Vallvidrera - Tibidabo

(Barcelona, el Barcelonès)

Excursió agradable per camins molt ben senyalitzats, sempre pels boscos de la serra de Collserola, descobrint fonts, boniques vistes i altres racons prou interessants.  

PRIMERA DESCOBERTA  

I NOU "REPTE".

 Un cop acabats els camins de ronda, comencem l'any donant voltes a un nou "repte": fer una excursió a cada comarca catalana (potser incloent-hi la Catalunya Nord, també). No em marco temps, aquesta vegada també depèn d'altres factors (algunes comarques són prou lluny per haver-hi d'anar a passar un cap de setmana... o no per anar-hi a fer una caminada i tornar), i fer l'eix ara en obres fa una mica de mandra.

Cap a Barcelona, doncs, una comarca que en falta i amb l'objectiu, també, de caminar i descobrir una mica una serralada que no conec, Collserola. 

Comencem una mica tard, per arribar al Baixador de Vallvidrera fem alguna volteta de més (amb peatges inclosos), tot i que el camí tampoc és complicat  (a la propera m'ho miraré més bé).

La caminada passa per boscos bonics i, a vegades, prou frescos. Durant el recorregut anem trobant punts prou interessants, com les fons Vella, Joana o Budellera, la Vil·la Joana, on Jacint Verdaguer va passar els seus últims anys de vida.

Allarguem la caminada fins al turó del Puig, encara que no hi acabem d'arribar, i fins al Tibidabo i la torre de Collserola, que completen les boniques vistes que s'han deixat veure de tant en tant pel camí. Totes les cruïlles estan molt ben senyalitzades i és difícils perdre's (alguna fins i tot excessivament ). 

La última parada, més a prop del cotxe del que ens imaginàvem, és al pantà de Vallvidrera, una presa construïda al segle XIX (llavors una joia d'enginyeria hidràulica) per abastir la vil·la de Sarrià, amb la mina Grott, un túnel d'un quilòmetre i mig amb el mateix propòsit, actualment tancat). Actualment és un dels millors refugis d'amfibis de la serralada (i, també, d'altra fauna lligada a ambients aquàtics).   

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 07-01-2012

Quilòmetres: 12.

Desnivell 425 m.

Durada: 3 h.

Dificultat: baixa.

Circular: si.

No senyalitzada com a tal, cal una ressenya o track. A pràcticament totes les cruïlles, però, hi ha cartells (tenint doncs, els principals punts de referència ens podrem orientar).  TRACK Wikiloc

Inici al baixador de Vallvidrera (FF.CC de la Generalitat).    

Participants: en Salvi i jo.

Vall de Bell-lloc

(Palamós, el Baix Empordà)

Excursió agradable malgrat el càstig dels boscos de les Gavarres per les nevades del 2010 (ben visibles). Durant el recorregut hi ha punts interessants com els forns de cal Antoniet o la lloreda de la riera de Bell-lloc.  

CREMANT TORRONS  

PER BOSCOS CASTIGATS.

Després de la caminadeta per acabar els Camins de Ronda, aprofito la tarda per fer una excursió per les Gavarres (aprofitant, també, que hi sóc a prop). Estic de vacances i ho vull amortitzar.

Començo a caminar, doncs, a migdia. Hauré d'anar a un bon ritme, si no vull que se'm faci fosc a mig camí (... com trobo a faltar els dies llargs. Em consola pensar, però, que ara mica en mica ja es van allargant).

 De seguida em sorprèn l'efecte de les nevades sobre els pins, que aquí semblen més devastadors que en altres llocs. Tot i això, el camí és agradable i va passant per punts prou interessants, com el forn de rajols de mas Antoniet, la bonica font de Bell-lloc, les ruïnes del castell de Vilà-romà i la lloreda de la riera de Bell-lloc (un bosc de ribera relictual, tot i que sembla, sense conèixer l'aspecte que tenia anteriorment, que també ha quedat afectat per la nevada.

Em desvio, també, cap el cim de Montagut, des d'on hi ha unes bones vistes a Palamós i el seu voltant, semblants a les que hem trobaré baixant de Puig Cargol, un dels puigs més emblemàtics del massís.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 30-12-2011

Quilòmetres: 9.9.

Desnivell 525 m.

Durada: 3 h.

Dificultat: baixa.

Circular: si.

No senyalitzada com a tal, cal una ressenya (www.gavarres.cat), marques de PR (blanques i grogues) i SL (blanques i verdes) ens ajudaran durant tot el camí. TRACK Wikiloc

Inici a la fàbrica Hutchinson de Palamós.    

Participants: només jo.

Montnegre carener (SL-C 103)

(Sant Celoni, Vallès Oriental)

Excursió molt interessant pels boscos del Parc Natural del Montnegre (suredes, alzinars, castanyedes, avellanoses...). Especialment recomanable de la primavera fins a la tardor... i més, si hi ha bolets. 

BOLETS!!!!!!  

SENSE VOLER... NO SERÀ UNA TEMPORADA EN BLANC.

Després de 5 dies tancat a casa, que ja és mala sort tenir vacances i agafar un refredat d'aquells que hi van, una de facileta... que encara no estem del tot bé i ens hem de recuperar. Com sempre, no massa d'hora, però, en principi, per ser a casa per dinar.

Només sortir ens comencem a enfilar i trobem els primers carlets. Ja no podré deixar de mirar a banda i banda tota l'estona a veure si en veig algun més.

El camí passa sempre entre bonics boscos de diferents tipus, dominant els de fulla caduca, com rouredes, castanyedes o avellanoses. Puja fins al Puig Gros, un dels punts més alts del Montnegre, on trobem a faltar, a causa dels boscos, les vistes pròpies dels cims (només se n'endevina alguna, i perquè els arbres no tenen fulla).

 Després de mirar i buscar tot el camí, quan falta poc per arribar al cotxe, veiem algun carlet sota un marge. Hi baixem i en veiem uns quants més... i uns metres més enllà uns quants més... i així fins a omplir la bossa on duia l'esmorzar (reconvertida improvisadament). Al final, després de tres intents del tot fallits, i quan ja deixava la temporada per perduda, me n'he pogut treure les ganes!!!

L'esmorzar, que corre per dins la motxilla, al final es convertirà en mig dinar (anem més tard del que ens pensàvem, però cap dels dos té presa).

Arribant al cotxe, també, trobem les vistes que hem trobat a faltar al cim.

Tot i que potser no hem fet l'excursió a la millor època (segurament deu ser més maca a la primavera o a la tardor), ha valgut molt la pena... i potser encara hi tornarem algun dia, a buscar bolets.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 08-12-2011

Quilòmetres: 8.5.

Desnivell 475 m.

Durada: 3 h (amb parades, buscant bolets).

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Senyalitzada amb pals amb marques blanques i verdes (SL-C 103). En cas d'algun dubte, seguir el GR o el camí més ample. TRACK Wikiloc

Inici a Sant Martí de Montnegre.    

Participants: en Salvi i jo.

