Salt de Molí-bernat

(Tavertet, Osona)

Dues caminades fàcils i combinables. El seu principal atractiu són les vistes i els salts d'aigua. Aconsellable, doncs, en dies clars després de pluges (amb prudència a la baixada al Molí-bernat).     

DE DOS EN DOS

...PERÒ AVUI UNA MICA MÉS CURTETES.

Com que les pluges no porten bolets, divendres vaig fer el tercer intent fallit (ni un, encara ja se'n veia algun de dolent)... doncs anirem a veure salts d'aigua.

Improviso, ahir per culpa de la feina no vaig poder anar enlloc i per avui les previsions meteorològiques no eren gaire bones. Tot i que el cel està mig tapat (tirant a força), després d'exercir els meus deures democràtics, decideixo anar a caminar igualment (que si no tindré la sensació de no haver aprofitat el cap de setmana).

Començo a caminar a les 12, la idea és fer una passejada curta i dinar a casa, tot i l'hora. Com que el dia està tapadot, no m'encanto gaire en les vistes des dels cingles i vaig relativament ràpid fins al mirador del Salt de Tirabous. Molt bonic (per tornar-hi a la primavera, per la part de baix, on, a més del salt, s'intueixen unes gorgues boniques).

M'hi estic una bona estona, esperant que passi alguna clariana... però només passen quatre gotes, que esquivo sota una alzina.

Torno cap al cotxe, fixant-me en el sotabosc amb l'esperança de veure algun bolet, ni que sigui de casualitat, però tampoc estic de sort.

Un cop al cotxe una altra vegada, decideixo anar al salt del Molí-bernat, tot i ser tard, per dinar, i tot i que m'ho han desaconsellat a l'Oficina d'Informació. La intenció és que si no ho veig clar, recular i ja està. El camí, amb pendents fortes,  està enfangat i amb roques relliscoses, però tampoc é tan perillós com per deixar-ho estar, això si, baixant amb cura i vigilant.

El premi, s'ho val. El salt vist des de lluny ja és preciós, des de sota i per darrera la gran bauma és espectacular. A més estic de sort i, ara si, les clarianes m'afavoreixen una mica.

Arribo al cotxe just quan comencen a caure quatre gotes, avui no ho faig cansat, però si amb una mica de gana, el passeig se m'ha allargat i no portava res per menjar... com si no sabés que, un dia per les papallones, un altre perquè ens perdem, i l'altre perquè ens encantem ves a saber en què, sempre acaben sent una mica més llargues del previst. Tot i això, no em sap gens de greu, ha valgut la pena.

... i a veure si la setmana que ve collim algun bolet.

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA (SALT DE MOLÍ-BERNAT) 

Data: 20/11/2011

Quilòmetres: 3.1 

Desnivell:  ± 200 m.

Durada: 1 h 30' (amb parades).

Circular: si.

Dificultat: baixa.

No senyalitzada. Tot i això és fàcil (es pot demanar més informació a l'oficina de turisme de l'ajuntament). Després de pluges cal un bon calçat i fer atenció al camí.(Val la pena combinar-la amb la següent). TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

FITXA TÈCNICA (SALT DE TIRABOUS-MIRADOR) 

Data: 20/11/2011

Quilòmetres: 6.8 

Desnivell:  ± 250 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades).

Circular: si (Parcialment).

Dificultat: baixa.

No senyalitzada. Tot i això és molt fàcil (es pot demanar més informació a l'oficina de turisme de l'ajuntament). Val la pena combinar-la amb l'anterior).  TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

La Grevolosa i el Puigsacalm

(Sant Pere de Torelló - la Vall d'en Bas, Osona - La Garrotxa)

Dues caminades en una, sempre per boniques fagedes (la de la Grevolosa, amb rodals espectaculars). Des del cim del Puigsacalm les vistes a les Guilleries, la Garrotxa i els Pirineus són impressionants.    

BUSCANT LA TARDOR

...COM QUE NO HI HA BOLETS.

Després d'un altre intent fallit anant a buscar bolets (ahir a la tarda), decideixo fer l'excursió que tenia pendent (pel mal temps de la setmana passada), per anar a buscar la tardor... que segur que hi és. A més de pujar un cim (aportació d'en Salvi).

Comencem a caminar a dos quarts de deu, en principi hauríem de ser a dinar a casa, tot i ajuntar les dues excursions. No fa un bon dia, però tampoc dolent, núvols i clarianes s'aniran alternant tot el dia (el que anirà bé, ara si, ara no, per les fotos).

La primera part de la caminada passa per la bonica vall del Fornés, per enfilar-se de seguida per la fageda de la Grevolosa, encara que no per la seva part més bonica, que veurem baixant. No està senyalitzada i les ressenyes que portem són força velles. Abans d'arribar a la font ens perdem, tot i que molt poc tros... últimament sembla tot un costum (que no ens farà res perdre aviat).

Des de la Font de la Grebolosa continuem amunt fins al coll de Bracons, per empalmar amb la segona excursió, una altra clàssica, el Puigsacalm.

Continuem pujant, això si, gairebé sempre per boniques fagedes (i més amunt, també, amb algun prat alpí).

Gairebé a dalt, ens tornem a equivocar una mica, poquet, però una mica més... i això que ja vaig una mica tard (hauria de ser a 2 quarts de 4 a casa).

Al final arribem a dalt... per fer un esmorzar dinar.

Per culpa de calitja i els núvols llunyans les vistes, però, tot i que boniques, s'endevinen, avui també, molt més espectaculars.

 Baixem ràpid, pel mateix camí per on hem vingut, fins a la Font de la Grevolosa, enllaçant amb la primera excursió que hem deixat a mitges. Frenem una mica, a partir d'aquí la fageda passa de bonica a espectacular. És el rodal on és troben els tres faig monumentals de la Grebolosa... que, excepte un, no sabem identificar (al nostre parer n'hi més de tres que podrien tenir aquest honor).

Mentre en Salvi se'n va cap a Sant Nazari, molt a prop, ho aprofito per caminar una mica més relaxadament i fer unes quantes fotos més, si més no per treure'm les ganes (i a veure si la setmana que ve em puc treure la de bolets).

Cansat (si més no jo), després de més de 20 Km i un desnivell considerable, cap a casa... on dormiré tou (això si, de cruiximents, no en tindré cap).

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA (LA GREVOLOSA) 

Data: 12/11/2011

Quilòmetres: 12 

Desnivell:  ± 700 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Circular: si.

Dificultat: mitjana.

No senyalitzada. Cal ressenya o track. Inici a Can Piguillem (Sant Andreu de la Vola o al Coll de Bracons). Es pot enllaçar amb la pujada al Puigsacalm (com vam fer nosaltres) TRACK Wikiloc

Participants: En Salvi i jo.

FITXA TÈCNICA (PUIGSACALM) 

Data: 12/11/2011

Quilòmetres: 8 (Anar i tornar) 

Desnivell:  ± 550 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades).

Circular: no.

Dificultat: mitjana.

Senyalitzada amb diferents marques i cartells. Es pot combinar amb l'anterior. Inici a Coll de Bracons. TRACK Wikiloc

Participants: En Salvi i jo.

Puig de la Força

(Vilanova de Sau - Tavertet, Osona)

Després de pujar per una canal, per alzinars muntanyencs, des de dalt els impressionants cingles de Tavertet les vistes a Sau, les Guilleries, el Montseny i la Plana són espectaculars.   

IMPROVISANT

...PER CREMAR ELS EXCESSOS DE FESTA MAJOR.

Toca una clàssica, avui prop de casa (que, de tant en tant, ja està bé, també). El dia és llarg, continua fent un bon temps inusual i s'ha d'aprofitar... ja que no podem anar a buscar bolets, que és el que faria normalment en aquesta època (una altra manera de caminar).

Sortim de la riba per, entre pins i alzines, per anar a buscar la canal del Castell, fins arribar a dalt dels cingles. Un cop a dalt les vistes cap a Sau, les Guilleries i el Montseny són impressionants i ens acompanyaran una bona estona.

Resseguint el single baixem cap a les baumes del Castell, agafem el trencant al Puig de la Força i... ens equivoquem (tot i que això no sabrem fins més endavant). Tot just deixar el trencant seguim el camí cap a la dreta, el que sembla més lògic, en lloc del de l'esquerra. Acabarem arribant al coll que hi ha abans de tornar a pujar fins al cim... però baixant per una petita canal per on s'ha de baixar amb l'ajuda de cordes i que fa una mica de por (no ho veiem gaire clar, però hi baixem igualment, amb l'única conseqüència d'alguna rascadeta als colzes).

