MAS ROCAGUINARDA

Oristà (14/04/2013)

11.8 Km (circular)

Desnivell: ± 350 m

Durada: 3 h 30'

PRATS (PR-C 44 NORD)

Prats de Lluçanès (28/12/2013)

12.5 km (circular)

Desnivell: ± 300 m

Durada: 3 h 30'

PUIG CORNADOR

Alpens (31/10/2015)

10.0 Km (circular)

Desnivell: ± 450 m

Durada: 4 h

SANT BARTOMEU

Sant Bartomeu del Grau (22/11/2016)

10.0 Km (circular)

Desnivell: ± 450 m

Durada: 4 h

ELS MUNTS

Sant Boi de Lluçanès (15/01/2017)

9.3 Km (circular)

Desnivell: ± 300 m

Durada: 3 h 30'

SANTA LLÚCIA

Sobremunt (15/02/2017)

4.5 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 75 m

Durada: 2 h

CASTELL DE LLUÇÀ

Lluçà (21/01/2018)

9.1 Km (circular)

Desnivell: ± 290 m

Durada: 3 h 30'

RIERA DE MERLÈS

Lluçà (05/07/2020)

7.2 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 130 m

Durada: 3 h

ITINERARI NYEROS I CADELLS

Olost (20/12/2020)

6.0 Km (circular)

Desnivell: ± 50 m

Durada: 2 h

PERAFITA - SANT MARTÍ D'ALBARS

Perafita - Sant Martí (20/12/2020)

9.3 Km (circular)

Desnivell: ± 220 m

Durada: 3 h 30'

RUTA DE LES EMBOSCADES

Olost (05/04/2021)

5.3 Km (circular)

Desnivell: ± 105 m

Durada: 2 h

Ruta de les Emboscades

Passeig agradable al voltant d’Olost, tot passant per dues grans masies (la Rovira i la Riera), per descobrir indrets antigament freqüentats per bandolers.

AMB SOL

Només tenim temps de fer una matinal curteta. Com que des de fa temps tenim pendent anar al Lluçanès un dia que faci sol (per una raó a una altra les anteriors sempre hi hem anat en dies grisos), ens decidim per l’itinerari de les Emboscades d’Olost.

Sortim de l’Espai Perot Rocaguinarda (que esperem visitar un dia o altre). De fet el nom de la ruta ve d’aquí, ja que està pensada per imaginar les emboscades que protagonitzaven les quadrilles de bandolers al Lluçanès.

És un passeig agradable pel paisatge en mosaic típic de la zona, que combina camps de conreu de cereals i colza, amb taques de rouredes o pinedes secundàries de pi roig. El més destacable de la ruta són les dues grans i boniques masies que ens trobarem pel camí: la Rovira i la Riera.

En general ben senyalitzada, al tram que convindria més segurament hi faltaria algun pal, el que fa que fem una mica de volta de més (uns pocs metres). Tot i això, de seguida trobem la font de Malany que, com diu la Clara, és un “timo”. Només en queda la placa de pedra amb el seu nom gravat allà on devia ser. El seu principal interès és que era, diuen, un lloc freqüentat pels bandolers. A sobre, està en una pollancreda que ha estat talada recentment.

Primavera, en agrada anar escoltant pel camí el cant de puputs i cucuts (entre altres).


Fitxa Tècnica

Data: 05/04/2021

Kilòmetres: 5.3

Desnivell: ± 105 m.

Durada: 2 h (amb parades).

Circular: Si. Inici a Olost (davant l'església o al Centre Rocaguinarda).

Dificultat: baixa.

Ressenya

Bona part senyalitzada, falten pals en algun punt on caldrien. És recomanable, llavors, portar una bona ressenya, mapa i/o TRACK Wikiloc.

Tot el recorregut està, en general, força ben indicat amb pals indicadors. Només cal prestar atenció passat el Molí de la Riera, primer quan després de passar per un prat (o camp), acabar girant a l’esquerra per trobar una pista (que seguirem cap a la dreta) i, poc més endavant, quan la pista s’enfila cap a un cap (darrera una fàbrica) no acabar d’arribar a dalt i desciar-nos abans per un sender a la dreta.


Fotos

Perafita - Sant Martí d'Albars

Caminada que ens permetrà conèixer els petits i bonics nuclis de Perafita i Sant Martí d’Albars, tot passant pel típic paisatge en mosaic del Lluçanès, els seus masos i molins i el bell pont romànic de Sant Martí.

POBLES

Sortim de Perafita tot fent una volta per aquest petit i bonic poble, i passant per la seva església, Sant Pere, refeta al segle XVIII amb estil barroc.

Està núvol, tot i que no amenaça pluja (i no plourà), fa molt fred, ens mourem entre 0º i 1º tota la caminada. Caminem pel paisatge més típic del Lluçanès, un mosaic de boscos (avui rouredes) i camps de cultiu, en general de cereals. De tant en tant també veiem algun bonic mas.

