Inici
Caminades
 Pirineu i Prepirineu
  Guilleries/Plana de Vic
 El Montseny
 Srld Prelitoral
 Prelitoral Gironí
 Litoral i Srld. Litoral
 Camins de Ronda
 Plana de Lleida
 Terres de l'Ebre


LITORAL I SERRALADA LITORAL
 EXCEPTE CAMINS DE RONDA de la Costa Brava

Amb un relleu sovint força accidentat, tot i que amb cims més aviat modestos, i un clima suau, temperat per la proximitat del mar, en aquesta zona es troben una gran varietat d'ambients, a més dels més biodiversos del nostre país.

Passejar pels aiguamolls, les brolles, les màquies, els garrigars, els alzinars o les suredes mediterrànies, sempre és un plaer.

...

La serralada Litoral inclou, de nord a sud, el Montgrí, les Gavarres, l'Ardenya, la Serra de Marina, el Montnegre, el Corredor, Sant Mateu, la Serra de la Conreria, Collserola i el Garraf.
 
Fotos de les excursions a: CATALUNYA NORD
  AIGUAMOLLS DEL LITORAL   Torre de Madeloc (29-07-2012)
  Aiguamolls de l'Empordà (31-03-2012)  EL MONTGRÍ
  Aiguamolls de l'Empordà (17-03-2010)   El Montgrí i el Ter Vell (17-04-2010)
  Delta del Llobregat (30-10-2009)  LES GAVARRES
SERRA DE RODES I CAP DE CREUS    Dolmens de Fitor (27-01-2013)  
  Mas Ventós, per la Coma d'Infern (16-12-12)   Mines de Mont-ras (27-01-2013) 
  Sant Pere de Rodes (04-03-2011)   Vall de Bell-lloc (30-12-11)
   Ruta Megalítica de Roses (03-12-2011)   Sant Cristòfol del Bosc (26-02-2011)
MONTNEGRE I EL CORREDOR   Gorgues de Salenys (10-04-2011)
  Dolmen de ca l'Arenes (06-12-2012)   COLLSEROLA
  Montnegre carener (SL-C 103) (08-12-2011)   Forat del Vent (02-03-2013)
  Vall d'Olzinelles (06-08-2011)   Vall de Gausac (05-01-2013)
  Dolmen de Pedra Gentil (12-09-2010)   Vallvidrera - Tibidabo (07-01-2012)
   SERRALADES DE MARINA I LITORAL  
  Castell de Burriac i Montcabres (24-02-13)    
  Puig Castellar (19-4-2012)   EL GARRAF
  Rutes del Vedat i de l'Esquirol (01-10-2011)   Santa Susanna (09-03-2013)
   Rutes Prehistòriques de Céllecs (05-06-11)   Pont de l'Arcada (09-03-2013)
 CADIRETES   Sitges - Vilanova i la Geltrú (03-02-2013) 
  Carcaixells d'en Dalmau (24-03-2013)    La Morella (01-09-2011)
  Puig de Cadiretes (07-03-2010)    
       

 Carcaixells d'en Dalmau 

(Santa Cristina d'Aro, el Baix Empordà)

Caminada bonica i divertida, no apte per gent amb vertigen o por a les alçades (tot i que jo la vaig fer). Tota una petita aventura pel camí equipat amb cadenes dels Carcaixells. Les vistes des d’aquest rocam i, especialment, el cim del Montclar són espectaculars.      

 


Clica sobre l
es imatges per veure-les més grans
 


SANTA MARIA DE SOLIUS



ROCA DELS MOROS





CASTELL DE SOLIUS



MENHIR DE CAN LLAURADOR I CAPELLA DELS CARCAIXELLS







ELS CARCAIXELLS (CAMÍ EQUIPAT)



ELS CARCAIXELLS (VISTES)



EL MONTCLAR



COVA SA TUNA



CONIELLS, LLIRI BLAU I ASARINA

RESEM??? 

NO ESCARMENTO

 

En menys d’una hora ens plantem a Solius. Sense córrer i trobant molt poc transit. L’espera per l’eix, els dies de cues o estones darrera camions, finalment, han valgut la pena.

El dia és núvol, tot i que de tant apareix alguna clariana (en principi, si ho fa, no ha de ploure fins a la tarda). De moment no fa cara de pluja, però per la caminada d’avui val més així.

 

Les primeres parades són ben aviat. A la Roca dels Moros, una “cova” excavada a la roca, d’origen incert, malgrat que el més probable és que sigui d’origen medieval i estigui relacionat amb el Castell, just al seu costat. Des de dalt les seves runes, hi ha unes bones vistes dels voltants.

Una mica més endavant passem, també, pel menhir de Can Llaurador.

 

El camí és ample i està ben marcat. Encara a la plana ens desviem pels Carcaixells i ens comencem a enfilar amb ganes. Just abans d’arribar-hi hi ha una capelleta... que tractant-se d’una via equipada amb cadenes i un pont penjant, no sé si és un bon senyal. Veient per on hem de pujar gairebé lamento ser ateu i no posar-me a resar (i ara mateix tampoc estic segur de recordar ben bé com anava el Para Nostre).

 

Sembla més del que realment és, encara que puja força, sempre puc anar agafat a una cadena i no ho passo gaire malament (si em veig més o menys segur puc controlar bastant bé la meva por a les alçades). Aquest primer tram és el més complicat, amb diferència. A partir d’aquí n’anirem trobant d’altres, però sempre més curts o menys verticals, però sempre ben equipats. Anirem pujant i baixant per diferents crestes. Divertit i una mini aventura.

Especialment espectacular és el Pont del Ginjoler (que es passa sota la responsabilitat de cadascú, tot i que sembla molt ferm i en molt bon estat).

Les vistes, a més, són força boniques.

 

Deixem enrere l’últim “carcaixell” i ens enfilem una mica més. Fins al Montclar. Un cim molt modest, 401 metres, però amb unes vistes espectaculars (i això que el dia està encalitjat i cada cop més ennuvolat). Ho aprofitem per dinar... jo, que no escarmento, una poma. Havíem de ser a dinar a casa, però som quarts de dues i en prou feines hem fet mitja caminada.

 

De baixada volem passar per les sitges del poblat ibèric de Plana Basarda, però no estan indicades... i ens quedem a escassament cinquanta metres de trobar-les. Ens sap greu, però comparat amb els poblats que hem vist últimament tampoc són gran cosa (qui no es consola és perquè no vol).

 

Ja només queda la baixada, amb bones vistes als Carcaixells i amb l’última parada del dia, a la cova de Sa Tuna, un altre forat excavat a la roca semblant al que ja hem vist (de possible origen neolític).

 

La primavera va arribant mica en mica. Tot i que no hem trobat tantes flors com ens hagués agradat, ja n'hi comença a haver alguna (més alguna oreneta, les primeres marcenques...). Ja falta molt poc!

 

 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades



    LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 24-03-2013

Quilòmetres: 11.0 (circular)

Desnivell: 575 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Dificultat: baixa

Nota: no apte per gent amb molta por a les alçades (tot i que jo en tinc i no ho he passat excessivament malament) i poc aconsellable amb nens petits, tot i que pels més grans pot ser tota una aventura).

Circular: si. Inici a Solius (Santa Cristina d'Aro), o can Llaurador (si no volem visitar el castell de Solius i la Roca dels Moros)

Als Carcaixells (i el Puig de Montclar) s'hi pot anar seguint primer les marques grogues del PR-102 fins enllaçar amb el Sender Local (marques blanques i verdes). A la zona hi ha una gran quantitat de camins per allargar o escurçar l'excursió a la nostra mida, tal i com vam fer nosaltres (alguns estan senyalitzats, però d'altres no). TRACK Wikiloc

Participants: en Salvi i jo.

 Santa Susanna

(Olesa de Bonesvalls i Avinyonet del Penedès, l'Alt Penedès)

Caminada pels paisatges més característics del massís del Garraf i la Serra de l'Ordal. Combina vinyes, amb màquies, bones vistes i un ric patrimoni cultural, en aquest cas representat per l'hospital de Cervelló o el mas fortificat de Santa Susanna, passant per alguna barraca de pedra seca.     

 


Clica sobre l
es imatges per veure-les més grans
 


HOSPITAL DE CERVELLÓ



BARRACA (DE PEDRA SECA) DELS RIERALS

 

 

VISTES DE CAMÍ



FORN DE CALÇ, ALMESQUÍ I PI PINYONER







SANTA SUSANNA



AVENC DE L'ESQUERRÀ
 

ESTRENANT LLIBRE 

CAP A 30 KM ENTRE TOT PLEGAT

 

Ens mengem els entrepans al poble i continuem caminant (venim de fer la caminada al Pont de l’Arcada). Dubtem una mica, però al final trobem el punt de sortida. És l’Hospital de Cervelló, un dels pocs hospitals medievals que s’han conservat gairebé íntegrament. Va Ser fundat l’any 1262 per Guillem de Cervelló, per tal de què pogués acollir als pelegrins que passessin per l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès (en aquest cas Hospital s’entén com a sinònim d’hostal). Tot el conjunt està fortificat i conserva una torre mestra de planta quadrada, a més de la capella de Santa Marta, del segle XIII (transició del romànic al gòtic). A l’exterior, sobre la porta s’hi pot observar, també, un cap incrustat, esculpit en marbre, que data aproximadament, de l’època romana (La forma dels ulls i el pèl fan pensar que es tracta de la imatge d’una Medusa).

 

De camí ens remullem una mica els peus travessant una riera més d’una vegada. La vegetació és més o menys el que hem vist al matí, màquies amb pins (i margalló).

També trobem una barraca de pedra seca, un patrimoni cultural que s’està començant a protegir i revaloritzar (encertadament).

Més endavant, un altra forn de calç.

 

Just a mig camí, l’objectiu principal de la caminada: Santa Susanna. Una masia fortificada, de grans dimensions, enlairada al cim d'un petit turó, envoltat de vinyes.

 

La caminada és bonica, amb bones vistes al massís. Algun tram, però, segurament perquè portem tot el dia a la zona, se’ns fa una mica monòton.

 

La tornada la fem a un bon ritme, seguim les marques del GR i aturant-nos ben poques vegades. En Salvi puja el cim de la Mola i jo ho deixo per un altre dia. A partir d’aquí pràcticament només parem per contemplar l’espectacular entrada de l’avenc de l’Esquerrà. Anem tard de veritat i arribarem un altre cop al poble a la posta de sol. Entre la caminada del matí, aquesta, més el tram d'enllaç entre una i l'altre portem gairebé 30 km (en Salvi una mica més) i set hores caminant.

 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades



    LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 09-03-2013

Quilòmetres: 15.5 (circular)

Desnivell: 420 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si. Inici a l'Hospital de Cervelló (Olesa de Bonesvalls)

Només senyalitzada la segona meitat. La primera es pot fer seguint la ressenya de "els camins de l'Alba, el Garraf", i la segona seguint les marques blanques i vermelles del GR 92.3 primer, i del GR-5 després (també es pot anar i tornar per aquí). Si es tenen més ganes de caminar també es pot pujar al cim de la Mola (a 1.2 Km), seguint les marques del GR-92.3.  TRACK Wikiloc

Participants: en Salvi i jo.

 Pont de l'Arcada

(Olesa de Bonesvalls, l'Alt Penedès)

Caminada curta, fàcil, planera i bonica fins al curiós Pont de l'Arcada, un arc de pedra natural. Ben a prop seu, diversos avencs i el paisatge característic de la zona.      

 


Clica sobre l
es imatges per veure-les més grans
 




PONT DE L'ARCADA



VISTES DE CAMÍ



ROCA COBERTA D'HEURA, ROCA I MARGALLÓ



FORN DE CALÇ ÀRIES



AVENC DEL TOPÒGRAF (2) I AVENC DE L'ARCADA



PICARDIA, ABELLETES (2) I BUFALAGA

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

TRAIENT PROFIT AL LLIBRE 

ENCANTANT-NOS UNA MICA

 

Avui no em deixo res, ho porto tot. Però no comptàvem amb la cua de Vallirana (un clàssic del transit matinal, almenys quan l'escoltava). Tampoc que el trencat a Olesa estaria tan mal indicat. Comencem a caminar a les onze, una cosa que a mi no em preocupa gens, però una cosa que a en Salvi, un senderista més clàssic, no hi està gaire acostumat. 

 

El primer que ens sorprèn és la gran quantitat de pous que veiem a Olesa de Bonesvalls, gairebé un a cada casa, i en força fins i tot dos o tres. Aquesta és una terra seca, i aquests pous, més que aprofitar les aigües freàtiques, el que feien era recollir les aigües pluvials i eren aprofitades, tradicionalment, per abeurar el bestiar.

 

Comencem a caminar entre vinyes, encara sense fulles, per entrar de seguida a màquies amb pins i el típic margalló de la zona (l'única palmera autòctona europea i que té, aquí, el seu límit nord de distribució). De seguida també, la primera parada del dia, en un forn de calç. Un paisatge ben diferent al que veiem cada dia.

 

La primavera mica en mica comença a treure el cap i avui ens té preparada alguna sorpresa. Ben d'hora, les abelletes, la primera orquídia de la temporada. Una mica més endavant, nadales i la bufalaga, entre alguna altre més.

 

Arribem a la roca coberta d'heura que marca la ressenya. Sembla un tronc de pedra acabat amb el brancam d'un arbre al seu cim. Si no t'hi fixes pot passar desapercebuda, però és ben curiosa i val la pena parar-s'hi.

A partir d'aquí hem de caminar deu minuts fins a trobar el trencant... però la ressenya està malament i ens el passem (només està a uns cent metres). Caminem un parell de kilòmetres de més (entre anar i recular). La fita que hauria de servir de marca també està arrencada i mig amagada darrera unes mates.

 

Un cop al camí correcte de seguida arribem al bonic Pont de l’Arcada, un arc de pedra natural, que fa uns quatre metres d’alçada per set d’amplada. El fotografiem per totes bandes.

Ben a prop seu, a més, hi diversos avencs, que visitem (bé, la seva entrada... el seu interior, en tot cas, en un futur. Segur que ha d’estar molt bé, almenys a mi em sembla que m’agradaria força).

 

Reculem per on hem vingut per arribar, tard, havent-nos encantat molt més del que teníem previst, a l’hora de dinar un altre cop a Olesa de Bonesvalls... per començar una altra caminada (a Santa Susanna).

 



    LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 09-03-2013

Quilòmetres: 8.5 (anar i tornar)

Desnivell: 180 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: no. Inici al final del carrer del Raval (Olesa de Bonesvalls)

No senyalitzada. Cal Ressenya o track, tot i que no és massa complicada. Al final del carrer només cal anar seguint la pista principal fins a trobar un trencall a l'esquerra (passat una curiosa roca coberta d'heura, ben visible però que pot passar desapercebuda si no ens hi fixem), a uns 100 metres (ull, si anem amb la ressenya de "70 curiositats a prop de Barcelona" això no queda massa clar, tot i que la resta és correcte. Una fita metàl·lica que podria servir com a senyal per trobar el trencant està arrencada i queda mig amagada). TRACK Wikiloc

Participants: en Salvi i jo.

