DOLMEN DE PEDRA GENTIL

Vallgorguina (12/09/2010)

7 Km (circular)

Desnivell: ± 155 m

Durada: 2 h

PREHISTÒRIQUES DE CÉLLECS

La Roca del Vallès (06/06/2011)

17 Km (circular)

Desnivell: ± 450 m

Durada: 5 h

VALL D'OLZINELLES

Sant Celoni (06/08/2011)

12.4 Km (circular)

Desnivell: ± 300 m

Durada: 4 h

RUTES DEL VEDAT I L'ESQUIROL

Teià (01/10/2011)

12.8 Km (circular)

Desnivell: ± 650 m

Durada: 3 h 30'

MONTNEGRE CARENER

Sant Celoni (08/12/2011)

8.5 Km (circular)

Desnivell: 475 m

Durada: 3 h

PUIG CASTELLAR

Santa Coloma (19/04/2012)

12.4 Km (circular)

Desnivell: ± 625 m

Durada: 4 h

DOLMEN DE CA L'ARENES

Tordera (07/04/2013)

10.1 Km (circular)

Desnivell: ± 450 m

Durada: 3 h 30'

BURRIAC I MONTCABRER

Cabrera de Mar (24/02/2013)

9.3 Km (circular) / Desnivell /

Desnivell: ± 450 m

Durada: 3 h 30'

ROCATELL I GORG NEGRE

Tordera (07/04/2013)

6.9 Km (circular)

Desnivell: ± 350 m

Durada: 2 h 30'

TURÓ DE LES MALESES

Montcada i Reixac (14/07/2013)

5.6 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 385 m

Durada: 3 h

POU DE GEL DE CANYAMARS

Canyamars (22/12/2013)

8.3 Km (circular)

Desnivell: ± 400 m

Durada: 3 h

MONTALT I CA L'AMAR

Arenys de Munt (22/12/2015)

7.7 Km (circular)

Desnivell: ± 350 m

Durada: 3 h

CREU DE CANET

Sant Iscle (06/03/2016)

17.1 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 550 m

Durada: 5 h

SOT DE L'ARAM

Pineda de Mar (22/03/2016)

8.2 Km (circular)

Desnivell: ± 350 m

Durada: 3 h 30'

ROCA D'EN TONI

Vilassar de Dalt (18/08/2016)

11.1 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 475 m

Durada: 4 h 30'

Roca d'en Toni i Font Fresca

Ruta que combina elements molt interessants: boscos, vistes, fonts, un dolmen, una petita necròpolis medieval, roques i jaciments prehistòrics, a més de passar pel centre de Vilassar de Dalt. El fet que gairebé sempre es pasi per pìstes amples i transitades, però, li treu una miqueta d'encant.

EL MILLOR... FORA RUTA

Em costa una mica trobar el punt de sortida, mig perdut entre un laberint de carrers. Començaré a caminar mitja hora més tard del que comptava, a dos quarts de cinc. Tot i això, calculo, hauria de tenir temps de fer la caminada sense problemes.

Només baixar del cotxe començo a suar... sense fer res. Com que he aparcat més amunt del que tocaba, baixo fins a la Plaça de la Vila, punt d’inici de la caminada. Un cop vista la plaça i l’església de Sant Genís, que valen la pena, em torno a enfilar pel carrer on he baixat i, ara sí, continuo amunt.

Deixo enrere el poble i m’enfilo per una pista ampla i una mica transitada... el que treu una mica d’encant a la caminada. Tot i això, de tant en tant, en alguna clariana, es deixen veure bones vistes a la serra de Marina, amb el castell de Burriac al fons, Vilassar i el mar.

A la Creu de Boquet s’acaba la pujada i el camí tot seguit planeja fins a la Roca d’en Toni (o dolmen de can Boquet). És el megàlit més conegut del Maresme i és un sepulcre de corredor evolucionat, del tipus petita galeria catalana. Conserva una bona part del corredor i tota la cambra, coberta per una sola llosa enorme. Del període calcolític, entre els anys 2200 i 1800 aC. Just al seu costat, a més, hi ha una petita necròpolis medieval.

Just passat el dolmen el camí comença a baixar. Aquí hi dominen les alzines en lloc dels pins, més ombrívoles es nota en la temperatura, una mica més fresca. El punt final de la caminada és la Font Fresca, que tot i la mínima esperança que tenia, no raja. Tot i això, el lloc, tot i que una mica embardissat, és encantador i fresc i m’hi paro a descansar una estona per refer-me de la calor.

La tornada, en teoria, és pel mateix camí, però passada la Roca d’en Toni decideixo improvisar tot fent servir el mapa que hi ha al mateix dolmen. Per desgracia i incomprensiblement no hi ha cap ruta senyalitzada, tot i això trobo relativament bé els diferents jaciments neolítics (assentament i megàlits funeraris) fent servir la foto del mapa... i valen la pena, pel seu interès històric, però encara més per la seva bellesa i les seves formes curioses. Començo pel Castell de Pedra, un conjunt de blocs granítics per deixar anar la imaginació, i les veïnes coves d’en Joan i del Pont.

Reculo una miqueta passant per les Roques d’en Sardinyà (en totes hi ha un petit pal indicador que permet saber que les he trobat). Llavors veuré que seguint alguns dels corriols podria haver fet drecera, però segueixo per les pistes per no perdre’m. Això fa que passi per la font de Dirol... que tampoc raja, però és un indret prou bonic.

Finalment arribo a l’espectacular Cova de la Granota, possiblement el millor del dia (amb la resta de jaciments). D’aquí ja només em queda trobar la Cova d’en Pau, que m’he saltat. Amb una mica de paciència la trobo de seguida (amb d’altres blocs de roca naturals prou espectaculars). Em sorprèn, com en tot el camí, la brutícia que hi ha en aquests llocs, fruit de la ignorància i la manca d’educació en tots els sentits. No és exagerat, però és una llàstima.

D’aquí segurament trobaria algun camí que baixaria més directe a Vilassar (o fins i tot a Cabrils, d’on també podria anar-hi), però comença a ser tard i decideixo no jugar-me-la, no fos cas que se’m fes fosc. Vaig a buscar la Creu d’en Boquet i torno per on he vingut.


Fitxa Tècnica

Data: 18-08-2016

Kilòmetres: 11.1

Desnivell: 475 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: No. Inici a la Plaça de la Vila (o al capdemunt del Carrer Àngel Guimerà si ens volem saltar els carrers).