Travessem la riera Gavarresa a l’alçada de l’imponent Molinot de Dalt, del segle XVII. Poc més endavant, davant del Molinot de Baix, deixem enrere una xemeneia que sembla al mig de no res. És el Vapor o xemeneia del Molinot Xic, del segle XIX (veiem les seves ruïnes una mica més avall). Es tracta d'una ampliació que va fer el molí a finals del segle XIX per a poder moldre amb la força del vapor. En aquest tram el camí es desdibuixa una mica, però gràcies al track l’anem fent sense problemes.

Just abans d’arribar a Sant Martí passem pel costat de la gran Torre del Baró, construïda probablement entre finals del segle XIX i principis del segle XX, un edifici de reminiscències modernistes que havia d’estar format per quatre torres als seus extrems i un edifici central amb pati interior, del que només se'n va construir una petita part. Molt a prop hi ha l'església de Sant Martí d'Albars, barroca, del segle XVIII, amb la rectoria adossada i alguns masos que formen un llogarret.

Continuem el camí i passem pel Pont medieval, o romànic, de Sant Martí. És un bell i robust pont d’uns vint-i-cinc metres de llarg. Era el pas de la Gavarresa en l’antic camí entre Sant Martí d’Albars i Perafita (també antic camí ral a Vic o Camí de la Cendra, ja que per aquí es transportava la cendra de les carboneres locals a les adoberies de Vic).

Pugem de manera suau, tal i com hem baixat, ara entre ramats de vaques. L’últim kilòmetre el fem pel costat de la carretera, no ens fa gaire gràcia, però almenys no està gaire transitada. Arribant acabem de fer la volta per Perafita, gaudint de bones vistes al Lluçanès i les muntanyes que l’envolten. Pugem al cotxe i aprofitem per dinar, al menys, més calentets que a fora on no ens hem vist en cor de fer-ho.


Fitxa Tècnica

Data: 02/01/2021

Kilòmetres: 9.3

Desnivell: ± 220 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Circular: no. Inici a la Plaça Major de Perafita (també es pot començar a Sant Martí d'Albars).

Dificultat: baixa.

Ressenya

No senyalitzada. En algun tram es passa per camins que no apareixen al mapa de l’ICGC o estan poc definits. Almenys per fer-la com la vam fer nosaltres, doncs, cal TRACK Wikiloc.


Fotos

Itinerari Nyerros i Cadells d'Olost

El Lluçanès és terra de bruixes i bandolers. En aquesta ruta passarem per indrets que ens faran reviure les llegendes que parlen de les seves lluites constants entre Nyerros i Cadells.

TERRA DE BANDOLERS

Confinats comarcalment decidim fer una excursió pel Lluçanès, ja que així sembla que canviem una mica més de paisatge. Ens decantem per Olost. En preveiem fer una altra, però un cop al poble, com que la Clara no està del tot bé i el temps no acompanya gaire, deixem la més llarga per un altre dia (on, de passada, si podem visitarem l’espai Rocaguinarda), per fer-ne una de més curta (i anar a dinar a casa d’hora i tranquil·lament).

Dels tres itineraris possibles al voltant del poble, farem el dels Nyerros i Cadells, tot passant per indrets on, segons les llegendes, es van enfrontar aquest dos bàndols. Nyerros i Cadells eren els dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana de finals del segle XIII fins a mitjans del segle XVII, mantenint lluites constants que van tenir la màxima virulència en el primer terç del segle XVII. Rocaguinarda, el mític bandoler, va viure en aquesta època, era Nyerro i era nascut a la veïna població d’Oristà.

Comencem fent una volta pel poble, on destaca especialment l’actual església de Santa Maria,  neoclàssica, de finals del segle XVIII. Té un aspecte únic i particular, gràcies als seus dos campanars idèntics (de torre octogonal i coronats amb balustrada). Segons la llegenda, una família propietària d’Olost, després d’anys sense poder tenir descendència, va prometre que pagaria un campanar si la Mare de Déu de l’Assumpta els ajudava a tenir un fill... i van tenir bessons.

Sortim del poble passant pel Raval d’Olost, amb algunes cases antigues ben conservades, per arribar, al cap de poc, al castell d’Olost. Xoca trobar-lo en una fondalada, en una situació ben poc estratègica. Originari del segle XI va començar sent una torre de vigilància, per acabar convertint-se en un castell al qual si li van afegir diferents dependències. Mai, però, va ser una fortalesa de defensa, sinó més aviat una residència senyorial. Actualment de l'edifici antic només se'n conserva la torre i la capella gòtica i, segurament, el seu aspecte imponent.

