LA SALA (1)

Viladrau (20/06/2009)

6-7 Km (circular)

Desnivell: ± 80 m

Durada: 2 h 30'

EMPEDRAT DE MOROU

Santa Fe (05/04/2010)

5.5 Km (circular)

Desnivell: ± 200 m

Durada: 2 h

EL SUI

Tagamanent (27/04/2010)

5.3 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 75 m

Durada: 1 h 45'

RUTA DE LES CASCADES

Riells (23/05/2010)

4 Km (circular)

Desnivell: ± 180 m

Durada: 2 h

AIGUAFREDA DE DALT

Aiguafreda (12/02/2011)

11 Km (circular)

Desnivell: ± 300 m

Durada: 3 h

CASTANYER DE LES 9 BRANQUES

Riells (23/05/2010)

4 Km (circular)

Desnivell: ± 180 m

Durada: 2 h

GORG NEGRE

Gualba (09/04/2011)

5 Km (anar i tornar) / Desnivell /.

Desnivell: 165 m

Durada: 1 h 45'

EL FITOR

Montseny (15/08/2011)

4 Km (Circular) / Desnivell /

Desnivell: ± 300 m

Durada: 3 h

SOT DE L'INFERN

Fogars de Montclús (15/08/2011)

3.5 Km (circular)

Desnivell: ± 165 m

Durada: 1 h

EMPRIUS DEL BURGUÈS

El Brull (25/09/2011)

10.6 Km (circular)

Desnivell: ± 600 m

Durada: 3 h 15'

MATAGALLS PER BORDIROL

Viladrau (20/01/2012)

12 Km (circular)

Desnivell: 700 m

Durada: 3 h 15'

TURÓ DEL POU D'EN SALA

El Brull (09/06/2012)

7 Km (circular)

Desnivell: ± 440 m

Durada: 3 h

VALLCÀRQUERA

El Figaró (16/06/2013)

13.8 Km (Circular)

Desnivell: ± 550 m

Durada: 3 h 30'

RIERA DE L'AVENCÓ

Aiguafreda (26/04/2015)

12.3 Km (circular)

Desnivell: ± 350 m

Durada: 4 h

VALLFORNÈS I CAN CUC

Cànoves (15/05/2015)

11.8 Km (circular)

Desnivell: ± 550 m

Durada: 4 h

TURÓ DE L'HOME I LES AGUDES

Fogars de Montclús (21/07/2015)

12 Km (circular)

Desnivell: 700 m

Durada: 4 h 30'

SANT ELIES I SAMON

Sant Esteve (23/07/2015)

13.1 Km (circular)

Desnivell: ± 925 m

Durada: 4 h 30'

MATAGALLS PER SANT MARÇAL

Viladrau (22/07/2016)

11.8 Km (anar i tornar)

Desnivell: 700 m

Durada: 3 h 30'

EL COMBAT D'ARBÚCIES

Arbúcies (25/05/2014)

7.1 Km (circular)

Desnivell: 150 m

Durada: 2 h

LA SALA (2)

Viladrau (03/06/2017)

7.8 Km (anar i tornar)

Desnivell: 100 m

Durada: 3 h

CASTELL DE MONTSORIU

Arbúcies, Sant Feliu i Riells (28/12/2017)

4.5 Km (circular)

Desnivell: 170 m

Durada: 2 h 30'

SANT SEGIMON (DES DE COLLFORMIC)

Viladrau (18/08/2019)

9.1 Km (circular)

Desnivell: 520 m

Durada: 4 h

TAGAMANENT

Tagamanent (08/12/2019)

7.3 Km (circular)

Desnivell: 360 m

Durada: 3 h

SOBREVIA

Seva (22/05/2020)

9.5 Km (circular)

Desnivell: 340 m

Durada: 4 h

TURÓ DE COLLFORMIC

El Brull (30/12/2020)

4.4 Km (circular)

Desnivell: 150 m

Durada: 2 h

MATAGALLS PER COLLFORMIC

El Brull (31/12/2020)

7.8 Km (parcialment circular)

Desnivell: 530 m

Durada: 3 h 30'

SEVA - EL BRULL

Seva i El Brull (11/04/2021)

6.4 Km (anar i tornar)

Desnivell: 150 m

Durada: 2 h 30'

FALDA DE MATAGALLS

Viladrau (01/12/2021)

11.8 Km (circular)

Desnivell: 500 m

Durada: 3 h 30'

VILADRAU - SANT SEGIMON

Viladrau (06/11/2022)

14.0 Km (circular)

Desnivell: 750 m

Durada: 7 h

SANT CRISTÒFOL DE LA CASTANYA

El Brull (20/11/2022)

13.9 Km (circular)

Desnivell: 540 m

Durada: 4 h 30'

SANT CEBRIÀ DE LA MORA

El Brull (21/05/2023)

12.0 Km (amar i tornar)

Desnivell: 360 m

Durada: 3 h 30'

MARIANEGRA PER COLL SAMOLA

El Brull (28/05/2023)

11.7 Km (circular)

Desnivell: 400 m

Durada: 3 h 45'

Font i gorgs de Marianegra per coll Samola

Caminada ideal per fugir del Montseny més transitat. Pel camí gaudirem de belles fagedes (bona ruta per a la tardor), bones vistes, fonts ufanoses i bonics salts d’aigua.

AIGUA!

Sol, com ahir, avui no tinc ganes de fer tants kilòmetres i em quedaré més a prop de casa. En triaré una de ben diferent, al Montseny, que sempre en ve de gust. El contrast amb la calor dels secans de Lleida serà molt fort... i fins i tot haig de començar la caminada abrigat amb una camisa. També amb la fauna, si ahir m’acompanyaven abellerols i puputs, avui ho faran tallarols de casquet, pit-rojos i gaigs.

Surto de can Casades, on hi ha unes enormes sequoies que sempre és un plaer contemplar. Vaig d’hora i encara no hi gaire gent, a més, al cap de ben poc deixo els camins més transitats i gairebé ja no em creuaré amb ningú més. Caminaré pràcticament tot el matí per fagedes, amb algunes plantes florides a les clarianes, com pensaments o saponàries, entre altres.

Al coll Samola en desvio uns metres a l’esquerra per arribar a un petit cim. Té bones vistes a les Agudes i el turó de Morou, també més enllà, però el dia està molt encalitjat i la visibilitat és molt dolenta. Torno a estar de sort i sorprenc un cabirol a contravent, que es deixa veure bé una poca estona.

D’aquí baixo al coll de Te i després a la font del Prat, tot passant per un petit rodal de pi roig, sequoies i avets. Aquests últims me’ls aniré trobant barrejats amb les fagedes o, més endavant, formant un rodal més extens.

Arribo a la font de Marianegra, amb quatre brocs dels quals en ragen tres i el quart degota. Reculo uns metres i em començo a enfilar per un corriol poc marcat, al costat del torrent de Marianegra, que porta aigua i forma petits gorgs i salts d’aigua, entre ells el de Marianegra, imagino gràcies a les pluges d’aquest mes. Amb la sequera que anem arrossegant, un passeig al costat de l’aigua, encara que sigui més aviat curt, sempre és d’agrair i en tenia moltes ganes (tot i que d’entrada no hi confiava gaire).

Per arribar a la font del Conill, seca, faig una mica més de volta del compte, però ja m’està bé. Fins ara he endevinat les Agudes entre arbres, però no és fins a una gran clarina passada la font que es deixen veure bé, conjuntament amb el Turó de l’Home.

L’última parada, em costa trobar-lo, perquè no sabia ben bé que havia de buscar, és al faig enforcat. És el que seu nom indica, un faig que sembla haver-se empassat una forca (o tenir-la clavada). Curiós.

D’aquí ja cap al cotxe on, ara sí, acostant-me a Santa Fe cada cop m’aniré creuant amb més gent. Avui a dinar a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 28/05/2023

Kilòmetres: 11.7

Desnivell ± 400 m.

Durada: 3 h 45' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: sí, inici a can Casades (Santa Fel Montseny).


Ressenya

La primera part esta ben senyalitzada o no presenta cap dificultat (fins a la font i els gorgs de de Marianegra). Per la segona cal acompanyar la ressenya de sota, únicament orientativa, amb mapa i/o TRACK wililoc.

Sortim de can Casades seguint els pals amb les marques blanques i grogues del PR-C 204, en direcció a Arbúcies. Al coll Samola (indicat al pal), val la pena desviar-se uns metres a la dreta per fer un petit cim, a la serra de Samola, amb bones vistes. El corriol no és massa evident, però es fa bé (una mica més endavant hi ha un altre cim, però no vaig saber trobar el camí, si n’hi ha, segurament és una mica més avall). Reculem fins al coll i continuem seguit el PR fins al coll de Te (indicat en un pal).

Al coll de Te deixem el PR i marxem per la pista que baixa a l’esquerra. Seguint sempre la pista principal (recte si trobem alguna cruïlla), arribarem a la font de Marianegra, amb quatre brocs (al costat del camí).

De la font reculem uns metres, fins al torrent que acabarem de travessar. Aquí ens desviem a la dreta, amunt, per un corriol que a vegades no és massa evident. En tot cas sempre deixem el torrent a la nostre esquerra. Un tros amunt alguna fita ens ajudarà a seguir el camí. Arribarem a una antiga pista de desembosc, abandonada, si la seguim a la dreta arribarem directament a la Font del Conill. Jo la vaig seguir a l’esquerra, fent una mica més de volta (no cal). En aquest cas anirem trobant diferents cruïlles i anirem prenent sempre les pistes, mig abandonades, a la dreta, amunt. En els dos casos arribarem a una ample pista forestal, en ús (porta al restaurant del coll de Te), que seguirem cap a la dreta. Anem seguint sempre aquesta pista.

En un revolt molt tancat a la dreta deixarem la pista principal i continuarem recte per una de secundària, marcada amb punts vermells. Una mica més endavant ens quedarà una clariana a la dreta, deixem els punts vermells i girem a la dreta, cap a la clariana. Al bell mig es bifurca i baixem cap a la dreta, per passar pel costar d’una cas en ruïnes. Passada la casa el camí gira a l’esquerra i poc abans de tornar a entrar el bosc, el deixem i girem a la dreta per un altre camí.

Anem seguint aquest camí fins a cal Trompo. Uns metres abans d’arribar-hi ens podem desviar a la dreta fins al Faig Enforcat, però el corriol que hi porta no és massa evident i pot costar de trobar sense track. Just davant la casa un cartell de prohibit passar ens obliga a anar pel camí de l’esquerra. Al cap de poc arribarem al PR per on hem vingut, a partir d’on desfarem el camí (a la dreta).


Fotos

Sant Cebrià de la Mora

Bonica caminada pel Pla de la Calma, des d’on gaudirem de molt bones vistes, per acabar arribant a la bella ermita romànica de Sant Cebrià.

100 CAMINADES

Per celebrar les cent caminades amb el grup avui en farem una d’extra. Hi serem gairebé tots els habituals (i els que falten, vindran després).

Ens trobem a Collformic i comencem a caminar. Fa un dia gris i anirem a bon ritme, sense encantar-nos gaire. Des del Pla de la Calma les vistes són molt guapes, però avui no es deixen veure gaire.

Pla i baixada, de seguida arribem a Sant Cebrià de la Mora, el principal objectiu del dia. És una bonica ermita romànica de pedra vermella, del segle XII, amb algunes petites modificacions del segle XVII.

La tornada, més de pujada, la fem primer per alzinars i després pels bruguerars per on ja hem vingut. També a bon ritme, el dia encara es torna més gris i fins i tot caurà alguna gota, tot i que al final no serà res.

Arribem al restaurant de Collformic una mica més d’hora del previst. Esperarem els que falten per arribar, tot fent el vermut. La caminada només ha set l’excusa per la celebració de veritat. Mengem molt bé i ens ho passem millor. El dinar acaba amb un vídeo amb les fotos de les 100 caminades i amb un regal per a mi i la Clara (moltes gràcies a tots!).


Fitxa Tècnica

Data: 21/05/2023

Kilòmetres: 12.0

Desnivell ± 360 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: sí, inici a Collformic.


Ressenya

No senyalitzada. La ressenya de sota és únicament orientativa i cal acompanyar-la de mapa i/o TRACK wililoc.

Sortim de Collformic en direcció al Pla de la Calma, seguint el GR-5. Quan portem uns 3 Km caminats (al Pla de Bassau), deixem el GR i prenem una altra pista a la dreta.

Passem pel costat de la Caseta, un mas, i poc després tenim dues alternatives. La primera, la més fàcil, és anar seguint la pista; la segona, tal i com vam fer nosaltres, és prendre una drecera a l’esquerra per un camí ample, marcat en fites, i també anar-lo seguint. L’ermita queda a la vista i hi arribarem per qualsevol dels dos camins.

