CLOT DEL CIRER

La Morera de Montsant (08/06/2014)

10.6 Km (circular)

Desnivell: ± 660 m

Durada: 5 h

PINS CARRASSERS

Ulldemolins (01/05/2015)

14.1 Km (circular)

Desnivell: ± 55 0m

Durada: 5 h

TOLL DE L'OU

Ulldemolins (08/05/2016)

10.6 Km (circular) / Desnivell /

Desnivell: ± 760 m

Durada: 5 h

ROCA FALCONERA

La Morera de Montsant (01/12/2017)

8.6 Km (circular) / Desnivell /

Desnivell: ± 450 m

Durada: 4 h

Roca Falconera (Barrots i Agnet)

El Grau de Barrots és tota una aventura (no apte pels que tinguin molta por a les alçades), gairebé només per això ja val la pena fer la caminada. Però, per si no fos prou, el premi un cop arribes a dalt és espectacular, amb un paisatge sensacional i unes vistes magnífiques.

PRIMERA DE L'ANY

Tard de veritat, una mica just per fer tot el que volem fer. Lluny, expressament. Primer dia de l’any i com ja comença a ser tradició, el volem començar fent una de les coses que més ens agraden, assegurant-nos de fer-la en un lloc que segur que ens agradarà. Per això triem el Montsant.

Sortim de la Morera i ens enfilem pel Grau de Barrots, tota una aventura. Ja l’havia fet i ho passo malament a algun punt que recordava... i en algun altre que no. Val molt la pena, però amb dues vegades potser ja he fet prou.

Aquesta vegada, però, un cop a dalt girem a la dreta i comencem a resseguir els cingles. La idea és arribar a Roca Corbatera, però com que veiem que anem molt justos de temps, passem al pla B. Arribem al GR i al desviament del Grau del Carabassal decidim girar cua, per seguir el GR i baixar pel Grau de l’Agnet. Aprofitem per dinar en aquest punt.

La tornada, doncs, la fem sense presses, gaudint del paisatge (i en part, també, perquè algun tram de roquissar està glaçat i hem d’anar vigilant).

Passem per la Roca Falconera, punt més alt de la ruta. Fem una última ullada a les vistes que ja hem anat gaudint bona part del camí: els Ports, Llaberia, Prades, Cardó, el Montsec, el Pirineu (molt més enllà)... i el que fa l’excursió d’avui encara més especial: el Priorat, les Terres de l’Ebre i la Plana de Lleida sota un mar de boira que ens queda just sota nostre.

Baixem pel Grau de l’Agnet, molt més fàcil en comparació amb l’anterior (tot i que té algun punt, molt curt i breu, en què també pateixo una miqueta). Arribarem a casa de nit, però contents i satisfets, tot i que hem hagut de fer el pla B, ha valgut igualment la pena.


Fitxa Tècnica

Data: 01-01-2017 

Kilòmetres: 8.6 (Aprox.).

Desnivell: ± 450 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Circular: si. Inici a la Morera de Montsant (al Centre d'Informació del Parc Natural).

Dificultat: mitjana (pel grau de Barrots).

Ull! caminada no recomanada pels qui tinguin molta por a les alçades (tot i que el Grau de Barrots està ben equipat). En aquest sentit una bona alternatica és pujar i baixar pel Grau de l'Agnet.

Ressenya

Senyalitzada. Sortim seguint el GR amunt, direcció als cingles. Al cap de poc ens desviem a la dreta (pal indicador) per seguir el PR (marques grogues i blanques) i enfilar-nos pel Grau de Barrots. Just passat el Grau de Barrots, en una bifurcació, deixem el PR i girem a la dreta direcció Roca Corbatera (pal indicador). El camí no està marcat, però seguim sempre el més fresat en paral·lel als Penya-segats. Un cop trobem el GR (marques blanques i vermelles) el seguim un tros, a la dreta, fins a trobar la desviació al Grau del Carabassal. En aquest punt girem cua i seguim el GR fins al final (direcció la Morera pel Grau d'Agnet, pals indicadors). D'orientació fàcil. TRACK Wikiloc

Nota: un cop al GR podem continuar fins a Roca Corbatera i/o desviar-nos cap el Toll de l'Ou o el Racó del Cirer, si es vol fer una excursió més llarga, tot baixant per altres graus. Cal tenir en compte que els graus del Carabassal i del Carresclet són difícils.


Fotos

Toll de l'Ou

Hi ha serralades que mai et deixen indiferent, i el Montsant és una d’elles. Aquesta vegada a un indret fantàstic, el Toll de l’Ou, un conjunt de gorgues i salts d’aigua d’una gran bellesa.