Un cop al coll, però, no tirem amunt i decidim fer la volta per sota el cim. Una volta que, per mi, s'acaba allà on s'ha de passar amb l'ajuda d'unes cadenes. Afortunadament no haig de recular per on he vingut, una altra canal em portarà fins al cim sense haver de passar la por que he passat (per culpa de la meva por a les alçades, segurament cada cop més exceptuada... reconec que tampoc és excessivament perillós). Espero en Salvi, al cim, tot gaudint de les vistes, que continuen sent meravelloses.

Esmorzem i reculem per tornar al pla del castell, ara pel camí correcte, per sota les baumes del Castell... i pujant al pla sense necessitat de cap ajuda.

Resseguim els cingles una altra vegada, ara però deixem enrere la Canal del Castell, per on hem pujat, per anar fins a la Miradora, amb vistes al Cabrerès, i a Tavertet.

Un cop a Taveret baixem per una altra canal, l'Escaleta, que és per on passa el GR i la Rupit Taradell. Tot i que fa molts anys que no la faig, la baixada és tal i com la recordava, fàcil però molt pedregosa.

Avui també podrem dinar a casa... una mica més tard del que ens pensàvem, l'excursió s'ha allargat

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 08/10/2011

Quilòmetres: 14 

Desnivell:  ± 550 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades).

Circular: si.

Dificultat: mitjana.

Senyalitzada amb pals indicadors a les cruïlles (i una part coincideix amb el GR-2, marques blanques i vermelles). Inici a l'hostal la Riba(Vilanova de Sau). TRACK Wikiloc

Participants: En Salvi i jo.

Sant Salvador de Bellver

(Orís, Osona)

Caminada a un altre dels miradors de la Plana de Vic i els seus voltants (les Guilleries, el Collsacabra...). Entre rouredes s'arriba a la bonica ermita de Sant Salvador, tot passant, també, per un antic forn de calç i les ruïnes d'un mas obrat en una bauma.   

Clica sobre les imatges per veure-les més grans





SANT SALVADOR DE BELLVER





VISTES (PLANA DE VIC)



DE CAMÍ



BAUMA DE SERINYÀ I FORN DE CALÇ

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

IMPROVISANT

...PER CREMAR ELS EXCESSOS DE FESTA MAJOR.

Avui, una altre prop de casa. Improvisant una mica (m'he llevat sense cap idea clara, però amb ganes d'anar al Montseny o al Ripollès, però des de casa veig com s'hi comencen a formar alguns núvols i ho deixo estar... més endavant veure que encertadament). Potser també per sort, entre que ja no vaig d'hora i posant benzina m'entretindré amb un parell de romegueres, començaré a caminar a les dotze.

 Porto la ressenya d'un llibre ("Els camins de l'Alba"), que segueixo d'entrada. A mig camí, però, trobo un cartell que m'indica l'ermita de Sant Salvador però passant per una bauma i un forn de calç. És una mica més llarg, però com que no tinc gaire presa (tot i no portar res per menjar, avui dinaré tard), decideixo seguir-lo (de fet és el mateix PR).

Deixo enrere camps i prats per, entre les rouredes que gairebé m'acompanyaran tot el camí, arribar al forn de calç i la bauma, que encara conserva les runes d'un antic mas obrat.

Els forns de calç són unes construccions circulars, excavades al terra, que es troben repartides arreu del país. El seu origen segurament es remunta als ibers. Servien per transformar la pedra calcària en calç viva. Era una feina complementaria al cicle del pagès, es solia fer entre gener i febrer i era un procés feixuc que solia durar dies o setmanes (arrencar la roca, transportar-la, enfornar i desenfornar). 

Aquest estiu plujós ha fet que tot estigui més verd, florit i bonic... però arribo a dalt de Sant Salvador ple i fart d'esgarrinxades (per sort el camí de baixada està més net i fresat).

Des de dalt d'aquesta bonica església romànica hi ha unes vistes fantàstiques de la Plana, el Collsacabra i, entre arbres, els Pirineus.

Tot això per cremar els previsibles excessos de Festa Major, que hem de mantenir la línea... ara, que, vist com anirà, tampoc hagués fet falta... però això no ho explicarem aquí. 

FITXA TÈCNICA 

Data: 27/08/2011

Quilòmetres: 8.25 

Desnivell:  ± 500 m.

Durada: 3 h 15' (amb parades).

Circular: si.

Dificultat: baixa.

Ben senyalitzada com a part del PR-C 54 (marques grogues i blanques). L'excursió es pot allargar o escurçar, fent tot el PR-C i/o seguint o usant alguna de les seves variants (o enllaços amb altres camins). Inici a la cruïlla de les cases del la Clau i el Reixac (entre altres possibles). TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

Pla d'Aiats

(L'Esquirol, Osona)

Prats verds, rouredes, alzinars... papallones, formigues, rapinyaires, orquídies, flors... i un cop al cim, a la punta del cingle, vistes espectaculars. Sempre per un paisatge bonic, és una excursió molt recomanable, especialment a la primavera i/o en un dia de bona visibilitat.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans

CINGLES D'AIATS 

PLA D'AIATS  I VISTES 

ORQUÍDIES (QUE INTENTARÉ IDENTIFICAR QUAN PUGUI) 

FLORS I BOLET

ERUGA, (?), ARANYA, ABELLOT, FORMIGUES I PUGONS I (?)

PAPALLONES

DESCONNEXIÓ MERESCUDA

... PERÒ QUINA "PAJARA"

Després d'uns dies sense parar, penjant cartells, assistint a actes i reunions, a més de l'activitat habitual, abans de les eleccions em calia un dia per desconnectar (reflexionar no, el vot ja el tinc decidit des de fa dies... i més tenint en compte que vaig de set en una llista).

Així doncs, em llevo tard amb la intenció de caminar i passar el dia encantant-me contemplant i fotografiant flors, plantes, papallones. ocells i qualsevol cosa que es mogui (i sol en un lloc tranquil, que em convé de veritat. Em decideixo pel Pla d'Aiats.

   Només sortir, prop de la casa d'Aiats, ja m'entretinc als primers prats, florits i en plena primavera (com m'agrada!).

Poc després, però, comença la pujada, que costa de trobar... bé, de fet, em perdo una mica entre espesses mates de boixos i rouredes... fins que, ple de fulles i branquetes per tot arreu, trobo el camí, ja ben ample i marcat.

Noto que la pujada, potser per la calor que fa, em costa una mica més del normal, el camí però, és bonic i té un pas per la roca, el Grau de l'Escaleta, espectacular. 

Arribo a dalt esgotat, però amb retrobo amb els prats florits, les orquídies, les papallones. La punta dels cingles d'Aiats són a prop i el camí hi arriba tot planejant. Les vistes, cap a la Plana, el Montseny i les Guilleries són impressionants.

A més, amb una mica de sort i paciència es poden veure algunes rapinyaires, com voltors o marcenques, planejant resseguint els penya-segats de ben a prop i fins i tot per sobre seu.

M'hi estic una bona estona, ho aprofito per dinar, prendre una mica el sol i fins i tot fer una mica de migdiada.

  Em pensava que amb els entrepans em refaria... però, no. Baixo tot entretenint-me amb tot, com sempre, però aturant-me a descansar més d'una vegada... de fet, més aviat semblo una ànima en pena, però aconsegueixo arribar al cotxe. Cansat, però content, m'ho he passat molt bé... encara que em passaré el que queda de tarda, i de nit, dormint... demà m'haig de tornar a llevar d'hora.

Ah! I sobre les eleccions, passat ja dos dies de la caminada... hem tornat a perdre. Bé, tot i que no del tot esperat, tampoc puc dir de forma sorprenent, de fet portem 32 anys fent-ho... i aquesta vegada tampoc ha pogut ser.

Però bé, com que m'agrada ser optimista, penso que el Barça va tardar 93 anys a guanyar la primera Copa d'Europa... i aquest dissabte pot guanyar la 4t.

Bé, en tot cas, també, espero no haver d'esperar 61 anys més ("hasta" per poder-ho veure), i ens toqui una mica més aviat.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades 

FITXA TÈCNICA 

Data: 21/05/2011

Quilòmetres: 6 

Desnivell:  ± 350 m (aprox).