Ressenya

Senyalitzada parcialment, fins a la Font Fresca amb pals amb marques blaves i blanques (i verdes a partir de la Creu de Boquet), escases però justes, cal anar sempre per pistes forestals. Ull, només sortir del poble a no desviar-nos cap a can Maioles. Per a les coves cal ressenya, track o mapa (jo les vaig fer amb la foto del que hi ha a la Roca d'en Toni... però cal tenir bona orientació i ganes d"explorar" una mica(tot i que no són massa dificils de trobar). TRACK Wikiloc


Fotos

Sot de l'Aram

Ruta variada i bonica, amb una primera part amb una frondosa vegetació de ribera, tot passant per un bonic salt d’aigua i la cova de l’Aram (una antiga mina), i una segona per espessos alzinars mediterranis, que de tant en tant deixen entreveure algunes bones vistes.

JUSTET

Dubtant una mica, no sé si haurà plogut prou, però decideixo provar sort. Al Sot de l’Aram, tinc ganes, també, de salts d’aigua i primavera.

Surto de cal Capità (al Sot d’en Gómez) i de seguida passo al costat de pollancres i boscos de ribera, el paisatge que m’acompanyarà la primera meitat de la caminada. Amb algunes flors, com la gatassa i l’ortiga morta, entre altres, ben florides.

Em salto el Salt d’Aigua sense voler, em pensava que la ressenya hi passaria, però no (tampoc m’ho he preparat massa, he anat molt a última hora). Hi hauré d’anar a la tornada (per sort sense fer massa volta... però gairebé he vingut per això. I ja m’ho miraré millor en altres caminades, com acustumo a fer). Al Track hi ha la volta correcte.

La primera parada, llavors, és a la Cova de l’Aram. En realitat una antiga mina, d’uns trenta metres de profunditat, d’on s’extreia aquest material. Val la pena.

M’enfilo sempre seguint la riera, a vegades, quan el camí es perd passant pel mig. Fins arribar a la Mare de Déu de l’Aram (una petita capelleta amb una imatge). A partir d’aquí el “camí” s’acaba i m’enfilo directament pel mig del torrent. No hi baixa gaire aigua, però la justa per acabar amb els peus molls... un que s’enfonsa a la sorra, una relliscadeta... i ja que està moll, ja no ve d’aquí per matar-se a esquivar l’aigua. Tot i això, val la pena, passo per raconades prou boniques.

Arribo a una pista i comença la segona part de la caminada. Fins ara enclotat, deixo la riera i m’enfilo entre alzinars mediterranis. Giro a la Creu dels Tres Termes i ressegueixo la serra de Rupit. De tant en tant, menys del que m’agradaria, entre l’espessa vegetació, algunes clarianes deixen veure o entreveure bones vistes a la zona. Ho aprofito per dinar.

Sempre seguint la carena començo a baixar per un camí a estones desdibuixat (per sort amb marques vermelles), reculant un tros per anar fins al salt d’aigua que m’he passat al principi. L’aigua que baixa pel torrent no és massa prometedora, però hi vaig igualment (si més no per situar-lo per un altre dia). Quan hi arribo, però, hi baixa aigua, la justa per valer la pena, però encara poca per ser espectacular (no me’n penedeixo, però algun dia hi tornaré).

D’aquí, desfent el camí, cap al cotxe i cap a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 22-03-2016

Kilòmetres: 8.2

Desnivell: 350 m.

Durada: 3 h 30'  (amb parades).

Dificultat: mitjana (per l'orientació).

Circular: Sí. Inici a cal Capità (Sot d'en Gòmez).

Ressenya

En principi no senyalitzada, tot i que ha gairebé tot el camí he vist marques vermelles i/o blaves (que ens poden ajudar, tot i que en algun punt m'ha semblat que marcaven més d'un camí). Cal, doncs, ressenya (jo amb aquesta he fet, només cal assegurar-se que anem passant pels punts indicats, llavors no hauriem de tenir cap problema). Aquesta ressenya, però, no porta al salt d'aigua, en aquest cas a l'inici de la caminada cal seguir unes fletxes vermelles (clares), desviant-nos de la ruta. O TRACK Wikiloc (la part final no coincideix exactament amb la ressenya, però tant si seguim la ressenya com el track arribarem al mateix punt final).

Nota: per veure el salt d'aigua amb molta aigua, millor després de pluges abundants... pluges que, d'altra banda, poden fer complicat la resta del camí, ja que bona part del recorregut és per la llera de la riera (segurament no ens quedarà cap més remei que partir-la en dos).


Fotos

Creu de Canet i Dones d'Aigua

Dues caminades en una. La primera fins a la Creu de Canet (o Pedracastell), amb molt bones vistes al Maresme. La segona, també pels boscos del Maresme, fins a les Dones d'Aigua, un petit salt d'aigua.

SUPERANT EL LÍMIT

Vint-i-dos. Passant el límit que m’havia marcat, a punt de posar el cartell de “complert” (esperaré una mica, però, ja que les de principis d’any solen ser les que s’apunta més gent). Tot i això no tenim massa problemes de logística i anem més o menys a l’hora.

Avui farem dues caminades en una, les dues entre els boscos del Montnegre. Les previsions del temps no són massa bones i comencem per la Creu de Canet (o Pedracastell). Per una pista, seguint les marques del GR, hi arribem a bon ritme (tot i la pujada, sense massa desnivell).

Un cop hi som fem una llarga parada, hi ha unes vistes magnífiques al Maresme. Aprofitem per fer, també, la foto de grup.

Reculem per on hem vingut fins a Sant Iscle, on comencem la segona part. El dia, però, cada cop es va ennegrint més. Decidim anar primer a les Dones d’Aigua, el principal objectiu que ens queda.

No són massa lluny i hi arribem de seguida. No baixa massa aigua, i sense ser res espectacular, és un racó prou bonic. El salt rep el nom de les dones d’aigua, una llegenda que, amb diferents variants, es repeteix a d’altres salts d’aigua (alguns que fins i tot porten el mateix nom, com el d’Arbúcies). Pots llegir-la AQUÍ.

Cauen quatre gotes que fan que estiguem a punt de recular, però duren molt poc i decidim acabar de fer la volta, tot i que al revés del que teníem pensat... i de la ressenya i les marques del SL... el que acabarà volent dir que, per no fer cas a la Clara, farem uns quatre kilòmetres més del compte, que afegits als quatre més del que realment posava en algunes ressenyes, acabaran sent més de vint-i-dos... Déu n’hi do. La més llarga, en grup, que hem fet fins ara.

Em tocarà una mica el rebre, de bon rotllo. Tot i el cansament acumulat, hi ha molt bon ambient. No ha sigut una caminada sensacional, però hem rigut molt i ho allarguem una mica més en un bar de Sant Iscle, aprofitant que venia de passada.


