Estanys i megàlits de Sant Climent

(Sant Climent Sescebes, l'Alt Empordà)

Ruta per brolles, prats florits, estanys i un reguitzell de dolmens i menhirs. Molt bonica.   

QUINA RESSENYA!

ACABEM MORTS.

Comencem a caminar a quarts d'onze. Surtim de Sant Climent seguint la ressenya que portem. Al primer trencant, primer dubte, però fem el que posa... o entenem que posa. Això voldrà dir que arribem a l'estany d'en Massot però per un altre banda, amb el que ens equivocarem un parell de vegades amb el que afegim a la ruta dos kilòmetres més.

Un cop al camí correcte ja gaudim més del camí, passant entre brolles i prats florits. Fent fotos a les primeres flors. Ens sorprèn, i de fet ho farà gairebé tot el camí, no trobar orquídies  (la primera la trobarem molt més endavant i les segones, gairebé al final).

Quan trobem el primer dolmen ens quedem més tranquils, anem pel camí correcte i trobem marques (curioses pedres pintades de blau o vermell) que ens permeten anar trobant els diferents dolmens i menhirs d'aquesta ruta (alguns de bonics, altres de no tant). També els primers estanys, els de la Gutina, en aquesta època plens d'aigua i molt bonics (on hi veiem, també, una llisona).

(per més informació sobre els estanys i els megàlits veure el text en verd dels Estanys de la Jonquera, més avall).

Passat el menhir de la Murtra ens comencem a enfilar una mica, fins a trobar el camí que porta fins al dolmen de Fontanilles... a la baixada, però, dos camins sense cap senyal. Prenen el que no toca i afegim més d'un quilòmetre més a la ruta (abans de trobar el dolmen). La ressenya que portem no va gaire bé (i això que ens la hem descarregat de la pàgina web de l'Ajuntament de Sant Climent).

Camí del dolmen, la "curiositat" de la caminada. Caminem pel que és un camp de tir de l'exèrcit espanyol i trobem la punta rovellada d'un projectil.

De fet, l'exèrcit és el responsable "indirecte" de l'aspecte d'aquesta zona, amb les seves pràctiques de tir han calat foc repetides vegades a la zona.  

Passat el dolmen del Salt d'en Peió i arribant a una pista. La ressenya no ens ajuda fàcil, marca la direcció a seguir però impossible de saber si no ets de la zona. Amb "lu" fàcil que hauria set posar dreta o esquerra... acabarem afegint sis quilometres més a la ruta. Afortunadament, el paisatge val la pena, encara que no en gaudim com caldria, primer dubtant i després buscant el camí correcte.

Un altre cop al punt on ens hem equivocat prenem la direcció correcte i de seguida trobem l'ermita de Santa Fe dels Solers. Ho aprofitem per dinar (tard). Havent dinat, i descansat una mica, continuem... amb l'esperança de no tornar-nos a equivocar (i una mica "empipats" al ser culpa de la ressenya). L'esperança, però dura poc, passat els menhir de Vilartolí i arribant els estanys ens tornem a equivocar, de poc, però fem una mica més de volta del compte(afegint un altre quilòmetre més).

Els estanys dels Torlits, plens d'aigua són molt bonics, i al prat del costat, quan ja no ens ho esperàvem trobem les segones orquídies del dia (les llengües de gall). A més d'un gripau. 

 Marxem... pel camí correcte, però tan escarmentats que decidim recular, ja que no ho veiem clar. Afortunadament, portem moltes hores caminant i estem molt cansats. L'equivocació farà que fem drecera... el que no ens estalviarà que d'haver de fer disset kilòmetres i mig n'acabem fent  vint-i-vuit i mig (en total onze més). Sort que l'excursió és molt bonica i ha valgut molt la pena.

I sort, també, que ha bufat un vent suau tot el dia i no hem passat gens de calor... la màxima de les màximes a Catalunya ha set aquí: 28ºC 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 05/05/2012

Quilòmetres: 17.5 (Aprox.).

Desnivell: 380 m (aprox).

Durada: 5 h (amb parades)

Dificultat: baixa-MITJANA. / Circular: si.

