CASTELL DE CASTELLCIR

Castellcir (26/04/2009)

4 Km (circular) / Desnivell /

Desnivell: ± 200/300 m

Durada: 1h 45'

MOLÍ DE BROTONS

Moià (03/03/2013)

8.4 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 200 m

Durada: 3 h 30'

SAUVA NEGRE

Castellcir (02/11/2013)

12.7 Km (circular)

Desnivell: ± 475 m

Durada: 4 h

PEDRA SECA DE MONISTROL

Monistrol (13/04/2014)

12.9 Km (circular)

Desnivell: ± 500 m

Durada: 4 h

SANTA COLOMA SASSERRA

Castellcir (01/05/2014)

km9.5 Km (anar i tornar)

Desnivell: 80 m

Durada: 2h 30'

PUIG RODÓ

L'Estany (31/01/2015)

13.6 Km (anar i tornar)/

Desnivell: ± 275 m

Durada: 3 h

CASTELL DE CENTELLES

Sant Martí (25/09/2016)

9.8 Km (circular)

Desnivell: ± 300 m

Durada: 4 h

TURÓ DE BELLVER

Collsuspina (31/12/2017)

6.6 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 130 m

Durada: 2 h

Turó de Bellver

Passejada agradable des de Collsuspina fins a un 100 cims fàcil (amb l’única pega que, almenys la ruta que vam fer nosaltres es fa sobre asfalt). Molt bones vistes des del cim.

ÚLTIMA

Per acabar l’any fent una de les coses que més ens agrada decidim fent un 100 cims fàcil.

Tot i que el track i la ressenya comença a Collsuspina (que és recomanable), sabent que és sobre asfalt fem una mica de “trampa”, per dir-ho així, i comencem a l’alçada de l’Oller. Seguim la pista asfaltada entre camps i petits rodals de roures.

Cap al final de la pista, a l’alçada de la casa de Bellver deixem la pista i, mig pel dret, ens enfilem al Turó de Bellver. Un cop al modest cim el vent bufa amb força, és molt fred, però les vistes que sorprenentment s’obren cap al nord de cop, valen molt la pena i són molt boniques: el Lluçanès, les muntanyes del Berguedà, el Puigmal, la Plana, Cabrera, el Montseny...

Baixem una mica i continuem uns metres fins arribar al següent objectiu del dia: Sant Cugat de Gavadons. Romànica, del segle XII (amb alguna modificació posterior), bonica, des del seu mirador les vistes són complementàries a les del cim (especialment les vistes a la Plana i al Montseny).

Per no tornar pel mateix lloc decidim seguir una pista que tenim marcada al mapa. Una pista però que ja no hi és... pel què acabarem seguint-ne una altre. Ens n’adonem a mig fer, però decidim continuar igual, algun tros mig pel dret (per això no ho he posat al track), fins a trobar un camí que ens portarà directament cap al cotxe sense que haguem fet volta de més.

A temps per fer una volta per Collsuspina i tornar a dinar a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 31-12-2017

Kilòmetres: 6.6

Desnivell: 130 m.

Durada: 2 h.

Dificultat: Baixa.

Circular: Si. Inici a Collsuspina.

Ressenya

Senyalitzada amb marques de GR (blanques i vermelles), escasses però sense cap complicació ja que es fa tot per una pista asfaltada (Només cal seguir-la). Sortint de Collsuspina cal anar a la carretera que port a aquesta població, travessar-la i continuar pel camí. TRACK Wikiloc

Nota: Hi ha maneres de fer-la circular usant altres pistes. També es pot fer des de Tona (seguint un PR).


Fotos

Castells de la Popa i de Sant Martí

A cavall d'Osona, el Moianès i els cingles de Bertí i Cerdans, aquesta ruta combina bones vistes amb la visita a dos bonics castells.

PENDENT

La tinc pendent des de fa anys, massa. I ara que passo més per la C-17 de tant veure’l encara en tinc més ganes. Com que per a la tarda es preveuen pluges, en toca una a prop i no massa llarga... el moment per fer-la. Tot i això, comencem tard, a les dotze.