Un cop a l’ermita baixem fins a la pista que ens queda més avall i girem a l’esquerra. Anem seguint aquesta pista fins a deixar a l’esquerra una pista de desembosc. Al cap de pocs metres la pista es bifurca i marxem cap a l’esquerra. Anem seguint, sempre amunt, per la pista principal. Arribarem a la pista que travessa el Pla de la Calma (i el GR), on girarem a l’esquerra per, al cap de poc, començar a desfer el camí.


Fotos

Sant Cristòfol de la Castanya

Ruta pel Montseny menys transitat. Pel camí gaudirem d’alzinars, fonts, masies, una ermita i grans vistes.

FRED!

Avui vaig sol i aniré una mica més d'hora, per sort. Tot i això no podré aparcar a Collformic i hauré d'anar a l'aparcament que hi ha una mica més avall. Força buit quan hi arribo, gairebé ple al cap d'una estona (l'aniré veient de lluny). Fa sol i un bon dia... però fa fred! Tot i que no és el que més m'agrada, estem a finals de novembre i avui pràcticament serà el primer dia que fa el fred que toca per l'època (que ja era hora).

Passo pel costat del restaurant i començo a baixar per una pista ampla, entre els alzinars muntanyencs que m'acompanyaran gairebé tot el camí. De tant en tant, en alguna clariana, tinc bones vistes a Matagalls i el Turó de l'Home. De seguida arribo a la bonica font del Rector, de la que encara en surt un rajolí (sorprenentment, amb la sequera que hi ha pensava veure-la seca).

Ja més avall arribo a Sant Cristòfol de la Castanya. D'origen romànic, totalment modificada posteriorment i restaurada als anys vuitanta. Destaca el campanar, amb espitlleres i finestres geminades. És el testimoni del que antigament va ser una parròquia molt poblada, conjuntament amb les feixes de pedra seca que he vist i aniré veient, i els bonics masos per on he passat i passaré: la Cortada, les Mirones, la Castanya i el Boscàs. És bonica.

Poc passada la font del Boscàs, m'endinso en l'alzinar i em començo a enfilar amb ganes. La caminada té un desnivell d'uns quatre-cents metres i els faré pràcticament tots seguits i de cop. El camí es desdibuixa una mica, especialment al principi, però gràcies a les fites i diferents marques el segueixo bé.

La pujada s'acaba al Café, un mas en ruïnes, al Pla de la Calma. Tancat als cotxes, amb molta menys gent amunt i avall, el pla fa honor al seu nom. Ho aprofito per refer una mica les forces, fa un bon dia i al sol s'està molt bé. Deixo enrere els boscos i entre prats i matollars, ja en direcció cap a Collformic les vistes són magnífiques: Montserrat, Sant Llorenç del Munts, les muntanyes del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès, la Plana de Vic, les Guilleries...

Acabo d'hora i aniré a dinar a casa, tot i portar-ne per si un cas. Content d'haver fet una zona del Montseny on, no sé ben bé perquè, no hi havia estat mai. M'ha agradat.



Fitxa Tècnica

Data: 20/11/2022

Kilòmetres: 13.9

Desnivell ± 540 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: sí, inici a Collformic.


Ressenya

No tota, però bona part senyalitzada amb pals indicadors i diferents marques. D’orientació fàcil, cal ressenya (com la de sota). Com en qualsevol caminada, però, sempre és recomanable acompanyar-la de mapa i/o TRACK wililoc.

Sortim del restaurant per la pista que baixa en direcció a Sant Cristòfol (indicador per a vehicles). Seguim sempre per la pista principal (en deixarem dues de clarament secundàries a la dreta). Força més avall el camí es bifurca, prenem la pista de l’esquerra en direcció a l’ermita (indicador per a vehicles). Un cop vista reculem fins a la bifurcació i continuem per la pista avall (sempre per la principal).

Passem pel costat del Boscàs (indicador) i la seva font, poc més endavant. Uns metres més enllà, en un revolt molt tancat a l’esquerra, deixem la pista principal i girem a la dreta, per una de secundària, tancada als vehicles. A partir d’aquest punt comencem a seguir les marques blanques i vermelles del GR-5. Ull! Quan el camí es comença a enfilar amb ganes per les costes del Boscàs, a vegades el camí es desdibuixa una mica, especialment al principi, hem d’estar atents a fites i marques (les del GR o uns punts grocs).

Al final de la pujada hi ha el Café, les ruïnes d’un mas. Poc metres més enllà hi ha la pista del Pla de la Calma (amb diferents marques), que seguirem a la dreta fins al final. Sempre seguint la pista principal.


Fotos

Viladrau - Sant Segimon

Caminada molt complerta. Pel camí passarem pel mas la Sala, on va néixer el bandoler Serrallonga, fonts, salts d’aigua i ermites. Gaudirem de magnífiques vistes des de Sant Miquel i ens passejarem pels bells boscos del Montseny: rouredes, alzinars, fagedes i castanyedes centenàries.

”SUSTO”

Ens trobem a l’aparcament de la Solana, a l’hora, tot i que avui serem forces, dotze. Farem, també, un canvi de guia, en Vicens ja l’ha fet i seguirem la seva ruta. D’aquesta manera avui podré anar gairebé sempre al darrere més tranquil·lament, tot fent fotos (que de tant en tant també va bé).

Al cap de poc de començar a caminar enllacem amb una ruta coneguda, la que porta a l’imponent mas la Sala, on va néixer Joan Sala “Serrallonga”, el mític bandoler (més informació a la ruta de més avall).

A partir d’aquí passarem per camins menys concorreguts, tot i que ben fresats. Fins arribar a un racó que tinc pendent des de fa anys i que, incomprensiblement, no hi havia estat mai: el Gorg Negre. Tot i que hi baixa poca aigua és molt guapo... i ara que ja hi estat, hauré de repetir en temps millors. De fet, pel camí s’haurien de veure alguns salts d’aigua més, però no hi anirem justament per això, la manca d’aigua.

Just abans d’arribar-hi, però, tenim el “susto” de la caminada (de fet, de totes caminades). En Vicens rellisca i pateix una aparatosa caiguda, que pel que podria haver set, acaba en poca cosa, només un petit trau a sota la cella i unes ulleres trencades (per sort portem entre tots algunes farmacioles d’emergència i podem fer una primera cura).

Ens continuem enfilant deixant enrere boniques rouredes i alzinars, per passar per belles fagedes amb aspecte de tardor (si bé ja no amb els seus colors més espectaculars).

Un cop al coll de les Tres Creus decidim enfilar-nos fins a Sant Miquel dels Barretons. Fa sol i la visibilitat és molt bona. Des de dalt l’ermita, les vistes són impressionants: La Mola, Montserrat, el Montsec, la Plana de Vic, el Pedraforca, el Cadí, la Tossa, el Puigllançada, la Plana de Vic, el Puigmal, les Guilleries, el Collsacabra, el Cabrerès o el Canigó, entre altres. Llàstima que fa una mica de vent i no ens hi podem quedar a dinar, ho farem una mica més avall, arrecerats al coll de les Tres Creus.

Havent dinat ens acostem fins a Sant Segimon, que ara ja només es pot veure de lluny. Recordant haver-hi passejat per dins quan era petit i de més jove, sempre queda el consol de que no s’hi pot anar, però almenys així no quedarà abandonat (o això vull pensar).

Tot baixant passem per una altra fageda i al cap de ben poc pels impressionants castanyers centenaris (del torrent) de l’Erola, diuen, segurament amb raó, un dels conjunts de castanyers més impressionants del Montseny. Tenen més de 300 anys i ara, amb el seu aspecte de tardor, són realment bonics.

Fem unes últimes parades a l’ermita de l’Erola, del segle XVII, la font dels Molins, seca, i la font de l’Avi, de la que encara en surt un rajolí.

Com sempre acabem fent el got, aquesta vegada ben bé al punt d’inici, per acabar de passar el dia en bona companyia. Com sempre, gran caminada.


Fitxa Tècnica

Data: 06/11/2022

Kilòmetres: 14.0

Desnivell ± 750 m.

Durada: 7 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: sí, inici a l'aparcament del restaurant la Solana (entrada de Viladrau venint de Vic).


Ressenya

Parcialment senyalitzada, per fer aquesta ruta cal ressenya, mapa i/o TRACK wililoc.

Per camins en general ben fresats, l'anada es millor fer-la en track. No hi ha gaires cruïlles, però poden ser perdedores si no ho tenim clar.

La tornada, de Sant Miquel fins a Viladrau està ben senyalitzada com a PR (marques grogues i blanques), excepte la desviació a l'aparcament.


Fotos

Falda de Matagalls

Bonica i planera caminada per les fagedes de les faldes de Matagalls. Ideal per gaudir dels colors de la tardor, pel camí passarem per diverses fonts i tindrem bones vistes de les Guilleries.

MÉS COLORS

Avui no havia de fer un bon dia. Tot i això sembla que s'aguanta prou bé, no fa cara de ploure i de tant en tant fins i tot tindrem alguna ullada de sol. Ja que no hem pogut marxar, pel temps, improvisem pensant que, almenys així, podrem gaudir dels colors de la tardor. I prop de casa, a la falda de Matagalls (i de passada, dinar a casa).

Sortim del coll de Bordoriol i ens enfilem fins al coll de Joan, on entrem a la fageda que ja no deixarem gairebé fins al final. Alguns més, d'altres menys, la majoria tenen la coloració típica de la tardor, convertint la caminada en tot un plaer per a la vista.

Pel camí passarem, també, per diverses i boniques fonts: la dels Pastors, la dels Llops, la Rupitosa, la de Felip Grauges o la de l'Atlàntida. La Font dels Llops rep el seu nom pels últims llops, dues femelles i tres mascles, abatuts al Montseny a finals del segle XIX.

<

Passem per la Font Rupitosa i de seguida tenim bones vistes a Viladrau i les Guilleries. Tot seguit baixem cap al Corral de Pujol, on cometem l'error de seguir el track en lloc de la ressenya que portem. Al principi no hi cap problema, anem per una pista ampla i a la fageda se li sumen alguns castanyers centenaris. Poc més endavant, però, la pista s'embruta i en algun punt costa de passar entre mates. Finalment la pista s'acaba, i tot i que el mapa marca que té continuïtat, no veiem res enlloc. Acabem arribant al camí per on hauríem d'haver passat pel dret (nota: és per aquest motiu que no penjo el track. Al ser aquí a prop espero aviat fer almenys aquest tram de manera correcte).

Tot i l'error la volta, però, ha valgut molt la pena i dinarem a casa (una mica més tard del que comptàvem, però a una hora ben normal).



Fitxa Tècnica

Data: 01/11/2021

Kilòmetres: 11.8

Desnivell: ± 500 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Circular: si. Inici al coll de Bordoriol

Dificultat: baixa.

Ressenya

No senyalitzada. Cal ressenya, és pot fer amb la de "els camins de l'alba, El Montseny" de l'editorial Alpina.

Una versió fàcil és sortir del coll de Bordoriol seguint el camí de Matagalls. Un cop al coll de Joan (on hi ha una capelleta), girem a la dreta seguint el camí de les fonts, senyalitzat. Just passada la font dels Llops prenem el camí de la dreta (el de l’esquerra puja a Matagalls). Seguim sempre aquesta pista, sempre la més ample i principal (descartant-ne una a la dreta, que ens permetria fer una ruta parcialment circular). Pals indicadors a la Font Rupitosa. Un cop a la font Rupitosa val la pena seguir una mica més enllà per gaudir de les vistes.

Es pot fer una ruta circular baixant cap el Pujol de Muntanya, però nosaltres ens van equivocar i vam acabar passant pel dret. És per aquest motiu que, de moment, no faig la ressenya complerta i no penjo el track (a l’espera de completar-la completament algun dia).


Fotos

Seva - El Brull

Passeig agradable entre Seva i el Brull. Pel camí passarem per diferents masos, podrem visitar una petita necròpolis medieval, l’església i el castell del Brull.

TOMBES

Demà en farem una altra, així que avui em decideixo per una de curta i ben a prop, més que res per estirar una mica les cames.

Surto de les afores de Seva per evitar el pas per urbanitzacions sense cap interès. Durant la caminada aniré Travessant pinedes secundàries de pi roig i camps de cultiu, passant de tant en tant pel costat d’algun mas, com la Casanova de Figueroles, el Prat o el Maset. Entre els dos primers em queda Matagalls i Collformic just al davant, inusualment ben nevats (gràcies a les precipitacions d’aquesta setmana).

Passo, també, pel pantà de la Casanova, on es deixen veure un cabusset i ànecs coll-verds, a més de granotes verdes quan m’acosto a la seva riba.

Arribo al Brull, on faig una volta a la seva església, Sant Martí (romànica, tot i que amb grans modificacions posteriors). M’enfilo, també, al Castell... on, tot i haver-lo vist moltes vegades, no havia anat mai. Medieval, només en queda una paret i una torre, a banda d’altres restes, ben condicionades i amb bones explicacions.

