BOSCOS DE CAMPELLES

Campelles (23/06/2012)

5.4 Km (circular

Desnivell: ± 280 m

Durada: 2 h 30'

PUIGLLANÇADA

Castellar de n'Hug (10/07/2016)

10.1 Km (circular)

Desnivell: ± 600 m

Durada: 3 h 30'

COSTA PUBILLA

Gombrèn (01/10/2018)

13.2 Km (circular)

Desnivell: ± 880 m

Durada: 5 h 30'

SANT MARC DE BROCÀ

Guardiola de Berguedà (19/10/2019)

9.0 Km (circular)

Desnivell: ± 660 m

Durada: 4 h

LA CREUETA I TOSSAL D'ORRIOLS

Castellar de n'Hug (13/08/2023)

8.0 Km (circular)

Desnivell: ± 525 m

Durada: 4 h 30'

La Creueta i el Tossal d'Orriols

Bonica caminada per la serra de Montgrony. Pel camí ens enfilarem a dos cims, el Tossal d’Orriols i la Creueta, 100 Cims, des d’on tindrem magnífiques vistes al Berguedà i la Cerdanya.

GOOGLE MAPS

El “maps” ens fa una “putada” i hem de canviar de plans. Volíem anar a la Tosa d’Alp... però per on ens feia passar no s’hi arriba sense un 4x4 (o això sembla). Canvi de plans, per força. Anirem a fer la Creueta, que, de fet, és on volíem anar demà. Anirem, això sí, una mica més tard del que comptàvem.

Sortim del coll de la Creueta per una pista ampla i planera. Llavors el track ens fa baixar pel dret, es passa bé, però no li veiem el sentit (el track que he penjat no surt, hi he dibuixat el camí més lògic i fàcil).

Sigui com sigui acabarem baixant a la collada del Tossal, on ara sí ens enfilarem cap al primer cim. Aquí no hi camí, només algunes fites que sovint costen de veure. Però entre això i el track, anem pujant bé, entre prats. Un cop dalt el Tossal d’Orriols les vistes cap al Berguedà són magnífiques. Llàstima de la calitja, que fa que la visibilitat avui sigui força dolenta. Tot i això, val la pena.

Baixem per l’altra banda, també sense camí, pel dret enmig de prats. Veig a baix el que deu ser una fagina (ha estat una visió molt fugissera, però per la mida i les formes no pot ser gaire res més).

Arribem a un torrent i a partir d’aquí, tot passant per la font del Boix, el camí torna a ser clar. Continuem baixant mica en mica.

Amb les primeres cases de Castellar de n’Hug relativament a prop girem a l’esquerra i comencem a pujar. Anem pràcticament sempre entre prats, sovint amb un color groc estiu, suposem aquest any una mica més marcat a causa de la sequera. Aquí la calor comença a notar-se de debò i a la Clara li costa una mica... mentre a mi sembla que em passa al contrari, pujo millor. Pel camí ens entretenim tot contemplant un parell d’isards que es deixen veure força bé.

Hem deixat, expressament, el cim de la Creueta pel final. Ha costat una mica, però les vistes des d’aquí són molt guapes, cap al Berguedà i la Cerdanya. Llàstima, una altra vegada, de la calitja que ens fa la guitza. Tot i això, son quarts de tres i ho aprofitem per dinar.

Tot seguit, una curta baixada fins al cotxe i cap a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 13/08/2023

Kilòmetres: 8.0

Desnivell ± 525 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades).

Dificultat: mitjana.

Circular: si, inici al coll de la Creueta (BV-4031, entre Castellar de n'Hug i la collada de Tosses).

