Matagalls (per Bordirol)

(Viladrau, Osona)

Excursió clàssica a un dels cims més emblemàtics del Montseny. El camí passa gairebé sempre entre boniques fagedes i un bon grapat de fonts. Diuen, també que és l'ascensió més còmode.  

MASSA ABRIGATS

...PER TREPITJAR NEU

Quan proposo l'excursió, entre setmana, no vaig pensar que encara hi hauria neu... i encara menys que duraria fins al cap de setmana. Però bé, decidim anar-hi igualment (tampoc n'hi ha massa). Ens abriguem fins a les celles... sense imaginar-nos que farà un temps més aviat primaveral i ens sobrarà gairebé la meitat de la roba.

De fet, a mitja pujada m'agafa una "pajara" que déu n'hi do... i el meu germà m'explica que pot ser per anar massa abrigat (cosa que no sabia). El crec, però.

Pugem per Bordirol, per variar una mica, des de que era petit gairebé sempre ho havia fet per Collformic (tot i que ara feia ara fa anys que no ho feia per enlloc). Algun cim, de tant en tant, també m'agrada, i més si fa un dia com avui, força clar i amb bona visibilitat (no és veu Mallorca, però les vistes són impressionants).

Fa gràcia, també trepitjar una mica de neu, encara que sigui poca.

Ja de baixada, m'oblido de la "pajara" i baixem mig corrents... ara jo al davant, amb els altres dos mig burlar-se d'això.

Seguint les recomanacions del llibre, hem pujat per la pista forestal que arriba gairebé fins a coll Pregon, ara fem una baixada més directe per la font dels Mosquits, entretenint-nos una mica més, fent fotos a cada font que trobem, que són unes quantes.

Tot i que no hem començat molt d'hora, cap a les 10, la meva "pajara" (que ha estat cap al final de la pujada) i entretenir-nos una mica a les fonts, avui si, arribarem a casa per dinar a una hora normal (cosa que no ha passat en anteriors caminades, tot i proposar-nos-ho).

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 20/01/2012

Quilòmetres: 12 (Aprox.).

Desnivell: ± 700 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades)

Dificultat: baixa-mitjana.

Circular: si (excepte el principi i al final).

Senyalitzada (ressenya de "Els Camins de l'Alba, Montseny" de l'editorial Alpina). Atenció: Al mas del Burguès hi ha una zona tancada i potser que s'hagi de donar la volta a la tanca. TRACK Wikiloc

Participants: En Jordi, en Salvi i jo.

La Mora i Emprius del Burguès

(El Brull, Osona)

Caminada agradable pels prats del Pla de la Calma i els alzinars dels Emprius del Burguès. Amb bones vistes als cingles de Bertí fins a Montserrat i de la Plana de Vic fins als Pirineus. 

Clica sobre les imatges per veure-les més grans



 



VISTES (DE CAMÍ)





SANT CEBRIÀ DE LA MORA



EL CLOT I EMPRIUS DEL BURGUÈS

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

ESPERANT QUE ES FACIN BOLETS

PRIMERA CAMINADA DE LA TARDOR

Ni d'hora, ni tard, potser perquè avui vaig amb en Salvi. A les 9 davant de casa i a quarts de 10 al Pla de l'Ase Mort (una mica més amunt de Collformic).

Primera caminada d'aquesta tardor que sembla més un estiu, tot esperant que es facin bolets (en algun lloc o altre)... que ja en tinc ganes (a  veure si amb les pluges d'ahir...).

La primera part de la caminada és pels prats de la Calma, prou verds per a l'època de l'any en que estem. Pla i baixada fins a Sant Cebrià de La Mora tot gaudint d'unes molt bones vistes als cingles de Bertí, la Mola, Montserrat, els Pirineus i la Plana de Vic, amb alguns racons emboirats.

Esmorzem a la bonica Ermita de Sant Cebrià, d'origen romànic amb diversos afegits posteriors. A partir d'aquí, gairebé tot pujada (amb alguna baixada per tornar a pujar una mica més).