En part, marques grogues (que no ens seran utils a les cruïlles) i pedres blaves o vermelles per anar a alguns dolmens. Cal mapa, una ressenya (atenció, la que hi ha penjada a l'ajuntament està mal redactada i ens pot fer perdre més que ajudar-nos), o TRACK Wikiloc

Participants: en Salvi i jo

Castell de Farners

(Santa Coloma de Farners, la Selva)

Caminada bonica i molt variada. Passa primer pel costat del Parc de Sant Salvador i la riera de Santa Coloma, per endinsar-se entre pins i suros fins a l'ermita i el castell de Farnés, amb bones vistes a les Guilleries i la plana Gironina.   

Clica sobre les imatges per veure-les més grans





PARC DE SANT SALVADOR I RIERA DE SANTA COLOMA





CASTELL DE FARNERS



ERMITA DE FARNERS



VISTES



ROCA DEL DURO I ROCAMS

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

DUBTANT

RECORDANT ALTRES TEMPS.

Surto de casa, dubtant, pel temps. El dia està gris i es preveuen ruixats just a la zona cap on vaig. Tot i això, decideixo anar-hi igualment, digues-me "raro" però caminar sota la pluja sempre m'ha agradat (sobretot si després puc fer una dutxa amb aigua calenta).

A l'alçada de Coll de Revell els núvols es comencen a trencar i, recordant vells temps, començo a cantar (més aviat cridar) al cotxe. Sempre ho feia tot anant a fer algun examen a la facultat, suposo, llavors, per treure pressió de sobres... ara, que tampoc no m'havia posat mai gaire nerviós.

Els cants d'avui, però, no tenen cap explicació lògica.

Aparco el cotxe i començo a caminar a les 10, relativament d'hora vist altres caminades. La caminada comença al bonic parc de Sant Salvador i passa per la Font Picant, segurament medicinal pel seu contingut en fluorurs, si no recordo malament. El que en crida més l'atenció, però, és el color fortament ataronjat d'allà on cau l'aigua, imagino, a causa dels bacteris que hi viuen.

El camí continua resseguint la riera i uns vivers, per començar-se a enfilar per una bonica sureda... just quan el sol acaba de sortir del tot (ostres! ja podia haver-se esperat una miqueta més). Arribo a dalt pràcticament amb màniga curta (tot i que després m'haig de tornar a abrigar per culpa del vent).

Visito l'ermita, amb elements romànics, i el Castell. Restaurat, des de la seva torre i ha unes vistes que en un dia clar s'endevinen més espectaculars del que són avui (cap a les Guilleries, les Gavarres i les planes Gironines).

Ho aprofito per esmorzar i descansar una mica.

Baixo primer per la pista principal, tot contemplant els rocams característics d'aquesta zona (a baix he vist més d'una ruta sobre aquest tema... que deixaré per un altre dia). Un crida l'atenció, gràcies al cartell que n'explica les seves curiositats: és si no ho recordo malament, el Rocam del Duro. També, si no ho recordo malament, rep aquest no per la seva forma i segons les dites, quan hi claves cops de cap cauen monedes de 10 cèntims... cosa que no provo ( si fossin bitllets de 500, potser encara m'hi trencaria les banyes, però per 10 cèntims...).

El cap de poc de passar el rocam deixo la pista principal i baixo per la drecera del Trencacames... que fa honor al seu nom (tot i que arribo a baix sencer i sense haver patit cap relliscada ni caiguda, com és habitual... però potser és perquè vaig sol).

Mentre el cel s'ha tornat a tapar i esquivo el ruixat per poc, per l'hora i perquè ha passat una mica més enllà. Avui dinaré a casa.

FITXA TÈCNICA 

Data: 20/02/2011

Quilòmetres: 8.5 (Aprox.). Tot i que es pot allargar o escurçar gràcies a diferents camins i dreceres .

Desnivell: 310 m (aprox).

Durada: 3 h (amb parades)

Dificultat: baixa. / Circular: si.