La primera part la repeteixo. Baixem al castell de la Popa (o de Castellcir) entre alzines, roures i algun pi roig. De bolets, ni rastre (en tot el camí, de cap tipus). És el tercer cop que vaig a aquest castell i sempre m'agrada (veure altres excursions d’aquesta pàgina). Està ennuvolat però les vistes estan prou bé.

Tot seguit continuem fins al Coll de Prims, on comença una excursió, ara sí, nova. Baixem una mica més fins al següent objectiu del dia. Cauen quatre gotes, el preludi del que vindrà després. Es veuen núvols però són lluny i calculo que tindrem temps d’acabar.

Arribem al castell de Sant Martí de Centelles, un dels exemples més importants de fortificació medieval i moderna del nostre país. Malgrat que la major part de l'estructura que es conserva és dels segles XV i XVI, el castell ja existia, amb el nom de castell de Sant Esteve, l'any 898. Tot i que no s’hi pot entrar, val la pena. Ho aprofitem per dinar, tot gaudint de les bones vistes.

D’aquí ja només queda tornar al cotxe, tot passant per davant la gran masia de la Rovira de Cerdans (punt de referència d'aquesta part del recorregut). Just només arribar al cotxe comença a ploure... i al cap de res farà un bon ruixat (que bona falta fa).


Fitxa Tècnica

Data: 25-09-2016

Kilòmetres: 9.8

Desnivell: 300 m.

Durada: 4 h.

Dificultat: Baixa.

Circular: Si. Inici al Coll d'Arenes.

Ressenya

No senyalitzada però d'orientació fàcil. Sempre per pistes o per camins ben marcats, sinó tobem una ressenya (nosaltres vam seguir la inclosa a la de "Pels Voltants de la Plana de Vic", dels Camins de l'Alba, de l'editorial Alpina), amb un mapa amb o sense el TRACK Wikiloc a sobre es pot fer sense problemes.


Fotos

L'Estany (Puig Rodó i la Caritat)

Passejada al voltant del poble de l'Estany. El seu monestir, una joia del romànic, és visita obligada. Des dels cims del puig de la Caritat i el Puig Rodó les vistes són magnífiques.

EXCUSA

Sortim de Vic, a les nou, com sempre, tot i que avui anem molt a prop de casa. En menys de mitja hora ja som a l’Estany. Avui la caminada és més aviat una excusa per visitar el seu monestir. Com que obren a les deu, ja ho teníem previst, per fer temps pujarem al puig de la Caritat.

Sortim del poble, passant per algun dels seus bonics carrers, i en ben poca estona ja som al cim. Hi ha bones vistes... però avui no és el millor dia. S’endevinen molt boniques, però està tapat i es queden força curtes (hi hauré de pujar algun dia tornant d’algun lloc).

A la tornada fem, ara sí, la visita al Monestir, una de les joies del romànic de casa nostra. L’austera església conserva l'estil romànic tardà del segle XII, de planta de creu llatina i un cimbori del segle XV que fa de base del campanar. El claustre, construït entre els segles XII i XIV, és el seu element més atractiu, destacant les columnes dobles amb els seus magnífics i ben conservats setanta-dos capitells esculpits amb iconografia de temàtica vegetal, animal, heràldica i d'escenes bíbliques i costums profanes. En les antigues dependències abacials hi ha el museu i l'arxiu, on es mostren un conjunt d'objectes, alguns pertanyents al monestir i d'altres que els veïns del poble hi han aportat. La visita, val molt la pena.

El nom del poble ve, precisament, de l’antic estany que hi havia just al costat del poble. Era un dipòsit natural d'aigua que era beneficiós per a la caça i l'agricultura, però també un focus de mosquits i d'infecció de febres quartanes o paludisme, un mal endèmic de l'Estany. Tot i que ja s’havia intentat anteriorment, finalment va poder ser dessecat al segle XVIII. Encara en queda la mina una galeria d’uns quatre-cents vint-i-cinc metres, que forma part d’una xarxa de sèquies o canals artificials més gran. Fet de pedra seca, es conserven, encara, set pous de ventilació.

Visitats pous i canals, ens comencem a enfilar cap al tercer objectiu del dia. El Puig Rodó és un cim modest però amb molt bones vistes... que avui no podrem gaudir a causa de la mala visibilitat. Que hi farem, hi haurem de tornar un altre dia.