IMPRESSIONANT

Les primeres vegades que anàvem lluny sortíem a les vuit, però el dia és llarg i no tenim presa (és igual acabar una hora com un altra), així que sortim a les nou de Vic i comencem a caminar cap a dos quarts de dotze. Avui serem nou (toca caminada de grup).

Comencem a Santa Magdalena i anem cap a Sant Antoni, repetint el camí que vam fer l’any passat. Passada la segona ermita, però, ens desviem a la dreta. Les indicacions del llibre estan malament i, en lloc de pujar pel Grau de Sant Antoni, ho fem pel Grau del Llop... però això ho descobriré un cop a dalt quan miri el mapa. I només me n’adonaré jo (ja que la caminada només s’allargarà encara no cinc-cents metres).

El dia està ennuvolat, cosa que ja sabíem... amb el que no comptàvem, però, és amb la boira que no ens deixarà gaudir de les vistes (només, en part, a la serra més propera tot pujant i baixant... i tot i així valen la pena).

A l’alçada del Pi de la Carabasseta girem a la dreta i comencem a baixar, pels diferents graons que forma la muntanya. En plena primavera hi ha moltes plantes en flor, el que sempre és un plaer. Donen un toc de gran bellesa al paisatge els corners que taquen els boscos de blanc aquí i allà.

Potser per la boira, avui anem a bon ritme (segurament fem menys parades per les vistes), i arribem a la zona del Toll de l’Ou passat el migdia (a quarts de tres). Fem una primera “exploració” tot gaudint de la bellesa de gorgs i cascades, amb aigües absolutament transparents. Ho aprofitem per dinar, avui amb sorpresa final, pastís de la Sílvia i garnatxa de l’Empordà d’en Joan. A totes les caminades sempre hi ha molt bon ambient i bona companyia.

Havent dinat fem una segona “exploració”, avall, per gaudir de més gorgues i salts, tots molt bonics (i que justifiquen, sobradament, els kilòmetres que hem fet per venir fins aquí).

Reculem per on hem vingut. Al Pi de la Carabasseta, però, continuem recte pel Grau del Pi de la Carabasseta, repetint el camí de l’any passat, amb una mica menys de boiraque al matí i amb alguna vista més (especialment cap a Ulldemolins).

Acabem d’hora i aprofitem per fer el got a Ulldemolins... però, almenys jo, mirant de reüll com el Barça guanya el seu partit (tot i que haurem d’esperar encara una setmana per ser campions de lliga).


Fitxa Tècnica

Data: 08-05-2016 

Kilòmetres: 10.6 (Aprox.).

Desnivell: ± 760 m.

Durada: 5 h (amb parades)-

Circular: si. Inici a l'ermita de Santa Magdalena (Ulldemolins), tot i que també es pot començar a Sant Antoni.

Dificultat: baixa (mitjana).

Participants: la Silvia, la Neus, la Gemma, l'Estel, en Joan, en Noé, l'altre Joan, en Quim i jo.

Ressenya

Senyalitzada parcialment. De Santa Magdalena a Sant Antoni seguim el GR, llavors passada la segona ermita el deixem i ens desviem cap al Grau del Llop (pal indicador), tot i que també es pot pujar pel Grau de Sant Antoni. Un cop a dalt cal girar a l'esquerra i seguir la carena pel camí més fresat, fins al pi de la Carabasseta (pal indicador). Aquí girem a la dreta, baixant i començant a seguir el GR fins al Toll de l'Ou. Passada la riera, deixem el GR i girem a la dreta per explorar els diferents gorgs i salts d'aigua. La tornada la farem reculant pel mateix camí, però al Pi de la Carabasseta no deixarem el GR, per baixar pel grau del Pi de la Carabasseta. Sempre és recomenable acompanyar l'explicació amb un mapa i/o o TRACK Wikiloc.

Nota: si no volem cap mena de complicació l'alternativa més fàcil és anar i tornar pel GR.


Fotos

Fraguerau i Punta dels Pins Carrassers

El Montsant és un d'aquells llocs que t'atrapa. Caminada clàssica d'un gran bellesa paisatgística, amb l'afegit de les ermites. Espectacular.

BATENT RÈCORDS...

Toca caminada oberta. Canviada de dia... em venen un dies d’activitat frenètica en què no podré fer tot el que voldria (de caminades). Pensava que sent pont i anant lluny (dues hores i quart de cotxe) seriem poquets, però al final serem tretze. Bona companyia que més o menys va repetint. Està bé.

Ens trobem a Ulldemolins... a l’hora! I a la primera! Acabem d’arribar a Santa Magdalena i comencem a caminar a les onze o quarts de dotze (l’hora no m’ha preocupat mai gaire). Fa sol i un dia agradable, tot i que més endavant agrairem el vent que bufa suaument (i alguns núvols de més, no previstos, però no massa molestos, excepte per les fotos).