El camí continua al costat del bosc de ribera a tocar del Torrent d’Olost, passa pel Pla de l’Estany i fa una volta per camins de carro fins al Pla de la Senyora, ja una altra vegada en direcció al nucli poble. El paisatge predominant és agrícola, amb camps de cereals, ara amb el seu aspecte hivernal. Pel camí gaudim, també, de bones vistes al Lluçanès, si bé avui no fa el millor dia per apreciar-les com cal (està ennuvolat).


Fitxa Tècnica

Data: 20/12/2020

Kilòmetres: 6.0

Desnivell: ± 50 m.

Durada: 2 h (amb parades).

Circular: no. Inici a la Plaça de l'Església (o a l'Espai Rocaguinarda).

Dificultat: baixa.

Ressenya

Senyalitzada amb pals indicadors i marques especifiques de la ruta (només cal seguir-les). Tot i això, com en qualsevol caminada, sempre és recomanable portar mapa i/o TRACK Wikiloc.

Ben senyalitzada, pràcticament l’únic punt on haurem d’estar més al cas és abans d’arribar a mas d’Olorins, al costat de la riera d’Olost, on és deixa la pista principal per girar a la dreta per una altra pista.


Fotos

Riera de Merlès

Passeig agradable al costat de la bonica riera de Merlès, tot visitant alguns dels seus gorgs i salts d’aigua. Massificada pels banyistes actualment a causa de la COVID s’ha prohibit el bany (i tant de bo després també).

GANES DE TROBAR-NOS

Primera caminada de grup post-confinament. Planera i fàcil hi ha ganes de trobar-se i sortir. Serem una vintena, inclosos alguns que han vingut a última hora sense avisar. Just al límit de les restriccions.

Tot i la recent prohibició de banyar-s’hi hi ha força gent. La majoria amb la intenció de saltar-se-la, tot i la informació que donen a l’entrada i els controls que hi fan els rurals, amb passada d’helicòpter inclosa. Nosaltres també ens quedarem amb les ganes, però venim a caminar i gaudir de gorgues i salts sense “domingueros” també serà un plaer.

Anem per la pista que passa al costat de la riera, que porta força aigua encara. Ens anem desviant als diferents camins que semblen que van al riu, per anar descobrint diferents gorgs i petits salts d’aigua mentre ens anem posant al dia després de tant de temps sense veure’ns (a vegades fins i tot sembla que hi ha més ganes de xerrar que de contemplar el riu).

Arribem a l’entrada del càmping, on hi el tram més bonic, per girar per on hem vingut. La veritat és que la riera és bonica (i val la pena), però no tan espectacular com poden ser altres (o aquesta mateixa, força més amunt).

Per allargar una mica la caminada ens arribem a Sant Climent de la Riba, una modesta ermita d’origen romànic, tot i que modificada posteriorment. Val la pena, també, per les vistes a la zona. Ho aprofitem per dinar.

Per acabar de gaudir de la companyia i el bon dia que fa, fem el got al pont de Sant Cristòfol, amb totes les precaucions possibles. Abans de marxar, res de petons ni abraçades... però almenys ens hem pogut trobar.


Fitxa Tècnica

Data: 05/07/2020

Kilòmetres: 7.2

Desnivell: ± 130 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Circular: no. Inici al Pont de les Heures.

Dificultat: baixa.

Ressenya

No senyalitzada, però d'orientació molt fàcil. Sempre és aconsellable, però, portar mapa i/o TRACK Wikiloc.

Del pont de les Heures només cal seguir la pista forestal que va al costat del riu, desviant-nos als diferents corriols que van portant a gorgues i salts d'aigua. Un cop arribem al càmping reculem pel mateix camí.

Per anar a Sant Andreu de la Riba, de tornada, només cal girar a l'esquerra per la pista que hi ha abans del pont. En la següent cruïlla, girar a l'esquerra, amunt pel mig d'un camps, i anar seguint aquesta pista.

La riera està freqüentada per banyistes, tot i que s'ha prohibit el bany per la COVID... i tant de bo continuï, o almenys es reguli, ja que estava molt massificada.


Fotos

Castell de Lluçà

Bella i complerta caminada pels suaus relleus del Lluçanès. Pel camí gaudirem del romànic de Santa Maria i Sant Vicenç, el pantà de Garet i grans vistes des del castell de Lluçà.

PLA B

La primera idea era fer raquetes de neu, però passem al pla B. De la llista de caminades pendents, és l’última que hi hem afegit (bé, almenys és a la llista, que el més normal és mirar la llista i acabar-ne fent una altra).

Comencem al Monestir de Santa Maria de Lluçà i aprofitem per visitar-lo. Aquest és un dels edificis històrics més notables del Lluçanès, romànic tot i que amb modificacions posteriors, destaca el seu claustre. La seva visita val la pena.

De seguida comencem a caminar per un paisatge en mosaic que combina camps i masies amb rouredes, que avui fan olor a bolets i tardor.