De seguida deixem enrere els prats per entrar en un alzinar muntanyenc força humit. Canviem, també, pistes amples i camins ben marcats per senders més o menys estrets, dubtant, en algun punt, quin camí hem prendre. 

Començo a empuntegar-me i relliscar més d'una vegada (sense arribar a caure, com gairebé sempre). Imagino, dec tenir un mecanisme, del qual sóc del tot inconscient, que fa quan vaig sol això no passi, mentre que quan vaig amb algú dec badar més o vigilar menys i em vagi entrebancant per tot arreu.

Arribem al cotxe a quarts d'una, suats i en el meu cas, una mica més cansat del que preveia. Els desnivell, ho sabre a casa, és gairebé el doble del que marca la ressenya que portem.

això si, a temps de dinar a casa i fer la migdiada, gairebé sense voler, tot mirant la Formula 1.

FITXA TÈCNICA 

Data: 25/09/2011

Quilòmetres: 10.6 (Aprox.).

Desnivell: ± 600 m.

Durada: 3 h 15' (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si.

No senyalitzada (ressenya de "Els Camins de l'Alba, Montseny" de l'editorial Alpina). Atenció: Al mas del Burguès hi ha una zona tancada i potser que s'hagi de donar la volta a la tanca. TRACK Wikiloc

Participants: En Salvi i jo.

Sot de l'Infern

(Fogars de Montclús, El Vallès Oriental)

Caminadeta fàcil i agradable per un racó ombrívol als peus del Turó de l'Home. Recordatori d'activitats passades, pel camí trobarem un parell de cabanes de carboners, una perxada i un alzinar fresc, que s'agraeix especialment a l'estiu.

MÉS CASTANYERS

PERÒ PER UN CAMÍ AMPLE I BEN MARCAT.

Deixo el cotxe a l'aparcament de Pla Jugar. Fa força calor, però només entrar a l'alzinar gairebé sembla com entrar en un espai amb aire condicionat (el que s'agraeix, i força).

La primera parada és als castanyers vells i la perxada. Una castanyeda explotada com es feia abans, tallant la fusta de manera que creixin noves branques de la soca vella.

Pel camí, també es pot veure com l'alzinar mica en mica va guanyant terreny al castanyers, ja que aquest últims són arbre que van ser introduïts pels romans i necessiten un manteniment per mantenir-se. A més de les castanyes de l'arbre se n'aprofitava la fusta per fer-ne botes de vi.

La Segona parada és a les dues cabanes de carboners, que es sovint feien pràcticament vida en aquest massís fent carbó vegetal a partir de les alzines.

 Poc després arribo al racó del Sot de l'Infern, on baixa poca aigua (segurament deu ser més bonic a la primavera o la tardor. El camí és ample i ben marcat, cosa que també agraeixo després de la caminada anterior (això si, amb algun mosquit més).

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 15/08/2011

Quilòmetres: 3.5 (Aprox.).

Desnivell: ± 165 m.

Durada: 1 h (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Molt ben senyalitzada amb fites amb marques grogues. Inici al aparcament del Pla Jugar (o al de la Plana del Coll).  TRACK Wikiloc

Participants: jo.

El Fitor

(Montseny, El Vallès Oriental)

El Castanyer del Dinosaure fa honor al seu nom i no cal gaire imaginació per deduir d'on ve el seu nom. Caminada agradable però una mica perdedora, cal un mapa o un bon sentit de l'orientació.

CASTANYERS

ESGARRINXADES I BOLETS.

Improviso... tant, que marxo a les 12 de casa (encara que vaig relativament a prop). Amb entrepans per dinar, això si (sempre en tinc al congelador, per si un cas).

Al cap de ben poc arribo al Castanyer del Dinosaure, que fa honor al seu nom (no cal gaire imaginació per deduir-ne el nom).