Ressenya

No senyalitzada. La ressenya de sota és únicament orientativa i, al no haver-hi camins ens alguns punts del recorregut, cal acompanyar-la de mapa i/o TRACK wililoc

Sortim del coll de la Creueta per la pista de la dreta (mirant cap el Berguedà). La seguim durant un kilòmetre, quan en un revolt a la dreta la deixem per prendre una pista secundària a l’esquerra. El Tossal d’Orriols ens quedarà davant nostre. Baixem fins a una collada, on deixem la pista i ens comencem a enfilar a l’esquerra cap al tossal, sense camins, pels prats, pel dret. Algunes fites ens ajudaran, però sovint costen de veure (en tot cas al principi pugem en diagonal i poc més endavant girem a la dreta amb més ganes).

Un cop fet el Tossal d’Orriols baixem cap a l’altra banda, en direcció a un torrent on veurem un camí clarament marcat. Baixem entre prats, pel dret. Un cop a baix al camí comencem a seguir marques blaves (si no recordo malament). Passem pel costat de la font del Boix i anem seguint sempre el camí més ample i fresat.

El camí acaba va a parar a una pista (una mica abans de Castellar de n’Hug, a la vista). La seguim a l’esquerra, amunt (deixant de seguir les marques blaves). Força més amunt acaba a la carretera, la travessem i seguim la pista que ens quedarà davant nostre, una mica a l’esquerra, amunt.

Al cap de poc passarem pel costat d’un dipòsit. Aquí podem girar a l’esquerra i continuar sempre amunt fins al cim, o, com vam fer nosaltres, continuar per la pista fins a la carena i girar a l’esquerra. Seguim sempre amunt fins al cim (on hi un vèrtex geodèsic). En els dos casos ho farem pel mig de prats sense un camí definit (o en el millor dels casos, molt desdibuixat).

Un cop fet el cim de la Creueta continuem més o menys recte, cap a uns refugis pel vent. Baixem un petit penya-segat i anem a buscar un camí que ens quedarà a la vista, a la dreta d’un altre turó. Seguim aquest camí ja fins al coll de la Creueta, que al cap de poc ens quedarà a la vista.


Fotos

Sant Marc de Brocà

Magnífica caminada pels bells boscos del Berguedà. Pel camí gaudirem de dues ermites romàniques (una enrunada), masies, prats, grans vistes i, en l’època adequada, dels colors de la tardor.

PRIMERS COLORS DE TARDOR

Tenim ganes de tardor i aquesta ens la guardàvem especialment per això. Quedem amb la Gemma a Berga i acabem d’arribar al punt de sortida plegats. El seu cotxe és més alt i ens anirà bé per l’últim tram de pista.

Comencem a caminar a la bonica ermita de Sant Martí de Brocà. Romànica, del segle XI (tot i que amb modificacions posteriors, dels segles XVIII i XIX), era l'església del castell de Brocà, desaparegut (tot i que podria ser al mas el Castell, una mica més amunt i per on passarem).

La pujada, al principi relativament suau i després més pronunciada, la fem entre algun prat i, principalment, pinedes de pi roig. Ni rastre de bolets, en un any especialment dolent en aquest sentit.

Anem a bon ritme i ens plantem al cim a l’hora de dinar. Les vistes, a les serres berguedanes  són espectaculars i ho aprofitem per dinar tot gaudint del sol, que ens escalfa, i de les vistes al Puigllançada, el Pedraforca o la Gallina Pelada, entre altres. Dalt al cim hi ha, també, les restes de l’ermita romànica que li dóna nom.

Comencem la baixada tal i com hem fet a la pujada, posant i traient-nos roba segons si toca el sol o no, si passa més aire o no. Més planera i encara amb bones vistes al Puigllançada, pel camí trobem rodals de faigs i blades amb els colors de tardor que hem vingut a trobar i fan encara més bella aquesta caminada.

Com sempre que anem amb més gent, got a Guardiola de Berguedà per acabar de gaudi de la companyia.


Fitxa Tècnica

Data: 19/10/2019

Kilòmetres: 9.0 (circular)

Desnivell ± 660 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Circular: sí. Inici a Sant Martí de Brocà.

Dificultat: Baixa.