Ruta Megalítica de Roses

(Roses, l'Alt Empordà)

A més del diversos megàlits, entre ells el dolmen de la Creu de Corbatella (un dels més grans de Catalunya), la caminada destaca per la bellesa de la seva vegetació (brolles), les construccions de pedra seca i les vistes a la plana empordanesa i el Canigó.  

"ESTRENANT" COTXE  

...EL DEL MEU GERMÀ.

Feia anys que deia que me l'havia de canviar, però no trobava mai el moment (ni els diners). Ara, però, n'he tingut l'oportunitat, el meu germà s'ha canviat el seu i jo que quedaré el seu vell. Em sembla que trobaré a faltar el Frontera, hauré de vigilar més camins i ja no podré aparcar pujant per  les voreres... però podré saber a quina velocitat vaig i quan quilòmetres he fet (després d'anys amb el comptaquilòmetres espatllat). No podré obrir la porta del darrera de l'Ibiza... però serà millor que no poder tancar la del frontera (amb un cotxe tan vell ningú es molesta a robar-te, tampoc).

  Cap a Roses, doncs, tard i sol. Des de dijous estic una mica refredat i no estic del tot fi (per això no ho dic a ningú... vull anar al meu aire). Pel mateix motiu, una de curteta, per si un cas. Trio la ruta megalítica.

Entre brolles vaig recorrent una ruta esquitxada de diferents dolmens i menhirs, tots ells del neolític. En destaca el dolmen de la Creu d'en Corbatella, un dels més grans de Catalunya.

Un altre dels seus punts d'interès són les construccions de pedra seca, com les feixes, les tanques que delimiten camins i propietats i les antigues barraques de pastors i pagesos. 

A més, per si no n'hi hagués prou (i una sorpresa inesperada per mi), les vistes al golf de Roses, la plana empordanesa i el Canigó són molt boniques.

Un cop vistos gairebé tots els megàlits aprofito per dinar, tot contemplant les panoràmiques. Avui també he començat a caminar força tard.

 Acabo la caminada tardant menys del que em pensava, i encara molt millor del que m'imaginava. Aprofitant que sóc aquí, ho aprofitaré per treure'm una espineta que tenia clavada, acabar el camí de ronda de l'Almadrava fins a Roses.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 03-12-2011

Quilòmetres: 4.5.

Desnivell 200 m.

Durada: 2 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si (parcialment).

Més o menys senyalitzada amb pals amb fletxes vermelles i cartells. Cal un petit mapa o una ressenya ja que en algunes cruïlles de camins ens podem despistar. TRACK Wikiloc

Inici a la carretera de Roses a Cala Montjoi (també és pot començar al capdamunt de la urbanització els Grecs). Si es vol allargar una mica es pot començar a Roses i/o pujar al Puig Marés.    

Participants: només jo.

Ruta del Vedat i Ruta de l'Esquirol

(Teià - Premià de Dalt, el Maresme)

Caminada per les típiques pinedes del Maresme, amb fonts d'aigua fresca i boniques vistes a la Plana Litoral i el Barcelonès. Combinació de dues rutes diferents. 

DUES EXCURSIONS EN UNA

PINEDES I VISTES

A punt d'acabar el "repte" dels Camins de Ronda (només em falta un tram i el vull fer aviat), ja estic rumiant el proper... bé, de fet ja el tinc força pensat: 41 comarques, 41 caminades (ara, faltarà veure com ho aniré fent).

Potser per  això decideixo anar cap el Maresme, l'única de les comarques "properes" que em "falta" (encara que hi tinc més d'alguna caminada pendent).

 Comencem a caminar ni d'hora ni tard, cap a les 10, enfilant-nos de seguida muntanya amunt, tot i que de forma força suau. Aviat trobem les primeres fonts que, malgrat la sequera i la calor d'aquesta tardor continuen rajant (poquet, però rajant). En algunes, a les seves piques, també hi podem veure alguns capgrossos (la majoria d'amfibis es reprodueixen a la primavera, però moltes espècies, si les condicions són favorables, també ho poden fer a la tardor).

 De seguida arribem, també, al Sagrat Cor, des de hi ha unes boniques vistes cap al sud, amb Barcelona entre la calitja (llàstima! En un dia clar ha d'estar molt bé).

Poc després deixem el camí marcat de la ruta del vedat per anar a buscar, en 500 metres, la ruta de l'Esquirol. Canviem de vall i, també, una mica, de paisatge. A la primera hem caminat i caminarem més aviat entre brolles, en aquesta, per boniques pinedes de pi blanc. Les vistes també seran diferents, ara més cap a la plana litoral del Maresme.

Esmorzem a l'ermita de Sant Mateu.

Fent una mica més de volta del compte (ens hem saltat sense voler, ni sabent ben bé com, la font de Sant Mateu), tornem al camí que enllaça els dos senders per continuar la ruta del Vedat allà on l'hem deixat.

a partir d'aquí, ja tot baixada fins al cotxe, amb parada als bonics Rocs d'en Flores i refrescada a la font del Pericó, que fa una mica de calor. r. 

El castell sembla prou interessant, però està tancat i no es pot visitar. M'haig de conformar en veure'l des de fora.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 01-10-2011

Quilòmetres: 12.8.

Desnivell 650 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa-mitjana

Circular: si.

Senyalitzada amb pals amb marques blanques i verdes (ruta del Vedat com a SL-C 111 i la de l'Esquirol com a SL-C 112). EXCEPTE el tram d'unió entre camins. 2 possibilitats seguir la pista a l'esquerra just al costat del Sagrat Cor o la pista a l'esquerra que es troba passat el refugi del vedat). TRACK Wikiloc

Inici al Centre Cultural "la Unió" de Teià.  

Participants: en Salvi i jo.

La Morella

(Gavà - Begues, el Baix Llobregat)

Excursió imprescindible. D'interès paisatgístic (vistes espectaculars al baix Llobregat i Barcelona), geològic (arcs naturals i pedres de formes curioses), natural (amb brolles i garrigues amb margalló) i cultural (ermita de Bruguers i castell d'Eramprunyà). 

APROFITANT EL VIATGE

... I DE QUINA MANERA!

Al vespre haig d'anar a recollir el meu germà i la cunyada a l'aeroport. Tot i que m'hauré d'esperar força estona, decideixo aprofitar el viatge fent el turista i una caminada per la zona.

 Dino molt d'hora i marxo al migdia. Fa temps que tinc ganes d'anar-hi i avui tinc l'excusa perfecte. A més, suposo, entre el dia i l'hora que és tinc el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà... per mi sol!!! (home! ja m'agrada que no hi hagi gaire gent, però tant poca, fins i tot fa cosa i tot).

Una sèrie d'audiovisuals i una exposició, literalment al voltant de les mines, expliquen com es fa la recerca i et situen a la vida d'aquesta zona i les mines durant neolític, quan eren explotades. El recorregut continua, després, per una replica de les mines (les "de veritat" no es poden visitar).  M'hi estic gairebé dues hores, força més del que m'imaginava, però no tinc presa, estic sol i la visita val molt la pena.