Durada: 2 h 30' (tot i que la vaig fer en 5 h, entre badant i la "pajara")

Circular: Si

Dificultat: baixa.

No senyalitzada actualment (ressenya de "Els Camins de l'Alba, Guilleries-Collsacabra. Ed Alpina). Resten antigues marques blaves i en algun tram de vermelles, però no sempre són fàcils de veure. Es pot allargar i/o combinar amb alguns dels molts camins que porten al santuari de Cabrera. TRACK Wikiloc

Inici al mas d'Aiats (una mica abans d'aribar-hi).

Participants: només jo.

Sant Martí Xic

(Les Masies de Voltregà, Osona)

Des de dalt de Sant Martí Xic (ermita romànica) i el Castell de Voltregà les vistes a la plana són espectaculars. El camí per arribar-hi, entre cingles, rouredes, alzinars i prats és preciós. Recomanable, també, fer-la a la primavera, en un dia amb bona visibilitat, gaudint d'una rica fauna i flora.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans

 

CINGLES DEL VOLTREGANÈS 

SANT MARTI XIC I CASTELL DE VOLTREGÀ (VISTES) 

ORQUÍDIES (ABELLERA I ORQUÍDIA MACULADA, CREC) 

SALTAMARTÍ, ESCARABAT I XINXA

PAPALLONES

REINETA, SALAMANDRA I GRANOTA VERDA

COM M'AGRADA LA PRIMAVERA

VOLTORS, GRANOTES, PAPALLONES, ORQUÍDIES... UF!

A causa de compromisos que no venen al cas (aquí), improviso una altra vegada. A prop, que a la tarda haig de tornar a ser a casa. Agafo el llibre de caminades i trio la de Sant Martí Xic, fa dies que no camino i ja en tinc ganes. També necessito relaxar-me una mica i torno a anar sol.

Només aparcar el paisatge ja em sorprèn. Tan a prop i tan desconegut... l'haurem d'anar explorant mica en mica. Començo a enfilar-me per una roureda i entre cingles. De seguida la primera sorpresa, dos voltors sobrevolen els cingles, els aniré veient gairebé en tot el camí.

Una mica més amunt es fa evident la típica inversió tèrmica de la Plana i apareixen les primeres alzines i alzinar (com les rouredes, sempre barrejats amb pins).

Els boscos es combinen en prats i es quan començo a badar de veritat, contemplant i/o intentant fotografiar un bon grapat de papallones i altres insectes... i és aquí on se m'allarga una caminada que es podria fer en una mica més de dues hores, fins a les quatre.

Això si, m'ho passo molt bé.

Badant, badant perdo fins i tot el camí, ben senyalitzat, i acabo d'arribar a dalt la carena pel dret i embardissant-me una mica. Tot i això, arribo a lloc sense problemes.

Des de Sant Martí Xic i el Castell de Voltregà les vistes a la Plana de Vic i les muntanyes que l'envolten són impressionants.

M'assec dalt del castell i gaudeixo de les vistes i els dels ballesters tallant l'aire.

  A la baixada, tot i que ja començo a anar una mica tard, més sorpreses. Una salamandra s'afegeix a la llista d'amfibis (amb les granotes verdes i la reineta que he vist abans), uns roquerols semblen jugar al gat i la rata amb un falcó mostatxut, més papallones i més orquídies... definitivament ara ja vaig tard i per dinar m'hauré de conformar amb una bossa de patates i una llauna de Coca-cola zero.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades 

FITXA TÈCNICA 

Data: 15/05/2011

Quilòmetres: 8.3 

Desnivell:  ± 300 m (aprox).

Durada: 2 h 30' (tot i que la vaig fer en 4 h 30', badant moltíssim)

Circular: Si

Dificultat: baixa.

Senyalitzada parcialment. Del final de la carretera de Santa Cecília cal seguir la pista recta fins a trobar la font de Puigpelat. A partir d'aquí seguir les marques del PR-C 49 (marques grogues i blanques) i baixar pel GR-3 (després de recular una mica). També es pot fer seguint el PR-C 49 o el GR-3 des d'on es vulgui. TRACK Wikiloc

Inici al final de la carretera de Santa Cecília de Voltregà.

Participants: només jo.

Meandres del Ter

(Les Masies de Voltregà, Osona)

Caminadeta fàcil amb un interès més naturalista que de paisatge. Permet conèixer diferents aspectes dels ecosistemes fluvials, com la seva vegetació o la seva fauna. Ideal per fer-la a la primavera o fins a tot a l'estiu.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans

    

MEANDRES DEL TER (EL DESPUJOL I LES GAMBIRES)

FONT DEL PERETÓ I ABELLES

FLORS

ITINERARIS NATURALÍSTICS

PER LAS RIBERES DEL TER.

Improviso una altra vegada, aviat ja n'organitzaré una altra a veure qui s'hi apunta. Espero que escampi una mica la boira i marxo, vaig molt a prop i, podent triar, prefereixo esperar que surti el sol i caminar en màniga curta.

Aparco el cotxe i començo a caminar per l'itinerari naturalístic del meandre del Despujol. Un espai fluvial o conviuen espais fortament humanitzats amb elements naturals (com arbres de ribera o animals aquàtics).

Hi destaca la colònia d'ardeids, que dormen i crien en grups, d'Espadamala de Baix (una de les més importants de Catalunya). Hi puc veure uns quant bernats pescaires. L'hora, per anar a veure ocells no és la més adecuada, tot i així, a més dels bernats, tot passejant en veure uns quants (ànecs collverds, corbs marins, cueretes torrenteres, mallerengues, cargolets...).

És, també, l'aventatge d'anar sol.

Seguint el camí Vora el Ter (GR-120) arribo als meandres i illes de les Gambires i Gallifa, un espai molt similar al primer, només que aquí els meandres formen illes que, pel seu aïllament i la seva poca accessibilitat mantenen un bon estat de conservació.

Tant el meandre del Despujol com el de les Gambires, formen part del Projecte Riberes del Ter que, en resum, tracta d'ordenar els elements, usos i accions que hi tenen lloc amb l'objectiu final de conservar i restaurar progressivament la totalitat de cursos fluvials de l'Alt Ter. Per més informació, també de les caminades: www.mitmanlleu.org  

A partir d'aquí, segueixo la pista asfaltada fins a la carretera i d'aquí fins al cotxe i cap a casa... a dinar.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades 

FITXA TÈCNICA 

Data: 26/03/2011

Quilòmetres: 8.250 

Desnivell:  ± 100 m (aprox).

Durada: 2 h 30' (amb parades i badant)

Circular: Si

Dificultat: baixa.

Senyalitzada parcialment (el Despujol amb cartells), vora el ter com a GR-210 (marques blanques i vermelles). Per anar o tornar a Sant Hipolit, però, només fa falta un mínim sentit de la orientació. TRACK Wikiloc

Inici al Despujol o a les Gambires.

Participants: només jo.

Ruta dels Turons

(Tona, Osona)

Caminadeta curta i fàcil amb una clara vocació cultural, el seu recorregut és entre els turons de margues grises característics de la Plana de Vic. Diferents plaques informen dels diferents aspectes ecològics i culturals que es troben pel camí. Destaquen, també, les belles vistes des del cim del turó del Castell (a la plana, el Montseny, les Guilleries i el Montseny).

Clica sobre les imatges per veure-les més grans

 

ERMITA DE LURDES, SANT ANDREU DEL CASTELL I CASTELL DE TONA

VISTES DES DEL CASTELL (A LA PLANA, EL MONTSENY, LES GUILLERIES...) 

EL CAMÍ (I PARC ROQUETA)

PER FER ALGUNA COSA

I ANAR DONANT LES BOTES.

No ho tenia previst, però em llevo amb ganes de fer alguna cosa (aquesta setmana m'he estat moltes estones a l'ordinador i suposo tinc ganes de descansar-ne una mica). Decideixo anar a caminar, una de curteta i a prop, que per demà n'he organitzat una altre... encara que fa pinta que hi acabaré anant sol, també.

A mig matí, fins i tot m'espero una estoneta per caminar al sol i amb temperatures més agradables.

Aparco a la Plaça de l'Església i començo a caminar. Primer fins a l'ermita de Lurdes (amb un bon record gràcies al casament d'un amic...bé, més aviat de la festa de després, però això no ho explicarem).

 Tot seguit em desvio de la ruta i m'enfilo fins al turó o serrat del Castell, amb unes grans vistes a la Plana, el Montseny, les Guileries i els Pirineus.