De seguida passem per una alzina monumental i ens desviem cap a la Balma de la Font dels Bous. La balma és relativament gran, però el que la fa especial és la seva font, que en realitat és un degotall que ha acabat tocant a terra. Unes teules en recullen l’aigua que va caient.

Deixem un parell de grans masies i continuem per pistes forestals, avui fixant-nos en les petjades que trobem marcades al terra. En agrada trobar-ne de teixó, i també de senglar, llàstima que no portem el guix per fer-ne motlles.

Després de fer una bona volta passem per la bonica masia del Castell, deixem la pista i ens enfilem fins al castell de Lluçà. Abans passem per Sant Vicenç, la seva església romànica, del segle XI, és una de les poques que es conserva a Catalunya de planta circular.

Un cop vista ens acabem d’enfilar a les restes del castell de Lluçà que, d’origen medieval, dóna nom a la comarca. Avui no fa un gran dia i més aviat està tapat, tot i això les vistes valen molt la pena i en un dia clar han de ser impressionants.

Baixem i per allargar una mica la caminada fem la volta pel pantà i el torrent de Garet, d’interès natural , especialment per als amfibis (i també per als ocells aquàtics). Per l’hora, i el dia, el pantà fa uns reflexes encisadors.

Un cop vist en poca estona arribem al cotxe, i cap a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 21/01/2018

Kilòmetres: 9.1 

Desnivell: ± 290 m.

Durada: 3 h 30'(amb parades).

Circular: sí. Inici al Monestir de Santa Maria de Lluçà.

Dificultat: baixa.

Ressenya

No senyalitzada, cal ressenya i/o mapa (es fa per pistes forestals) i/o TRACK Wikiloc, tot i que una bona part coincideix amb un GR i una altra amb la Ruta del pantà de Garet, senyalitzada amb pals indicadors (no és d'orientació dificil).

Nota: es pot fer una ruta més curta pujant directament des del Monestir (que es pot complementar amb la ruta al Pantà de Garet).


Fotos

Santa Llúcia de Sobremunt

Caminada curta però bonica fins a Santa Llúcia, bonica ermita i gran mirador d’Osona, el Lluçanès, el Berguedà i més enllà (molt recomanable i fàcil d’allargar anant fins a Sant Martí Xic.

BOIRA

Avui toca una d’aquelles matinals que faig ara, tot sovint, prop de casa, per ser-hi a dinar. No fa un gran dia, però confio que la boira s’acabi aixecant del tot i surti el sol.

Començo a caminar a les deu al collet de Sant Martí, tot seguint les marques del GR que m’acompanyaran tot el camí.

De seguida passo per la bonica Font de Can Quelet, entre pinedes secundàries de pi roig (per sort no som a la tardor i no em puc posar a buscar bolets).

En poca estona més arribo al principal objectiu del dia: Santa Llúcia de Sobremunt, una bonica ermita romànica, tot i que amb força modificacions posteriors. La boira alta, però, no ha marxat i les vistes, que s’endevinen fantàstiques, en prou feines es deixen veure.

Continuo amb la idea d’arribar a sant Martí Xic, seguint el GR (i tal i com poso al track). Com sempre, però, ara per una cosa, ara per una altra (com per exemple els fòssils de les roques passada l’ermita) em quedo ben lluny del meu segon objectiu. Decideixo recular i fer la caminada entre ermites un altra dia (que faci més bo), que segur que val molt la pena.

Així doncs, a dinar a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 15/02/2017

Kilòmetres: 4.5 

Desnivell: ± 75 m.

Durada: 2 h (amb parades).

Circular: no. Inici al collet de Sant Martí (venint de Sant Hipòlit a la dreta, uns metres abans del trencant a Sobremunt).

Dificultat: baixa.

Ressenya

Senyalitzada amb les marques vermelles i blanques del GR-3 (només cal seguir-les). Tot i això, com en tota caminada, sempre és aconsellable portar mapa i/o TRACK Wikiloc.

Nota: si la volem allargar una mica (fent uns 11 Km en total i sense molt desnivell) una molt bona alternativa és seguir el GR fins a Sant Martí Xic, un altre dels grans miradors de la Plana.


Fotos

Els Munts

Els Munts és una de les muntanyes més emblemàtiques del Lluçanès. Des d’aquest 100cims les vistes són magnífiques. A més, tot pujant, passarem pel Roure de la Senyora, un arbre monumental espectacular.

ROURE CENTENARI I VISTES

Avui serem 18 (inclosos dos que s’han apuntat a última hora, per sorpresa). Tot i això no tenim gaires problemes de “logística” i només comencem un quart més tard del previst (que tampoc passa gaire res, ja que en toca una de curta i planera).

La primera parada, després de fer una miqueta més de volta del compte, és al Roure de la Senyora. És un dels roures amb la capçada més gran de Catalunya (33 metres). Roure martinenc, monumental, té una alçada de 21 metres, i es creu que la seva edat podria ser d’uns 500 anys. El nom li vindria de la senyora Lotgarda de Perdals , que s’estimava molt aquest arbre i hi passava llargues estones a la seva ombra llegint o fent ganxet.

