.

Circular: Si (excepte una part). Inici al coll de la Maçana (el Bruc).

És una ruta trencacames i, al meu parer, no massa recomanable amb nens. 

Participants: en Salvi jo.


Ressenya

Cal una bona ressenya i/o un bon mapa i/o TRACK Wikiloc. Del coll de la Maçana cal seguir les marques del GR (blanques i vermelles) fins al coll de Guirló, on es deixen i on cal agafar el camí al refugi Vicenç Barbé fins a la Portella. A la Portella cal seguir el camí de l'esquerra i les marques vermelles, fins al coll de les Agulles. Al Coll de les Agulles cal seguir les marques blanques uns pocs metres, fins a trobar un camí a l'esquerra amb marques blaves. Més endavant, quan el camí es bifurca cal baixar fins a trobar les marques del PR, blanques i grogues, que seguirem cap a la dreta fins al refugi Vicenç Barbé. Del refugi anirem cap a a la Portella, a partir d'on desfarem el camí.


Fotos

Ruta de les Ermites

Caminada que recorre un bon grapat de les ermites que es troben a la muntanya, amb un interès relatiu. El que si val la pena és el paisatge i les vistes de camí. A més, amb una mica de sort, podrem gaudir de la seva flora i fauna (com les cabres salvatges).

ESTRENANT L'EIX

Avui una per estrenar l'Eix Transversal... per fi (quina mandra feia passar-hi mentre estava en obres) I que bé, podrem fer més d'una caminada que no hem fet justament per això. En una hora ens plantem al monestir de Montserrat. En principi, també, la idea és tornar d'hora a casa.

Comencem a caminar a les deu. D'entrada baixant fins a la Santa Cova (on es va trobar la Mare de Déu de Montserrat, al segle IX).  Anem resseguint la muntanya per la seva vessant sud-est. Aquí les primeres sorpreses, la primera un pit-roig molt més confiat de l'habitual... es passeja a mig metre nostre sense immutar-se! La segona brucs d'hivern i fuixardes florides (dues plantes que ho fan en aquesta època). Sempre m'agrada trobar flors... i és que ja tinc ganes de primavera!

Tornem a pujar per baixar una mica fins a l'Ermita de Sant Miquel. Una mica de pujada més i un bon tros més o menys planer fins a les ermites de Sant Onofre, Sant Joan i santa Magdalena. La veritat és que les ermites no tenen massa interès (almenys per mi), però el paisatge per arribar-hi i les vistes que anem veient pel recorregut són espectaculars.

De Santa Magdalena enllacem amb el camí de Sant Jeroni... i ens equivoquem. En lloc de baixar fins al Pla de les Taràntules i anar fins a Santa Anna, pugem fins a trobar el camí que puja pel Pas dels Francesos, per on baixem... fins a Santa Anna (això suposa allargar la caminada uns tres kilòmetres, error que no apareix a la fitxa tècnica).

Un cop a Santa Anna deixem el camí a Sant Jeroni (pel Pas dels Francesos), per fer una altre ruta circular per més ermites (per si no anem prou tard): Sant Benet, Sant Salvador, la Trinitat i Sant Dimes. Més o menys boniques, però amb escàs interès. Com en les primeres, però, el paisatge i les vistes valen molt la pena.

Aquí comencem a notar el cansament i la baixada per la canal del Coll del Gat se'ns fa una mica dura (tot i que no és complicada).

Al voltant de Sant Benet, tercera sorpresa del dia: un ramat de cabres salvatges pastura tranquil·lament a pocs metres (llàstima que al mig del bosc tancat i sense prou llum per fer fotos acceptables... un altre dia serà).

Comptàvem fer uns deu Kilòmetres i entre una cosa i l'altra n'haurem fet entre divuit (segons el Google Earth) i vint-i-un (segons el GPS d'en Salvi). Comptàvem ser a casa per dinar i arribem al cotxe gairebé a les cinc...  només havent menjat una poma i el parell de mandarines que portava per esmorzar. En Salvi cansat i jo esgotat.