Reculo per on he vingut i com que la passejada és curta, ha acabat sortint el sol i vaig bé de temps, decideixo intentar buscar unes tombes (que he descobert mirant el mapa del track i buscant informació tot seguit). Són al costat del turonet que hi ha just a la casa del Prat. Volto el turó però no trobo cap camí clar i evident, pel que m’hi acabo enfilant pel dret. Gairebé al cim, no em costa gaire trobar-les (en part, perquè n’he vist una foto). La necròpolis del Prat està formada per un mínim de set tombes fetes de lloses i pedres (algunes clarament visibles, d’altres amb una mica d’imaginació). Datades entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana (IV/V-IX/X dC), entre el moment en que es generalitza la inhumació davant l'antic ritual d'incineració, just abans de la implantació del cristianisme a la zona, que obligarà a la població a enterrar-se dins els espais de les sagreres. Hi ha dubtes de si les tombes podien pertànyer a la població ja cristianitzada o bé a grups de població residuals al marge de les noves creences (tal com indicaria la seva orientació N-S).


Fitxa Tècnica

Data: 17/04/2021

Kilòmetres: 6.4

Desnivell: ± 150 m.

Durada: 2 h 30'(amb parades).

Circular: no. Inici a Seva (a l'antic Camí de Seva al Brull, al fnal del carrer de Sant Antoni).

Dificultat: baixa.

Ressenya

Senyalitzada. Fàcil, tot i que no molt abundants, només cal seguir les marques del GR-2. Per arribar a les tombés és aconsellable portar TRACK Wikiloc.

Per anar fins a les tombes un cop al costat de la casa del Prat, cal enfilar-se fins al cim del turó que hi ha just al seu davant. No hi camí, segurament perdut a causa d’una desbrossada, al track hi ha el que s’hi assembla més.


Fotos

Matagalls per Collformic

Sostre comarcal d’Osona i 100 Cims, el camí per pujar a aquest cim és de gran bellesa i, un cop a la creu, les vistes espectaculars.

PENDENT

Normalment el dia de Cap d’Any busquem una excursió més o menys llunyana que, en principi, sigui guapa. Les previsions per a demà, però, no eren gaire bones i ahir vam decidir que si no  podem començar si més no acabarem l’any fent allò que més ens agrada. Confinats comarcalment ens decidim per Matagalls, el sostre comarcal de la comarca d’Osona. Ho farem des de Collformic, una caminada que havia fet molt antigament, però que ara feia molts anys que no feia i tenia pendent (en part per la massificació que pateix els caps de setmana, que avui no trobarem).

Sortint de Collformic el camí, per landes i prats, s’enfila fins al Pla de la Barraca, on hi les restes d’un pou de neu. D’aquí decidim no pujar per la Pujada del “Mata-homes” i, just passat el pla, ens desviem a l’esquerra, on hi ha una gran fita de pedres, per buscar un corriol que al principi està difuminat, però que mica en mica es va fent més clar.

Aquest corriol puja fins a la font Freda, però ho fa de manera més suau, per una bella fageda. Arrecerats del vent, que avui torna a bufar fort, està molt menys transitat que el camí principal. Arribant a la font ens agrada trobar alguna petita “congesta” de gel, fruit del fred intens d’aquests dies.

Fem una parada a la bonica font Freda per refer forces, tal i com recordo que fèiem quan érem petits i els meus pares ens hi portàvem... i on feia, també, el mateix fred.

En poca estona més fem l’última pujada. Les vistes són espectaculars, veient-se pràcticament mitja Catalunya. El vent, que fa que la visibilitat sigui molt bona, és també el responsable que no en podem gaudir amb la calma que es mereixerien (ja que augmenta, i de quina manera, la sensació de fred). La Creu, normalment més o menys plena de gent, no hi ha ningú... tothom arriba, fa les fotos de rigor i torna a baixar.

La baixada la fem pel camí “normal”, gaudint de menys vistes, però amb menys vent. Dinem a Collformic, entrepans, i cap a casa. Contents d’acabar l’any amb una bona excursió!


Fitxa Tècnica

Data: 31/12/2020

Kilòmetres: 7.8

Desnivell: ± 530 m.

Durada: 3 h 30'(amb parades).

Circular: no. Inici a Coll Formic.

Dificultat: baixa.

Ressenya

Senyalitzada (si més no en part). La ressenya de sota és únicament orientativa i cal acompanyar-la de mapa i/o TRACK Wikiloc.

Sortim de Coll Formic, tot buscat el pal indicador a Matagalls, en unes escales de fusta (davant el restaurant, a l’altra banda de la carretera). A partir d’aquí només cal seguir el camí més ample i fresat, a més de transitat, i les marques blanques i vermelles del GR 5-2 (pràcticament sense pèrdua possible, almenys en dies clars). Si no ens volem complicar la vida, anem i tornem pel mateix camí.

Una variant relativament fàcil és, un cop passat el Pla de la Barraca (amb un pou de neu al seu centre), buscar una gran pila de pedres a l’esquerra del camí, desviar-nos-hi i buscar un corriol que ens aquests primers metres està desdibuixat. Al cap de poc, però, és va fent més clar i evident i s’enfila mica en mica fins a la font Freda on, una mica a la dreta, retrobarem el camí principal i el GR (que seguirem cap a la dreta).


Fotos

Turó de Collformic

Eclipsat d’una banda per Matagalls i de l’altra pel Pla de la Calma, el Turó de Collformic sembla mig oblidat. Passejada curta, fàcil i bonica a un cim modest però amb unes vistes impressionants. Val la pena fer-la en un dia ben clar.

AL POT PETIT

Volem fer una excursió curta i en trobem una d’ideal. A més, al Montseny, on fa molt que no anem tot i la insistència de la Clara. Ens decidim pel turó de Collformic.

Sortim de Collformic i ens enfilem per la bonica fageda que hi ha darrera l’aparcament (a la tardor ha d’estar prou bé). Fa fred i força vent, que encara accentua més la sensació de fred, però és força suportable.

Al cap de poc arribem al collet de les Bigues. La fageda s’acaba i s’obren les vistes cap a Matagalls, la Plana de Vic i les Muntanyes que l’envolten, el cims del Ripollès, els cims del Berguedà, Sant Llorenç del Munt i Montserrat. El vent també té les seves coses bones i la visibilitat avui és excel·lent.

D’aquí girem a la dreta i ens comencem a enfilar per la carena, primer sense un camí definit, però de seguida per un corriol que passa entre els faigs de l’obaga i les alzines del solell. De tant en tant amb alguna clariana per gaudir de les vistes.

No hi ha un cim molt definit i anem passant per diferents turonets, alguns oberts i amb magnífiques vistes, molt millors del que ens podíem imaginar. A les vistes anteriorment citades hi afegim el Pla de la Calma, el Tagamanent, el Vallès i el mar. Passem, també, per un antic pou de gel (desviant-nos una mica del camí).

El camí de baixada en algun punt està poc definit, però l’anem trobant sense problemes. El que no aconseguim trobar, o si més no identificar, però, és el faig de la Bandera (que està amagat entre brucs).

Arribem al pla de l’Ase Mort entre mates de ginesta, on girem a l’esquerra seguint la pista que ens retornarà a Collformic. La caminada ha estat curta però ens ha agradat molt, i és que a vegades és ben veritat que al pot petit hi ha la bona confitura.


Fitxa Tècnica

Data: 29/12/2020

Kilòmetres: 4.4

Desnivell: ± 150 m.

Durada: 2 h (amb parades).

Circular: no. Inici a Coll Formic.

Dificultat: baixa.

Ressenya

No senyalitzada. Nosaltres la vam fer amb la ressenya de “Els Camins de l’Alba, el Montseny” de l’editorial Alpina. En tot cas, com en qualsevol caminada, sempre és recomanable portar mapa i/o TRACK Wikiloc.

Fàcil, es pot trobar una bona ressenya aquí (en aquest cas, corresponent a una ruta més llarga, però si volem fer la ruta curta un cop al Pla de l’Ase Mort només cal prendre la pista a l’esquerra per retornar a coll Formic).

Nota, aquesta excursió és pot allargar fàcilment, tal i com i com s’indica a la ressenya proposada o, entre altres alternatives més, anant fins al Puig Ventós o Sui.


Fotos

Sobrevia

Ruta pel Montseny més solitari, menys trepitjat i desconegut. Pel camí gaudirem d’un xalet modernista, grans vistes i d’una magnífica castanyeda centenària.

L’ALTRE MONYSENY

Ja podem anar a cinc kilòmetres i passar al municipi del costat, o això diuen. Entre canvis de fases, el que es pot fer a cadascuna d’elles i els seus posteriors canvis i rectificacions, anem una mica perduts. Ho aprofitarem per fer una excursió prop de casa complint els criteris.

La ruta comença una mica abans de Sobrevia, un gran i bell xalet modernista dissenyat per Puig i Cadafalch. Hi passem pel costat i caminem per pistes entre pinedes de pi roig. Avui farem el Montseny menys trepitjat i només ens creuarem amb un grupet de joves. Pot ser degut a la situació en que ens trobem... encara que en un dia normal probablement tampoc ens trobaríem gaire més gent.

Mica en mica ens anem enfilant i els pins donen pas a un alzinar esclarissat amb grans vistes al Serrat de l’Oriol, la Plana, les Guilleries i el Cabrerès. Pel camí gaudim, també, de flors com el clavell violaci o els pensaments, enyorant una primavera de la que només en gaudirem al seu final.

El camí planeja i arribem al pla de la Castanyeda, on tenim la sorpresa del dia. Com el seu nom indica hi ha una castanyeda amb grans castanyers centenaris que semblen haver sobreviscut, o sobreviuen, més o menys bé a la plaga del xancre (que els acaba matant). En tot cas, la majoria ofereixen el seu aspecte més esplendorós.

D’aquí baixem al Molí Espatllat, on haurem d’anar uns metres per la carretera, l’única pega d’aquesta caminada (tot i que la carretera, fins i tot en condicions normals està poc transitada i té espai per caminar al seu costat).

Al cap de poc arribem a la collada de Sobrevia, amb la sensació d’haver gaudit una altra vegada d’una bona caminada, una sensació que trobàvem a faltar i que, sembla, mica en mica podrem tornar a recuperar.


Fitxa Tècnica

Data: 22/05/2020

Kilòmetres: 9.5 (Aprox.).

Desnivell: ± 340 m.

Durada: 4 h (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: Si. Inici a la collada de Sobrevia (a la BV-5303).

Ressenya

No senyalitzada. Nosaltres la vam fer seguint la ressenya de "Els Camins de l'Alba. La Plana de Vic" de l'editorial alpina.

Tot i això tots els camins per on vam passar, pistes forestals, surten amb mapa de l'ICGC, pel que amb aquest mapa amb el TRACK Wikiloc marcat a sobre (o no), és relativament fàcil de fer.


Fotos

Tagamanent

Versió ni curta ni llarga per pujar a un 100 Cims relativament modest, però amb unes vistes espectaculars. Per arrodonir l’excursió es pot visitar, també, la Casa Museu de l’Agustí o el Bellver.

PER FI

Avui vaig sol. Aprofitaré per fer una excursió que gairebé em fa vergonya no haver fet mai abans, per proximitat i per haver fet moltes coses al voltant i prop seu. Com que ahir ja vaig anar a caminar, em decideixo per una versió entremig, ni la més fàcil des de Bellver, ni les més llargues, des de Aiguafreda o el Figaró.

Començo a caminar al Collet de Vilardebó, a la carretera entre Tagamanent i el Pla de la Calma. Començo a pujar per una pista que em portarà a enllaçar amb el GR que puja des d’Aiguafreda, per anar seguint un sender. Al principi per boscos de pins i alzines.

Al Collet de Sant Martí, deixo el GR i segueixo la pista fins a l’Agustí. És una gran i antiga masia, ja al Pla de la Calma restaurada com a Casa Museu, un museu etnològic que forma part del Parc Etnològic de Tagamanent. Està tancada i com que tampoc tinc molt temps, deixo la visita per un altre dia, que fa cara de valer la pena.

D’aquí vaig al Bellver, una altra gran masia, aquesta convertida en Restaurant. Baixo pel GR fins al Collet de Sant Martí, per on ja he passat. Ara, però, em desvio uns metres fins a l’ermita de Sant Martí. Romànica, del segle XI, només en queda un mur.

Continuo fins al principal objectiu del dia, fent una última pujada, per un bonic sender entre alzines. Al cim hi ha les restes del castell, del segle X i l’ermita romànica de Santa Maria de Tagamanent, romànica, del segle XII i restaurada el segle passat. Les vistes des d’aquí són espectaculars, i més en dies com avui, en què la visibilitat és excel·lent: El Turó de l’Home i Matagalls, la Plana de Vic, Cabrera, Milany, el Canigó, el Puigmal, el Pedraforca, el Cadí, Montserrat, el Montcau, Sant Llorenç, els Cingles de Bertí, el Vallès o el Tibidabo (per dir-ne només alguns).