Desfaig el camí i acabo de fer la ruta circular que transcorre entre els turons de margues tan típics de la Plana. Aquest turons, molts d'ells protegits, tenen a més d'un interès geològic un gran interès ecològic ja que actuen com a veritables corredors i refugis de fauna, a més de sovint salvaguardar una vegetació característica.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades 

FITXA TÈCNICA 

Data: 19/02/2011

Quilòmetres: 6.5 

Desnivell:  ± 150 m (aprox).

Durada: 2 h (amb parades)

Circular: Si

Dificultat: baixa.

Senyalitzada amb panells indicadors i, en alguns punts, marques verdes i blanques (tot i que a vegades poden despistar una mica, el millor és fer cas als panells i mantenir-se al camí principal). TRACK Wikiloc

Inici a Tona (a la plaça de l'Església o a l'ermita de Lurdes).

Participants: només jo.

Salt de Sallent

(Rupit, Osona)

El camí baixa primer entre castanyers, freixes i altres arbres de ribera, al costat de la Riera, fins arribar a l'impressionant Salt de Sallent (amb una caiguda de 80 metres), continua per prats i s'enfila en una alzinar muntanyenc molt humit. Caminada ideal per fer a la primavera, quan la riera baixa plena i els prats estan florits. A més, hi ha molt bones vistes a les Guilleries i visitar Rupit sempre val la pena.

 
Clica sobre les imatges per veure-les més grans

 

SALTANTS DEL RODÓ I LLAGOSTA

   

SALTANT DE SABATERS

 

SALT DE SALLENT



VISTES A LES GUILLERIES




ESPARNELLAC (CREC), SANT JOAN DE FÀBREGUES I TOMBES ANTROPOMORFES



LLI DE PRAT I SÍRFID

 

RUPIT

QUE BONICA ÉS LA PRIMAVERA

... O COM FER 6 Km EN MÉS DE 3 HORES.

Torno a anar sol, avui perquè també em ve una mica de gust. Trio caminada a última hora, dubtant una mica, pel temps i el genoll.

Això vol dir que començo a caminar tard, per variar i també per que vull, però tampoc cal llevar-se d'hora per passar fred. Vagi a veure el que vagi a veure no es mourà de lloc i el risc de perdre's serà força baix (i el dia és molt llarg).

Anar sol, però, també és un perill. M'encanto per tot. Per començar (i al final, també) al bonic poble de Rupit. Llavors a la riera i a dos dels seus saltants... i mirant els arbres de riera... i les floretes... i les llagostes... i les papallones...

Vaja, que arribo al Salt de Sallent polvoritzant tots els rècords... de lentitud. Superant tots els temps de ressenyes i cartells, però al revés.

El Salt és impressionant i més quan, com avui, baixa amb força aigua. M'hi estic una bona estona... esperant, per si no fos poc, que el sol pugi una mica més i l'ombra del mirador no li tapi la part baixa (per fer fotos més maques).

Un cop vist, continuo el camí, ara de pujada. M'entretinc amb les flors dels prats i la fauna de les cingleres. Encantant-me contemplant les vistes i, una bona estona, un aufrany (una rapinyaire no massa comú a la zona)... i amb les orquídies, les papallones... 

Em desvio breument, també, per fer una visita a l'ermita de Sant Joan de Fàbregues, molt bonica, per continuar pujant fins al mirador dels Bassis, passant per les tombes antropomorfes i un bonic alzinar muntanyenc molt humit. Les vistes des del mirador són molt belles i m'hi entretinc una estona més (també mirant alguna formiga).

Afortunadament he triat una caminada curta i ja només queda un tros de baixada... que haig de fer poc a poc perquè el genoll em fa una mica de mal (sembla que millora però no s'acaba de curar del tot). I un tros pla, que m'entretinc contemplant una mosca de les flors, un sírfid, una curiosa família de mosques que imiten vespes i abelles.

En biologia s'entén el mimetisme com quan un organisme n'imita a un altre, amb el que no té cap relació, per obtenir alguna avantatge de l'entorn.

L'objecte del mimetisme pot ser la cripsis (el camuflatge), com la llagosta de la foto, però tot i que sovint els millors exemples de mimetisme i cripsis coincideixen, no s'han de confondre els dos termes. Un exemple d'això és el que s'anomena mimetisme batesià, animals inofensius que n'imiten d'altres de perillosos, com el cas de les mosques del gènere syrphidae, com la de la foto, que imiten abelles i vespes.

Abelles i vespes són animals aposemàtics. Això vol dir que es defensen dels seus predadors anunciant la seva perillositat (en altres casos repugnància) amb uns colors vius, que els depredadors coneixen o aprenen a conèixer i a evitar (la més freqüent i universal és la combinació de negres i grocs o, menys freqüent, negres i vermells). 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades 

FITXA TÈCNICA 

Data: 20/06/2010

Quilòmetres: 3 h 30'

Desnivell:  ± 200 m (aprox).

Durada: 3 h 30' (badant moltíssim)

Circular: Si

Dificultat: baixa.

Senyalitzada amb cartells i marques grogues (i el mirador dels Bassis, a més, amb marques vermelles). TRACK Wikiloc

Inici a Rupit (al pàrquing de l'entrada del poble).

Participants: només jo.

La Foradada

(L'Esquirol, Osona)

EExcursió fàcil a, segurament, un dels racons més bonics de la comarca d'Osona. Entre boscos mixtos de roures, alzines, castanyers i arbres de ribera, tot passejant, s'arriba al salt d'aigua de la Foradada, espectacular quan porta força aigua (com en la foto), just al costat de la roca foradada que li dona nom

Clica sobre les imatges per veure-les més grans



LA FORADADA



DE CAMÍ



TORRENT DE LA ROTLLADA



   

FLORS (HERBA FETGERA, POLÍGALA -2-, LLETERESA, VERÒNICA I CARGOLA)

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

TORNANT A PROVAR EL GENOLL

A VEURE SI S'HA CURAT EL LLIGAMENT

Desprès de la caminada a Bellmunt de fa 15 dies (no hi ha fotos perquè només vam veure boira), el genoll va "petar" definitivament.

Visita al metge. Segurament és el lligament lateral exterior. Pomada i setmaneta de repòs, a veure si millora.

La pomada és "heavy". Alguna nit em desperto de la picor, i algun matí m'haig de dutxar mirant que l'aigua calenta no toqui el genoll, que crema (no explicaré detalls). Però sembla que funciona i decideixo "provar" el genoll. Prop de casa i en una més aviat planera.

Amb les pluges que han caigut últimament, els torrents deuen anar força plens. Per això decideixo anar a la Foradada, a l'Esquirol. I encertaré.

Només sortir de l'Esquirol ja em començo a encantar en un prat ple de floretes, com sempre. Per sort, però, de seguida entre als boscos d'alzines, roures i castanyer. Al ritme que havia agafat no hagués acabat ni en tres dies. El bosc també és molt bonic i hi ha floretes, però no tantes.

Estic de sort i puc veure un esquirol. Sempre m'ha agradat veure com s'intenten amagar quan no poden fugir saltant d'arbre en arbre. L'he enganxat en un arbre solitari. Faig mitja volta a l'arbre i contemplo com va girant amb mi, això si, sempre a la banda oposada de l'arbre. Només una vegada, per no molestar-lo gaire. Tot seguit, cara al vent m'aparto una mica i, quiet, en silenci i mig amagat, m'espero que marxi per poder-lo veure bé.

Al cap d'una hora caminant, més o menys, arriba el moment de baixar a la Foradada. Només veure la baixada, però m'entra pànic. No per la baixada, normal i corrent, sinó pel genoll... és a les baixades quan em fa mal (i les fiblades, quan passaven, eren molt doloroses... de 7 o 8 sobre 10, com et demanen el metges). M'entra tanta por que gairebé acabo baixant de costat, com els crancs, per no arriscar-me a cap mena de patiment.

Al final arribo bé. El premi val la pena. El lloc ja és bonic sempre, però avui baixa força aigua i encara ho és més. Fins i tot costa una mica creuar a l'altra banda del riu per anar a l'altra banda de la roca foradada.

 M'hi entretinc una estona (a banda i banda). A més, entre setmana, fins i tot una estona en puc gaudir en solitari.

Torno per l'altre banda del la riera. La primera pujada, només marxar de la Foradada l'haig de fer amb l'ajuda de cadenes, fins i tot passant per un tros una mica complicat. Sol, sense mirar avall i amb una mica de por, però, ho aconsegueixo.