Ressenya

Senyalitzada parcialment (pràcticament tota). De fàcil orientació, la ressenya de sota és orientativa i és recomanable acompanyar-la amb un mapa i/o TRACK Wikiloc

De Sant Martí de Brocà només cal seguir, amunt, el PR-158 (marques grogues i blanques), en direcció a Sant Marc (trobarem alguns pals indicadors, també).

Un cop fet el cim continuem seguint les marques, baixant per l'altra banda. Just passada una bassa arribarem a un coll, on hi ha una cruïlla de pistes. Aquí cal deixar les marques i seguir la pista que marxa cap a la nostra dreta.

Força més avall, poc després de deixar enrere una pista que s'ajunta per la dreta (que ens portaria a trobar el PR per on hem pujat), al primer revolt hem d'estar atents i deixar la pista, per prendre el corriol que baixa cap al castell de Brocà, des d'on desfarem el camí.

Nota 1: la pista fins a Sant Marti per un cotxe baix és molt justa, tot i que segurament es pot fer amb molt de compte (el tros més complicat és just quan s'acaba l'asfalt a Cal Companyó).

Nota 2: si es vol allargar la caminada és pot fer començant a cal Companyó (per la pista), o des de Guardiola de Berguedà (pel PR). També s'hi pot anar o continuar des del Santuari del Paller (entre d'altres).


Fotos

Costa Pubilla

Sortim del bell santuari de Montgrony, per enfilar-nos entre boscos i prats a un cim amb uns vistes meravelloses (100 Cims).

ESPECTACULAR

De la llista d’excursions que tenim per fer: cap. En lloc seu n’improvisem una altra, al Costa Pubilla. Tan jo com la Clara teníem ganes de conèixer, també, el santuari de Montgrony.

Comencem la caminada al Santuari de Montgrony. Passem primer per l'hostaleria, renovada i ampliada al segle XVIII i en l'últim terç del segle XX. Amb bones vistes, hi ha un restaurant que avui, dilluns, està tancat. Tot seguit pugem per les escales, penjades al cingle, fins a la Mare de Deu de Montgrony pròpiament dita. La capella és a mitja escala i té com a mur nord el penya-segat nu. Tot i que d’origen anterior, l’edifici actual és del segle XVII. Acabem de pujar les escales i en pocs metres arribem a la bella ermita romànica de Sant Pere de Montgrony (que conserva la forja romànica de la seva porta, si bé se n’han perdut alguns elements).

Reculem uns pocs metres i girem a la dreta per seguir el camí del Mal Pas. És un pas penjat a la cinglera, però ample i amb abundant vegetació que, malgrat el nom, no és complicat (ni els que tinguin por a les alçades hauran de patir).

Seguim entre boscos, principalment pinedes de pi roig, fins al refugi de Planelles (segons la ressenya que portem, en ruïnes, tot i que només està tancat a l’espera de reformes). Més endavant prenem un corriol a l’esquerra, amb dubtes: definitivament, a la ressenya li caldria una actualització (però tot i així, conjuntament amb les marques grogues, ens ajuda).

Poc passat el collet de les Eres deixem enrere boscos i acabarem la pujada per prats, tacats de safra bord i alguna genciana tardana. Més amunt, passem per costat de dues fonts, la dels Ocells i la de la Coma Ermada (aprofitades com a abeuradors de bestiar).

Arribem al coll de la Coma Ermada, falta poc pel cim, però ara ve la pujada més dura i sense un camí definit. Per sort és curta i de seguida hi som.

Cap al sud hi ha una mica de calitja, però cap al nord la visibilitat és molt bona i les vistes són espectaculars (per mi, un dels millors cims que he fet en aquest sentit): el Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, el Taga, el Bassegoda, el Puigmal, els cims al voltant de Núria, la collada de Tosses, la Tossa Plana de Lles, els Puigpedrós, el Pedraforca, la Gallina Pelada, els Rasos de Peguera... Ho aprofitem per dinar i descansar una mica.

Baixant (no surt al track, on hi ha el camí correcte) girem massa aviat i baixem pel dret pel Clot del Cerdans, sense camí i amb força pendent (al final els meus genolls patiran una mica, culpa de l’edat i, potser, algun quilet de més).

