GORGUES DE SALENYS

Santa Cristina (10/04/2011)

5.5 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 125 m

Durada: 2 h

SANT CRISTÒFOL DEL BOSC

Llambilles (26/02/2011)

6.5 Km (circular)

Desnivell: ± 150 m

Durada: 2 h

VALL DE BELL-LLOC

Palamós (30/12/2011)

9.9 Km (circular)

Desnivell: ± 525 m

Durada: 3 h

MINES DE MONT-RAS

Mont-ras (27/01/2013)

7.3 Km (circular)

Desnivell: ± 250 m

Durada: 2 h 30'

DOLMENS DE FITOR

Forallac (27/01/2013)

7.3 Km (circular) / Desnivell /

Desnivell: ± 250 m

Durada: 2 h 30'

MINES DEL NEN JESÚS

Celrà (15/03/2014)

9.4 Km (circular)

Desnivell: ± 360 m

Durada: 3 h 30'

PUIG D'ARQUES

Romanyà (04/01/2015)

11.7 Km (circular)

Desnivell: ± 350 m

Durada: 4 h

ELS SANTS METGES

Sant Julià de Ramis (10/03/2015)

11.7 Km (circular)

Desnivell: ± 350 m

Durada: 4 h

Muntanya dels Sants Metges

Caminada agradable fins al bonic santuari dels Sants Metges i el ben museitzat poblat ibèric de Sant Julià, amb bones vistes. Pel camí, tota una lliço de botànica: arbres de ribera, alzines, sureres, pins, castanyers, llorers...

ARBRES

Tard, havent dinat, començo a caminar a Sant Julià de Ramis. Calculo que tindré temps de fer la caminada, si no passa res estrany. És fàcil i en principi no en puc equivocar gaire enlloc (i si ho fes, tampoc seria un problema molt gran, estic envoltat de tota mena de carreteres).

El primer tram passa, entre camps i pollancredes, pel costat del Ter. Pel camí alguns bons plafons informatius sobre la natura, cultura i història del lloc. Passo pel Congost, l'últim obstacle que ha de superar el riu abans d'entrar a la plana empordanesa. Lloc estrategic des de l'antiguitat (així ho demostrarà tot el que aniré veient), encara ara és un gran nus de comunicacions per on hi passen carreteres, autopistes i vies de tren... que fan una remor contínua que pràcticament sentiré durant tot el camí (possiblement l'única pega d'aquesta excursió).

En aquest tram al costat del riu passo pel costat de l'ermita de Sant Vicenç, adosada a la casa amb el mateix nom, fet que fa que gairebé passi desapercebuda. També pel Cau de les Goges, una petita cova on s'hi van trobar restes del paleolític. La llegenda popular, però, hi situava el cau de dels dones d'aigua (més detalls de la llegenda, aquí).

El Congost s'obre a la plana i una mica més endavant, giro cap a la muntanya i em començo a enfilar tot fent esses. Pel camí em sorpren la gran quantitat d'arbres diferents que vaig veient (i altre flora associada): alzines, sureres, roures, pins blancs, pinastres, llorers, castanyers... Tota una lliço de botànica.

Arribo al santuari dels Sants Metges. Dedicada a Sant Cosme i Sant Damià és un bonica ermita romànica (amb algunes modificacions posteriors). Pràcticament dalt de tot, hi ha bones vistes... tot i que avui queden una mica curtes per culpa de la calitja.

Tot planejant i passejant (retrobant més panells informatius), arribo al Poblat Ibèric de Sant Julià, ben a prop. Magnificament museitzat, enmurallat, els indigetes hi van viure des del segle V aC fins a l'I aC. Aprofitant que el turó dominava el recorregut de la Via Augusta, els romans posteriorment hi van cosntruir un castell. Les vistes tornen a ser magnífiques.

Ja baixant, passo pel costat del castell de Sant Julià (modern, del segle XIX). No el puc visitar, està en obres (hi estant fent un hotel i un Centre d'Art).

Arribo al cotxe a una hora raonable, i cap a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 10-03-2015

Kilòmetres: 8.6 (circular)

Desnivell: 150 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si. Inici davant de l'ajuntament de Sant Julià de Ramis. 

Ressenya

Senyalitzada amb pals indicadors. Tot i això millor portar una ressenya com aquesta, i encara millor si va acompanyada de mapa (amb la foto del cartell de la ruta farem). TRACK Wikiloc.