  Torno a agafar el cotxe i cap a l'ermita de Bruguers. Només aparcar veig com una dona tira un paper a terra davant la seva filla, a jutjar pel cotxe que van, constato que tenir diners no vol dir tenir educació i molt menys intel·ligència (que, d'altre banda, és una cosa que ja sabia). Estic a punt de dir-li alguna cosa, però avui no tinc ganes de discutir-me (que segurament és el que passaria).

Començo a caminar a les quatre. Avui, més que mai, a ple sol. Al cap de ben poc arribo al curiós i  bonic arc natural de Brugers (tècnicament, un gran tafone, una roca de gres foradada a causa de l'erosió). Poc més amunt, una miqueta més amagat, una altre.

Arribo a dalt del castell d'Eramprunyà xop, com acabat de sortir de l'aigua, suat de dalt a baix... i això que només acabo de començar a caminar. 

El castell sembla prou interessant, però està tancat i no es pot visitar. M'haig de conformar en veure'l des de fora.

La caminada continua entre impenetrables brolles i màquies característiques del Parc Natural del Garraf. Hi destaca la presència del margalló, l'única palmera autòctona europea i que té, aquí, el seu límit més septentrional. Passo, també, del Garraf roig (de margues) al Garraf blanc (calcari). Tot caminant em fixo, avui i ves a saber per quin mecanisme subconscient, en els abocadors de les formigues, força nombroses (que treuen del formiguer totes aquelles restes no aprofitables, des de restes vegetals a formigues mortes).

Poc abans d'arribar al cim de la Morella la màquia es torna una mica menys espessa, deixant al descobert roques blanques amb formes boniques i curioses (llàstima que vaig una mica just de temps i no m'hi puc entretenir).

Des de dalt el cim les vistes milloren una mica les que ja he tingut durant el camí, molt boniques, especialment del Baix Llobregat, i que, en dies clars, han de ser espectaculars (avui hi ha calitxa).

Torno per on he vingut, hi ha la possibilitat de fer la ruta circular, si més no parcialment, però calculo que arribaré al cotxe poc abans de que es faci fosc i no me la vull jugar (i menys en un lloc que no conec). Fins ara he caminat absolutament sol, ara, a quarts de vuit, em començo a trobar més gent... que amb més bon criteri, s'han esperat que la calor afluixi per sortir a passejar.

D'aquí, cap a Castelldefels, on em volia banyar,però hi arribo de fosc i sol, em fa una mica de cosa, i m'haig de conformar amb la dutxa de la platja, que hi farem.

Lectura sota una farola del passeig marítim i a les dotze cap a l'aeroport.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 01-09-2011

Quilòmetres: 13.

Desnivell 370 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: no.

Senyalitzada, tram del GR-92. Marques vermelles i blanques. TRACK Wikiloc

Nota: el castell d'Eramprunyà només es pot visitar el segon diumenge de cada mes prèvia reserva al museu de Gavà o a la Unió Muntanyenca Eramprunyà.

Inici a l'ermita de Bruguers, carretera BV2041/C535 (Gavà).  

Participants: només jo.

Vall d'Olzinelles

(Sant Celoni, el Vallès Oriental)

Caminadeta fàcil i agradable per la vall d'Olzinelles, al Parc Natural del Montnegre-Corredor. Entre boscos i arbres monumentals, amb una mica de sort s'hi pot veure algun cabirol. Tot i que recomanable tot l'any, segurament la millor època per visitar-la és a la tardor, quan les platanedes monumentals perden les fulles. 

Clica sobre les imatges per veure-les més grans



PLATANEDES (I ESCORCES)



SANT ESTEVE D'OLZINELLES, PONT DE CAN PLANA I CAN DRAPER



ESPIADIMONIS I TORRENT D'OLZINELLES



BOLETS

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

BOSCOS I ARBRES MONUMENTALS

... AMB SORPRESA INCLOSA: CABIROLS!

Ahir va ser un dia molt trist per mi, però encara més per les persones que més m'estimo. Un dia en què una gran il·lusió es apagar, tant de bo, només de forma passatgera, de manera que, aviat, la puguem tornar a tenir.

Avui, més que mai, necessito desconnectar, fins i tot els meus problemes laborals en semblen insignificants, ben poca cosa (no tinc ni ganes de cagar-me en l'empresa on treballo... tot i que sospito que, des d'aquí, ja ho faré algun dia o altre).

  Torno als meus horaris habituals, i marxem a les 9 per començar a caminar cap a un quarts d'onze. Per sort, no he dormit gaire bé,

Pràcticament tota la caminada transcorre entre boscos, principalment rouredes, suredes i, en els racons més humits del fons de la vall, platanedes monumentals. És un passeig molt agradable, que fem a bon ritme però més tranquil que el de la setmana passada, encantant-nos amb algun espiadimonis o aturant-nos a contemplar els diversos arbres monumentals que anem trobant pel camí (sovint tan bonics com difícils de fotografiar, d'aquí que no hi hagi cap foto). El que hem crida més l'atenció, però, segurament és un dels que passa més desapercebut. La seva mida és ben discreta, només 9 metres, però molt considerable per un aladern fals, que normalment es troba en forma arbustiva i no en sol fer més de tres.

Ens sorprèn veure, per l'època de l'any, una gran quantitat de bolets (per desgràcia, cap de comestible). Ens sorprèn però no ens estranya, en un estiu que, almenys de moment, sembla més una primavera molt llarga o una tardor molt primerenca (a aquest ritme, recordarem aquest any com l'any sense estiu).

 Malgrat l'hora del dia i la xafogor que fa (sort del ventet i algun núvol que va passant) aquests boscos frondosos ens han guardat, també, al principi i al final de la caminada, una sorpresa una mica fugaç i  del tot inesperada: dos cabirols!!! Ostres, segurament si haguéssim anat amb la intenció o les ganes de veure'ls (com els isards la setmana passada), no els haguéssim ni vist ni sentit.

FITXA TÈCNICA 

Data: 06-08-11

Quilòmetres: 12.4.

Desnivell 300 m.

Durada: 3 h.

Dificultat: baixa

Circular: Si.

Senyalitzada amb pals amb marques blanques i verdes (el pou de glaç i els forns de pega no estan senyalitzats). A més d'això, encara que és difícil equivocar-se, en algun punt caldria millorar la senyalització (en cas de dubte cal seguir el camí principal). TRACK Wikiloc

Inici a Can Draper (o a Sant Esteve d'Olzinelles tal i com vam fer nosaltres).  

Participants: en Salvi i jo.

Rutes Prehistòriques de Céllecs

(La Roca / Vilanova del Vallès, El Vallès Oriental)

Amagats entre boscos mediterranis van apareixent diferents monuments megalítics, com la curiosa Roca Foradada o la bonica Pedra de les orenetes, a més d'alguns dolmens i altres curiositats. Val la pena, especialment, la primera part del recorregut, corresponent a la Ruta Prehistòrica 1.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans



RUTA PREHISTÒRICA 1: ROCA FORADADA





RUTA PREHISTÒRICA 1: PEDRA DE LES ORENETES



 

RUTA PREHISTÒRICA 1: PEDRA DE LES CREUS, PLAT DEL REI,  DOLMENS DE CAN GOL I DE CÉLLECS I SERRALADA LITORAL.



