LA SALA

Viladrau (20/06/2009)

6-7 Km (circular)

Desnivell: ± 80 m

Durada: 2 h 30'

EMPEDRAT DE MOROU

Santa Fe (05/04/2010)

5.5 Km (circular)

Desnivell: ± 200 m

Durada: 2 h

EL SUI

Tagamanent (27/04/2010)

5.3 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 75 m

Durada: 1 h 45'

RUTA DE LES CASCADES

Riells (23/05/2010)

4 Km (circular)

Desnivell: ± 180 m

Durada: 2 h

AIGUAFREDA DE DALT

Aiguafreda (12/02/2011)

11 Km (circular)

Desnivell: ± 300 m

Durada: 3 h

CASTANYER DE LES 9 BRANQUES

Riells (23/05/2010)

4 Km (circular)

Desnivell: ± 180 m

Durada: 2 h

GORG NEGRE

Gualba (09/04/2011)

5 Km (anar i tornar) / Desnivell /.

Desnivell: 165 m

Durada: 1 h 45'

EL FITOR

Montseny (15/08/2011)

4 Km (Circular) / Desnivell /

Desnivell: ± 300 m

Durada: 3 h

SOT DE L'INFERN

Fogars de Montclús (15/08/2011)

3.5 Km (circular)

Desnivell: ± 165 m

Durada: 1 h

EMPRIUS DEL BURGUÈS

El Brull (25/09/2011)

10.6 Km (circular)

Desnivell: ± 600 m

Durada: 3 h 15'

MATAGALLS PER BORDIROL

Viladrau (20/01/2012)

12 Km (circular)

Desnivell: 700 m

Durada: 3 h 15'

TURÓ DEL POU D'EN SALA

El Brull (09/06/2012)

7 Km (circular)

Desnivell: ± 440 m

Durada: 3 h

VALLCÀRQUERA

El Figaró (16/06/2013)

13.8 Km (Circular)

Desnivell: ± 550 m

Durada: 3 h 30'

RIERA DE L'AVENCÓ

Aiguafreda (26/04/2015)

12.3 Km (circular)

Desnivell: ± 350 m

Durada: 4 h

VALLFORNÈS I CAN CUC

Cànoves (15/05/2015)

11.8 Km (circular)

Desnivell: ± 550 m

Durada: 4 h

TURÓ DE L'HOME I LES AGUDES

Fogars de Montclús (21/07/2015)

12 Km (circular)

Desnivell: 700 m

Durada: 4 h 30'

SANT ELIES I SAMON

Sant Esteve (23/07/2015)

13.1 Km (circular)

Desnivell: ± 925 m

Durada: 4 h 30'

MATAGALLS PER SANT MARÇAL

Viladrau (22/07/2016)

11.8 Km (anar i tornar)

Desnivell: 700 m

Durada: 3 h 30'

EL COMBAT D'ARBÚCIES

Arbúcies (25/05/2014)

7.1 Km (circular)

Desnivell: 150 m

Durada: 2 h

LA SALA (2)

Viladrau (03/06/2017)

7.8 Km (anar i tornar)

Desnivell: 100 m

Durada: 3 h

CASTELL DE MONTSORIU

Arbúcies, Sant Feliu i Riells (28/12/2017)

4.5 Km (circular)

Desnivell: 170 m

Durada: 2 h 30'

Castell de Montsoriu

Versió fàcil a un 100 cims que té un doble al·licient: les seves vistes i el castell que hi ha al cim. Impressionant.

MILLOR DEL QUE M'IMAGINAVA

Deixem el cotxe al Coll de Castellar, amb l’idea de fer la pujada més curta al castell. Ens enfilem per la seva pista d’accés. De seguida, però, ens desviem per el PR... equivocat, el que agafem també arriba el castell fent una mica més de volta (no gaire, de fet també és una bona opció per fer aquesta ruta circular). Per sort ens n’adonem de seguida i retornem a la pista.

Pugem una mica més per la pista i, ara sí, ens desviem pel PR correcte per la volta que volem fer (el que ve d’Arbúcies). Ens enfilem per un corriol que puja amb més ganes, de seguida deixant enrere sureres per passar per un alzinar.

La pujada és curta i de seguida arribem al castell. Tot i que no teníem massa clar si avui estaria obert o no, ho està i decidim visitar-lo. Turó ocupat des dels temps dels ibers, durant els segles X i XI s’hi va construir el primer castell, que va ser successivament ampliat en èpoques posteriors, fins a convertir-se en un magnífic castell palau gòtic. Molt ben museïtzat i restaurat, val molt la pena. Gaudim, també, de les esplèndides vistes que hi ha, cap al Montseny i, especialment, les comarques gironines (el Montnegre, Montgrí, Gavarres...). Més informació del castell aquí.

De fet, ens agrada molt i ens entretenim molt més del que comptàvem (fins i tot decidim passar del tercer cim i fer la volta sense presses).

Per fer la volta circular i allargar una mica la caminada baixem per la pista, desviant-nos d’entrada a la Torre de les Bruixes (amb vistes que també valen la pena).

Més tard del previst dinem al cotxe. Massa tard per un altre cim, però massa d’hora per tornar a casa, decidim acabar el dia visitant la vila medieval d’Hostalric (que també ens agrada força).


Fitxa Tècnica

Data: 28/12/2017

Kilòmetres: 4.5 (Aprox.).

Desnivell: ± 170 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: Si. Inici Coll Castellar (carretera d'accès a la Urbanització Fogueres).

Ressenya

Senyalitzada. Del coll marxem per la pista d'accès al castell. Al cap de poc descartem la pista a la dreta (senyalitzada com al castell pel camí de Breda. Nota: pot ser una alternativa per allargar una mica la caminda). Més endavant, poc abans de que la pista quedi tancada per una cadena, girem a la dreta, deixant la pista per continuar per un coriol (a vegades es bifurca, hem d'estar atents a seguir el més fresat, tot i que sempre amunt tot els camins acaben anant al castell). La Baixada la farem per la pista d'accès al castell (desviant-nos al principi per anar fins a la Torre de les Bruixes, visible). TRACK Wikiloc.

Nota: aquesta és la versió més fàcil. Si fer una versió més llarga es pot fer des d'Arbúcies (seguint un PR que fa uns 14 Km, anar i tornar), o des de Breda, també seguint un PR.


Fotos

La Sala (2)

Passeig molt bonic i fàcil (ideal per fer amb nens) fins al Mas la Sala (on va néixer, i créixer, el mític bandoler Joan Sala “Serrallonga”). Per arribar-hi es passa per boscos esplèndids i bells racons.

TERRA DE BANDOLERS

Segueixo revisitant i redescobrint racons prop de casa. Avui toca Viladrau, per fer una ruta relativament nova (té pocs anys).

Començo a caminar al centre de Viladrau per travessar el mig abandonat Arboretum del poble (fa cara d’haver tingut temps molt millors).

Sortint del poble una petita sorpresa, tot i que fugaç. En un marge es deixa veure un llangardaix verd (ara feia temps que no veia).

De seguida passo pel Pont de Segalers, un racó molt bonic, amb un petit salt d’aigua. De fet per fer una foto més bonica acabo de peus dins al riu... primer un, després l’altre. I un cop a dins, ja aprofito per caminar amunt i avall pel riu sense mirar res.

Amb els peus ben frescos continuo baixant (suaument sempre), passant sempre per boscos esplendorosos, de tant en tant amb arbres de dimensions considerables, com un castanyer, avellaners, un parell de roures i fins i tot una alzina surera.