Fins a l'ermita senyalitzada amb marques blanques (Ruta de les 10 Ermites). La tornada és pot fer bé tornant pel mateix lloc, bé per la drecera que surt ben bé al costat de l'Ermita, o bé seguint la pista principal i/o agafant alguna de les dreceres que s'hi van trobant (com la del Trencacames).  TRACK Wikiloc

Participants: jo

Estany de Sils

(Sils, la Selva)

Caminada fàcil i agradable per l'Estany de Sils, una de les zones humides interiors del nostre país. Panells informadors faran, també, una caminada més amena i didàctica. Amb una mica de sort, a més, hi podrem veure un bon grapat d'ocells (especialment, però, en èpoques de pas).  

Clica sobre les imatges per veure-les més grans




ESTANY DE SILS




PRATS DE DALL, SÈQUIA DE SILS, CÀREX I SILS


 
 

POLLANCREDES

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

APROFITANT LA BONANÇA

CELEBRANT EL DIA MUNDIAL DE LES ZONES HUMIDES.

Per aprofitar aquesta bonança primaveral a principis de febrer, i com que ahir la caminada va ser curteta i fàcil, decideixo tornar-hi (això si, fent-ne una altra de ben planera). També, relativament prop de casa.

Començo fent la ruta 1, pels aguaits, entretenint-m'hi una bona estona a cada un. La recuperació de l'Estany està molt bé (i encara continua). Recordo haver-hi vingut fa molts anys quan no hi havia pràcticament res, si més no, cap mena de camí indicat i, encara menys, aguaits.

I ara faré un comentari polític, no m'agrada fer-lo aquí, però és que si no el faig rebento (i la pàgina és meva). Des de fa un temps els temes de Medi ambient s'han fet o portat si més no acceptablement (en la majoria de casos). M'agradaria esperar el nou govern, si més no, no ho espatlli... encara que això em sembla esperar massa, ja que en dos mesos els hi ha sobrat temps per demostrar que la sensibilitat mediambiental la tenen una mica més avall de l'esquena.

Respecto totes les opcions, amb això res a dir... però també hem de ser conscients de que hem votat (bé, jo no, tot això ja ho sabia i també fa molt temps que m'havia adonat que tampoc són independentistes... encara que algun amic continui intentant fer-me combregar amb rodes de molí).

Entre reflexions de tota mena, continuo el camí, ben planer, que primer ressegueix la sèquia de Sils i després el límit sud d'aquest espai, tot contemplant alguns dels seus ecosistemes més interessants, com els prats de dall o els herbassars humits.

Ja  Ja arribant una altra vegada al inici del recorregut en torno a entretenir  als aguaits.  Avui vaig sol, perquè em ve de gust parar-me a mirar ocells l'estona que vulgui... i n'acabaré veient forces (collverds, xarxets, bernats pescaires, martinets blancs, polles d'aigua, cueretes torrenteres, cueretes grogues, pinsans, caderneres, mallerengues cuallargues, carboneres, cargolets...).

Sense saber-ho, no me n'assabento fins que arribo a casa, d'alguna manera he celebrat el Dia Mundial de les Zones Humides (que de fet era el dia 2), d'aquestes zones tan riques i diverses, sovint maltractades en el passat, que cal cuidar i conservar... i que tant m'estimo.

FITXA TÈCNICA 

Data: 06/02/2011

Quilòmetres: 10 (Aprox.). Tot i que es pot allargar o escurçar a voluntat (la zona més interessant és al principi).

Desnivell: Pràcticament Inapreciable.

Durada: 3 h (amb parades)

Dificultat: baixa. / Circular: si.

Els itineraris 1 i 2 estan perfectament senyalitzat, el 3 (el que he fet i el més llarg) també, tot i que com a ruta BTT9. TRACK Wikiloc

Participants: jo

Volcà de la Crosa

(Vilobí d'Onyar, la Selva)

Caminada ben senyalitzada tot resseguint els cingles de Vallcebre, amb unes magnifiques vistes al Catllaràs, la Vall del Llobregat, el Cadí i més enllà (recomanable fer-la un dia clar). Tot, per dir adéu al poc ecològic paper de plata.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans







VOLCÀ DE LA CROSA (DE SANT DALMAI)



INTERIOR DEL CRÀTER I LA MINA



GREDERA I VISTA A LA PLANA DE LA SELVA

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

NO NOMÉS A LA GARROTXA HI HA VOLCANS

APROFITANT L'ÚLTIM DIA DE "LLIBERTAT".

