|
Clica sobre les imatges per veure-les més grans
|
LA PUJADA PEL PAS DELS FRANCESOS... I ELS PUTUS ESGRAONS.
Ens trobem a 2/4 de 8 a la gasolinera de l'Eix de Gurb els de Villa Arriba, els Putes de Roda, que curiosament han hagut de pujar fins aquí, i els de Villa Abajo, les Little Flowers de Taradell, que curiosament hem hagut de baixar. Fem un cafè ràpid... que no està inclòs en el programa i l'excursió l'organitzen els de Roda, que són molt Txuquis i ho tenen tot previst (per pixar hem d'esperar a arribar a Montserrat). Deixem el cotxe ben a prop del monestir per començar a pujar de seguida (després de pixar). Ben d'hora, no fos cas que la muntanya es mogués de lloc, com si no hi fos els 7 dies de la setmana les 24 hores del dia... total, per acabar ben suats igual a la que portem 10 minuts caminant.
|
|
Clica sobre les imatges per veure-les més grans
|
SANT JERONI ESMORZAR AL CIM
Arribem a Sant Jeroni (1.236 metres), després de superar els gairebé 1.000 putus esgraons i la "pajara" d'en Jako (aquesta vegada no directament atribuïble al consum excessiu de gintònics, almenys en les immediates hores anteriors). Disfrutem de les boniques vistes i esmorzem al mateix cim, arrecerats del vent.
|
|
Clica sobre les imatges per veure-les més grans
|
LA BAIXADA CANTANT EL VIROLAI
Reculem un trosset i ens desviem cap a Sant Joan, per fer una ruta circular. El camí és més planer i està força més transitat (per la gent que puja amb el cremallera ... nosaltres, com a bons catalanets, però, ens hem estalviat els 7 €... pujant pels putus els esgraons ). Baixem alegrement, tot passant pel costat del Cavall Bernat, destrossant el Virolai amb les nostres veus de taverna angelicals i disfrutant del paisatge, molt bonic. |
|
Clica sobre les imatges per veure-les més grans
|
EL MONESTIR ENCENENT UN CIRI I DESCANSANT
Un cop a baix, al monestir, la imatge curiosa del dia: uns quants ateus recalcitrants posant ciris a la Patrona... no fos cas que demà tinguessin cruiximents (o agulletes, en català normatiu, crec)... ara, que potser alguns ho hauríem d'haver fet. Descans al bar, imprescindible (en Jako, que s'ha refet a la baixada, ha estat el primer d'arribar-hi), i cap a dinar.
|
|
Clica sobre les imatges per veure-les més grans
|
EL DINAR A CALA IAIA (SANT SALVADOR DE GUARDIOLA)
I després de la caminada, un bon dinar. A Cala Iaia, un restaurant que, almenys avui, fa honor al seu nom... el menjar és bo, però el servei una mica lent i desmemoriat. Ens hi estem una bona estona, fent els cafès i la sobretaula a fora.
|