Al cap de poc més, després de passar el coll de Sarrieres, travesso la bonica riera de Riudeteix, una mica com puc. El camí està poc fresat, en aquest punt i algun altre, i quedo ben ple d'esgarrinxades, per anar a petar al camí que havia de trobar més avall, muntanya amunt.

 Entre bonics castanyers centenaris arribo al Fitor, un cim minúscul amb boniques vistes a les rieres de Sant Marçal i Riudeteix (i les muntanyes que l'envolten).

De tornada, com en tot el camí, em continua sorprenent anar trobant bolets en aquesta època de l'any (encara que cap de comestible, almenys que conegui).Passo, com en gran part del camí, per alzinars muntanyencs, que es diferencien dels de terra baixa per ser més pobres en espècies i, també, més "nets" (els boscos mediterranis, en general, són bruts... ens agradi o no).

Amb alguna esgarrinxada més, arribo una altra vegada al Castanyer del Dinosaure, per recular un altre cop fins al cotxe, on decideixo fer una altra caminadeta més.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 15/08/2011

Quilòmetres: 4 (Aprox.).

Desnivell: ± 300 m.

Durada: 3 h (amb parades)

Dificultat: baixa (cal mapa o un bon sentit de l'orientació).

Circular: si.

No senyalitzada (ressenya de "Els Camins de l'Alba, Montseny" de l'editorial Alpina). Algunes marques, vermelles o blaves, ens poden ajudar a seguir part de la ruta. Inici a l'hotel Sant Bernat del Montseny.  TRACK Wikiloc

De l'hotel al Castanyer del Dinosaure només hi ha 500 metres..

 Participants: només jo. 

Gorg Negre (de Gualba)

(Gualba, el Vallès Oriental)

Caminada fàcil i curta fins a un salt d'aigua de llegenda. Natura pura, el camí passa per una sureda que s'està recuperant d'un incendi i la bonica riera de Gualba.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans



VISTES (CAN PRAT I GUALBA)



SURO DE CAN PRAT I SUREDA









RIERA DE GUALBA (LA RESCLOSA)





GORG NEGRE



 

PAPALLONES I GRIPAU COMÚ

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

SALTS, RIERES I BITXOS

... I AQUESTA VEGADA, SENSE MULLAR-ME!

Per aquest cap de setmana he decidit continuar amb la marató primaveral de rieres i salts d'aigua.

A mig matí, doncs, agafo el cotxe i cap a Gualba, una altra vegada sol (fa una temporada que sembla que estic una mica associal... a veure si aviat m'acompanya algú o altre, que al final m'ho creure).

Anar sol, però, té les seves avantatges i avui estic decidit aprofitar-les totes, i més ara a la primavera i amb aquest temps que sembla més aviat d'estiu.

 Pràcticament només baixar del cotxe ja em començo a entretenir fent fotos a papallones, o si més no intentant-ho.

El camí puja suament per una sureda que s'està recuperant d'un incendi (de l'any 94), amb boniques vistes a la vall. En destaca especialment, el suro de Can Prat, que sembla néixer i créixer ben bé damunt una roca.

Poc després, s'arriba a la riera, al primer salt d'aigua (a la resclosa), per travessar-la i deixar-la enrere fins una mica més amunt, per tornar a baixar-hi en paral·lel fins al gorg Negre.

Indret de llegenda, diuen que les aigües d'aquest gorg es comuniquen amb Mallorca, on brollen a la Font del Montseny.

La llegenda també hi situa l'amagatall de les dones d'aigua del Montseny.

No és estrany, l'indret és bonic.

M'hi entretinc una bona estona, contemplant el salt i la seva fauna, els sabaters patinant damunt l'aigua, els tricòpters cuidant les seves cases o un desconfiat gripau comú... que amb paciència es deixa fotografia i m'obsequia, just quan no tenia la càmera a punt, amb la cacera d'un pobre insecte que passava per allà (tot "estirant" la llengua).