 Forat del Vent i Ca n'Oliver

(Cerdanyola del Vallès, el Vallès Occidental)

Caminada agradable i clàssica per els boscos de la Serralada de Collserola, amb bones vistes al Vallès i a Barcelona. Bé com a part de la caminada, bé abans o després val la pena la visita al poblat ibèric de Ca n'Oliver (a Cerdanyola mateix).     

 


Clica sobre l
es imatges per veure-les més grans
 


AQÜEDUCTE DE CANALETES, SANTA MARIA I SANT ISCLE DE LES FEIXES



FONT DE LES LLOSES, FONT I FONT DELS CAÇADORS (O DE CAN GÜELL)





VISTES DE CAMÍ





POBLAT IBÈRIC DE CA N'OLIVER



BORRATJA

 

 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

ESPERANT LA PRIMAVERA 

UNA MICA DECEBEDORA

 

Falta una miqueta, però mica en mica va arribant, i on primer o fa és a la costa... i per això o anem controlant. Per això avui toca a Collserola, una de les clàssiques de la zona i que tinc ganes de fer.

 

Comencem més tard del que tocava. Avui trobarem l'inici de la caminada a la primera i no ens equivocarem pel camí... però a l'alçada de Tagamanent m'adono que m'he deixat la càmera a casa i reculem.

 

Fa sol, però també una mica de vent, que fa que augmenti la sensació de fred (tot i que no és massa i a mesura que passin les hores anirà baixant, i força).

Passem per l'aqüeducte de Canaletes (de totxo i del segle XIX) i prop de l'ermita de Santa Maria de les Feixes (barroca), que no es pot visitar i ens hem de conforma a veure de lluny.

Continuem el camí fins a Sant Iscle de les Feixes (Romànic, del segle XII), amb la sorpresa que no sembla que es pugui visitar (encara que al final anirem fins a la seva porta, saltant algun marge).

 

El camí és ample i està força transitat, potser massa i tot (normal en aquesta zona... però es nota, acostumats a camins més solitaris). Tot i això, deixant la pista principal, que retrobarem un cop a dalt, i seguint les marques del GR la tranquil·litat és molt més gran. No sembla que estiguem tan a prop de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

 

Arribem a dalt, però no trobem el cartell que ens diu que som al Forat del Vent (de fet no hi arribem per uns escassos cent metres, encara que no ens fa res, ja que pugem més amunt, al turó d'en Fotjà, on les vistes són millors. Hi ha una mica de calitja, però les vistes a Barcelona i al Vallès són prou bones.

 

Continuem el nostre camí amb el mapa que he dibuixat a mà i refiant-nos dels cartells que, en teoria, hem d'anar trobant, i trobarem (aquesta zona sol estar força ben senyalitzada). Curiós, que avui que anem així, no ens equivoquem en cap cruïlla, també (que, de fet, ja era hora).

 

Entre boscos mitxtos de pins i alzines (i algun roure a les fondalades) i alguna font, com les caçadors (que no raja, com la de les Lloses, a la pujada), arribem a can Coll, on sentim l'olor a Calçot un bon tros abans.

 

Un tros més i arribem fins al poblat Ibèric de Ca n'Oliver (al barri de Montflorit de Cerdanyola), amb el temps just, per l'hora, de fer una visita al jaciment (i havent de deixar el museu per un altre dia).

És un poblat de la tribu dels Laietans, de grans dimensions, habitat entre el segle VI aC i l'dC. Tot i que amb els cartells una mica esborrats (cony de crisi!), està ben museïtzat i s'hi poden veure algunes parts representatives de com hi era la vida (com el fossat, el camp de sitges, l'entrada monumental, el carrer principal i habitatges de diferents èpoques). També hi ha reconstruïdes algunes cases, tot i que, de moment, només la part exterior.

Tot i que ràpid i mitges, segurament és el millor de l'excursió d'avui, que ens esperàvem una mica més bonica (tot i que està bé).

 

En poca estona més arribem al cotxe, just a temps per arribar a casa, dinar molt ràpid i anar a veure el partit del Barça... ara, que si ho arribo a saber, potser hagués buscat una excursió més llarga (que en Salvi és perico i tant li fa).

 



    LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 02-03-2013

Quilòmetres: 14.1 (circular)

Desnivell: 550 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si. Inici al cap de vall del Passeig d'Horta (Cerdanyola del Vallès)

No senyalitzada com a tal, tot i que algunes parts coincideix amb diferents caminades. Seguint els cartells amb els següents punts de referència no hauríem de tenir massa problemes: Can Catà, Sant Iscle, Forat del Vent, Valldaura, Font dels Caçadors, Can Cerdà, Can Coll (millor si ho podem acompanyar d'un mapa, senzill, o track). TRACK Wikiloc

Participants: en Salvi i jo.

Castell de Burriac i Montcabrer

(Cabrera de Mar, el Maresme)

Caminada molt bonica de cala en cala, per les costes del Garraf (si no fos per la via del tren just al costat, seria espectacular). A més, Sitges i Vilanova i la Geltrú tenen prou al·licients per completar l’excursió.    

 


Clica sobre l
es imatges per veure-les més grans
 






CASTELL DE BURRIAC





VISTES DES DEL CASTELL DE BURRIAC



CREU DE MONTCABRER



VISTES DES DE MONTCABRER



CALA XICA

 

MARFULL, VIOLETA DE BOSC, CONILLETS I 2 PAPILIONÀCIES (PENDENTS ID)


FUGINT DEL FRED 

AVUI MÉS QUE MAI

 

Fugint del fred, avui més que mai. Ran de mar, cap el Maresme, que en farà igual, però menys (ho comprovem al termòmetre del cotxe d’en Salvi). Una que fa temps tinc ganes de fer, de quan treballava per aquesta zona i veia el castell, de lluny, tot passant.

 

Comencem a caminar a Cabrera de Mar, a la Plaça del Poble. Per no perdre el costum que hem agafat últimament, només sortir ens equivoquem una mica... també, per no llegir la ressenya, encara que sense fer gaire més volta de la que tocaria (no surt al track). Per sort, però, avui serà l’única vegada (bé, excepte 50 metres, més endavant per una mala senyalització).

 

Passat el cementiri dubtem una mica, en alguns punts potser hi faltaria algun pal més. En tot el camí, però, tenim primer el castell i després el cim, gairebé sempre a la vista (desorientar-se, gairebé impossible).

 

Després d’una bona pujada arribem al Castell de Burriac. Medieval, del segle XV (amb restes de construccions anteriors), situat al cim del turó amb el mateix nom, hi ha unes molt bones vistes del Maresme central, la Serralada Litoral i, una mica més enllà, el Montseny. Amb això, la caminada fins aquí, ja val la pena.

 

D’aquí baixem una mica per tornar a pujar fins al Turó de l’Infern i la Creu de Montcabrer, també amb molt bones vistes. El camí està molt transitat, fins i tot massa, suposo que aquí és una caminada popular (també veiem molta gent amb nens).

 

De Montcabrer reculem una mica per baixar cap a Cabrera. A mig camí, però, decidim arriscar-nos una mica i deixar el camí marcat, per anar a buscar el poblat iber que hi ha el peu del turó (que sabem que hi és, però no ben bé on). Preguntant descobrim que el que semblen feixes (i potser ho són), també són les restes d’aquesta ciutat ibera... mig abandonada i encara per excavar.

 

D’aquí ja només queda arribar al cotxe, una mica més tard del previst, com sempre últimament, però serem a dinar a casa a una hora més o menys normal.

 

  

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades



    LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 24-02-2013

Quilòmetres: 9.2 (circular)

Desnivell: 450 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Senyalitzada amb marques liles en pals (tot i que en algun punt en falta alguna que fa que ens puguem equivocar. De totes maneres, però, és una ruta molt transitada i tant el Castell de Burriac com el Montcabres gairebé sempre són visibles). Inici a la Plaça del Poble. TRACK Wikiloc

Participants: en Salvi i jo.

Sitges - Vilanova i la Geltrú (GR-92)

(Sitges i Vilanova, el Garraf)

Caminada molt bonica de cala en cala, per les costes del Garraf (si no fos per la via del tren just al costat, seria espectacular). A més, Sitges i Vilanova i la Geltrú tenen prou al·licients per completar l’excursió.    

 


Clica sobre l
es imatges per veure-les més grans
 


PUNTA DE LES COVES



PLATJA DE L'HOME MORT I PUNTA DE LA DESENROCADA

 

PLATJA DE ROSÉS I CALA XICA (2)



CALA DELS GEGANTS



CALA XICA





PLATJA DEL GASPAR





CALA DEL BARCO



PLATJA I ERMITA DE SANT CRISTÒFOL



CAPS BLANCS, FLOR D'AVELLANA, BUFALAGA HIRSUTA I TUFEROLA

---------------------------
RUTA LITORAL DE VILANOVA



TORRE DE RIBES ROGES, POBLAT D'ADARRÓ 82) TORRE D'ENVEJA I SANT JOAN

APROFITANT EL VIATGE 

UN ALTRE CAMÍ DE RONDA

Aprofitant que haig de portar els meus pares a l’aeroport, a primera hora del matí (a quarts de deu... que és l’hora que em començo a despertar, encara que porti una bona estona llevat i voltant), avui toca el Garraf. Començo a caminar a les deu quarts d’onze per fer un altre camí de ronda ben diferent als que he fet fins ara.

Fa vent, però menys que a la Plana (i ja no em vull ni imaginar als Pirineus, i encara menys a l’Empordà). Avui que torno a anar sol m’ho agafo amb més calma, és molt d’hora, però aquí, ran de mar, comencen a sortir les flors més primerenques (poques, però alguna o altre en vaig trobant). Sé que encara falta, però ja tinc ganes que arribi la primavera.

El camí és un típic camí de ronda que va saltant de cala en cala, alguna de molt bonica. Fa mala mar i l’aigua en alguns llocs té uns colors molt bonics, a més, l’aigua pica amb molta força a algunes roques. Faig un munt de fotos. Llàstima que la via hi vagi en paral·lel gairebé tot el camí. De molt bonica, aquesta caminada passaria a ser espectacular (ara, ves a saber si les vies han salvat alguna cala de l’especulació urbanística).

-----------------------------------------

També és curta (i amb poc desnivell acumulat), i més si es comença al final del Passeig Marítim de Sitges, com he fet jo. Arribo a Vilanova amb ganes de caminar una mica més, decideixo fer la Ruta Litoral (de Vilanova), tot i que no porto la ressenya... m’hauré de fiar de la meva memòria fotogràfica (que és força bona... la dolenta és una altre, la que fa que un dia m’oblidi la fruita, l’altre la ressenya). Tot  no estar senyalitzada la faig força bé. Passa per punts interessants, com les torres de Ribes Roges o d’Enveja, o el poblat Ibèric d’Adarró (on la noia de l’entrada fa de guia, és simpàtica i ho fa molt bé... i a més, avui per mi sol!). Tot i això, la caminada és molt urbana i no m’acaba d’agradar.

Les ruïnes del poblat d'Adarró que es poden visitar formaven part del barri dels artesans (d'un poblat molt més extens). Va ser ocupat pels cossetans entre els segles V i I aC.

S'hi pot veure un carrer que sorprèn per la seva amplitud. A banda i banda diferents habitatges, dels que destaquen els de la banda dreta (i que sorprenen, també, per la seva grandària i els porxos que haurien tingut a l'entrada). Eren cases d'artesans i tenien la doble funció de taller i vivenda.

A les ruïnes també hi són visibles  dues cisternes i els seus canals de desguàs i decantació, amb conductes que acabaven al carrer molt a prop de dos forns (també visibles), probablement dedicats a la metal·lúrgia i a la cocció de ceràmica.

Al poblat també destaquen les sitges (per a guardar cereals) i els pou de la casa 4, amb una escala per accedir al nivell de l'aigua.     

---------------------------------------

Un cop feta la Ruta Litoral, decideixo tornar caminant en lloc de fer-ho en tren. No estic massa cansat i l’estació de Sitges em queda a uns dos o tres kilòmetres del cotxe, de manera que tampoc m’estalvio massa estona. No vaig d’hora, i em torno a entretenir en alguna cala, el dia cada dia és més llarg i, com així serà, calculo que arribaré al cotxe de clar i amb temps de sobres abans no es faci fosc (gairebé a les cinc de la tarda).

  

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades



    LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Sitges - Vilanova (GR-92)

Data: 03-02-2013

Quilòmetres: 12 (anar i tornar)

Desnivell: 250 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: no. Tot i que s'hi pot fer, a la zona hi ha diverses opcions

Senyalitzada amb marques blanques i vermelles (GR-92). El camí sempre passa prop del mar i mai es travessa la via del tren (no té pèrdua possible).  TRACK Wikiloc

Hi ha diverses opcions per allargar-la, una d'elles és la que s'exposa a sota (tot i que probablement no és la millor).

Participants: només jo.



    LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Ruta del Litoral de Vilanova i la Geltrú

Data: 03-02-2013

Quilòmetres: 8.3

Desnivell: 100 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si.

No senyalitzada. Cal ressenya, com la de l'Ajuntament de Vilanova o TRACK Wikiloc

Nota: Al meu gust, si bé té unes parades molt interessants (com el poblat d'Adarró) la caminada, com a caminada, no val gaire la pena (segurament hi ha opcions molt millors ben a prop). És molt urbana.

Participants: només jo.

Dolmens de Fitor

(Forallac, el Baix Empordà)

Caminada interessant pel cor de les Gavarres. Entre pinedes i suredes, maltractades per les nevades de fa un parell d’anys, anirem trobant diferents restes de l’ocupació i explotació que ha patit aquest massís al llarg de la història. Destaca els dolmens de Fitor, la rajoleria de Mas Plaja, el pou de glaç de Mas Cals o la bonica ermita romànica de Santa Coloma de Fitor  

 


Clica sobre l
es imatges per veure-les més grans
 


SANTA COLOMA DE FITOR



DOLMEN DELS TRES CAIRES (2) I DOLMEN DE LA SERRA DE CALS



DOLMEN DELS TRES PEUS (2) I DOLMEN DEL PUIG DEL CLOT DEL LLORER





MAS CALS I POU DE GLAÇ DE MAS CALS



FLORS I FONGS

 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

PEL COR DE LES GAVARRES 

AMB ALGUNS DUBTES.

Com que venim de la caminada pel sender de Mont-ras (enllaçant pel PR-C 105) comencem aquesta ruta pel Mas Plaja. Per sort el plugim ha parat, tot i que no veurem el sol fins molt més endavant.