Tot i això anem a parar a la pista que havíem d’anar a parar igualment. A partir d’aquí el camí es torna planer i de bon fer, passant, a més, per tres masos que fan ganes de quedar-t’hi a viure.


Fitxa Tècnica

Data: 01/10/2018

Kilòmetres: 13.2 (circular).

Desnivell ± 880 m.

Durada: 5 h 30' (amb parades).

Circular: sí. Inici al Santuari de Montgrony (Gombrèn). Hi ha un restaurant obert tots el dies menys dilluns.

Dificultat: Mitjana (per l'orientació).

Ressenya

No senyalitzada (només en part). Nosaltres vam fer servir aquesta ressenya, tot i que caldria actualitzar-la. Malgrat això ens pot ser molt útil per complementar el que s'explica a sota, sinó ho acompanyem amb un mapa i/o TRACK Wikiloc.

Sortint del Santuari de Montgrony ens enfilem per les escales fins a la Mare de Déu. Llavors continuem amunt fins a l'ermita de Sant Pere (camí evident).

De Sant Pere reculem uns metres i prenem el camí del Mal Pas (a la dreta, pal indicador). Seguim pel camí més fresat fins arribar a una bifurcació, on girem a l'esquerra i comencem a seguir marques grogues (d'Itinneraria, que ja no deixarem fins al coll de la Coma Ermada). Només cal parar atenció al refugi de Planelles (restaurat), on girem a la dreta i seguim una pista, primer asfaltada i després de terra, fins a un revolt molt tancat a la dreta. Ull! Aquí deixem la pista i prenem un sender a l'esquerra (seguint les marques grogues).

Molt més endavant passarem per dues fonts (convertides en abeuradors per a bestiar) i ens enfilarem fins a un coll. Al pas de la tanca de bestiar que hi ha al coll hi ha un petit cartell que indica que som al coll de la Coma Ermada. Aquí deixem les marques grogues i ens enfilem cap a l'esquerra, sense un camí gaire definit. Sempre amunt i seguint la carena, però, arribarem al cim del Costa Pubilla.

Un cop fet el cim continuem per la mateixa carena. Passarem un primer coll, ens enfilarem a un altre cim i baixarem cap a un altre coll (el coll de la Bona). En aquest coll girem a l'esquerra i baixarem seguint el torrent (fins a les Fontetes de Meians).

A les Fontetes arribarem a una pista, que seguirem cap a l'esquerra. Seguint sempre per la pista arribarem a una cruïlla davant una casa (Meians), aquí girem a l'esquerra i comencem a seguir les marques blanques i vermelles del GR-7 (en tot cas continuem sempre per la pista, a la primera cruïlla recte, i a la segona a l'esquerra, ja fins al Santuari, que ens quedarà a la vista).


Fotos

Puigllançada

Ruta a un cim "oblidat" (potser perquè hi ha pocs camins per arribar-hi, almenys per la seva cara més bonica), però amb unes vistes sensacionals (si el dia acompanya, espectaculars).

CAMINS?

Avui anem una miqueta més d’hora... cosa estranya. Però una cursa de bicis a la carretera ens fa endarrerir. Total, que començarem als horaris de costum (cap a les onze).

Comencem al coll del Pedró, a l’aparcament de les pistes d’esquí, al costat del bar. De seguida seguim les marques blanques entre els prats que ens acompanyaran pràcticament tot el dia (gairebé no veurem ni una trista ombra), encara amb prou flors: heliantems, gavons, nigritel·les, androsaces...

Les marques, però, s’acaben en una tanca just en una repoblació de pins. A partir d’aquí es perd tot camí i anirem tirant pel dret (gairebé era millor seguir el filat amunt fins a trobar una pista... però això no ho sabré fins que arribi a casa i dibuixi la ruta al Google Earth).