Baixo ràpid, improvisant una mica, per no acabar passant per la carretera (segons la ruta que porto), i arribar al cotxe per la pista per on he començat. Avui, cosa poc freqüent (en dies així), dinaré a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 08/12/2019

Kilòmetres: 7.3 (Aprox.).

Desnivell: ± 360 m.

Durada: 3 h (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: Si. Inici a Collet de Vilardebò, a la carretera entre Tagamanent i el Pla de la Calma. Lloc per aparcar just abans del trencant del Soler (des del trencant al costat de la C-17, quan comencem a pujar, passada la urbanització, un cop fets 4 km de carretera).

Ressenya

De fàcil orientació, la ressenya de sota és orientativa i és recomanable acompanyar-la amb un mapa i/o TRACK Wikiloc.

Deixem el cotxe al Coll de Vilardebò i pugem uns metres per la carretera, per girar a la dreta en direcció al Soler (indicat).

Seguim per la pista principal. A la primera bifurcació de pistes, prenem la de la dreta. Continuem per la principal, descartant-ne un parell de clarament secundàries.

Arribarem a un coll, cruïlla de pistes, on trobarem les marques del GR-5, que seguirem amunt. Més endavant, seguim les marques, o la pista, fins a l'Agustí i Bellver (segons gustos i ganes, tot i que és millor seguir el GR). De Bellver seguim el camí senyalitzat fins al Turó del Tagamanent (tot ben marcat i visible, no té pèrdua possible).

Baixant del Turó, en una cruïlla de senders (a més de mitja pujada), deixem totes les marques i continuem recte (a la dreta). Arribarem a una pista, que seguim cap a l'esquerra, tot i que pocs metres, ja que de seguida s'ha de girar a la dreta, avall, per una altra. Poc més endavant en descartem una que marxa a l'esquerra. Poc després arribarem al coll on hem trobat les marques de GR, a partir d'on desfarem el camí. En qualsevol cas, si ens equivoquéssim de pista, totes acaben a la carretera, des d'on només caldria continuar avall.

Nota: aquesta caminada és una versió entremig. Podem fer un ascens molt fàcil començant des de Bellver (o el Pla de la Calma). Si, en canvi, volem una versió més llarga (i ben senyalitzada), podem pujar des de d'Aiguafreda, seguint el GR-5, o des del Figaró, seguint el PR-C 213 (a més de fer-la circular).


Fotos

Sant Segimón (des de Collformic)

Bonica matinal tot passant pels paisatges més típics del Montseny. Pràcticament durant tot el camí gaudirem, a més, de bones vistes. Es pot fer així o de tornada tot baixant de Matagalls (per Collformic).

FEIA MASSA

Matinal després de quatre dies poc aprofitats, o sí... per descansar i no fer res, que, de tant en tant, també es posa bé. Tard, per no perdre el costum, ja que anem molt a prop. Tot i això, estem de sort i fins i tot podem aparcar a l’aparcament de Collformic. De fet, hi ha molta menys gent de la que em pensava per ser un pont de quatre dies.

Feia molt que no em passejava pel Montseny i ja en tenia ganes, tot i la seva proximitat el tinc una mica “descuidat”. La caminada d’avui, a més, no l’havia fet des de que era molt jove, raó de més.

Ens comencem a enfilar seguint el mateix camí que el de Matagalls, per desviar-nos de seguida, per la pista que seguirem ja fins al final. El paisatge és més pelat del que recordava, només molt de tant algun rodal de faigs ens obsequia amb la seva ombra refrescant. S’agraeix, també i de quina manera, la mica de vent que fa.

L’avantatge de caminar per un paisatge pelat, però, és que això ens permet gaudir de bones vistes, tot i que avui la calitja ens les espatlla una mica. Pel camí en veurem cap al Vallès, els cingles de Bertí, amb Sant Llorenç i Montserrat de fons, la Plana de Vic, les Guilleries, el Collsacabra, els Pirineus...

Arribem a les portes de Sant Segimon, santuari del segle XVIII, mig abandonat fins fa pocs anys. No més enllà com es podia fer abans, una llàstima, encara que, per sort, això vol dir que s’està restaurant, si més no en part, ni que sigui per a usos privats.

Tot seguit reculem una mica i ens enfilem a Sant Miquel dels Barretons, una petita ermita del segle XVI, amb un sobrenom que bé d’uns barrets de palla que s’hi guardaven i que, segons les creences populars, curaven el mal de cap.

Reculem per on hem vingut, i a dinar a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 18/08/2019

Kilòmetres: 9.1 (Aprox.).

Desnivell: ± 520 m.

Durada: 4 h (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: Si. Inici a Collformic, hi ha aparcament i un punt d'informació (a la BV-5301).

Ressenya

Parcialment senyalitzada. De fàcil orientació, la ressenya de sota és orientativa i és recomanable acompanyar-la amb un mapa i/o TRACK Wikiloc.

De Collformic marxem pel sender que puja a Matagalls (pal indicador). Farem uns 700 metres i arribarem a una pista, on girarem a l'esquerra i seguirem per la pista de dalt (pal indicador). Només cal seguir aquesta pista fins al final. Sempre per la principal, en descartarem dues de clarament secundàries: una a la dreta que puja a un turó, i una a l'esquerra, que ens portaria al Brull.

Nota: és fàcil de combinar amb la pujada a Matagalls (per fer una ruta força més llarga, però molt bonica).


Fotos

Castell de Montsoriu

Versió fàcil a un 100 cims que té un doble al·licient: les seves vistes i el castell que hi ha al cim. Impressionant.

MILLOR DEL QUE M'IMAGINAVA

Deixem el cotxe al Coll de Castellar, amb l’idea de fer la pujada més curta al castell. Ens enfilem per la seva pista d’accés. De seguida, però, ens desviem per el PR... equivocat, el que agafem també arriba el castell fent una mica més de volta (no gaire, de fet també és una bona opció per fer aquesta ruta circular). Per sort ens n’adonem de seguida i retornem a la pista.

Pugem una mica més per la pista i, ara sí, ens desviem pel PR correcte per la volta que volem fer (el que ve d’Arbúcies). Ens enfilem per un corriol que puja amb més ganes, de seguida deixant enrere sureres per passar per un alzinar.

La pujada és curta i de seguida arribem al castell. Tot i que no teníem massa clar si avui estaria obert o no, ho està i decidim visitar-lo. Turó ocupat des dels temps dels ibers, durant els segles X i XI s’hi va construir el primer castell, que va ser successivament ampliat en èpoques posteriors, fins a convertir-se en un magnífic castell palau gòtic. Molt ben museïtzat i restaurat, val molt la pena. Gaudim, també, de les esplèndides vistes que hi ha, cap al Montseny i, especialment, les comarques gironines (el Montnegre, Montgrí, Gavarres...).

De fet, ens agrada molt i ens entretenim molt més del que comptàvem (fins i tot decidim passar del tercer cim i fer la volta sense presses).

Per fer la volta circular i allargar una mica la caminada baixem per la pista, desviant-nos d’entrada a la Torre de les Bruixes (amb vistes que també valen la pena).

Més tard del previst dinem al cotxe. Massa tard per un altre cim, però massa d’hora per tornar a casa, decidim acabar el dia visitant la vila medieval d’Hostalric (que també ens agrada força).


Fitxa Tècnica

Data: 28/12/2017

Kilòmetres: 4.5 (Aprox.).

Desnivell: ± 170 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: Si. Inici Coll Castellar (carretera d'accès a la Urbanització Fogueres).

Ressenya

Senyalitzada. De fàcil orientació, la ressenya de sota és orientativa i és recomanable acompanyar-la amb un mapa i/o TRACK Wikiloc.

Del coll marxem per la pista d’accés al castell. Al cap de poc descartem la pista a la dreta (senyalitzada cap al castell pel camí de Breda). Més endavant, poc abans de que la pista quedi tancada per una cadena, girem a la dreta, deixant la pista per continuar per un corriol (a vegades es bifurca, hem d'estar atents a seguir el més fresat, tot i que sempre amunt tot els camins acaben anant al castell). La Baixada la farem per la pista d’accés al castell (desviant-nos al principi per anar fins a la Torre de les Bruixes, visible).

Nota: aquesta és la versió més fàcil de pujada al castell. Si fer una versió més llarga es pot fer, entre altres, des d'Arbúcies (uns 14 Km, anar i tornar), o des de Breda, seguint el PR-C 121.


Fotos

La Sala (2)

Passeig molt bonic i fàcil (ideal per fer amb nens) fins al Mas la Sala (on va néixer, i créixer, el mític bandoler Joan Sala “Serrallonga”). Per arribar-hi es passa per boscos esplèndids i bells racons.

TERRA DE BANDOLERS

Segueixo revisitant i redescobrint racons prop de casa. Avui toca Viladrau, per fer una ruta relativament nova (té pocs anys).

Començo a caminar al centre de Viladrau per travessar el mig abandonat Arboretum del poble (fa cara d’haver tingut temps molt millors).

Sortint del poble una petita sorpresa, tot i que fugaç. En un marge es deixa veure un llangardaix verd (ara feia temps que no veia).

De seguida passo pel Pont de Segalers, un racó molt bonic, amb un petit salt d’aigua. De fet per fer una foto més bonica acabo de peus dins al riu... primer un, després l’altre. I un cop a dins, ja aprofito per caminar amunt i avall pel riu sense mirar res.

Amb els peus ben frescos continuo baixant (suaument sempre), passant sempre per boscos esplendorosos, de tant en tant amb arbres de dimensions considerables, com un castanyer, avellaners, un parell de roures i fins i tot una alzina surera.

La ruta acaba al Mas la Sala, un imponent mas amb segles d’antiguitat. La part més antiga de la casa correspon al segle XIV (tot i que segurament encara seria molt més antic), moment en què va ser fortificat i se li va afegir una muralla de tanca i una torre de guaita. El cos central és del segle XVII. L’any 1594 hi va néixer Joan Sala i Ferrer, “Serrallonga”, el bandoler més mític de la nostra història.

La tornada la faig pel mateix camí.


Fitxa Tècnica

Data: 03/06/2017

Kilòmetres: 7.8 (Aprox.).

Desnivell: ± 100 m.

Durada: 3 h (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: No. Inici a l'aparcament de l'entrada del centre del poble de Viladrau

Ressenya

Ben senyalitzada amb pals amb marques especifiques per aquesta ruta (només cal seguir-les). Sense cap dificultat especial d'orientació. Com en tota caminada, però, sempre és aconsellable portar mapa i/o TRACK Wikiloc.


Fotos

Matagalls (per Sant Marçal)

La pujada a Matagalls és una de les clàssiques del Montseny. Aquesta és una ruta alternativa a la més transitada, amb un ascens més directe, tant o més bonic, entre ombrívoles fagedes que la fan ideal a l'estiu i la tardor.

AMB EL MEU PARE

D’hora (que estrany) i a prop (per les previsions meteorològiques). Just abans de marxar s’apunta el meu pare, que s’està entrenant per la Matagalls-Montserrat. A Matagalls, per un camí que no és el més habitual i que, curiosament, no he fet mai.

Comencem a caminar a les deu. La primera pujada és forta, però poc després el camí planeja una mica fins arribar al coll Pregon. Passem sempre per belles fagedes (a la tardor ha de ser encara més bonic) que, molt de tant en tant, deixen alguna clariana per on contemplar el paisatge.

De coll Pregon fem l’última pujada fins al cim. Està emboirat, fa fred (per la roba que portem) i no ens hi entretenim gaire. Fins i tot baixem a menjar una mica a coll Pregon, més arrecerats. Mentre baixem, però, marxa la boira que ens ha tapat les vistes (cosa que sempre fa una mica de ràbia).

Baixem ràpid, a bon ritme. Quan arribem al cotxe sonen els primers trons, just a temps. Serem a dinar a casa... una cosa gairebé insòlita per mi. Avui he anat molt més de pressa del que és normal.


Fitxa Tècnica

Data: 22/07/2016

Kilòmetres: 11.8 (Aprox.).

Desnivell: ± 700 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: No. Inici a l'aparcament de Sant Marçal (pals indicadors).

Participants: en Joan (el meu pare) i jo.

Ressenya

Ben senyalitzada amb pals amb marques blanques i vermelles (GR-5), només cal seguir-les. Sempre es va pel camí mes fresat, sense pràcticament cap cruïlla on equivocar-se. No té cap dificultat d'orientació. Tot i això, com en tota caminada, sempre és aconsellable portar mapa i/o TRACK Wikiloc


Fotos

Sant Elies i Turó de Samon

Ruta pel Montseny més tranquil i solitari fins al Turó de Samon. Amb una alçada modesta (1272 m) però amb grans vistes (especialment al mateix massís). Pel camí, una ermita, arbres monumentals i una font.