RUTA PREHISTÒRICA 2: DOLMEN DE CAN PLANES I FONT DE MANSA





INSECTES I XUCLAMEL

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

IMPROVISANT

DOLMENS I ROQUES CURIOSES.

Em llevo en ganes de caminar, dubtant per les previsions meteorològiques. Ja he descartat, d'entrada, les caminades en que el principal atractiu siguin les vistes. Surto al balcó i descarto, també, Pirineus, Prepirineus i Montseny. Em queden poques possibilitats i buscant per internet informació sobre una altra caminada, trobo la que aniré a fer avui... una en què el temps no "afecti" gaire.

Cap a la Roca del Vallès, doncs... i em surt força bé, aquí fa més sol i de moment no fa cara de què hagi de ploure (i a la motxilla sempre i porto un impermeable).

La primera part d l'itinerari que faré, la Ruta Prehistòrica 1, ressegueix la Zona Històrico-Arqueològica de Céllecs, excepcional per l'elevada concentració de monuments històrico-arqueòlogics (jaciments megalítics de fa més de 4000 anys).

El camí passa per bonics boscos mediterranis, amb una vegetació bastant típica, que vaig repassant tot recordant antigues classes de botànica de la Universitat (coneixements que, si bé ja tinc una mica rovellats, encara són prou acceptables).

Aquí, ran de costa, la primavera ja comença a donar pas a l'estiu, i m'entretinc menys amb flors i papallones, mentre vaig visitant els diferents monuments, que apareixen en l'ordre següent: 

- Dolmen de Can Gol II (2200-1800 AC), cista (dolmen típic) sense la pedra de coberta.

-  Roca Foradada de Can Gol, gran bloc granític foradat artificialment, que podria haver estat usat com a tomba.

- Pedra de les Orenetes, curiós i bonic gran bloc granític amb pintures rupestres.

- Pedra de les Creus, un altre bloc granític cobert per tot tipus de creus, algunes que podrien ser molt antigues. 

- Plat del Rei o del Moli. Bloc que té un buidat en forma de cassoleta circular.

- Dolmen de Céllecs o cabana del Moro. Cista (o dolmen Típic).

En tot cas, més informació a www.diba.cat

El sender segueix, llavors, cap al turó de Céllecs. Pel camí s'endevinen bones vistes a la Plana Vallesana i el Montseny, tot i que avui només es deixen veure entre bromes.

D'aquí enllaço amb la ruta Prehistòrica 2, ja sense el soroll de les motos del circuit de Montmeló (avui fan el Gran Premi i no he enganxat el transit d'entrada i de sortida per pura casualitat... de fet, sort que no m'ha vingut al cap fins que ja era a Granollers, si no, ves a saber on hauria anat a caminar).

Ho aprofito per fer el dinar. Dic fer perquè, per variar, em vaig oblidar de tallar el pa abans de posar-lo al congelador (quan el vaig comprar), i m'he hagut d'endur ganivet, els tomàquets, la tonyina i els embotits per separat.

La ruta prehistòrica 2, si bé també és bonica, no és tan interessant com la primera, tot i que també s'hi pot veure un dolmen, el de can Planes, i la Pedra de l'Escorpí, un conjunt de roques de grans dimensions que formen una petita cavitat.

Interessant, també, és la Font de la Mansa, en un racó ombrívol sembla més pròpia d'indrets de més alçada, i més si és beu la seva aigua fresquíssima.

Aquí hi tinc, també, una sorpresa inesperada, hi puc contemplar alguns capgrossos de tritó.

La caminada, afortunadament, acaba al fons de vall, ben plana entre horts i camps fins al cotxe... no he comptat bé els quilòmetres abans de marxar i n'he fet més dels que hem pensava.

FITXA TÈCNICA 

Data: 05-06-11

Quilòmetres: 17.4.

Desnivell 450 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Dificultat: mitjana

Circular: Si.

Combinació de caminades. Rutes Prehistòrica 1 pals amb marques blaves, Ruta Prehistòrica 2 pals amb marques roses, Enllaç entre rutes (tant per dalt com per baix), marques grogues i blanques del PR-C 36 (com tota la caminada). El tram més bonic, però, és el que correspon a la R.P.1. TRACK Wikiloc

Inici a la Urbanització la Pineda.

Participants: només jo.

Ruta Prehistòrica 1 

Data: 05-06-11

Quilòmetres: 10 (anar i tornar).

Desnivell 400 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: No.

Senyalitzada amb pals amb marques blaves.

Gorgues de Salenys

(Santa Cristina d'Aro / Llagostera, El Baix Empordà, la Selva)

Caminadeta fàcil per la riera de Salenys fins a les seves gorgues. Prop del mar, sovint la riera sembla fora de lloc, més pròpia de muntanyes més altes.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans





POU DE LES GOGUES I GORGUES DE SALENYS



RIERA DE SALENYS I FONT DE PANEDES



PAPALLONES I FLOR

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

MÉS AIGUA I MÉS BITXOS

TORNANT A LA NORMALITAT.

Com que la caminada d'ahir va ser curta, en decideixo fer una altre... per una altra riera i a a unes altres cascades, aquestes, però, tot i que sobre un mateix material, granit, ben diferents. A tocar del mar i al massís de les Gavarres.

Començo la caminada a la transitada Via Verda (algun dia l'hauré de fer), al pont de Salenys, tot passant per una pista innecessàriament ample en paral·lel a la riera. Tot i això, ja em començo a entretenir amb flors i papallones... i aranyes, abelles i altres insectes... que és primavera i torna a fer un dia sensacional, gairebé d'estiu (de fet, sort de la mica d'airet que fa, i que farà tota la caminada més agradable).

A l'antiga fàbrica embotelladora d'aigua de Salenys s'acaba la pista i continua el camí al costat de la riera... i si fins ara ja m'entretenia, ara encara ho faré més. De fet, entre ahir i avui, crec que estic batent tots els meus rècords de lentitud.

La primera gorga és el Pou de les Gogues (fades), estreta i profunda és una altre indret de llegenda (a les nits de lluna plena encara s'hi pot veure una goga que pentina la seva filla).

Grimpant i mig grimpant ressegueixo la riera passant pels diferents i bonics salts d'aigua de la riera... plena de cables de la via ferrada que hi ha i que, malgrat que sembla prou divertida (tot i la meva por a les alçades, aquesta crec que m'atreviria a fer-la), també s'ha de reconèixer que treu una mica d'encant al lloc (tot i que no deixa de valer la pena).

És en aquest tram, que torno a la normalitat i un dels meus peus acaba dins la riera... i encara sort, que l'altre estava mig ben plantat, que relliscant i fent equilibris, una mica més i acabo tot jo.

