PUIG DE SES CADIRETES  

(TOSSA DE MAR)

Data: 07/03/2010

Quilòmetres: 12 (Aprox.).

Desnivell: ± 518 m.

Durada: 3 h 30' (Amb parades).

Circular: si

Ben senyalitzada amb pals (amb marques verdes) i senyals.

Participants: jo.

BUSCANT LA PRIMAVERA

... PERÒ NO L'HEM TROBAT

Si la primavera no acaba de venir, ves-hi tu. Per això decideixo anar a Cadiretes, a la costa... potser pecant d'optimisme (i més veien la nevada que està caient avui, dilluns, mentre escric això).

Sense floretes, ni papallones, ni gaire res per distreure'm agafo un bon ritme. La pujada és forteta, però d'aquelles que m'agraden, esgraonada... i també traïdora (quan no t'ho coneixes), quan sembla que arribes a dalt, encara falta una altra pujada (i així anar fent).

L'excursió, però, val la pena. Les vistes des del cim són impressionants. De Blanes a Castell d'Aro, passant pel Montseny, la plana gironina, els Pirineus i les Gavarres (en part també m'he decidit per venir aquí perquè la visibilitat avui era molt bona).

   A la baixada ja m'hi encanto una mica més, poc. En les zones més assoleiades, alguns romanís, caps d'ase i brucs comencen a florir, algunes sargantanes i dragons prenen el sol i una oreneta (una sola) vola a prop... la primavera encara no és aquí, però falta poc.

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

EL FAR

(SANT MARTÍ SACALM, SUSQUEDA)

Data: 7/02/2009

Quilòmetres: 9.5 (Aprox.).

Desnivell: ± 240 m.

Durada: 2 h 45' (Amb parades).

Circular: si

Senyalitzada parcialment.

Participants: jo.

QUINA HORA ÉS?

... NO ÉS POT SER DESPISTAT

Clica sobre les imatges per veure-les més grans

 BAIXANT CAP EL PLA DE L'OM

PLA DE L'OM

CINGLES DEL FAR, EL CAMÍ I ROUREDA

A VISTA D'OCELL

VISTES DES DE LA CINGLERA

VISTES DES DEL FAR

LA RUTA

M'adormo, però en llevo d'hora, a 2/4 de 9, i decideixo fer la caminada igual. Avui vaig sol, perquè em ve gust (i total, últimament tampoc s'apunta ningú).

Una de les avantatges d'anar sol és que pots canviar d'idea quan vulguis. En principi volia anar al Montnegre, però tot esmorzant a casa veig que avui la visibilitat és molt bona, i que val la pena anar a algun lloc on el més interessant siguin les vistes. Decideixo anar al Far, que a més és a prop i no hi he anat des de fa anys.

A mig camí, però, m'adono que no m'he despertat a 2/4 de 9, sinó de 10.

Collons!!! Ja és ben bé que les neurones a primera hora del matí no m'acaben de funcionar... just serveis mínims... per arribar a la nevera o al lavabo sense xocar amb les portes i els armaris.

Tot i això la faré igual.

Al final començo a caminar a quarts d'onze. Des del Coll de Condreu baixo fins a la casa de l'Om. D'aquí travesso els prats de la Plana de l'Om. Plens de vaques. Sort que no ha vingut l'Isa... que amb la por que li fan segur que recuperem el temps perdut.

Un cop travessats els prats trobo el camí cap el santuari, ara ja si ben senyalitzat amb marques blanques. Sovint passa, literalment, al caire del cingle. Me'n adono que cada cop tinc més por a les alçades. Sort n'hi ha dels boixos em donen una certa tranquil·litat.

En algun tram sense vegetació, però, ho passo malament. Vaig tens... tant, que no és fins al cap d'una estona, quan el camí entra una mica més dins una bonica roureda i passa a uns metres dels penya-segats, que no m'enpuntego per primera vegada (de les "tropesientes" que són habitual).

 Tot i això, val la pena per les vistes, que tenen el seu punt culminant al santuari del Far. La visibilitat no és excel·lent, però si molt bona. Realment espectacular, puc distingir perfectament  l'Albera, el Montgrí i les Medes, La plana empordanesa, Girona i els Àngels, els Pirineus (el Canigó, crec), Les Gavarres, Cadiretes, el Montseny, Sant Miquel de les Formigues i les Guilleries, el pantà de Susqueda, la Mola, Montserrat, La Plana de Vic...