A partir d'aquí, tot baixada planera gairebé fins al final, quan haig de travessar un altre cop la riera. Una altra baixadeta amb una mica de pendent que em torno a mirar amb por. Prop del cotxe, però, decideixo baixar normal i corrent, a veure que passa... i no passa res. Cap fiblada (ufff!!! respiro tranquil).

L'endemà em farà una mica de mal, res comparat amb la setmana passada. La Recuperació doncs, va bé.

FITXA TÈCNICA 

Data: 17/05/2010

Quilòmetres: 5 (anar i tornar) 

Desnivell:  ± 160 m.

Durada: 2 h 15' (amb parades i badant una mica)

Hi ha una versió més curta, des de Cantonigrós (20' de caminada)

Circular: Si

Tot i que no del tot aconsellable, per passar de la Foradada a la riba esquerra cal l'ajuda de cadenes, cal grimpar i està en molt mal estat, un cop a dalt el camí està bé, però no gaire ben indicat, cal una mica de sentit de l'orientació. Millor anar i tornar per la riba dreta (mirant riera amunt).

Dificultat: baixa.

Senyalitzada amb cartells i marques blanques i vermelles (GR) i antigues verdes i blanques (al principi potser en caldria alguna més, tot i això és difícil perdre's).

TRACK Wikiloc

Inici a l'Esquirol (al capdamunt del carrer del Pont).

Participants: només jo.

La Creu de la Miranda

(Sentfores-La Guixa / Muntanyola, Osona)

CaCaminada a un dels miradors de la Plana de Vic i els seus voltants (el Montseny, les Guilleries, el Collsacabra...). El camí primer planeja pels camps de la Plana per acabar-se enfilant, tot fent esses, per una roureda (que a l'estiu ha de ser força ombrívola), fins arribar a la Creu de la Miranda, en força mal estat, però amb unes molt bones vistes. 

ESPERANT EL PARTIT

TOT GAUDINT DE LES VISTES

Avui una prop de casa, que hi ha crisi i cada setmana cremant gasolina no pot ser (... i ja ho farem la que ve i/o l'altre, espero).

De passada podré marxar tard i no tenir remordiments, arribaré a casa a l'hora de dinar, segur.

Començo a caminar a la Guixa (Sentfores), per la Plana, que també em ve de gust. Com sempre badant amb les floretes i, més cap al migdia, amb les papallones. Les vores de camps i camins estan plens de colors i val la pena aprofitar-ho. M'agrada sentir el cant de la puput, que li dóna nom, i poc més endavant, veure'n un parell. També, a cada caminada, més orenetes. Més primavera.

A mitja caminada, però, em començo a enfilar i deixo enrere la verdor dels cereals per endinsar-me en una roureda, encara per brotar però plena de flors (tot i que la majoria herba fetgera i marxívol).

La pista s'enfila fent esses fins arribar al cim, a la Creu de la Miranda. Més papallones i unes vistes espectaculars a la Plana, amb una mica de calitja (de fet, la normal), però ja ho sabia i no es pot demanar tot. M'hi quedo una estona.

La baixada igual que la pujada, només que no m'equivoco i pujo pel camí que hauria d'haver pujat tota l'estona.

I a dinar a casa a una hora normal, tot per esperar el gran partit del vespre, el Barça-Madrit que acabarem guanyant per 2 a 0.

La nit no acaba amb ressaca... però hem fet bé anant a caminar avui... per si un cas.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 10/04/2010

Quilòmetres: 12.5 

Desnivell:  ± 300 m.

Durada: 3 h 15' 

Circular: no.

Dificultat: baixa.

No senyalitzada des de Sentfores (ressenya de "els camins de l'alba, la Plana de Vic"), tot i que també es pot fer des de Muntanyola o Tona seguint les marques del PR-C 43 de Tona). TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

L'Enclusa i el Castell d'en Boix

(Taradell, Osona)

La nevada del dilluns va deixar paisatges poc habituals a gairebé tot el país. Per aquest motiu la mateixa setmana vaig anar a caminar a dos dels indrets més bonics del meu poble, fent unes caminades que ja de normal valen molt la pena, per gaudir del gel i la neu acumulada, que en alguns llocs sobrepassava els 40 cm.

GAUDINT DE LA NEU

... I 2 DIES, QUE NO PASSA MASSA SOVINT

Després de la gran nevada de dilluns (40 cm de neu, a casa), ara tocar gaudir-ne. Fa sol i el dia ideal per anar a caminar... com a mínim des d'un punt de vista meteorològic.

Agafo el cotxe i pujo fins al cap de munt de la Roca. La idea és anar a L'enclusa i després al Castell d'en Boix.

Començo a caminar un cop desencallat un cotxe "atrapat" a la neu i el gel.

El primer tram, molt curt, per camí de carro està força bé, només haig de vigilar a no patinar amb el gel. Els "problemes" comencen quan agafo el sender. Hem pensava que algú hauria tingut menys seny que jo i estaria una mica trepitjat. Però no.

Sense raquetes camino obrint pas per 40 cm de neu pols (i a la part més alta 50 o més). Sovint espolsant o apartant alguna branca o arbre doblat al mig del camí.

Total que, entre això i que m'aturo a fer alguna foto (també per descansar), tardo gairebé dues hores a arribar al cim... quan normalment, això ho hauria fet amb la meitat de temps, o menys. Encara que això, tan me fa, volia gaudir de la neu i ho fet, porto un munt de fotos.

I un cop a dalt, encara en faig més. L'Enclusa, a més de ser el punt més alt de Taradell (el meu poble), també és el més bonic. No gaire transitat és, també, un oasi de pau des d'on hi ha unes vistes impressionants del Montseny, les Guilleries i la Plana de Vic.

Ara queda baixar. Com que em fa mandra tornar per on he vingut decideixo baixar per la "drecera" (avantatges de ser de la zona). Això vol dir baixar en picat a buscar el camí de Puiglagulla (a la Roca). Sense que hi hagi passat ningú.

Si ja és dret i relliscós la resta de l'any, ara amb dos pams de neu encara ho és més. Afortunadament la neu esmorteix les caigudes, abans d'arribar a baix, colgat de neu.

Queda només el tros fàcil, i cap a casa,amb els peus glaçats, havent tardat tres hores per fer quatre quilòmetres... per culpa de la neu, i les parades. Que bé que m'ho he passat.

-------------------------------------------

Per això mateix i torno l'endemà. Aquest cop acompanyat i a la tarda.

En cotxe i fins al cap de munt de Goitallops.

Avui serà més fàcil. Un bon tros per camí de carro (força trepitjat pels cotxes), i un troset de sender fins al castell, també amb uns 40 cm de neu, tot i que trepitjada.

Sort que portem els pals, que ens estalvien més d'una caiguda.

Tot i això, aconseguim fer els 5 quilòmetres de caminada en dues hores i mitja llarga.

Com sempre, entretenint-me fent fotos i, avui que vaig acompanyat, fent alguna gerra que altre inevitable guerra de neu.

A més, tenim una bonica sorpresa a les baumes, plenes de candeleres de gel.

Sense cap pressa doncs, arribem al Castell (bé, a les restes del castell), que domina, també, Taradell i bona part de la Plana de Vic.

Entre una cosa i una altra es comença a fer tard. La tornada és molt més ràpida... tot i que continuen caient algunes boles de neu. Avui, com ahir, també ens ho hem passat molt bé.

 Nota: Aquestes dues caminades és poden fer conjuntament i fàcil, en condicions normals (sortint del cap de munt d'una de les dues urbanitzacions, la Roca o Goitallops). El camí està ben senyalitzat per les marques blanques i grogues del PR-C de Taradell.

Juntes o per separat encara hi ha una versió més curta i fàcil sortint de la Collada de Taradell (a la Carretera de Viladrau), cap a una banda, l'Enclusa, cap a l'altra el Castell.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 11/10/2009

Quilòmetres: 4 (aprox) .

Desnivell: ± 106 m (aprox).

Durada: 1 h 45'.

Dificultat: fàcil

Circular: si, hi ha altres variants (amb diferents durades i grau de dificultat). Inici a  l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís.

Senyalitzada amb marques grogues.

Participants: l'Isa i jo.

.