Arribo al cap de munt de les gorgues i m'entretinc en una bassa de la riera, mentre aprofito per dinar. En contemplo la seva abundant fauna, principalment de macroinvertebrats que, en aquest cas, i per la mena que són, indiquen una bona o molt bona qualitat ecològica de l'aigua.

Sovint per conèixer l'estat de les aigües i la seva qualitat només cal mirar quin són els seus "habitants" (quines espècies d'animals i plantes), gràcies a unes taules ja establertes pot ser relativament fàcil i ràpid.

D'aquí vaig fins a la Font de Panedes, que és picant i ferruginosa... o, dit d'una altra manera, és com llepar un ferro mentre et beus una gasosa esbravada... quina mania de provar-ho tot (i és que hi ha vegades que la curiositat no és del tot bona).

Des de la font, la idea inicial era anar a buscar el GR i així fer una caminada circular, però com que tampoc promet massa i l'anada m'ha agradat molt, decideixo tornar per on he vingut i, de passada, mirar de trobar la Font del Plat i les pedres vermelles de la riera, cosa que no aconseguiré.

FITXA TÈCNICA 

Data: 10-03-11

Quilòmetres: 5.5.

Desnivell 125 m.

Durada: 3 h (badant moltíssim, és pot fer en 2 h amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: No, però si pot fer si des de la font de Panedes es va a buscar el GR 92.

Senyalitzada amb cartells. Si és vol fer circular a la font de Panedes cal seguir la pista fins a trobar el GR 95 (marques blanques i vermelles).

Inici al camí de carro que hi ha just abans del càmping Ridaura, a la via de servei de l'autovia (entre Santa Cristina d'Aro i Llagostera).  TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

Sant Cristòfol del Bosc

(Llambilles, El Gironès)

Caminada fàcil, planera i agradable pels  ara malmesos boscos de les Gavarres. Pel camí ens acompanyarà la vegetació de ribera del Bugantó i pins i suros fins a l'ermita de Sant Cristòfol.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans



ERMITA I FONT DE SANT CRISTÒFOL DEL BOSC



FLORS I BOSCOS DE LES GAVARRES

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

PROVANT RESSENYES

PER LES GAVARRES.

Sol una altra vegada, aquest cop, però, perquè vull.

Vaig a "provar" unes ressenyes que he trobat per internet, amb algunes probabilitats d'acabar-me perdent.

A les Gavarres, que de tant passar-hi pel costat i veure-les de lluny amb el cotxe, ja tenia ganes de passejar-m'hi. Pendent des de fa temps deixo, però, les que semblen més maques per fer més endavant, amb qui s'apunti.

La caminada és agradable, curta i planera, fins a l'ermita de Sant Cristòfol del Bosc (amb una bonica zona de picnic). 

Passa pels ara malmesos boscos de les Gavarres. Realment les últimes nedaves i van fer força mal a molts arbres, especialment als pins (a com a mínim això sembla).

A la part baixa, al costat de camps i camins, força flors i algun insecte anuncien que la primavera ja és a prop.

Acabo la caminada sense perdre'm, "aprovant" les ressenyes (que espero anar fent en un futur, desitjant que les Gavarres deixin de ser un tema pendent... com tants d'altres (que em toqui la loteria no depèn de mi, però això si). 

FITXA TÈCNICA 

Data: 26-02-11

Quilòmetres: 6.5.

Desnivell 250 m.

Durada: 2 h (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: Si.

No, ressenya extreta de www.gavarres.cat. Tot i que es pot fer un recorregut pràcticament igual seguint els cartells i les marques del PR-C 191 (de fet, algun tram de la caminada coincideixen). TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

Dolmen de Pedra Gentil

(Vallgorguina, El Vallès Oriental)

Caminada agradable pel Parc Natural del Montnegre i el Corredor (i que tinc pendent de descobrir). El sender passa sempre per boscos mediterranis més o menys bonics, més o menys alterats, sovint amb boniques vistes al Montseny i al Vallès. A mig camí, el Dolmen de Pedra Gentil, de fa 4.000 anys i lloc de reunió de les bruixes de la costa.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans



VISTES AL MONTSENY



DOLMEN DE PEDRA GENTIL

 

SANTA EULÀLIA DE TAPIOLES

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

ESPERANT QUE ES FACIN BOLETS

I RECUPERANT LA FORMA.

Mentre no es facin bolets, o se'n facin pocs, continuo aprofitant per fer alguna caminada. Per recuperar una mica la forma física i per anar "provant" el genoll després d'una temporada, entre vacances i altres, molt relaxades en aquest sentit. Avui prop de casa, que al migdia fan Formula 1 i no me la vull perdre (... sempre he dit que sóc un ecologista atípic. M'agrada i no puc fer-hi res).

El sender puja suament sempre per boscos mediterranis, boscos mixtos amb una barreja d'arbres que a vegades és prou curiosa (al camí s'hi pot veure pi pinyer, pi pinastre, pi blanc, roure martinenc, alzina surera, alzina, castanyer...).

Sovint, també, amb boniques vistes al Montseny i al Vallès.

Gairebé just a mig camí hi ha el bonic dolmen de Pedra Gentil.

Segons www.diba.es (amb més informació d'aquesta ruta), és un dolmen de cambra simple de fa uns 4.000 anys. Els pescadors del Maresme deien, però, que era el lloc de trobada de les bruixes de la costa, on s'explicaven les seves malifetes... i si alguna no n'havia fet prous, la penjaven a la pedra superior del dolmen.

I sobre això i la seva vigència actual m'abstindré de fer cap comentari... de tots els que m'han passat pel cap.

Refaig forces i continuo caminant, desviant-me del camí per anar a veure l'església de Santa Eulàlia de Tapioles (a 5 minuts i sense pèrdua possible). Sempre entre boscos i amb vistes als voltants.

Arribo a baix content, toco fusta... però fa dues caminades que el genoll no em fa gens de mal i més d'un mes des de l'última punxada. Que ja era hora (a veure, però, que va passant, encara en fa una mica de por).

Un cop a baix, ignoro, amb certa tristesa, una parada de pollastres a l'ast que fan molt bona olor, i cap a casa.

FITXA TÈCNICA 

Data: 12-09-10

Quilòmetres: 7.

Desnivell 155 m.

Durada: 2 h 15'.

Dificultat: baixa

Circular: Si.

Ben senyalitzada com a Sender Local (SL-C71), marques verdes i blanques en fites (només cal fer atenció passat can Pradell, a pocs metres cal deixar la pista principal i agafar-ne una a l'esquerra, marcat amb un paper plastificat enganxat en un arbre). Inici a Vallgorguina. TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

Aiguamolls de l'Empordà

(Sant Pere Pescador / Castelló d'Empúries , l'Alt Empordà)

Una altra caminada "clàssica", al meu oasi de pau. Aquesta vegada, però, en bici per poder fer un bon grapat de quilòmetres. L'excursió ens va permetre contemplar els diferents ecosistemes del Parc, des de els boscos de ribera (al costat del Fluvià) fins als diferents tipus de llacunes. Una diversitat d'ambients que comporta, també, una gran diversitat de fauna. El mes de març, a més, probablement és un dels millors per observar-hi aus.