Fotos

Puig d'Arques i Sant Cebrià dels Alls

Caminada suau i agradable per les sureres de les Gavarres, fins a la ermita de Sant Cebrià dels Alls i al Puig d'Arques, amb unes vistes impressionants.

ESTRENANT GPS (EL D'EN SALVI)

Avui una per estrenar el GPS nou d’en Salvi. Amb un parell de tracks de wikiloc, però fàcils de fer sense, per si un cas. Després de buscar per Cadiretes i les Gavarres, un parell de llocs on costa trobar excursions i ressenyes, ens decidim pel Puig d’Arques, sumant-hi Sant Cebrià dels Alls perquè la caminada no sigui tan curta.

Comencem a caminar cap a les deu, deixant enrere la boira i els graus negatius de la Plana de Vic, per gaudir de sol i unes temperatures més agradables, prop de la costa. I més a aquesta hora, i encara més cap al migdia.

Els primers kilòmetres són de pujada suau per una pista asfaltada. Com pràcticament tota la caminada, gairebé sempre per suredes (que sovint amaguen bones vistes). La pregunta que ens fem és si ja era així, o si ara només es veuen suros perquè arran de les nevades, d’ara fa algun any, s’han retirat els pins trencats i tombats que, almenys no fa massa, semblaven el paisatge dominant d’aquest massís.

Al final de l’asfalt, deixem el Puig d’Arques per més endavant i continuem endavant, ara baixant també suament. Coses de la llengua, quan en salvi en diu: “Mira, Mas Sais”, el primer que en ve al cap són homes alts i prims, amb llances i mantes vermelles cantant i fent salts. Per sort, després d’un segon de desconcert, de processar que no és possible i de no veure ningú, m’adono de la confusió (i riem una estona).

A partir d’aquí comencem a seguir un Sender Local, provant de veritat el GPS. La ruta que hi portem sembla impossible sinó és passant pel dret, pel mig del bosc, tot i que anem més o menys en paral·lel i en la direcció correcte. El sender acaba en una pista forestal que, en pocs metres, ens portarà a Sant Cebrià dels Alls.

Sant Cebrià dels Alls és un parròquia abandonada a mitjans del segle passat. L’església, que dona nom a la parròquia i al llogarret, és romànica, del segle XII, tot i que amb modificacions posteriors. Adosat hi ha el “castell” de Camós, un castell que no va ser-ho mai. Datat del 1680 a la llinda d'una finestra, té l’aspecte d’una gran masia. La migradesa dels recursos que oferien les terres altes de les Gavarres (gairebé només suro i carbó vegetal), en comparació als de la plana, va fer que els senyors feudals es desinteressessin dels drets que hi havien adquirit i els cedissin en feu a nissagues de modestos cavallers que, a manca d’una fortificació, van establir la seva residència a la casa més sòlida de la parròquia, en aquest cas, la rectoria.

Com que la caminada és curta decidim anar fins al suro de can Vergeli (no surt al track), just abans d’arribar a la casa (enrunada). Està molt tapat per altra vegetació i no es deixa veure massa bé. De fet marxem sense saber segur si ho és o no, i ho haurem de comprovar un cop a casa.

Ben a prop de Sant Cebrià, segons el mapa d’un pal indicador, seguint el GR, hi ha un pou de gel. Decidim tornar a improvisar i anar-hi. Està mig enrunat, però val la pena. Al seu costat, tapat per bardisses sembla que hi ha com una mena de presa (possiblement on feien el gel?).

Reculem una mica, però ara continuem seguint les marques de GR gairebé fins al cim (una mica abans ens hem de desviar, tot i que és molt evident, seguint marques de GR). Al costat del radar meteorològic hi ha el mirador de Puig d’Arques. Hi ha bona visibilitat i les vistes són impressionants, especialment cap al nord: la Plana de l’Empordà, les Medes, el Montgrí, el Cap de Creus, l’Albera, el Canigó, el Puigmal, el Montseny, el Montnegre...

Just sota seu hi ha el restaurat dolmen de Puig d’Arques, de fa 5.000 anys enrere.