El Far

(Susqueda-Sant Martí Sacalm - la Selva)

En aquesta excursió vaig constatar, per si encara no ho sabia, que el meu grau de "despistadesa" és molt elevat. A banda d'això, vaig retrobar les boniques vistes des del Santuari del Far, que feia temps que tenia oblidades. Per arribar-hi la caminada passa ran de cingles (ull si s'hi va amb nens) i per una bonica roureda

Clica sobre les imatges per veure-les més grans

BAIXANT CAP EL PLA DE L'OM

PLA DE L'OM

CINGLES DEL FAR, EL CAMÍ I ROUREDA

A VISTA D'OCELL

 VISTES DES DE LA CINGLERA

 VISTES DES DEL FAR 

QUINA HORA ÉS?

... NO ÉS POT SER DESPISTAT

M'adormo, però en llevo d'hora, a 2/4 de 9, i decideixo fer la caminada igual. Avui vaig sol, perquè em ve gust (i total, últimament tampoc s'apunta ningú).

Una de les avantatges d'anar sol és que pots canviar d'idea quan vulguis. En principi volia anar al Montnegre, però tot esmorzant a casa veig que avui la visibilitat és molt bona, i que val la pena anar a algun lloc on el més interessant siguin les vistes. Decideixo anar al Far, que a més és a prop i no hi he anat des de fa anys.

A mig camí, però, m'adono que no m'he despertat a 2/4 de 9, sinó de 10.

Collons!!! Ja és ben bé que les neurones a primera hora del matí no m'acaben de funcionar... just serveis mínims... per arribar a la nevera o al lavabo sense xocar amb les portes i els armaris.

Tot i això la faré igual.

Al final començo a caminar a quarts d'onze. Des del Coll de Condreu baixo fins a la casa de l'Om. D'aquí travesso els prats de la Plana de l'Om. Plens de vaques. Sort que no ha vingut l'Isa... que amb la por que li fan segur que recuperem el temps perdut.

Un cop travessats els prats trobo el camí cap el santuari, ara ja si ben senyalitzat amb marques blanques. Sovint passa, literalment, al caire del cingle. Me'n adono que cada cop tinc més por a les alçades. Sort n'hi ha dels boixos em donen una certa tranquil·litat.

En algun tram sense vegetació, però, ho passo malament. Vaig tens... tant, que no és fins al cap d'una estona, quan el camí entra una mica més dins una bonica roureda i passa a uns metres dels penya-segats, que no m'enpuntego per primera vegada (de les "tropesientes" que són habitual).

 Tot i això, val la pena per les vistes, que tenen el seu punt culminant al santuari del Far. La visibilitat no és excel·lent, però si molt bona. Realment espectacular, puc distingir perfectament  l'Albera, el Montgrí i les Medes, La plana empordanesa, Girona i els Àngels, els Pirineus (el Canigó, crec), Les Gavarres, Cadiretes, el Montseny, Sant Miquel de les Formigues i les Guilleries, el pantà de Susqueda, la Mola, Montserrat, La Plana de Vic...

Com que no tinc ganes de tornar a passar por i vaig una mica tard (és el que té llevar-se tard i no adonar-te'n, perquè a més a més m'ho he agafat amb calma al matí), torno per la carretera, que, així de passada, faré la caminada circular.

El camí no és tan maco com el de la pujada, i ara haig de vigilar amb els cotxes (la carretera és estreta), però també val la pena, les vistes als Pirineus són més amples (al principi), la Roureda igual de bonica i, a la part final, es pot contemplar el Pla de l'Om i els cingles que l'envolten des de dalt.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 7/02/2009

Quilòmetres: 9.5 (Aprox.).

Desnivell: ± 240 m.

Durada: 2 h 45' (Amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si

Senyalitzada parcialment (cal ressenya). Inici a Coll de Condreu. TRACK Wikiloc

Participants: jo.

Mina dels Bandolers

(Rupit / Sant Feliu de Pallarols, Osona /la Garrotxa)

La Mina dels Bandolers és una esquerda a la roca, una mica amagada, que fa cinquanta metres de llargada, un d'amplada i tres d'alçada. Un lloc ideal per amagar cavalls, bandolers i botins en altres temps... i just a tocar del camí Ral. Caminada fàcil, sovint per fagedes.

CAMÍ RAL



VISTES I ANTIC HOSTAL DEL GRAU





MINA DELS BANDOLERS



FAGEDA

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

CANVIANT D'IDEA

... I AL FINAL HAIG DE CÒRRER IGUAL

Solet una altra vegada. Bé, té la avantatge que si canvies d'opinió no ho has de compartir amb ningú. La primera idea era fer un tram del camí de ronda, però com que s'anunciava tramuntana ja ho vaig descartar ahir. Després alguna excursió pel Montnegre-Corredor, però com que també es preveuen nevades per a la tarda (tot i que febles), decideixo quedar-me prop de casa. La primera idea és anar al Far, però com que cap a la banda de Vic i la la Selva la visibilitat està tapadot al final faig en decideixo per la Mina dels Bandolers, més cap a la Garrotxa, encara amb sol.... sense haver-ho de consultar a ningú.

La caminada comença a l'Hostalot, seguint el camí Ral entre Vic i Olot, amb trams encara empedrats (molt semblants als que vaig veure a la Via Romana de Sant Pau), i entre prats verds i boniques rouredes .

Al cap de poc s'arriba a l'antic Hostal del Grau, monumental i parada obliga dels viatjants en altres èpoques. A partir d'aquí el camí ral, empedrat i en fase de restauració (dedueixo, part també del Camí de Sant Jaume), baixa en picat fent esses.

El que he vingut a veure, però, està gairebé al cap de munt. És la Mina dels Bandolers, una esquerda a la roca, una mica amagada, que fa 50 metres de llargada, 1 d'amplada i 3 d'alçada. Ideal per amagar cavalls, bandolers i botins en altres temps... i just a tocar del camí Ral.

Baixo un tros més per tornar a pujar per una altra banda, entre faigs. El camí està una mica enfangat i amb moltes fulles. Puja força empinat.

Un lloc ideal per estrenar els pals de caminar que em van portar els reis (l'any passat em vaig portar bé). Però me'ls he deixat a casa... ostres, m'hauré d'acostumar a posar-los a la motxilla i portar-los sempre, que si no s'aniran quedant a casa (cosa gens estranya, tenint en compte que més d'un dia he hagut de recular per tornar a buscar les botes... no es pot ser despistat!!!).

La pujada, tot i que no és molt dura se'm fa llarga. Em costa arribar a dalt.

I nu cop a dalt... no puc descansar. Cauen quatre volves de neu.

Collons! No pinta malament, el cel tampoc és que estigui d'un gris amenaçador, però m'estimo més no encantar-me gaire. No fos cas.

Les 4 volves, són literalment això, ni en mullo, però no puc ni parar.

Per sort falta poc pel cotxe i la caminada ha set prou bonica.

FITXA TÈCNICA 

Data: 31/01/2010

Quilòmetres: 5 (aprox). 

Desnivell: ±220 (aprox.).

Durada: 2 hores (amb parades)

Dificultat: baixa.

No senyalitzada (ressenya de "Els Camins de l'Alba, Guilleries-Collsacabra). Ed Alpina. TRACK Wikiloc

Participants: jo.

Avetoses d'Espinelves

(Espinelves, Osona)

Com que la visibilitat no és massa bona decidim anar a les avetoses d'Espinelves. Una caminada relativament curta, prop de casa. Entre avets que poden arribar més de 40 metres d'alçada (a la part final del recorregut), és una caminada ombrívola, segurament més ideal per fer-la un dia d'estiu.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans

AVETOSES D'ESPINELVES

CAMINADETA

... SENSE MASSA HISTÒRIA

Quedem diumenge al matí per anar a caminar.

El lloc el decidirem abans de marxar segons el temps que faci. Està núvol, tot i que no amenaça pluja. Deixem de banda les excursions en què el principal atractiu són les vistes i en decidim per la d'Espinelves. També volíem que fos a prop.

Un cop allà comencem a enfilar-nos muntanya a munt, entre castanyers i restes de la nevada de la setmana passada. Sense parar, per una pista força ample.

La part més bonica és, però, dalt de tot.  Una petita ruta circular entre avetoses immenses i molt ombrívoles, ideals per tornar-hi a l'estiu.

Amb algun tram gelat, vigilant de no patinat... això si, amb la càmera sempre a punt, per si un cas.

La caminada està bé i va bé, també, per continuar cremant els turrons de Nadal.

