BOSCOS DE CAMPELLES

Campelles (23/06/2012)

5.4 Km (circular

Desnivell: ± 280 m

Durada: 2 h 30'

PUIGLLANÇADA

Castellar de n'Hug (10/07/2016)

10.1 Km (circular)

Desnivell: ± 600 m

Durada: 3 h 30'

COSTA PUBILLA

Gombrèn (01/10/2018)

13.2 Km (circular)

Desnivell: ± 880 m

Durada: 5 h 30'

Costa Pubilla

Sortim del bell santuari de Montgrony, per enfilar-nos entre boscos i prats a un cim amb uns vistes meravelloses (100 Cims).

ESPECTACULAR

De la llista d’excursions que tenim per fer: cap. En lloc seu n’improvisem una altra, al Costa Pubilla. Tan jo com la Clara teníem ganes de conèixer, també, el santuari de Montgrony.

Comencem la caminada al Santuari de Montgrony. Passem primer per l'hostaleria, renovada i ampliada al segle XVIII i en l'últim terç del segle XX. Amb bones vistes, hi ha un restaurant que avui, dilluns, està tancat. Tot seguit pugem per les escales, penjades al cingle, fins a la Mare de Deu de Montgrony pròpiament dita. La capella és a mitja escala i té com a mur nord el penya-segat nu. Tot i que d’origen anterior, l’edifici actual és del segle XVII. Acabem de pujar les escales i en pocs metres arribem a la bella ermita romànica de Sant Pere de Montgrony (que conserva la forja romànica de la seva porta, si bé se n’han perdut alguns elements).

Reculem uns pocs metres i girem a la dreta per seguir el camí del Mal Pas. És un pas penjat a la cinglera, però ample i amb abundant vegetació que, malgrat el nom, no és complicat (ni els que tinguin por a les alçades hauran de patir).

Seguim entre boscos, principalment pinedes de pi roig, fins al refugi de Planelles (segons la ressenya que portem, en ruïnes, tot i que només està tancat a l’espera de reformes). Més endavant prenem un corriol a l’esquerra, amb dubtes: definitivament, a la ressenya li caldria una actualització (però tot i així, conjuntament amb les marques grogues, ens ajuda).

Poc passat el collet de les Eres deixem enrere boscos i acabarem la pujada per prats, tacats de safra bord i alguna genciana tardana. Més amunt, passem per costat de dues fonts, la dels Ocells i la de la Coma Ermada (aprofitades com a abeuradors de bestiar).

Arribem al coll de la Coma Ermada, falta poc pel cim, però ara ve la pujada més dura i sense un camí definit. Per sort és curta i de seguida hi som.

Cap al sud hi ha una mica de calitja, però cap al nord la visibilitat és molt bona i les vistes són espectaculars (per mi, un dels millors cims que he fet en aquest sentit): el Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, el Taga, el Bassegoda, el Puigmal, els cims al voltant de Núria, la collada de Tosses, la Tossa Plana de Lles, els Puigpedrós, el Pedraforca, la Gallina Pelada, els Rasos de Peguera... Ho aprofitem per dinar i descansar una mica.

Baixant (no surt al track, on hi ha el camí correcte) girem massa aviat i baixem pel dret pel Clot del Cerdans, sense camí i amb força pendent (al final els meus genolls patiran una mica, culpa de l’edat i, potser, algun quilet de més).

Tot i això anem a parar a la pista que havíem d’anar a parar igualment. A partir d’aquí el camí es torna planer i de bon fer, passant, a més, per tres masos que fan ganes de quedar-t’hi a viure.


Fitxa Tècnica

Data: 01/10/2018

Kilòmetres: 13.2 (circular).

Desnivell ± 880 m.

Durada: 5 h 30' (amb parades).

Circular: sí. Inici al Santuari de Montgrony (Gombrèn). Hi ha un restaurant obert tots el dies menys dilluns.

Dificultat: Mitjana (per l'orientació).

Ressenya

No senyalitzada (només en part). Nosaltres vam fer servir aquesta ressenya, tot i que caldria actualitzar-la. Malgrat això ens pot ser molt útil per complementar el que s'explica a sota, sinó ho acompanyem amb un mapa i/o TRACK Wikiloc.

Sortint del Santuari de Montgrony ens enfilem per les escales fins a la Mare de Déu. Llavors continuem amunt fins a l'ermita de Sant Pere (camí evident).

De Sant Pere reculem uns metres i prenem el camí del Mal Pas (a la dreta, pal indicador). Seguim pel camí més fresat fins arribar a una bifurcació, on girem a l'esquerra i comencem a seguir marques grogues (d'Itinneraria, que ja no deixarem fins al coll de la Coma Ermada). Només cal parar atenció al refugi de Planelles (restaurat), on girem a la dreta i seguim una pista, primer asfaltada i després de terra, fins a un revolt molt tancat a la dreta. Ull! Aquí deixem la pista i prenem un sender a l'esquerra. Seguint les marques grogues.

Molt més envadant passarem per dues fonts (convertides en abeuradors per a bestiar) i ens enfilarem fins a un coll. Al pas de la tanca de bestiar que hi ha al coll hi ha un petit cartell que indica que som al coll de la Coma Ermada. Aquí deixem les marques grogues i ens enfilem cap a l'esquerra, sense un camí gaire definit. Sempre amunt i seguint la carena, però, arribarem al cim del Costa Pubilla.