Un cop vist pugem al puig que hi ha just al seu costat. Segons els Mapes de l’I.C.C, el Puig d’Arques de veritat, segons altres versions (i la inscripció que hi ha al vèrtex geodèsic) el Puig Gavarra. Sigui com sigui, aquest és el punt més alt de les Gavarres. Gairebé sense vistes però molt més tranquil, ho aprofitem per dinar.

Amb tot fet ja només queda la baixada fins el cotxe, seguint el GR i gaudint sempre dels boscos d’aquest massís.

L’experiment amb el GPS ha funcionat i a partir d’ara faltarà treure-li profit. Avui, acabarem molt més d’hora de l’habitual, fins i tot arribaré de clar a casa!


Fitxa Tècnica

Data: 04-01-2015

Kilòmetres: 11.7 (circular)

Desnivell: 350 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si. Inici al Coll de Can Llac (indicat amb un pal), a la pista forestal asfaltada que puja al Puig d'Arques des de Romanyà. 

Participants: en Salvi i jo.


Ressenya

Des del Coll de Can Llac només cal seguir la pista asfaltada fins que s'acabi, llavors hem d'anar a buscar el GR (marques blanques i vermelles) per deixar-lo al cap de molts pocs metres per una pista que baixa a la dreta. Seguint sempre per la pista principal arribarem a l'alçada de Mas Sais, on s'ha d'agafar un sender a l'esquerra amb marques de Sender Local (blanques i verdes). El sender acaba a una pista on es tornen a trobar les marques de GR, que s'han de seguir a la dreta fins a Sant Cebrià. Un cop a l'ermita cal recular però sense deixar de seguir el GR. La desviació cap a Puig d'Arques, més endavant, és evident i a més hi trobarem marques del PR (grogues i blanques). Del mirador baixem fins a un coll evident (final de la pista), ens enfilem per l'altre banda fins al cim i continuem pel camí que carena fins a retrobar les marques del GR. Seguim el GR ja fins al final. TRACK Wikiloc. No és complicat, però si es vol fer encara més fàcil, sempre es pot pujar i baixar seguint les marques del GR.

 Nota: Segons el mapa de l'ICC els Puig Gavarres i el Puig d'Arques són el mateix. Algunes ressenyes, però, en fan la distinció. En tot cas el cim més alt és on hi ha el vèrtex geodesic (i no el mirador).


Fotos

Sant Miquel i Mines del Nen Jesús

Ruta molt complerta i bella. Des del modest cim del Puig de Sant Miquel les vistes són impressionants (a més, hi ha una torre de telegrafia òptica i les ruïnes d'una ermita). Baixant es pot entrar a les mines del Nen Jesús (fent un recorregut curt). Pel camí, també, alzinars, suredes, castanyedes i boscos de ribera, a més d'un parell de fonts.

EN MÀNIGA CURTA!

Ho acabo de decidir quan em llevo. La tenia mig pensada però sense descartar altres opcions... per si em llevava més tard (que a vegades passa). Fa un cap de setmana per aprofitar, més propi de ben entrada la primavera (tot i que estem al març). Cap a Celrà.

Només començar a caminar ja em sobra el forro polar i la camisa, en poca estona vaig en màniga curta (sembla mentida, però tot i els anys que he treballat a la zona, a vegades se m’oblida que sempre és una màniga menys, com a mínim). De seguida, també, deixo enrere els camps que envolten el poble i em començo a enfilar entre alzinars i suredes. Ben aviat tinc a la vista el primer objectiu del dia.

Potser per la calor, tot i que no en sol afectar gaire o gens, avui no “tiro”. Sort que vaig sol. M’ho hauré d’agafar amb més calma... i tampoc tinc cap presa.

La primera parada és al Puig de Sant Miquel, un modest cim amb unes vistes impressionants. Per desgràcia, però, hi ha calitja i la visibilitat no és prou bona (si ho arribo a saber, potser ho hagués deixat per un altre dia!). Malgrat tot, Déu n’hi do tot el que es pot veure o s’endevina: les Gavarres i el Puig d’Arques, l’Empordà, el Montgrí, el Cap de Creus, l’Albera, el Canigó, els Pirineus, Banyoles, la Serra de Rocacorba, el Far i les Guilleries, el Montseny, Girona...