La ruta acaba al Mas la Sala, un imponent mas amb segles d’antiguitat. La part més antiga de la casa correspon al segle XIV (tot i que segurament encara seria molt més antic), moment en què va ser fortificat i se li va afegir una muralla de tanca i una torre de guaita. El cos central és del segle XVII. L’any 1594 hi va néixer Joan Sala i Ferrer, “Serrallonga”, el bandoler més mític de la nostra història.

La tornada la faig pel mateix camí.


Fitxa Tècnica

Data: 03/06/2017

Kilòmetres: 7.8 (Aprox.).

Desnivell: ± 100 m.

Durada: 3 h (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: No. Inici a l'aparcament de l'entrada del centre del poble de Viladrau

Ressenya

Ben senyalitzada amb pals amb marques especifiques per aquesta ruta (noméx cal seguir-les). Sense cap dificultat especial d'orientació TRACK Wikiloc.


Fotos

Matagalls (per Sant Marçal)

La pujada a Matagalls és una de les clàssiques del Montseny. Aquesta és una ruta alternativa a la més transitada, amb un ascens més directe, tant o més bonic, entre ombrívoles fagedes que la fan ideal a l'estiu i la tardor.

AMB EL MEU PARE

D’hora (que estrany) i a prop (per les previsions meteorològiques). Just abans de marxar s’apunta el meu pare, que s’està entrenant per la Matagalls-Montserrat. A Matagalls, per un camí que no és el més habitual i que, curiosament, no he fet mai.

Comencem a caminar a les deu. La primera pujada és forta, però poc després el camí planeja una mica fins arribar al coll Pregon. Passem sempre per belles fagedes (a la tardor ha de ser encara més bonic) que, molt de tant en tant, deixen alguna clariana per on contemplar el paisatge.

De coll Pregon fem l’última pujada fins al cim. Està emboirat, fa fred (per la roba que portem) i no ens hi entretenim gaire. Fins i tot baixem a menjar una mica a coll Pregon, més arrecerats. Mentre baixem, però, marxa la boira que ens ha tapat les vistes (cosa que sempre fa una mica de ràbia).

Baixem ràpid, a bon ritme. Quan arribem al cotxe sonen els primers trons, just a temps. Serem a dinar a casa... una cosa gairebé insòlita per mi. Avui he anat molt més de pressa del que és normal.


Fitxa Tècnica

Data: 22/07/2016

Kilòmetres: 11.8 (Aprox.).

Desnivell: ± 700 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: No. Inici a l'aparcament de Sant Marçal (pals indicadors).

Participants: en Joan (el meu pare) i jo.

Ressenya

Ben senyalitzada amb pals amb marques blanques i vermelles (GR-5) i sempre pel camí mes fresat, pràcticamnt no hi cap cruïlla on equivocar-se, no té cap dificultat d'orientació TRACK Wikiloc


Fotos

Sant Elies i Turó de Samon

Ruta pel Montseny més tranquil i solitari fins al Turó de Samon. Amb una alçada modesta (1272 m) però amb grans vistes (especialment al mateix massís). Pel camí, una ermita, arbres monumentals i una font.

EL MONTSENY MENYS TRANSITAT

Em llevo d’hora per acabar marxant tard... no sé com ho faig. El cel està una mica tapat, però decideixo anar a caminar igualment, prop de casa, això sí. Torno a repetir Montseny.

Començo a caminar al final de l’asfalt a la pista a Sant Elies. Ho faig per l’alzinar que m’acompanyarà en tot el camí (excepte a les carenes i cims més alts). Passo per les boniques alzines de can Sorell, monumentals, amb algun roure de les mateixes dimensions.

Deixo la pista i el camí s’enfila amb ganes. Per sort avui tampoc fa gaire calor. Al final de la pujada, reprenent la pista, una altra alzina monumental: l’Alzina Rodona. Bonica.

Poc després arribo a Sant Elies, dels segles XV a XX. Amb bones vistes, serveix de descans. Un cop passada baixo una mica per començar-me a enfilar una altra vegada.

El turó de Samon té una alçada modesta, però unes vistes sorprenents: Matagalls, el Turó de l’Home, el Sui, El Tagamanent, el Vallès i, segurament, més enllà (avui tampoc torna a ser el millor dia, encara que val la pena igualment).

La baixada torna a ser entre alzinars, que potser es farien una mica monòtons si no fos per les vistes que es deixen veure de tant en tant. Dino pel camí.

Una mica abans d’arribar al cotxe passo per la font de Borrell. No fa gaire calor, però tot i això la refrescada es posa molt i molt bé. Tant de bo en trobes a totes les caminades ara a l’estiu.


Fitxa Tècnica

Data: 23/07/2015

Kilòmetres: 13.1 (Aprox.).

Desnivell: ± 925 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades)

Dificultat: mitjana.

Circular: sí. Inici al Camí de Sant Elies (Sant Esteve de Palautordera). Quan s'acaba l'asfalt i comença la pista de terra.

Ressenya

Un cop deixem el cotxe cal seguir per la pista fins a trobar les marques del PR, ben marcat, només cal seguir-lo fins al Turó de Samon. Si no ens volem complicar la vida el millor és recular per on hem vingut.

Si es vol fer la ruta circular a partir del cim cal TRACK Wikiloc o mapa (amb el de l'ICC amb el track al damunt es pot fer, ja que pràcticament tot és per pistes forestals, excepte un petit tram baixant del turó i una drecera).


Fotos

Turó de l'Home i les Agudes

Excursió clàssica als cims més alts del Montseny: el Turó de l’Home i les Agudes. Amb vistes espectaculars. El camí es fa per una bonica fageda i es passa, d’esquitllada, per l’avetosa de Passavets, la més meridional d’Europa.

QUINA DIFERÈNCIA

Després de caminades relativament llunyanes ara en toca una al costat de casa. Fa anys que no la faig i em ve de gust.

Començo d’hora, a les deu. Fa una mica de xafogor tot i que, curiosament, més endavant afluixarà. La primera parada és gairebé només baixar del cotxe, a la font de Passavets. Aigua fresca que amb tota seguretat agrairé a la baixada (i d’entrada, saber que si és el cas no hauré de “racionar” l’aigua també va bé).

El camí s’enfila fent marrades per una fageda preciosa (hauré de tornar a la tardor). Passa, també, per l’Avetosa de Passavets, la més meridional d’Europa. Em desvio una mica del camí (no surt al track) per passejar-m’hi una mica. És una de les singularitats del Montseny.

Continuo pujant, ara només desviant-me una mica per visitar el pou (de gel) del Comte (que no recordava). Poc després la fageda s’acaba de cop i el Turó de l’Home queda a la vista. Passo ara entre landes, prats i matollars.

Des del cim les vistes són impressionants... tot i que avui no és el millor dia. Hi ha força calitja. En aquest cas, però, no em sap tan greu, és al costat de casa i, com aquell qui diu, hi puc tornar quan vulgui.

Del Turó de l’Home continuo el camí fins a les Agudes, amb unes vistes segurament encara millors. No hi ha ningú (i m’he creuat i em creuaré amb ben poca gent... quina diferència amb el cap de setmana!). A més de les vistes gaudeixo del vol dels ballesters, que trenquen l’aire sovint a pocs metres davant meu.

Baixo i de seguida en torno a retrobar amb la fageda. I amb la font de Briançó, on aprofito per refrescar-me una mica, i on en trobo la segona sorpresa del dia: una granota roja (que puc fotografiar més o menys bé).

