RUTA DE LES CASCADES

(Riells del Montseny)

APROFITANT LES PLUGES

... I DE QUINA MANERA, DE PEUS A L'AIGUA.

La primavera és plujosa i s'ha d'aprofitar. Torrents, rius i rieres baixen plens d'aigua. És el moment de fer caminades com aquesta o la de la setmana passada. "Petits" salts d'aigua tenen un aspecte esplèndid.

Porto el llibre d'on he extret la ressenya, tot i això demano informació a la caseta del Parc Natural del Montseny. La caminada no està senyalitzada i el camí no està ben marcat (amb força arbres tombats, de la nevada, suposo). Però tot i això és fàcil (no té pèrdua). Com aquell qui diu, només s'ha de seguir la riera.

Fins i tot, però, baixa massa aigua. El problema és travessar la riera la primera vegada... ara que, aquest problema s'acabarà de seguida. Relliscadeta i de peus a l'aigua (fins una mica més amunt dels turmells). Està fresqueta, però s'aguanta bé... a partir d'aquí, els propers cops que la travessi, ja no mirarem prim (total, ja vaig xop de peus).

Remunto, doncs, un petit tram d'una  riera d'aigües transparents, amb alguns racons i saltants molt bonics.

La vegetació va canviant. Sovint passo entre castanyers (al principi, alguns d'espectaculars), llavors per fagedes i algun alzinar, segons si es passa més per l'obaga o el solell.

Fent fotos, esquivant arbres caiguts i buscant els millors punts per travessar la riera (tot i no mirar prim) arribo al capdamunt havent tardat molt més del que tocaria (gairebé una hora i tres quarts), i encara sort que "bitxos" i floretes no m'han entretingut gaire.

Gràcies al llibre, decideixo tornar per un camí que ressegueix la riera, però més amunt. Aquest si ben fresat, per arribar a baix... en mitja hora!!!

Tot i que la fageda per on passa és bonica, em penedeixo de no haver tornat per on he vingut, molt més bonic (encara que hagués tardat molt més).

Baixant, continuo provant el genoll, avui sense por. Respon bé. A la tarda em farà una mica de mal, però poc a poc es va recuperant.

Ara que, tot i que no durarà tant, avui també em farà mal l'altre... però per culpa d'un cop ha una curta branca traïdora que no he vist (puffff, quin cop!).

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA

Data: 23/03/2010

Quilòmetres: 4 (Aprox.).

Desnivell: ± 180 m.

Durada: 2 h (Amb parades)

Dificultat: baixa.

Circular: si, parcialment.

No senyalitzada (ressenya de "Els Camins de l'Alba, Montseny" de l'editorial Alpina. Tot i això és fàcil de seguir amb molt poques indicacions. Inici a Riells del Montseny

Participants: jo.

LA RUTA

PUIG DE SES CADIRETES

(TOSSA DE MAR)

BUSCANT LA PRIMAVERA

... PERÒ NO L'HEM TROBAT

Si la primavera no acaba de venir, ves-hi tu. Per això decideixo anar a Cadiretes, a la costa... potser pecant d'optimisme (i més veien la nevada que està caient avui, dilluns, mentre escric això).

Sense floretes, ni papallones, ni gaire res per distreure'm agafo un bon ritme. La pujada és forteta, però d'aquelles que m'agraden, esglaonada... i també traïdora (quan no t'ho coneixes), quan sembla que arribes a dalt, encara falta una altra pujada (i així anar fent).

L'excursió, però, val la pena. Les vistes des del cim són impressionants. De Blanes a Castell d'Aro, passant pel Montseny, la plana gironina, els Pirineus i les Gavarres (en part també m'he decidit per venir aquí perquè la visibilitat avui era molt bona).

   A la baixada ja m'hi encanto una mica més, poc. En les zones més assoleiades, alguns romanís, caps d'ase i brucs comencen a florir, algunes sargantanes i dragons prenen el sol i una oreneta (una sola) vola a prop... la primavera encara no és aquí, però falta poc.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA

Data: 07/03/2010

Quilòmetres: 12 (Aprox.).

Desnivell: ± 518 m.

Durada: 3 h 30' (Amb parades)

Dificultat: mitjana.

Circular: si

Ben senyalitzada amb pals (amb marques verdes) i senyals.

Participants: jo.

EL FAR

(SANT MARTÍ SACALM, SUSQUEDA)

Clica sobre les imatges per veure-les més grans

 BAIXANT CAP EL PLA DE L'OM

PLA DE L'OM

CINGLES DEL FAR, EL CAMÍ I ROUREDA

A VISTA D'OCELL

VISTES DES DE LA CINGLERA

VISTES DES DEL FAR

QUINA HORA ÉS?

... NO ÉS POT SER DESPISTAT

M'adormo, però en llevo d'hora, a 2/4 de 9, i decideixo fer la caminada igual. Avui vaig sol, perquè em ve gust (i total, últimament tampoc s'apunta ningú).

Una de les avantatges d'anar sol és que pots canviar d'idea quan vulguis. En principi volia anar al Montnegre, però tot esmorzant a casa veig que avui la visibilitat és molt bona, i que val la pena anar a algun lloc on el més interessant siguin les vistes. Decideixo anar al Far, que a més és a prop i no hi he anat des de fa anys.

A mig camí, però, m'adono que no m'he despertat a 2/4 de 9, sinó de 10.

Collons!!! Ja és ben bé que les neurones a primera hora del matí no m'acaben de funcionar... just serveis mínims... per arribar a la nevera o al lavabo sense xocar amb les portes i els armaris.

Tot i això la faré igual.

Al final començo a caminar a quarts d'onze. Des del Coll de Condreu baixo fins a la casa de l'Om. D'aquí travesso els prats de la Plana de l'Om. Plens de vaques. Sort que no ha vingut l'Isa... que amb la por que li fan segur que recuperem el temps perdut.