Tot seguint continuem pujant, suaument, per pistes i entre boscos, encara una mica enfarinats d’ahir (a les obagues). Cau alguna volva de neu, però prové del torb que bufa al Pirineu (fa sol i un bon dia, fred, però suportable).

Anem a bon ritme, sense entretenir-nos massa. De seguida arribem als Munts, un 100cims amb unes vistes espectaculars: al Lluçanès, el Berguedà, Osona i el Ripollès (i això que avui els Pirineus estan tapats per les nevades). Un cop hem gaudit de les vistes visitem el santuari dels Munts, església construïda en diferents èpoques, que guarda la patrona del Lluçanès (una talla romànica). Ho aprofitem per refer-nos del fred al bar-restaurant del costat.

La baixada la fem per una altra banda, una mica més llarga, però també entre boscos i algun camp. Com que anem d’hora improvisem una mica però no ens surt bé, només aconseguim fer una mica més volta (no surt al track).

En aquest tipus de caminades no saps mai com anirà, a vegades s’allarguen molt incomprensiblement, d’altres passa el contrari... avui hem anat molt ràpid i dinem, al sol, sota el Roure de la Senyora. Tot seguit, cafè i sobretaula a Sant Boi i cap a casa. Satisfets, curta però ha valgut la pena.


Fitxa Tècnica

Data: 15/01/2017

Kilòmetres: 9.3 

Desnivell: ± 300 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Circular: sí.

Dificultat: baixa.

Veure, també, caminada des de Sora

Participants: la Rosa, l'Enric, en Pep, la Maite (x2), l'Àngels (x2), en Ramon, en Josep, la Mari, en Joan, en Quim, la Laura, la Marta, la Gemma, l'Estel, la Clara i jo.

Ressenya

Parcialment senyalitzada. D’orientació fàcil, però, sempre és recomanable portar un mapa (pot ser senzill) i/o TRACK Wikiloc, ja que en alguna cruïlla ens podem despistar.

Sortint de Sant Boi hem d'anar en direcció al Vilar (un gran mas que es veu de seguida) i el Roure de la Senyora. A partir d'aquí només cal seguir les marques blanques i vermelles del GR-3. Si no ens volem complicar podem tornar pel mateix camí.

L'alternativa per fer-la circular, però, és fàcil. Dels Munts reculem per on hem vingut i un cop deixem l'asfalt, a la primera bifurcació de pistes cal anar per la de l'esquerra. A partir d'aquí només cal seguir sempre per la pista principal.


Fotos

Sender de Sant Bartomeu (PR-223 Sud)

A cavall de la Plana de Vic i el Lluçanès, el sender baixa en paral·lel a la riera de Sant Bartomeu, per tornar-se a enfilar al costat de la riera de Llobateres. Per un camí agradable, arribarem a la principal atractiu d’aquesta caminada: les Baumes i els Salts del Molí.

FANG, BOLETS I UN CABIROL.

Surto de Sant Bartomeu a quarts d’onze, en principi només són dotze kilòmetres hi hauria de ser a dinar a casa.

El Sender baixa en paral·lel a la riera de Sant Bartomeu, tot passant pel mas la Vall. Pel camí, algunes roques carregades de fòssils (que no tornaré a trobar més endavant). També quatre llengües bovines i tres fredelucs, que no puc deixar de collir.

Poc després el camí es torna a enfilar una mica, per passar per la Solana, un mas enrunat, i tornar a baixar mica en mica, tot passant encimbellada per alguns terrers de margues grises, típics de la Plana.

A l’alçada del pantà deixem la riera de Sant Bartomeu i comencem a seguir la Riera de Llobateres. El camí s’enfila i torna a baixar per passar just al costat de la riera un parell de vegades. El sender és molt agradable... però avui, com bona part de la resta de camins, està molt enfangat i és de mal fer (fins al punt que al final m’arriba a fastiguejar i tot). Aquí, a més dels que ja havia trobat, trobo un bon grapat de rossinyoles de pi (o camagrocs). N’omplo una bosa, tot una sorpresa inesperada (a aquestes alçades de desembre ja no esperava trobar-ne cap). Entre una cosa i una altre m’hi entretinc una bona estona... massa (i això només collint els del costat del camí).

Quan el camí s’enfila per tercera vegada, cap al final de la pujada veig un pal indicador que posa a “les Baumes”. La curiositat em perd i decideixo anar-hi. Per sort. El camí porta a les Baumes, grans i espectaculars, però també als dos bonics Salts del Molí (segurament el millor de la caminada). El primer m’haig de conformar a veure’l des de dalt (i no tornaré a baixar perquè començo a anar tard). Al segon, més modest, m’hi estic una bona estona, voltant-lo per totes bandes. No entenc com és que estan indicats als pals senyalitzadors que he anat trobant i no al trencall que hi porta.