Un cop fet el cim continuem per la mateixa carena. Passarem un primer coll, ens enfilarem a un altre cim i baixarem cap a un altre coll (el coll de la Bona). En aquest coll girem a l'esquerra i baixem seguint el torrent (fins a les Fontetes de Meians).

A les Fontetes arribarem a una pista, que seguirem cap a l'esquerra. Seguint sempre per la pista arribarem a una cruïlla davant una casa (Meians), aquí girem a l'esquerra i comencem a seguir les marques blanques i vermelles del GR-7 (en tot cas continuem sempre per la pista, a la primera cruïlla recte, i a la segona a l'esquerra, ja fins al Santuari, que ens quedarà a la vista).


Fotos

Puigllançada

Ruta a un cim "oblidat" (potser perquè hi ha pocs camins per arribar-hi, almenys per la seva cara més bonica), però amb unes vistes sensacionals (si el dia acompanya, espectaculars).

CAMINS?

Avui anem una miqueta més d’hora... cosa estranya. Però una cursa de bicis a la carretera ens fa endarrerir. Total, que començarem als horaris de costum (cap a les onze).

Comencem al coll del Pedró, a l’aparcament de les pistes d’esquí, al costat del bar. De seguida seguim les marques blanques entre els prats que ens acompanyaran pràcticament tot el dia (gairebé no veurem ni una trista ombra), encara amb prou flors: heliantems, gavons, nigritel·les, androsaces...

Les marques, però, s’acaben en una tanca just en una repoblació de pins. A partir d’aquí es perd tot camí i anirem tirant pel dret (gairebé era millor seguir el filat amunt fins a trobar una pista... però això no ho sabré fins que arribi a casa i dibuixi la ruta al Google Earth).

A la repoblació primera sorpresa del dia, anem a contravent i se’ns aixeca un cérvol a uns trenta o quaranta metres (tot i que fuig ràpid i no tinc temps de fer-li fotos). Més endavant, tindrem la segona, ja que veurem fins a tres isards més, més llunyans, però relativament bé.

A partir del Coll de les Tortes s’acaba el camí més o menys planer i ens comencem a enfilar, seguint el torrent, encara pel dret, sense un camí definit fins arribar al cim. Anem fent, sense camí sembla que ens cansem una mica més (i s’enfila amb ganes).

Al cim no hi ha les antenes que posa a la ressenya, tot i així no hi ha equivocació possible. Està encalitjat i la visibilitat és regular (tirant a dolenta), però tot i això les vistes són sensacionals (reconeixem, més o menys i entre altres, el Carlit, el Puig Pedrós, la Tossa Plana de Lles, El Puigmal, el Cadí...). En un dia clar ha de ser realment espectacular. Ho aprofitem per dinar.

Baixem per una pista forestal, cosa que agraïm... fins arribar a un remuntador, on baixem una altra vegada pel dret (pel mig de la pista d’esquí). El bar ja és visible i gaire resem perquè estigui obert. Ens hi refarem, contents de tenir un altre 100 cims a la butxaca.


Fitxa Tècnica

Data: 10/07/2016

Kilòmetres: 10.1 (circular, pràcticament)

Desnivell ± 600 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Circular: sí. Inici a la collada del Pedró (al telesquí els Alabaus).

Dificultat: Mitjana (per l'orientació)

Ressenya

No senyalitzada. Cal TRACK Wikiloc i/o ressenya, nosaltres la vam fer amb aquesta, però cal bon sentit de l'orientació o acompanyar-la d'un mapa.

Nota: especialment la primera part pràcticament no hi camins, pel que es fa més o menys pel dret (quan s'arriba a un filat gairebé és millor enfilar-se amunt fins a trobar una pista que també va a parar al coll de les Tortes). L'última baixada es pot fer per la pista d'esquí, pel dret, o seguint la pista forestal a la dreta).


Fotos

Boscos de Campelles

Passeig agradable pels boscos de Campelles, amb boniques vistes a la Vall de Ribes. Cada època amb el seu encant, a la primavera algunes flors i a la tardor els bolets.

TARD I A PLE SOL

Torno a anar sol, avui només vull fer una caminadeta per no arribar cansat a la revetlla. Torno, també, a la normalitat i començo a caminar a les onze tocades (força tocades). És el segon intent de fer aquesta caminada. En el primer, a la tardor de l’any passat, vam començar a trobar bolets només d’entrada... i a partir d’aquí, vam deixar de seguir la ressenya i ens vam dedicar a això: a collir, llavors, els primers bolets de la temporada.

Fa una mica de ventet i, tot i el sol, fa que la temperatura sigui agradable i no passi gens de calor en tot el camí. M’ho agafo amb calma, també, mirant i fent fotos a floretes... una feinada per quan arribi a casa. Intento posar-hi nom a totes, però fer-ho a base de fotos, sovint, és força complicat i desesperant: en la flor que necessites saber com són els tèpals, tens la foto de tot menys d’això, i en la que tens la dels tèpals llavors no es veuen bé les estipules de les fulles, que és el que et feia falta...

Aprofito per dinar al refugi del Pla de Prats, just abans de baixar cap el cotxe, per tornar, relativament d’hora, cap a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 23/06/2012

Kilòmetres: 5.4.

Desnivell ± 280 m.

Durada: 3 h (badant molt i amb parades).

Circular: si, inici al refugi del Pla de Prats (Campelles).

Dificultat: baixa.

Ressenya

No senyalitzada (tot i que amb pals verticals), però fàcil amb una bona ressenya. Extreta, en el meu cas, de: "Els camins de l'Alba. El Ripollès". TRACK wikiloc


Fotos