La primera parada és ben aviat, a la rajoleria del Mas Plaja (tot i que no sabrem que és fins un cop a casa). S'hi conserven tots els elements característics dels forns de rajols: el pla de l'obra, la bassa amb aigua portada per gravetat, l’extracció d'argila a peu pla tot gratant els marges del camp, els motlles de fusta de fer totxos i teules, el forn amb totes les seves parts ben conservades, així com un cobert davant la boca del forn per emmagatzemar la llenya.

D’aquí marxem cap als dolmens tots seguint la ressenya que portem. És la de l’ajuntament de Forallac. Està bé, però amb les destrosses de les nevades i amb l’obertura de noves pistes de desembosc, en alguns punts tenim algun dubte (i fins i tot ens equivoquem, tot i que ens n’adonem de seguida).

Els dolmens estan al costat del camí i són fàcils de trobar. Els tres estan molt a prop i tots galeries catalanes en U fetes de lloses de pissarra. El dolmens dels Tres Caires i el de la Serra de Cals daten del 2.700-2.200 aC, i el de Tres Peus del 3.000-2.500 aC.

Continuem amb alguns dubtes fins a trobar el PR que porta a Fitor. A l’alçada de Mas Cals, següent parada, al seu pou de glaç.

Un dels recursos per a l’aprofitament de l’aigua més sorprenents del passat és el de la fabricació de glaç. Aquesta indústria es troba documentada al massís de les Gavarres ja a mitjans del segle XVI i arriba al màxim esplendor entre els segles XVII i el final del XVIII. A les Gavarres s’han localitzat les restes d’onze pous de glaç. Són estructures de grans dimensions, construïdes al vessant nord amb pedra i cobertes amb una volta també de pedra. Un dels més significatius és el del mas Cals de Fitor. És un gran dipòsit soterrat que s’usava fa més de 200 anys per guardar-hi el glaç procedent de la congelació de l’aigua de la riera del mas Petit. En aquella època, a causa d’una petita era glacial, feia molt més fred que ara (el que va permetre el desenvolupament d’aquesta indústria en aquesta zona). Probablement, el negoci va tenir uns rendiments força positius perquè el pou estava situat a peu del camí ral entre el port de Palamós i Girona. Aquest gel va ser un producte de primera necessitat fins a l'expansió dels moderns sistemes de refrigeració, tant per a la conservació dels aliments com per les seves propietaris curatives.

Continuem el camí fins arribar a l’ermita de Santa Coloma de Fitor, una de les joies de les Gavarres. Romànica, és molt bonica i la seva visita val molt la pena. Ho aprofitem per dinar, tard, just quan comença a sortir el sol.

Un troset més hi arribem a Mas Plaja, on trobem el camí d’enllaç fins a la ruta de les mines de Mont-ras, d’on hem vingut.

  



    LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 27-01-2013

Quilòmetres: 7.3

Desnivell: 250 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Senyalitzada només en part. Cal ressenya, com la de l'ajuntament de Forallac (encara que potser caldria actualitzar-la, amb l'obertura de noves pistes alguns punts poden ser una mica confosos). Millor acompanyar-la amb un mapa o TRACK Wikiloc

Nota: Una bona idea és començar-la a Fonteta (seguint el PR-C 104). També és pot allargar i/o combinar amb la ruta següent seguint el PR-C 105.

Participants: en Salvi i jo.

Mines de Mont-ras

(Mont-ras, el Baix Empordà)

Passeig al voltant de Mont-ras, tot resseguint alguna de les seves mines i alguns dels seus elements associats. La ruta, amb tota seguritat, podria ser molt més interessant si en el seu recorregut hi haguessin algun cartell explicatiu més.    

 


Clica sobre l
es imatges per veure-les més grans
 


SANT ESTEVE DE MONT-RAS



CANTERA LA MORENA



MINA D'EN TORRENT



MINA PEPITA



VISTES I NARCÍS

 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FUGINT DEL FRED 

RUTA MAL APROFITADA.

Comencem a caminar a Mont-ras, canviant de plans. Volíem començar amb la de Fitor. El dia està núvol... però segons les previsions meteorològiques s’ha d’anar aclarint. El que és segur que farà menys fred que a la Plana.

Seguim les marques del Sender Local, tot i això ens equivoquem i a estones dubtem una mica, alguna vegada per culpa nostra, d’altres perquè costa trobar les marques (les Gavarres van ser molt castigades per les nevades de fa uns anys, i entre això i les posteriors neteges algunes han desaparegut).

La primera parada és a la cantera la Morena, reconvertida en area de lleure i amb un petit llac als seus peus. Les següents són a la mina d’en Torrent i la mina Pepita.

A les Gavarres, durant tota la historia s'han explotats els seus recursos minerals, com les galenes, que van ser objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Aquests minerals s'ubiquen entre afloraments de materials paleozoics i solen aparèixer en forma de filons. La galena és sulfur de plom (PbS), tot i que pot contenir quantitats variables d'impureses (així el seu contingut en plata pot arribar al 1%). A més del plom, la galena en conté un 86,6%, també conté petites quantitats de cadmi, antimoni, bismut i coure. La varietat de galena argentífera pot contenir abundant quantitat de plata. En aquesta zona també s’extreia la baritina,  o sulfat de bari (BaSO4), que triturada s'utilitza en llots de perforació de pous i pilons, com a pigment o per a la fabricació d'aigua oxigenada.

Deixem el Sender Local i comencem a seguir les del PR, mentre el dia cada cop es va tapant més i fins i tot plou una mica. Enllacem amb la caminada dels dolmens de Fitor (veure més amunt).

Cansats, fem els quatre kilòmetres d’enllaç entre una ruta i l’altre. El cansament es comença a notar, però fem els últims tres que ens queden pendents del Sender Local... sense trobar cap més mina, ni cap dels seus elements. Només algunes vistes boniques.

Sabem que a la zona hi ha més mines (i construccions associades), i marxem amb la sensació que la ruta està molt desaprofitada. Ens pensàvem que potser trobaríem diferents cartells explicatius, com el que hi ha a la mina Pepita... però desgraciadament aquest era l’únic de la ruta.

 



    LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 27-01-2013

Quilòmetres: 7.3

Desnivell: 250 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Senyalitzada amb marques blanques i verdes (Sender Local), tot i que en algun punt les marques han desaparegut o són escasses (possiblement a causa de les "destrosses" causades per les nevades i les posteriors neteges). TRACK Wikiloc

Nota: Es pot allargar i/o combinar amb la ruta anterior seguint les marques del PR-C 105 (la combinació de les dues caminades són uns 23 km amb un desnivell d'uns 600 metres).

Participants: en Salvi i jo.

Vall de Gausac

(Sant Cugat, el Vallès Occidental)

Caminada fàcil, agradable i molt concorreguda pels boscos de Collserola. Pel camí, amb unes quantes parades ben interessants, com el pi d'en Xandri, les ermites de Sant Adjutori i Sant Medir, i el forn ibèric. Això sense afegir-hi el monestir romànic i gòtic de Sant Cugat.    

 


Clica sobre l
es imatges per veure-les més grans
 


PI D'EN XANDRI



SANT ADJUTORI



SANT MEDIR





MONESTIR DE SANT CUGAT

 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

CREMANT EL TORTELL DE REIS 

... I ELS TORRONS... I ELS POLVORONS...

 

Avui, cap a Sant Cugat, per aprofitar i buscar el reis per el meu nebot després de voltar quatre o cinc botigues. Gairebé última esperança. Home, té quatre mesos i segurament si vaig una o dues setmanes tard no m'ho tindrà en compte, però són els únics que em falten (espero que l'any que ve no em passi el mateix, però). Entre això i que m'he adormit (sense voler), com sempre, començo a caminar una mica tard. 

Per començar a cremar el tortell de reis... i algun torro... i alguns polvorons... i els canalons... Uf! quina feina tindré.

Començo traient-me la meitat de la roba, torna a fer un dia que sembla més de primavera que de tardor. La primera parada, però, a magnifica abadia benedictina de Sant Cugat. Amb un claustre romànic del segle XII i una església a cavall del romànic i el gòtic (del segle XI al XIV), la seva visita val la pena (la tenia pendent i no l'havia fet mai abans... ja tocava). Això, per si no anava prou tard.

Tot seguit començo la caminada de veritat, força planera, ben marcada i senyalitzada... i molt concorreguda (una cosa a que no estic acostumat i no és que em molesti, però m'agraden més aquelles amb que no em trobo gairebé ningú).

La segona parada és molt aviat, al Pi d'en Xandri, un pi pinyoner monumental que fa 23 metres d'alçada, un diàmetre de tres metres i mig i té uns 230 anys).

La segona ja és una mica més enllà, a l'ermita de Sant Adjutori. Una de les curiositats de la ruta. És una de les poques ermites de planta circular, sense absis del nostre territori (el seu origen és romànic, tot i que amb modificacions posteriors). Està, a més, al costat d'un forn ibèric del segle II aC, molt ben reconstruït... però mal tapat amb un lleig plàstic blau.

Un troset més i arribo a la bonica ermita de Sant Medir, d'origen romànic. Ho aprofito per dinar i dubto s'hi improvisar una mica i fer la ruta circular o pujar una mica més amunt. Ho deixo estar, no em vull arriscar i vull veure s'hi trobo el regal per el nebot (... i al final ho faré, a la primera que havia anat, mentre ja passen els reis, no hi ha gairebé ningú i les dependentes poden estar més per mi i dir-me allà on és el "ditxós" camió educatiu... i que juraria que allà on l'han trobat, ja hi havia mirat).  

  




    LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 05-01-2013

Quilòmetres: 12.3

Desnivell: 250 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: no.

Senyalitzada amb cartells i, en part, diferent tipus de marques. No té pèrdua i a més està molt concorreguda. TRACK Wikiloc

Nota: hi ha moltes opcions per allargar-la, escurçar-la o fer-la circular. Segurament una de les millors és pujar fins al turó del Maltall de Magarola, a menys d'un kilomètre, tot i que amb 200 metres de desnimell més (i/o acabar a Barcelona i tornar amb els Ferrocarrils de la Generalitat).

Participants: només jo.

Mas Ventós (per la Coma d'Infern)

(Vilajuïga i Pau, l'Alt Empordà)

Ruta impressionant amb un triple interès: els megàlits de la coma d'infern, el paisatge de brolles a mig camí del Cap de Creus i les Alberes, i les vistes espectaculars durant bona part del camí.   

 


Clica sobre l
es imatges per veure-les més grans
 




VISTES (PUJANT)






 
DOLMEN DE LA VINYA DEL REI (3), DOLMEN DEL GARROLLAR (2), DOLMEN DE LA TALAIA (3), DOLMEN DE LES RUÏNES (2), DOLMEN DE LA CARENA I DOLMEN DE PUIG MARGALL






MAS VENTÓS, CREU BLANCA I VISTES (BAIXANT)



ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ (PAU)



CUGATÍ (ARISARUM VULGARE)


 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

MÉS DOLMENS  

... I UN PAISATGE IMPRESSIONANT.

 

Tard i improvisant, com sempre, per aprofitar un dia que més de principis d’hivern sembla de principis de primavera. Una hora i mitja en cotxe i em planto a Vilajuïga... per començar a caminar a quarts de dotze. La ruta d’avui no és molt llarga (encara que al final hauré de pujar més del que m’imaginava).

Entre el cap de Creus i l’Albera, el paisatge és el típic de la zona, les brolles que tan m’agraden. I ho seran, gairebé tot el camí. Amb això, gairebé en tindria prou, però falta l”excusa” que m’ha portat a fer aquesta caminada: el conjunt megalític de Coma d’Infern.

Just al costat de la carretera entre Vilajuïga i Sant Pere de Rodes comença la ruta per un grup notable de dolmens, per la seva singular concentració en una petita àrea. Construïts fa entre 6000 i 4000 anys, en dos kilòmetres i mig el camí passa per el dolmen de la Vinya del Rei, el dolmen del Garrollar, el dolmen de la Talaia, el dolmen de les Ruïnes i el dolmen de la Carena.

A prop d’aquest últim, i després d’una bona pujada, el camí es retroba amb la carretera i la ruta megalítica pròpiament dita fa un gir, per anar cap als dolmens caiguts I i II, el domen del barranc i retornar al punt d’inici (el que permetria, si es volgués, fer una caminada més curta també circular). Sobre les característiques d’aquests dolmens es pot trobar més informació, entre altres llacs a: Ajuntament de Vilajuïga.

Em sap greu no visitar-los, però la idea que porto avui es continua fins una mica més amunt, sense saber que me’n perdo tres, però per el camí en guanyaré tres més el dolmen de Vinyes Mortes, el dolmen de Puig Margall i el dolmen del Coll del Bosc de la Margalla.

Entre dolmen i dolmen dues bones sorpreses. Una de petita, un bon grapat de cogutins, una flor d’hivern. No és molt habitual, en aquestes latituds, que les flors floreixin en aquesta època de l’any, però, imagino, això deu tenir les seves avantatges, hi menys pol·linitzadors... però tots estan per tu. La segona, les vistes espectaculars a l’Empordà, el Canigó, el Montgrí...  

Arribo a mas Ventós, i tot i que fa honor al seu nom (encara que avui no bufa tramuntana), ho aprofito per dinar, tot contemplant les vistes fantàstiques. Sóc també al punt més alt i més o menys a mitja caminada. Sant Pere de Rodes és relativament a prop (cosa que no sabia d’entrada), però comença a ser tard i ho deixo per un altre dia (potser tindria temps, però no vull jugar-me-la i acabar el dia mig corrent).

A partir d’aquí, el camí baixa en picat fins a Pau, on faig l’última parada a la bonica església de Sant Martí, romànica amb modificacions posteriors. Està tancada. Ara ja només en queda un tram curt per la plana... sense la presa que hagués tingut si hagués anat fins a Sant Pere (falta una mica per a la posta de sol, però segur que se’m farà fosc a mig camí de casa.

  



    LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 16-12-2012

Quilòmetres: 14.9.

Desnivell: 590 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades).

Dificultat: mitjana.

Circular: si.

No senyalitzada com a tal. Cal seguir el carrer Sant Sebastià de Vilajuïga fins travessar la via del tren. A partir d'aquí seguir els cartells de la ruta de la muntanya i la ruta megalítica, primer, i després els de mas Ventós i, reculant un troset, els de Pau. Un cop a Pau seguir pel camí que va més o menys en paral·lel a la carretera. Gairebé en tot el recorregut ens podem fiar de marques grogues, encara que no sempre. Amb una ressenya senzilla o un mapa l'orientació serà fàcil. Inici a Vilajuïga. TRACK Wikiloc

Nota: és pot allargar, entra altres opcions, fins arribar al monestir de Sant Pere de Rodes(això suposa afegir a la ruta 4 Km més, anada i tornada). També es pot escurçar només fent la ruta megalítica (uns 5 Km)

Participants: només jo.

