MAS ROCAGUINARDA

Oristà (14/04/2013)

11.8 Km (circular)

Desnivell: ± 350 m

Durada: 3 h 30'

PRATS (PR-C 44 NORD)

Prats de Lluçanès (28/12/2013)

12.5 km (circular)

Desnivell: ± 300 m

Durada: 3 h 30'

PUIG CORNADOR

Alpens (31/10/2015)

10.0 Km (circular)

Desnivell: ± 450 m

Durada: 4 h

SANT BARTOMEU

Sant Bartomeu del Grau (22/11/2016)

10.0 Km (circular)

Desnivell: ± 450 m

Durada: 4 h

ELS MUNTS

Sant Boi de Lluçanès (15/01/2017)

9.3 Km (circular)

Desnivell: ± 300 m

Durada: 3 h 30'

SANTA LLÚCIA

Sobremunt (15/02/2017)

4.5 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 75 m

Durada: 2 h

CASTELL DE LLUÇÀ

Lluçà (21/01/2018)

9.1 Km (circular)

Desnivell: ± 290 m

Durada: 3 h 30'

Castell de Lluçà

Bella i complerta caminada pels suaus relleus del Lluçanès. Pel camí gaudirem del romànic de Santa Maria i Sant Vicenç, el pantà de Garet i grans vistes des del castell de Lluçà.

PLA B

La primera idea era fer raquetes de neu, però passem al pla B. De la llista de caminades pendents, és l’última que hi hem afegit (bé, almenys és a la llista, que el més normal és mirar la llista i acabar-ne fent una altra).

Comencem al Monestir de Santa Maria de Lluçà i aprofitem per visitar-lo. Aquest és un dels edificis històrics més notables del Lluçanès, romànic tot i que amb modificacions posteriors, destaca el seu claustre. La seva visita val la pena.

De seguida comencem a caminar per un paisatge en mosaic que combina camps i masies amb rouredes, que avui fan olor a bolets i tardor.

De seguida passem per una alzina monumental i ens desviem cap a la Balma de la Font dels Bous. La balma és relativament gran, però el que la fa especial és la seva font, que en realitat és un degotall que ha acabat tocant a terra. Unes teules en recullen l’aigua que va caient.

Deixem un parell de grans masies i continuem per pistes forestals, avui fixant-nos en les petjades que trobem marcades al terra. En agrada trobar-ne de teixó, i també de senglar, llàstima que no portem el guix per fer-ne motlles.

Després de fer una bona volta passem per la bonica masia del Castell, deixem la pista i ens enfilem fins al castell de Lluçà. Abans passem per Sant Vicenç, la seva església romànica, del segle XI, és una de les poques que es conserva a Catalunya de planta circular.

Un cop vista ens acabem d’enfilar a les restes del castell de Lluçà que, d’origen medieval, dóna nom a la comarca. Avui no fa un gran dia i més aviat està tapat, tot i això les vistes valen molt la pena i en un dia clar han de ser impressionants.

Baixem i per allargar una mica la caminada fem la volta pel pantà i el torrent de Garet, d’interès natural , especialment per als amfibis (i també per als ocells aquàtics). Per l’hora, i el dia, el pantà fa uns reflexes encisadors.

Un cop vist en poca estona arribem al cotxe, i cap a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 21/01/2018

Kilòmetres: 9.1 

Desnivell: ± 290 m.

Durada: 3 h 30'(amb parades).

Circular: sí.

Dificultat: baixa.

Ressenya

No senyalitzada, cal ressenya, mapa (es fa per pistes forestals) i/o TRACK Wikiloc, tot i que bona part coincideix amb un GR i una altre amb la Ruta del pantà de Garet, senyalitzada amb pals indicadors (no és d'orientació dificil). Inici al Monestir de Santa Maria de Lluçà.

Nota: es pot fer una ruta més curta pujant directament des del Monestir (que es pot complementar amb la ruta al Pantà de Garet).


Fotos

Santa Llúcia de Sobremunt

Caminada curta però bonica fins a Santa Llúcia, bonica ermita i gran mirador d’Osona, el Lluçanès, el Berguedà i més enllà (molt recomanable i fàcil d’allargar anant fins a Sant Martí Xic.