 

ILLA DE CARAMANY (EL FLUVIÀ), LLACUNA LLARGA, EL CORTALET I LA MUGA



MAS DEL MATAR



 

EN BICI (PEL CAMÍ)

FENT UNA MICA L'ANIMAL

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

EN BICI

... PER PODER-HO FER TOT

Als Aiguamolls. El meu oasi de pau particular. Avui però, amb amics i amb la intenció de veure'ls del tot. Una visita al complert en bicicleta.

Comencem, tard, a Sant Pere Pescador. Seguint les ribes del Fluvià passant per les reserva de Mig de Dos Rius i pel costar de l'illa d'en Caramany (Reserva Integral), on es poden contemplar els primers ambients característics del Parc Natural. Xiulant el "Verano asul", derrapant i amunt i avall... sense pensar en el que ens espera... i demà ja ho trobarem.

A la Reserva hi ha tres paisatges ben diferenciats. A les ribes del riu, un bosc de ribera amb freixes de fulla petita, oms, salzes o verns (a més de pollancres i plàtans). Més cap a l'interior, prats de dall rics en gramínies, lleguminoses i orquídies. Finalment, en algunes zones, canyissars amb canyís, bogues i balca.

D'aquí, passant per la Gola del Fluvià fins a les llacunes del parc Natural, més concorregudes i visitades.

Les llacunes de la Rogera, la Llarga, la Massona, la Fonda i d'en Turies, entre les desembocadures de la Muga i el Fluvià són ecosistemes de clara influència marina. Aigües salobroses poc profundes, ideals per a moltes espècies d'aus que troben aquí un lloc de cria, repòs en la migració o hibernació.

 Entre parades i paradetes, en prou feines hem fet 5 quilòmetres en 2 hores. A aquest ritme no acabem ni en pintura. Haurem d'accelerar una mica el ritme o no fer tantes parades... tot i que la propera serà ja per dinar, a l'estany Europa. Deixant enrere la gent i travessant més closes i alguns camps de conreu.

L'estany Europa és un estany artificial, construït per fer la depuració biològica de les aigües procedents de la depuració física i química de la depuradora d'Empuriabrava (els canyissars d'aquestes llacunes absorbeixen l'excés de nutrients de les aigües residuals depurades abans de tornar al medi, convertint-se també, en un ambient adequat per a moltes espècies d'aus).

Havent dinat, però, ja ens ho agafem amb una mica més de ganes i els quilòmetres cauen molt més ràpid que al matí. Travessem Empuriabrava (amb Santa Margarida, el desgraciat vestigi del que es podrien haver convertit tot els Aiguamolls) i les Closes i camps de la Rovina

Les closes són prats inundables envoltats de recs d escòrrec, sovint tancats per fileres d arbres de ribera.

D'aquí cap a Vilaüt, on, per desgràcia, no tindrem temps d'anar a l'Estany... tot i que si de fer una mica l'animal, jo, quedant una miqueta xop (el primer cop, perquè no m'avisen... tot i que el fet que tinguessin la càmera a punt m'hauria d'haver fet sospitar. I el segon, ja si, expressament i per poder fer bé les fotos... aprofitant que ja estava moll).

L'estany de Vilaüt és un estany amb aigües procedents de pluja i de rec, amb baix contingut amb sal i més interior. Tot i el seu aspecte, molt semblant a les llacunes salobroses, la seva flora i fauna és ben diferent.

És aquesta riquesa d'ambients, sovint tan semblants però tan diferents, el que explica la gran biodiversitat que es pot trobar en les zones humides com aquesta.

D'aquí un altre cop cap el Cortalet, resolts els problemes amb les bicis meva i de l'Isa (que ens obligaven a fer un sobreesforç, sense adonar-nos-en una bona estona), per refer el camí fins el Mas del Matar en Jordi i l'Isa (per tornar per carretera fins a Sant Pere), i per allà on hem vingut, l'Isa i jo... per arribar gairebé de fosc.

Cansats i amb el cul adolorit.

FITXA TÈCNICA 

Data: 20/03/2010

Quilòmetres: 39 (Aprox.), EN BICI

Desnivell: ± 50 m (aprox).

Durada: -

Circular: si

Dificultat: baixa

Senyalitzada amb cartells i, en part, marques blanques i  vermelles del GR (cal una bona ressenya). Hi ha opcions més curtes i molt més ben senyalitzades. TRACK Wikiloc

Inici a: Sant Pere Pescador (al costat del riu). Tot i que és pot fer des molts altres llocs (com el Cortalet, Castelló d'Empúries, Empuriabrava, Roses, etc)

Participants: L'Isa, en Jordi, l'Isa i jo.

El Montgrí i el Ter Vell

(Torroella de Montgrí, el Baix Empordà)

Caminada molt bonica i variada pel massís del Montgrí, primer pujant al seu castell (amb unes vistes impressionants), tot seguit per les dunes, garrigues i pinedes de la Muntanya Gran, després resseguint la Foradada i belles cales ran de mar (amb les Medes ben presents), per acabar pels Aiguamolls del Ter Vell i la fèrtil plana de la desembocadura del Ter... llàstima del genoll.

 

 

PUJANT AL CASTELL I CASTELL DEL MONTGRÍ



VISTES DES DEL CASTELL

 

CAMÍ (ENTRE EL CASTELL I LES CALES)

  

LA FORADADA



 CALA PEDROSA



PORT D'EN FALAGUER, PUNTA DE LES SALINES I PENYA-SEGATS

   

LA CALELLA, LES MEDES I CAP DE LA BARRA

 

EL TER VELL

 

BASSA DEL FRARE RAMON, SALICORNIAR, LA GOLA DEL TER I EL CASTELL

 

XICOIRA (?), NO IDENTIFICADA, FARIGOLA, NO IDENTIFICADA (X2)
MORRÓ (X2), LLETERESA, NO IDENTIFICADA I LLIRI BLAU



 FLOR I ESCARABATS

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

MOLT BONICA, PERÒ ETERNA

... PER CULPA DEL GENOLL

Començo a caminar a les 10, a l'hora que volia i havia calculat (una cosa que no sol passar gaire, sempre vaig tard). Sol una altra vegada, tot i que avui més aviat en tenia ganes... que per un dia que no estigui fent la "goma" per culpa de les fotos també està bé (i avui tinc ganes de fer-ne i entretenir-me, també). I ho faré, molt més del que m'imaginava, però no pas per gust.

Pujo al castell, però, relativament ràpid. D'entrada és l'única pujada una mica forta i així ja me la trec de sobre. Un cop a dalt ja m'encantaré més. El castell és bonic i les vistes, tot i que el dia està força encalitjat, impressionants (per tornar-hi un dia en que la visibilitat sigui bona).