SL-C80 Dolmen de ca l'Arenes

(Dosrius, el Maresme)

Passejada molt agradable pels bonics boscos mediterranis del Corredor. De camí, a més, el dolmen de ca l'Arenes i el santuari del Corredor.... i a la tardor, amb una mica de sort, algun carlet o algunes trompetes de la mort.  

 


Clica sobre l
es imatges per veure-les més grans
 


POU DE GEL I FONT DEL FERRO



VISTES




DOLMEN DE CA L'ARENES

 

SANTUARI DEL CORREDOR



VISTA I FONT DEL GRÈVOL

FI DE LA TEMPORADA DE BOLETS  

... ENCARA QUE EM COSTI UNA MICA.

 

Després d’una temporada de bolets llarga i bona (tot i que un començament una mica desastrós... no vaig triar els millors llocs), retorno a les caminades habituals. Per començar una de fluixeta i relativament a prop.

Em passejo pels boscos del Corredor: suredes, alzinars i pinedes... on la gent encara hi busca bolets. M’haig de contenir una mica per no deixar estar la caminada i posar-ne a buscar. M’ajuda el fet que, com sempre, començo a caminar tard i no em conec la zona i no sé si n’hi ha pocs o molts (tot i que cap al final del camí veure alguna cistella força plena de carlets i, especialment, de trompetes de la mort).

D’entrada la caminada passa per un antic pou de glaç, força ben conservat, i la font del Ferro (les concrecions vermelles al voltant del doll d’aigua sembla que en donen fe). No puc evitar tastar-ne l’aigua: té un gust estrany però no és del tot dolenta.

Tot seguit, més boscos fins al dolmen de ca l’Arenes, un cromlec del final de neolític (3000-2500 aC), reconstruït i amb una molt bona explicació. Tot seguit més boscos fins al Santuari del Corredor, d’estil gòtic tarda (del segle XVI). Hi ha un restaurant, que fa bona pinta per fer-hi un bon esmorzar (a tenir-ho en compte en alguna altre sortida), però jo porto entrepans per dinar, i ho faig poc més avall.  

Més boscos, mediterrània pura, fins al cotxe. Un passeig agradable i que val la pena. Llàstima, però, que per sort o desgràcia, aquests mateixos boscos bonics... amaguen unes vistes que en algun punt fan cara de ser molt boniques.

 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades



   LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 06-12-2012

Quilòmetres: 10.1.

Desnivell: 450 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Ben senyalitzada amb pals amb marques blanques i verdes (SL-C 80), la baixada coincideix, en part, amb els GR-92, marques blanques i vermelles).

Inici a l'aparcament de can Bosc (a la pista que porta al santuari del Corredor). TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

Torre de Madeloc

(Cotlliure, el Rosselló)

Passejada fins a la torre de vigilància de Madeloc, del segle XIII. Des dels seus 656 metres d'alçada les vistes, en dies clars, a la Costa Vermella, les Alberes i la Plana Rossellonenca són impressionants.  

 


Clica sobre l
es imatges per veure-les més grans







VISTES



TORRE DE MADELOC

PER APROFITAR EL DIA  

PERÒ SI HO ARRIBO A SABER.

 

Arribo al cotxe cap a les sis de la tarda... la caminada, com sempre, se m'ha allargat una mica. Tot i això decideixo acabar el dia a la Torre de Madeloc, com ja tenia mig pensat.

Quan hi arribo, però, veig que s'hi d'acabar d'arribar a peu després d'una pujadeta (em pensava que s'arribava a dalt en cotxe). M'ho penso una mica, entre una cosa i l'altre ja són les set, haig de tornar a casa (són dues hores llargues), porto caminant més de cinc hores (badant i amb parades... però cinc hores).

Encara em queden forces i ves a saber quan podré tornar a qui, a més el dia és força clar i faig un últim esforç.

 

El camí és ample, asfaltat i va pujant més o menys de forma suau. Si hi ha dies que no saps perquè no tires, avui és un dels dies que em passa el contrari. Pujo ràpid i sense esforç (després també baixaré mig corrents).

 

De camí les vistes ja valien la pena, des de dalt la torre de vigilància, del segle XIII, són, encara, una mica més impressionants (en dies ben clars han de ser espectaculars). Per una banda, gairebé tota la Costa Vermella, per una altre, les Alberes, a l'altre la plana del Rosselló (i a l'altre, els núvols i la calitja que amaguen, suposo, el Canigó).

 

Arribaré a casa a les deu de la nit, però ha valgut la pena. En dos dies m'en adono que em queda pendent una bona part de la Catalunya Nord... a veure si, a peu o no, mica en mica la vaig descobrint. 

   

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades



  LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 29-07-2012

Quilòmetres: 4.

Desnivell: 250 m.

Durada: 1 h 30'.

Dificultat: baixa.

Circular: no.

Només cal seguir la pista asfaltada. Inici a la pista que hi porta. TRACK Wikiloc

(suposo que es pot allargar començant a Cotlliure o Banyuls).

Participants: només jo.

Puig Castellar

(Santa Coloma de Gramanet, el Barcelonès)

Per un paisatge bonic s'arriba al cim de Puig Castellar, on hi ha un interessant poblat ibèric i unes vistes espectaculars. L'excursió es pot completar amb la visita al monestir de Sant Jeroni de la Murtra i algunes fonts.  

 


Clica sobre l
es imatges per veure-les més grans





PUIG CASTELLAR



VISTES


ERMITA DE SANT CLIMENT I DOLMEN DE LA COVA D'EN GENÍS

 





SANT JERONI DE LA MURTRA



FONTS DE L'ALZINA, DE BARTOMEU (2), DEL DRAPET I DE LA BOTA.




ROURE I PAISATGE

TERRA D'IBERS  

PAISATGE I VISTES.

 

Marxem a les 9, amb la intenció de ser a casa a l'hora de dinar. Comencem a caminar al voltant de les 10.

Passem, gairebé només començar per la bonica font de les Alzines com gairebé sempre. Continuem seguint la falda de la Serralada de marina, per començar-nos a enfilar més endavant fins al coll de, des d'on hi ha unes boniques vistes cap al Vallès, amb la Mola al Font. Per continuar pujant fort fins a Puig Castellar.

 

Abans d'arribar-hi, però, ens aturem al mirador de Puig Castellar, des d'on hi ha unes vistes impressionants de Barcelona. A més, estem de sort i la visibilitat és molt bona.

 

Tot seguit ens enfilem al turó de Puig Castellar, on hi ha un les ruïnes d'un poblat ibèric molt ben condicionat, del segle III ac. Ocupa aquest punt geoestratègic i està adaptat al seu relleu, les cases hi formen terrasses. Hi vivien uns 300 laietans, la tribu que dominava aquesta zona. Els cartells que hi ha repartits pel recinte i el bon condicionament que s'hi ha fet permeten fer-se una bona idea de com era. La seva visita val la pena.

 

Del turó marxem cap a l'ermita de Sant Climent, visible de lluny. Abans d'arribar-hi, improvisant, ens desviem fins al dolmen de la cova d'en Genís (que no és dels més bonics que hem vist).

 

Passada l'ermita continuem la nostra caminada fins al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, dels segles XV al XVIII. Estem de sort, està obert i el podem visitar. És bonic i ha valgut la pena arribar-nos-hi. La caminada, mica en mica, però, se'ns va allargant més del compte.

 

A partir d'aquí anirem triant el camí que ens sembli més ràpid per arribar al cotxe, intentant seguir i combinar algunes de les ressenyes que portem, no sempre sense èxit i molts cops dubtant. Tot i que se'ns acabarà fent una mica tard encara farem unes quantes parades a les fonts que es troben al peu de la muntanya.

Dinarem a casa, però a mitja tarda. La caminada però, ens ha agradat i sorprès més del que ens pensàvem. Ha valgut la pena.   

 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades



  LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 19-04-2012

Quilòmetres: 12.4.

Desnivell: 625 m.

Durada: 4 h.

Dificultat: baixa.

Circular: si.

No senyalitzada com a tal (pel camí es poden usar les marques de diferents recorreguts). Millor mapa, una bona ressenya o TRACK Wikiloc (o similar).

Inici a les Oliveres (Santa Coloma de Gramanet).    

Participants: en Salvi i jo.

Aiguamolls de l'Empordà

(Castelló d'Empúries, l'Alt Empordà)

Excursió clàssica però sempre interessant i bonica. Al voltant de març, en general, s'hi poden veure un grapat d'espècies d'aus diferents i de totes menes. Amb sort també, alguna daina.  

 


Clica sobre l
es imatges per veure-les més grans




ESTANY DEL CORTALET




ARROSSARS DEL MATÀ

 

MAS MATÂ



LLACUNA LLARGA





AIGUAMOLLS

A VEURE OCELLS  

TOT ESPERANT LA PRIMAVERA.

 

Marxem a les 9, com gairebé sempre. Comencem a caminar a quarts d’onze, avui a un altre ritme, amb la intenció més d’anar a veure ocells que de caminar. I ara, aquesta època, és una de les millors, a més de les espècies que s’hi poden veure tot l’any, si tenim sort encara se’n poden veure algunes d’hivernants que encara no ha marxat, més algunes de les estivals que ja han arribat, i també algunes que només estant de pas, de l’Àfrica cap al nord o el centre d’Europa.

 

Fem el recorregut típic, resseguint tot els aguaits que anem trobant (amb diferent sort). A més, el dia acompanya força, fa sol i la temperatura és agradable (fins i tot una mica fresca). Pugem, també, a les torres del mas del Matà, amb unes vistes sempre magnifiques (dels Aiguamolls, la badia de Roses, la plana empordanesa i, si el dia acompanya, del Canigó.

 

Dinem en un dels aguaits més propers a la platja de can Comes, generalment menys freqüentats i molt més tranquils, per desfer al camí cap al cotxe, parant-nos una altra vegada a pràcticament tots els aguaits. La intenció era, també, passar el dia aquí. Mica en mica, anem afegint algun ocell més a la llista.

 

A mitja tarda i a l’últim aguait tenim una sorpresa inesperada, tot i que una mica lluny, podrem veure algunes daines, més esquerpes que fa uns anys en què es deixaven veure més fàcilment.

 

Marxem cap a casa a mitja tarda contents, al final la llista d’ocells és prou llarga: rossinyol bord, estornell, cadernera, garsa, martinet blanc, esplugabous, bernat pescaire, agró roig, agró blanc, flamenc, cigonya, capó reial, gamba roja, becadell, cames-llargues, corriol petit, fredeluga, cabusset, cabussó emplomallat, gavina vulgar, gavià argentat, corb marí, fotja, polla d’aigua, arpella, oca vulgar i ànecs collverd, cullerot, blanc, cuallarg, griset, piulaire, xarrasclet (i algun altre que segur que em deixo).

 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades



  LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 31-03-2012

Quilòmetres: 8.

Desnivell: inapreciable.

Durada: -.

Dificultat: baixa.

Circular: no.

Senyalitzada com a Itineraris 1 i 2 dels Aiguamolls. També com a part del GR-92, amarques blanques i vermelles. En aquest sentit no té cap dificultat. TRACK Wikiloc

Inici al Portalet (centre d'informació del Parc Natural).    

Participants: en Salvi i jo.

Sant Pere de Rodes

(El Port de la Selva, l'Alt Empordà)

Excursió agradable per camins molt ben senyalitzats, sempre pels boscos de la serra de Collserola, descobrint fonts, boniques vistes i altres racons prou interessants.  

 


Clica sobre l
es imatges per veure-les més grans



 

 





SANT PERE DE RODES







VISTES DE CAMÍ 



SANTA HELENA



SANT SALVADOR 

   

DOLMENS DE LA PALLERA I DE MORES ALTES



CAMÍ DE RONDA I FONT DE LA VALL DE SANTA CREU

EXCURSIÓ ESPERADA 

VA ARRIBANT LA PRIMAVERA.

 

 Desprès de la pausa "carnavelera" ja tenia ganes de tornar a caminar una mica (i sabent que la setmana que ve, per una festa, tampoc ho podré fer).

Això si, marxem a les 9, que encara fa fred i ens haurem de quedar a dinar igualment. Comencem a caminar a quarts d'onze.

Passem primer per la Vall de la Santa Creu ("hasta" per veure-la abans el govern convergent actual se l'acabi carregant, tard o d'hora, amb les lleis Òmnibus. Ara que, seguint aquest criteri, potser aviat se'ns girarà feina, primer a acomiadar-nos del Delta de Llobregat si porten l'Eurovegas... i després per allà on passi el transvasament del Roina i alguna altre MAT, que sinó ja m'explicaran d'on traurem l'aigua i la llum per 10 milions de turistes més).

Per veure, també, si trobem una mica de primavera... i ho farem, tot i que molt incipient, però si més no ran de mar ja hi ha algun arbust florit, alguns dragons prenent el sol i alguna oreneta. Fins tot trobem una orquídia (afortunadament, al final de la caminada, si no ens haguéssim passat tot el camí buscant-ne per res).

D'aquí ens enfilem al coll del Perer, des d'on hi ha unes molt bones vistes cap a Llança i el cap de Cervera. La pujada és forta, però val la pena.

A partir d'aquí el camí ja és més planer. Les vistes s'obren també, cap el Port de la Selva i el Cap de Creus.

Tenim, també, una petita sorpresa, el dolmen de la Pallera (més tard, ja de baixada, en trobarem un altre, el de Mores Altes). Sempre està bé.

Fem una primera parada a l'ermita preromànica i romànica de Santa Helena, per continuar fins al castell de Sant Salvador de Verdera (del segle XIII), des d'on les vistes, cap a la Plana de l'Empordà i el cap de Creus són impressionants (llàstima que hi ha una mica de calitja).

Tot seguint baixem fins al peu de monestir, dinem a fora (entrepans) i tot seguint fem la visita al monestir l'impressionant monestir de Sant Pere de Rodes, una de les merescudes joies del nostre romànic (no havia vist en Salvi mai fer tantes fotos). Anar-hi, a peu o en cotxe, sempre val la pena.

 Del monestir, el camí baixa en picat fins al Port de la Selva, des d'on continuarem pel Camí de Ronda fins a la platja del Port de la Vall (prop d'on tenim el cotxe). Per un camí ample i agradable, un bon punt i final de l'excursió. 

 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades



  LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 04-03-2012

Quilòmetres: 13.8.

Desnivell 650 m.

Durada: 5 h (amb parades i visita al monestir).

Dificultat: mitjana.

Circular: si.

Senyalitzada amb pals verticals, del coll del Perer fins a Port de la Selva amb marques blanques i vermelles (GR-11), de Port de la Selva a la Platja Port de la Vall igual (però del GR-92) .  TRACK Wikiloc

Inici al càmping Port de la Vall.    