Fitxa Tècnica

Data: 06-03-2016

Kilòmetres: 17.1 (es pot partir en dos)

Desnivell: 550 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Dificultat: mitjana.

Circular: només una part. Inici al Poliesportiu de Sant Iscle de Vallalta (o al poble, però és més fàcil aparcar al pavelló).

Participants: En Nico, la Neus, la Muntsa, en Quim, l'Anna, la Rosa, la Sílvia, en Joan, en Jordi, en Jose, la Merche, l'altre Jordi, l'altre Anna, l'Estel, l'Oscar, la Maite, la Mònica,la Gemma, en Noè, en Joan, la Clara i jo.

Ressenya

Primera part, de Sant Iscle a la Creu de Canet, senyalitzada com a GR, (només cal seguir les marques blanques i vermelles). Baixant del Pavelló, abans d'arribar a la carretera, les trobarem cap a la dreta).

Segona part, de Sant Iscle a les Dones d'Aigua, senyalitzada com a SL (una part coincideix, també, amb el GR). Sortint de Sant Iscle cal seguir els pals amb marques blanques i verdes (Sender Local). Ull! aquestes marques no són molt abundants i cal fer la ruta en el sentit que està indicada (ja que al revès en alguns punts ens podem equivocar). En aquest cas millor acompanyar-la amb alguna ressenya, mapa o TRACK Wikiloc.


Fotos

Montalt (i Turó de ca l'Amar)

Segurament el millor d'aquesta excursió són els seus boscos (alzinars, suredes i castanyedes). Els mateixos que ens tapen part de les boniques vistes als dos cims (les d'un compensades amb les de l'altre).

CANVIANT UNA MICA

Després de tants dies cap al sud, tinc ganes de canviar una mica. A la costa, això sí, que les temperatures no semblen d’hivern. Al Montnegre, que fa temps que el tinc abandonat. La idea és fer-ne dues de curtes (tot i que la segona al final no tindré temps... cosa que tampoc en sorprèn).

Surto de la urbanització els Tres Turons i em començo a enfilar per boscos bonics: alzinars, suredes (ara domina més un, ara l’altre) i fins i tot una petita castanyeda. Segurament el millor de la caminada.

El camí es va enfilant mica en mica fins arribar al Montalt, un dels cims emblemàtics de la serralada. Amb magnifiques vistes al Maresme, és una llàstima, però, que les que s’endevinen cap al Montseny i la mateixa serralada queden tapades per la vegetació.

Baixant em desvio cap al turó de ca l’Amar, tot i que no en sabré el nom fins arribar a casa. Ho faig per que és veu una senyera bé, no és lluny, i sembla que hi poden haver bones vistes. Trobo el camí fàcilment i la passejada val la pena, compensa una mica les vistes que no he pogut veure abans. Aquí la vegetació tapa les de la costa però s’obren cap a la Serralada i el Montseny.

D’aquí, cap al cotxe, que ja quedà a prop, i cap a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 22-12-2015

Kilòmetres: 7.7 (anar i tornar)

Desnivell: 350 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: no (només una petita part). Inici al carrer dels Pins o Santa Rosa dels Pins (Urbanització Tres Turons, entre Arenys de Munt I Sant Vicenç).

Ressenya

No senyalitzada (només amb algun pal indicador), però força fàcil. Jo la vaig fer amb aquesta ressenya. Jo la vaig "modificar" per anar fins al Turó de ca l'Amar, visible (baixant), fàcilment identificable per la senyera i sense perdua possible. TRACK Wikiloc

Nota, aquesta és una de les moltes opcions per pujar a aquest cim. N'hi ha moltes més (i, sincerament, segur que de millors), que a més permetrien allargar-la i/o fer-la circular (començant, per exemple, a Sant Vicenç o Arenys de Munt).


Fotos

Pou de Gel de Canyamars

El Pou de Gel de Canyamars val molt la pena. La resta de la caminada és més aviat fluixeta. El meu consell, si es vol fer una caminada passant pel pou, millor després anar cap al Santuari del Corredor i/o al Dolmen de ca l'Arenes.

FLUIXETA

Comencem a caminar cap a les deu a Canyamars, avui una altra vegada amb la Thaïs, que ja ens està esperant. Fugint del fred de la Plana... per anar a petar a una vall on, almenys avui, hi fa el mateix fred. Està tot glaçat... ara que, havent-hi un pou de glaç, tampoc ens hauria d’estranyar gaire.

Al cap de ben poc de caminar arribem al Pou de Gel de Canyamars. El punt més interessant de la caminada d’avui, situat ben bé al seu principi. Del segle XVIII (o potser del XVII) es troba en perfecte estat. De parets gruixudes, originàriament estava mig soterrat. Conserva, també, la bassa on es produïa el gel que es guardava al seu interior (i part de la rampa per baixar-lo). La producció de glaç, abans de l’aparició de l’electricitat (i les neveres), era una activitat complementària a l’ofici de pagès, en una època, l'hivern, en què l’activitat agrícola era menys intensa. El gel transportat en bones condicions podia ser traslladat a centenars de Kilòmetres i, per exemple, podia ser embarcat a Mataró en destinació a Cadis.

El camí continua un bon tros al costat de la riera, entre camps i pollancredes. Per enfilar-se, després, entre boscos mixtos de pins, alzines i suredes, cap a la carena que resseguirem de tornada. Com que la caminada serà una mica més curta del que teníem previst, ens desviem una mica per veure el Pi de la Pega (un pi pinyoner de grans dimensions).  

A l’alçada del mas Vallalta hi ha bones vistes al Montnegre (fins ara amagades entre arbres). I a partir d’aquí comencen els problemes. Portem un llibre que ja hem fet servir, i d’una col·lecció, que fins ara sempre ha estat força o molt fiables Les explicacions d’avui, però, són força desconcertants, manquen cruïlles importants, hi ha referències que no trobem i alguna indicació incorrecte. Això fa que ens equivoquem més d’una vegada, havent de recular, a més de dubtar algunes vegades més. Per sort l’orientació no és complicada i ens n’acabem sortint. Les caminades que hem fet fins ara del llibre (i de la col·lecció), a més, fins ara també havien estat bé o molt bé (i en són unes quantes). Aquesta, però, la veritat és que ens decep força, ja que a banda del pou de gel, hem vist ben poca cosa interessant. Per una, no passa res.. un altre dia serà, que hi farem!


Fitxa Tècnica

Data: 22-12-2013

Kilòmetres: 8.3 (circular)

Desnivell: 400 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si. Inici al Molinot de Canyamars (Dosrius).

Participants: la Thaïs, en Salvi i jo.