Torno al PR i continuo pujant fins al molí que dona nom als salts (lamentablement abandonat). Aquí segona sorpresa del dia: un cabirol és deixa veure bé una bona estona (i només fuig mentre m’hi intento acostar poc a poc, seguint pel camí).

Després, més fang i dues fonts que no sé veure o trobar, tot i que també estan indicades als pals indicadors. Pals amb algunes distàncies, que sigui dit de passada, potser s’haurien de revisar.

Arribo a Sant Bartomeu a mitja tarda, afamat (només havent menjat quatre nous i panses que portava de casualitat). No aprenc dels errors... ja m’ho diuen.


Fitxa Tècnica

Data: 22/12/2016

Kilòmetres: 12.1 

Desnivell: ± 310 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Circular: sí.

Dificultat: baixa.

Ressenya

Senyalitzada amb marques grogues i blanques (PR-223 sud). La senyalització en general és bona, tot i que en un parell o tres de punts el camí es desdibuixa una mica i les marques poden costar una mica de veure (en tot cas si fem gaire tros sense veure'n, és que ens hem equivocat). Tot i això, com en tota caminada, sempre és aconsellable portar mapa i/o TRACK Wikiloc.

Atenció! El Salt del Molí no està senyalitzat. En una pujada hem de deixar momentàniament el PR, quan trobem un pal indicador a les Baumes (cap a la dreta, de baixada). Un cop a baix, ens quedarà un primer salt d’aigua a la dreta, que veurem des de dalt (per veure'l des de baix, suposo, abans de la segona pujada forta hauríem de continuar pel costat de la riera, tot i que jo no recordo haver vist cap camí definit i, encara menys, senyalitzat). Tot seguit travessem la riera i ens enfilarem a les Baumes, per seguir-les per sota, cap a l'esquerra, fins a trobar un segon salt d’aigua.


Fotos

Puig Cornador i Santa Margarida

Caminada bonica fins al sostre del Lluçanes, el Puigdon, i el Puig Cornador (100 Cims). Boscos (amb bolets) i boniques vistes.

CAMINADA I BOLETS, EL QUE BUSCAVA

Avanço un dia la caminada, per les previsions del temps. Tot i que no sé ben bé que vaig a fer... si a caminar o a buscar bolets. Una prop, a Alpens, que a la tarda haig de ser a casa.

Començo a pujar a quarts d’onze... i em començo a entretenir. Els primers bolets: fredelucs i algun rovelló. Prous per anar mirant, però no suficients perquè deixi estar la caminada i em posi a buscar bolets directament.

Un cop a dalt la carena giro a l’esquerra. Vull arribar al Puigdon, el sostre del Lluçanès. Cobert d’arbres, les seves vistes no són massa bones (ni millors que les que veure després). Per sort, però, m’entretinc una bona estona collint rossinyoles de pi (camagrocs), de fet, fins que gairebé omplo una bossa i me’n canso.

Reculo i continuo per la carena. Des d’alguna clarina hi ha bones vistes, i les úniques que és poden veure cap a la banda del Ripollès. Boniques.

Tot parlant amb un ciclista arribo al Puig Cornador (més alt que l’anterior, però ja a les Lloses, el Ripollès), amb bones vistes (excepte a la banda del Ripollès, tapades pels arbres). Cap a l’altra banda, però, estan molt bé: el Lluçanès, Queralt, Montserrat, el Montseny, la Plana de Vic, Bellmunt i la serra de Milany. Ho aprofito per dinar.

Continuo per la carena fins a Santa Margarida de Vinyoles, situada més amunt de les ruïnes del castell (on no vaig), de fet, era la seva capella. L'edifici actual, però, és del 1854 (barroc i neoclàssic), construït amb motiu d'un vot popular fet durant una epidèmia de còlera (com es pot llegir en una placa a la porta). Les vistes són similars a les del Puig Cornador, millors cap a la serra de Milany però amb el Ripollès també tapat pels arbres.

Reculo una mica i començo la baixada, acabant d’omplir la bossa amb alguns fredelucs més. Feliç, la caminada és prou bonica i porto una bona menjada de bolets... el que buscava.


Fitxa Tècnica

Data: 31/10/2016

Kilòmetres: 10.0 

Desnivell: ± 450 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Circular: si (gairebé). Inici al Mas Torrats (també es podria començar a Alpens, seguint el GR).

Dificultat: baixa

Ressenya

Caminada senyalitzada amb diferents marques, irregulars (a vegades abundants, a vegades menys), tot i que fàcil. La ressenya de sota és orientativa i és recomanable acompanyar-la amb un mapa i/o TRACK Wikiloc.