Arribo gairebé a baix a l’hora de dinar. Ho faig al costat de la riera de Passavets tot contemplant cap-grossos de salamandra o, qui sap, si del tritó del Montseny. Miro si veig algun adult, sense sort (són nocturns). Tot i això, està bé, aquest tritó és endèmic del Montseny i l’única espècie endèmica catalana.


Fitxa Tècnica

Data: 21/07/2015

Kilòmetres: 8.5 (Aprox.).

Desnivell: ± 490 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: sí. Inici a l'aparcament de la font de Passavets (també és pot començar a Can Casades, però s'allargarà una miqueta més).

Ressenya

Molt ben senyalitzada, sense cap mena de dificultat en aquest sentit (a més sempre va per camins amples i ben fresats). Només cal seguir els pals amb marques blanques i grogues del PR-C 208. Per anar del Turó de l'Home fins a les Agudes, però, millor passar pel GR (marques blanques i vermelles), més planer i bonic (i a partir del Coll de les Agudes, reculant uns metres des del cim, tornar a seguir el PR). TRACK Wikiloc


Fotos

Vallfornès i Castanyer de can Cuc

Ruta pel Montseny menys transitat. Els principals atractius d'aquesta ruta són botànics: vernedes, alzinars i l'impressionant castanyer de can Cuc.

A PROP

En trio una prop de casa. No tinc ganes de fer molts kilòmetres, continua l’onada de calor i també fa una mica de mandra... i a la tarda vull fer de tiet (que m’agrada tant o més que caminar).

Començo a caminar a les deu. L’aparcament és de pagament, però només deu ser, suposo, els caps de setmana. Tot això que m’estalvio.

Per la calor, m’ho agafo amb una mica més de calma. El cel està enteranyinat, no hi comptava. Les fotos no quedaran tan bé, però que hi farem.

Passo, primer, pel costat del pantà de Vallfornès, el més gran del Montseny. Tot seguit m’enfilo per la seva cua, al costat de la riera de Vallfornès, amb una bonica verneda i, de tant en tant, amb alguns petits salts d’aigua prou bonics (la pista al costat li treu una mica d’encant, però és un passeig molt agradable).

Més endavant el camí s’enfila fins a Vallfornès, un gran casal del segle XVI. Poc més endavant, enmig d’un frondós alzinar, el camí s’enfila amb ganes fins al Morro Negre... molta pujada, per tant poc premi. Les vistes al Vallès estan bé, però són molt escasses (i per acabar-ho d’arreglar, hi ha calitja). Que hi farem (sort que l’alzinar està bé).

Llavors començo a baixar. El camí és més obert, les vistes són millors però toca més el sol i es nota més la calor... camino a ritme d’estiu, poc a poc.

Després d’una bona estona de baixada, una de les raons que m’ha portat a fer aquesta excursió: el castanyer de Can Cuc. Declarat arbre monumental és, segurament, el de més diàmetre i perímetre de Catalunya (gairebé dotze metres). El seu interior és buit i fins i tot havia estat habitat per un carboner (que hi tenia instal·lat un jaç, una taula, seients i una llar de foc). La seva grandària impressiona. Ho aprofito per dinar.

Encara queda un bon tros de baixada. Em refresco a la font de les Acàcies i continuo baixant sense presses, tot gaudint del camí. Passo per una fresca verneda, bonica i on, de tant en tant, la riera em regala algun petit salt d’aigua. Tota una sorpresa.


Fitxa Tècnica

Data: 13/05/2015

Kilòmetres: 11.8 (Aprox.).

Desnivell: ± 550 m.

Durada: 4 h (amb parades)

Dificultat: baixa-mitjana.

Circular: sí. Inici a l'aparcament del pantà (si es vol allargar podem aparcar una mica abans i seguir el Sender Local, al costat de la riera).

AMB NENS: una versió curta i facil és pujar de l'aparcament, per la pista forestal gairebé fins al final, directament al castanyer (que a més està senyalitzat).

Ressenya

No Senyalitzada. Fins a Vallfornés cal seguir la pista (indicada). Un cop a la casa cal seguir la pista que s'enfila darrere seu (al cap de pocs metres hi ha una altre bifurcació i s'ha de pendre el camí de la dreta (una antiga pista que s'ha convertit en un corriol). Cal seguir el corriol marcat amb fites fins a la carena, i a la carena seguir uns metres amunt (a l'esquerra) fins a una casa en runes. Aquí trobem una pista, llavors només cal seguir avall sempre per la pista principal (i sempre de baixada). El castanyer és a uns metres de la pista, però està senyalitzat. TRACK Wikiloc


Fotos

Riera de l'Avencó

Ruta d'interès botànic: la verneda de la riera de l'Avenco. A això se li ha de sumar un pou de glaç, dues ermites romàniques i un paisatge prou bonic.

TOCA VEGETACIÓ

Una a prop. Per les previsions del temps, a mitja tarda ha de ploure (i es complirà). Una que en tinc ganes, de fet fins i tot m’he hagut d’esperar que els arbres brotessin.

Començo més d’hora del que estic acostumat, a dos quarts de deu... quan tot just comença a marxar la boira de la Plana.

Només començar les dues primeres parades: els pous de gel de l’Avencó (paso per dos, tot i que n’hi ha tres). Aquests pous es van construir i van tenir la seva major rendibilitat durant els segles XVII, XVIII i part del XIX. Una mica més endavant, la bonica ermita de Sant Salvador de l’Avencó, romànica (tot i que amb algunes modificacions i restauracions posteriors).

Continuo seguint la riera. És el motiu per què he vingut, bé, per la seva verneda, molt ben conservada i bonica (i més en aquesta època). Un racó humit que contrasta, a més, amb l’alzinar que l’envolta. Passo per la pista, però de tant en tant prenc algun dels corriols que hi baixen per gaudir, a més del bosc, d’alguns petits gorgs. Val la pena.

A la Casa Nova de Sant Miquel deixo la riera i em començo a enfilar per la vessant de la muntanya. He vingut per la vegetació, però aquí tinc una sorpresa inesperada. Sento soroll al mig del bosc i em paro a mirar pensant que segurament serà algun senglar... però el que es deixa veure és: una fagina! (un mustèlid). És una visió fugaç, però molt bona.

Una mica més amunt, la següent parada prevista: Sant Miquel de Canyelles, una altra ermita romànica situada a mitja muntanya.

M’enfilo una mica més amunt, em desvio cap a la font del Sení i encaro la tornada, gaudint de les vistes a la vall (quan es deixen veure en alguna clariana).

Baixada final i... a dinar a casa! A això tampoc hi estic acostumat (però de tant en tant també està bé).


Fitxa Tècnica

Data: 26/04/2015

Kilòmetres: 13.2 (Aprox.).

Desnivell: ± 350 m.

Durada: 4 h (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Ressenya

Senyalitzada. Només cal seguir la pista que va al costat de la riera de l'Avencó i a les cruïlles importants seguir les indicacions del PR. A l'alçada de Can Serra (senyalitzat), cal deixar el PR i començar a seguir les marques blanques i vermelles del GR-2 (a l'esquerra). TRACK Wikiloc


Fotos

Vallcàrquera i Alzina de can Valls

Excursió molt complerta. De camí passarem per un bon grapat d'ambients diferents (de boscos de ribera fins a alzinars muntanyencs), una riera amb gorgues boniques, tindrem bones vistes al Vallès i gaudirem d'un ric patrimoni cultural. Molt bona per fer amb nens.

NOTANT EL CANSAMENT D'AHIR

Malgrat el cansament d’ahir decideixo tornar anar a caminar. Més a prop, això si. Al Figaró i a les tres de la tarda. La caminada que tinc pensada, en principi, no és massa llarga. A més, m’ho prendre amb molta calma.