EL MONTSENY MENYS TRANSITAT

Em llevo d’hora per acabar marxant tard... no sé com ho faig. El cel està una mica tapat, però decideixo anar a caminar igualment, prop de casa, això sí. Torno a repetir Montseny.

Començo a caminar al final de l’asfalt a la pista a Sant Elies. Ho faig per l’alzinar que m’acompanyarà en tot el camí (excepte a les carenes i cims més alts). Passo per les boniques alzines de can Sorell, monumentals, amb algun roure de les mateixes dimensions.

Deixo la pista i el camí s’enfila amb ganes. Per sort avui tampoc fa gaire calor. Al final de la pujada, reprenent la pista, una altra alzina monumental: l’Alzina Rodona. Bonica.

Poc després arribo a Sant Elies, dels segles XV a XX. Amb bones vistes, serveix de descans. Un cop passada baixo una mica per començar-me a enfilar una altra vegada.

El turó de Samon té una alçada modesta, però unes vistes sorprenents: Matagalls, el Turó de l’Home, el Sui, El Tagamanent, el Vallès i, segurament, més enllà (avui tampoc torna a ser el millor dia, encara que val la pena igualment).

La baixada torna a ser entre alzinars, que potser es farien una mica monòtons si no fos per les vistes que es deixen veure de tant en tant. Dino pel camí.

Una mica abans d’arribar al cotxe passo per la font de Borrell. No fa gaire calor, però tot i això la refrescada es posa molt i molt bé. Tant de bo en trobes a totes les caminades ara a l’estiu.


Fitxa Tècnica

Data: 23/07/2015

Kilòmetres: 13.1 (Aprox.).

Desnivell: ± 925 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades)

Dificultat: mitjana.

Circular: sí. Inici al Camí de Sant Elies (Sant Esteve de Palautordera). Quan s'acaba l'asfalt i comença la pista de terra.

Ressenya

Un cop deixem el cotxe cal seguir per la pista fins a trobar les marques blanques i grogues del PR-C 139. Ben marcat, només cal seguir-lo fins al Turó de Samon. Si no ens volem complicar la vida el millor és recular per on hem vingut.

Si es vol fer la ruta circular a partir del cim cal TRACK Wikiloc i/o mapa (amb el de l'ICC amb el track marcat al damunt es pot fer, ja que pràcticament tot és per pistes forestals, excepte dos petits trams).


Fotos

Turó de l'Home i les Agudes

Excursió clàssica als cims més alts del Montseny: el Turó de l’Home i les Agudes. Amb vistes espectaculars. El camí es fa per una bonica fageda i es passa, d’esquitllada, per l’avetosa de Passavets, la més meridional d’Europa.

QUINA DIFERÈNCIA

Després de caminades relativament llunyanes ara en toca una al costat de casa. Fa anys que no la faig i em ve de gust.

Començo d’hora, a les deu. Fa una mica de xafogor tot i que, curiosament, més endavant afluixarà. La primera parada és gairebé només baixar del cotxe, a la font de Passavets. Aigua fresca que amb tota seguretat agrairé a la baixada (i d’entrada, saber que si és el cas no hauré de “racionar” l’aigua també va bé).

El camí s’enfila fent marrades per una fageda preciosa (hauré de tornar a la tardor). Passa, també, per l’Avetosa de Passavets, la més meridional d’Europa. Em desvio una mica del camí (no surt al track) per passejar-m’hi una mica. És una de les singularitats del Montseny.

Continuo pujant, ara només desviant-me una mica per visitar el pou (de gel) del Comte (que no recordava). Poc després la fageda s’acaba de cop i el Turó de l’Home queda a la vista. Passo ara entre landes, prats i matollars.

Des del cim les vistes són impressionants... tot i que avui no és el millor dia. Hi ha força calitja. En aquest cas, però, no em sap tan greu, és al costat de casa i, com aquell qui diu, hi puc tornar quan vulgui.

Del Turó de l’Home continuo el camí fins a les Agudes, amb unes vistes segurament encara millors. No hi ha ningú (i m’he creuat i em creuaré amb ben poca gent... quina diferència amb el cap de setmana!). A més de les vistes gaudeixo del vol dels ballesters, que trenquen l’aire sovint a pocs metres davant meu.

Baixo i de seguida en torno a retrobar amb la fageda. I amb la font de Briançó, on aprofito per refrescar-me una mica, i on en trobo la segona sorpresa del dia: una granota roja (que puc fotografiar més o menys bé).

Arribo gairebé a baix a l’hora de dinar. Ho faig al costat de la riera de Passavets tot contemplant cap-grossos de salamandra o, qui sap, si del tritó del Montseny. Miro si veig algun adult, sense sort (són nocturns). Tot i això, està bé, aquest tritó és endèmic del Montseny i l’única espècie endèmica catalana.


Fitxa Tècnica

Data: 21/07/2015

Kilòmetres: 8.5 (Aprox.).

Desnivell: ± 490 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: sí. Inici a l'aparcament de la font de Passavets (també és pot començar a Can Casades, però s'allargarà una miqueta més).

Ressenya

Molt ben senyalitzada, sense cap mena de dificultat en aquest sentit (a més sempre va per camins amples i ben fresats). Només cal seguir els pals amb marques blanques i grogues del PR-C 208. Sempre és aconsellable portar, com en tota caminada, una bona ressenya i/o mapa i/o TRACK Wikiloc.

Per anar del Turó de l'Home fins a les Agudes, però, millor passar pel GR (marques blanques i vermelles), més planer i bonic (i a partir del Coll de les Agudes, reculant uns metres des del cim, tornar a seguir el PR).


Fotos

Vallfornès i Castanyer de can Cuc

Ruta pel Montseny menys transitat. Els principals atractius d'aquesta ruta són botànics: vernedes, alzinars i l'impressionant castanyer de can Cuc.

A PROP

En trio una prop de casa. No tinc ganes de fer molts kilòmetres, continua l’onada de calor i també fa una mica de mandra... i a la tarda vull fer de tiet (que m’agrada tant o més que caminar).

Començo a caminar a les deu. L’aparcament és de pagament, però només deu ser, suposo, els caps de setmana. Tot això que m’estalvio.

Per la calor, m’ho agafo amb una mica més de calma. El cel està enteranyinat, no hi comptava. Les fotos no quedaran tan bé, però que hi farem.

Passo, primer, pel costat del pantà de Vallfornès, el més gran del Montseny. Tot seguit m’enfilo per la seva cua, al costat de la riera de Vallfornès, amb una bonica verneda i, de tant en tant, amb alguns petits salts d’aigua prou bonics (la pista al costat li treu una mica d’encant, però és un passeig molt agradable).

Més endavant el camí s’enfila fins a Vallfornès, un gran casal del segle XVI. Poc més endavant, enmig d’un frondós alzinar, el camí s’enfila amb ganes fins al Morro Negre... molta pujada, per tant poc premi. Les vistes al Vallès estan bé, però són molt escasses (i per acabar-ho d’arreglar, hi ha calitja). Que hi farem (sort que l’alzinar està bé).

Llavors començo a baixar. El camí és més obert, les vistes són millors però toca més el sol i es nota més la calor... camino a ritme d’estiu, poc a poc.

Després d’una bona estona de baixada, una de les raons que m’ha portat a fer aquesta excursió: el castanyer de Can Cuc. Declarat arbre monumental és, segurament, el de més diàmetre i perímetre de Catalunya (gairebé dotze metres). El seu interior és buit i fins i tot havia estat habitat per un carboner (que hi tenia instal·lat un jaç, una taula, seients i una llar de foc). La seva grandària impressiona. Ho aprofito per dinar.

Encara queda un bon tros de baixada. Em refresco a la font de les Acàcies i continuo baixant sense presses, tot gaudint del camí. Passo per una fresca verneda, bonica i on, de tant en tant, la riera em regala algun petit salt d’aigua. Tota una sorpresa.


Fitxa Tècnica

Data: 13/05/2015

Kilòmetres: 11.8 (Aprox.).

Desnivell: ± 550 m.

Durada: 4 h (amb parades)

Dificultat: baixa-mitjana.

Circular: sí. Inici a l'aparcament del pantà de Vallfornés (si es vol allargar podem aparcar una mica abans i seguir el Sender Local, al costat de la riera).

AMB NENS: una versió curta i facil és pujar de l'aparcament, per la pista forestal gairebé fins al final, directament al castanyer (que a més està senyalitzat).

Ressenya

No senyalitzada. Tot i que d’orientació fàcil, la ressenya de sota és únicament orientativa i cal acompanyar-la de mapa i/o TRACK Wikiloc.

Fins a Vallfornés cal seguir la pista (indicada). Un cop a la casa cal seguir la pista que s'enfila darrere seu (al cap de pocs metres hi ha una altra bifurcació i s'ha de prendre el camí de la dreta, una antiga pista que s'ha convertit en un corriol). Cal seguir el corriol, marcat amb fites, fins a la carena. Un cop a la carena cal seguir uns metres amunt (a l'esquerra) fins a una casa en ruïnes. Aquí trobarem una pista, que cal seguir avall. Anirem sempre per la pista principal (i sempre de baixada). El castanyer és a uns metres de la pista, però està senyalitzat.


Fotos

Riera de l'Avencó

Ruta d'interès botànic: la verneda de la riera de l'Avenco. A això se li ha de sumar un pou de glaç, dues ermites romàniques i un paisatge prou bonic.

TOCA VEGETACIÓ

Una a prop. Per les previsions del temps, a mitja tarda ha de ploure (i es complirà). Una que en tinc ganes, de fet fins i tot m’he hagut d’esperar que els arbres brotessin.

Començo més d’hora del que estic acostumat, a dos quarts de deu... quan tot just comença a marxar la boira de la Plana.

Només començar les dues primeres parades: els pous de gel de l’Avencó (paso per dos, tot i que n’hi ha tres). Aquests pous es van construir i van tenir la seva major rendibilitat durant els segles XVII, XVIII i part del XIX. Una mica més endavant, la bonica ermita de Sant Salvador de l’Avencó, romànica (tot i que amb algunes modificacions i restauracions posteriors).

Continuo seguint la riera. És el motiu per què he vingut, bé, per la seva verneda, molt ben conservada i bonica (i més en aquesta època). Un racó humit que contrasta, a més, amb l’alzinar que l’envolta. Passo per la pista, però de tant en tant prenc algun dels corriols que hi baixen per gaudir, a més del bosc, d’alguns petits gorgs. Val la pena.

A la Casa Nova de Sant Miquel deixo la riera i em començo a enfilar per la vessant de la muntanya. He vingut per la vegetació, però aquí tinc una sorpresa inesperada. Sento soroll al mig del bosc i em paro a mirar pensant que segurament serà algun senglar... però el que es deixa veure és: una fagina! (un mustèlid). És una visió fugaç, però molt bona.

Una mica més amunt, la següent parada prevista: Sant Miquel de Canyelles, una altra ermita romànica situada a mitja muntanya.

M’enfilo una mica més amunt, em desvio cap a la font del Sení i encaro la tornada, gaudint de les vistes a la vall (quan es deixen veure en alguna clariana).

Baixada final i... a dinar a casa! A això tampoc hi estic acostumat (però de tant en tant també està bé).


Fitxa Tècnica

Data: 26/04/2015

Kilòmetres: 13.2 (Aprox.).

Desnivell: ± 350 m.

Durada: 4 h (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Inici: al carrer de l'Avencó d'Aiguafreda.

Ressenya

Senyalitzada. Tot i que sempre és aconsellable portar, a més a més, una bona ressenya i/o mapa i/o TRACK Wikiloc.

Només cal seguir la pista que va al costat de la riera de l'Avencó i, a les cruïlles importants, les indicacions del PR-C 200 (marques grogues i blanques). A l'alçada de Can Serra (senyalitzat), cal deixar el PR i començar a seguir les marques blanques i vermelles del GR-2 (a l'esquerra).


Fotos

Vallcàrquera i Alzina de can Valls

Excursió molt complerta. De camí passarem per un bon grapat d'ambients diferents (de boscos de ribera fins a alzinars muntanyencs), una riera amb gorgues boniques, tindrem bones vistes al Vallès i gaudirem d'un ric patrimoni cultural. Molt bona per fer amb nens.

NOTANT EL CANSAMENT D'AHIR

Malgrat el cansament d’ahir decideixo tornar anar a caminar. Més a prop, això si. Al Figaró i a les tres de la tarda. La caminada que tinc pensada, en principi, no és massa llarga. A més, m’ho prendre amb molta calma.

Només sortir el camí passa per la riera de Vallcàrquera, amb un bosc de ribera força ben conservat, una vegetació exuberant (encara ara, en aquesta època de l’any) i unes gorgues boniques. M’hi entretinc una bona estona, empaitant, a més, algun espiadimonis o refrescant-me a la font del Molí (l’única que raja de les tres que es poden veure al costat de la riera, en aquest tram).