La caminada, però, ha valgut molt la pena.


Fitxa Tècnica

Data: 12-01-2013

Kilòmetres: 14.3

Desnivell: 1000 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Dificultat: mitjana

Circular: Si.

Participants: en Salvi i jo.

Ressenya

No senyalitzada com a tal (tot i que moltes parts coincideix amb GRs, PRs o hi ha marques grogues). Cal ressenya, mapa oTRACK Wikiloc.

Per escurçar-la es pot partir en dos (la placera de Santa Anna com a punt divisori). També es pot escurçar si en lloc de baixar a la Santa Cova es puja pel camí de les Ermites. Una altre opció és pujar amb cremallera fins al Pla de les Taràntules.

Per allargar-la es pot passar pel camí de Sant Jeroni (tal i com vam fer nosaltres) i fins i tot pujar al cim.

Nota: la segona part del recorregut, de Sant Salvador a la Trinitat per la canal del Coll del Gat es poc recomanable fer-la amb nens.


Fotos

Sant Jeroni

Excursió per la muntanya més emblemàtica del país, per la seves formes belles i originals. D'aquesta serralada deu estar ja tot dit, no seré jo qui hi afegeixi més descripcions. Les vistes des del cim de Sant Jeroni són espectaculars, però el que realment val la pena és el camí per arribar-hi... tot i els esgraons del Pas dels Francesos.

PEL PAS DELS FRANCESOS

Ens trobem a dos quarts de vuit a la gasolinera de l'Eix de Gurb els de Villa Arriba, els Putes de Roda, que curiosament han hagut de pujar fins aquí, i els de Villa Abajo, les Little Flowers de Taradell, que curiosament hem hagut de baixar.

Fem un cafè ràpid... que no està inclòs en el programa i l'excursió l'organitzen els de Roda, que són molt Txuquis i ho tenen tot previst (per pixar hem d'esperar a arribar a Montserrat).

Deixem el cotxe ben a prop del monestir per començar a pujar de seguida (després de pixar). Ben d'hora, no fos cas que la muntanya es mogués de lloc, com si no hi fos els set dies de la setmana les 24 hores del dia... total, per acabar ben suats igual a la que portem 10 minuts caminant.

Arribem a Sant Jeroni (1.236 metres), després de superar els gairebé 1.000 "putus" esgraons i la "pajara" d'en Jako (aquesta vegada no directament atribuïble al consum excessiu de gintònics, almenys en les immediates hores anteriors).

Disfrutem de les boniques vistes i esmorzem al mateix cim, arrecerats del vent.

Reculem un trosset i ens desviem cap a Sant Joan, per fer una ruta circular. El camí és més planer i està força més transitat (per la gent que puja amb el cremallera ... nosaltres, com a bons catalanets, però, ens hem estalviat els 7 €... pujant pels "putus" els esgraons).

Baixem alegrement, tot passant pel costat del Cavall Bernat, destrossant el Virolai amb les nostres veus de taverna angelicals i disfrutant del paisatge, molt bonic.

Un cop a baix, al monestir, la imatge curiosa del dia: uns quants ateus recalcitrants posant ciris a la Patrona... no fos cas que demà tinguessin cruiximents (o agulletes, en català normatiu, crec)... ara, que potser alguns ho hauríem d'haver fet.

Descans al bar, imprescindible (en Jako, que s'ha refet a la baixada, ha estat el primer d'arribar-hi), i cap a dinar.

I després de la caminada, un bon dinar. A Cala Iaia, un restaurant que, almenys avui, fa honor al seu nom... el menjar és bo, però el servei una mica lent i desmemoriat. Ens hi estem una bona estona, fent els cafès i la sobretaula a fora.


Fitxa Tècnica

Data: 13/04/2008

Kilòmetres: 8-10 (aprox). 

Desnivell: ± 516 m.

Durada: 3 hores llargues.

Dificultat: mitjana

Circular: si.

Ressenya

Ben senyalitzada (amb pas indicadors i altres marques). Inici al Monestir. TRACK Wikiloc


Fotos