Ressenya

No senyalitzada. Ressenya extreta de "Els Camins de l'Alba, Montnegre-Corredor", tot i que en el cas d'aquesta caminada, caldria una revisió a fons del text, amb força mancances i algunes incorreccions a la seva part final (val a dir que aquesta col·lecció i aquest llibre en concret, en general, estan molt bé). TRACK Wikiloc

En qualsevol cas segurament farem una ruta més bonica si després (o abans) de passar pel pou, anem fins al Santuari del Corredor i/o el dolmen de ca l'Arenes.


Fotos

Turo de les Maleses

Caminada bonica de Sant Pere de Reixac fins al Turó de les Maleses, amb un poblat ibèric i unes vistes espectaculars, especialment al Barcelonès i el Vallès.

ESQUIVANT LA PLUJA

Un cop fet el repòs necessari per la caminada d’ahir, me’n vaig a fer-ne una altra a la tarda. Una de curta i fàcil, per un ambient mediterrani per descansar una mica de muntanya. Avui em passejaré per brolles i alzinars incipients, amb alguna roureda a les zones més ombrívoles.  

Surto de Sant Pere de Reixac a mitja tarda, tot i que fa força xafagor. Hi faig, també, la primera parada. L’ermita és d’origen romànic, tot i que amb força modificacions posteriors, especialment del segle XVII.

El camí comença planejant suament fins a la font dels Caçadors (bonica, tot i que no raja). A partir d’aquí s’enfila amb força, clar però entremig de mates i bardisses, que vaig esquivant una mica com puc (fart de les esgarrinxades d’ahir).

Al cim del turó de les Maleses les vistes són espectaculars, especialment al Barcelonès i al Vallès (i Montserrat, la Mola, el Montseny...), i això que avui està molt encalitjat. Segurament per això els laietans van decidir establir-se aquí, al voltant del segle IV a.C. Era un punt estratègic i es creu que era el punt d’enllaç i de comerç entre els vaixells que arribaven a la costa i els pobles del Vall. Al seu cim hi ha excavades el que, suposo per l’estructura (després d’haver-ne vist de similars), són diverses vivendes (que com en altres poblats, van acabar sent abandonades). Llàstima, però, que els cartells explicatius estiguin esborrats (pel sol i la pluja, suposo).

Baixant, pel mateix lloc, es veu alguna cortina de pluja i sento algun tro llunyà. Avui, com ahir, tornaré a esquivar les pluges, gràcies a una mica de sort.


Fitxa Tècnica

Data: 14-03-2013

Kilòmetres: 5.6 (anar i tornar)

Desnivell: 385 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: no. Inici a Sant Pere de Reixac.

Ressenya

Senyalitzada amb pals amb marques grogues (ruta de la Diputació de Barcelona). El camí s'està embardissant i en algun punt li convindria una neteja (2013), tot i això no presenta pràcticament cap dificultat).  TRACK Wikiloc


Fotos

El Rocatell i el Gorg Negre

Quatre caminades en una. Boniques, totes passen per els frondosos boscos del Montnegre, l'una per anar fins al mirador del Rocatell (amb vistes espectaculars al Montseny), una altra fins al Gorg Negre i les dues més curtes fins a l'ermita de l'Erola i les alzines de Can Portell.

QUATRE CAMINADES EN UNA

Després d’uns quants caps de setmana amb núvols, per fi un dia amb el cel ben blau. Que ja toca. Comencem a caminar a Hortsavinyà, un llogaret que pertany al municipi de Tordera. Hi destaca l'església de Sant Llop, de façana barroca (i de mida molt gran per un lloc tan petit). Amb la rectoria i un hostal, hi formen el nucli principal.

Avui ajuntarem, més o menys, varies caminades en una, algunes de molt curtes, com la primera, fins a la petita ermita de l’Erola, del segle XVIII, i almenys que jo sàpiga, sense massa interès a banda de la seva llegenda. Resumida, explica que fa molts anys hi va haver una passa de verola a Hortsavinyà, llavors tothom que anava a veure la imatge, que era a la muntanya, es curava. Després d'això es va decidir construir aquesta petita ermita blanca enmig del bosc.

Continuem el camí fins al Turó de l’Hostal, molt a prop, amb bones vistes al nord (cap a la plana selvatana, les Gavarres, Blanes...).

Tot seguit baixem fins a can Pica, on ens aturem a contemplar un forn de calç. En aquests forns es coïa la pedra calcària per convertir-la en calç. Sovint es trobaven al costat de camins i molt a prop dels boscos dels que se n’extreia el combustible necessari per assolir temperatures entre 800 i 1000 ºC, que s’havien de mantenir constants i sense interrupció durant 10 o 15 dies. La calç era utilitzada en la construcció com a ciment per fer les parets, barrejada amb argila per arrebossar les façanes i emblanquinar les cases, per impermeabilitzar les cisternes i els safarejos, per a desinfectar o, també, per ensulfatar les plantes contra les plagues. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans del segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació.

Per bonics boscos espessos, principalment alzinars i pinedes (i alguna sureda), arribem a les mines de can Montsant (per sorpresa, molt ben senyalitzades). S’hi poden veure l’escombrera (on es llençava el material sobrant), les restes d’una edificació, un parell de pous i l’entrada de la mina. Aquests jaciment és considerat com un dels més importants del Maresme, gràcies a la seva variada mineralogia i a la singularitat de la seva paragènesi mineral (que no sé ben bé que vol dir). A més van ser una de les explotacions de coure més importants del país. Hi entro uns pocs metres, amb el lot que em deixa en Salvi.

Ben a prop hi ha el mirador del Rocatell, amb espectaculars vistes al Montseny i la conca del Tordera. Unes vistes ben diferents a les que estem acostumats des de la plana (de fet, ben bé per l’altra banda).

D’aquí fem un tram d’enllaç entre “caminades”, sobre mapa i en què, en principi, només hem de seguir la pista principal. Entre la suma de caminades i aquest tram, només fem que pujar i baixar (ara més, ara menys), amb el que el desnivell acumulat va sumant, i de la pitjor manera (la que sol cansar més).

Sense problemes arribem al Gorg Negre, que s’hi ho havia set, ara és un pantà, això sí amb les aigües ben fosques degut al substrat. El lloc, però, és força bonic i ho aprofito per dinar (mentre en Salvi puja fins a un estanyol una mica més amunt).

Ara toca pujada continuada, primer suau, seguint la riera dels Fuirosos, i al final més forta, fins al coll de can Benet. És un passeig agradable al costat del riu, amb el so de l’aigua i entre boscos ufanosos.

Poc després de passat el coll de can Benet enllacem amb l’última caminada del dia. Una altra de molt curta i que “comencem”, pràcticament, a la mina de coure de can Portell. És la de les alzines centenàries de can Portell. Quatre alzines de mides molt gran, tot i que tres d’elles estan malmeses per llamps (i només una es conserva intacta).

L’última visita és al Roc del Gamarús, un rocam de catorze metres que, sincerament, no aporta massa res a l’excursió d’avui, només allargar-la una miqueta més i maltractar un poc més, també, les nostres castigades cames avui.


Fitxa Tècnica

Suma de les quatre 

Data: 07-03-2013

Kilòmetres: 16.3 (circular)

Desnivell: 795 m.

Durada: 5 h 30' (amb parades).

Dificultat: mitjana.

Circular: si. Inici a Hortsavinyà.

No senyalitzada. Suma de ressenyes extretes de "Els camins de l'Alba, el Montnegre" de l'editorial Alpina, i una part directe sobre mapa. TRACK Wikiloc

Participants: en Salvi i jo.

Fitxa Tècnica

Ermita de l'Erola

Kilòmetres: 1.9 (circular)

Desnivell: 100 m.

Durada: 1 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si. Inici a Hortsavinyà.

Senyalitzada amb marques verdes i blanques (Sender Local, SL-C 73). TRACK Wikiloc


Fitxa Tècnica

Alzines de Can Portell

Kilòmetres: 2.3 (circular)

Desnivell: 150 m.

Durada: 1 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si. Inici a Hortsavinyà.

Senyalitzada amb marques verdes i blanques (Sender Local, SL-C 78). TRACK Wikiloc


Fitxa Tècnica

Mirador del Rocatell

Kilòmetres: 6.9 (circular)

Desnivell: 350 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si. Inici al Coll de Palomeres o can Pica (o Hortsavinyà si la volem allargar una miqueta)

No senyalitzada. Ressenya extreta de "Els camins de l'Alba, el Montnegre" de l'editorial Alpina. Tot i això amb un bon mapa o una bona ressenya n'hauríem de tenir prou, especialment si s'hi va per la banda de Can Montsant. TRACK Wikiloc


Fitxa Tècnica

Gorg Negre

Kilòmetres: 8.2 (anar i tornar)

Desnivell: 400 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: no. Inici al Coll de can Benet

No senyalitzada. Ressenya extreta de "Els camins de l'Alba, el Montnegre" de l'editorial Alpina. Tot i això amb un mapa o una ressenya senzilla n'hauríem de tenir prou, gens complicada ja que pràcticament sempre es va al costat de la riera (excepte un petit tram al principi). TRACK Wikiloc


Fotos

Castell de Burriac i Montcabrer

Excursió fins al cim del Montcabrer i el bonic castell de Burriac (100 cims), amb uns vistes magnífiques (especialment al Maresme).

FUGINT DEL FRED

Fugint del fred, avui més que mai. En farà igualment, però menys (ho comprovem al termòmetre del cotxe d’en Salvi). Ran de mar, cap el Maresme. Per fer una excursió que fa temps que tenia ganes de fer, de quan treballava per aquesta zona i veia el castell, de lluny, tot passant.

Comencem a caminar a Cabrera de Mar, a la Plaça del Poble. Per no perdre el costum que hem agafat últimament, només sortir ens equivoquem una mica... també, per no llegir la ressenya, encara que sense fer gaire més volta de la que tocaria (no surt al track). Per sort, però, avui serà l’única vegada.

Passat el cementiri dubtem una mica, en alguns punts potser hi faltaria algun pal més. En tot el camí, però, tenim primer el castell i després el cim, gairebé sempre a la vista (desorientar-se, gairebé impossible).

Després d’una bona pujada arribem al Castell de Burriac. Medieval, del segle XV (amb restes de construccions anteriors), situat al cim del turó amb el mateix nom, hi ha unes molt bones vistes del Maresme central, la Serralada Litoral i, una mica més enllà, el Montseny. Amb això, la caminada fins aquí, ja val la pena.

D’aquí baixem una mica per tornar a pujar fins al Turó de l’Infern i la Creu de Montcabrer, també amb molt bones vistes. El camí està molt transitat, fins i tot massa, suposo que aquí és una caminada popular (també veiem molta gent amb nens).

De Montcabrer reculem una mica per baixar cap a Cabrera. A mig camí, però, decidim arriscar-nos una mica i deixar el camí marcat, per anar a buscar el poblat iber que hi ha el peu del turó (que sabem que hi és, però no ben bé on). Preguntant descobrim que el que semblen feixes (i potser ho són), també són les restes d’aquesta ciutat ibera... mig abandonada i encara per excavar.

D’aquí ja només queda arribar al cotxe, una mica més tard del previst, com sempre últimament, però serem a dinar a casa a una hora més o menys normal.


Fitxa Tècnica

Data: 24-02-2013

Kilòmetres: 9.2 (circular)

Desnivell: 450 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Participants: en Salvi i jo.

Ressenya

Senyalitzada amb pals amb marques liles, ruta de la Diputació de Barcelona. En general molt ben senyalitzades, en aquest cas en algun punt faltaria algun pal més... tot i que potser des de llavors, 2013, això està sol·lucionant. De totes maneres, però, és una ruta molt transitada i tant el Castell de Burriac com el Montcabrer gairebé sempre són visibles). Inici a la Plaça del Poble de Cabrera de Mar. TRACK Wikiloc


Fotos

Dolmen de ca l'Arenes (SL-C80)

Passejada molt agradable pels bonics boscos mediterranis del Corredor. De camí, a més, el dolmen de ca l'Arenes i el santuari del Corredor.... i a la tardor, amb una mica de sort, algun carlet o algunes trompetes de la mort.

FI DE LA TEMPORADA DE BOLETS

Després d’una temporada de bolets llarga i bona (tot i que amb un començament una mica desastrós... no vaig triar els millors llocs), retorno a les caminades habituals. Per començar una de fluixeta i relativament a prop.

Em passejo pels boscos del Corredor: suredes, alzinars i pinedes... on la gent encara hi busca bolets. M’haig de contenir una mica per no deixar estar la caminada i posar-nm'hi jo. M’ajuda el fet que, com sempre, començo a caminar tard, no em conec la zona i no sé si n’hi ha pocs o molts (tot i que cap al final del camí veure alguna cistella força plena de carlets i, especialment, de trompetes de la mort).

D’entrada la caminada passa per un antic pou de glaç, força ben conservat, i la font del Ferro (les concrecions vermelles al voltant del doll d’aigua sembla que en donen fe). No puc evitar tastar-ne l’aigua: té un gust estrany però no és del tot dolenta.