Tot això des del cim d’una torre de telegrafia òptica, molt ben restaurada. Mentre als Estats Units s’inauguraven les primeres línies de telegrafia elèctrica, l’estat espanyol, sempre punter en tecnologia, va decidir construir diferents línies de telegrafia òptica (a Catalunya n’hi ha unes quantes), que van durar ben poc. Les torres militars feien uns deu metres d’alçada i eren com uns petits forts. La porta estava a dos metres d’alçada, accedint-hi per una escala que podia ser retirada en cas d’atac. Sovint tenien espitlleres i podien estar envoltades d’un fossar o un mur. Entre torres, segons el terreny, hi havia una distància de deu kilòmetres. Al seu costat, hi ha les ruïnes del castell i l’ermita romànica de Sant Miquel.

 Reculo un trosset. En aquesta zona, en teoria hi hauria de trobar roques amb fòssils de crinoïdeus... però o no els sé veure, o no els sé trobar, tot i que ela busco amb ganes. M’hagués agradat.

Al Coll de Creu Palomera em desvio cap a la Font del Borni, amb un petit rajolí. Tot seguit travesso la riera de Mavalls i entro al Bac de Medinyà. La vegetació canvia completament, ara em passejo per boscos de ribera i un dels pocs i últims castanyers de les Gavarres.

En aquesta zona hi ha el segon objectiu del dia: les mines del Nen Jesús. De finals del XIX i principis del XX, se n’extreia ferro. Hi ha obertes diverses galeries i al costat del camí se’n poden veure fins a tres (d’altres estan amagades al bosc). Algunes estan tancades amb reixes, però d’altres estan obertes i es poden visitar. Entro en una de petita, amb un recorregut curt però amb diverses galeries. És curiós.

En teoria, també, al costat del camí s’haurien de veure els tobogans, pendents sense vegetació per on s’abocava el material que arribava al carregador, situat més endavant. Això, però, devia ser fa temps, ja que en prou feina s'endevinen i només gràcies a que es veuen arbres més petits sobre seu (de fet, per ser sincers, tampoc n’estic massa segur que ho siguin). Al carregador, més avall i actualment enrunat, el material es carregava en vagonetes, que per mitja d’un enginyós cable aeri arribaven a Celrà. L’explotació es va abandonar quan, degut a la mala qualitat del mineral, va deixar de ser rendible.

A partir del carregador el camí passa al costat de la riera de Mavalls, amb una interessant vegetació de ribera (tot i que, curiosament, sense verns, els arbres més típics en aquestes zones). La primavera ha començat i trobo les primeres flors, la majoria conegudes.

A la Font d’en Bussé, gairebé al final de recorregut, aprofito per dinar i tornar a refer les escasses forces que tinc avui. Ja falta poc per acabar aquesta concorreguda caminada... feia dies que no em trobava “tanta” gent. No m’estranya, l'excursió m’ha sorprès més del que em pensava i val molt la pena.


Fitxa Tècnica

Data: 15-03-2014

Kilòmetres: 9.4 (circular)

Desnivell: 360 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa (bona caminada per fer amb nens).

Circular: si. Inici a l'església de Sant Feliu (a Celrà, aparcament una mica abans). 

Ressenya

No senyalitzada com a tal. Si estès ben senyalitzada seria molt fàcil, només caldria seguir les marques grogues i blanques del PR-C 195 fins a Sant Miquel, recular fins a Creu Palomera (pal indicador) i llavors seguir les marques blanques i grogues del Sender Local. Aquestes marques, però, són escasses i caldria repintar-les. Tot i això no és gens complicada, però cal almenys una petita ressenya, com la que es pot trobar a l'Ajuntament de Celrà (a l'inversa de com l'he fet jo). O TRACK Wikiloc.

Hi ha diverses opcions per allargar-la, i també, es pot començar o acabar a Girona.


Fotos

Dolmens de Fitor

Caminada interessant pel cor de les Gavarres. Entre pinedes i suredes, maltractades per les nevades de fa uns anys, anirem trobant diferents vestigis de l’ocupació d'aquest massís al llarg de la història. Destaquen els dòlmens de Fitor, la rajoleria de Mas Plaja, el pou de glaç de Mas Cals o la bonica ermita romànica de Santa Coloma de Fitor.

PEL COR DE LES GAVARRES

Com que venim de la caminada pel sender de Mont-ras (enllaçant pel PR-C 105, veure excursió a sota) comencem aquesta ruta pel Mas Plaja. Per sort el plugim ha parat, tot i que no veurem el sol fins molt més endavant.