Continuem el camí tot passant pel dolmen del Puig Rodó, ben a prop, i l’observatori astronòmic de la Montjoià (que no es pot visitar). Si fins ara havíem passat entre pinedes, ara els boscos són de roures. L’última parada és a la font de Canaleta.

D’hora, últimament em passa més del normal, a dinar a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 31-01-2015

Kilòmetres: 13.6

Desnivell: 275 m.

Durada: 3 h.

Dificultat: baixa.

Circular: Si. Inici davant el monestir de Santa Maria de l'Estany.

Participants: en Salvi i jo.

Ressenya

En part senyalitzada. De lÈstany al Puig de la Caritat amb pals imdicadors (curta, molt fàcil i evident, sense cap dificultat d'oientació). Retornats a l'Estany comencem a seguir les marques blanques i vermelles (GR-177) fins a Puig Rodó (si no ens volem complicar la vida el millor és retornar pel mateix camí). Si volem fer la ruta circular continuem uns metres més pel GR (desviant-nos al dolmen, a uns metres). deixant-lo a l'alçada d'uns pals indicadors. A partir d'aquí cal seguir les indicacions dels diferents pals indicadors que anirem trobant. En tot cas també es pot fer amb mapa o TRACK Wikiloc.


Fotos

Santa Coloma Sasserra

Passeig curt i agradable de Castellcir fins a Santa Coloma Sasserra, per una ample pista forestal. Davant la bonica ermita hi ha l'impressionant Roure del Giol, amb una alçada de 18 metres i un perímetre de 4.4, té entre 400 i 600 anys.

ÚLTIM INTENT DE L'ANY

Quan em llevo, que un dia que ho puc fer, val la pena aprofitar-ho. Abans d'anar a caminar, però, faré un últim intent per trobar l'abellera de l'Atles, que fa dies que busquem. En lloc de fer una caminada, busco en llocs més o menys concrets que he trobat per internet. M'hi passo el matí... i quan vaig a l'últim lloc previst, i després d'haver vist un munt d'altres espècies, al final la trobo!

Encara em queda tota la tarda per fer una caminada. Com que no en vull fer una de gaire forta trio la Castellcir a Santa Coloma.

Surto de Castellcir, davant del poliesportiu, per anar a buscar una carretera que de seguida es converteix en una ampla pista de terra. Travessa pinedes i rouredes, també alguns prats i camps. De tant en tant amb algunes vistes, boniques, al Moianès.

La primera parada és a mig camí, a l'antic mas de la Taiadella (o Talladella), amb l'ermita de la Mare de Déu del Pilar (del segle XVIII). 

Continuo fins a la bonica ermita de Santa Coloma Sasserra, d'origen romànic, tot i que amb modificacions posteriors. Pràcticament enganxada al vell mas del Giol.

Just davant seu hi ha l'impressionant i monumental Roure del Giol. Un roure martinenc que fa divuit metres d'alçada, un perímetre és de quatre i mig i té entre 400 i 600 anys.

Torno per on he vingut, tot i que segurament hi ha d'haver camins més bonics per tornar a Castellcir (per la Sauva Negra per una banda o la Bauma de l'Espluga per l'altra). Em fa una mica de por que se m'allargui massa, i demà i demà passat hi vull tornar.


Fitxa Tècnica

Data: 01-05-2014

Kilòmetres: 9.5

Desnivell: 80 m.

Durada: 2 h 30'.

Dificultat: baixa.

Circular: No. Inici davant el Poliesportiu de Castellcir.

Ressenya

Senyalitzada amb marques blanques i vermelles (GR-177). És una pista ample sense pèrdua possible. TRACK Wikiloc.

Segurament seria més bonica si es combina (si es pot) amb la Sauva Negre o l'Espluga.


Fotos

Pedra Seca de Monistrol de Calders

Afectat pel un foc el 2003, el paisatge no deixa de ser bonic i des del cim del Serrat dels Guaites les vistes són espectaculars. En un poble on n'hi ha més de 500, en tot el camí podrem veure fins a una vintena de barraques de vinya de tot tipus (quadrades, rodones, de marge i mixtes).