Després de poc més d'un any buscant feina demà començo a treballar... per fi. Em fa una mica de por... un zoòleg en un laboratori de microbiologia... d'entrada com a mínim fa una mica de respecte.

Avui doncs, últim dia de llibertat i decideixo aprofitar-ho. A caminar.

Deixo el cotxe al pàrquing del volcà, just al costat de la carretera i començo a caminar, guiant-me pels cartell (no porto cap mena de ressenya, com faig normalment perquè la intenció es fer la volta al cràter).

La primera parada és al mirador des d'on es domina tot el volcà. Gràcies als bons cartells informatius que he trobat i aniré trobant al llarg del camí, es pot fer una molt bona interpretació del paisatge que tinc al davant.

El cràter del volcà de la Crosa és el més gran de la Península Ibérica i un dels més grans d'Europa, amb 1250 metres de diàmetre. La seva grandària es deguda a que va tenir una erupció violenta (de tipus hidratomagmàtica). Forma part del camp volcànic català, a cavall de les comarques de la Garrotxa, el Gironès, la Selva i l'Empordà). Probablement és contemporani als volcans quaternaris de la Garrotxa.

 Baixo fins a l'interior del cràter, recobert de camps de cultiu, a diferència del seu contorn recobert d'alzines, pins i roures (el que fa més visible tot el conjunt). A la part més baixa hi ha una altra curiositat: la mina. Després de l'erupció a l'interior del cràter s'hi va formar un llac que, mica en mica, es va anar reblint de sediments fins convertir-se en llacunes i aiguamolls. Probablement, la manca de terres hauria fet que a finals del segle XVIII o principis del XIX els masos que l'envoltaven s'associessin per construir una mina de drenatge, i així aprofitar les riques terres volcàniques resultants (el que explicaria, també, perquè tot i la seva extensió al seu interior no hi cap mas i les terres estan repartides entre les cases del voltant).

Tot seguit, em torno a enfilar cap a les seves vessants per acabar de fer-hi la volta i contemplar-lo, sovint mig amagat entre la vegetació, des de tots els seus angles.

A mig camí, però, en trobo una sorpresa totalment inesperada. Uns quants rossinyols al costat del sender. No ho puc evitar i miro una mica pel voltant... i llavors una mica més endavant... i en vaig trobant! Primer m'omplo les butxaques de les camises, després en porto un bon grapat a la mà... i al final haig d'improvisar una bossa amb la camisa. Se m'hi fa fosc i al final gairebé haig de córrer fins al cotxe, conscient que me'n deixo molts... i que demà, per sort ("encara que "hasta" sàpiga greu dir-ho), no els podré tornar a venir a buscar.

FITXA TÈCNICA 

Data: 16/11/2010

Quilòmetres: 6.5 (Aprox.). Hi ha opcions per escurçar i/o allargar la ruta.

Desnivell: ± 100 m (Aprox.).

Durada: 2 h (amb parades)

Dificultat: baixa. / Circular: si.

Senyalitzada amb cartells (tot i que en alguns punts caldria millorar la senyalització). Tot i que si seguim el cràter és difícil perdre's millor portar un mapa (que pot ser molt senzill). Inici al pàrquing del volcà de la Crosa (a la GI-533), tot i que també es pot començar a Sant Dalmai, Salitja, Aiguaviva o Vilobí si es vol allargar una mica. TRACK Wikiloc

Participants: jo

Ruta de les 3 Colades

(Sant Joan les Fonts, la Garrotxa)

Ruta d'interès geològic. El recorregut transcorre per una zona de cingleres basàltiques, resultat del refredament de les colades de lava de 3 volcans (Batet, "indeterminat" i Garrinada). També es passa per boscos de ribera interessants. Ombrívola i ben senyalitzada, cal, però, un bon calçat.

AVUI QUE NO LA BUSCAVA

... AVUI L'HE TROBAT. ARRIBA LA PRIMAVERA

Encara que sembli mentida, necessito desconnectar una mica de tot. I ara que tinc temps de sobres, decideixo anar a fer una caminadeta curta relativament a prop. Entre setmana i sol. El dia acompanya força.