Tot seguit, més boscos fins al dolmen de ca l’Arenes, un cromlec del final de neolític (3000-2500 aC). Reconstruït i amb un panell amb una molt bona explicació. Tot seguit més boscos fins al Santuari del Corredor, d’estil gòtic tarda (del segle XVI). Hi ha un restaurant, que fa bona pinta per fer-hi un bon esmorzar (a tenir-ho en compte en alguna altra sortida), però jo porto entrepans per dinar, i ho faig poc més avall.

Més boscos, mediterrània pura, fins al cotxe. Un passeig agradable i que val la pena. Llàstima, però, que per sort o desgràcia aquests mateixos boscos amaguen unes vistes que en algun punt fan cara de ser molt boniques.


Fitxa Tècnica

Data: 06-12-2012

Kilòmetres: 10.1

Desnivell: 450 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si

Ressenya

Ben senyalitzada amb pals amb marques blanques i verdes (SL-C 80), la baixada coincideix, en part, amb els GR-92 (marques blanques i vermelles).

Inici a l'aparcament de can Bosc (a la pista que porta al santuari del Corredor). TRACK Wikiloc


Fotos

Puig Castellar

Per un paisatge bonic s'arriba al cim de Puig Castellar, on hi ha un interessant poblat ibèric i unes vistes espectaculars. L'excursió es pot completar amb la visita al monestir de Sant Jeroni de la Murtra i algunes fonts.

TERRA D'IBERS

Marxem a les nou, amb la intenció de ser a casa a l'hora de dinar. Comencem a caminar al voltant de les deu.

Passem, gairebé només començar, per la bonica font de les Alzines. Continuem seguint la falda de la Serralada de Marina, per començar-nos a enfilar més endavant fins al collet dels Frares, des d'on hi ha unes bones vistes al Vallès, amb la Mola al fons. Per continuar pujant fort fins a Puig Castellar.

Abans d'arribar-hi, però, ens aturem al mirador de Puig Castellar, des d'on hi ha unes vistes impressionants a Barcelona. A més, estem de sort i la visibilitat és molt bona.

Tot seguit ens enfilem al turó de Puig Castellar, on hi ha un les ruïnes d'un poblat ibèric molt ben condicionat, del segle III aC. Ocupa aquest punt geoestratègic i està adaptat al seu relleu, les cases hi formen terrasses. Hi vivien uns 300 laietans, la tribu que dominava aquesta zona. Els cartells que hi ha repartits pel recinte i el bon condicionament que s'hi ha fet permeten fer-se una bona idea de com era. La seva visita val la pena.

Del turó marxem cap a l'ermita de Sant Climent, visible de lluny. Abans d'arribar-hi, improvisant, ens desviem fins al dolmen de la cova d'en Genís (que no és dels més bonics que hem vist).

Passada l'ermita continuem la nostra caminada fins al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, dels segles XV al XVIII. Estem de sort, està obert i el podem visitar. És bonic i ha valgut la pena arribar-nos-hi. La caminada, mica en mica, però, se'ns va allargant més del compte.

A partir d'aquí anirem triant el camí que ens sembli més ràpid per arribar al cotxe, intentant seguir i combinar algunes de les ressenyes que portem, no sempre sense èxit i molts cops dubtant. Tot i que se'ns acabarà fent una mica tard encara farem unes quantes parades a les fonts que es troben al peu de la muntanya.

Dinarem a casa, però a mitja tarda. La caminada però, ens ha agradat i sorprès més del que ens pensàvem. Ha valgut la pena.


Fitxa Tècnica

Data: 19-04-2012

Kilòmetres: 12.4.

Desnivell: 625 m.

Durada: 4 h.

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Inici a les Oliveres (Santa Coloma de Gramanet).    

Participants: en Salvi i jo.

Ressenya

No senyalitzada com a tal (pel camí es poden usar les marques de diferents recorreguts). Millor mapa, una bona ressenya o TRACK Wikiloc (o similar).

Si no ens volem complicar la vida (i fer una caminada igual de bonica i circular) el millor que podem fer es seguir el Sender Local 147 (pals amb marques blanques i verdes). En aquest cas si volem anar a Sant Climent o Sant Jeroni, un cop a Puig Castellar només cal seguir el GR-92 (per després recular i reprendre el SL).


Fotos

Montnegre carener (SL-C 103)

Excursió molt interessant pels boscos del Parc Natural del Montnegre (suredes, alzinars, castanyedes, avellanoses...). Especialment recomanable a la primavera i a la tardor (i més s'hi ha bolets).

BOLETS!!!

Després de 5 dies tancat a casa, que ja és mala sort fer vacances i agafar un refredat d'aquells que hi van, una de facileta... que encara no estem del tot bé i ens hem de recuperar. Com sempre, no massa d'hora, però, en principi, per ser a dinar a casa.

Només sortir ens comencem a enfilar i trobem els primers carlets. Ja no podré deixar de mirar a banda i banda tota l'estona a veure si en veig algun més.

El camí passa sempre entre bonics boscos de diferents tipus, dominant els de fulla caduca, com rouredes, castanyedes o avellanoses. Puja fins al Puig Gros, un dels punts més alts del Montnegre, on trobem a faltar, a causa dels boscos, les vistes pròpies dels cims (només se n'endevina alguna, i perquè els arbres no tenen fulla).

Després de mirar i buscar tot el camí, quan falta poc per arribar al cotxe, veiem algun carlet sota un marge. Hi baixem i en veiem uns quants més... i uns metres més enllà uns quants més... i així fins a omplir la bossa on duia l'esmorzar (reconvertida improvisadament). Al final, després de tres intents del tot fallits, i quan ja deixava la temporada per perduda, me n'he pogut treure les ganes!

L'esmorzar, que corre per dins la motxilla, al final es convertirà en mig dinar (anem més tard del que ens pensàvem, però cap dels dos té presa).

Arribant al cotxe, també, trobem les vistes que hem trobat a faltar al cim.

Tot i que potser no hem fet l'excursió a la millor època (segurament deu ser més maca a la primavera o a la tardor), ha valgut molt la pena.


Fitxa Tècnica

Data: 08-12-2011

Kilòmetres: 8.5.

Desnivell: 475 m.

Durada: 3 h (amb parades, buscant bolets).

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Inici a Sant Martí de Montnegre.

Participants: en Salvi i jo.

Ressenya

Senyalitzada amb pals amb marques blanques i verdes (SL-C 103). L'última part coincideix, també. amb un GR. TRACK Wikiloc


Fotos

Ruta del Vedat i Ruta de l'Esquirol

Caminada per les típiques pinedes del Maresme, amb fonts d'aigua fresca i boniques vistes a la Plana Litoral i el Barcelonès. Combinació de dues rutes diferents.