Només sortir el camí passa per la riera de Vallcàrquera, amb un bosc de ribera força ben conservat, una vegetació exuberant (encara ara, en aquesta època de l’any) i unes gorgues boniques. M’hi entretinc una bona estona, empaitant, a més, algun espiadimonis o refrescant-me a la font del Molí (l’única que raja de les tres que es poden veure al costat de la riera, en aquest tram).

Em sorprèn veure a la riera, també, roques tenyides de vermell. Imagino degut a que aquestes aigües deuen ser riques en ferro, tal i com passa en indrets similars que he visitat.

Deixo la riera a l’alçada de Sant Pere de Vallcàrquera, una ermita d’origen romànic, tot i que molt modificada posteriorment. D’aquí camino per camps de conreu fins a retrobar la riera, en principi només per travessar-la. Aquí, però, decideixo deixar la ruta un moment, seguir més o menys al costat de la riera i acostar-me fins a les mines de magnetita del Socau (d’aquest mineral se n’extreia ferro... d’aquí a pensar, també, que l’aigua de la riera en sigui rica).

Reculo fins allà on he deixat la ruta prevista (la de la ressenya), i ara em començo a enfilar, i enfilar... i enfilar. No hi ha un fort desnivell, ni puja molt fort, però es noten, força, els Kilòmetres que vaig fer ahir. La pujada se’m fa una mica llarga, tot i que les vistes són boniques i passo també, per un bon grapat d’ambients diferents: alzinars, castanyeredes i brolles amb pins.

Al final de la pujada hi ha la monumental alzina de can Valls (amb una gran capçada). M’assec una estona al seus peus. Des d’aquí les vistes al Vallès, als cingles de Bertí i bona part del Montseny són molt boniques.

No m’hi puc estar gaire, badant, badant, fent fotos a floretes i caminant en calma he tardat gairebé quatre hores en fer quatre kilòmetres i mig, la meitat del camí. Per sort, ja només queda la baixada... però si no vull que se’m faci fosc hauré de caminar amb una mica més d’alegria.  

Tot baixant faig un parell de parades més. La primera a la  bonica ermita d’origen romànic de Sant Cristòfol de Monteugues. La segona, a la curiosa cova de l’Home Mort (al costat del camí i marcada amb una fita). Arribo al Figaró tard, cansat, però content. La caminada ha valgut la pena .


Fitxa Tècnica

Data: 16/06/2013

Kilòmetres: 13.8 (Aprox.).

Desnivell: ± 550 m.

Durada: 4 h (amb parades)

Dificultat: baixa-(mitjana).

Circular: si.

Participants: només jo.

Ressenya

No senyalitzada. Cal la ressenya que es pot trobar AQUÍ (com a "Guia d'itineraris a Peu", val la pena descarregar-la, també, per les bones explicacions que hi ha) o TRACK Wikiloc


Fotos

Turó del Pou d'en Sala

Excursió bonica per un racó del Montseny solitari, passant per tota mena de boscos. Cim modest però amb unes vistes impressionants (especialment a Sant Segimon, just al davant).

EL MONTSENY PER MI SOL

Avui torno a caminar amb el mateix objectiu de les últimes caminades: buscar flors, i si pot ser alguna orquídia, millor. Afortunadament, sol, no sé si pel fred (bé, més aviat per la fresca del matí... encara que començo a caminar a les deu) o perquè no he dormit massa (i ahir ja vaig anar a caminar, buscant floretes), avui tinc un d'aquells dies en què no "tiro" massa. La forta pujada inicial no hi ajuda gaire, per no dir gens.

Per sort, un cop al capdamunt de la carena la caminada ja és planera i em puc entretenir més amb el que venia a fer, tot travessant rodals boscosos ben diversos, des d'alzinars muntanyencs, fins a una petita fageda, passant per rouredes i prats.

La ressenya que porto avui està bé i pràcticament no dubto... sense equivocar-me enlloc, com ha passat més d'alguna vegada en les últimes caminades.

Em pensava trobar més flors, tot i això, sempre n'hi ha alguna d'interessant.

El que si no m'esperava eren les magnifiques vistes que hi ha pel camí i des de dalt del Turó d'en Pou d'en Sala. Un cim molt modest (1252 m), però des d'on es dominen, entre altres, les Guilleries i la plana de Vic. Especialment bonica és la vista a San Segimon, que queda just al davant.

Refaig forces al cim, amb una poma, arrecerat del vent que augmenta, i de quina manera, la sensació de fred... justament el primer dia que surto amb pantalons curts i he deixat la roba d'abric a casa (vista la calor dels últims dies).

Tampoc m'esperava no veure ningú en tot el camí, i encara menys un dissabte. L'excursió és bonica i no gaire complicada. Tinc la sensació de tenir el Montseny per mi sol, una cosa complicada en aquesta serralada. Només per això ja hauria valgut la pena.


Fitxa Tècnica

Data: 09/06/2012

Kilòmetres: 7 (Aprox.).

Desnivell: ± 440 m.

Durada: 3 h (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si (excepte al principi i al final).

Ressenya

No senyalitzada (jo la vaig fer amb ressenya extreta de "Els Camins de l'Alba, Montseny" de l'editorial Alpina). L'orientació no és complicada però cal una mica de ressenya o track TRACK Wikiloc


Fotos

Matagalls (per Bordirol)

Excursió clàssica a un dels cims més emblemàtics del Montseny. El camí passa gairebé sempre entre boniques fagedes i un bon grapat de fonts. Diuen, també, que és l'ascensió més còmode.

MASSA ABRIGATS

Quan proposo l'excursió, entre setmana, no vaig pensar que encara hi hauria neu... i encara menys que duraria fins al cap de setmana. Però bé, decidim anar-hi igualment (tampoc n'hi ha massa). Ens abriguem fins a les celles... sense imaginar-nos, tampoc, que farà un temps més aviat primaveral i ens sobrarà gairebé la meitat de la roba.

De fet, a mitja pujada m'agafa una "pajara" que déu n'hi do... i el meu germà m'explica que pot ser per anar massa abrigat (cosa que no sabia). El crec, però.

Pugem per Bordirol, per variar una mica, des de que era petit gairebé sempre ho havia fet per Collformic (tot i que ara feia ara fa anys que no ho feia per enlloc). Algun cim, de tant en tant, també m'agrada, i més si fa un dia com avui, força clar i amb bona visibilitat (no és veu Mallorca, però les vistes són impressionants).

Fa gràcia, també, trepitjar una mica de neu, encara que sigui poca.

Ja de baixada, m'oblido de la "pajara" i baixem mig corrents... ara jo al davant, amb els altres dos mig burlar-se d'això.

Seguint les recomanacions del llibre hem pujat per la pista forestal que arriba gairebé fins a coll Pregon. Ara, però, fem una baixada més directe per la font dels Mosquits, entretenint-nos una mica més fent fotos a cada font que trobem, que són unes quantes.

Tot i que no hem començat molt d'hora, cap a les deu, la meva "pajara" i que ens hem entretingut una mica a les fonts, avui si, arribarem a casa per dinar a una hora normal (cosa que no ha passat en anteriors caminades, tot i proposar-nos-ho).


Fitxa Tècnica

Data: 20/01/2012

Kilòmetres: 12 (Aprox.).

Desnivell: ± 700 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades)

Dificultat: baixa-mitjana.

Circular: si (excepte el principi i al final).

Participants: En Jordi, en Salvi i jo.