De mas Torrats cal seguir el sender amb marques grogues que surt de darrere la casa, escollint sempre el més ample i fresat (excepte en una bifurcació al costat d'una pista, en què cal anar a la dreta).

Al collet de les Bruixes, un cop arribem a la carena, cal seguir el PR i/o les marques grogues a l'esquerra per arribar al Puigdon (no val massa la pena, l'únic interès és que és el cim més alt del Lluçanès).

Un cop vist el cim s'ha de recular ara, però, seguint sempre per la carena i sense deixar les marques de PR i/o grogues fins al Puig Cornador. Fet el cim continuem seguint les marques. Al següent coll trobarem un pal indicador i el GR (llavors tornarem aquí), però si volem anar a Santa Margarida cal continuar recte, per la carena i seguint el PR.

Un cop vista l'ermita reculem fins al coll, per començar a seguir el GR ja fins al final (a l'esquerra i avall).


Fotos

Prats de Lluçanès (PR-C 44 Nord)

Caminada planera, variada i molt bonica al voltant de Prats de Lluçanès. Gairebé sempre amb bones vistes, el camí passa per diverses ermites, fonts, masies i un parell de curiositats... com el Roc Foradat, on la bruixa Napa hi preparava els seus beuratges.

LLÀSTIMA QUE EL TEMPS NO ACABA D'ACOMPANYAR.

Torna a tocar una ben a prop de casa, però a una zona que tinc molt "abandonada", malgrat que sé que és bonica i val la pena. No em decebrà.

Avui organitza la ruta en Salvi, això vol dir passar per totes les ermites i fonts que puguem, a més de fer una caminada més llarga del que és habitual.

No fa molt bon dia, un gran núvol sembla que tapi únicament aquesta zona, per totes bandes es veu sol menys aquí. Les fotos no quedaran tan maques, però que hi farem. Comencem a caminar a quarts de deu.

El paisatge d'avui serà el típic del Lluçanès, un mosaic de camps i boscos mixtos de pins i roures (tot i que avui potser predominaran una mica més els camps). Una altra cosa que m'agrada d'aquesta altiplà suament ondulat és que de seguida que t'enfiles, per poc que sigui, tens bones vistes cap a una banda o altra. Avui ens acompanyaran pràcticament tot el camí. Al nord, les serralades berguedanes, avui tapades pels núvols, a l'oest la serralada transversal, del sud del Ripollès fins al Montseny,  al sud, Sant Llorenç del Munt i Montserrat.

La primera parada és ben aviat, a l'ermita de Sant Sebastià. Malgrat el seu origen romànic, l'edifici actual és del segle XIX. Les altres aniran seguint una darrere l'altre.

La Següent és a Sant Andreu de Llanars. Diuen, la joia arquitectònica de Prats. Romànica, del segle XII, està molt ben restaurada.

Per no recular, deixem les marques del PR per fer una drecera, fins a tornar-les a trobar una mica més endavant.

Poc després, la següent parada, al curiós Roc Foradat o de la Bruixa Napa. La llegenda diu que és aquí on preparava els seus beuratges. La realitat, però, és que es deia Maria Pujol i vivia a can Nap. Va ser la darrera persona executada a Catalunya com a bruixa (l'any 1767), acusada amb fonament o sense, de matar una nena de quatre anys i menjar-se-la.

Més endavant, una altra curiositat. La primera guerra carlina comença a Catalunya a Prats, quan el pradenc Joan Galceran va fer el primer crit a favor de Carles V. Des de la Cadira d'en Galceran, una roca amb aquesta forma (i amb símbol, possiblement fàl·lic, que ens passa per alt tot i ser ben visible), és diu que el general carlí dominava la batalla que va tenir lloc aquí.

Una mica més enllà, la petita ermita de Sant Pere del Grau. Poc més endavant, la Pedra Dreta, una fita dels camins de transhumància, i punt de reunió d'actes culturals del Llucanès.

Més avall la bonica bauma on es troba la Font de les Coves, amb una petita àrea de pícnic.

Encara una mica més avall, la bonica font de Marçal, ben a prop del mas Marçal i l'ermita de Sant Marçal, d'origen romànic tot i que l'edifici actual és del segle XVIII.

No surt al track (ni a l'explicació de la fitxa tècnica), la idea és continuar fins a Santa Creu de Jutglar. Deixem el PR però a mig fer comencen a caure quatre gotes i el dia sembla cada cop més gris. Ho deixem estar i ens enfilem fins al santuari de Lurdes, on retrobem les marques grogues i blanques.

El Santuari de Lurdes, a més d'un mirador excepcional, és una ermita del segle XIX. La primera dels Països Catalans dedicada a la Mare de Déu de Lurdes (la va fer construir un capellà que deia que s'havia curat al encomanar-se a la verge francesa).