Relaxat, decideixo marxar, tot seguint la riera pel dret, tot i no saber si hi ha camí. Encara que, quan m'aixeco tot mirant la riera que he travessat, que a vegades, tornar-ho a fer és com pujar a un arbre, quan un cop ets a dalt, penses, ostres! i ara com baixo???? (no és que ho acostumi a fer, però ho havia fet quan era més jove). 

Resignat a una possible remullada finalment ho aconsegueixo sense gaires problemes, aquesta i els cops que la tornaré a travessar fins arribar a la resclosa (desgrimpant una mica, també). Fins i tot m'estranya una mica i tot.

Per si no m'entretingués prou, encara, avui porto pots per recollir mostres d'aigua. I ho faig, a la riera i en un bassa, per mirar-me-les a la tarda al microscopi del laboratori de la feina, tot aprofitant que hi hem acoblat una càmera (vaja, com un nen amb un joguet nou... i això que no és per mi).

Hi veure unes quantes diatomees, un parell de rotífers, dàfnies amunt i avall i alguna altre cosa que no sé identificar, de moment.  

FITXA TÈCNICA 

Data: 09/04/2011

Quilòmetres: 5 (Aprox.).

Desnivell: ± 165 m.

Durada: 3 h 30' (badant moltíssim, es pot fer en 1 h 45')

Dificultat: baixa.

Circular: no.

No senyalitzada (ressenya de "Els Camins de l'Alba, Montseny" de l'editorial Alpina). TRACK Wikiloc

Participants: l'Isa i jo.

Camí del Castanyer de les 9 Branques

(Viladrau, Osona)

Passejada fàcil i bonica als voltants de Viladrau, per la falda de Matagalls. Entre boscos ombrívols el sender passa per un bon grapat de fonts, camps amb bones vistes al massís del Montseny i castanyers centenaris (tot i que molts d'ells, malauradament, morts o afectats per la malaltia del xancre).

Clica sobre les imatges per veure-les més grans





FONT D'EN MIQUEL, FONT DEL SOT DE CAN ROSSELL, FONT DEL NOI GRAN (X4) I FONT DEL FERRO



VISTES AL MASSÍS DE MATAGALLS I LA VILA



CASTANYERS



CASTANYER DE LES NOU BRANQUES



VISTES CAP A SANT SEGIMON

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

PASSEIG IMPROVISAT

... ENTRE CASTANYERS MALALTS.

Només començar, les primeres queixes... que si ara hem d'anar a Viladrau...  i que si feia sol i aquí està núvol (que també és mala sort, per mi, que hi hagi un núvol i estigui just a sobre a nostre)... que si m'embruto les bambes (que a mi no me les renta la mama)...

No em queixo, haig de reconèixer que m'agrada i m'ho passo bé... només ho fa per tocar-me el botet... caminar li agrada tant com a mi, i quan s'hi posa em deixa enrere.

El sender passa primer per un bon grapat de fonts (la d'en Miquel, la del Sot de Can Rossell, la de les Paitides, la del Ferro i la del Noi gran). Moltes d'elles d'anomenada i força concorregudes. També alguna de curiosa, el color de l'aigua del font del Ferro no enganya (el seu nom, tampoc).

Tot seguit, després d'una pujadeta, els camps de la Vila, una masia senyorial, des d'on hi ha unes bones vistes del massís de Matagall (és distingeix la creu perfectament).

Parlant, parlant, però, ens saltem el trencant del Castanyer de les Nou Branques (tot i estar ben indicat)... hi arribem a Viladrau.

Tot fent el got decidim agafar el cotxe i anar fins a la Vila per fer el troset de camí que ens hem deixat... que anar a fer el camí del Castanyer de les Nou Branques, sense veure el Castanyer, té una mica de delicte.