Ressenya

Senyalitzada (tot i que nosaltres la vam fer amb la ressenya de "Els Camins de l'Alba, Montseny" de l'editorial Alpina). TRACK Wikiloc


Fotos

La Mora i Emprius del Burguès

Caminada agradable pels prats del Pla de la Calma i els alzinars dels Emprius del Burguès. Amb bones vistes als cingles de Bertí, Montserrat, la Plana de Vic i als Pirineus.

ESPERANT QUE ES FACIN BOLETS

Ni d'hora ni tard, potser perquè avui vaig amb en Salvi. A les nou davant de casa i a quarts de deu al Pla de l'Ase Mort (una mica més amunt de Collformic).

Primera caminada d'aquesta tardor que sembla més un estiu, tot esperant que es facin bolets (en algun lloc o altre)... que ja en tinc ganes (a  veure si amb les pluges d'ahir...).

La primera part de la caminada és pels prats de la Calma, prou verds per a l'època de l'any en què estem. Pla i baixada fins a Sant Cebrià de La Mora tot gaudint d'unes molt bones vistes als cingles de Bertí, la Mola, Montserrat, els Pirineus i la Plana de Vic, amb alguns racons emboirats.

Esmorzem a la bonica Ermita de Sant Cebrià, d'origen romànic amb diversos afegits posteriors. A partir d'aquí, gairebé tot pujada (amb alguna baixada per tornar a pujar una mica més).

De seguida deixem enrere els prats per entrar en un alzinar muntanyenc força humit. Canviem, també, pistes amples i camins ben marcats per senders més o menys estrets, dubtant, en algun punt, quin camí hem prendre. 

Començo a empuntegar-me i relliscar més d'una vegada (sense arribar a caure, com gairebé sempre). Imagino, dec tenir un mecanisme, del qual sóc del tot inconscient, que fa quan vaig sol això no passi, mentre que quan vaig amb algú dec badar més o vigilar menys i em vagi entrebancant per tot arreu.

Arribem al cotxe a quarts d'una, suats i en el meu cas, una mica més cansat del que preveia. Els desnivell, ho sabre a casa, és gairebé el doble del que marca la ressenya que portem.

Això sí, a temps de dinar a casa i fer la migdiada, gairebé sense voler, tot mirant la Formula 1.


Fitxa Tècnica

Data: 25/09/2011

Kilòmetres: 10.6 (Aprox.).

Desnivell: ± 600 m.

Durada: 3 h 15' (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Participants: En Salvi i jo.

Ressenya

No senyalitzada, cal resenya o TRACK Wikiloc, nosaltres la vam fer amb la de "Els Camins de l'Alba, Montseny" de l'editorial Alpina). Atenció: Al mas del Burguès hi ha una zona tancada i pot ser que s'hagi de donar la volta a la tanca.


Fotos

Sot de l'Infern

Caminadeta fàcil i agradable per un racó ombrívol als peus del Turó de l'Home. Recordatori d'activitats passades, pel camí trobarem un parell de cabanes de carboners, una perxada i un alzinar fresc, que s'agraeix especialment a l'estiu.

MÉS CASTANYERS

Deixo el cotxe a l'aparcament de Pla Jugar. Fa força calor, però només entrar a l'alzinar gairebé sembla com entrar en un espai amb aire condicionat (el que s'agraeix, i força).

La primera parada és als castanyers vells i la perxada. Una castanyeda explotada com es feia abans, tallant la fusta de manera que creixin noves branques de la soca vella.

Pel camí, també es pot veure com l'alzinar mica en mica va guanyant terreny al castanyers, ja que aquest últims són arbre que van ser introduïts pels romans i necessiten un manteniment per no acabar desapareixent. A més de les castanyes de l'arbre se n'aprofitava la fusta per fer-ne botes de vi.

La segona parada és a dues cabanes de carboners, que sovint feien pràcticament vida en aquest massís fent carbó vegetal a partir de les alzines.

Poc després arribo al racó del Sot de l'Infern, on baixa poca aigua (segurament deu ser més bonic a la primavera o la tardor). El camí és ample i ben marcat, cosa que també agraeixo després de la caminada anterior (això també, amb algun mosquit més).


Fitxa Tècnica

Data: 15/08/2011

Kilòmetres: 3.5 (Aprox.).

Desnivell: ± 165 m.

Durada: 1 h (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Ressenya

Molt ben senyalitzada amb fites amb marques grogues (només cal seguir-les). Inici a l'aparcament del Pla Jugar (o al de la Plana del Coll). TRACK Wikiloc


Fotos

El Fitor

El Castanyer del Dinosaure fa honor al seu nom i no cal gaire imaginació per deduir d'on ve el seu nom. Caminada agradable però una mica perdedora, cal un mapa o un bon sentit de l'orientació.

CASTANYERS

Improviso... tant, que marxo a les dotze de casa (vaig relativament a prop). Amb entrepans per dinar, això sí (sempre en tinc al congelador, per si un cas).

Surto de l'hotel i al cap de ben poc de caminar arribo al Castanyer del Dinosaure, que fa honor al seu nom (no cal gaire imaginació per deduir-ne el nom).

Al cap de poc més, després de passar el coll de Sarrieres, travesso la bonica riera de Riudeteix, una mica com puc. El camí està poc fresat, en aquest punt i algun altre, i quedo ben ple d'esgarrinxades, per anar a petar al camí que havia de trobar més avall, muntanya amunt.

Entre bonics castanyers centenaris arribo al Fitor, un cim minúscul amb boniques vistes a les rieres de Sant Marçal i Riudeteix (i les muntanyes que l'envolten).

De tornada, com en tot el camí, em continua sorprenent anar trobant bolets en aquesta època de l'any (encara que cap de comestible, almenys que conegui). Passo, com en gran part del camí, per alzinars muntanyencs, que es diferencien dels de terra baixa per ser més pobres en espècies i, també, més "nets" (els boscos mediterranis, en general, són bruts... ens agradi o no).

Amb alguna esgarrinxada més, arribo una altra vegada al Castanyer del Dinosaure, per recular un altre cop fins al cotxe, on decideixo fer una altra caminadeta més.


Fitxa Tècnica

Data: 15/08/2011

Kilòmetres: 4 (Aprox.).

Desnivell: ± 300 m.

Durada: 3 h (amb parades)

Dificultat: baixa (cal mapa o un bon sentit de l'orientació).

Circular: si.

De l'hotel al Castanyer del Dinosaure només hi ha 500 metres..

Ressenya

No senyalitzada (jo la vaig fer amb la ressenya de "Els Camins de l'Alba, Montseny" de l'editorial Alpina). Algunes marques, vermelles o blaves, ens poden ajudar a seguir part de la ruta (que en alguns punts pot estar una mica embardissada). Inici a l'hotel Sant Bernat del Montseny. TRACK Wikiloc


Fotos

Gorg Negre (de Gualba)

Caminada fàcil i curta fins a un salt d'aigua de llegenda. Natura pura, el camí passa per una sureda que s'està recuperant d'un incendi i la bonica riera de Gualba.

SALTS, RIERES I BITXOS

Aquest cap de setmana he decidit continuar amb la marató primaveral de rieres i salts d'aigua. A mig matí, doncs, agafo el cotxe i cap a Gualba, una altra vegada sol (fa una temporada que sembla que estic una mica associal... a veure si aviat m'acompanya algú o altre). Anar sol, però, té les seves avantatges i avui estic decidit aprofitar-les totes, i més ara a la primavera i amb aquest temps que sembla més aviat d'estiu. Pràcticament només baixar del cotxe ja em començo a entretenir fent fotos a papallones o, si més no, intentant-ho.