Em sorprèn veure a la riera, també, roques tenyides de vermell. Imagino degut a que aquestes aigües deuen ser riques en ferro, tal i com passa en indrets similars que he visitat.

Deixo la riera a l’alçada de Sant Pere de Vallcàrquera, una ermita d’origen romànic, tot i que molt modificada posteriorment. D’aquí camino per camps de conreu fins a retrobar la riera, en principi només per travessar-la. Aquí, però, decideixo deixar la ruta un moment, seguir més o menys al costat de la riera i acostar-me fins a les mines de magnetita del Socau (d’aquest mineral se n’extreia ferro... d’aquí a pensar, també, que l’aigua de la riera en sigui rica).

Reculo fins allà on he deixat la ruta prevista (la de la ressenya), i ara em començo a enfilar, i enfilar... i enfilar. No hi ha un fort desnivell, ni puja molt fort, però es noten, força, els Kilòmetres que vaig fer ahir. La pujada se’m fa una mica llarga, tot i que les vistes són boniques i passo també, per un bon grapat d’ambients diferents: alzinars, castanyeredes i brolles amb pins.

Al final de la pujada hi ha la monumental alzina de can Valls (amb una gran capçada). M’assec una estona al seus peus. Des d’aquí les vistes al Vallès, als cingles de Bertí i bona part del Montseny són molt boniques.

No m’hi puc estar gaire, badant, badant, fent fotos a floretes i caminant en calma he tardat gairebé quatre hores en fer quatre kilòmetres i mig, la meitat del camí. Per sort, ja només queda la baixada... però si no vull que se’m faci fosc hauré de caminar amb una mica més d’alegria.  

Tot baixant faig un parell de parades més. La primera a la  bonica ermita d’origen romànic de Sant Cristòfol de Monteugues. La segona, a la curiosa cova de l’Home Mort (al costat del camí i marcada amb una fita). Arribo al Figaró tard, cansat, però content. La caminada ha valgut la pena .


Fitxa Tècnica

Data: 16/06/2013

Kilòmetres: 13.8 (Aprox.).

Desnivell: ± 550 m.

Durada: 4 h (amb parades)

Dificultat: baixa-(mitjana).

Circular: si.

Participants: només jo.

Ressenya

No senyalitzada. TRACK Wikiloc.

Jo la vaig fer amb una ressenya que hi havia a la pàgina web de l’ajuntament. Actualment hi ha una aplicació per a mòbils (on, imagino, hi serà, no l'he provat). L'aplicació es pot trobar AQUÍ.


Fotos

Turó del Pou d'en Sala

Excursió bonica per un racó del Montseny solitari, passant per tota mena de boscos. Cim modest però amb unes vistes impressionants (especialment a Sant Segimon, just al davant).

EL MONTSENY PER MI SOL

Avui torno a caminar amb el mateix objectiu de les últimes caminades: buscar flors, i si pot ser alguna orquídia, millor. Afortunadament, sol, no sé si pel fred (bé, més aviat per la fresca del matí... encara que començo a caminar a les deu) o perquè no he dormit massa (i ahir ja vaig anar a caminar, buscant floretes), avui tinc un d'aquells dies en què no "tiro" massa. La forta pujada inicial no hi ajuda gaire, per no dir gens.

Per sort, un cop al capdamunt de la carena la caminada ja és planera i em puc entretenir més amb el que venia a fer, tot travessant rodals boscosos ben diversos, des d'alzinars muntanyencs, fins a una petita fageda, passant per rouredes i prats.

La ressenya que porto avui està bé i pràcticament no dubto... sense equivocar-me enlloc, com ha passat més d'alguna vegada en les últimes caminades.

Em pensava trobar més flors, tot i això, sempre n'hi ha alguna d'interessant.

El que si no m'esperava eren les magnifiques vistes que hi ha pel camí i des de dalt del Turó d'en Pou d'en Sala. Un cim molt modest (1252 m), però des d'on es dominen, entre altres, les Guilleries i la plana de Vic. Especialment bonica és la vista a San Segimon, que queda just al davant.

Refaig forces al cim, amb una poma, arrecerat del vent que augmenta, i de quina manera, la sensació de fred... justament el primer dia que surto amb pantalons curts i he deixat la roba d'abric a casa (vista la calor dels últims dies).

Tampoc m'esperava no veure ningú en tot el camí, i encara menys un dissabte. L'excursió és bonica i no gaire complicada. Tinc la sensació de tenir el Montseny per mi sol, una cosa complicada en aquesta serralada. Només per això ja hauria valgut la pena.


Fitxa Tècnica

Data: 09/06/2012

Kilòmetres: 7 (Aprox.).

Desnivell: ± 440 m.

Durada: 3 h (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si (excepte al principi i al final).

Ressenya

No senyalitzada. Jo la vaig fer amb una ressenya extreta de "Els Camins de l'Alba, Montseny" de l'editorial Alpina). TRACK Wikiloc.


Fotos

Matagalls (per Bordirol)

Excursió clàssica a un dels cims més emblemàtics del Montseny. El camí passa gairebé sempre entre boniques fagedes i un bon grapat de fonts. Diuen, també, que és l'ascensió més còmode.

MASSA ABRIGATS

Quan proposo l'excursió, entre setmana, no vaig pensar que encara hi hauria neu... i encara menys que duraria fins al cap de setmana. Però bé, decidim anar-hi igualment (tampoc n'hi ha massa). Ens abriguem fins a les celles... sense imaginar-nos, tampoc, que farà un temps més aviat primaveral i ens sobrarà gairebé la meitat de la roba.

De fet, a mitja pujada m'agafa una "pajara" que déu n'hi do... i el meu germà m'explica que pot ser per anar massa abrigat (cosa que no sabia). El crec, però.

Pugem per Bordirol, per variar una mica, des de que era petit gairebé sempre ho havia fet per Collformic (tot i que ara feia ara fa anys que no ho feia per enlloc). Algun cim, de tant en tant, també m'agrada, i més si fa un dia com avui, força clar i amb bona visibilitat (no és veu Mallorca, però les vistes són impressionants).

Fa gràcia, també, trepitjar una mica de neu, encara que sigui poca.

Ja de baixada, m'oblido de la "pajara" i baixem mig corrents... ara jo al davant, amb els altres dos mig burlar-se d'això.

Seguint les recomanacions del llibre hem pujat per la pista forestal que arriba gairebé fins a coll Pregon. Ara, però, fem una baixada més directe per la font dels Mosquits, entretenint-nos una mica més fent fotos a cada font que trobem, que són unes quantes.

Tot i que no hem començat molt d'hora, cap a les deu, la meva "pajara" i que ens hem entretingut una mica a les fonts, avui si, arribarem a casa per dinar a una hora normal (cosa que no ha passat en anteriors caminades, tot i proposar-nos-ho).


Fitxa Tècnica

Data: 20/01/2012

Kilòmetres: 12 (Aprox.).

Desnivell: ± 700 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades)

Dificultat: baixa-mitjana.

Circular: si (excepte el principi i al final). Inici al coll de Bordirol (aparcament senyalitzat).

Participants: En Jordi, en Salvi i jo.

Ressenya

Senyalitzada (amb pals indicadors i marques). Tot i això, com en tota caminada, sempre és aconsellable portar ressenya i/o mapa i/o TRACK Wikiloc.

Nosaltres la vam fer amb la ressenya de "Els Camins de l'Alba, Montseny" de l'editorial Alpina.


Fotos

La Mora i Emprius del Burguès

Caminada agradable pels prats del Pla de la Calma i els alzinars dels Emprius del Burguès. Amb bones vistes als cingles de Bertí, Montserrat, la Plana de Vic i als Pirineus.

ESPERANT QUE ES FACIN BOLETS

Ni d'hora ni tard, potser perquè avui vaig amb en Salvi. A les nou davant de casa i a quarts de deu al Pla de l'Ase Mort (una mica més amunt de Collformic).

Primera caminada d'aquesta tardor que sembla més un estiu, tot esperant que es facin bolets (en algun lloc o altre)... que ja en tinc ganes (a  veure si amb les pluges d'ahir...).

La primera part de la caminada és pels prats de la Calma, prou verds per a l'època de l'any en què estem. Pla i baixada fins a Sant Cebrià de La Mora tot gaudint d'unes molt bones vistes als cingles de Bertí, la Mola, Montserrat, els Pirineus i la Plana de Vic, amb alguns racons emboirats.

Esmorzem a la bonica Ermita de Sant Cebrià, d'origen romànic amb diversos afegits posteriors. A partir d'aquí, gairebé tot pujada (amb alguna baixada per tornar a pujar una mica més).

De seguida deixem enrere els prats per entrar en un alzinar muntanyenc força humit. Canviem, també, pistes amples i camins ben marcats per senders més o menys estrets, dubtant, en algun punt, quin camí hem prendre. 

Començo a empuntegar-me i relliscar més d'una vegada (sense arribar a caure, com gairebé sempre). Imagino, dec tenir un mecanisme, del qual sóc del tot inconscient, que fa quan vaig sol això no passi, mentre que quan vaig amb algú dec badar més o vigilar menys i em vagi entrebancant per tot arreu.

Arribem al cotxe a quarts d'una, suats i en el meu cas, una mica més cansat del que preveia. Els desnivell, ho sabre a casa, és gairebé el doble del que marca la ressenya que portem.

Això sí, a temps de dinar a casa i fer la migdiada, gairebé sense voler, tot mirant la Formula 1.


Fitxa Tècnica

Data: 25/09/2011

Kilòmetres: 10.6 (Aprox.).

Desnivell: ± 600 m.

Durada: 3 h 15' (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Participants: En Salvi i jo.

Ressenya

No senyalitzada. Cal ressenya i/o mapa i/o TRACK Wikiloc. Nosaltres la vam fer amb la ressenya de "Els Camins de l'Alba, Montseny" de l'editorial Alpina).

Atenció: Al mas del Burguès hi ha una zona tancada i pot ser que s'hagi de donar la volta a la tanca (almenys quan la vam fer).

Nota (2023): Segurament aquesta ruta tal i com la vam fer ja no es pot fer (a banda que ja no es pot arrribar en cotxe al Pla de la Calma). No ho he comprovat, però no he sabut trobar cap track recent. Per anar a l'ermita de Sant Cebrià veure ruta més amunt.


Fotos

Sot de l'Infern

Caminadeta fàcil i agradable per un racó ombrívol als peus del Turó de l'Home. Recordatori d'activitats passades, pel camí trobarem un parell de cabanes de carboners, una perxada i un alzinar fresc, que s'agraeix especialment a l'estiu.

MÉS CASTANYERS

Deixo el cotxe a l'aparcament de Pla Jugar. Fa força calor, però només entrar a l'alzinar gairebé sembla com entrar en un espai amb aire condicionat (el que s'agraeix, i força).

La primera parada és als castanyers vells i la perxada. Una castanyeda explotada com es feia abans, tallant la fusta de manera que creixin noves branques de la soca vella.

Pel camí, també es pot veure com l'alzinar mica en mica va guanyant terreny al castanyers, ja que aquest últims són arbre que van ser introduïts pels romans i necessiten un manteniment per no acabar desapareixent. A més de les castanyes de l'arbre se n'aprofitava la fusta per fer-ne botes de vi.

La segona parada és a dues cabanes de carboners, que sovint feien pràcticament vida en aquest massís fent carbó vegetal a partir de les alzines.

Poc després arribo al racó del Sot de l'Infern, on baixa poca aigua (segurament deu ser més bonic a la primavera o la tardor). El camí és ample i ben marcat, cosa que també agraeixo després de la caminada anterior (això també, amb algun mosquit més).


Fitxa Tècnica

Data: 15/08/2011

Kilòmetres: 3.5 (Aprox.).

Desnivell: ± 165 m.

Durada: 1 h (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si. Inici a l'aparcament del Pla Jugar (o al de la Plana del Coll).

Ressenya

Ruta del Parc Natural, molt ben senyalitzada amb fites amb marques grogues (només cal seguir-les).  TRACK Wikiloc.


Fotos

El Fitor

El Castanyer del Dinosaure fa honor al seu nom i no cal gaire imaginació per deduir d'on ve el seu nom. Caminada agradable però una mica perdedora, cal un mapa o un bon sentit de l'orientació.

CASTANYERS

Improviso... tant, que marxo a les dotze de casa (vaig relativament a prop). Amb entrepans per dinar, això sí (sempre en tinc al congelador, per si un cas).

Surto de l'hotel i al cap de ben poc de caminar arribo al Castanyer del Dinosaure, que fa honor al seu nom (no cal gaire imaginació per deduir-ne el nom).