La primera parada és ben aviat. L’ermita de Sant Antoni, del segle XV, amb un edifici adossat i ampliat posteriorment, reconvertit actualment en refugi. Davant seu hi ha, també, un font d’aigua fresca.

Continuem el camí deixant enrere els cingles per on baixarem després. Mica en mica ens anem acostant al congost de Fraguerau, que cada cop es va deixant veure millor. Deixem enrere la deu de la Gleva i hi entrem per les Cadolles Fondes, unes gorgues molt boniques. A partir d’aquí, passem per un bosc frondós al fons de la vall que contrasta amb el més sec de les vessants, per una vall cada cop més encaixada entre conglomerats de formes curioses i boniques.

Ens desviem cap al Racó de la Pastera, amb algun problema per travessar el riu, tot i que ningú hi acabarà de peus... potser perquè més d’un tenim la càmera a punt. El camí està menys fresat del que em pensava, però arriba a la font i a la petita cova que hi ha al final d’aquesta curta vall, val la pena. És un racó molt bonic.

Reculem i continuem el camí gaudint de les roques del congost. Ara, però, ens desviem cap a Sant Bartomeu. Travessar el riu serà més fàcil, es fa per un pont penjant. Passem per un congost encara més estret i igual o més bonic. Al seu final, l'ermita de Sant Bartomeu. Romànica, del segle XIII, està  vinculada a la figura d'un ermita del segle XII, a cavall entre la historia i la llegenda: fra Guerau. La seva campana està feta amb una bomba. Un altre racó preciós. Només amb el que hem vist fins ara, ja valia la pena venir. Ho aprofitem per dinar (tot i que hi ha força gent).

Amb les forces refetes, reculem fins al congost i ens comencem a enfilar cap els Ventadors. La pujada és més forta del que ens imaginàvem i hem de passar per algun punt una mica complicat... i encara més pels que s’han deixat el calçat de caminar a casa (en Ramon i l'Àngels). Els que tenim por a les alçades, tampoc les tenim totes, encara que he passat per llocs pitjors. A més, els que estan menys en forma, també, ho passen una mica malament. El premi, però, val la pena i compensa sobradament l’esforç. Mentre pugem anem parant a fer fotos, les vistes cada cop són millors i un cop a la Punta dels Pins Carrassers són impressionants (i això que avui la visibilitat és bona, però no excepcional). Mig Lleida i mitja Tarragona (i part de Castelló i Aragó, suposo) són davant els nostres ulls.

Ara només queda baixar. Passem pel Pi de la Carabasseta, un bonic arbre monumental, fem alguna parada més a fer fotos, a les vistes i a algunes flors, com la rara tulipa silvestre, o la fritil·lària, que no havia vist mai.

Un cop a baix, última visita: l’ermita de Santa Magdalena, coneguda com la catedral de Montsant. Del segle XVI, renaixentista, fundada per fra Llorenç Julià, l’ermità que va excavar i viure a la cova que va de la cripta a la font de la Plaça. Tot i això, del que gaudim més, mal m’està dir-ho, és del bar (i de la Font que hi ha al costat). Ens assentem en una taula i tornem a refer forces. És tard i a hores d’ara encara em pregunto perquè hem estat més de sis hores per fer poc més de catorze kilòmetres... per molt que la caminada hagi set espectacularment bonica, o potser per això.


Fitxa Tècnica

Data: 01-05-2015 

Kilòmetres: 14.1 (Aprox.).

Desnivell: ± 550 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Circular: si. Inici a Santa Magdalena (també es pot començar a Sant Antoni), a Ulldemolins.

Dificultat: mitjana-alta (no recomanable amb nens i gent amb vertígen. En aquest cas, es pot partir en dues excursions, una a Fraguerau i una altra a la Punta dels Pins Carrassers (o al Toll de l'Ou, veure més amunt). El tros "dolent" és als Ventadors, entre els dos punts esmentats).

Participants: En Salvi, la Neus, la Mari, la Gemma, en Joan, la Merche, en Jose, en Jordi, l'Eva, la Gemma, En Ramon, l'Àngels i jo.

Ressenya

Ruta 2 del Parc Natural (trípic aquí). Senyalitzada (fins a Sant Bartomeu coincideix amb un GR i a partir de la Punta del Pins Carrassers amb un altre (entremig amb pals indicadors i fites).TRACK Wikiloc


Fotos

Clot del Cirer

Caminada impressionant, d'aquelles que s'han de fer algun dia. Amb una part "aventurera" tot pujant pel fantàstic Grau de Barrots, vistes magnifiques, un paisatge sec, únic i bonic, i un racó màgic: el Clot del Cirer.