El camí puja suaument per una sureda que s'està recuperant d'un incendi (de l'any 94), amb boniques vistes a la vall. En destaca, especialment, el gran suro de Can Prat, que sembla néixer i créixer ben bé damunt una roca.

Poc després, s'arriba a la riera, al primer salt d'aigua (a la resclosa), per travessar-la i deixar-la enrere fins una mica més amunt, per tornar a baixar-hi en paral·lel fins al gorg Negre. Indret de llegenda, diuen que les aigües d'aquest gorg es comuniquen amb Mallorca, on brollen a la Font del Montseny. La llegenda també hi situa l'amagatall de les dones d'aigua del Montseny.

No és estrany, l'indret és bonic.

M'hi entretinc una bona estona, contemplant el salt i la seva fauna, els sabaters patinant damunt l'aigua, els tricòpters cuidant les seves cases o un desconfiat gripau comú... que amb paciència es deixa fotografiar i m'obsequia, just quan no tenia la càmera a punt, amb la cacera d'un pobre insecte que passava per allà (tot "estirant" la llengua).

Relaxat, decideixo marxar tot seguint la riera pel dret, tot i no saber si hi ha camí... I poc més endavant, resignat a una possible remullada. Finalment, però, arribaré secs i ense gaires complicacions a la Resclosa (travessant la riera diverses vegades) i fent alguna desgrimpada. Fins i tot m'estranya una mica i tot (el més normal és acabar amb un o dos peus dins l'aigua sense voler).

Per si no m'entretingués prou, encara, avui porto pots per recollir mostres d'aigua. I ho faig, a la riera i en un bassa, per mirar-me-les al microscopi del laboratori de la feina, tot aprofitant que hi hem acoblat una càmera (vaja, com un nen amb un joguet nou... i això que no és per mi). Hi veure unes quantes diatomees, un parell de rotífers, dàfnies amunt i avall i alguna altra cosa que no sé identificar, de moment.


Fitxa Tècnica

Data: 09/04/2011

Kilòmetres: 5 (Aprox.).

Desnivell: ± 165 m.

Durada: 3 h 30' (badant moltíssim)

Dificultat: baixa.

Circular: no.

Ressenya

No senyalitzada (jo la vaig fer amb la ressenya de "Els Camins de l'Alba, Montseny" de l'editorial Alpina). TRACK Wikiloc


Fotos

Camí del Castanyer de les 9 Branques

Passejada fàcil i bonica al voltant de Viladrau, per la falda de Matagalls. Entre boscos ombrívols el sender passa per un bon grapat de fonts, camps amb bones vistes al massís del Montseny i castanyers centenaris (tot i que molts d'ells, malauradament, morts o afectats per la malaltia del xancre).

PASSEIG IMPROVISAT

Només començar, les primeres queixes... que si ara hem d'anar a Viladrau...  i que si feia sol i aquí està núvol (que també és mala sort, per mi, que hi hagi un núvol i estigui just a sobre a nostre)... que si m'embruto les bambes (que a mi no me les renta la mama)... No em queixo, haig de reconèixer que m'agrada i m'ho passo bé... només ho fa per tocar-me el botet... caminar li agrada tant com a mi, i quan s'hi posa em deixa enrere.

El sender passa primer per un bon grapat de fonts (la d'en Miquel, la del Sot de Can Rossell, la de les Paitides, la del Ferro i la del Noi gran). Moltes d'elles d'anomenada i força concorregudes. També alguna de curiosa, el color de l'aigua del font del Ferro no enganya (el seu nom, tampoc).

Tot seguit, després d'una pujadeta, els camps de la Vila, una masia senyorial, des d'on hi ha unes bones vistes del massís de Matagall (és distingeix la creu perfectament).

Parlant, parlant, però, ens saltem el trencant del Castanyer de les Nou Branques (tot i estar ben indicat)... hi arribem a Viladrau.

Tot fent el got decidim agafar el cotxe i anar fins a la Vila per fer el troset de camí que ens hem deixat... que anar a fer el camí del Castanyer de les Nou Branques, sense veure el Castanyer, té una mica de delicte.

Des de la Vila el camí baixa fins a trobar un bon grapat de grans castanyers, molts d'ells segurament centenaris... tot i que molts semblen morts o malats pel xancre, una malaltia causada per un fong importat d'Àsia, una plaga que ha matat a molts castanyers per tot Europa i també a Amèrica (actualment es combat inoculant uns variant més suau del fong, de manera que l'arbre desenvolupi les seves pròpies defenses... que, de fet, és el mateix funcionament que tenen moltes de les vacunes que ens posem durant la nostra vida).

El castanyer de les Nou Branques és un dels més grans d'aquesta zona (de fet, també del Montseny), i ens hi passem una molt bona estona.

La passejada és bonica, val la pena i ens agrada molt als dos.


Fitxa Tècnica

Data: 05/03/2011

Kilòmetres: 7 (Aprox.).

Desnivell: ± 205 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Participants: l'Isa i jo.

Ressenya

Senyalitzada amb fites amb marques verdes i blanques (sender local SL C-8). Les fites comencen a la Font del Sot de Can Rosell (només cal seguir-les). Inici al Centre Cultural Europeu de la Natura (o, si la volem escurçar una miqueta, al centre del poble). TRACK Wikiloc


Fotos

Aiguafreda de Dalt

Caminada fàcil i bonica que combina diversos atractius, que van des de la riera de Martinet, amb gorgues i racons molt bonics (recomanable fer l'excursió quan porti aigua), fins a les vistes al Montseny, la vall del Congost o els cingles de Bertí.

FI DE L'ANTICICLÓ

Tot i la convocatòria em torno a quedar sol. Dubto de si canviar d'idea i anar a Barcelona a contaminar, però encara no es pot... almenys fins que marxi l'anticicló. Potser m'espero una mica i d'aquí a uns dies em dedico a anar pel carrer Còrsega amunt i avall.

De moment faré el que tenia previst.

Començo a caminar amb boira, tot i que d'entrada tampoc m'importa massa. El sender ressegueix la riera de Martinet. De tant en tant en desvio del camí i m'acosto al riu, per descobrir-hi unes gorgues ben boniques, especialment l'última.

Llavors em començo a enfilar cap a Aiguafreda de dalt tot escoltant el repicar dels picots, una cosa que sempre m'ha agradat. Tot i que no aconsegueixo veure'n cap, aquí sembla que deuen ser relativament abundants... el camí va en paral·lel per una línia de telèfon i no queda cap pal sense foradar.

 La boira continua ben present i tardarà a marxar molt més del que em pensava, no serà fins havent ben passat Aiguafreda de Dalt que començaré a veure el sol (i passar caloreta) i poder contemplar les boniques vistes del camí, cap al Montseny, a una banda, i els cingles de Centelles i de Bertí, a l'altra (tot i que sempre amb calitxa i boira al fons de la vall).

El camí passa gairebé sempre entre boscos assoleiats on, encara que molt tímidament, ja és comença a intuir la primavera (quines ganes que en tinc, l'hivern no m'ha agradat mai), amb algunes plantes florides i alguna papallona voleiant.

Arribo al cotxe tard, però a temps d'anar a dinar a casa... bé, si no fos perquè gairebé no tinc gasolina i el cotxe se m'atura a la sortida dels Hostalets de Balenya... encara que l'aconsegueixo tornar a arrencar, quan ja estava a punt de sortir a posar els triangles i trucar a la grua. Arribo just fins a la benzinera de 4 carreteres (als sortidors amb el cotxe aturat), on omplo el dipòsit... encara dubtant de si realment m'he quedat sense gasolina o el que falla és la bomba (en cap moment s'ha encès el llum indicador i més d'una vegada he vist l'agulla més avall). Amb el telèfon de la grua un altre cop a la mà, després de provar d'engegar-lo durant una bona estona, al final ho aconsegueixo i arribo a casa. Sabent que el llum no funciona (com d'altres coses), a partir d'ara no apuraré tant.