Al cap de poc més, després de passar el coll de Sarrieres, travesso la bonica riera de Riudeteix, una mica com puc. El camí està poc fresat, en aquest punt i algun altre, i quedo ben ple d'esgarrinxades, per anar a petar al camí que havia de trobar més avall, muntanya amunt.

Entre bonics castanyers centenaris arribo al Fitor, un cim minúscul amb boniques vistes a les rieres de Sant Marçal i Riudeteix (i les muntanyes que l'envolten).

De tornada, com en tot el camí, em continua sorprenent anar trobant bolets en aquesta època de l'any (encara que cap de comestible, almenys que conegui). Passo, com en gran part del camí, per alzinars muntanyencs, que es diferencien dels de terra baixa per ser més pobres en espècies i, també, més "nets" (els boscos mediterranis, en general, són bruts... ens agradi o no).

Amb alguna esgarrinxada més, arribo una altra vegada al Castanyer del Dinosaure, per recular un altre cop fins al cotxe, on decideixo fer una altra caminadeta més.


Fitxa Tècnica

Data: 15/08/2011

Kilòmetres: 4 (Aprox.).

Desnivell: ± 300 m.

Durada: 3 h (amb parades)

Dificultat: baixa (cal mapa o un bon sentit de l'orientació).

Circular: si. Inici a l'hotel Sant Bernat del Montseny.

De l'hotel al Castanyer del Dinosaure només hi ha 500 metres..

Ressenya

No senyalitzada. Jo la vaig fer amb la ressenya de "Els Camins de l'Alba, Montseny" de l'editorial Alpina. Algunes marques, vermelles o blaves, ens poden ajudar a seguir part de la ruta (que en alguns punts pot estar una mica embardissada). TRACK Wikiloc.


Fotos

Gorg Negre (de Gualba)

Caminada fàcil i curta fins a un salt d'aigua de llegenda. Natura pura, el camí passa per una sureda que s'està recuperant d'un incendi i la bonica riera de Gualba.

SALTS, RIERES I BITXOS

Aquest cap de setmana he decidit continuar amb la marató primaveral de rieres i salts d'aigua. A mig matí, doncs, agafo el cotxe i cap a Gualba, una altra vegada sol (fa una temporada que sembla que estic una mica associal... a veure si aviat m'acompanya algú o altre). Anar sol, però, té les seves avantatges i avui estic decidit aprofitar-les totes, i més ara a la primavera i amb aquest temps que sembla més aviat d'estiu. Pràcticament només baixar del cotxe ja em començo a entretenir fent fotos a papallones o, si més no, intentant-ho.

El camí puja suaument per una sureda que s'està recuperant d'un incendi (de l'any 94), amb boniques vistes a la vall. En destaca, especialment, el gran suro de Can Prat, que sembla néixer i créixer ben bé damunt una roca.

Poc després, s'arriba a la riera, al primer salt d'aigua (a la resclosa), per travessar-la i deixar-la enrere fins una mica més amunt, per tornar a baixar-hi en paral·lel fins al gorg Negre. Indret de llegenda, diuen que les aigües d'aquest gorg es comuniquen amb Mallorca, on brollen a la Font del Montseny. La llegenda també hi situa l'amagatall de les dones d'aigua del Montseny.

No és estrany, l'indret és bonic.

M'hi entretinc una bona estona, contemplant el salt i la seva fauna, els sabaters patinant damunt l'aigua, els tricòpters cuidant les seves cases o un desconfiat gripau comú... que amb paciència es deixa fotografiar i m'obsequia, just quan no tenia la càmera a punt, amb la cacera d'un pobre insecte que passava per allà (tot "estirant" la llengua).

Relaxat, decideixo marxar tot seguint la riera pel dret, tot i no saber si hi ha camí... I poc més endavant, resignat a una possible remullada. Finalment, però, arribaré secs i ense gaires complicacions a la Resclosa (travessant la riera diverses vegades) i fent alguna desgrimpada. Fins i tot m'estranya una mica i tot (el més normal és acabar amb un o dos peus dins l'aigua sense voler).

Per si no m'entretingués prou, encara, avui porto pots per recollir mostres d'aigua. I ho faig, a la riera i en un bassa, per mirar-me-les al microscopi del laboratori de la feina, tot aprofitant que hi hem acoblat una càmera (vaja, com un nen amb un joguet nou... i això que no és per mi). Hi veure unes quantes diatomees, un parell de rotífers, dàfnies amunt i avall i alguna altra cosa que no sé identificar, de moment.


Fitxa Tècnica

Data: 09/04/2011

Kilòmetres: 5 (Aprox.).

Desnivell: ± 165 m.

Durada: 3 h 30' (badant moltíssim)

Dificultat: baixa.

Circular: no.

Ressenya

No senyalitzada. Jo la vaig fer amb la ressenya de "Els Camins de l'Alba, Montseny" de l'editorial Alpina. TRACK Wikiloc.


Fotos

Camí del Castanyer de les 9 Branques

Passejada fàcil i bonica al voltant de Viladrau, per la falda de Matagalls. Entre boscos ombrívols el sender passa per un bon grapat de fonts, camps amb bones vistes al massís del Montseny i castanyers centenaris (tot i que molts d'ells, malauradament, morts o afectats per la malaltia del xancre).

PASSEIG IMPROVISAT

Només començar, les primeres queixes... que si ara hem d'anar a Viladrau...  i que si feia sol i aquí està núvol (que també és mala sort, per mi, que hi hagi un núvol i estigui just a sobre a nostre)... que si m'embruto les bambes (que a mi no me les renta la mama)... No em queixo, haig de reconèixer que m'agrada i m'ho passo bé... només ho fa per tocar-me el botet... caminar li agrada tant com a mi, i quan s'hi posa em deixa enrere.

El sender passa primer per un bon grapat de fonts (la d'en Miquel, la del Sot de Can Rossell, la de les Paitides, la del Ferro i la del Noi gran). Moltes d'elles d'anomenada i força concorregudes. També alguna de curiosa, el color de l'aigua del font del Ferro no enganya (el seu nom, tampoc).

Tot seguit, després d'una pujadeta, els camps de la Vila, una masia senyorial, des d'on hi ha unes bones vistes del massís de Matagall (és distingeix la creu perfectament).

Parlant, parlant, però, ens saltem el trencant del Castanyer de les Nou Branques (tot i estar ben indicat)... hi arribem a Viladrau.

Tot fent el got decidim agafar el cotxe i anar fins a la Vila per fer el troset de camí que ens hem deixat... que anar a fer el camí del Castanyer de les Nou Branques, sense veure el Castanyer, té una mica de delicte.

Des de la Vila el camí baixa fins a trobar un bon grapat de grans castanyers, molts d'ells segurament centenaris... tot i que molts semblen morts o malats pel xancre, una malaltia causada per un fong importat d'Àsia, una plaga que ha matat a molts castanyers per tot Europa i també a Amèrica (actualment es combat inoculant uns variant més suau del fong, de manera que l'arbre desenvolupi les seves pròpies defenses... que, de fet, és el mateix funcionament que tenen moltes de les vacunes que ens posem durant la nostra vida).

El castanyer de les Nou Branques és un dels més grans d'aquesta zona (de fet, també del Montseny), i ens hi passem una molt bona estona.

La passejada és bonica, val la pena i ens agrada molt als dos.


Fitxa Tècnica

Data: 05/03/2011

Kilòmetres: 7 (Aprox.).

Desnivell: ± 205 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si. Inici al Centre Cultural Europeu de la Natura (o, si la volem escurçar una miqueta, al centre del poble).

Participants: l'Isa i jo.

Ressenya

Senyalitzada amb fites amb marques verdes i blanques (sender local SL C-8). Les fites comencen a la Font del Sot de Can Rosell. Només cal seguir-les. Sempre és aconsellable, però, portar mapa i/o TRACK Wikiloc.


Fotos

Aiguafreda de Dalt

Caminada fàcil i bonica que combina diversos atractius, que van des de la riera de Martinet, amb gorgues i racons molt bonics (recomanable fer l'excursió quan porti aigua), fins a les vistes al Montseny, la vall del Congost o els cingles de Bertí.

FI DE L'ANTICICLÓ

Tot i la convocatòria em torno a quedar sol. Dubto de si canviar d'idea i anar a Barcelona a contaminar, però encara no es pot... almenys fins que marxi l'anticicló. Potser m'espero una mica i d'aquí a uns dies em dedico a anar pel carrer Còrsega amunt i avall.

De moment faré el que tenia previst.

Començo a caminar amb boira, tot i que d'entrada tampoc m'importa massa. El sender ressegueix la riera de Martinet. De tant en tant en desvio del camí i m'acosto al riu, per descobrir-hi unes gorgues ben boniques, especialment l'última.

Llavors em començo a enfilar cap a Aiguafreda de dalt tot escoltant el repicar dels picots, una cosa que sempre m'ha agradat. Tot i que no aconsegueixo veure'n cap, aquí sembla que deuen ser relativament abundants... el camí va en paral·lel per una línia de telèfon i no queda cap pal sense foradar.

 La boira continua ben present i tardarà a marxar molt més del que em pensava, no serà fins havent ben passat Aiguafreda de Dalt que començaré a veure el sol (i passar caloreta) i poder contemplar les boniques vistes del camí, cap al Montseny, a una banda, i els cingles de Centelles i de Bertí, a l'altra (tot i que sempre amb calitxa i boira al fons de la vall).

El camí passa gairebé sempre entre boscos assoleiats on, encara que molt tímidament, ja és comença a intuir la primavera (quines ganes que en tinc, l'hivern no m'ha agradat mai), amb algunes plantes florides i alguna papallona voleiant.

Arribo al cotxe tard, però a temps d'anar a dinar a casa... bé, si no fos perquè gairebé no tinc gasolina i el cotxe se m'atura a la sortida dels Hostalets de Balenya... encara que l'aconsegueixo tornar a arrencar, quan ja estava a punt de sortir a posar els triangles i trucar a la grua. Arribo just fins a la benzinera de 4 carreteres (als sortidors amb el cotxe aturat), on omplo el dipòsit... encara dubtant de si realment m'he quedat sense gasolina o el que falla és la bomba (en cap moment s'ha encès el llum indicador i més d'una vegada he vist l'agulla més avall). Amb el telèfon de la grua un altre cop a la mà, després de provar d'engegar-lo durant una bona estona, al final ho aconsegueixo i arribo a casa. Sabent que el llum no funciona (com d'altres coses), a partir d'ara no apuraré tant.


Fitxa Tècnica

Data: 12/02/2011

Kilòmetres: 11 (Aprox.).

Desnivell: ± 300 m.

Durada: 3 h (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si. Inici a Aiguafreda.

Ressenya

Aquesta caminada la vaig fer amb una ressenya extreta de la pàgina web de l’Ajuntament d’Aiguafreda. Actualment, però, per desgràcia sembla que ja no hi és.

En principi, però, s’hauria de poder fer una ruta igual o molt similar seguint el GR-2 (marques blanques i vermelles) fins a can Serra de l’Arca. Llavors, a partir d’aquí caldria seguir el PR-C 200 (a l’esquerra), ja sense deixar-lo fins al final. En tot cas, però, sempre és aconsellable portar una bona ressenya i/o mapa i/o TRACK Wikiloc.


Fotos

Ruta de les Cascades

Caminada curta però molt bonica i divertida (ideal amb nens) a la falda del Montseny, tot resseguint la riera de la Torroella, sovint entre faigs i castanyers, alguns de centenaris. Pere Ribot, poeta i mossèn de Riells, la va batejar amb aquest nom.

APROFITANT LES PLUGES

La primavera és plujosa i s'ha d'aprofitar: torrents, rius i rieres baixen plens d'aigua. És el moment de fer caminades com aquesta o la de la setmana passada. Fins i tot "petits" salts d'aigua tenen un aspecte esplèndid.

Porto el llibre d'on he extret la ressenya, tot i això demano informació a la caseta del Parc Natural del Montseny. La caminada no està senyalitzada i el camí no està ben marcat (amb força arbres tombats, de la nevada, suposo). Però tot i això és fàcil (no té pèrdua). Com aquell qui diu, només s'ha de seguir la riera.

Fins i tot, però, baixa massa aigua. El problema és travessar la riera la primera vegada... ara que, aquest problema s'acabarà de seguida. Relliscadeta i de peus a l'aigua (fins una mica més amunt dels turmells). Està fresqueta, però s'aguanta bé... a partir d'aquí, els propers cops que la travessi, ja no mirarem prim (total, ja vaig xop de peus).

Remunto, doncs, un petit tram d'una  riera d'aigües transparents, amb alguns racons i saltants molt bonics.

La vegetació va canviant. Sovint passo entre castanyers (al principi, alguns d'espectaculars), llavors per fagedes i algun alzinar, segons si es passa més per l'obaga o el solell.

Fent fotos, esquivant arbres caiguts i buscant els millors punts per travessar la riera, tot i no mirar prim, arribo al capdamunt havent tardat molt més del que tocaria (gairebé una hora i tres quarts), i encara sort que "bitxos" i floretes no m'han entretingut gaire.