BOIRA

Avui toca una d’aquelles matinals que faig ara, tot sovint, prop de casa, per ser-hi a dinar. No fa un gran dia, però confio que la boira s’acabi aixecant del tot i surti el sol.

Començo a caminar a les deu al collet de Sant Martí, tot seguint les marques del GR que m’acompanyaran tot el camí.

De seguida passo per la bonica Font de Can Quelet, entre pinedes secundàries de pi roig (per sort no som a la tardor i no em puc posar a buscar bolets).

En poca estona més arribo al principal objectiu del dia: Santa Llúcia de Sobremunt, una bonica ermita romànica, tot i que amb força modificacions posteriors. La boira alta, però, no ha marxat i les vistes, que s’endevinen fantàstiques, en prou feines es deixen veure.

Continuo amb la idea d’arribar a sant Martí Xic, seguint el GR (i tal i com poso al track). Com sempre, però, ara per una cosa, ara per una altra (com per exemple els fòssils de les roques passada l’ermita) em quedo ben lluny del meu segon objectiu. Decideixo recular i fer la caminada entre ermites un altra dia (que faci més bo), que segur que val molt la pena.

Així doncs, a dinar a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 15/02/2017

Kilòmetres: 4.5 

Desnivell: ± 75 m.

Durada: 2 h (amb parades).

Circular: no.

Dificultat: baixa.

Ressenya

Senyalitzada amb les marques vermelles i blanques del GR3 (només cal seguir-les). Inici al collet de Sant Martí (venint de Sant Hipolit a la dreta, uns metres abans del trencant a Sobremunt).

Nota: si la volem allargar una mica (uns 11 Km en total i sense molt desnivell) una molt bona alternativa és seguir el GR fins a Sant Martí Xic, un altre dels grans miradors de la Plana. TRACK Wikiloc.


Fotos

Els Munts

Els Munts és una de les muntanyes més emblemàtiques del Lluçanès. Des d’aquest 100cims les vistes són magnífiques. A més, tot pujant, passarem pel Roure de la Senyora, un arbre monumental espectacular.

ROURE CENTENARI I VISTES

Avui serem 18 (inclosos dos que s’han apuntat a última hora, per sorpresa). Tot i això no tenim gaires problemes de “logística” i només comencem un quart més tard del previst (que tampoc passa gaire res, ja que en toca una de curta i planera).

La primera parada, després de fer una miqueta més de volta del compte, és al Roure de la Senyora. És un dels roures amb la capçada més gran de Catalunya (33 metres). Roure martinenc, monumental, té una alçada de 21 metres, i es creu que la seva edat podria ser d’uns 500 anys. El nom li vindria de la senyora Lotgarda de Perdals , que s’estimava molt aquest arbre i hi passava llargues estones a la seva ombra llegint o fent ganxet.

Tot seguint continuem pujant, suaument, per pistes i entre boscos, encara una mica enfarinats d’ahir (a les obagues). Cau alguna volva de neu, però prové del torb que bufa al Pirineu (fa sol i un bon dia, fred, però suportable).

Anem a bon ritme, sense entretenir-nos massa. De seguida arribem als Munts, un 100cims amb unes vistes espectaculars: al Lluçanès, el Berguedà, Osona i el Ripollès (i això que avui els Pirineus estan tapats per les nevades). Un cop hem gaudit de les vistes visitem el santuari dels Munts, església construïda en diferents èpoques, que guarda la patrona del Lluçanès (una talla romànica). Ho aprofitem per refer-nos del fred al bar-restaurant del costat.

La baixada la fem per una altra banda, una mica més llarga, però també entre boscos i algun camp. Com que anem d’hora improvisem una mica però no ens surt bé, només aconseguim fer una mica més volta (no surt al track).

En aquest tipus de caminades no saps mai com anirà, a vegades s’allarguen molt incomprensiblement, d’altres passa el contrari... avui hem anat molt ràpid i dinem, al sol, sota el Roure de la Senyora. Tot seguit, cafè i sobretaula a Sant Boi i cap a casa. Satisfets, curta però ha valgut la pena.


Fitxa Tècnica

Data: 15/01/2017

Kilòmetres: 9.3 

Desnivell: ± 300 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Circular: sí.

Dificultat: baixa.

Veure, també, caminada des de Sora

Participants: la Rosa, l'Enric, en Pep, la Maite (x2), l'Àngels (x2), en Ramon, en Josep, la Mari, en Joan, en Quim, la Laura, la Marta, la Gemma, l'Estel, la Clara i jo.