Des de la Vila el camí baixa fins a trobar un bon grapat de grans castanyers, molts d'ells segurament centenaris... tot i que molts semblen morts o malats pel xancre, una malaltia causada per un fong importat d'Àsia, una plaga que ha matat a molts castanyers per tot Europa i també a Amèrica (actualment es combat inoculant uns variant més suau del fong, de manera que l'arbre desenvolupi les seves pròpies defenses... que, de fet, és el mateix funcionament que tenen moltes de les vacunes que ens posem durant la nostra vida).

El castanyer de les Nou Branques és un dels més grans d'aquesta zona (de fet, també del Montseny), i ens hi passem una molt bona estona.

La passejada és bonica, val la pena i ens agrada molt als dos.

FITXA TÈCNICA 

Data: 05/03/2011

Quilòmetres: 7 (Aprox.).

Desnivell: ± 205 m.

Durada: 1 h 30' (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Senyalitzada amb fites amb marques verdes i blanques (sender local SL C-8). Les fites comencen a la Font del Sot de Can Rosell. Inici al Centre Cultural Europeu de la Natura (o, si la volem escurçar una miqueta, al centre del poble). TRACK Wikiloc

Participants: l'Isa i jo.

Aigufreda de Dalt

(Aiguafreda, El Vallès Oriental)

Caminada fàcil i bonica que combina diversos atractius, que van des de la riera de Martinet, amb gorgues i racons molt bonics (recomanable fer l'excursió quan la riera porti aigua), fins a les vistes al Montseny, la vall del Congost o els cingles de Bertí.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans





RIERA DE MARTINET



AIGUAFREDA DE DALT



VISTES



FONT DELS ENAMORATS



SERP (juvenil de serp verda?)

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FI DE L'ANTICICLÓ

PRIMERS INDICIS DE PRIMAVERA.

Tot i la convocatòria em torno a quedar sol.

Dubto de si canviar d'idea i anar a Barcelona a contaminar, però encara no es pot... almenys fins que marxi l'anticicló.

Potser m'espero una mica i d'aquí a uns dies en dedico a anar pel carrer Còrsega amunt i avall.

De moment faré el que tenia previst.

Començo a caminar amb boira, tot i que d'entrada tampoc m'importa massa. El sender ressegueix la riera de Martinet. De tant en tant en desvio del camí i m'acosto al riu, per descobrir-hi unes gorgues ben boniques, especialment la última.

Llavors ja em començo a enfilar cap a Aiguafreda de dalt tot escoltant el repicar dels picots, una cosa que sempre m'ha agradat. Tot i que no aconsegueixo veure'n cap, aquí deuen ser si més no relativament abundants... el camí va en paral·lel per una línia de telèfon i no queda cap pal sense foradar.

 La boira continua ben present i tardarà a marxar molt més del que em pensava, no serà fins havent ben passat Aiguafreda de dalt que començaré a veure el sol (i passar caloreta) i poder contemplar les boniques vistes del camí, cap al Montseny, a una banda, i els cingles de Centelles i de Bertí, a l'altre (tot i que sempre amb calitxa i boira al fons de la vall).

El camí passa gairebé sempre entre boscos assoleiats on, encara que molt tímidament, ja és comença a intuir la primavera (quines ganes que en tinc, l'hivern no m'ha agradat mai), amb algunes plantes florides i alguna papallona voleiant.

Arribo al cotxe tard, però a temps d'anar a dinar a casa... bé, si no fos perquè gairebé no tinc gasolina i el cotxe se m'atura a la sortida dels Hostalets de Balenya... encara que l'aconsegueixo tornar a arrencar, quan ja estava a punt de sortir a posar els triangles i trucar a la grua. Arribo just fins a la benzinera de 4 carreteres (arribo als sortidors amb el cotxe aturat), on omplo el dipòsit... encara dubtant de si realment m'he quedat sense gasolina o el que falla és la bomba (en cap moment s'ha encès el llum indicador i més d'una vegada he vist l'agulla més avall). Amb el telèfon de la grua un altre cop a la mà, després de provar d'engegar-lo durant una bona estona, al final ho aconsegueixo i arribo a casa. Sabent que el llum no funciona (com d'altres coses), a partir d'ara no apuraré tant.