Gràcies al llibre, decideixo tornar per un camí que ressegueix la riera, però més amunt. Aquest si ben fresat, per arribar a baix... en mitja hora!!!

Tot i que la fageda per on passa és bonica, em penedeixo de no haver tornat per on he vingut, molt més bonic (encara que hagués tardat molt més).

A les baixades continuo provant el genoll, avui sense por. Respon bé. A la tarda em farà una mica de mal, però poc a poc es va recuperant. Ara que, tot i que no em durarà tant, avui també em farà mal l'altre... però per culpa d'un cop a una branca traïdora que no he vist (puffff, quin cop!).


Fitxa Tècnica

Data: 23/03/2010

Kilòmetres: 4 (Aprox.).

Desnivell: ± 180 m.

Durada: 2 h (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si, parcialment. Inici a Riells del Montseny.

Ressenya

No senyalitzada. Jo la vaig fer amb una ressenya extreta de "Els Camins de l'Alba, Montseny" de l'editorial Alpina. Tot i això és fàcil de fer amb qualsevol altra ressenya simple. TRACK Wikiloc.


Fotos

El Sui

Passeig curt i molt agradable per les brolles i prats del Pla de la Calma (que, entre setmana, fa honor al seu nom). El Sui és un turó discret i fàcil, però amb unes magnifiques vistes a la plana del Vallès, Matagalls i el Turó de l'Home (i en dies clars, el mar i els Pirineus).

PER "PROVAR" EL GENOLL

Desprès de dies d'antiinflamatori, genollera i, més o menys, repòs, ja tinc ganes de caminar una altra vegada. Diumenge, a més, vam haver de suspendre la caminada prevista (per culpa, precisament, del meu genoll i una grip). Com que encara no ho veig clar, decideixo fer-ne una a prop, curta i amb poc desnivell per veure que fa el genoll, que segons com, encara fa alguna "punxadeta". Aprofitant, també, que fa bon dia i tinc temps lliure.

Entre setmana el Pla de la Calma fa honor al seu nom, lluny de les gentades del cap de setmana. Començo a caminar, molt més sol del que m'imaginava, entre pastures i landes, en una zona on l'activitat humana encara és ben present.

Com sempre, m'entretinc, tot i que poc, fent fotos, buscant floretes i contemplant alguns ocells, com els bitxacs rogencs o els còlits grisos, que feia temps que no veia.

El Sui és un cim és modest, però amb unes vistes són impressionats. Llàstima de la calitja, tot i això puc veure la plana del Vallès, la Mola, Matagalls i el Turó de l'Home (en dies clars, imagino, també s'hauria de veure el mar, Montserrat, els Pirineus i més)

La pujada i la baixada al cim és molt suau, tant que fins i tot penso que m'he passat. El genoll em feia mal, principalment, a les baixades, però aquí gairebé no n'hi ha per provar-lo. En tot cas res, cap mena de dolor... bé, només el d'una ortigada, que durarà gairebé un dia, quan m'aturo a fer unes fotos a unes flors (per sort ja cap al final de la caminada i a l'altra banda del genoll).

L'excursió m'ha sorprès més del que em pensava. L'he fet per provar i m'ha agradat força. Curta, bonica i a prop, no entenc com no l'havia fet abans. Segurament la repetiré en un dia en què el cel estigui ben clar.


Fitxa Tècnica

Data: 27/04/2010

Kilòmetres: 5.3 (anar i tornar).

Desnivell: ± 75 m.

Durada: 1 h 45' (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: No. Inici a Pedres Blanques (no indicat).

Ressenya

Almenys quan la vaig fer, mal senyalitzada (faltava algun pal). La ressenya de sota és orientativa i cal acompanyar-la amb una de millor i/o mapa i/o TRACK Wikiloc.

Cal seguir les marques del PR que comencen a Pedres Blanques (pal indicador). Falta algun pal, però hem d'anar cap a la barraca d'en Ramon i el Sui que sempre estan visibles (pel que, malgrat tot, no té gaire complicació).

Nota: si es vol allargar una mica, es pot començar a qualsevol punt de la pista forestal entre Collformic i Tagamanent (de Collformic a Pedres Blanques hi ha uns 5.7 Km). També es pot allargar anant fins al turó de Samón (entre una hora i mitja i dues), seguint el PR.


Fotos

Empedrat de Morou

Passeig curt i molt agradable entre fagedes i castanyers, potser millor per fer-la a l'estiu, per l'ombra, o a la tardor, amb l'espectacle de les fulles. A la primavera, però, també té els seus encants, com les plantes que floreixen abans no brotin les fulles dels arbres.

CANVIANT D'AMBIENT

Torno a improvisar, a última hora i en funció del temps. Amb dues condicions: fer una caminadeta suau, que ja en vam fer una fa dos dies, i en direcció contraria a l'operació tornada (no tinc ganes de fer cues). Com que a la Plana hi ha boira en trio una al Montseny. A l'Empedrat de Morou, que no hi he estat mai, per no acabant fent sempre les mateixes (Matagalls o les Agudes).

La caminada comença a Can Casades, un dels centres d'informació del Parc. Només baixar del cotxe sento el repicar d'un picot als arbres, tot i que no aconsegueixo veure'l. El dia comença bé. De seguida travesso i m'enfilo per una bonica castanyeda i, poc desprès, per la fageda que pràcticament no deixaré fins al final. M'entretinc buscant floretes, com sempre, tot que avui, excepte algun marxívol i poca cosa més, no en trobaré gaires. Segurament vaig massa d'hora, però tenia ganes de provar-ho.

Les fagedes, un cop han tret fulles, són boscos molt ombrívols on els estrats arbustiu i herbaci hi solen ser poc importants. Moltes plantes anuals, però, han adaptat el seu cicle vital al dels faigs. És per això que moltes d'elles floreixen al principi de la primavera... quan les condicions climàtiques comencen a ser favorables i just abans que els faigs comencin a treure fulla (i els hi tapin la llum del sol).

Arribo a l'Empedrat. És un racó bonic des d'on hi ha unes bones vistes. He fugit de la boira de la Plana, però no comptava que aquí també n'hi hauria. Amb una mica de paciència, però, aconsegueixo veure el Turo de l'Home i les Agudes... les vistes a la serralada de Marina i al Vallès, però, hauran d'esperar un altre dia.

A partir d'aquí el camí ja és tot de baixada fins a l'embassament de Santa Fe, on retrobo la gent que no he trobat a faltar. No és que hagi començat a caminar molt d'hora (a les deu), per variar, però m'ha sorprès la tranquil·litat del camí. Pràcticament no m'he trobat ningú i fins i tot m'ha sabut greu no haver portat els prismàtics per contemplar millor els ocells que he anat veient (mallerengues blaves, emplomallades i carboneres, pica-soques blau, pinsans, merles, tudons...).

Per allargar una mica aquesta passejada, tan agradable, m'arribo fins a la propera Font del Frare, també senyalitzada, on refaig una mica les forces, i cap a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 05/04/2010

Kilòmetres: 5.5 (més 1 fins a la font del Frare).

Desnivell: ± 200 m.

Durada: 2 h (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: Si. Inici al Centre d'Informació de Can Casades (carretera BV-5114 de Sant Celoni a Viladrau).

Ressenya

Ben senyalitzada, només cal seguir els pals amb marques taronges (itinerari de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona www.diba.cat). Com en tota caminada, sempre és aconsellable portar mapa i/o TRACK Wikiloc.


Fotos

La Sala

Passejada prop de casa, pels boscos de Viladrau tot collint maduixes, fins a la Sala, la casa on va néixer i créixer el famós bandoler Joan "Serrallonga".

COLLINT MADUIXES

Un altre cop la cançoneta...Que falta molt?

però, un altre cop, em torno a surtir amb la meva.

Caminadeta fins a la Sala i la Riera Major.

Sortim de la Barita i arribem, al cap de poc, a la Sala, una masia amb més de 800 anys d'història. Fortificada al segle XIV, en plena edat mitjana, es coneix, però, perquè l'any 1594 hi va nèixer el llegendari bandoler Joan Sala, "Serrallonga".

Amb San Segimon i Matagalls de fons, continuem fins a tocar Viladrau i baixem al costat de la riera major, sense trobar els grans castanyers del llibre on hem tret la ruta.

Tot i que es va tapant i se sent algun tro més o menys llunya, baixem tot collint maduixes silvestres... qualsevol es menja les del super ara! Ostres! que bones!

Gairebé ens atrapa la pluja... però val la pena!

Una bona passejadeta prop de casa, està bé... sobretot si hi ha maduixes.


Fitxa Tècnica

Data: 20/06/2009

Kilòmetres: 6-7 (aprox). 

Desnivell: ± 80 m.

Durada: 2 h 30' (collint maduixes).

Dificultat: baixa.

Circular: Si.

Participants: l'Isa i jo

Ressenya

La ruta que s'explica més amunt, la Sala des de Viladrau, és més bonica, més fàcil i a més està molt ben senyalitzada. Veure La Sala 2.

No senyalitzada. En tot cas, la descrita aquí jo la vaig fer amb la ressenya de "els camins de l'alba, Guilleries-Collsacabra" de l'editorial Alpina. TRACK Wikiloc.


Fotos

El Combat d'Arbúcies

Passejada molt bonica al costat de la riera d'Arbúcies, especialment a la primavera, a vegades amb aspecte selvàtic, fins a la zona on va tenir lloc el Combat d'Arbúcies, la font i el pont romànic del Molí de les Pipes.

MIG IMPROVISANT

Començo a caminar a les dotze, després de fer una volta per aparcar (diumenge és mercat setmanal i arribo en hora punta). El dia tampoc és dels millors, però feia temps que tenia ganes de fer aquesta excursió. Avui és el dia ideal, una de curta perquè noto el cansament d’ahir i vull ser al migdia a casa (per variar, no ho aconseguiré, se m’allargarà una mica, tot i que no molt).

Ho faig pel costat de la riera. Em sorprèn de seguida. En aquesta època baixa força aigua, ben clara i transparent. Els arbres, la majoria plataners, tot i que també veig algun vern i algun freixe, són alts, frondosos i ja ben verds, el que de vegades dóna a aquesta zona un aspecte selvàtic. És un passeig molt més bonic del que m’esperava i m’entretinc fent un grapat de fotos.

Segueixo la riera fins pràcticament el Molí de les Pipes, just al costat on va tenir lloc el combat d’Arbúcies. El catorze de gener de 1714 la vall d’Arbúcies va ser l’escenari d’una de les últimes petites victòries catalanes. Dos regiments valons, borbònics, van arribar la vila el tretze de gener amb vuit-cents homes, vexant i humiliant a la població civil. Llavors, la gent del poble va organitzar el sometent, avisant al de poblacions veïnes (Espinelves, Sant Hilari, Viladrau...). L’endemà a les vuit del matí, poc després de sortir de la vila d’Arbúcies en direcció cap a Vic, passades les penyes de Grau Sala, va començar l’enfrontament. Després de sis hores de combat el sometent va derrotar els regiments valons (només es van poder escapar dos cents soldats cap a Hostalric). L’exèrcit borbònic, però, no va perdonar aquesta derrota i a l’abril la vila va ser cremada. Passant per la zona, entre boscos espessos, costa de creure que el combat tingués lloc aquí. Segurament, però, en aquella època, entre el penya-segat del Grau i la riera d’Arbúcies, on va tenir lloc l’emboscada, la vegetació devia ser ben diferent (i sense saber-ho, apostaria que segurament serien vinyes o algun altre tipus de camp de cultiu).

Al Molí de les Pipes m’aturo a tastar l’aigua fresca de la seva font, i contemplar el bonic pont romànic que travessa la riera. Continuo un tros amunt, pel costat de la carretera, tot buscant alguna vista més ample de la zona. Quan retrobo les marques del PR decideixo girar cua. M’enfilo una miqueta pel vessant de la muntanya, canviant boscos de ribera per alzines, suros i pins. De tant en tant, també, alguna vista a la zona, que buscava.

No porto ressenya, ni mapa (la intenció era només seguir la riera, sabent que hi havia camí). Acabo mig improvisant però em surt bé. Entre una cosa i una altra, més tard del que comptava, però arribo al cotxe amb temps.


Fitxa Tècnica

Data: 25/05/2014

Kilòmetres: 7.1 (Aprox.).

Desnivell: ± 150 m.

Durada: 2 h (amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si. Inici a l'aparcament de l'Àrea Esportiva Can Delfí).

Ressenya

Combinació de dues rutes diferents. Les ressenyes d'aquestes dues rutes, entre altres, es poden trobar AQUÍ). TRACK Wikiloc.

Si no ens volem complicar gens la vida podem fer un passeig molt agradable seguint la riera d'Arbúcies (i retornant pel mateix camí).


Fotos