Acabem on hem començat. Fem el vermut i tornem cap a casa.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Riera de les Gorgues

(L'Esquirol, Osona)

Recorregut agrest per la riera de les Gorgues, amb bonics saltants d'aigua, cingleres i boscos espessos. Un altre al·licient d'aquesta caminada és la barra de ferro, una petita grimpada, sense cap mena de dificultat, ajudada per una cadena.

LA BARRA DE FERRO 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

CREMANT ELS TURRONS

... GAIREBÉ SENSE VOLER

La intenció és fer una caminada d'un parell d'hores. Com que no trobem el trencant a Sant Bartomeu, però, comencem la caminada al Restaurant les Gorgues (imaginem, i més tard ho comprovarem, que per anar-hi s'ha de passar per la carretera de Tavertet... i ens fa mandra).

Tot i que la caminada se'ns allargarà més del que voldríem, al final valdrà la pena.

Només sortir passem pel salt del Cabrit, a la cua del pantà de Sau. Tot seguit per una altra cascada al torrent de les Paganes. Bonics, llàstima de l'escuma que hi ha, però.

Al cap de poc de caminar empalmem amb el sender de les Gorgues. Ara ja només caldrà seguir les marques grogues. Ens anem enfilant tot resseguint una cinglera. Passem pel bonic Salt de la Barra de Ferro i continuem pujant (suament).

A l'alçada de les últimes urbanitzacions de l'Esquirol, baixem cap a la riera de les Gorgues. Passem per un racó molt maco, al Pont del diable, i comencem a pujar cap a l'altre banda. Fem cas dels cartells i deixem les marques grogues. Ens equivoquem. No pel camí, que va a parar al mateix lloc, sinó perquè haurem de desviar-nos (i llavors recular) per anar fins al salt del Tornall (si haguéssim resseguit les marques hauríem passat pel costat de la riera i ens hauríem estalviat recular un trosset).

A partir d'aquí el camí puja, tot fent esses cap el Vilar, tot passant per un bosc ombrívol, també molt bonic. La veritat és que cap dels dos ens pensàvem que l'excursió fos així de maca.

Un cop a dalt, tornem a baixar, ara resseguint el cingle per l'altra de la Riera d'on hem vingut. Primer fins a Sant Bartomeu Sesgorgues i després fins al mas de Sentfores. Les vistes són al Cabrerès i al salt de la Barra de Ferro són molt maques, i ara que s'ha aixecat la boira alta, encara més.

De la casa el camí baixa picat cap a la riera, un altra vegada per un bosc espès. Hem de baixar vigilant en compte de no relliscar i, en algun punt, amb l'ajuda de passamans. Travessem la riera per sota el sal i pugem cap a l'altra banda, tot pujant per la barra de ferro, amb l'ajuda d'unes cadenes.

A partir d'aquí, reculem cap el cotxe pel mateix camí que hem vingut (tot i que hi ha l'opció de fer-lo per baix la riera. Ho deixem per un altre dia).   

FITXA TÈCNICA 

Sant Miquel de les Formigues

(Sant Hilari Sacalm, la Selva)

Sant Miquel és el cim culminant de les Guilleries. Des de dalt les vistes són impressionants i abasten, pràcticament, totes les Guilleries, el Collsacabra i el Montseny, a més dels Pirineus o la Plana de Vic. Per arribar-hi es travessen boscos de castanyers i una petita fageda.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans

PUJANT

EL CIM

VISTES DES DEL CIM

VISTES DES DEL CIM, AL NORD (EL FAR I EL CANIGÓ, CABERA, PUIGSACALM I PIRINEUS)

VISTES DES DEL CIM, A L'EST  (LES GUILLERIES, MIRANT CAP A GIRONA)

VISTES DES DEL CIM, A L'OEST (LES GUILLERIES, MIRANT CAP A LA PLANA DE VIC)

VISTES DES DEL CIM, AL SUD  (EL MONTSENY I LA SERRALADA PRELITORAL)

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

AMB EL MEU GERMÀ

...A UN ALTRE RITME

L'excursió comença a la Font dels Abeuradors... que no està indicada enlloc. A Sant Hilari s'ha de trencar cap a la font del Sastre i llavors seguir la intuïció i allà on els carrers et portin fins a trobar la pista de sorra, en bon estat, que va fins a la Creu d'Horta, fins a trobar-la... no és molt complicat, però, afortunadament, preguntant s'arriba a Roma!

Avui vaig amb en Jordi, el meu germà. Això vol dir a un altre ritme del que estic acostumat... avui, al contrari de les excursions anteriors, faré la caminada amb menys temps del que marquen les ressenyes!!! Tot un rècord!!! 

És més o menys planera, amb alguna pujadeta. Gairebé sempre entre castanyers, ja sense fulles i, en aquesta època, encara amb moltes castanyes pel terra. Malaguanyades!!! Tan que m'agraden. Llàstima que estan una mica seques i passades i no les podem collir.

A la part final, gairebé arribant al cim, es passa també, per una bonica fageda, on m'agafa una mica de "pajara", seguint el ritme d'en Jordi, que em deixa una mica enrere... haurem rebaixat 25 minuts els temps de referència!!!

Un cop al cim, al Puig de Sant Miquel de les Formigues, el més alt de les Guilleries, amb 1202 metres, ens ho prenem amb més calma i ens hi passem gairebé mitja hora. Primer refent-nos i després gaudint de les impressionants vistes, la visibilitat és força bona.

Cap al Nord, els cingles de Collsacabra, del Far fins a als de Tavertet, el Puigsacalm, Cabrera, Bellmunt i els Pirineus, del Canigó fins al Pedraforca, passant pel Puigmal.

Una mica més cap a l'Oest és distingeix la Plana de Vic i, de lluny i mig amagades, les agulles de Montserrat.

Més cap al Sud, els cims del Montseny i la Serralada del Montnegre.

A l'est el mar i les planes i serralades litorals i prelitorals gironines, tot i que, cap a aquesta banda, força emboirades o encalitjades (el que no ens permet acabar de situar-nos del tot, encara que segur que veiem les Gabarres i, possiblement, les Alberes.

Tornem per on hem vingut, contents. El camí és bonic i les vistes des de dalt precioses. Estranyats, també, que no sigui una excursió més coneguda (... segurament per la modesta alçada del cim), cap dels dos es pensava fer una excursió tan maca. Ha valgut la pena.

Ah! I baixant també rebaixem els temps de referència: gairebé un quart!!!

En Jordi fins i tot allarga una mica la caminada baixant a Sant Hilari corrents.   

FITXA TÈCNICA 

Data: 7/12/2009

Quilòmetres: 8 (Aprox.).

Desnivell: ± 304 m.

Durada: 1 h 45' (o bon ritme i sense l'aturada al cim).

Dificultat: baixa.

Circular: no

Molt ben senyalitzada amb cartells (tot i que el inici, a la Font dels Abeuradors, pot costar de trobar). TRACK Wikiloc

Participants: En Jordi i jo.

Ruta dels Molins

(Calldetenes, Osona)

Al mig de la Plana, la riera de Sant Martí, envoltada d'ombrívols arbres de ribera, ofereix una passejada molt agradable, ideal per fer-la a l'estiu. Al llarg del camí, a més, explicacions sobre els molins i els seus elements associats (encara que els hi faltaria una mica de manteniment).

Clica sobre les imatges per veure-les més grans

RUTA DELS MOLINS

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

REPRENENT LA TEMPORADA

... AMB UNA DE BONICA ... I SUAVETA

La setmana passada Festa Major, no tan salvatge com d'altres anteriors, però Déu n'hi do. La setmana que ve, comiat de solter.

La Mini temporada caiac també s'està acabant.

L'any que ve, si puc, me'n compro un

(per fi ho he provat i ja ho veig clar... bé, dubto entre un caiac o un veler, però com què no veig la manera de fer entrar el veler, amb pal i tot, dintre coves i caletes, segurament optaré la primera opció).

Vaja, que improvisem una caminadeta per cremar alguna caloria.

I com que és tard, decidim fer aquesta, que és curteta i queda a prop.

La ruta dels molins és una agradable, bonica i planera caminada entre Calldetenes i Sant Julià. Tot resseguint la riera de Sant Martí, enllaça sis molins i, més o menys, les seves antigues obres per a l'aprofitament de l'aigua, com canals, recs i basses.   

La ruta es pot empalmar amb la Ruta del Romànic (que acaba i comença al mateix lloc).

La fem, però gairebé de fosc... anant badat massa anant, i ara gairebé hem de córrer... i sort que no ens perdem (preguntant s'arriba a Roma), ja que falten un parell de cartells.