Ressenya

Parcialment senyalitzada. Sortint de Sant Boi hem d'anar en direcció al Vilar (un gran mas que es veu de seguida) i el Roure de la Senyora. A partir d'aquí només cal seguir les marques blanques i vermelles del GR-3. Si no ens volem complicar podem tornar pel mateix camí. L'alternativa per fer-la circular, però, és fàcil, dels Munts reculem per on hem vingut i un cop deixem l'asfalt, a la primera bifurcació de pistesw cal anar per la de l'esquerra. A partir d'aquí només cal seguir sempre per la pista principal. No és complicat, però en aquest cas és millor portar un mapa (pot ser senzill) o TRACK Wikiloc, ja que en alguna cruïlla ens podem despistar.


Fotos

Sender de Sant Bartomeu (PR-223 Sud)

A cavall de la Plana de Vic i el Lluçanès, el sender baixa en paral·lel a la riera de Sant Bartomeu, per tornar-se a enfilar al costat de la riera de Llobateres. Per un camí agradable, arribarem a la principal atractiu d’aquesta caminada: les Baumes i els Salts del Molí.

FANG, BOLETS I UN CABIROL.

Surto de Sant Bartomeu a quarts d’onze, en principi només són dotze kilòmetres hi hauria de ser a dinar a casa.

El Sender baixa en paral·lel a la riera de Sant Bartomeu, tot passant pel mas la Vall. Pel camí, algunes roques carregades de fòssils (que no tornaré a trobar més endavant). També quatre llengües bovines i tres fredelucs, que no puc deixar de collir.

Poc després el camí es torna a enfilar una mica, per passar per la Solana, un mas enrunat, i tornar a baixar mica en mica, tot passant encimbellada per alguns terrers de margues grises, típics de la Plana.

A l’alçada del pantà deixem la riera de Sant Bartomeu i comencem a seguir la Riera de Llobateres. El camí s’enfila i torna a baixar per passar just al costat de la riera un parell de vegades. El sender és molt agradable... però avui, com bona part de la resta de camins, està molt enfangat i és de mal fer (fins al punt que al final m’arriba a fastiguejar i tot). Aquí, a més dels que ja havia trobat, trobo un bon grapat de rossinyoles de pi (o camagrocs). N’omplo una bosa, tot una sorpresa inesperada (a aquestes alçades de desembre ja no esperava trobar-ne cap). Entre una cosa i una altre m’hi entretinc una bona estona... massa (i això només collint els del costat del camí).

Quan el camí s’enfila per tercera vegada, cap al final de la pujada veig un pal indicador que posa a “les Baumes”. La curiositat em perd i decideixo anar-hi. Per sort. El camí porta a les Baumes, grans i espectaculars, però també als dos bonics Salts del Molí (segurament el millor de la caminada). El primer m’haig de conformar a veure’l des de dalt (i no tornaré a baixar perquè començo a anar tard). Al segon, més modest, m’hi estic una bona estona, voltant-lo per totes bandes. No entenc com és que estan indicats als pals senyalitzadors que he anat trobant i no al trencall que hi porta.

Torno al PR i continuo pujant fins al molí que dona nom als salts (lamentablement abandonat). Aquí segona sorpresa del dia: un cabirol és deixa veure bé una bona estona (i només fuig mentre m’hi intento acostar poc a poc, seguint pel camí).

Després, més fang i dues fonts que no sé veure o trobar, tot i que també estan indicades als pals indicadors. Pals amb algunes distàncies, que sigui dit de passada, potser s’haurien de revisar.

Arribo a Sant Bartomeu a mitja tarda, afamat (només havent menjat quatre nous i panses que portava de casualitat). No aprenc dels errors... ja m’ho diuen.


Fitxa Tècnica

Data: 22/12/2016

Kilòmetres: 12.1 

Desnivell: ± 310 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Circular: sí.

Dificultat: baixa.

Ressenya

Senyalitzada amb marques de PR. Senyalització en general bona, tot i que en un parell o tres de punts del camí es desdibuixa una mica i les marques a seguir poden costar una mica de trobar o veure (en tot cas si fem gaire tros sense veure'n és que ens hem equivocat). TRACK Wikiloc.