A la repoblació primera sorpresa del dia, anem a contravent i se’ns aixeca un cérvol a uns trenta o quaranta metres (tot i que fuig ràpid i no tinc temps de fer-li fotos). Més endavant, tindrem la segona, ja que veurem fins a tres isards més, més llunyans, però relativament bé.

A partir del Coll de les Tortes s’acaba el camí més o menys planer i ens comencem a enfilar, seguint el torrent, encara pel dret, sense un camí definit fins arribar al cim. Anem fent, sense camí sembla que ens cansem una mica més (i s’enfila amb ganes).

Al cim no hi ha les antenes que posa a la ressenya, tot i així no hi ha equivocació possible. Està encalitjat i la visibilitat és regular (tirant a dolenta), però tot i això les vistes són sensacionals (reconeixem, més o menys i entre altres, el Carlit, el Puig Pedrós, la Tossa Plana de Lles, El Puigmal, el Cadí...). En un dia clar ha de ser realment espectacular. Ho aprofitem per dinar.

Baixem per una pista forestal, cosa que agraïm... fins arribar a un remuntador, on baixem una altra vegada pel dret (pel mig de la pista d’esquí). El bar ja és visible i gaire resem perquè estigui obert. Ens hi refarem, contents de tenir un altre 100 cims a la butxaca.


Fitxa Tècnica

Data: 10/07/2016

Kilòmetres: 10.1 (circular, pràcticament)

Desnivell ± 600 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Circular: sí. Inici a la collada del Pedró (al telesquí els Alabaus).

Dificultat: Mitjana (per l'orientació)

Ressenya

No senyalitzada. Nosaltres la vam fer amb la ressenya que es pot trobar aquí. Cal, però, un bon sentit de l'orientació i és molt recomanable acompanyar-la amb un mapa i/o TRACK Wikiloc.

Nota: especialment a la primera part, pràcticament no hi camins, pel que es fa més o menys pel dret (quan s'arriba a un filat gairebé és millor enfilar-se amunt fins a trobar una pista que també va a parar al coll de les Tortes). L'última baixada es pot fer per la pista d'esquí, pel dret, o seguint la pista forestal a la dreta).


Fotos

Boscos de Campelles

Passeig agradable pels boscos de Campelles, amb boniques vistes a la Vall de Ribes. Cada època amb el seu encant, a la primavera algunes flors i a la tardor els bolets.

TARD I A PLE SOL

Torno a anar sol, avui només vull fer una caminadeta per no arribar cansat a la revetlla. Torno, també, a la normalitat i començo a caminar a les onze tocades (força tocades). És el segon intent de fer aquesta caminada. En el primer, a la tardor de l’any passat, vam començar a trobar bolets només d’entrada... i a partir d’aquí, vam deixar de seguir la ressenya i ens vam dedicar a això: a collir, llavors, els primers bolets de la temporada.

Fa una mica de ventet i, tot i el sol, fa que la temperatura sigui agradable i no passi gens de calor en tot el camí. M’ho agafo amb calma, també, mirant i fent fotos a floretes... una feinada per quan arribi a casa. Intento posar-hi nom a totes, però fer-ho a base de fotos, sovint, és força complicat i desesperant: en la flor que necessites saber com són els tèpals, tens la foto de tot menys d’això, i en la que tens la dels tèpals llavors no es veuen bé les estipules de les fulles, que és el que et feia falta...

Aprofito per dinar al refugi del Pla de Prats, just abans de baixar cap el cotxe, per tornar, relativament d’hora, cap a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 23/06/2012

Kilòmetres: 5.4.

Desnivell ± 280 m.

Durada: 3 h (badant molt i amb parades).

Circular: si, inici al refugi del Pla de Prats (Campelles).

Dificultat: baixa.

Ressenya

No senyalitzada (tot i que hi ha alguns pals indicadors pel camí). Fàcil amb una bona ressenya. Jo la vaig fer seguint la de: "Els camins de l'Alba. El Ripollès", de l’editorial Alpina. TRACK wikiloc.


Fotos