SINÓ TROBEM L'ABELLERA...

Tornem a la “normalitat”. A les nou a Vic amb en Salvi, per començar a caminar cap a les deu. L’objectiu és trobar l’abellera de l’Atles, que si no ho tenim mal entès, és més o menys abundant al Moianès. Per si un cas, però, hem triat una ruta que fa molt bona pinta: la de la Pedra Seca de Monistrol de Calders.

Gairebé només sortir del poble les dues primeres barraques, una al mig d’un camp, i un altre al mig d’una urbanització. Ens desviem una mica de la ruta per passar per les Cabres Encantades, una curiosa formació de roques entre les quals discorre l'aigua del torrent (quan plou), que la llegenda popular ha atribuït a un ramat de cabres que va quedar petrificat per alguna maledicció ancestral.

Deixem enrere la urbanització i comencem a caminar per un paisatge fortament afectat per un incendi forestal l’any 2003. Brolles pelades, però boniques, ara amb el romaní ben florit. I comencen a gaudir de les barraques i feixes que donen nom a la ruta. Durant tota la caminada en veurem fins a una vintena, pràcticament al costat del camí, sense comptar les que es veuen de lluny. A Monistrol de Calders, malgrat que no es tracta d'un municipi gaire extens, hi ha més de sis-centes barraques de vinya. Gairebé la meitat estan en bon estat, o molt poc afectades per l'abandonament. La resta presenten diversos estats de degradació: des de les esfondrades a cops de culata de fusell per la Guàrdia Civil a l'època dels maquis, fins a les que estan quasi del tot arrasades pels canvis d'ús del sòl o l'obertura de camins. En veurem de diferents tipus: quadrades, rodones, de marge i mixtes. Algunes de notable factura, com la barraca del Calbet, amb un habitacle per el burro. També és poden veure altres elements típics de la vinya com els forats de fato, forats a les feixes, generalment quadrats, que servien per guardar-hi la teca, el càntir, la bota de vi o les eines.

El camí, mica en mica, és va enfilant (ens saltem una font, sense voler, tampoc sabem com estarà). I pujant, pujant arribem al Dolmen del Pla de Trullars, reconstruït, de l’edat de bronze, entre el 2000 i el 1500 aC (amb bones vistes).

Una mica més enllà arribem al cim del Serrat dels Guaites, amb unes vistes impressionants. Llàstima que avui hi tornar a haver molta calitja. Tot i això s’endevina perfectament bona part del Moianès i el Pla del Bages, el Montseny, El Montcau, la Mola, Montserrat i, una mica més enllà, els Pirineus. És per tornar un dia amb bona visibilitat.

Ara ja pràcticament només ens queda anar baixant (trobant, sempre, més barraques de vinya). Les últimes parades són pràcticament arribant al poble: el Codro o Pedró Gros, la font dels Enamorats, el Pedró Xic i l’església de Sant Feliu (barroca, del segle XVII).

Hem trobat l’Abellera groga o l’aranyosa...  però la que buscàvem no, potser perquè encara és una mica d’hora, potser perquè no és la millor zona. Tot i això, hem encertat de ple, no hem vist la flor que volíem però com a mínim la caminada ha valgut molt la pena.


Fitxa Tècnica

Data: 13-04-2014

Kilòmetres: 12.9

Desnivell: 400 m.

Durada: 4 h.

Dificultat: baixa.

Circular: Si. Inici a l'Avinguda Pere Tarrés (prop de l'església).

Participants: en Salvi i jo.

Ressenya

Senyalitzada amb pals i marques grogues (no massa abundants). Acompanyat amb el tríptic que es pot descarregar aquí, i que inclou un petit mapa, es pot fer sense massa complicacions. TRACK Wikiloc


Fotos

Sauva Negra

Caminada bonica i variada: una ermita romànica, dos pous de gel (un en molt bon estat), un castell, bones vistes, una font, les ruïnes d'una torre de defensa medieval i una fageda preciosa (recomanable a la tardor).

ELS COLORS DE LA TARDOR

Tardor i, com que no hi ha bolets, doncs a veure fagedes. Avui una ben a prop de casa, que de tant en tant ja toca. Una caminada que tenia pendent des de fa temps (i on no he estat mai).