Aparco el cotxe a la plaça de Sant Joan les Fonts i començo a caminar. Travesso primer el poble, passant pel pont medieval i l'església nova per, gairebé tot seguit, començar a resseguir la riera de Bianya.

Avui que no ho buscava, trobo la primavera... bé, el seu inici. De seguida començo a veure les primeres flors (ranuncles, margarides, herba fetgera, violes i alguna altre).

Començo, com sempre, ha encantar-me.

I ho aniré fent tot el camí, també als cingles del riu a d'antigues pedreres, on és poden veure les tres colades de lava basàltica que donen nom a la ruta.

La ruta és curta, se'm fa curta... segurament acostumat a caminar una miqueta més, o perquè no he parat de caminar en tot l'hivern i estic en més en forma del que em penso. En dues hores, i badant força, torno a ser al cotxe.

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

FITXA TÈCNICA 

Data: 17/03/2010

Quilòmetres: 5.5 (aprox). 

Desnivell: ± 200 m (aprox.).

Durada: 2 hores (amb parades).

Dificultat: baixa.

Ben senyalitzada, amb cartells.

Inici a la Plaça Major de Sant Joan les Fonts

Participants: jo.

Inici a: Sant Pere Pescador (al costat del riu). Tot i que és pot fer des molts altres llocs (com el Cortalet, Castelló d'Empúries, Empuriabrava, Roses, etc). TRACK Wikiloc

Participants: L'Isa, en Jordi, l'Isa i jo.

Estanys de la Jonquera

(La Jonquera, l'Alt Empordà)

Excursió amb doble atractiu. Per una banda, els estanys (en realitat, prats inundables de caràcter temporal), amb una fauna i flora única i molt interessants. Per una altre, els megàlits, amb dolmens i menhirs de diferents tipus. Tot això, gairebé sempre entre boniques suredes i la serra de l'Albera de fons.

PUJANT

ESTANY PETIT

DOLMEN DELS ESTANYS III, I i II

ESTANY GRAN

MENHIRS DELS ESTANYS I, II i DEL QUER AFUMAT

ESTANY DE BAIX

DOLMENS DE MAS BALETA II i III

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

PERDUT!

SURERES, ESTANYS I MEGALITS

Marxo tard, massa tard, però compto que tindré temps d'acabar la caminada a una prudent, encara que hagi de dinar tard. Arribo a la Jonquera a les 12 i en poso a caminar, escurçant una mica l'excursió que, en teoria comença al centre del poble.

La caminada en sorprèn ja d'inici. Passejo per una sureda bonica, ara que segur que també hi fa que fa molt temps que no ho faig.

Al cap de més o menys una hora de caminar arribo al primer estany. Està sec. Els altres dos també. Amb les pluges d'aquests últims dies tenia l'esperança de veure'ls amb una mica d'aigua, la sequera però, continua afectant a l'Empordà.

Tot i això, val la pena. Pot ser molt interessant, d'aquí a un temps, repetir l'excursió quan hi hagi aigua.

Els estanys del Canadal són, en realitat, prats inundables de caràcter temporal (alimentats per aigües freàtiques i recs de drenatge). La seva vegetació és molt interessant, amb prats de dall muntans, herbassars de Carex i Isoetes, jonqueres i canyissars que es disposen al seu voltant segons la profunditat de a que pugui arribar l'aigua. És remarcable la presència d'Utricularia, una curiosa planta aquàtica carnívora.

La riquesa animal també hi és destacable i els estanys són importants, per exemple, per la gran quantitat d'amfibis que s'hi poden trobar o per les aus migradores. En aquest cas cal assenyalar la presència de sangoneres i nombrosos coleòpters aquàtics, poden arribar a les 160 espècies, algunes rares i d'altres només presents a Catalunya només aquí.

De l'estany petit vaig fins al primer dolmen de la ruta, el dels Estanys III. La ruta té un doble interès. L'Alt Empordà és una de les zones de Catalunya on hi ha una densitat més gran de megàlits. I avui en veure uns quants i de diferents tipus.