SORT DEL VENT

Cinquena caminada oberta. Avui serem menys, per la distància, dues hores i mitja de camí. Sortim a les vuit, ens trobem a mig camí amb la resta del grup i comencem a caminar al voltant de les dotze, prèvia explicació de la ruta al Centre d’Informació del Parc.

A ple sol. Per sort farà més o menys vent tot el dia i no patirem molta calor. La pujada és més llarga del que semblava des de baix. Anem pujant, però, tot contemplant alguna planta... aprofitant que ahir vaig fer l’excursió guiada, algunes flors són les mateixes i encara ho tinc fresc.

Mirant els penya-segats sembla impossible que s'hi pugui pujar. Tot i això hi ha un bon grapat de graus que permeten fer-ho. Avui passarem pel que, diuen, és un dels més espectaculars. Comença en una gran esquerda, bonica, fresca i ombrívola. Grimpada inclosa amb l’ajuda dels barrots que, suposo, li deuen donar nom. Després segueix per baumes i relleixos del penya-segat, amb magnífiques vistes, malgrat la calitja (en un dia clar ha de ser impressionant). Hi ha algun pas força aeri, ho passo una mica malament pel vertigen en un parell o tres de punts, curts, però els passo gràcies als cables que hi ha instal·lats.

Un cop a dalt el paisatge canvia radicalment. Encara més pelat, però ben diferent al que estem acostumats i molt bonic. Seguim la carena de la Serra Major fins el Piló de Senyalets, vèrtex geodèsic i punt més alt de la caminada (i punt de referència alhora de seguir el camí). Com em passa sempre en aquesta zona, em sap greu no posar nom al que es veu, però distingim el que deuen ser els Ports, la vall de l’Ebre i la plana lleidatana.

Baixem una mica i de seguida arribem al pi d’en Cugat. Una bonica pinassa monumental i un dels pocs arbres que sobreviu al cap de munt de la serra.

Baixem una miqueta més i arribem al Clot del Cirer, diuen, un dels racons més bells d’aquesta serra. I ho és, especialment ara que està ben verd. El prat, envoltat de baumes, contrasta amb el gris de la roca i l’escassa vegetació que l’envolta. Una curiosa font (que també va molt bé per refrescar-se) i un parell de nogueres li acaben de donar un aire màgic. Ho aprofitem per dinar i fer la foto de grup.

Encara queda un trosset de pujada, curt, però després de dinar es fa una mica llarg. Passat el coll pràcticament només ens queda baixada. Primer fins al caire dels cingles, amb bones vistes als mateixos penya-segats, la Morera i Scala Dei. Llavors pel Grau de Salfores, més fàcil que el de Barrots i pràcticament sense cap pas complicat.

Un cop a baix el camí planeja i baixa lentament cap a la Morera, just al costat dels cingles. Ja al poble hi fem una volta (jo “dutxant-me” en un parell de fonts), una mini ruta turística que acaba al bar, tot prenen un refresc (que ens fa falta, el cansament es comença a notar). Dues i mitja més fins a casa, però l’excursió ha valgut la pena, i la companyia també.


Fitxa Tècnica

Data: 08-06-2014 

Kilòmetres: 10.6 (Aprox.).

Desnivell: ± 660 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Circular: si. Inici a la Morera de Montsant (Oficina d'Informació del Parc).

Dificultat: baixa-mitjana.

Participants: En Jordi, l'altre Jordi, en Salvi, la Neus, la Mari i jo.

Ressenya

No senyalitzada com a tal. Millor amb TRACK Wikiloc i/o mapa, tot i que no és massa complicada.

Només sortir cal seguir les marques blanques i vermelles del GR 171 (pal indicador al Grau de Barrots). De seguida, però, cal desviar-se cap al Grau dels Barrots (pal indicador), tot seguint les marques grogues i blanques del PR-C 14 fins tornar a enllaçar amb el GR (ja a dalt), que s'ha de seguir a l'esquerra. Més endavant, quan es bifurca el GR, cal seguir-lo cap a l'esquerra. Al cap de cop el camí es tornar a bifurcar, es deixa el GR i cal seguir, d'entrada, unes marques grogues que de seguida es perden (Ull! no hi pal indicador). Només cal seguir, però, el camí que va per la carena fins al Piló de Senyalets, gairebé sempre visible. Passat el Piló cal baixar cap a l'esquerra fins al Pi d'en Cugat. Just al pi, cal baixar per camí de la dreta fins el Clot del Cirer. Llavors cal travessar el Clot fins que al cap de poc es retroben les marques del PR, que cal seguir cap a la dreta, ja fins a la Morera (ull, no hi ha pal indicador i cal travessar el primer coll recte).


Fotos