FITXA TÈCNICA 

Data: 12/02/2011

Quilòmetres: 11 (Aprox.).

Desnivell: ± 300 m.

Durada: 3 h (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Senyalitzada amb fites amb marques (tot i que en algun punt potser caldria millor-la). La desviació al Dolmen no està senyalitzada, tot i que només cal seguir el GR (marques blanques i vermelles). TRACK Wikiloc

Participants: jo.

Ruta de les Cascades

(Riells del Montseny, La Selva)

Caminada curta però molt bonica i divertida (ideal amb nens, a l'estiu). La seva única dificultat és travessar la riera diverses vegades. A la falda del Montseny tot resseguint la riera de la Torroella, sovint entre faigs i castanyers, alguns de centenaris. Pere Ribot, poeta i mossèn de Riells la va batejar amb aquest nom.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans



 



LA RIERA



CASTANYERS I ESCORÇA

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

APROFITANT LES PLUGES

... I DE QUINA MANERA, DE PEUS A L'AIGUA.

La primavera és plujosa i s'ha d'aprofitar. Torrents, rius i rieres baixen plens d'aigua. És el moment de fer caminades com aquesta o la de la setmana passada. "Petits" salts d'aigua tenen un aspecte esplèndid.

Porto el llibre d'on he extret la ressenya, tot i això demano informació a la caseta del Parc Natural del Montseny. La caminada no està senyalitzada i el camí no està ben marcat (amb força arbres tombats, de la nevada, suposo). Però tot i això és fàcil (no té pèrdua). Com aquell qui diu, només s'ha de seguir la riera.

Fins i tot, però, baixa massa aigua. El problema és travessar la riera la primera vegada... ara que, aquest problema s'acabarà de seguida. Relliscadeta i de peus a l'aigua (fins una mica més amunt dels turmells). Està fresqueta, però s'aguanta bé... a partir d'aquí, els propers cops que la travessi, ja no mirarem prim (total, ja vaig xop de peus).

Remunto, doncs, un petit tram d'una  riera d'aigües transparents, amb alguns racons i saltants molt bonics.

La vegetació va canviant. Sovint passo entre castanyers (al principi, alguns d'espectaculars), llavors per fagedes i algun alzinar, segons si es passa més per l'obaga o el solell.

Fent fotos, esquivant arbres caiguts i buscant els millors punts per travessar la riera (tot i no mirar prim) arribo al capdamunt havent tardat molt més del que tocaria (gairebé una hora i tres quarts), i encara sort que "bitxos" i floretes no m'han entretingut gaire.

Gràcies al llibre, decideixo tornar per un camí que ressegueix la riera, però més amunt. Aquest si ben fresat, per arribar a baix... en mitja hora!!!

Tot i que la fageda per on passa és bonica, em penedeixo de no haver tornat per on he vingut, molt més bonic (encara que hagués tardat molt més).

Baixant, continuo provant el genoll, avui sense por. Respon bé. A la tarda em farà una mica de mal, però poc a poc es va recuperant.

Ara que, tot i que no durarà tant, avui també em farà mal l'altre... però per culpa d'un cop ha una curta branca traïdora que no he vist (puffff, quin cop!).

FITXA TÈCNICA 

Data: 23/03/2010

Quilòmetres: 4 (Aprox.).

Desnivell: ± 180 m.

Durada: 2 h (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si, parcialment.

No senyalitzada (ressenya de "Els Camins de l'Alba, Montseny" de l'editorial Alpina. Tot i això és fàcil de seguir amb molt poques indicacions. Inici a Riells del Montseny.

TRACK Wikiloc

Participants: jo.

El Sui

(Tagamanent, el Vallès Oriental)

Passeig curt i molt agradable per les brolles i prats del Pla de la Calma (que, entre setmana, fa honor al seu nom). El Sui és un turó discret i fàcil, però amb unes magnifiques vistes a la plana del Vallès, Matagalls i el Turó de l'Home (i en dies clars, el mar i els Pirineus). Una excursió ideal per provar que fa el genoll, després de dies amb antiinflamatori i repòs.