Un cop travessats els prats trobo el camí cap el santuari, ara ja si ben senyalitzat amb marques blanques. Sovint passa, literalment, al caire del cingle. Me'n adono que cada cop tinc més por a les alçades. Sort n'hi ha dels boixos em donen una certa tranquil·litat.

En algun tram sense vegetació, però, ho passo malament. Vaig tens... tant, que no és fins al cap d'una estona, quan el camí entra una mica més dins una bonica roureda i passa a uns metres dels penya-segats, que no m'enpuntego per primera vegada (de les "tropesientes" que són habitual).

 Tot i això, val la pena per les vistes, que tenen el seu punt culminant al santuari del Far. La visibilitat no és excel·lent, però si molt bona. Realment espectacular, puc distingir perfectament  l'Albera, el Montgrí i les Medes, La plana empordanesa, Girona i els Àngels, els Pirineus (el Canigó, crec), Les Gavarres, Cadiretes, el Montseny, Sant Miquel de les Formigues i les Guilleries, el pantà de Susqueda, la Mola, Montserrat, La Plana de Vic...

Com que no tinc ganes de tornar a passar por i vaig una mica tard (és el que té llevar-se tard i no adonar-te'n, perquè a més a més m'ho he agafat amb calma al matí), torno per la carretera, que, així de passada, faré la caminada circular.

El camí no és tan maco com el de la pujada, i ara haig de vigilar amb els cotxes (la carretera és estreta), però també val la pena, les vistes als Pirineus són més amples (al principi), la Roureda igual de bonica i, a la part final, es pot contemplar el Pla de l'Om i els cingles que l'envolten des de dalt.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA

Data: 7/02/2009

Quilòmetres: 9.5 (Aprox.).

Desnivell: ± 240 m.

Durada: 2 h 45' (Amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si

Senyalitzada parcialment (cal ressenya). Inici a Coll de Condreu

Participants: jo.

LA RUTA

SANT MIQUEL DE LES FORMIGUES

(SANT HILARI SACALM)

Clica sobre les imatges per veure-les més grans

PUJANT

EL CIM

VISTES DES DEL CIM

VISTES DES DEL CIM, AL NORD (EL FAR I EL CANIGÓ, CABERA, PUIGSACALM I PIRINEUS)

VISTES DES DEL CIM, A L'EST  (LES GUILLERIES, MIRANT CAP A GIRONA)

VISTES DES DEL CIM, A L'OEST (LES GUILLERIES, MIRANT CAP A LA PLANA DE VIC)

VISTES DES DEL CIM, AL SUD  (EL MONTSENY I LA SERRALADA PRELITORAL)

AMB EL MEU GERMÀ

...A UN ALTRE RITME

L'excursió comença a la Font dels Abeuradors... que no està indicada enlloc. A Sant Hilari s'ha de trencar cap a la font del Sastre i llavors seguir la intuïció i allà on els carrers et portin fins a trobar la pista de sorra, en bon estat, que va fins a la Creu d'Horta, fins a trobar-la... no és molt complicat, però, afortunadament, preguntant s'arriba a Roma!

Avui vaig amb en Jordi, el meu germà. Això vol dir a un altre ritme del que estic acostumat... avui, al contrari de les excursions anteriors, faré la caminada amb menys temps del que marquen les ressenyes!!! Tot un rècord!!!

És més o menys planera, amb alguna pujadeta. Gairebé sempre entre castanyers, ja sense fulles i, en aquesta època, encara amb moltes castanyes pel terra. Malaguanyades!!! Tan que m'agraden.

Llàstima que estan una mica seques i passades i no les podem collir.

A la part final, gairebé arribant al cim, es passa també, per una bonica fageda, on m'agafa una mica de "pajara", seguint el ritme d'en Jordi, que em deixa una mica enrere... haurem rebaixat 25 minuts els temps de referència!!!

Un cop al cim, al Puig de Sant Miquel de les Formigues, el més alt de les Guilleries, amb 1202 metres, ens ho prenem amb més calma i ens hi passem gairebé mitja hora.

Primer refent-nos i després gaudint de les impressionants vistes, la visibilitat és força bona.

Cap al Nord, els cingles de Collsacabra, del Far fins a als de Tavertet, el Puigsacalm, Cabrera, Bellmunt i els Pirineus, del Canigó fins al Pedraforca, passant pel Puigmal.

Una mica més cap a l'Oest és distingeix la Plana de Vic i, de lluny i mig amagades, les agulles de Montserrat.

Més cap al Sud, els cims del Montseny i la Serralada del Montnegre.

A l'est el mar i les planes i serralades litorals i prelitorals gironines, tot i que, cap a aquesta banda, força emboirades o encalitjades (el que no ens permet acabar de situar-nos del tot, encara que segur que veiem les Gabarres i, possiblement, les Alberes.

Tornem per on hem vingut, contents. El camí és bonic i les vistes des de dalt precioses. Estranyats, també, que no sigui una excursió més coneguda (... segurament per la modesta alçada del cim), cap dels dos es pensava fer una excursió tan maca. Ha valgut la pena.

Ah! I baixant també rebaixem els temps de referència: gairebé un quart!!!

En Jordi fins i tot allarga una mica la caminada baixant a Sant Hilari corrents.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA

Data: 7/12/2009

Quilòmetres: 8 (Aprox.).

Desnivell: ± 304 m.

Durada: 1 h 45' (o bon ritme i sense l'aturada al cim).

Dificultat: baixa.

Circular: no

Molt ben senyalitzada amb cartells (tot i que el inici, a la Font dels Abeuradors, pot costar de trobar).

Participants: En Jordi i jo.

LA RUTA