Participants: en Salvi i jo.

Vallvidrera - Tibidabo

(Barcelona, el Barcelonès)

Excursió agradable per camins molt ben senyalitzats, sempre pels boscos de la serra de Collserola, descobrint fonts, boniques vistes i altres racons prou interessants.  

 



Clica sobre l
es imatges per veure-les més grans

 

FONT VELLA, FONT JOANA, PASSEIG DELS PLÀTANS I VIL·LA JOANA 



TORRE DE COLLSEROLA I TIBIDABO





VISTES (A BARCELONA, EL MONTSENY I COLLSEROLA)



FONT BUDELLERA



PANTÀ DE VALLVIDRERA I MINA GROTT

PRIMERA DESCOBERTA  

I NOU "REPTE".

 

 Un cop acabats els camins de ronda, comencem l'any donant voltes a un nou "repte": fer una excursió a cada comarca catalana (potser incloent-hi la Catalunya Nord, també). No em marco temps, aquesta vegada també depèn d'altres factors (algunes comarques són prou lluny per haver-hi d'anar a passar un cap de setmana... o no per anar-hi a fer una caminada i tornar), i fer l'eix ara en obres fa una mica de mandra.

Cap a Barcelona, doncs, una comarca que en falta i amb l'objectiu, també, de caminar i descobrir una mica una serralada que no conec, Collserola. 

 

Comencem una mica tard, per arribar al Baixador de Vallvidrera fem alguna volteta de més (amb peatges inclosos), tot i que el camí tampoc és complicat  (a la propera m'ho miraré més bé).

 

La caminada passa per boscos bonics i, a vegades, prou frescos. Durant el recorregut anem trobant punts prou interessants, com les fons Vella, Joana o Budellera, la Vil·la Joana, on Jacint Verdaguer va passar els seus últims anys de vida.

 

Allarguem la caminada fins al turó del Puig, encara que no hi acabem d'arribar, i fins al Tibidabo i la torre de Collserola, que completen les boniques vistes que s'han deixat veure de tant en tant pel camí. Totes les cruïlles estan molt ben senyalitzades i és difícils perdre's (alguna fins i tot excessivament ). 

 

La última parada, més a prop del cotxe del que ens imaginàvem, és al pantà de Vallvidrera, una presa construïda al segle XIX (llavors una joia d'enginyeria hidràulica) per abastir la vil·la de Sarrià, amb la mina Grott, un túnel d'un quilòmetre i mig amb el mateix propòsit, actualment tancat). Actualment és un dels millors refugis d'amfibis de la serralada (i, també, d'altra fauna lligada a ambients aquàtics).   

 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades



  LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 07-01-2012

Quilòmetres: 12.

Desnivell 425 m.

Durada: 3 h.

Dificultat: baixa.

Circular: si.

No senyalitzada com a tal, cal una ressenya o track. A pràcticament totes les cruïlles, però, hi ha cartells (tenint doncs, els principals punts de referència ens podrem orientar).  TRACK Wikiloc

Inici al baixador de Vallvidrera (FF.CC de la Generalitat).    

Participants: en Salvi i jo.

Vall de Bell-lloc

(Palamós, el Baix Empordà)

Excursió agradable malgrat el càstig dels boscos de les Gavarres per les nevades del 2010 (ben visibles). Durant el recorregut hi ha punts interessants com els forns de cal Antoniet o la lloreda de la riera de Bell-lloc.  

 



Clica sobre l
es imatges per veure-les més grans

 

FORN I MOLÍ DE MAS ANTONIET 



FONT DE BELL-LLOC



CASTELL DE VILÀ-ROMÀ




VISTES

CREMANT TORRONS  

PER BOSCOS CASTIGATS.

 

Després de la caminadeta per acabar els Camins de Ronda, aprofito la tarda per fer una excursió per les Gavarres (aprofitant, també, que hi sóc a prop). Estic de vacances i ho vull amortitzar.

 

Començo a caminar, doncs, a migdia. Hauré d'anar a un bon ritme, si no vull que se'm faci fosc a mig camí (... com trobo a faltar els dies llargs. Em consola pensar, però, que ara mica en mica ja es van allargant).

 De seguida em sorprèn l'efecte de les nevades sobre els pins, que aquí semblen més devastadors que en altres llocs. Tot i això, el camí és agradable i va passant per punts prou interessants, com el forn de rajols de mas Antoniet, la bonica font de Bell-lloc, les ruïnes del castell de Vilà-romà i la lloreda de la riera de Bell-lloc (un bosc de ribera relictual, tot i que sembla, sense conèixer l'aspecte que tenia anteriorment, que també ha quedat afectat per la nevada.

 

Em desvio, també, cap el cim de Montagut, des d'on hi ha unes bones vistes a Palamós i el seu voltant, semblants a les que hem trobaré baixant de Puig Cargol, un dels puigs més emblemàtics del massís.

 

 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades



  LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 30-12-2011

Quilòmetres: 9.9.

Desnivell 525 m.

Durada: 3 h.

Dificultat: baixa.

Circular: si.

No senyalitzada com a tal, cal una ressenya (www.gavarres.cat), marques de PR (blanques i grogues) i SL (blanques i verdes) ens ajudaran durant tot el camí. TRACK Wikiloc

Inici a la fàbrica Hutchinson de Palamós.    

Participants: només jo.

Montnegre carener (SL-C 103)

(Sant Celoni, Vallès Oriental)

Excursió molt interessant pels boscos del Parc Natural del Montnegre (suredes, alzinars, castanyedes, avellanoses...). Especialment recomanable de la primavera fins a la tardor... i més, si hi ha bolets. 

 


Clica sobre les imatges per veure-les més grans

 



SANT MARTÍ I SANTA MARIA DE MONTNEGRE 



VISTES



FONT DEL DEGOTALL I ALZINA GROSSA






CARLETS, BOLETS DE TINTA I ALTRES BOLETS

BOLETS!!!!!!  

SENSE VOLER... NO SERÀ UNA TEMPORADA EN BLANC.

 

Després de 5 dies tancat a casa, que ja és mala sort tenir vacances i agafar un refredat d'aquells que hi van, una de facileta... que encara no estem del tot bé i ens hem de recuperar. Com sempre, no massa d'hora, però, en principi, per ser a casa per dinar.

 

Només sortir ens comencem a enfilar i trobem els primers carlets. Ja no podré deixar de mirar a banda i banda tota l'estona a veure si en veig algun més.

El camí passa sempre entre bonics boscos de diferents tipus, dominant els de fulla caduca, com rouredes, castanyedes o avellanoses. Puja fins al Puig Gros, un dels punts més alts del Montnegre, on trobem a faltar, a causa dels boscos, les vistes pròpies dels cims (només se n'endevina alguna, i perquè els arbres no tenen fulla).

 

 Després de mirar i buscar tot el camí, quan falta poc per arribar al cotxe, veiem algun carlet sota un marge. Hi baixem i en veiem uns quants més... i uns metres més enllà uns quants més... i així fins a omplir la bossa on duia l'esmorzar (reconvertida improvisadament). Al final, després de tres intents del tot fallits, i quan ja deixava la temporada per perduda, me n'he pogut treure les ganes!!!

L'esmorzar, que corre per dins la motxilla, al final es convertirà en mig dinar (anem més tard del que ens pensàvem, però cap dels dos té presa).

 

Arribant al cotxe, també, trobem les vistes que hem trobat a faltar al cim.

Tot i que potser no hem fet l'excursió a la millor època (segurament deu ser més maca a la primavera o a la tardor), ha valgut molt la pena... i potser encara hi tornarem algun dia, a buscar bolets.

 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades



  LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 08-12-2011

Quilòmetres: 8.5.

Desnivell 475 m.

Durada: 3 h (amb parades, buscant bolets).

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Senyalitzada amb pals amb marques blanques i verdes (SL-C 103). En cas d'algun dubte, seguir el GR o el camí més ample. TRACK Wikiloc

Inici a Sant Martí de Montnegre.    

Participants: en Salvi i jo.

Ruta Megalítica de Roses

(Roses, l'Alt Empordà)

A més del diversos megàlits, entre ells el dolmen de la Creu de Corbatella (un dels més grans de Catalunya), la caminada destaca per la bellesa de la seva vegetació (brolles), les construccions de pedra seca i les vistes a la plana empordanesa i el Canigó.  


Clica sobre les imatges per veure-les més grans




DOLMEN DE LA CREU D'EN CORBATELLA (I MAS DE LA CREU D'EN CORBATELLA) 







VISTES 



BARRAQUES



MENHIR DE LA CASA CREMADA II i I



DOLMEN DEL CAP DE L'HOME



DOLMEN DEL LLIT DE LA GENERALA




VEGETACIÓ

"ESTRENANT" COTXE  

...EL DEL MEU GERMÀ.

 

Feia anys que deia que me l'havia de canviar, però no trobava mai el moment (ni els diners). Ara, però, n'he tingut l'oportunitat, el meu germà s'ha canviat el seu i jo que quedaré el seu vell. Em sembla que trobaré a faltar el Frontera, hauré de vigilar més camins i ja no podré aparcar pujant per  les voreres... però podré saber a quina velocitat vaig i quan quilòmetres he fet (després d'anys amb el comptaquilòmetres espatllat). No podré obrir la porta del darrera de l'Ibiza... però serà millor que no poder tancar la del frontera (amb un cotxe tan vell ningú es molesta a robar-te, tampoc).

 

  Cap a Roses, doncs, tard i sol. Des de dijous estic una mica refredat i no estic del tot fi (per això no ho dic a ningú... vull anar al meu aire). Pel mateix motiu, una de curteta, per si un cas. Trio la ruta megalítica.

 

Entre brolles vaig recorrent una ruta esquitxada de diferents dolmens i menhirs, tots ells del neolític. En destaca el dolmen de la Creu d'en Corbatella, un dels més grans de Catalunya.

Un altre dels seus punts d'interès són les construccions de pedra seca, com les feixes, les tanques que delimiten camins i propietats i les antigues barraques de pastors i pagesos. 

A més, per si no n'hi hagués prou (i una sorpresa inesperada per mi), les vistes al golf de Roses, la plana empordanesa i el Canigó són molt boniques.

 

Un cop vistos gairebé tots els megàlits aprofito per dinar, tot contemplant les panoràmiques. Avui també he començat a caminar força tard.

 Acabo la caminada tardant menys del que em pensava, i encara molt millor del que m'imaginava. Aprofitant que sóc aquí, ho aprofitaré per treure'm una espineta que tenia clavada, acabar el camí de ronda de l'Almadrava fins a Roses.

 

 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades



  LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 03-12-2011

Quilòmetres: 4.5.

Desnivell 200 m.

Durada: 2 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si (parcialment).

Més o menys senyalitzada amb pals amb fletxes vermelles i cartells. Cal un petit mapa o una ressenya ja que en algunes cruïlles de camins ens podem despistar. TRACK Wikiloc

Inici a la carretera de Roses a Cala Montjoi (també és pot començar al capdamunt de la urbanització els Grecs). Si es vol allargar una mica es pot començar a Roses i/o pujar al Puig Marés.    

Participants: només jo.

Ruta del Vedat i Ruta de l'Esquirol

(Teià - Premià de Dalt, el Maresme)

Caminada per les típiques pinedes del Maresme, amb fonts d'aigua fresca i boniques vistes a la Plana Litoral i el Barcelonès. Combinació de dues rutes diferents


Clica sobre les imatges per veure-les més grans




FONT DEL SENGLAR I FONT DE LES PERDIUS



VISTES I SAGRAT COR



ERMITA I FONT DE SANT MATEU



VISTES I PARC DE LA CADIRA DE LA FONT DEL BISBE



PINEDES



ROQUES D'EN FLORES




FONT DEL PERICÓ I TEIÀ

DUES EXCURSIONS EN UNA

PINEDES I VISTES

 

A punt d'acabar el "repte" dels Camins de Ronda (només em falta un tram i el vull fer aviat), ja estic rumiant el proper... bé, de fet ja el tinc força pensat: 41 comarques, 41 caminades (ara, faltarà veure com ho aniré fent).

Potser per  això decideixo anar cap el Maresme, l'única de les comarques "properes" que em "falta" (encara que hi tinc més d'alguna caminada pendent).

 

 Comencem a caminar ni d'hora ni tard, cap a les 10, enfilant-nos de seguida muntanya amunt, tot i que de forma força suau. Aviat trobem les primeres fonts que, malgrat la sequera i la calor d'aquesta tardor continuen rajant (poquet, però rajant). En algunes, a les seves piques, també hi podem veure alguns capgrossos (la majoria d'amfibis es reprodueixen a la primavera, però moltes espècies, si les condicions són favorables, també ho poden fer a la tardor).

 

 De seguida arribem, també, al Sagrat Cor, des de hi ha unes boniques vistes cap al sud, amb Barcelona entre la calitja (llàstima! En un dia clar ha d'estar molt bé).

 

Poc després deixem el camí marcat de la ruta del vedat per anar a buscar, en 500 metres, la ruta de l'Esquirol. Canviem de vall i, també, una mica, de paisatge. A la primera hem caminat i caminarem més aviat entre brolles, en aquesta, per boniques pinedes de pi blanc. Les vistes també seran diferents, ara més cap a la plana litoral del Maresme.

Esmorzem a l'ermita de Sant Mateu.

 

Fent una mica més de volta del compte (ens hem saltat sense voler, ni sabent ben bé com, la font de Sant Mateu), tornem al camí que enllaça els dos senders per continuar la ruta del Vedat allà on l'hem deixat.

a partir d'aquí, ja tot baixada fins al cotxe, amb parada als bonics Rocs d'en Flores i refrescada a la font del Pericó, que fa una mica de calor. r. 

El castell sembla prou interessant, però està tancat i no es pot visitar. M'haig de conformar en veure'l des de fora.

 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades



  LA RUTA (suma de les dues)

FITXA TÈCNICA 

Data: 01-10-2011

Quilòmetres: 12.8.

Desnivell 650 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa-mitjana

Circular: si.

Senyalitzada amb pals amb marques blanques i verdes (ruta del Vedat com a SL-C 111 i la de l'Esquirol com a SL-C 112). EXCEPTE el tram d'unió entre camins. 2 possibilitats seguir la pista a l'esquerra just al costat del Sagrat Cor o la pista a l'esquerra que es troba passat el refugi del vedat). TRACK Wikiloc

Inici al Centre Cultural "la Unió" de Teià.  

Participants: en Salvi i jo.

    Si es fan per separat:
LA RUTA Ruta del Vedat

4.6 Km / Desnivell acumulat 250 m / 1 h 30' / Dificultat baixa

Marques verdes i blanques sobre pals. Inici a Teià (Centre Cultural " la Unió").
LA RUTA Ruta de l'Esquirol

5 Km / Desnivell acumulat 240 m / 2 h  / Dificultat baixa

Marques verdes i blanques sobre pals. Inici al Parc de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt) .