Fitxa Tècnica

Data: 12/02/2011

Kilòmetres: 11 (Aprox.).

Desnivell: ± 300 m.

Durada: 3 h (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Ressenya

En aquesta pàgina trobarem aquesta, i altres rutes interessants o alternatives a la zona (més actualitzada de quan la vaig fer jo). TRACK Wikiloc


Fotos

Ruta de les Cascades

Caminada curta però molt bonica i divertida (ideal amb nens) a la falda del Montseny, tot resseguint la riera de la Torroella, sovint entre faigs i castanyers, alguns de centenaris. Pere Ribot, poeta i mossèn de Riells, la va batejar amb aquest nom.

APROFITANT LES PLUGES

La primavera és plujosa i s'ha d'aprofitar: torrents, rius i rieres baixen plens d'aigua. És el moment de fer caminades com aquesta o la de la setmana passada. Fins i tot "petits" salts d'aigua tenen un aspecte esplèndid.

Porto el llibre d'on he extret la ressenya, tot i això demano informació a la caseta del Parc Natural del Montseny. La caminada no està senyalitzada i el camí no està ben marcat (amb força arbres tombats, de la nevada, suposo). Però tot i això és fàcil (no té pèrdua). Com aquell qui diu, només s'ha de seguir la riera.

Fins i tot, però, baixa massa aigua. El problema és travessar la riera la primera vegada... ara que, aquest problema s'acabarà de seguida. Relliscadeta i de peus a l'aigua (fins una mica més amunt dels turmells). Està fresqueta, però s'aguanta bé... a partir d'aquí, els propers cops que la travessi, ja no mirarem prim (total, ja vaig xop de peus).

Remunto, doncs, un petit tram d'una  riera d'aigües transparents, amb alguns racons i saltants molt bonics.

La vegetació va canviant. Sovint passo entre castanyers (al principi, alguns d'espectaculars), llavors per fagedes i algun alzinar, segons si es passa més per l'obaga o el solell.

Fent fotos, esquivant arbres caiguts i buscant els millors punts per travessar la riera, tot i no mirar prim, arribo al capdamunt havent tardat molt més del que tocaria (gairebé una hora i tres quarts), i encara sort que "bitxos" i floretes no m'han entretingut gaire.

Gràcies al llibre, decideixo tornar per un camí que ressegueix la riera, però més amunt. Aquest si ben fresat, per arribar a baix... en mitja hora!!!

Tot i que la fageda per on passa és bonica, em penedeixo de no haver tornat per on he vingut, molt més bonic (encara que hagués tardat molt més).

A les baixades continuo provant el genoll, avui sense por. Respon bé. A la tarda em farà una mica de mal, però poc a poc es va recuperant. Ara que, tot i que no em durarà tant, avui també em farà mal l'altre... però per culpa d'un cop a una branca traïdora que no he vist (puffff, quin cop!).


Fitxa Tècnica

Data: 23/03/2010

Kilòmetres: 4 (Aprox.).

Desnivell: ± 180 m.

Durada: 2 h (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si, parcialment.

Ressenya

No senyalitzada (ressenya de "Els Camins de l'Alba, Montseny" de l'editorial Alpina. Tot i això és fàcil de fer amb qualsevol ressenya simple que trobem. Inici a Riells del Montseny.

TRACK Wikiloc


Fotos

El Sui

Passeig curt i molt agradable per les brolles i prats del Pla de la Calma (que, entre setmana, fa honor al seu nom). El Sui és un turó discret i fàcil, però amb unes magnifiques vistes a la plana del Vallès, Matagalls i el Turó de l'Home (i en dies clars, el mar i els Pirineus).

PER "PROVAR" EL GENOLL

Desprès de dies d'antiinflamatori, genollera i, més o menys, repòs, ja tinc ganes de caminar una altra vegada. Diumenge, a més, vam haver de suspendre la caminada prevista (per culpa, precisament, del meu genoll i una grip). Com que encara no ho veig clar, decideixo fer-ne una a prop, curta i amb poc desnivell per veure que fa el genoll, que segons com, encara fa alguna "punxadeta". Aprofitant, també, que fa bon dia i tinc temps lliure.

Entre setmana el Pla de la Calma fa honor al seu nom, lluny de les gentades del cap de setmana. Començo a caminar, molt més sol del que m'imaginava, entre pastures i landes, en una zona on l'activitat humana encara és ben present.

Com sempre, m'entretinc, tot i que poc, fent fotos, buscant floretes i contemplant alguns ocells, com els bitxacs rogencs o els còlits grisos, que feia temps que no veia.

El Sui és un cim és modest, però amb unes vistes són impressionats. Llàstima de la calitja, tot i això puc veure la plana del Vallès, la Mola, Matagalls i el Turó de l'Home (en dies clars, imagino, també s'hauria de veure el mar, Montserrat, els Pirineus i més)

La pujada i la baixada al cim és molt suau, tant que fins i tot penso que m'he passat. El genoll em feia mal, principalment, a les baixades, però aquí gairebé no n'hi ha per provar-lo. En tot cas res, cap mena de dolor... bé, només el d'una ortigada, que durarà gairebé un dia, quan m'aturo a fer unes fotos a unes flors (per sort ja cap al final de la caminada i a l'altra banda del genoll).

L'excursió m'ha sorprès més del que em pensava. L'he fet per provar i m'ha agradat força. Curta, bonica i a prop, no entenc com no l'havia fet abans. Segurament la repetiré en un dia en què el cel estigui ben clar.


Fitxa Tècnica

Data: 27/04/2010

Kilòmetres: 5.3 (anar i tornar).

Desnivell: ± 75 m.

Durada: 1 h 45' (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: No.

Ressenya

Mal senyalitzada (falta algun pal). Cal seguir les marques del PR que comença a Pedres Blanques (cartell indicador). Falta algun pal, però hem d'anar cap a la barraca d'en Ramon i el Sui que sempre estan visibles (pel que, tot i això, no té gaire complicació).

Inici a pedres Blanques (no indicat) o, si es vol allargar una mica, a qualsevol punt de la pista forestal entre Coll Formic i Tagamanent (de Coll Formic a Pedres Blanques hi ha uns 5.7 Km). També es pot allargar anant fins al turó de Samón (entre una hora i mitja i dues), seguint el PR. TRACK Wikiloc


Fotos

Empedrat de Morou

Passeig curt i molt agradable entre fagedes i castanyers, potser millor per fer-la a l'estiu, per l'ombra, o a la tardor, amb l'espectacle de les fulles. A la primavera, però, també té els seus encants, com les plantes que floreixen abans no brotin les fulles dels arbres.

CANVIANT D'AMBIENT

Torno a improvisar, a última hora i en funció del temps. Amb dues condicions: fer una caminadeta suau, que ja en vam fer una fa dos dies, i en direcció contraria a l'operació tornada (no tinc ganes de fer cues). Com que a la Plana hi ha boira en trio una al Montseny. A l'Empedrat de Morou, que no hi he estat mai, per no acabant fent sempre les mateixes (Matagalls o les Agudes).