El castell de Montgrí va ser construït entre el 1294 i el 1931, pel comte de Barcelona arrel d'una disputa amb el comte d'Empúries. De tendència oriental (difosa per Europa després de les croades), amb una planta rectangular i torres encastades a les muralles, no és va acabar mai (construint-se, només, els murs i les torres exteriors). Resolt el problema perd importància estratègica restant, únicament, com un símbol de la zona.

Baixo després fins a les Dunes, amb algun tram, tot i que curt, força picat i pedregós. Però entretenint-me tant com vull, buscant floretes i fotografiant-ne la meitat. Disfruto molt entre la garriga, tot contemplant abelleres, xicoires, lletereses, morrons, lliris, almesquins i moltes altres. Sense haver de córrer i sense patir per ningú (tot i que m'agrada caminar acompanyat, sol també té les seves avantatges... i avui les aprofito al màxim). picada. Dunes (explicar una mica). A més el dia és ideal, assoleiat, fins i tot fa una mica de caloreta, però que no es nota gràcies a la mica de vent que fa.

A les Dunes el camí és torna pla i amb més ombra. Travesso una bonica pineda amb una curiosa història.

En aquesta zona les sorres dipositades ple Fluvià, la Muga i el Ter, i transportades i apilonades per la tramuntana es hi van haver unes grans dunes mòbils. A finals del segle XIX ocupaven una superfície de 197 hectàrees i avançaven de 4 a 5 metres per any, causant diferents problemes socioeconòmics. És per aquest motiu que es van fixar. Una llarga obra d'enginyeria forestal va convertir les dunes en una pineda amb un aspecte absolutament  normal.   

Travessades les Dunes, em retrobo amb les garrigues, sempre badant, ara amb les flors, ara amb les papallones, ara amb algun escarabat o alguna abella.

 El camí, més o menys pla fins al trencant de cala Pedrosa. És baixant a la cala on comencen els problemes. El genoll dret, sense que recordi haver fet cal mal gest ni cap empuntagada destacable, em comença a fer mal. Vigilant una mica arribo a la cala, oblidant-me del dolor amb les vistes a la Foradada i la paradeta a la cala. Tot i això, em fa prou mal com per plantejar-me escurçar l'excursió.

De pla i pujant, però, gairebé no noto res. És per això que quan trobo un cartell que m'indica que hi ha un camí cap a la Calella, sense haver d'anar a l'Estartit i recular, tal i com em pensava, decideixo agafar-lo (és una mica més llarg, però és la part que hagués escurçat). I com me'n penediré, no pel camí, que és molt bonic, cales i penya-segats, amb les Medes gairebé sempre presents... sinó per les tres baixades que hauré de fer, primer fins al Port d'en Falaguer, després fins a la Calella i finalment fins a l'Estartit. El genoll, sempre a les baixades, em fa un mal terrible, tant que fins i tot trec els pals i haig de baixar molt a poc a poc i gairebé de costat (tot hi provocar les mirades d'estranyesa de la gent que hi ha a la Calella).

 A partir de l'Estartit el camí ja és pla. Ara, però, tot i que el dolor és suportable, el genoll ja em fa mal tota l'estona. Aprofito per dinar al Ter Vell, són quarts de 5 de la tarda, però no ho he volgut fer abans perquè no se'm refredi el genoll. Tot contemplant aquests aiguamolls em faig els entrepans... ahir em vaig descuidar de descongelar els embotits i el matí no hi havia manera de separar-los (tot cap a una bossa i ja els farem). També m'adono que m'he deixat l'oli (i la sal), però que hi farem, serà pa amb tomàquet... a seques.

El Ter Vell és l'antiga desembocadura del riu. Desviat a mitjans del segle XIX és va originar una llacuna litoral. Prop seu es conserven, també, altres interessants clapes d'aiguamolls, salicornars i dunes (salvats miraculosament de la urbanització), refugi de vida per a la amenaçada flora i fauna de les zones humides.

Començo a anar més tard del que comptava (tot i encantar-me), tot i això decideixo no escurçar la caminada... per tornar-me'n a penedir massa tard, una altra vegada. Camí de Torroella el dolor passa de suportable a insuportable i, ja gairebé cap al final, en inaguantable. Tant que tot i que el passeig a la vora del Ter és molt agradable, gairebé no faig ni una foto (cosa estranya tenint en compte que ja en porta més de 250). Tot i això l'acabo igualment i com puc, en part per no molestar a ningú, en part per amor propi. Estic 2 hores llargues a fer els últims 6 quilòmetre.

Arribo a Torruella després de 10 hores de camí, pràcticament resant perquè el genoll no em faci mal conduint (com afortunadament serà). Molt més tard del previst, sense temps d'anar a veure el futbol amb els amics, que hauré d'escoltar per la radio. Empat a zero amb l'Espanyol, tampoc em perdo res. Per sort, avui (no tinc res en contra), no sóc "pericu"... perquè si no em pensaria que els meus jugadors em prenen el pèl la resta de la temporada, i que mentre l'únic objectiu a la lliga sigui guanyar el Barça, estarem sempre com estem.

FITXA TÈCNICA 

Data: 17/04/2010

Quilòmetres: 26 (Aprox.), tot i que es pot escurçar, partir o fins i tot allargar gracies als diferents senders locals o de petit recorregut de la zona.

Desnivell: ± 750 m (aprox).

Durada: 10 h (primer badant molt i després "lesionat").

Circular: si

Dificultat: mitjana (millor un bon calçat).

Senyalitzada. com a GR-92 (marques blanques i vermelles) de Torroella de Montgrí al trencant de cala Pedrosa, indicat amb un cartell, del trencant a l'Estartit seguint un sender local (marques blanques i verdes), de l'Estartit a Torroella pel del PR-C 109 (marques blanques i grogues). Amb cartells a tot el recorregut. 

Inici a: Torroella de Montgrí (Plaça del Lledoner), dels molt possibles. TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

Puig de Cadiretes

(Tossa de Mar, La Selva)

Pensant que la primavera sempre arriba una mica abans a la costa que a l'interior, me'n vaig cap a Tossa de Mar amb l'objectiu de pujar el Puig de Cadiretes, tot contemplant flors i papallones. Les ganes, però, no poden amb la raó i m'hauré de conformar, únicament, en pujar al cim, això si, amb unes vistes espectaculars.

BUSCANT LA PRIMAVERA

... PERÒ NO L'HEM TROBAT

Si la primavera no acaba de venir, ves-hi tu. Per això decideixo anar a Cadiretes, a la costa... potser pecant d'optimisme (i més veien la nevada que està caient avui, dilluns, mentre escric això).

Sense floretes, ni papallones, ni gaire res per distreure'm agafo un bon ritme. La pujada és forteta, però d'aquelles que m'agraden, esglaonada... i també traïdora (quan no t'ho coneixes), quan sembla que arribes a dalt, encara falta una altra pujada (i així anar fent).

L'excursió, però, val la pena. Les vistes des del cim són impressionants. De Blanes a Castell d'Aro, passant pel Montseny, la plana gironina, els Pirineus i les Gavarres (en part també m'he decidit per venir aquí perquè la visibilitat avui era molt bona).