Els megàlits són monuments construïts en pedra que daten, principalment, del neolític. Els més comuns són els dolmens, que poden ser de diversos tipus i eren monuments funeraris, i els menhirs amb una funció controvertida, tot i que possiblement servien per marcar el territori o com a punt de reunió (encara que, a vegades, se'ls hi ha relacionat amb diferents tipus de cultes).

Més informació a megalits.iespana.es o www.xtec.es

L'itinerari  que faig, hi ha diverses possibilitats, ressegueix els altres dos estanys (el Gran i el De Baix) i el conjunt de megàlits de la zona (els dolmens dels Estanys I i II i del mas Baleta II i III, i els menhirs dels estanys I i II i el del Quer Afumat).

La serra de l'Albera sempre de fons, donant al paisatge encara més bellesa. La veritat és que la caminada m'està sorprenent, és molt més maca del que em pensava i val molt la pena.

Ara només queda tornar a la Jonquera. Deixo l'itinerari curt, molt ben senyalitzat, i continuo seguint les marques grogues. En algun lloc, però, em despisto i agafo un camí equivocat descobrint, massa tard, que les marques assenyalen, també, altres camins de la zona. Sense gairebé adonar-me'n arribo a Campmany. He recorregut un quilòmetre de més... el problema és que no sé on m'he equivocat (he seguit i m'he refiat de les marques que m'havien de portar al cotxe), i que és tard i si no vull que se'n faci fosc hauré de recular i tornar més o menys per on he vingut, sense poder completar la ruta que m'havia proposat.

Més ràpid del que m'agradaria reculo el camí i arribo al cotxe, cansat. Més cansat del que tocaria per l'estona de més i pel ritme que he hagut d'agafar (però encara de clar).

La caminada però ha set molt maca i segurament la repetiré quan hi hagi aigua als estanys... i per saber on m'he equivocat!!!

FITXA TÈCNICA 

Data: 27/12/2009

Quilòmetres: 14 (Aprox.), si no t'equivoques (hi ha també, una versió més curta, de 3.5 Km des de la carretera de Cantallops, i diverses possibilitats). Jo en vaig fer 16.

Desnivell: ±160 m (aprox).

Durada: 4.30 h ( ...perquè em vaig equivocar)

Dificultat: baixa (cal mapa o una bona ressenya, excepte per la versió més curta)

Circular: si (la versió més curta també)

Inici a la plaça de l'ajuntament de la Jonquera (o, si es vol escurçar una mica al polígon industrial de les afores)

Senyalitzada amb marques grogues, però cal mapa o una bona ressenya, les marques marquen altres camins i hi falta algun cartell (la versió curta, en canvi, està molt ben senyalitzada). TRACK Wikiloc

Participants: només jo.

Zona Volcànica de la Garrotxa

(Santa Pau, La Garrotxa)

Una altra caminada "clàssica". La ruta 1 travessa els racons més significatius del parc: les acolorides grederes del Croscat, el típic con volcànic del volcà Santa Margarida i la excepcional fageda d'en Jordà. Excepcional per la seva bellesa, especialment a la tardor, i també des d'un punt de vista ecològic, sobre una colada del Croscat, creix a baixa alçada i sobre un terreny pla, únic exemple a casa nostra.

Clica sobre les imatges per veure-les més grans



 

 

  
 

 EL CROSCAT


FLORETA


VOLCÀ SANTA MARGARIDA

 
VOLCANS SANTA MARGARIDA I CROSCAT (DES DE PROP DE SANT MIQUEL SACOT)

 
FAGEDA D'EN JORDÀ
 

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

DE SIS A DOS

...I ELS DOS AMB UNA "PAJARA"

Havíem de ser sis i al final som 2. Dues baixes per malaltia i dues pel temps. El dia s'ha llevat núvol i cauen quatre gotes. Tot i això consulto el temps i el radar meteorològic i decideixo anar a caminar igualment, les pluges han de passar ràpidament i el sol no ha de tardar gaire a sortir.

Aconsegueixo convèncer l'Isa Santa Paciència perquè m'acompanyi.