DUES EXCURSIONS EN UNA

A punt d'acabar el "repte" dels Camins de Ronda (només em falta un tram i el vull fer aviat), ja estic rumiant el proper "repte"... bé, de fet ja el tinc força pensat: 41 comarques, 41 caminades (ara, faltarà veure com ho aniré organitzant). Potser per això decideixo anar cap el Maresme, l'única de les comarques "properes" que em "falta" (encara que hi tinc més d'alguna caminada pendent).

Comencem a caminar ni d'hora ni tard, cap a les deu, enfilant-nos de seguida muntanya amunt, tot i que de forma força suau. Aviat trobem les primeres fonts que, malgrat la sequera i la calor d'aquesta tardor continuen rajant (poquet, però rajant). En algunes, a les seves piques, també hi podem veure alguns capgrossos (la majoria d'amfibis es reprodueixen a la primavera, però moltes espècies, si les condicions són favorables, també ho poden fer a la tardor).

De seguida arribem, també, al Sagrat Cor, on hi ha unes boniques vistes cap al sud, amb Barcelona entre la calitja (llàstima! En un dia clar ha d'estar molt bé).

Poc després deixem el camí marcat de la Ruta del Vedat per anar a buscar, en 500 metres, la Ruta de l'Esquirol. Canviem de vall i, també, una mica, de paisatge. A la primera hem caminat i caminarem més aviat entre brolles, en aquesta, per boniques pinedes de pi blanc. Les vistes també seran diferents, ara més cap a la plana litoral del Maresme.

Esmorzem a l'ermita de Sant Mateu.

Fent una mica més de volta del compte (ens hem saltat sense voler, no sabent ben bé com, la font de Sant Mateu), tornem al camí que enllaça els dos senders per continuar la Ruta del Vedat allà on l'hem deixat.

a partir d'aquí, ja tot baixada fins al cotxe, amb parada als bonics Rocs d'en Flores i refrescada a la font del Pericó, que fa una mica de calor.

El castell sembla prou interessant, però està tancat i no es pot visitar. M'haig de conformar en veure'l des de fora.


Fitxa Tècnica

FITXA TÈCNICA 

Data: 01-10-2011

Kilòmetres: 12.8.

Desnivell: 650 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa-mitjana

Circular: si.

Senyalitzada amb pals amb marques blanques i verdes (veure rutes per separat a sota), EXCEPTE el tram d'unió entre camins. Per unir-les tenim dues alternatives, la primera és seguir la pista a l'esquerra just al costat del Sagrat Cor, i la segona la pista a l'esquerra que es troba passat el Refugi del Vedat. TRACK Wikiloc

Inici al Centre Cultural "la Unió" de Teià.

Participants: en Salvi i jo.

Fitxa Tècnica

Ruta del Vedat

4.6 Km / Desnivell acumulat 250 m / 1 h 30' / Dificultat baixa

Marques verdes i blanques sobre pals (SL-C 111). Inici a Teià (Centre Cultural " la Unió").

Ruta de l'Esquirol

5 Km / Desnivell acumulat 240 m / 2 h  / Dificultat baixa

Marques verdes i blanques sobre pals (SL-C 112). Inici al Parc de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt).

Fotos

Vall d'Olzinelles

Caminadeta fàcil i agradable per la vall d'Olzinelles, entre boscos i arbres monumentals. Tot i que recomanable tot l'any, segurament la millor època per visitar-la és a la tardor, quan les platanedes monumentals perden les fulles.

SORPRESA INCLOSA: CABIROLS!

Ahir va ser un dia molt trist per mi, però encara més per les persones que més m'estimo. Un dia en què una gran il·lusió es va apagar, tant de bo només de forma passatgera, de manera que, aviat, la puguem tornar a tenir. Avui, més que mai, necessito desconnectar, fins i tot els meus problemes laborals em semblen insignificants, ben poca cosa (no tinc ni ganes de cagar-me en l'empresa on treballo... tot i que sospito que, des d'aquí, ja ho faré algun dia o altre).

Torno als meus horaris habituals, i marxem a les nou per començar a caminar cap a un quart d'onze. Per sort... no he dormit gaire bé.

Pràcticament tota la caminada transcorre entre boscos, principalment rouredes, suredes i, en els racons més humits del fons de la vall, platanedes monumentals. És un passeig molt agradable, que fem a bon ritme però més tranquil que el de la setmana passada, encantant-nos amb algun espiadimonis o aturant-nos a contemplar els diversos arbres monumentals que anem trobant pel camí (sovint tan bonics com difícils de fotografiar, d'aquí que no hi hagi cap foto). El que em crida més l'atenció, però, segurament és un dels que passa més desapercebut. La seva mida és ben discreta, només nou metres, però molt considerable per un aladern fals, que normalment es troba en forma arbustiva i no en sol fer més de tres.

Ens sorprèn veure, per l'època de l'any, una gran quantitat de bolets (per desgràcia, cap de comestible). Ens sorprèn però no ens estranya, en un estiu que, almenys de moment, sembla més una primavera molt llarga o una tardor molt primerenca (a aquest ritme, recordarem aquest any com l'any sense estiu).

Malgrat l'hora del dia i la xafogor que fa (sort del ventet i algun núvol que va passant) aquests boscos frondosos ens han guardat, també, al principi i al final de la caminada, una sorpresa una mica fugaç i del tot inesperada: dos cabirols! Ostres, segurament si haguéssim anat amb la intenció o les ganes de veure'ls (com els isards la setmana passada), no els haguéssim ni vist ni sentit.


Fitxa Tècnica

Data: 06-08-11

Kilòmetres: 12.4.

Desnivell: 300 m.

Durada: 3 h.

Dificultat: baixa

Circular: Si.

Inici a Can Draper (o a Sant Esteve d'Olzinelles, tal i com vam fer nosaltres).

Participants: en Salvi i jo

Ressenya

Senyalitzada amb pals amb marques blanques i verdes (el pou de glaç i els forns de pega no estan indicats, o almenys al 2011 no ho estaven). A més d'això, encara que és difícil equivocar-se, en algun punt caldria millorar la senyalització (en cas de dubte cal seguir el camí principal). TRACK Wikiloc


Fotos

Rutes Prehistòriques de Céllecs

Amagats entre boscos mediterranis van apareixent diferents monuments megalítics, com la curiosa Roca Foradada o la bonica Pedra de les Orenetes, a més d'alguns dolmens i altres curiositats. Val la pena, especialment, la primera part del recorregut, corresponent a la Ruta Prehistòrica 1.