   A la baixada ja m'hi encanto una mica més, poc. En les zones més assoleiades, alguns romanís, caps d'ase i brucs comencen a florir, algunes sargantanes i dragons prenen el sol i una oreneta (una sola) vola a prop... la primavera encara no és aquí, però falta poc.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 07/03/2010

Quilòmetres: 12 (Aprox.).

Desnivell: ± 518 m.

Durada: 3 h 30' (Amb parades)

Dificultat: mitjana.

Circular: si

Ben senyalitzada amb pals (amb marques verdes) i senyals. Inici al Pla de Sant Martí. TRACK Wikiloc

Participants: jo.

Delta del Llobregat

(El Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat, el Baix Llobregat)

En una zona fortament poblada i entremig de tota mena d'infraestructures, la supervivència d'aquest espai ha estat gairebé un miracle. Ben condicionat, és un oasi excepcional al costat d'una gran ciutat com Barcelona, per la gent i per la fauna i la flora. Un ecosistema increïblement divers que veu pertorbada la seva pau, sovint, pel pas dels avions. Tot i això, la seva visita bé val la pena.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans


BASSA GRAN (DE CAN DIMONI)

ESTANY DEL REMOLAR 

MARESMA DE LES FILIPINES

MIRADOR DE CAL FRANCÈS (RIERA DE SANT CLIMENT I PLATJA DE VILADECANS)

TORRE DE CAL MALET I EL LLOBREGAT

 

 

ESTANY DE CAL TET

ESTANY DE CA L'ARANA I DESEMBOCADURA

CARRABINERS

SEMÀFOR

AVIONS

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

TOT ESTRENANT ELS PRISMÀTICS

AVIONS I MÉS AVIONS

Per estrenar prismàtics que em vaig comprar a Andorra a l'última sortida, decideixo anar al Delta del Llobregat, sol, que així em podré distreure l'estona que vulgui mirant ocells.

I havia estat, però fa molts anys, quan la zona estava encara en prou feines condicionada... i en tenia un mal record, a causa del molestos sorolls dels avions.

Ara, amb els camins molt ben marcats, decideixo recórrer tot el Parc i faig gairebé tots els itineraris:

Començo per les basses de Can Dimoni.

Em costa una mica trobar-les (sort que porto una mica de mapa), però al final ho faig. Estan molt mal indicades (per sort només em passarà aquí).

És una bassa enmig dels camps i horts del delta. El seu principal interès és que hi dormen esplugabous i martinets. Tot i que a l'hora que és ja no en veure cap, faig igualment el petit recorregut de 600 metres que porta fina a la Bassa gran... és que sempre ho haig de veure tot, la curiositat sempre en pot!

Torno a agafar el cotxe i vaig, ara si, cap a les zones més interessants. 

Començo els següent itinerari, a l'estany del Remolar, a on observo els primers ocells... i els primers avions. Molt a prop hi al final de la pista d'enlairament de l'Aeroport del Prat. Se senten bé, però afortunadament no són tan molestos com recordava, ves a saber perquè.

 Segueixo fins als dos aguaits de la maresma de les Filipines (més ocells), i torno cap al cotxe per després anar fins al mirador de Cal Francès, tot seguint la riera de Sant Climent, fins a la platja de Viladecans, amb unes dunes força ben conservades.

L'estany del Remolar és una antiga desembocadura del Llobregat, d'aquí la seva forma allargada i perpendicular a la costa. D'aigües salobroses, conjuntament amb la maresme de les les Filipines és un dels espais més importants i emblemàtics del Delta (per la diversitat d'ambients, fauna i flora que s'hi pot observar).

La Riera de Sant Climent va ser construïda recentment per facilitar el drenatge dels camps en períodes de pluja abundant.

A la platja de Viladecans, amb una longitud de 2.4 km, s'hi trobem comunitats vegetals de sols sorrencs. És un dels pocs exemples de platges naturals que queden a Catalunya.

Torno a agafar el cotxe i cap a l'altre banda de l'Aeroport. Si fins ara veia els avions enlairant-se, ara els veig aterrant... i des del primer Pàrquing, de molt a prop... fins i tot els hi faig alguna foto (... com a mínim si no és veuen gaires ocells, almenys et pot distreure mirant-los).

Aquí faré dos dels itineraris senyalitzats (tot i que es poden combinar i/o escurçar).

El primer fins a la nova desembocadura del Llobregat, passant pels estanys de Cal Tet i Ca l'Arana, amb torres i aguaits per contemplar el paisatge i afegir algun ocell més a la llista. El segon fins a l'antiga caserna dels carrabiners i el semàfor, vorejant el canal de i passant pel mirador de Cal Tet.

El tram final del riu Llobregat va ser desviat l'any 2004 per permetre l'ampliació del port de Barcelona, sent actualment un espai protegit. Amb dos grans elements, la llera del riu i una plana d'inundació capaç d'absorbir les riuades, la zona és un delta en miniatura.

L'estany de Cal Tet, amb 1 km de longitud i 2 m de profunditat màxima és l'estany del Delta amb més diversitat de plantes aquàtiques.

L'antigua caserna dels Carrabiners i el semàfor van tenir un paper important en el control del transit de vaixells i mercaderies a finals del segle XIX i principis del XX.

Al final la llista d'ocells no és massa gran, però sempre està bé, ja que són aus que normalment no veig prop de casa i, segurament, aquesta no és la millor època per veure'n una gran quantitat (això passa més cap a l'hivern) ni una gran diversitat (a la primavera o la tardor, quan passen molts migradors).

Avui, doncs, he vist cabussets, cabussons emplomallats, corb marins, bernats pescaires, martinets, esplugabous, oques vulgars, ànecs collverds, xarxets, polles d'aigua, polles blaves, fotges, fredelugues i un blauet (a més d'altres ocells, com mallerengues o pinsans, per exemple).

M'ha sorprès veure un bon grapat de cotorres i tortugues de Florida. Dues espècies invasores perjudicials pels nostres ecosistemes, que s'haurien d'eliminar (tot i que la solució sigui difícil ).

Bé, també m'he tret el mal record. Continua sent un espai humanitzat, però d'un alt valor ecològic que segurament pocs saben apreciar o valorar, a més d'estar molt ben condicionat per a la seva visita. I a tocar d'una gran citat com Barcelona... quantes altres ciutats no ho voldrien?

FITXA TÈCNICA 

Data: 30/10/2009

Quilòmetres: 12.8 Km (Suma de diversos itineraris). Itinerari Maresma de les Filipines (1.6 km), Cal Tet-Ca l'Arana (5.2 Km), Carabiners-Semàfor (4.6 Km) Basses de Can Dimoni (0.6 Km), Riera de Sant Climent (0.8 Km).

Desnivell: cap.

Circular: si (la majoria)

Dificultat: baixa

Itineraris senyalitzats amb cartells i totalment condicionats. Tot i que la visita és gratuïta alguns espais tenen horaris d'obertura. Per a més informació, també dels itineraris: www.deltallobregat.cat