Tot i això, quan arribem no ho acaba de veure clar i li haig de prometre que hem deixaré clavar una "collejas" per cada mitja hora que passi sense que surti el sol i una altre per cada cinc minuts que plogui (... lluny, però ja és comença a veure un cel blau que es va obrint. Me n'asseguro).

Al cap de dues "collejas" (que em perdonarà i seran les úniques que m'haurà de perdonar... gràcies guapa, el meu optimisme potser ha estat excessiu), arribem als peus del Croscat i el recorrem.

Les formes i colors són increïbles, realment bonics. 

El Croscat és el volcà més jove de la zona (la seva última erupció va ser fa només 11.000 anys). Té forma de ferradura i de tipus estrombolià (amb erupcions de laves fluides i expulsió de materials moderadament violenta). El seu con, de 160 metres, és el més gran de la Península Ibèrica.

Tornem a l'Itinerari principal per continuar la caminada i ens aturem a comprar una Coca-Cola. Avui, ni ella ni jo, tenim el dia per caminar. Estem tots dos amb una "pajara". Bé, ha tocat avui... sort que la caminada és força planera i la beguda ens donarà força per a l'única pujada de la caminada, al volcà Santa Margarida.

Val la pena però avui, havent-hi vingut fa pocs mesos, només el farem de passada.

És un volcà mix, estrombolià i freatomagmàtic (amb erupcions violentes) i un dels més emblemàtics de la zona, amb crater molt  bonic.

Entre les aturades i la "pajara" anem molt més a poc a poc del que ens pensàvem i els entrepans d'esmorzar es converteixen en un improvisat dinar. Al obrir el paquet d'embotit (que porto sencer perquè em vaig oblidar de tallar el pa pel mig quan el vaig congelar), me n'adono que no poden triar entre llonganissa i xoriço, com em pensava quan el vaig comprar, sinó entre xoriço i xoriço de Pamplona... vaja, que hauran de ser de xoriço, si o si. Tot i això, ens aniran força bé per refer forces i acabar la caminada.

Hem deixat la fageda d'en Jordà, expressament, pel final, per fer-la en sol.

La travessem durant un quilòmetre i mig i, com sempre, no ens decep.

Si les fagedes ja solen ser maques en general, aquesta sembla tenir un encant especial que sembla que no perd mai. 

A més de per la seva bellesa, aquesta fageda és excepcional per trobar-se a baixa alçada i sobre un terreny pla, únic exemple a casa nostra. Creix, també, sobre una colada de lava del Croscat.

 Més cansats del que tocaria per aquesta caminada, arribem al cotxe després de quatre hores. Tot i això, encara tindrem esma d'anar fins a l'Àrea de Xenacs, amb unes vistes espectaculars de la zona i les serralades que l'envolten, tot i que avui el cel està molt encalitjat i la visibilitat és molt dolenta.

FITXA TÈCNICA 

Data: 22-11-2009.

Quilòmetres: 12 (aprox). 

Desnivell: ± 340 (aprox.).

Durada: 4 hores (amb parades).

Circular: si

Dificultat: Baixa

Senyalitzada, Itinerari 1 (amb cartells).

Inici al pàrquing de la Fageda (o al del volcà Santa Margarida). TRACK Wikiloc

Participants: l'Isa i jo.

Estany de Banyoles i les Estunes

(Banyoles, el Pla de l'Estany)

Molt ben condicionada, la caminada és un passeig molt agradable sempre pel costat del llac, amb racons molt bonics i travessant, també, diferents ecosistemes. Amb una sorpresa al final, un indret força desconegut però molt bell: les Estunes. Una gran roca de travertí esquerdada com per un terratrèmol, en una zona boscosa... un indret màgic, habitat per goges (fades).

LES ESTUNES

Tornar a dalt

Tornar a pàgina principal / Tornar a caminades

UNA ALTRA DE PLANERA I BONICA

... I AMB SORPRESA FINAL, LES ESTUNES

Fent ús dels meus dots de convicció... i arriscant-me al "que farta molt???!!!" aconsegueixo convèncer l'Isa d'anar fins a Banyoles a fer la volta al llac... com alguns fem amb l'edat, rebaixant la distància real de la caminada... i prometent, també, una sorpresa final. Uffffff! Sort que li agrada caminar... de fet, sort que té una paciència de Santa i em deixa parar a fer fotos... i mirar papallones... i ocells... i plantes... i... això sí, fent, molt gustosament, de guia naturalista... que si no, no l'atraparia!!!!