La Morella

(Gavà - Begues, el Baix Llobregat)

Excursió imprescindible. D'interès paisatgístic (vistes espectaculars al baix Llobregat i Barcelona), geològic (arcs naturals i pedres de formes curioses), natural (amb brolles i garrigues amb margalló) i cultural (ermita de Bruguers i castell d'Eramprunyà)


Clica sobre les imatges per veure-les més grans



ERMITA DE BRUGUERS





ARC NATURAL DE BRUGUERS




ROCA FORADADA, VISTA I ROQUES



CASTELL D'ERAMPRUNYÀ



PUIG DE LES AGULLES



LA MORELLA I VISTES



MARGALLÓ



ROQUES (PROP DE LA MORELLA)



ABOCADORS... DE FORMIGUES (MESSOR SP, CREC)




LA MORELLA (BAIXANT) I FORN DE CALÇ (?)







PARC ARQUEÒLOGIC MINES DE GAVÀ

APROFITANT EL VIATGE

... I DE QUINA MANERA!

 

Al vespre haig d'anar a recollir el meu germà i la cunyada a l'aeroport. Tot i que m'hauré d'esperar força estona, decideixo aprofitar el viatge fent el turista i una caminada per la zona.

 

 Dino molt d'hora i marxo al migdia. Fa temps que tinc ganes d'anar-hi i avui tinc l'excusa perfecte. A més, suposo, entre el dia i l'hora que és tinc el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà... per mi sol!!! (home! ja m'agrada que no hi hagi gaire gent, però tant poca, fins i tot fa cosa i tot).

Una sèrie d'audiovisuals i una exposició, literalment al voltant de les mines, expliquen com es fa la recerca i et situen a la vida d'aquesta zona i les mines durant neolític, quan eren explotades. El recorregut continua, després, per una replica de les mines (les "de veritat" no es poden visitar).  M'hi estic gairebé dues hores, força més del que m'imaginava, però no tinc presa, estic sol i la visita val molt la pena.

 

  Torno a agafar el cotxe i cap a l'ermita de Bruguers. Només aparcar veig com una dona tira un paper a terra davant la seva filla, a jutjar pel cotxe que van, constato que tenir diners no vol dir tenir educació i molt menys intel·ligència (que, d'altre banda, és una cosa que ja sabia). Estic a punt de dir-li alguna cosa, però avui no tinc ganes de discutir-me (que segurament és el que passaria).

 

Començo a caminar a les quatre. Avui, més que mai, a ple sol. Al cap de ben poc arribo al curiós i  bonic arc natural de Brugers (tècnicament, un gran tafone, una roca de gres foradada a causa de l'erosió). Poc més amunt, una miqueta més amagat, una altre.

 

Arribo a dalt del castell d'Eramprunyà xop, com acabat de sortir de l'aigua, suat de dalt a baix... i això que només acabo de començar a caminar. 

El castell sembla prou interessant, però està tancat i no es pot visitar. M'haig de conformar en veure'l des de fora.

 

La caminada continua entre impenetrables brolles i màquies característiques del Parc Natural del Garraf. Hi destaca la presència del margalló, l'única palmera autòctona europea i que té, aquí, el seu límit més septentrional. Passo, també, del Garraf roig (de margues) al Garraf blanc (calcari). Tot caminant em fixo, avui i ves a saber per quin mecanisme subconscient, en els abocadors de les formigues, força nombroses (que treuen del formiguer totes aquelles restes no aprofitables, des de restes vegetals a formigues mortes).

 

Poc abans d'arribar al cim de la Morella la màquia es torna una mica menys espessa, deixant al descobert roques blanques amb formes boniques i curioses (llàstima que vaig una mica just de temps i no m'hi puc entretenir).

Des de dalt el cim les vistes milloren una mica les que ja he tingut durant el camí, molt boniques, especialment del Baix Llobregat, i que, en dies clars, han de ser espectaculars (avui hi ha calitxa).

 

Torno per on he vingut, hi ha la possibilitat de fer la ruta circular, si més no parcialment, però calculo que arribaré al cotxe poc abans de que es faci fosc i no me la vull jugar (i menys en un lloc que no conec). Fins ara he caminat absolutament sol, ara, a quarts de vuit, em començo a trobar més gent... que amb més bon criteri, s'han esperat que la calor afluixi per sortir a passejar.

 

D'aquí, cap a Castelldefels, on em volia banyar,però hi arribo de fosc i sol, em fa una mica de cosa, i m'haig de conformar amb la dutxa de la platja, que hi farem.

Lectura sota una farola del passeig marítim i a les dotze cap a l'aeroport.

 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades



  LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 01-09-2011

Quilòmetres: 13.

Desnivell 370 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: no.

Senyalitzada, tram del GR-92. Marques vermelles i blanques. TRACK Wikiloc

Nota: el castell d'Eramprunyà només es pot visitar el segon diumenge de cada mes prèvia reserva al museu de Gavà o a la Unió Muntanyenca Eramprunyà.

Inici a l'ermita de Bruguers, carretera BV2041/C535 (Gavà).  

Participants: només jo.

Vall d'Olzinelles

(Sant Celoni, el Vallès Oriental)

Caminadeta fàcil i agradable per la vall d'Olzinelles, al Parc Natural del Montnegre-Corredor. Entre boscos i arbres monumentals, amb una mica de sort s'hi pot veure algun cabirol. Tot i que recomanable tot l'any, segurament la millor època per visitar-la és a la tardor, quan les platanedes monumentals perden les fulles. 


 
Clica sobre les imatges per veure-les més grans



PLATANEDES (I ESCORCES)



SANT ESTEVE D'OLZINELLES, PONT DE CAN PLANA I CAN DRAPER



ESPIADIMONIS I TORRENT D'OLZINELLES



BOLETS



Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

BOSCOS I ARBRES MONUMENTALS

... AMB SORPRESA INCLOSA: CABIROLS!

 

Ahir va ser un dia molt trist per mi, però encara més per les persones que més m'estimo. Un dia en què una gran il·lusió es apagar, tant de bo, només de forma passatgera, de manera que, aviat, la puguem tornar a tenir.

Avui, més que mai, necessito desconnectar, fins i tot els meus problemes laborals en semblen insignificants, ben poca cosa (no tinc ni ganes de cagar-me en l'empresa on treballo... tot i que sospito que, des d'aquí, ja ho faré algun dia o altre).

 

  Torno als meus horaris habituals, i marxem a les 9 per començar a caminar cap a un quarts d'onze. Per sort, no he dormit gaire bé,

Pràcticament tota la caminada transcorre entre boscos, principalment rouredes, suredes i, en els racons més humits del fons de la vall, platanedes monumentals. És un passeig molt agradable, que fem a bon ritme però més tranquil que el de la setmana passada, encantant-nos amb algun espiadimonis o aturant-nos a contemplar els diversos arbres monumentals que anem trobant pel camí (sovint tan bonics com difícils de fotografiar, d'aquí que no hi hagi cap foto). El que hem crida més l'atenció, però, segurament és un dels que passa més desapercebut. La seva mida és ben discreta, només 9 metres, però molt considerable per un aladern fals, que normalment es troba en forma arbustiva i no en sol fer més de tres.

 

Ens sorprèn veure, per l'època de l'any, una gran quantitat de bolets (per desgràcia, cap de comestible). Ens sorprèn però no ens estranya, en un estiu que, almenys de moment, sembla més una primavera molt llarga o una tardor molt primerenca (a aquest ritme, recordarem aquest any com l'any sense estiu).

 

 Malgrat l'hora del dia i la xafogor que fa (sort del ventet i algun núvol que va passant) aquests boscos frondosos ens han guardat, també, al principi i al final de la caminada, una sorpresa una mica fugaç i  del tot inesperada: dos cabirols!!! Ostres, segurament si haguéssim anat amb la intenció o les ganes de veure'ls (com els isards la setmana passada), no els haguéssim ni vist ni sentit.



  LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 06-08-11

Quilòmetres: 12.4.

Desnivell 300 m.

Durada: 3 h.

Dificultat: baixa

Circular: Si.

Senyalitzada amb pals amb marques blanques i verdes (el pou de glaç i els forns de pega no estan senyalitzats). A més d'això, encara que és difícil equivocar-se, en algun punt caldria millorar la senyalització (en cas de dubte cal seguir el camí principal). TRACK Wikiloc

Inici a Can Draper (o a Sant Esteve d'Olzinelles tal i com vam fer nosaltres).  

Participants: en Salvi i jo.

Rutes Prehistòriques de Céllecs

(La Roca / Vilanova del Vallès, El Vallès Oriental)

Amagats entre boscos mediterranis van apareixent diferents monuments megalítics, com la curiosa Roca Foradada o la bonica Pedra de les orenetes, a més d'alguns dolmens i altres curiositats. Val la pena, especialment, la primera part del recorregut, corresponent a la Ruta Prehistòrica 1.


Clica sobre les imatges per veure-les més grans



RUTA PREHISTÒRICA 1: ROCA FORADADA





RUTA PREHISTÒRICA 1: PEDRA DE LES ORENETES



 

RUTA PREHISTÒRICA 1: PEDRA DE LES CREUS, PLAT DEL REI,  DOLMENS DE CAN GOL I DE CÉLLECS I SERRALADA LITORAL.



RUTA PREHISTÒRICA 2: DOLMEN DE CAN PLANES I FONT DE MANSA





INSECTES I XUCLAMEL











Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

IMPROVISANT

DOLMENS I ROQUES CURIOSES.

 

Em llevo en ganes de caminar, dubtant per les previsions meteorològiques. Ja he descartat, d'entrada, les caminades en que el principal atractiu siguin les vistes. Surto al balcó i descarto, també, Pirineus, Prepirineus i Montseny. Em queden poques possibilitats i buscant per internet informació sobre una altra caminada, trobo la que aniré a fer avui... una en què el temps no "afecti" gaire.

Cap a la Roca del Vallès, doncs... i em surt força bé, aquí fa més sol i de moment no fa cara de què hagi de ploure (i a la motxilla sempre i porto un impermeable).

 

La primera part d l'itinerari que faré, la Ruta Prehistòrica 1, ressegueix la Zona Històrico-Arqueològica de Céllecs, excepcional per l'elevada concentració de monuments històrico-arqueòlogics (jaciments megalítics de fa més de 4000 anys).

 

El camí passa per bonics boscos mediterranis, amb una vegetació bastant típica, que vaig repassant tot recordant antigues classes de botànica de la Universitat (coneixements que, si bé ja tinc una mica rovellats, encara són prou acceptables).

Aquí, ran de costa, la primavera ja comença a donar pas a l'estiu, i m'entretinc menys amb flors i papallones, mentre vaig visitant els diferents monuments, que apareixen en l'ordre següent: 

- Dolmen de Can Gol II (2200-1800 AC), cista (dolmen típic) sense la pedra de coberta.

-  Roca Foradada de Can Gol, gran bloc granític foradat artificialment, que podria haver estat usat com a tomba.

- Pedra de les Orenetes, curiós i bonic gran bloc granític amb pintures rupestres.

- Pedra de les Creus, un altre bloc granític cobert per tot tipus de creus, algunes que podrien ser molt antigues. 

- Plat del Rei o del Moli. Bloc que té un buidat en forma de cassoleta circular.

- Dolmen de Céllecs o cabana del Moro. Cista (o dolmen Típic).

En tot cas, més informació a www.diba.cat


El sender segueix, llavors, cap al turó de Céllecs. Pel camí s'endevinen bones vistes a la Plana Vallesana i el Montseny, tot i que avui només es deixen veure entre bromes.

D'aquí enllaço amb la ruta Prehistòrica 2, ja sense el soroll de les motos del circuit de Montmeló (avui fan el Gran Premi i no he enganxat el transit d'entrada i de sortida per pura casualitat... de fet, sort que no m'ha vingut al cap fins que ja era a Granollers, si no, ves a saber on hauria anat a caminar).

Ho aprofito per fer el dinar. Dic fer perquè, per variar, em vaig oblidar de tallar el pa abans de posar-lo al congelador (quan el vaig comprar), i m'he hagut d'endur ganivet, els tomàquets, la tonyina i els embotits per separat.

 

La ruta prehistòrica 2, si bé també és bonica, no és tan interessant com la primera, tot i que també s'hi pot veure un dolmen, el de can Planes, i la Pedra de l'Escorpí, un conjunt de roques de grans dimensions que formen una petita cavitat.

Interessant, també, és la Font de la Mansa, en un racó ombrívol sembla més pròpia d'indrets de més alçada, i més si és beu la seva aigua fresquíssima.

Aquí hi tinc, també, una sorpresa inesperada, hi puc contemplar alguns capgrossos de tritó.

 

La caminada, afortunadament, acaba al fons de vall, ben plana entre horts i camps fins al cotxe... no he comptat bé els quilòmetres abans de marxar i n'he fet més dels que hem pensava.

 



  LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 05-06-11

Quilòmetres: 17.4.

Desnivell 450 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Dificultat: mitjana

Circular: Si.

Combinació de caminades. Rutes Prehistòrica 1 pals amb marques blaves, Ruta Prehistòrica 2 pals amb marques roses, Enllaç entre rutes (tant per dalt com per baix), marques grogues i blanques del PR-C 36 (com tota la caminada). El tram més bonic, però, és el que correspon a la R.P.1. TRACK Wikiloc

Inici a la Urbanització la Pineda.

Participants: només jo.

Ruta Prehistòrica 1 

Data: 05-06-11

Quilòmetres: 10 (anar i tornar).

Desnivell 400 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: No.

Senyalitzada amb pals amb marques blaves.

Gorgues de Salenys

(Santa Cristina d'Aro / Llagostera, El Baix Empordà, la Selva)

Caminadeta fàcil per la riera de Salenys fins a les seves gorgues. Prop del mar, sovint la riera sembla fora de lloc, més pròpia de muntanyes més altes.


 
Clica sobre les imatges per veure-les més grans





POU DE LES GOGUES I GORGUES DE SALENYS



RIERA DE SALENYS I FONT DE PANEDES



PAPALLONES I FLOR





















Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

MÉS AIGUA I MÉS BITXOS

TORNANT A LA NORMALITAT.

 

Com que la caminada d'ahir va ser curta, en decideixo fer una altre... per una altra riera i a a unes altres cascades, aquestes, però, tot i que sobre un mateix material, granit, ben diferents. A tocar del mar i al massís de les Gavarres.

 

Començo la caminada a la transitada Via Verda (algun dia l'hauré de fer), al pont de Salenys, tot passant per una pista innecessàriament ample en paral·lel a la riera. Tot i això, ja em començo a entretenir amb flors i papallones... i aranyes, abelles i altres insectes... que és primavera i torna a fer un dia sensacional, gairebé d'estiu (de fet, sort de la mica d'airet que fa, i que farà tota la caminada més agradable).