La caminada comença a Can Casades, un dels centres d'informació del Parc. Només baixar del cotxe sento el repicar d'un picot als arbres, tot i que no aconsegueixo veure'l. El dia comença bé. De seguida travesso i m'enfilo per una bonica castanyeda i, poc desprès, per la fageda que pràcticament no deixaré fins al final. M'entretinc buscant floretes, com sempre, tot que avui, excepte algun marxívol i poca cosa més, no en trobaré gaires. Segurament vaig massa d'hora, però tenia ganes de provar-ho.

Les fagedes, un cop han tret fulles, són boscos molt ombrívols on els estrats arbustiu i herbaci hi solen ser poc importants. Moltes plantes anuals, però, han adaptat el seu cicle vital al dels faigs. És per això que moltes d'elles floreixen al principi de la primavera... quan les condicions climàtiques comencen a ser favorables i just abans que els faigs comencin a treure fulla (i els hi tapin la llum del sol).

Arribo a l'Empedrat. És un racó bonic des d'on hi ha unes bones vistes. He fugit de la boira de la Plana, però no comptava que aquí també n'hi hauria. Amb una mica de paciència, però, aconsegueixo veure el Turo de l'Home i les Agudes... les vistes a la serralada de Marina i al Vallès, però, hauran d'esperar un altre dia.

A partir d'aquí el camí ja és tot de baixada fins a l'embassament de Santa Fe, on retrobo la gent que no he trobat a faltar. No és que hagi començat a caminar molt d'hora (a les deu), per variar, però m'ha sorprès la tranquil·litat del camí. Pràcticament no m'he trobat ningú i fins i tot m'ha sabut greu no haver portat els prismàtics per contemplar millor els ocells que he anat veient (mallerengues blaves, emplomallades i carboneres, pica-soques blau, pinsans, merles, tudons...).

Per allargar una mica aquesta passejada, tan agradable, m'arribo fins a la propera Font del Frare, també senyalitzada, on refaig una mica les forces, i cap a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 05/04/2010

Kilòmetres: 5.5 (més 1 fins a la font del Frare).

Desnivell: ± 200 m.

Durada: 2 h (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: Si.

Ressenya

Ben senyalitzada, només cal seguir els pals amb marques taronges (itinerari de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona www.diba.cat).

Inici al Centre d'Informació de Can Casades (carretera BV-5114 de Sant Celoni a Viladrau).TRACK Wikiloc


Fotos

La Sala

Passejada prop de casa, pels boscos de Viladrau tot collint maduixes, fins a la Sala, la casa on va néixer i créixer el famós bandoler Joan "Serrallonga".

COLLINT MADUIXES

Un altre cop la cançoneta...Que falta molt?

però, un altre cop, em torno a surtir amb la meva.

Caminadeta fins a la Sala i la Riera Major.

Sortim de la Barita i arribem, al cap de poc, a la Sala, una masia amb més de 800 anys d'història. Fortificada al segle XIV, en plena edat mitjana, es coneix, però, perquè l'any 1594 hi va nèixer el llegendari bandoler Joan Sala, "Serrallonga".

Amb San Segimon i Matagalls de fons, continuem fins a tocar Viladrau i baixem al costat de la riera major, sense trobar els grans castanyers del llibre on hem tret la ruta.

Tot i que es va tapant i se sent algun tro més o menys llunya, baixem tot collint maduixes silvestres... qualsevol es menja les del super ara! Ostres! que bones!

Gairebé ens atrapa la pluja... però val la pena!

Una bona passejadeta prop de casa, està bé... sobretot si hi ha maduixes.


Fitxa Tècnica

Data: 20/06/2009

Kilòmetres: 6-7 (aprox). 

Desnivell: ± 80 m.

Durada: 2 h 30' (collint maduixes).

Dificultat: baixa.

Circular: Si.

Participants: l'Isa i jo

Ressenya

No senyalitzada (ressenya de "els camins de l'alba, Guilleries-Collsacabra"). La que s'explica més amunt, la Sala des de Viladrau, és més bonica, més fàcil i a més està molt ben senyalitzada (LA SALA 2). TRACK Wikiloc


Fotos

El Combat d'Arbúcies

Passejada molt bonica al costat de la riera d'Arbúcies, especialment a la primavera, a vegades amb aspecte selvàtic, fins a la zona on va tenir lloc el Combat d'Arbúcies, la font i el pont romànic del Molí de les Pipes.

MIG IMPROVISANT

Començo a caminar a les dotze, després de fer una volta per aparcar (diumenge és mercat setmanal i arribo en hora punta). El dia tampoc és dels millors, però feia temps que tenia ganes de fer aquesta excursió. Avui és el dia ideal, una de curta perquè noto el cansament d’ahir i vull ser al migdia a casa (per variar, no ho aconseguiré, se m’allargarà una mica, tot i que no molt).

Ho faig pel costat de la riera. Em sorprèn de seguida. En aquesta època baixa força aigua, ben clara i transparent. Els arbres, la majoria plataners, tot i que també veig algun vern i algun freixe, són alts, frondosos i ja ben verds, el que de vegades dóna a aquesta zona un aspecte selvàtic. És un passeig molt més bonic del que m’esperava i m’entretinc fent un grapat de fotos.

Segueixo la riera fins pràcticament el Molí de les Pipes, just al costat on va tenir lloc el combat d’Arbúcies. El catorze de gener de 1714 la vall d’Arbúcies va ser l’escenari d’una de les últimes petites victòries catalanes. Dos regiments valons, borbònics, van arribar la vila el tretze de gener amb vuit-cents homes, vexant i humiliant a la població civil. Llavors, la gent del poble va organitzar el sometent, avisant al de poblacions veïnes (Espinelves, Sant Hilari, Viladrau...). L’endemà a les vuit del matí, poc després de sortir de la vila d’Arbúcies en direcció cap a Vic, passades les penyes de Grau Sala, va començar l’enfrontament. Després de sis hores de combat el sometent va derrotar els regiments valons (només es van poder escapar dos cents soldats cap a Hostalric). L’exèrcit borbònic, però, no va perdonar aquesta derrota i a l’abril la vila va ser cremada. Passant per la zona, entre boscos espessos, costa de creure que el combat tingués lloc aquí. Segurament, però, en aquella època, entre el penya-segat del Grau i la riera d’Arbúcies, on va tenir lloc l’emboscada, la vegetació devia ser ben diferent (i sense saber-ho, apostaria que segurament serien vinyes o algun altre tipus de camp de cultiu).

Al Molí de les Pipes m’aturo a tastar l’aigua fresca de la seva font, i contemplar el bonic pont romànic que travessa la riera. Continuo un tros amunt, pel costat de la carretera, tot buscant alguna vista més ample de la zona. Quan retrobo les marques del PR decideixo girar cua. M’enfilo una miqueta pel vessant de la muntanya, canviant boscos de ribera per alzines, suros i pins. De tant en tant, també, alguna vista a la zona, que buscava.

No porto ressenya, ni mapa (la intenció era només seguir la riera, sabent que hi havia camí). Acabo mig improvisant però em surt bé. Entre una cosa i una altra, més tard del que comptava, però arribo al cotxe amb temps.


Fitxa Tècnica

Data: 25/05/2014

Kilòmetres: 7.1 (Aprox.).

Desnivell: ± 150 m.

Durada: 2 h (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si (inici a l'aparcament de l'Àrea Esportiva Can Delfí).

Ressenya

Combinació de rutes diferents. Les ressenyes es poden trobar AQUÍ). TRACK Wikiloc. Si no ens volem complicar gens la vida podem fer un passeig molt agradable seguint la riera d'Arbúcies (i retornant pel mateix camí).


Fotos