Comencem a caminar a les 10. Sense presses, fa molts anys que cap dels dos ha estat a Banyoles i mai, tampoc, hem fet la volta caminant.

Tot i que en algun punt el passeig sembla les rambles, ens sorprèn agradablement, és molt més bonic del que ens esperàvem i ens agrada molt.

L'Estany de Banyoles és el llac natural més gran de Catalunya. Fa, aproximadament, 2150m de llargada i una amplada màxima de 775m. La seva profunditat màxima és de 130 m. L'Estany i la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la Península Ibèrica.

Amb la volta gairebé feta, queda la sorpresa final... encara que això suposa allargar la caminada algun quilòmetre més. Tot passant per els estanyols de la Cendra i d'en Montalt, arribem a les Estunes.

Afortunadament són tal i com les recordava, molt boniques.

En una petita zona boscosa, força desconegut, hi ha un indret màgic. Habitat per goges (o fades), una gran roca de travertí està esquerdada com per un terratrèmol. Segons la llegenda, les goges, que s'amaguen de dia, viuen aquí i hi fan les seves festes o hi filen tota la nit. Diuen que a les nits serenes encara es pot escoltar el seu cant i, de lluny, es pot veure la resplendor de les seves festes...

El travertí és una roca sedimentària calcària, molt utilitzada en la construcció, ja des de l'època romana. Es forma a causa de la precipitació de carbonat de calci dissolt en aigua, en aigües estancades i quietes, riques d'aquest compost, com l'estany de Banyoles (que, antigament, era molt més gran).

Arribem a Banyoles a les tres, molt més tard del previst, comptàvem anar a dinar a casa (ostres! ja ho ho he dit alguna altra vegada, però... dec ser dels pocs que fa les caminades tardant més que els temps orientatius!!! I mira que solen ser generosos!!!!.

Assedegats, ens assentem al primer bar que trobem. I com que ens adonem que és un xinès, ens hi quedem a dinar. Fa temps que no anem a cap i ens fa gràcia a tots dos (el wan-tam, els rotllets de primavera, l'ànec amb bambú i les tallarines fregides estan molt bé, i bé de preu... i el "solero" de fruites del bosc també... tot i que això, em sembla, no és molt típic de la Xina.

Sortim i acabem el poc que queda de caminada, tot contemplant les típiques pesqueres de l'estany.

Les pesqueres són unes petites construccions aixecades a la riba est de l’Estany, a la banda de ciutat. La seva construcció va iniciar-se a mitjan del segle XIX i es va allargar fins a l’any 1931, quan l’Ajuntament va prohibir-ne l’edificació de noves. De totes maneres, al llarg del temps s’han anat reformant i condicionant, seguint estils diversos, fins als anys seixanta del segle XX. En principi, aquests petits espais tenien una funció purament pràctica per poder-hi pescar. Després, però, van evolucionar augmentant de superfície per tal que s’hi pogués guardar una barca, un signe de riquesa i classe social. Finalment, amb l’arribada de la pràctica de l’esport i l’auge de la burgesia banyolina, algunes d’aquestes formes arquitectòniques elementals van ampliar-se encara més per tal de guardar-hi una o dues barques, poder banyar-se i fins i tot allotjar-s’hi.

Entre una cosa i una altre arribem al cotxe a quarts de cinc... just quan comença a ploure!!!

FITXA TÈCNICA 

Data: 13/09/2009

Quilòmetres: 11 (aprox).

Desnivell: inapreciable.

Durada: 3 h (badant molt).

Dificultat: baixa.

Circular: si

Senyalitzada amb cartells. Volta a l'Estany (Ruta 1, 8 km), les Estunes (ruta 2, ruta de la Puda i les Estunes, 4 Km). TRACK Wikilog

Es pot descarregar PDF a  www.estanyespainatural.net

Participants: l'Isa i jo