Atenció! El Salt del Molí no està senyalitzat. En una pujada hem de deixar el PR quan trobem un pal indicador a les Baumes (a la dreta, de baixada). Un cop a baix, ens quedarà el primer salt a la dreta, des de dalt (per veure'l des de baix, suposo, abans de la segona pujada forta hauriem de continuar pel costat de la riera, tot i que jo no recordo haver vist cap camí definit i, encara menys, senyalitzat). Llavors travessem la riera i ens enfilarem a les Baumes, per seguir-les per sota cap a l'esquerra fins a trobar el segon salt.


Fotos

Puig Cornador i Santa Margarida

Caminada bonica fins al sostre del Lluçanes, el Puigdon, i el Puig Cornador (100 Cims). Boscos (amb bolets) i boniques vistes.

CAMINADA I BOLETS, EL QUE BUSCAVA

Avanço un dia la caminada, per les previsions del temps. Tot i que no sé ben bé que vaig a fer... si a caminar o a buscar bolets. Una prop, a Alpens, que a la tarda haig de ser a casa.

Començo a pujar a quarts d’onze... i em començo a entretenir. Els primers bolets: fredelucs i algun rovelló. Prous per anar mirant, però no suficients perquè deixi estar la caminada i em posi a buscar bolets directament.

Un cop a dalt la carena giro a l’esquerra. Vull arribar al Puigdon, el sostre del Lluçanès. Cobert d’arbres, les seves vistes no són massa bones (ni millors que les que veure després). Per sort, però, m’entretinc una bona estona collint rossinyoles de pi (camagrocs), de fet, fins que gairebé omplo una bossa i me’n canso.

Reculo i continuo per la carena. Des d’alguna clarina hi ha bones vistes, i les úniques que és poden veure cap a la banda del Ripollès. Boniques.

Tot parlant amb un ciclista arribo al Puig Cornador (més alt que l’anterior, però ja a les Lloses, el Ripollès), amb bones vistes (excepte a la banda del Ripollès, tapades pels arbres). Cap a l’altra banda, però, estan molt bé: el Lluçanès, Queralt, Montserrat, el Montseny, la Plana de Vic, Bellmunt i la serra de Milany. Ho aprofito per dinar.

Continuo per la carena fins a Santa Margarida de Vinyoles, situada més amunt de les ruïnes del castell (on no vaig), de fet, era la seva capella. L'edifici actual, però, és del 1854 (barroc i neoclàssic), construït amb motiu d'un vot popular fet durant una epidèmia de còlera (com es pot llegir en una placa a la porta). Les vistes són similars a les del Puig Cornador, millors cap a la serra de Milany però amb el Ripollès també tapat pels arbres.

Reculo una mica i començo la baixada, acabant d’omplir la bossa amb alguns fredelucs més. Feliç, la caminada és prou bonica i porto una bona menjada de bolets... el que buscava.


Fitxa Tècnica

Data: 31/10/2016

Kilòmetres: 10.0 

Desnivell: ± 450 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Circular: si (gairebé).

Dificultat: baixa

Ressenya

Senyalitzada amb diferents marques, irregulars (a vegades abundants, a vegades poques), tot i que fàcil. Inici al Mas Torrats (també es pot començar a Alpens, seguint el GR). Cal seguir el sender amb marques grogues que surt de darrere la casa, escollint sempre el més ample i fresat (excepte en una bifurcació al costat d'una pista, en què cal anar a la dreta). Al collet de les Bruixes, a la carena, cal seguir el PR i/o les marques grogues a l'esquerra per arribar al Puigdon (no val massa la pena, l'únic interés és que és el cim més alt del Lluçanès). Un cop vist el cim s'ha de recular ara, però, seguint sempre per la carena i sense deixar les marques de PR i/o grogues fins al Puig Cornador. Fet el cim continuem endavant (seguint les marques), al següent coll trobarem un pal indicador i el GR (llavors tornarem aquí), però si volem anar a Santa Margarida continuem recte, per la carena i seguint el PR. Un cop vista l'ermita reculem fins al coll, per començar a seguir el GR ja fins al final (a l'esquerra i avall). TRACK Wikiloc.