PUJANT

EL SUI

VISTES (A LA PLANA VALLESANA I AL MATAGALLS I EL TURÓ DE L'HOME

PRIMULA I PENSAMENTS (Primula veris i Viola bubanii, crec)

PER "PROVAR" EL GENOLL

... EN UNA DE BEN CURTA, PER SI UN CAS.

Desprès de dies de antiinflamatori, genollera i, més o menys, repòs, ja tinc ganes de caminar una altra vegada. Diumenge, a més, vam haver de suspendre la caminada prevista (per culpa, precisament, del meu genoll i una grip).

Com que encara no ho veig clar, decideixo fer-ne una a prop, curta i amb poc desnivell per veure que fa el genoll, que segons com, encara fa alguna "punxadeta". Aprofitant, també, que fa bon dia i tinc temps lliure.

Entre setmana el Pla de la Calma fa honor al seu nom, lluny de les gentades del cap de setmana. Començo a caminar, molt més sol del que m'imaginava, entre pastures i landes, en una zona on l'activitat humana encara hi és ben present.

Com sempre, m'entretinc, tot i que poc, fent fotos, buscant floretes i contemplant alguns ocells, com els bitxacs rogencs o els còlits gris, que feia temps que no veia.

El cim és modest, però les vistes són impressionats, llàstima de la calitja. Tot puc veure la plana del Vallès, la Mola, el Matagalls i el Turó de l'home (en dies clars, imagino, també s'hauria de veure el mar, Montserrat, els Pirineus i més)

La pujada i la baixada al Sui és molt suau, tant que fins i tot penso que m'he passat. El genoll en feia mal, principalment, a les baixades, però aquí gairebé ni es noten. De totes maneres el genoll bé, cap mena de dolor... bé, només el d'una ortigada, que durarà gairebé un dia, quan m'aturo a fer unes fotos a unes flors (per sort ja cap al final de la caminada i a l'altra banda del genoll).

L'excursió m'ha sorprès més del que em pensava. L'he fet per provar i m'ha agradat força. Curta, bonica i a prop, no entenc com no l'havia fet abans. Segurament la repetiré en un dia en què el cel estigui ben clar.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 27/04/2010

Quilòmetres: 5.3 (anar i tornar).

Desnivell: ± 75 m.

Durada: 1 h 45' (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: No.

No senyalitzada. Ressenya de "Els Camins de l'alba" (ed. Alpina). Tot i això amb un mapa senzill i/o una mica de bona orientació és fàcil (el cim gairebé sempre és visible).

Inici a pedres Blanques (no indicat) o, si es vol allargar una mica, a qualsevol punt de la pista forestal entre Coll Formic i Tagamanent (de Coll Formic a Pedres Blanques hi ha uns 5.7 Km). TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

Empedrat de Morou

(Fogars de Montclús-Santa Fe del Montseny, el Vallès Oriental)

Passeig curt i molt agradable entre fagedes i castanyers, potser millor per fer-la a l'estiu, per l'ombra, o a la tardor, amb l'espectacle de les fulles. A la primavera, però, també té els seus encants, com les plantes que floreixen abans no brotin les fulles dels arbres o les vistes des de l'Empedrat.

DE CAMÍ (FAGEDA I MARXÍVOL)

EMPEDRAT DE MOROU (I VISTES)

PRESA DE SANTA FE

FONT DEL FRARE (I VOLTANTS)

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

CANVIANT D'AMBIENT

... PERÒ SEMPRE BUSCANT FLORETES.

Torno a improvisar, a última hora i en funció del temps. Amb dues condicions, fer una caminadeta suau, que ja en vam fer una fa dos dies, i en direcció contraria a l'operació tornada (no tinc ganes de fer cues). Com que a la Plana hi ha boira en trio una al Montseny. A l'Empedrat de Morou, que no hi he estat mai, per no acabant fent sempre les mateixes Matagalls o les Agudes).