D'aquí, ja gairebé som a prats, on encara farem tres parades més. La primera a la Mare de Déu de la Bona Sort, d'origen romànic l'edifici actual és del segle XVI. La Segona a les Tres Fonts, d'esquerra a dreta: el Cel, el Purgatori i l'Infern, del segle XVIII es diu que antigament la gent només agafava aigua de la primera, encara que hagués de fer cua. Finalment, una mica més avall, al bonic Safareig Públic, construït l'any 1911 per tenir un lloc més adequat per rentar la roba (abans és feia a la mateixa riera Merdinyol, just al costat, una mica més amunt).

Dinem, entrepans, a la Font, i cap a casa. No ha set tan llarga com volíem (tot i que a mi, ja m'està bé), però la caminada ha estat molt bé... i això que el dia no ha acabat d'acompanyar (ara que marxem, però, com sol passar, surt el sol i el cel gairebé queda ben blau en poca estona).


Fitxa Tècnica

Data: 28/12/2013

Kilòmetres: 12.5 

Desnivell: ± 300 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Circular: si. Inici al monument de la Trencadansa a Prats de Lluçanès (entre altres punts del poble).

Dificultat: baixa.

Participants: la Thaïs, en Salvi i jo.

Ressenya

Caminada senyalitzada amb marques grogues i blanques (PR-C 44), només cal seguir-les. Aquest PR té una longitud total d'uns 25 Km, però la seva forma de 8 fa que es pugui partir en dues de més curtes. Sempre és aconsellable, però, portar mapa i/o TRACK Wikiloc.

La caminada descrita aquí correspon a la part nord, més Sant Andreu de Llanars (fent una drecera per tornar a enllaçar amb el PR nord). Si no ens volem complicar la vida, o no portem mapa per fer aquesta drecera, només cal seguir el PR.


Fotos

Mas Rocaguinarda

Passejada fàcil i agradable fins al mas Rocaguinarda, on va néixer el mític bandoler. Una mica d'història tot passant per un paisatge en mosaic, cada cop més escàs.


TERRA DE BANDOLERS

Com que ahir no em vaig cansar prou, havent dinat (i després de la Formula 1) decideixo fer una caminadeta, curteta,  prop de casa i, si pot ser, planera. La que tinc més ganes de fer és la d’Oristà, estrenant una nova zona a descobrir: el Lluçanès (a veure si mica en mica en vaig fent alguna més).  

Surto del centre d’Orista ben bé a les tres de la tarda. Sense preses i com sempre amb la intenció d’entretenir-me buscant floretes (que poques, però alguna o altra trobaré). Tota la caminada passa per un paisatge en mosaic típic, que alterna camps, amb bonics masos (com els de la Quintana), amb pinedes i algun cingle. Un paisatge que s’ha perdut en bona part del país, afavorint l’extensió de les grans masses forestals, sense discontinuïtats. Això fa que, sovint, els incendis forestals siguin més difícil d’aturar i acabin tenint una gran extensió. Esperem que aquí es pugui anar mantenint.  

A mitja caminada arribo al mas Rocaguinarda, actualment en ruïnes. En aquest mas hi va néixer el mític bandoler: Perot Rocaguinarda, també conegut com a Perot lo Lladre. Al no ser l'hereu se'n va anar de casa a cercar fortuna i, per culpa d'un malentès, es va haver de fer bandoler, del bàndol dels Nyerros. Era un bon estrateg, hàbil i audaç, temut pels soldats i per l'autoritat, estimat pel poble i molt odiat pels seus nombrosos enemics. Posseïa uns excel·lents dots de líder i de comandament. Més enllà dels Països Catalans Rocaguinarda és considerat com a un dels grans bandolers populars europeus (i està citat, per exemple, al Quixot).

Una mica més enllà de la casa, amagat al cingle hi ha uns gravats a la roca. En un hi ha el nom d’en Perot Rocaguinarda. La llegenda diu que ho va fer ell mateix, i que les creus i altres símbols que hi ha gravats a la paret serien senyals que servien a la seva banda per comunicar-se, sense que les autoritats poguessin desxifrar els missatges.

Allargo l’excursió una mica, fins a l’Alzina de Pujalt, amb bones vistes al voltant (com en bona part del camí). A partir d’aquí comença la tornada, amb calma, les cames noten els 23 kilòmetres d’ahir i haig de fer alguna parada de tant en tant.


Fitxa Tècnica

Data: 14/04/2013

Kilòmetres: 11.8 

Desnivell: ± 350 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Circular: si (excepte una petita part al principi). Inici a la plaça Catalunya d'Oristà.

Dificultat: baixa

Ressenya

Senyalitzada amb pals indicadors (Xarxa de Senders del Lluçanès), més alguns pals amb fletxes. Sempre és aconsellable, però, portar mapa i/o TRACK Wikiloc.

Per anar als gravats només cal seguir les marques de pintura verda a partir del mas Rocaguinarda (estan mig esborrades, però en general encara es mantenen més o menys visibles).


Fotos