DOLMENS I ROQUES CURIOSES

Em llevo amb ganes de caminar, dubtant per les previsions meteorològiques. Ja he descartat, d'entrada, les caminades en que el principal atractiu eren les vistes. Surto al balcó i descarto, també, Pirineus, Prepirineus i Montseny. Em queden poques possibilitats i buscant per internet informació sobre una altra caminada, trobo la que aniré a fer avui... una en què el temps no "afecti" gaire.

Cap a la Roca del Vallès, doncs... i em surt força bé, aquí fa més sol i de moment no fa cara de què hagi de ploure (i a la motxilla sempre i porto un impermeable).

La primera part de l'itinerari, la Ruta Prehistòrica 1, ressegueix la Zona Històrico-Arqueològica de Céllecs, excepcional per l'elevada concentració de monuments històrico-arqueòlogics (jaciments megalítics de fa més de 4000 anys).

El camí passa per bonics boscos mediterranis, amb una vegetació bastant típica, que vaig repassant tot recordant antigues classes de botànica de la Universitat (coneixements que, si bé ja tinc una mica rovellats, encara són prou acceptables).

Aquí, ran de costa, la primavera ja comença a donar pas a l'estiu, i m'entretinc amb flors i papallones, mentre vaig visitant els diferents monuments, que apareixen en l'ordre següent:

- Dolmen de Can Gol II (2200-1800 AC), cista (dolmen típic) sense la pedra de coberta.

- Roca Foradada de Can Gol, gran bloc granític foradat artificialment, que podria haver estat usat com a tomba.

- Pedra de les Orenetes, curiós i bonic gran bloc granític amb pintures rupestres (que no sé veure).

- Pedra de les Creus, un altre bloc granític cobert per tot tipus de creus, algunes que podrien ser molt antigues. 

- Plat del Rei o del Moli. Bloc que té un buidat en forma de cassoleta circular.

- Dolmen de Céllecs o cabana del Moro. Cista (o dolmen Típic).

En tot cas, més informació a www.diba.cat

El sender segueix, llavors, cap al turó de Céllecs. Pel camí s'endevinen bones vistes a la Plana Vallesana i el Montseny, tot i que avui només es deixen veure entre bromes.

D'aquí enllaço amb la ruta Prehistòrica 2, ja sense el soroll de les motos del circuit de Montmeló (avui fan el Gran Premi i no he enganxat el transit d'entrada i de sortida per pura casualitat... de fet, sort que no m'ha vingut al cap fins que ja era a Granollers, si no, ves a saber on hauria anat).

Ho aprofito per fer el dinar. Dic fer perquè, per variar, em vaig oblidar de tallar el pa abans de posar-lo al congelador (quan el vaig comprar), i m'he hagut d'endur ganivet, els tomàquets, la tonyina i els embotits per separat.

La ruta prehistòrica 2, si bé també és bonica, no és tan interessant com la primera, tot i que també s'hi pot veure un dolmen, el de can Planes, i la Pedra de l'Escorpí, un conjunt de roques de grans dimensions que formen una petita cavitat.

Interessant, també, és la Font de la Mansa, en un racó ombrívol que sembla més pròpia d'indrets de més alçada, i més si és beu la seva aigua fresquíssima. Aquí hi tinc, també, una sorpresa inesperada, hi puc contemplar alguns capgrossos de tritó.

La caminada, afortunadament, acaba al fons de vall, ben plana entre horts i camps fins al cotxe... no he comptat bé els Kilòmetres abans de marxar i n'he fet més dels que em pensava.


Fitxa Tècnica

Data: 05-06-11

Kilòmetres: 17.4.

Desnivell: 450 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Dificultat: mitjana

Circular: Si.

Combinació de caminades. Ruta Prehistòrica 1 (senyalitzada amb pals amb marques blave) + Ruta Prehistòrica 2 (senyalitzada amb pals amb marques roses). L'enllaç entre rutes, tant a mitja caminada com després per acabar es fa seguint les marques grogues i blanques del PR-C 36. El tram més bonic, però, és el que correspon a la Ruta 1. TRACK Wikiloc

Inici a la Urbanització la Pineda.

Fitxa Tècnica

Ruta Prehistòrica 1

Kilòmetres: 10 (anar i tornar).

Desnivell: 400 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: No.

Senyalitzada amb pals amb marques blaves.


Fotos

Dolmen de Pedra Gentil

Caminada agradable per boscos mediterranis més o menys bonics, més o menys alterats, sovint amb bones vistes al Montseny i al Vallès. A mig camí, el Dolmen de Pedra Gentil, de fa 4.000 anys i lloc de reunió de les bruixes de la costa.

ESPERANT QUE ES FACIN BOLETS

Mentre no es facin bolets, o se'n facin pocs, continuo aprofitant per fer alguna caminada. Per recuperar una mica la forma física i per anar "provant" el genoll després d'una temporada, entre vacances i altres, molt relaxades en aquest sentit. Avui prop de casa, que al migdia fan Formula 1 i no me la vull perdre (sempre he dit que sóc un ecologista atípic. M'agrada i no puc fer-hi res).

El sender puja suament sempre per boscos mediterranis, boscos mixtos amb una barreja d'arbres que a vegades és prou curiosa (al camí s'hi pot veure pi pinyer, pi pinastre, pi blanc, roure martinenc, alzina surera, alzina, castanyer...).

Sovint, també, amb boniques vistes al Montseny i al Vallès.

Gairebé just a mig camí hi ha el bonic dolmen de Pedra Gentil. Segons www.diba.es (amb més informació d'aquesta ruta), és un dolmen de cambra simple de fa uns 4.000 anys. Els pescadors del Maresme deien, però, que era el lloc de trobada de les bruixes de la costa, on s'explicaven les seves malifetes... i si alguna no n'havia fet prous, la penjaven a la pedra superior del dolmen.

Refaig forces i continuo caminant, desviant-me del camí per anar a veure l'església de Santa Eulàlia de Tapioles (a 5 minuts i sense pèrdua possible). Sempre entre boscos i amb vistes als voltants.

Arribo a baix content, toco fusta... però fa dues caminades que el genoll no em fa gens de mal i més d'un mes des de l'última punxada. Que ja era hora (a veure, però, que va passant, encara en fa una mica de por).

Un cop a baix, ignoro, amb certa tristesa, una parada de pollastres a l'ast que fan molt bona olor, i cap a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 12-09-10

Kilòmetres: 7.

Desnivell: 155 m.

Durada: 2 h 15'.

Dificultat: baixa

Circular: Si.

Ressenya

Ben senyalitzada com a Sender Local (SL-C71), pals amb marques verdes i blanques (només cal fer atenció passat can Pradell, on a pocs metres cal deixar la pista principal i agafar-ne una a l'esquerra, marcat amb un paper plastificat enganxat en un arbre). Inici a Vallgorguina. TRACK Wikiloc


Fotos