La caminada comença a Can Casades, un dels centres d'informació del Parc. Només baixar del cotxe sento el repicar d'un picot als arbres, tot i que no aconsegueixo veure'l. El dia comença bé. De seguida començo a travessar i enfilar-me per una bonica  castanyeda i, poc desprès, per la fageda que pràcticament no deixaré fins al final. M'entretinc buscant floretes, com sempre, tot que avui, excepte algun marxívol i poca cosa més, no en trobaré gaires. Segurament vaig massa d'hora, però tenia ganes de provar-ho.

Les fagedes, un cop han tret fulles, són boscos molt ombrívols, on els estrats arbustiu i herbaci hi solen ser poc importants. Moltes plantes anuals, però, han adaptat el seu cicle vital als dels faigs. Es per això que moltes d'elles floreixen al principi de la primavera... quan les condicions climàtiques comencen a ser favorables, i just abans que els faigs comencin a treure fulla i els amaguin la llum del sol.

Arribo a l'Empedrat. És un racó bonic des d'on hi ha unes bones vistes. He fugit de la boira de la Plana, però no comptava que aquí també n'hi hauria. Amb una mica de paciència, però, aconsegueixo veure el Turo de l'Home i les Agudes... les vistes a la serralada de Marina i al Vallès, però, hauran d'esperar un altre dia.

A partir d'aquí el camí ja és tot de baixada, fins a l'embassament de Santa Fe, on retrobo la gent que no he trobat a faltar. No és que hagi començat a caminar molt d'hora (a les 10), per variar, però m'ha sorprès la tranquil·litat del camí. Pràcticament no m'he trobat ningú i fins i tot m'ha sabut greu no haver portat els prismàtics per contemplar millor els ocells que he anat veient (mallerengues blaves, emplomallades i carboneres, pica-soques blau, pinsans, merles, tudons...).

Per allargar una mica aquesta passejada tan agradable, m'arribo fins a la propera Font del Frare, també senyalitzada, on refaig una mica de forces, i cap a casa.

FITXA TÈCNICA 

Data: 05/04/2010

Quilòmetres: 5.5 (més 1 fins a la font del Frare).

Desnivell: ± 200 m.

Durada: 2 h (amb parades i badant una mica).

Dificultat: baixa

Circular: Si.

Ben senyalitzada amb fites amb marques taronges (Itinerari de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona www.diba.cat).

Inici al Centre d'Informació de Can Casades (carretera BV-5114 de Sant Celoni a Viladrau). TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

La Sala

(Viladrau, Osona)

Passejada prop de casa, pels boscos de Viladrau tot collint maduixes, fins a la Sala, la casa on va néixer i créixer el famós bandoler Joan "Serrallonga".

MAS LA SALA

VILADRAU I RIERA MAJOR

MADUIXES

COLLINT MADUIXES

CAMINADETA

Un altre cop la cançoneta...Que falta molt?

però, un altre cop, em torno a surtir amb la meva.

Caminadeta fins a la Sala i la Riera Major.

Sortim de la Barita i arribem al cap de poc a la Sala, una masia amb més de 800 anys d'història. Fortificada al segle XIV, en plena edat mitjana, es coneix, però, perquè l'any 1594 i va nèixer el llegendari bandoler Joan Sala, "Serrallonga".

Amb San Segimon i Matagalls de fons continuem fins a tocar Viladrau i baixem al costat de la riera major, sense trobar els grans castanyers del llibre on hem tret la ruta.

Tot i que es va tapant i se sent algun tro més o menys llunya, baixem tot collint maduixes silvestres... qualsevol es menja les del super ara!!!! Ostres! que bones!!!!!

Gairebé ens atrapa la pluja... però val la pena!

Una bona passejadeta prop de casa, està bé... sobretot si hi ha maduixes.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 20/06/2009