Comencem a caminar a Castellcir, per una pista forestal entre alguns camps i pinedes... que em miro amb resignació (sort dels rovellons que vaig trobar a Penyagolosa, que si no, aquest any, res de res). De seguida arribem a l’ermita de Sant Andreu de Castellcir, d’origen romànic, tot i que amb moltes modificacions posteriors (almenys a l’exterior, només se’n reconeix una absidiola).

Una mica més amunt ens desviem pel costat d’un camp per buscar la Poua. Hi passem pel costat sense veure-la i perdem una estona “pentinant” la zona (sabem més o menys on ha de ser). Al final la trobem, de fet, no era massa complicat, és just al costat del camp i relativament pocs metres del camí. El que no ens imaginàvem que estaria ben coberta de vegetació (per això ens la hem saltat). És un pou de gel molt ben conservat, que val la pena visitar.

Al mateix fer busquem la Torrassa dels Moros, però no la sabem trobar fins a deixar-ho estar i, ja marxant, veure com sobresurt de la vegetació. Són les ruïnes d’una torre de defensa o d’enllaç entre castells. La visitarem a la baixada, reculant una mica.

A partir d’aquí deixem la pista i ens comencem a enfilar entre pinedes amb algunes alzines (més resignació). Al cap de munt arribem al castell de la Popa (o de Castellcir), d’origen medieval i relativament ben conservat (ja que fins a mitjans del segle XX va ser una masoveria). Amb bones vistes i bonic, segons la llegenda estava unit, per un túnel, amb la Torrassa, que protegiria la seva entrada. El vent apagava les torxes dels curiosos que la volien explorar i, amb el temps, els pagesos, cansat de perdre-hi xais i porcs, van tapar el forat... deixant-hi enterrat un xai d’or, que mai s’ha trobat. Llegenda similar a la de molts altres castells del país, que si fosin certes farien que casa nostra semblés un formatge gruyère.

Deixem el castell enrere i més o menys planejant arribem a la Sauva Negra, una bonica fageda no massa coneguda. Tot baixant, la travessem. El fred, com la pluja, no ha acabat d’arribar i si bé en algunes branques es comencen a veure els efectes de la tardor, la major part dels arbres encara tenen les seves fulles ben verdes. Val la pena igualment encara que pels pels colors de la tardor anem una miqueta d’hora.

Al final de la fageda, un altre pou de gel: el del Cavaller, en estat ruïnós. Aquesta zona és rica en aquest tipus d’edificacions i prop de Castellterçol n’hi ha de museïtzats. Tot i que a les vacances (a Alacant) n’he vist forca, no puc evitar planejar fer-hi una excursió per veure’n uns quants més).

Poc passada la Torrassa tornem a trobar la pista per on hem vingut i la seguim fins al cotxe. Més tard del que comptàvem, com sempre, però avui serem a dinar a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 02-10-2013

Kilòmetres: 12.7

Desnivell: 475 m.

Durada: 3 h.

Dificultat: baixa.

Circular: Si (excepte el principi). Inici al Poliesportiu de Castellcir.

Nota: a la zona hi ha molts camins per fer una volta semblant o més llarga.

Participants: en Salvi i jo.

Ressenya

No senyalitzada. Cal ressenya, com la que es pot trobar aquí, o TRACK Wikiloc


Fotos

Molí de Brotons

Passejada planera, fàcil i bonica per la Vall de Marfà. Malgrat que les aigües potser no són tant netes com haurien de ser, el salt de la Tosca, amb el Molí de Brotons sota la bauma que forma el salt, valen molt la pena.

APROFITANT EL BON TEMPS

Aquesta setmana, contràriament al que sembla habitual últimament, ha fet mal temps entre setmana, fa bo el cap de setmana (i el mal temps ha de tornar demà dilluns). Ho aprofito. Avui a caminar amb l'Isa... que feia temps que no venia. Per començar una ben a prop de casa. A un salt d'aigua que, entre nevades i pluges, esperem que porti una mica d'aigua.