Com que no tinc ganes de tornar a passar por i vaig una mica tard (és el que té llevar-se tard i no adonar-te'n, perquè a més a més m'ho he agafat amb calma al matí), torno per la carretera, que, així de passada, faré la caminada circular.

El camí no és tan maco com el de la pujada, i ara haig de vigilar amb els cotxes (la carretera és estreta), però també val la pena, les vistes als Pirineus són més amples (al principi), la Roureda igual de bonica i, a la part final, es pot contemplar el Pla de l'Om i els cingles que l'envolten des de dalt.

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

SANT MIQUEL DE LES FORMIGUES

(SANT HILARI SACALM)

Data: 7/12/2009

Quilòmetres: 8 (Aprox.).

Desnivell: ± 304 m.

Durada: 1 h 45' (o bon ritme i sense l'aturada al cim).

Circular: no

Molt ben senyalitzada amb cartells (tot i que el inici pot costar de trobar).

Participants: En Jordi i jo.

AMB EL MEU GERMÀ

...A UN ALTRE RITME

Clica sobre les imatges per veure-les més grans

PUJANT

EL CIM

VISTES DES DEL CIM

VISTES DES DEL CIM, AL NORD (EL FAR I EL CANIGÓ, CABERA, PUIGSACALM I PIRINEUS)

VISTES DES DEL CIM, A L'EST  (LES GUILLERIES, MIRANT CAP A GIRONA)

VISTES DES DEL CIM, A L'OEST (LES GUILLERIES, MIRANT CAP A LA PLANA DE VIC)

VISTES DES DEL CIM, AL SUD  (EL MONTSENY I LA SERRALADA PRELITORAL)

LA RUTA

L'excursió comença a la Font dels Abeuradors... que no està indicada enlloc. A Sant Hilari s'ha de trencar cap a la font del Sastre i llavors seguir la intuïció i allà on els carrers et portin fins a trobar la pista de sorra, en bon estat, que va fins a la Creu d'Horta, fins a trobar-la... no és molt complicat, però, afortunadament, preguntant s'arriba a Roma!

Avui vaig amb en Jordi, el meu germà. Això vol dir a un altre ritme del que estic acostumat... avui, al contrari de les excursions anteriors, faré la caminada amb menys temps del que marquen les ressenyes!!! Tot un rècord!!!

És més o menys planera, amb alguna pujadeta. Gairebé sempre entre castanyers, ja sense fulles i, en aquesta època, encara amb moltes castanyes pel terra. Malaguanyades!!! Tan que m'agraden.

Llàstima que estan una mica seques i passades i no les podem collir.

A la part final, gairebé arribant al cim, es passa també, per una bonica fageda, on m'agafa una mica de "pajara", seguint el ritme d'en Jordi, que em deixa una mica enrere... haurem rebaixat 25 minuts els temps de referència!!!

Un cop al cim, al Puig de Sant Miquel de les Formigues, el més alt de les Guilleries, amb 1202 metres, ens ho prenem amb més calma i ens hi passem gairebé mitja hora.

Primer refent-nos i després gaudint de les impressionants vistes, la visibilitat és força bona.

Cap al Nord, els cingles de Collsacabra, del Far fins a als de Tavertet, el Puigsacalm, Cabrera, Bellmunt i els Pirineus, del Canigó fins al Pedraforca, passant pel Puigmal.

Una mica més cap a l'Oest és distingeix la Plana de Vic i, de lluny i mig amagades, les agulles de Montserrat.

Més cap al Sud, els cims del Montseny i la Serralada del Montnegre.

A l'est el mar i les planes i serralades litorals i prelitorals gironines, tot i que, cap a aquesta banda, força emboirades o encalitjades (el que no ens permet acabar de situar-nos del tot, encara que segur que veiem les Gabarres i, possiblement, les Alberes.

Tornem per on hem vingut, contents. El camí és bonic i les vistes des de dalt precioses. Estranyats, també, que no sigui una excursió més coneguda (... segurament per la modesta alçada del cim), cap dels dos es pensava fer una excursió tan maca. Ha valgut la pena.

Ah! I baixant també rebaixem els temps de referència: gairebé un quart!!!

En Jordi fins i tot allarga una mica la caminada baixant a Sant Hilari corrents.

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades