VOLCÀ DE LA CROSA

Sant Dalmai (16/11/2010)

6.5 Km (circular)

Desnivell: ± 100 m

Durada: 2 h

ESTANYS DE SILS

Sils (06/02/2011)

10 Km (circular)

Desnivell: Inp.

Durada: 3 h

CAMP D'AVIACIÓ DE CELRÀ

Celrà (15/06/2014)

8.2 Km (circular) / Desnivell /

Desnivell: inp.

Durada: 2 h 30'

Camp d'Aviació de Celrà

Passeig agradable al voltant de l'antic Camp d'Aviació de Celrà. Entre camps i plantacions d'arbres ornamentals es visiten el polvorí i els refugis antiaeris del camp d'aviació. A més, de camí es passa per un parell d'arbres monumentals.

PER LES PREVISIONS

Tinc ganes de muntanya, però les previsions del temps no són massa bones. Em costa decidir-me, avui no tinc ganes d’anar gaire lluny ni fer-ne una de massa llarga. Segurament influït per la caminada d’ahir, em decideixo per el Camp d’Aviació de Celrà.

Començo a caminar cap a les onze. Fa sol, però per sort, com ahir, fa una mica de vent que farà que no passi calor. Més enllà, llunyanes, es comencen a formar les primeres nuvolades. Faré una volta per els terrenys on antigament hi havia el camp d’aviació. Ara majoritàriament dedicats al cultiu d’arbres ornamentals. En resseguiré el seu perímetre.

Segueixo la sèquia Vinyals fins als antics safareigs, just al costat, desviant-me una mica de la ruta. Ben conservats o restaurats.

Llavors reculo una mica i giro a l'esquerra. Poc més endavant i entre camps, hi ha el primer refugi antiaeri (que no es pot visitar). Més enllà, continuant el camí arribo al polvorí, que es pot visitar. El Govern Republicà va començar a construir el Camp d’Aviació l’any 1936, començant a ser operatiu un any després, fins gairebé al final de la Guerra Cívil. Inicialment la seva funció era la vigilància de la costa gironina, per defensar-la dels atacs de la flota franquista i de l'aviació italiana, que tenia les seves bases a Mallorca. Més endavant, però, va arribar a ser la principal base a Catalunya dels bombarders Katiusca, que sortien d’aquí per anar a bombardejar objectius militars del front d'Aragó i de l'illa de Mallorca (especialment durant la batalla de l'Ebre), i, més tard, a la Catalunya ocupada per les tropes franquistes. Al ser un important objectiu militar, durant els anys del seu funcionament va ser objecte de deu bombardeigs.

Més endavant hi ha un altre refugi. N’hi havia vuit, dels que se’n conserven set. Alguns visitables i d’altres no, però a la ruta es poden veure tots. Passo per davant del Mas Cànova, una masia del segle XVIII que va servir d'allotjament a les tropes del camp d'aviació. Just al seu costat hi ha dos refugis més (no visitables).

Molt a prop seu hi ha l’Alzina Reclamadora de la Cànova. D'aquest tipus d'alzina se’n conserven poques i aquesta n'és una: antigament s'utilitzava com a parany per a caçar ocells. Generalment aïllada al mig dels camps, se li donava forma de campana podant-la i penjant pesos a les branques, deixant, també, certes obertures al brancatge. Per a la captura d’aus es posava el reclam dins l’alzina i s’impregnava les branques interiors amb alguna substància enganxifosa, generalment extracte de vesc. Quan els ocells entraven per les obertures del brancatge, quedaven impregnades del vesc que els impedia alçar de nou el vol i queien a terra, on eren atrapades.

Una mica més endavant un altre arbre monumental, el bonic Freixe de Can Cuní, on hi ha el desviament per visitar tres refugis més. Llavors reculo una mica, i torno a passar pel costat de la sèquia. També per l’últim refugi (tots amb una estructura similar) i el pont del camp d’aviació.

No he pogut anar a la muntanya, però he fet una caminadeta per la història del meu país, que de tant en tant va bé de recordar.


Fitxa Tècnica

Data: 15/06/2014

Kilòmetres: 8.2 (Aprox.).

Desnivell: Inapreciable.

Durada: 2 h 30' (amb parades)

Dificultat: baixa

Circular: si. Inici a Polígon Industrial (al final del Carrer Aubet).   

Ressenya

Senyalitzada amb pals amb fletxes. Ull! algun pal pot estar cobert de vegetació i a la part final en falta un (millor portar el tríptic de l'Ajuntament). O seguir el TRACK Wikiloc (tot i que en aquest cas hi ha alguna modificació respecte a la ruta de l'Ajuntament).


Fotos

Estany de Sils

Caminada fàcil i agradable per l'Estany de Sils, una de les zones humides interiors del nostre país (amb panells informatius que fan, també, l'excursió més amena i didàctica). Amb una mica de sort, a més, hi podrem veure un bon grapat d'ocells (especialment en èpoques de pas).

CELEBRANT EL DIA MUNDIAL DE LES ZONES HUMIDES

Per aprofitar aquesta bonança primaveral de principis de febrer, i com que ahir vaig fer una caminada curteta i fàcil, decideixo tornar-hi (això si, fent-ne una altra de ben planera). També, relativament prop de casa.

Començo fent la ruta 1 (per enllaçar més endavant amb la 3), tot recorrent els aguaits, entretenint-me una bona estona a cada un. La recuperació de l'Estany està molt bé (tot i que no del tot acabada). Recordo haver-hi vingut fa molts anys quan no hi havia pràcticament res, o si més no, cap mena de camí indicat i, encara menys, d'aguaits.

I ara faré un comentari polític, no m'agrada fer-lo aquí, però és que si no el faig rebento (i la pàgina és meva). Des de fa un temps els temes de Medi ambient s'han fet o portat si més no acceptablement (en la majoria de casos). M'agradaria esperar del nou govern, si més no, que no ho espatlli... encara que això em sembla esperar massa, ja que en dos mesos els hi ha sobrat temps per demostrar que la sensibilitat mediambiental la tenen on s'acaba l'esquena. Respecto totes les opcions, amb això res a dir... però també hem de ser conscients de que hem votat (encara que algun amic continuï intentant fer-me combregar amb rodes de molí).

Entre reflexions de tota mena, continuo el camí, ben planer, que primer ressegueix la sèquia de Sils i després el límit sud d'aquest espai, tot contemplant alguns dels seus ecosistemes més interessants, com els prats de dall o els herbassars humits.

Ja arribant una altra vegada al inici del recorregut em torno a entretenir als aguaits. Avui vaig sol, perquè em ve de gust parar-me a mirar ocells l'estona que vulgui... i n'acabaré veient forces (collverds, xarxets, bernats pescaires, martinets blancs, polles d'aigua, cueretes torrenteres, cueretes grogues, pinsans, caderneres, mallerengues cuallargues, carboneres, cargolets...).

Sense saber-ho, no me n'assabento fins que arribo a casa, d'alguna manera he celebrat el Dia Mundial de les Zones Humides, d'aquestes zones tan riques i diverses, sovint molt maltractades en el passat, que cal cuidar i conservar... i que tant m'estimo.


Fitxa Tècnica

Data: 06/02/2011

Kilòmetres: 10 (Aprox.). Tot i que es pot allargar o escurçar a voluntat (la zona més interessant és al principi).

Desnivell: Pràcticament Inapreciable.

Durada: 3 h (amb parades)

Dificultat: baixa. / Circular: si.

Ressenya

Els itineraris 1 i 2 estan perfectament senyalitzat, el 3 (el que he fet i el més llarg) també, tot i que com a ruta BTT9. Es pot trobar més informació de les rutes i de l'espai aquí. TRACK Wikiloc


Fotos

Volcà de la Crosa

Ruta que permet conèixer i visitar una de les curiositats geològiques més desconegudes de casa nostra: el cràter del volcà de la Crosa és el més gran de la Península Ibérica i un dels més grans d'Europa, amb 1250 metres de diàmetre.

NO NOMÉS A LA GARROTXA HI HA VOLCANS

Després de poc més d'un any buscant feina demà per fi començo a treballar. Em fa una mica de respecte... un zoòleg sol en un laboratori de microbiologia, m'hauré de posar molt al dia. Avui, però, últim dia de "llibertat" i decideixo aprofitar-ho: a caminar.

Deixo el cotxe al pàrquing del volcà, just al costat de la carretera i començo a caminar, guiant-me pels cartells (no porto cap mena de ressenya, com faig normalment perquè la intenció és fer la volta al cràter).

La primera parada és al mirador des d'on es domina tot el volcà. Gràcies als bons cartells informatius que he trobat i aniré trobant al llarg del camí, es pot fer una molt bona interpretació del paisatge que tinc al davant. El cràter del volcà de la Crosa és el més gran de la Península Ibérica i un dels més grans d'Europa, amb 1250 metres de diàmetre. La seva grandària es deguda a que va tenir una erupció violenta (de tipus hidratomagmàtica). Forma part del camp volcànic català, a cavall de les comarques de la Garrotxa, el Gironès, la Selva i l'Empordà). Probablement és contemporani als volcans quaternaris de la Garrotxa.

Baixo fins a l'interior del cràter, recobert de camps de cultiu, a diferència del seu contorn que ho està d'alzines, pins i roures (el que fa més visible tot el conjunt). A la part més baixa hi ha una altra curiositat: la Mina. Després de l'erupció al cràter s'hi va formar un llac que, mica en mica, es va anar omplint de sediments fins convertir-se en llacunes i aiguamolls. Probablement la manca de terres hauria fet que a finals del segle XVIII o principis del XIX els masos que l'envoltaven s'associessin per construir una mina de drenatge, i així poder aprofitar les riques terres volcàniques resultants (el que explicaria, també, perquè tot i la seva extensió al seu interior no hi cap mas i les terres estan repartides entre totes les cases del voltant).

Tot seguit, em torno a enfilar per acabar de fer-hi la volta i contemplar-lo, sovint mig amagat entre la vegetació, des de tots els seus angles.

A mig camí, però, en trobo una sorpresa totalment inesperada: uns quants rossinyols al costat del sender. No ho puc evitar i miro una mica pel voltant... i llavors una mica més endavant... i en vaig trobant! Primer m'omplo les butxaques de les camises, després en porto un bon grapat a la mà... i al final haig d'improvisar una bossa amb la camisa. Se m'hi fa fosc i al final gairebé haig de córrer fins al cotxe, conscient que me'n deixo molts... i que demà, per sort (encara que fins i tot en sàpiga greu dir-ho), no els podré tornar a venir a buscar.


Fitxa Tècnica

Data: 16/11/2010

Kilòmetres: 6.5 (Aprox.). Hi ha opcions per escurçar i/o allargar la ruta.

Desnivell: ± 100 m (Aprox.).

Durada: 2 h (amb parades)

Dificultat: baixa. / Circular: si.

Ressenya

Senyalitzada amb pals indicadors (tot i que en alguns punts caldria millorar la senyalització).Seguint el cràter, però, és difícil equivocar-se (encara que sempre és millor portar un mapa, que en aquest cas pot ser molt senzill). Inici al pàrquing del volcà de la Crosa (a la GI-533), tot i que també es pot començar a Sant Dalmai, Salitja, Aiguaviva o Vilobí si es vol allargar una mica. TRACK Wikiloc


Fotos