Comencem a caminar a les nou. Fa sol i s'està bé, malgrat que encara hi ha algun bassal glaçat. L'Isa fa temps que no ve, però no ha perdut el ritme... i no hi ha floretes per frenar-la una mica. La primavera va venint, però aquí encara falta una mica, tot i que ja se'n veu algun indici (un parell d'orenetes i alguna papallona despistada).

Caminen per la bonica vall de Marfà, entre pinedes, acompanyats del sons dels ocells. Ens passem el trencant del molí i continuem un bon tros més, allargant la caminada, però val la pena (no surt al track).

Reculem i trenquem per allà on ja havúiem intuit que ho havíem de fer. Amb algun dubte, però al final arribem al bonic salt de la Tosca i el molí de Brotons. És un molí semitroglodític, sota una bauma, que va estar habitat i en funcionament fins a finals del segle XIX, quan en una riuada excepcional hi va morir la família que hi vivia.

Reculem per on hem vingut, jo notant el cansament d'ahir a les cames. Ens quedem amb ganes "d'explorar" més aquesta zona en el futur, a més d'aquest, sembla que ha d'amagar altres racons prou bonics (ben a prop, per exemple, hi ha les Coves del Toll, que valen molt la pena i ja vam visitar fa un temps).


Fitxa Tècnica

Data: 03-03-2013

Kilòmetres: 8.4.

Desnivell: 200 m.

Durada: 3 h 30'.

Dificultat: baixa.

Circular: No. Inici al camí al Mas Vila-rasa (Moià).

Participants: l'Isa i jo.

Ressenya

No senyalitzada com a tal. Cal seguir les marques blanques i vermelles, del GR-3 (direcció a Monistrol de Calders), fins al pal que indica el Molí de Brotons. Un cop aquí cal trencar a l'esquerra per una pista (tancada amb una cadena), que baixa fins a la Mare de Déu de la Tosca. Uns metres abans d'arribar a l'ermita cal agafar un camí a l'esquerra (que porta al salt, ja a pocs metres). La tornada es fa pel mateix camí. TRACK Wikiloc

Es pot allargar començant a Moià o arribant fins a Sant Pere de Marfa, entre altres. També hi ha diverses opcions per fer-la circular.


Fotos

Castell de Castellcir

Excursió escurçada per la pluja fins el castell de Castellcir o de la Popa, per la forma de vaixell de la roca sobre on està construït. Del segle X.

MÚRGOLES I MÉS PLUJA

Ajornem per segona vegada la sortida al Garraf a causa de les previsions meteorològiques (a veure quan la podrem fer!).

Ostres! Ja està bé que plogui... però de tant en tant també ho podria fer entre setmana, no?

Ens llevem i, com que no plou, tot i que el dia està ennuvulat decidim fer una caminadeta a prop.

Aprofitant que m'he comprat un llibre d'excursions, farem la dels castells de Castellcir i Centelles... si podem.

Planera i fàcil.

Sortim del Prat de la Bruga i comencem a caminar... de seguida veiem el castell i tenim una sorpresa inesperada, en Jordi troba: una múrgola! La primera de la seva vida, i la primera que veiem tots plegats!

Després d'esquivar unes vaques assessines (segons l'Isa), de seguida arribem al bonic castell de Castellcir o de la Popa. Ens hi estem una estona explorant-lo, val la pena.

El temps, malgrat les previsions encara ens respecta... marxem tot buscant alguna múrgola més (en Jordi en trobarà una altra)... fins que el cel es comença a tapar, la terra a emboirar i el vent a bufar.

Per força, escurcem l'excursió (n'hem fet la meitat) i tornem cap al cotxe, resignats... sota una pedregada!

Sort que la pedra és petita i no fa gaire mal.

Una altra que haurem de repetir!

A veure si la propera tenim més sort!


Fitxa Tècnica

Data: 20-06-2009

Kilòmetres: 4 (aprox).

Desnivell: 250 m.

Durada: 1 h 45'.

Dificultat: baixa

Circular: Si.

Participants: l'Isa, en Jordi, l'Isa i jo.

Ressenya

No senyalitzada (ressenya de "Els camins de l'Alba, la Plana de Vic", de la Editorial Alpina.

TRACK Wikiloc


Fotos