Fotos

Prats de Lluçanès (PR-C 44 Nord)

Caminada planera, variada i molt bonica al voltant de Prats de Lluçanès. Gairebé sempre amb bones vistes, el camí passa per diverses ermites, fonts, masies i un parell de curiositats... com el Roc Foradat, on la bruixa Napa hi preparava els seus beuratges.

LLÀSTIMA QUE EL TEMPS NO ACABA D'ACOMPANYAR.

Torna a tocar una ben a prop de casa, però a una zona que tinc molt "abandonada", malgrat que sé que és bonica i val la pena. No em decebrà.

Avui organitza la ruta en Salvi, això vol dir passar per totes les ermites i fonts que puguem, a més de fer una caminada més llarga del que és habitual.

No fa molt bon dia, un gran núvol sembla que tapi únicament aquesta zona, per totes bandes es veu sol menys aquí. Les fotos no quedaran tan maques, però que hi farem. Comencem a caminar a quarts de deu.

El paisatge d'avui serà el típic del Lluçanès, un mosaic de camps i boscos mixtos de pins i roures (tot i que avui potser predominaran una mica més els camps). Una altra cosa que m'agrada d'aquesta altiplà suament ondulat és que de seguida que t'enfiles, per poc que sigui, tens bones vistes cap a una banda o altra. Avui ens acompanyaran pràcticament tot el camí. Al nord, les serralades berguedanes, avui tapades pels núvols, a l'oest la serralada transversal, del sud del Ripollès fins al Montseny,  al sud, Sant Llorenç del Munt i Montserrat.

La primera parada és ben aviat, a l'ermita de Sant Sebastià. Malgrat el seu origen romànic, l'edifici actual és del segle XIX. Les altres aniran seguint una darrere l'altre.

La Següent és a Sant Andreu de Llanars. Diuen, la joia arquitectònica de Prats. Romànica, del segle XII, està molt ben restaurada.

Per no recular, deixem les marques del PR per fer una drecera, fins a tornar-les a trobar una mica més endavant.

Poc després, la següent parada, al curiós Roc Foradat o de la Bruixa Napa. La llegenda diu que és aquí on preparava els seus beuratges. La realitat, però, és que es deia Maria Pujol i vivia a can Nap. Va ser la darrera persona executada a Catalunya com a bruixa (l'any 1767), acusada amb fonament o sense, de matar una nena de quatre anys i menjar-se-la.

Més endavant, una altra curiositat. La primera guerra carlina comença a Catalunya a Prats, quan el pradenc Joan Galceran va fer el primer crit a favor de Carles V. Des de la Cadira d'en Galceran, una roca amb aquesta forma (i amb símbol, possiblement fàl·lic, que ens passa per alt tot i ser ben visible), és diu que el general carlí dominava la batalla que va tenir lloc aquí.

Una mica més enllà, la petita ermita de Sant Pere del Grau. Poc més endavant, la Pedra Dreta, una fita dels camins de transhumància, i punt de reunió d'actes culturals del Llucanès.

Més avall la bonica bauma on es troba la Font de les Coves, amb una petita àrea de pícnic.

Encara una mica més avall, la bonica font de Marçal, ben a prop del mas Marçal i l'ermita de Sant Marçal, d'origen romànic tot i que l'edifici actual és del segle XVIII.

No surt al track (ni a l'explicació de la fitxa tècnica), la idea és continuar fins a Santa Creu de Jutglar. Deixem el PR però a mig fer comencen a caure quatre gotes i el dia sembla cada cop més gris. Ho deixem estar i ens enfilem fins al santuari de Lurdes, on retrobem les marques grogues i blanques.

El Santuari de Lurdes, a més d'un mirador excepcional, és una ermita del segle XIX. La primera dels Països Catalans dedicada a la Mare de Déu de Lurdes (la va fer construir un capellà que deia que s'havia curat al encomanar-se a la verge francesa).

D'aquí, ja gairebé som a prats, on encara farem tres parades més. La primera a la Mare de Déu de la Bona Sort, d'origen romànic l'edifici actual és del segle XVI. La Segona a les Tres Fonts, d'esquerra a dreta: el Cel, el Purgatori i l'Infern, del segle XVIII es diu que antigament la gent només agafava aigua de la primera, encara que hagués de fer cua. Finalment, una mica més avall, al bonic Safareig Públic, construït l'any 1911 per tenir un lloc més adequat per rentar la roba (abans és feia a la mateixa riera Merdinyol, just al costat, una mica més amunt).