 

A l'antiga fàbrica embotelladora d'aigua de Salenys s'acaba la pista i continua el camí al costat de la riera... i si fins ara ja m'entretenia, ara encara ho faré més. De fet, entre ahir i avui, crec que estic batent tots els meus rècords de lentitud.

 

La primera gorga és el Pou de les Gogues (fades), estreta i profunda és una altre indret de llegenda (a les nits de lluna plena encara s'hi pot veure una goga que pentina la seva filla).

 

Grimpant i mig grimpant ressegueixo la riera passant pels diferents i bonics salts d'aigua de la riera... plena de cables de la via ferrada que hi ha i que, malgrat que sembla prou divertida (tot i la meva por a les alçades, aquesta crec que m'atreviria a fer-la), també s'ha de reconèixer que treu una mica d'encant al lloc (tot i que no deixa de valer la pena).

És en aquest tram, que torno a la normalitat i un dels meus peus acaba dins la riera... i encara sort, que l'altre estava mig ben plantat, que relliscant i fent equilibris, una mica més i acabo tot jo.

 

Arribo al cap de munt de les gorgues i m'entretinc en una bassa de la riera, mentre aprofito per dinar. En contemplo la seva abundant fauna, principalment de macroinvertebrats que, en aquest cas, i per la mena que són, indiquen una bona o molt bona qualitat ecològica de l'aigua.

Sovint per conèixer l'estat de les aigües i la seva qualitat només cal mirar quin són els seus "habitants" (quines espècies d'animals i plantes), gràcies a unes taules ja establertes pot ser relativament fàcil i ràpid.

 

D'aquí vaig fins a la Font de Panedes, que és picant i ferruginosa... o, dit d'una altra manera, és com llepar un ferro mentre et beus una gasosa esbravada... quina mania de provar-ho tot (i és que hi ha vegades que la curiositat no és del tot bona).

 

Des de la font, la idea inicial era anar a buscar el GR i així fer una caminada circular, però com que tampoc promet massa i l'anada m'ha agradat molt, decideixo tornar per on he vingut i, de passada, mirar de trobar la Font del Plat i les pedres vermelles de la riera, cosa que no aconseguiré.



  LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 10-03-11

Quilòmetres: 5.5.

Desnivell 125 m.

Durada: 3 h (badant moltíssim, és pot fer en 2 h amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: No, però si pot fer si des de la font de Panedes es va a buscar el GR 92.

Senyalitzada amb cartells. Si és vol fer circular a la font de Panedes cal seguir la pista fins a trobar el GR 95 (marques blanques i vermelles).

Inici al camí de carro que hi ha just abans del càmping Ridaura, a la via de servei de l'autovia (entre Santa Cristina d'Aro i Llagostera).  TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

Sant Cristòfol del Bosc

(Llambilles, El Gironès)

Caminada fàcil, planera i agradable pels  ara malmesos boscos de les Gavarres. Pel camí ens acompanyarà la vegetació de ribera del Bugantó i pins i suros fins a l'ermita de Sant Cristòfol.


 
Clica sobre les imatges per veure-les més grans



ERMITA I FONT DE SANT CRISTÒFOL DEL BOSC



FLORS (GATASSA) I BOSCOS DE LES GAVARRES

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

PROVANT RESSENYES

PER LES GAVARRES.

 

Sol una altra vegada, aquest cop, però, perquè vull.

Vaig a "provar" unes ressenyes que he trobat per internet, amb algunes probabilitats d'acabar-me perdent.

A les Gavarres, que de tant passar-hi pel costat i veure-les de lluny amb el cotxe, ja tenia ganes de passejar-m'hi. Pendent des de fa temps deixo, però, les que semblen més maques per fer més endavant, amb qui s'apunti.

 

La caminada és agradable, curta i planera, fins a l'ermita de Sant Cristòfol del Bosc (amb una bonica zona de picnic). 

Passa pels ara malmesos boscos de les Gavarres. Realment les últimes nedaves i van fer força mal a molts arbres, especialment als pins (a com a mínim això sembla).

 

A la part baixa, al costat de camps i camins, força flors i algun insecte anuncien que la primavera ja és a prop.

 

Acabo la caminada sense perdre'm, "aprovant" les ressenyes (que espero anar fent en un futur, desitjant que les Gavarres deixin de ser un tema pendent... com tants d'altres (que em toqui la loteria no depèn de mi, però això si). 

 



  LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 26-02-11

Quilòmetres: 6.5.

Desnivell 250 m.

Durada: 2 h (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: Si.

No, ressenya extreta de www.gavarres.cat. Tot i que es pot fer un recorregut pràcticament igual seguint els cartells i les marques del PR-C 191 (de fet, algun tram de la caminada coincideixen). TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

Dolmen de Pedra Gentil

(Vallgorguina, El Vallès Oriental)

Caminada agradable pel Parc Natural del Montnegre i el Corredor (i que tinc pendent de descobrir). El sender passa sempre per boscos mediterranis més o menys bonics, més o menys alterats, sovint amb boniques vistes al Montseny i al Vallès. A mig camí, el Dolmen de Pedra Gentil, de fa 4.000 anys i lloc de reunió de les bruixes de la costa.


 
Clica sobre les imatges per veure-les més grans



VISTES AL MONTSENY



DOLMEN DE PEDRA GENTIL

 

SANTA EULÀLIA DE TAPIOLES







Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

ESPERANT QUE ES FACIN BOLETS

I RECUPERANT LA FORMA.

 

Mentre no es facin bolets, o se'n facin pocs, continuo aprofitant per fer alguna caminada. Per recuperar una mica la forma física i per anar "provant" el genoll després d'una temporada, entre vacances i altres, molt relaxades en aquest sentit. Avui prop de casa, que al migdia fan Formula 1 i no me la vull perdre (... sempre he dit que sóc un ecologista atípic. M'agrada i no puc fer-hi res).

 

El sender puja suament sempre per boscos mediterranis, boscos mixtos amb una barreja d'arbres que a vegades és prou curiosa (al camí s'hi pot veure pi pinyer, pi pinastre, pi blanc, roure martinenc, alzina surera, alzina, castanyer...).

Sovint, també, amb boniques vistes al Montseny i al Vallès.

 

Gairebé just a mig camí hi ha el bonic dolmen de Pedra Gentil.

Segons www.diba.es (amb més informació d'aquesta ruta), és un dolmen de cambra simple de fa uns 4.000 anys. Els pescadors del Maresme deien, però, que era el lloc de trobada de les bruixes de la costa, on s'explicaven les seves malifetes... i si alguna no n'havia fet prous, la penjaven a la pedra superior del dolmen.

I sobre això i la seva vigència actual m'abstindré de fer cap comentari... de tots els que m'han passat pel cap.

 

Refaig forces i continuo caminant, desviant-me del camí per anar a veure l'església de Santa Eulàlia de Tapioles (a 5 minuts i sense pèrdua possible). Sempre entre boscos i amb vistes als voltants.

 

Arribo a baix content, toco fusta... però fa dues caminades que el genoll no em fa gens de mal i més d'un mes des de l'última punxada. Que ja era hora (a veure, però, que va passant, encara en fa una mica de por).

Un cop a baix, ignoro, amb certa tristesa, una parada de pollastres a l'ast que fan molt bona olor, i cap a casa.

 



  LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 12-09-10

Quilòmetres: 7.

Desnivell 155 m.

Durada: 2 h 15'.

Dificultat: baixa

Circular: Si.

Ben senyalitzada com a Sender Local (SL-C71), marques verdes i blanques en fites (només cal fer atenció passat can Pradell, a pocs metres cal deixar la pista principal i agafar-ne una a l'esquerra, marcat amb un paper plastificat enganxat en un arbre). Inici a Vallgorguina. TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

Aiguamolls de l'Empordà

(Sant Pere Pescador / Castelló d'Empúries , l'Alt Empordà)

Una altra caminada "clàssica", al meu oasi de pau. Aquesta vegada, però, en bici per poder fer un bon grapat de quilòmetres. L'excursió ens va permetre contemplar els diferents ecosistemes del Parc, des de els boscos de ribera (al costat del Fluvià) fins als diferents tipus de llacunes. Una diversitat d'ambients que comporta, també, una gran diversitat de fauna. El mes de març, a més, probablement és un dels millors per observar-hi aus.


Clica sobre les imatges per veure-les més grans

 

ILLA DE CARAMANY (EL FLUVIÀ), LLACUNA LLARGA, EL CORTALET I LA MUGA



MAS DEL MATAR



 

EN BICI (PEL CAMÍ)



FENT UNA MICA L'ANIMAL

 

 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

EN BICI

... PER PODER-HO FER TOT

 

Als Aiguamolls. El meu oasi de pau particular. Avui però, amb amics i amb la intenció de veure'ls del tot. Una visita al complert en bicicleta.

Comencem, tard, a Sant Pere Pescador. Seguint les ribes del Fluvià passant per les reserva de Mig de Dos Rius i pel costar de l'illa d'en Caramany (Reserva Integral), on es poden contemplar els primers ambients característics del Parc Natural. Xiulant el "Verano asul", derrapant i amunt i avall... sense pensar en el que ens espera... i demà ja ho trobarem.

A la Reserva hi ha tres paisatges ben diferenciats. A les ribes del riu, un bosc de ribera amb freixes de fulla petita, oms, salzes o verns (a més de pollancres i plàtans). Més cap a l'interior, prats de dall rics en gramínies, lleguminoses i orquídies. Finalment, en algunes zones, canyissars amb canyís, bogues i balca.

D'aquí, passant per la Gola del Fluvià fins a les llacunes del parc Natural, més concorregudes i visitades.

Les llacunes de la Rogera, la Llarga, la Massona, la Fonda i d'en Turies, entre les desembocadures de la Muga i el Fluvià són ecosistemes de clara influència marina. Aigües salobroses poc profundes, ideals per a moltes espècies d'aus que troben aquí un lloc de cria, repòs en la migració o hibernació.

 Entre parades i paradetes, en prou feines hem fet 5 quilòmetres en 2 hores. A aquest ritme no acabem ni en pintura. Haurem d'accelerar una mica el ritme o no fer tantes parades... tot i que la propera serà ja per dinar, a l'estany Europa. Deixant enrere la gent i travessant més closes i alguns camps de conreu.

L'estany Europa és un estany artificial, construït per fer la depuració biològica de les aigües procedents de la depuració física i química de la depuradora d'Empuriabrava (els canyissars d'aquestes llacunes absorbeixen l'excés de nutrients de les aigües residuals depurades abans de tornar al medi, convertint-se també, en un ambient adequat per a moltes espècies d'aus).

Havent dinat, però, ja ens ho agafem amb una mica més de ganes i els quilòmetres cauen molt més ràpid que al matí. Travessem Empuriabrava (amb Santa Margarida, el desgraciat vestigi del que es podrien haver convertit tot els Aiguamolls) i les Closes i camps de la Rovina

Les closes són prats inundables envoltats de recs d escòrrec, sovint tancats per fileres d arbres de ribera.

 

D'aquí cap a Vilaüt, on, per desgràcia, no tindrem temps d'anar a l'Estany... tot i que si de fer una mica l'animal, jo, quedant una miqueta xop (el primer cop, perquè no m'avisen... tot i que el fet que tinguessin la càmera a punt m'hauria d'haver fet sospitar. I el segon, ja si, expressament i per poder fer bé les fotos... aprofitant que ja estava moll).

 

L'estany de Vilaüt és un estany amb aigües procedents de pluja i de rec, amb baix contingut amb sal i més interior. Tot i el seu aspecte, molt semblant a les llacunes salobroses, la seva flora i fauna és ben diferent.

És aquesta riquesa d'ambients, sovint tan semblants però tan diferents, el que explica la gran biodiversitat que es pot trobar en les zones humides com aquesta.

 

D'aquí un altre cop cap el Cortalet, resolts els problemes amb les bicis meva i de l'Isa (que ens obligaven a fer un sobreesforç, sense adonar-nos-en una bona estona), per refer el camí fins el Mas del Matar en Jordi i l'Isa (per tornar per carretera fins a Sant Pere), i per allà on hem vingut, l'Isa i jo... per arribar gairebé de fosc.

Cansats i amb el cul adolorit.

 


  LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 20/03/2010

Quilòmetres: 39 (Aprox.), EN BICI

Desnivell: ± 50 m (aprox).

Durada: -

Circular: si

Dificultat: baixa

Senyalitzada amb cartells i, en part, marques blanques i  vermelles del GR (cal una bona ressenya). Hi ha opcions més curtes i molt més ben senyalitzades. TRACK Wikiloc

Inici a: Sant Pere Pescador (al costat del riu). Tot i que és pot fer des molts altres llocs (com el Cortalet, Castelló d'Empúries, Empuriabrava, Roses, etc)

Participants: L'Isa, en Jordi, l'Isa i jo.

El Montgrí i el Ter Vell

(Torroella de Montgrí, el Baix Empordà)

Caminada molt bonica i variada pel massís del Montgrí, primer pujant al seu castell (amb unes vistes impressionants), tot seguit per les dunes, garrigues i pinedes de la Muntanya Gran, després resseguint la Foradada i belles cales ran de mar (amb les Medes ben presents), per acabar pels Aiguamolls del Ter Vell i la fèrtil plana de la desembocadura del Ter... llàstima del genoll.

 


Clica sobre les imatges per veure-les més grans

 

 

PUJANT AL CASTELL I CASTELL DEL MONTGRÍ



VISTES DES DEL CASTELL

 

CAMÍ (ENTRE EL CASTELL I LES CALES)

  

LA FORADADA



 CALA PEDROSA



PORT D'EN FALAGUER, PUNTA DE LES SALINES I PENYA-SEGATS

   

LA CALELLA, LES MEDES I CAP DE LA BARRA

 

EL TER VELL

 

BASSA DEL FRARE RAMON, SALICORNIAR, LA GOLA DEL TER I EL CASTELL

 

 

XICOIRA, ÈVAX PIGMEA, FARIGOLA, NO IDENTIFICADES (X2)
MORRÓ (X2), LLETERESA, HERBA DE SANT ROBERT I LLIRI BLAU



 FLOR I ESCARABATS

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

MOLT BONICA, PERÒ ETERNA

... PER CULPA DEL GENOLL

 

Començo a caminar a les 10, a l'hora que volia i havia calculat (una cosa que no sol passar gaire, sempre vaig tard). Sol una altra vegada, tot i que avui més aviat en tenia ganes... que per un dia que no estigui fent la "goma" per culpa de les fotos també està bé (i avui tinc ganes de fer-ne i entretenir-me, també). I ho faré, molt més del que m'imaginava, però no pas per gust.