(és per això que no hi ha fotos ni descripció... la repetirem algun altre dia).   

FITXA TÈCNICA 

Puigcastellet

(Folgueroles, Osona)

Entre pinedes de pi roig s'arriba a Puigcastellet, una fortificació de barrera ausetana (els ibers de la comarca), Construïda entre els segles III i II a.C, s'hi pot fer un mini-itinerari gràcies a uns panells informatius, que et permeten fer-te una bona idea de com era la fortificació i la seva vida cotidiana.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans

CASOL DE PUIGCASTELLET

PAISATGES DE CAMÍ (ANANT I TORNANT)

LA DAMUNT

ORQUÍDIES I ALTRES FLORETES

SIMBIOSIS

SOLET

...I BADANT MOLTÍSSIM

Doncs això, solet... i potser per això, badant moltíssim.

Fent fotos a les floretes, les papallones i les formiguetes... a més de fer experiments amb la càmera.

I entre una cosa i una altre hem allargat una excursió que a un ritme més o menys normal es podria fer en menys de 2 hores, en 3.

Començo la caminada a les 5 de la tarda, la qüestió és no llevar-se d'hora... encara que després em mori de calor... i sort que està una mica núvol i fa un vent més aviat fred.

I em vaig entretenint mirant les floretes, les formiguetes...

Llàstima que no puc dir el mateix dels sons de la natura, potser pel vent, m'arriba l'animació del camp de futbol de Sant Julià, que es deuen jugar alguna cosa important.

Desconec el resultat, però l'equip local, suposo, segur que ha fet 3 gols i, a jutjar pels crits de "manos arriba, esto es un atraco!" cap el final, els hi deuen haver xiulat un penal en contra i/o expulsant un jugador.

L'excursió passa entre rouredes i pinedes de pi roig, amb alguns racons prou bonics, com les escales de Foquers, i  amb vistes a Sant Julià i la Plana, mentre vaig pujant fins a Puigcastellet.

Puigcastellet és una fortificació (de barrera) ausetana (els ibers de la comarca), construïda entre els segles III i II a.C. S'hi pot fer un mini-itinerari gràcies a uns panells informatius, que et permeten fer-te una bona idea de com era la fortificació i la seva vida. Està molt bé.

Baixo més ràpid que pujant, que, al ritme que vaig si no se'm farà fosc.

Acabo la caminada a l'ermita de la Damunt (punt de sortida) a 1/4 de nou, cansadet... però content perquè segur que hauré cremat les calories del casament d'ahir.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades 

FITXA TÈCNICA 

Data: 07/06/2009

Quilòmetres: 6-7 (aprox). 

Desnivell: ± 370 m.

Durada: 3 h  (badant moltíssim).

Dificultat: baixa.

Circular: si.

No senyalitzada (ressenya de "els camins de l'alba, la Plana de Vic"). TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

Salt del Molí del Salt

(Vidrà, Osona)

Entre fagedes, sempre boniques, fins al salt del Molí del Salt.  Espectacular si porta força aigua, tal i com vam tenir la sort de veure'l nosaltres. En plena primavera, a més, podem gaudir d'un bon grapat de flors, entre les que destaquen algunes orquídies. I prop de casa... malgrat el que diguin.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans

SORTINT DE VIDRÀ I CAMÍ DE BAIXADA

SALT DEL MOLÍ DEL SALT (LES DEL SALT NO HAN QUEDAT MASSA BÉ).

FAGEDA i PONT ROMÀNIC DE SALGUEDA

ORQUÍDIES i FLORETES (... QUE QUAN PUGUI JA CLASSIFICARÉ)

QUE FARTA MOLT?

BADANT

Tot i les queixes continuades... que s'hi farà fred, que s'hi això és a la quinta forca, que s'hi haguéssim anat fins a Seva ara ja estaríem a mitja caminada, que s'hi falta molt... al final, m'he sortit amb la meva, i anem a caminar a Vidrà.

Que el llibre s'ha d'amortitzar.

Sortim del poble i de seguida comencem a baixar per una fageda molt bonica (d'altra banda, com la majoria de fagedes), tot parant-nos a fer fotos a gairebé totes les floretes que trobem pel camí... és el que té la primavera.

Al cap d'una hora de caminada, arribem al Salt del Molí del Salt. Moooooolt bonic. I ara, imaginem, encara més gràcies a que baixa força aigua.

Ens hi estem una bona estona contemplant-lo, per tornar a pujar, més a poc a poc, cap a Vidrà. gairebé sempre per la fageda, passant pel pont de Salgueda i fent fotos a més floretes (com unes orquídies espectaculars).

Coca-cola i cerveseta al bar del poble i cap a casa. Una mica cansats, no gaire, però contents. L'excursió és molt maca, ha valgut la pena i hem disfrutat molt... afortunadament per a mi, que ara em puc burlar de les critiques inicials: veus que no fa fred, veus com no era tan lluny, veus que ha valgul la pena.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 03/05/2009

Quilòmetres: 4-5 (aprox). 

Desnivell: ± 250 m.

Durada: 2 h (badant molt).

Circular: Si.

Dificultat: baixa.

No senyalitzada (ressenya de "els camins de l'alba, la Plana de Vic"). TRACK Wikiloc

Participants: l'Isa i jo.

Sant Jordi de Puigseslloses

(Vic / Calldetenes / Folgueroles, Osona)

Just al costat de Vic, una bonica passejada a les ribes del Gurri. Amb poca estona s'arriba al bell pont medieval del Bruguer, i amb una mica més, a l'ermita de Sant Jordi de Puigsesllosses, on Mossèn Cinto Verdaguer va fer la seva primera missa. Des de l'ermita les vistes a la Plana serien boniques si no estès envoltada de torres i cables elèctrics.

EL MATEIX... "AMB I SENSE" L'IMPACTE DE LES LÍNIES ELECTRIQUES.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

PASSEIG

LÍNIES ELÈCTRIQUES

Continuem amortitzant al llibre de caminades que em vaig comprar per Sant Jordi.

Després de l'èxtasi "futboleru" d'ahir, el 2 a 6 del Barça al Madrit... i de mirar-me, avui, els esports a les noticies de: Quatro, la Sexta, Antena 3 i Telecinco... i si hagués pogut algun més (em moro de ganes de veure les fatxa-tertulies de Veo i Intereconomia... encara que els hagi de recuperar després d'esborrar-los dels TDT), una caminadeta es posarà molt bé.

Com que la farem a la tarda, en farem una de curteta i prop de Vic. Triem la de Vic a Sant Jordi de Puigseslloses.

El camí, molt ben arreglat, comença pel costat del Gurri fins al bonic pont medieval del Bruguer... i com que ja és primavera, amb moltes floretes, acolorits abellerols i cants de rossinyols i granotes verdes, entre altres.

Continua entre el típic paisatge de la plana per pistes de sorra (ja tot el camí). Camps de cereal i alguna que d'altra granja amb aquella oloreta tan nostra.

La caminada està bé, llàstima que el paisatge gairebé sempre està espatllat per un munt de torres d'alta tensió, destacant la M.A.T, amb un impacte paisatgístic brutal (ara que... que ens han d'explicar als Taradell!!!).

La ruta és gairebé circular amb el seu centre, més o menys, a l'Ermita de Sant Jordi de Puigseslloses (del segle XV i on Mossèn Cinto Verdaguer va fer la primera missa). Just davant seu i un interessant dolmen que, segons www.folgueroles.com:

"... és un sepulcre megalític constituït per enormes lloses sense treballar extretes dels voltants. Aquestes lloses es disposen dretes a la manera de parets, i planes al damunt a la manera de coberta, i formen una cambra quadrangular amb corredor lateral de 10 metres de llargada, una de les mostres més notables de Catalunya.

El 1922 s'hi feren unes excavacions arqueològiques en el curs de les quals es van trobar alguns vasos de ceràmica campaniforme ornada amb incisions, alguna peça d'os perforat i sílex i d'altres petits elements que permeten de situar-lo a l'Edat del Bronze, fa uns 4.000 anys.

FITXA TÈCNICA 

Data: 17/05/2009

Quilòmetres: 10 (aprox). 

Desnivell: ± 100 m.

Durada: 2 h.

Circular: Si.

Dificultat: baixa.

No senyalitzada (ressenya de "els camins de l'alba, la Plana de Vic"). TRACK Wikilog

Participants: l'Isa i jo.