Dinem, entrepans, a la Font, i cap a casa. No ha set tan llarga com volíem (tot i que a mi, ja m'està bé), però la caminada ha estat molt bé... i això que el dia no ha acabat d'acompanyar (ara que marxem, però, com sol passar, surt el sol i el cel gairebé queda ben blau en poca estona).


Fitxa Tècnica

Data: 28/12/2013

Kilòmetres: 12.5 

Desnivell: ± 300 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Circular: si.

Dificultat: baixa.

Participants: la Thaïs, en Salvi i jo.

Ressenya

Senyalitzada amb marques grogues i blanques (PR-C 44). Aquest PR té una longitud total d'uns 25 Km, però la seva forma de 8 fa que es pugui partir en dues de més curtes.

Inici al monument de la Trencadansa a Prats de Lluçanès (entre altres punts del poble).

La caminada descrita aquí correspon a la part nord, més Sant Andreu de Llanars (fent una drecera per tornar a enllaçar amb el PR nord). Si no ens volem complicar la vida, o no portem mapa per fer aquesta drecera, només cal seguir el PR. TRACK Wikiloc


Fotos

Mas Rocaguinarda

Passejada fàcil i agradable fins al mas Rocaguinarda, on va néixer el mític bandoler. Una mica d'història tot passant per un paisatge en mosaic, cada cop més escàs.


TERRA DE BANDOLERS

Com que ahir no em vaig cansar prou, havent dinat (i després de la Formula 1) decideixo fer una caminadeta, curteta,  prop de casa i, si pot ser, planera. La que tinc més ganes de fer és la d’Oristà, estrenant una nova zona a descobrir: el Lluçanès (a veure si mica en mica en vaig fent alguna més).  

Surto del centre d’Orista ben bé a les tres de la tarda. Sense preses i com sempre amb la intenció d’entretenir-me buscant floretes (que poques, però alguna o altra trobaré). Tota la caminada passa per un paisatge en mosaic típic, que alterna camps, amb bonics masos (com els de la Quintana), amb pinedes i algun cingle. Un paisatge que s’ha perdut en bona part del país, afavorint l’extensió de les grans masses forestals, sense discontinuïtats. Això fa que, sovint, els incendis forestals siguin més difícil d’aturar i acabin tenint una gran extensió. Esperem que aquí es pugui anar mantenint.  

A mitja caminada arribo al mas Rocaguinarda, actualment en ruïnes. En aquest mas hi va néixer el mític bandoler: Perot Rocaguinarda, també conegut com a Perot lo Lladre. Al no ser l'hereu se'n va anar de casa a cercar fortuna i, per culpa d'un malentès, es va haver de fer bandoler, del bàndol dels Nyerros. Era un bon estrateg, hàbil i audaç, temut pels soldats i per l'autoritat, estimat pel poble i molt odiat pels seus nombrosos enemics. Posseïa uns excel·lents dots de líder i de comandament. Més enllà dels Països Catalans Rocaguinarda és considerat com a un dels grans bandolers populars europeus (i està citat, per exemple, al Quixot).

Una mica més enllà de la casa, amagat al cingle hi ha uns gravats a la roca. En un hi ha el nom d’en Perot Rocaguinarda. La llegenda diu que ho va fer ell mateix, i que les creus i altres símbols que hi ha gravats a la paret serien senyals que servien a la seva banda per comunicar-se, sense que les autoritats poguessin desxifrar els missatges.

Allargo l’excursió una mica, fins a l’Alzina de Pujalt, amb bones vistes al voltant (com en bona part del camí). A partir d’aquí comença la tornada, amb calma, les cames noten els 23 kilòmetres d’ahir i haig de fer alguna parada de tant en tant.


Fitxa Tècnica

Data: 14/04/2013

Kilòmetres: 11.8 

Desnivell: ± 350 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Circular: si (excepte una petita part al principi).

Dificultat: baixa

Ressenya

Senyalitzada amb pals indicadors (Xarxa de Senders del Lluçanès), amb alguns pals amb fletxes. Per anar als gravats només cal seguir les marques de pintura verda a partir del mas Rocaguinarda (estan mig esborrades, però en general encara es mantenen més o menys visibles). Inici a la plaça Catalunya d'Oristà.TRACK Wikiloc


Fotos