 

Pujo al castell, però, relativament ràpid. D'entrada és l'única pujada una mica forta i així ja me la trec de sobre. Un cop a dalt ja m'encantaré més. El castell és bonic i les vistes, tot i que el dia està força encalitjat, impressionants (per tornar-hi un dia en que la visibilitat sigui bona).

 

El castell de Montgrí va ser construït entre el 1294 i el 1931, pel comte de Barcelona arrel d'una disputa amb el comte d'Empúries. De tendència oriental (difosa per Europa després de les croades), amb una planta rectangular i torres encastades a les muralles, no és va acabar mai (construint-se, només, els murs i les torres exteriors). Resolt el problema perd importància estratègica restant, únicament, com un símbol de la zona.

 

Baixo després fins a les Dunes, amb algun tram, tot i que curt, força picat i pedregós. Però entretenint-me tant com vull, buscant floretes i fotografiant-ne la meitat. Disfruto molt entre la garriga, tot contemplant abelleres, xicoires, lletereses, morrons, lliris, almesquins i moltes altres. Sense haver de córrer i sense patir per ningú (tot i que m'agrada caminar acompanyat, sol també té les seves avantatges... i avui les aprofito al màxim). picada. Dunes (explicar una mica). A més el dia és ideal, assoleiat, fins i tot fa una mica de caloreta, però que no es nota gràcies a la mica de vent que fa.

 

A les Dunes el camí és torna pla i amb més ombra. Travesso una bonica pineda amb una curiosa història.

 

En aquesta zona les sorres dipositades ple Fluvià, la Muga i el Ter, i transportades i apilonades per la tramuntana es hi van haver unes grans dunes mòbils. A finals del segle XIX ocupaven una superfície de 197 hectàrees i avançaven de 4 a 5 metres per any, causant diferents problemes socioeconòmics. És per aquest motiu que es van fixar. Una llarga obra d'enginyeria forestal va convertir les dunes en una pineda amb un aspecte absolutament  normal.   

 

Travessades les Dunes, em retrobo amb les garrigues, sempre badant, ara amb les flors, ara amb les papallones, ara amb algun escarabat o alguna abella.

 

 El camí, més o menys pla fins al trencant de cala Pedrosa. És baixant a la cala on comencen els problemes. El genoll dret, sense que recordi haver fet cal mal gest ni cap empuntagada destacable, em comença a fer mal. Vigilant una mica arribo a la cala, oblidant-me del dolor amb les vistes a la Foradada i la paradeta a la cala. Tot i això, em fa prou mal com per plantejar-me escurçar l'excursió.

 

De pla i pujant, però, gairebé no noto res. És per això que quan trobo un cartell que m'indica que hi ha un camí cap a la Calella, sense haver d'anar a l'Estartit i recular, tal i com em pensava, decideixo agafar-lo (és una mica més llarg, però és la part que hagués escurçat). I com me'n penediré, no pel camí, que és molt bonic, cales i penya-segats, amb les Medes gairebé sempre presents... sinó per les tres baixades que hauré de fer, primer fins al Port d'en Falaguer, després fins a la Calella i finalment fins a l'Estartit. El genoll, sempre a les baixades, em fa un mal terrible, tant que fins i tot trec els pals i haig de baixar molt a poc a poc i gairebé de costat (tot hi provocar les mirades d'estranyesa de la gent que hi ha a la Calella).

 

 A partir de l'Estartit el camí ja és pla. Ara, però, tot i que el dolor és suportable, el genoll ja em fa mal tota l'estona. Aprofito per dinar al Ter Vell, són quarts de 5 de la tarda, però no ho he volgut fer abans perquè no se'm refredi el genoll. Tot contemplant aquests aiguamolls em faig els entrepans... ahir em vaig descuidar de descongelar els embotits i el matí no hi havia manera de separar-los (tot cap a una bossa i ja els farem). També m'adono que m'he deixat l'oli (i la sal), però que hi farem, serà pa amb tomàquet... a seques.

 

El Ter Vell és l'antiga desembocadura del riu. Desviat a mitjans del segle XIX és va originar una llacuna litoral. Prop seu es conserven, també, altres interessants clapes d'aiguamolls, salicornars i dunes (salvats miraculosament de la urbanització), refugi de vida per a la amenaçada flora i fauna de les zones humides.

 

Començo a anar més tard del que comptava (tot i encantar-me), tot i això decideixo no escurçar la caminada... per tornar-me'n a penedir massa tard, una altra vegada. Camí de Torroella el dolor passa de suportable a insuportable i, ja gairebé cap al final, en inaguantable. Tant que tot i que el passeig a la vora del Ter és molt agradable, gairebé no faig ni una foto (cosa estranya tenint en compte que ja en porta més de 250). Tot i això l'acabo igualment i com puc, en part per no molestar a ningú, en part per amor propi. Estic 2 hores llargues a fer els últims 6 quilòmetre.

 

Arribo a Torruella després de 10 hores de camí, pràcticament resant perquè el genoll no em faci mal conduint (com afortunadament serà). Molt més tard del previst, sense temps d'anar a veure el futbol amb els amics, que hauré d'escoltar per la radio. Empat a zero amb l'Espanyol, tampoc em perdo res. Per sort, avui (no tinc res en contra), no sóc "pericu"... perquè si no em pensaria que els meus jugadors em prenen el pèl la resta de la temporada, i que mentre l'únic objectiu a la lliga sigui guanyar el Barça, estarem sempre com estem.

 


     LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 17/04/2010

Quilòmetres: 26 (Aprox.), tot i que es pot escurçar, partir o fins i tot allargar gracies als diferents senders locals o de petit recorregut de la zona.

Desnivell: ± 750 m (aprox).

Durada: 10 h (primer badant molt i després "lesionat").

Circular: si

Dificultat: mitjana (millor un bon calçat).

Senyalitzada. com a GR-92 (marques blanques i vermelles) de Torroella de Montgrí al trencant de cala Pedrosa, indicat amb un cartell, del trencant a l'Estartit seguint un sender local (marques blanques i verdes), de l'Estartit a Torroella pel del PR-C 109 (marques blanques i grogues). Amb cartells a tot el recorregut. 

Inici a: Torroella de Montgrí (Plaça del Lledoner), dels molt possibles. TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

Puig de Cadiretes

(Tossa de Mar, La Selva)

Pensant que la primavera sempre arriba una mica abans a la costa que a l'interior, me'n vaig cap a Tossa de Mar amb l'objectiu de pujar el Puig de Cadiretes, tot contemplant flors i papallones. Les ganes, però, no poden amb la raó i m'hauré de conformar, únicament, en pujar al cim, això si, amb unes vistes espectaculars.


Clica sobre les imatges per veure-les més grans



PUIG DE CADIRETES



SUREDA (PUJANT I BAIXANT)



VISTES (PUJANT I DES DEL CIM)




VISTA DES DEL CIM (180º)

BUSCANT LA PRIMAVERA

... PERÒ NO L'HEM TROBAT

 

Si la primavera no acaba de venir, ves-hi tu. Per això decideixo anar a Cadiretes, a la costa... potser pecant d'optimisme (i més veien la nevada que està caient avui, dilluns, mentre escric això).

 

Sense floretes, ni papallones, ni gaire res per distreure'm agafo un bon ritme. La pujada és forteta, però d'aquelles que m'agraden, esglaonada... i també traïdora (quan no t'ho coneixes), quan sembla que arribes a dalt, encara falta una altra pujada (i així anar fent).

 

L'excursió, però, val la pena. Les vistes des del cim són impressionants. De Blanes a Castell d'Aro, passant pel Montseny, la plana gironina, els Pirineus i les Gavarres (en part també m'he decidit per venir aquí perquè la visibilitat avui era molt bona).

 

   A la baixada ja m'hi encanto una mica més, poc. En les zones més assoleiades, alguns romanís, caps d'ase i brucs comencen a florir, algunes sargantanes i dragons prenen el sol i una oreneta (una sola) vola a prop... la primavera encara no és aquí, però falta poc.


 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades



  LA RUTA

FITXA TÈCNICA 

Data: 07/03/2010

Quilòmetres: 12 (Aprox.).

Desnivell: ± 518 m.

Durada: 3 h 30' (Amb parades)

Dificultat: mitjana.

Circular: si

Ben senyalitzada amb pals (amb marques verdes) i senyals. Inici al Pla de Sant Martí. TRACK Wikiloc

Participants: jo.

 

Delta del Llobregat

(El Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat, el Baix Llobregat)

En una zona fortament poblada i entremig de tota mena d'infraestructures, la supervivència d'aquest espai ha estat gairebé un miracle. Ben condicionat, és un oasi excepcional al costat d'una gran ciutat com Barcelona, per la gent i per la fauna i la flora. Un ecosistema increïblement divers que veu pertorbada la seva pau, sovint, pel pas dels avions. Tot i això, la seva visita bé val la pena.


 
Clica sobre les imatges per veure-les més grans


BASSA GRAN (DE CAN DIMONI)

ESTANY DEL REMOLAR 

MARESMA DE LES FILIPINES

MIRADOR DE CAL FRANCÈS (RIERA DE SANT CLIMENT I PLATJA DE VILADECANS)

TORRE DE CAL MALET I EL LLOBREGAT

 

 

ESTANY DE CAL TET

ESTANY DE CA L'ARANA I DESEMBOCADURA

CARRABINERS

SEMÀFOR

AVIONS

 

 

 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

TOT ESTRENANT ELS PRISMÀTICS

AVIONS I MÉS AVIONS

 

Per estrenar prismàtics que em vaig comprar a Andorra a l'última sortida, decideixo anar al Delta del Llobregat, sol, que així em podré distreure l'estona que vulgui mirant ocells.

I havia estat, però fa molts anys, quan la zona estava encara en prou feines condicionada... i en tenia un mal record, a causa del molestos sorolls dels avions.

 

Ara, amb els camins molt ben marcats, decideixo recórrer tot el Parc i faig gairebé tots els itineraris:

 

Començo per les basses de Can Dimoni.

Em costa una mica trobar-les (sort que porto una mica de mapa), però al final ho faig. Estan molt mal indicades (per sort només em passarà aquí).

És una bassa enmig dels camps i horts del delta. El seu principal interès és que hi dormen esplugabous i martinets. Tot i que a l'hora que és ja no en veure cap, faig igualment el petit recorregut de 600 metres que porta fina a la Bassa gran... és que sempre ho haig de veure tot, la curiositat sempre en pot!

 

Torno a agafar el cotxe i vaig, ara si, cap a les zones més interessants. 

Començo els següent itinerari, a l'estany del Remolar, a on observo els primers ocells... i els primers avions. Molt a prop hi al final de la pista d'enlairament de l'Aeroport del Prat. Se senten bé, però afortunadament no són tan molestos com recordava, ves a saber perquè.

 Segueixo fins als dos aguaits de la maresma de les Filipines (més ocells), i torno cap al cotxe per després anar fins al mirador de Cal Francès, tot seguint la riera de Sant Climent, fins a la platja de Viladecans, amb unes dunes força ben conservades.

 

L'estany del Remolar és una antiga desembocadura del Llobregat, d'aquí la seva forma allargada i perpendicular a la costa. D'aigües salobroses, conjuntament amb la maresme de les les Filipines és un dels espais més importants i emblemàtics del Delta (per la diversitat d'ambients, fauna i flora que s'hi pot observar).

La Riera de Sant Climent va ser construïda recentment per facilitar el drenatge dels camps en períodes de pluja abundant.

A la platja de Viladecans, amb una longitud de 2.4 km, s'hi trobem comunitats vegetals de sols sorrencs. És un dels pocs exemples de platges naturals que queden a Catalunya.

 

Torno a agafar el cotxe i cap a l'altre banda de l'Aeroport. Si fins ara veia els avions enlairant-se, ara els veig aterrant... i des del primer Pàrquing, de molt a prop... fins i tot els hi faig alguna foto (... com a mínim si no és veuen gaires ocells, almenys et pot distreure mirant-los).

Aquí faré dos dels itineraris senyalitzats (tot i que es poden combinar i/o escurçar).

El primer fins a la nova desembocadura del Llobregat, passant pels estanys de Cal Tet i Ca l'Arana, amb torres i aguaits per contemplar el paisatge i afegir algun ocell més a la llista. El segon fins a l'antiga caserna dels carrabiners i el semàfor, vorejant el canal de i passant pel mirador de Cal Tet.

 

El tram final del riu Llobregat va ser desviat l'any 2004 per permetre l'ampliació del port de Barcelona, sent actualment un espai protegit. Amb dos grans elements, la llera del riu i una plana d'inundació capaç d'absorbir les riuades, la zona és un delta en miniatura.

L'estany de Cal Tet, amb 1 km de longitud i 2 m de profunditat màxima és l'estany del Delta amb més diversitat de plantes aquàtiques.

L'antigua caserna dels Carrabiners i el semàfor van tenir un paper important en el control del transit de vaixells i mercaderies a finals del segle XIX i principis del XX.

 

Al final la llista d'ocells no és massa gran, però sempre està bé, ja que són aus que normalment no veig prop de casa i, segurament, aquesta no és la millor època per veure'n una gran quantitat (això passa més cap a l'hivern) ni una gran diversitat (a la primavera o la tardor, quan passen molts migradors).

Avui, doncs, he vist cabussets, cabussons emplomallats, corb marins, bernats pescaires, martinets, esplugabous, oques vulgars, ànecs collverds, xarxets, polles d'aigua, polles blaves, fotges, fredelugues i un blauet (a més d'altres ocells, com mallerengues o pinsans, per exemple).

M'ha sorprès veure un bon grapat de cotorres i tortugues de Florida. Dues espècies invasores perjudicials pels nostres ecosistemes, que s'haurien d'eliminar (tot i que la solució sigui difícil ).

 

Bé, també m'he tret el mal record. Continua sent un espai humanitzat, però d'un alt valor ecològic que segurament pocs saben apreciar o valorar, a més d'estar molt ben condicionat per a la seva visita. I a tocar d'una gran citat com Barcelona... quantes altres ciutats no ho voldrien?

 




ELS ITINERARIS
(Cal Tet /Semàfor / Filipines / Can Dimoni)

FITXA TÈCNICA 

Data: 30/10/2009

Quilòmetres: 12.8 Km (Suma de diversos itineraris). Itinerari Maresma de les Filipines (1.6 km), Cal Tet-Ca l'Arana (5.2 Km), Carabiners-Semàfor (4.6 Km) Basses de Can Dimoni (0.6 Km), Riera de Sant Climent (0.8 Km).

Desnivell: cap.

Circular: si (la majoria)

Dificultat: baixa

Itineraris senyalitzats amb cartells i totalment condicionats. Tot i que la visita és gratuïta alguns espais tenen horaris d'obertura. Per a més informació, també dels itineraris: www.deltallobregat.cat


Inici     Caminades     Viatges

Contacte

© Text i Fotos : Xavier Blancafort 2010-2012