La primera parada és ben aviat, a la rajoleria del Mas Plaja (tot i que no sabrem que és fins un cop a casa). S'hi conserven tots els elements característics dels forns de rajols: el pla de l'obra, la bassa amb aigua portada per gravetat, l’extracció d'argila a peu pla tot gratant els marges del camp, els motlles de fusta de fer totxos i teules, el forn amb totes les seves parts ben conservades, així com un cobert davant la boca del forn per emmagatzemar la llenya.

D’aquí marxem cap als dòlmens tots seguint la ressenya que portem. És la de l’ajuntament de Forallac. Està bé, però amb les destrosses de les nevades i amb l’obertura de noves pistes de desembosc, en alguns punts tenim algun dubte (i fins i tot ens equivoquem, tot i que ens n’adonem de seguida). Els dòlmens estan al costat del camí i són fàcils de trobar. N'hi ha tres i estan molt propers entre ells, són galeries catalanes en U fets de lloses de pissarra. El dolmen dels Tres Caires i el de la Serra de Cals daten del 2.700-2.200 aC i el de Tres Peus del 3.000-2.500 aC.

Continuem pel mateix camí amb alguns dubtes, fins que trobem el PR que porta a Fitor. Ho fem a l’alçada de Mas Cals, següent parada prevista, al seu pou de glaç. Un dels recursos per a l’aprofitament de l’aigua més sorprenents del passat és el de la fabricació de glaç. Aquesta indústria es troba documentada al massís de les Gavarres ja a mitjans del segle XVI i arriba al seu màxim esplendor entre el segle XVII i el final del XVIII. A les Gavarres s’han localitzat les restes d’onze pous de glaç. Són estructures de grans dimensions, construïdes al vessant nord amb pedra i cobertes amb una volta també de pedra. Un dels més significatius és el del Mas Cals de Fitor. És un gran dipòsit soterrat que s’usava fa més de 200 anys per guardar-hi el glaç procedent de la congelació de l’aigua de la riera del mas Petit. En aquella època, a causa d’una petita era glacial, feia molt més fred que ara (el que va permetre el desenvolupament d’aquesta indústria en aquesta i d'altres zones). Probablement el negoci va tenir uns rendiments força positius, ja que el pou estava situat a peu del camí ral entre el port de Palamós i Girona. Aquest gel va ser un producte de primera necessitat fins a l'expansió dels moderns sistemes de refrigeració, tant per a la conservació dels aliments com per les seves propietaris curatives.

Continuem el camí fins arribar a l’ermita de Santa Coloma de Fitor, una de les joies de les Gavarres. Romànica, és molt bonica i la seva visita val molt la pena. Ho aprofitem per dinar, tard, just quan comença a sortir el sol.

Un troset més hi tornem a arribar a Mas Plaja, on trobem el camí d’enllaç fins a la ruta de les mines de Mont-ras, d’on hem vingut.


Fitxa Tècnica

Data: 27-01-2013

Kilòmetres: 7.3

Desnivell: 250 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Participants: en Salvi i jo.

Ressenya

Senyalitzada només en part. Cal ressenya, com la de l'ajuntament de Forallac (almenys al 2013 hagués calgut actualitzar-la, ja que amb l'obertura de noves pistes alguns punts poden ser una mica confosos). Millor acompanyar-la amb un mapa o TRACK Wikiloc

Nota: Una bona idea és començar-la a Fonteta (seguint el PR-C 104). També és pot allargar i/o combinar amb la ruta següent seguint el PR-C 105.


Fotos

Mines de Mont-ras

Passeig al voltant de Mont-ras, tot resseguint alguna de les seves mines i els seus elements associats. La ruta, amb tota seguritat, podria ser molt més interessant si en el seu recorregut hi haguès algun cartell explicatiu més.

RUTA MAL APROFITADA

Comencem a caminar a Mont-ras, canviant de plans. Volíem començar amb la de Fitor, però el dia està núvol i segons les previsions meteorològiques s’ha d’anar aclarint (i així deixarem el "millor" per al final). El que és segur que farà menys fred que a la Plana.

Seguim les marques del Sender Local i tot i això ens equivoquem i a estones dubtem una mica, alguna vegada per culpa nostra, d’altres perquè costa trobar les marques (les Gavarres van ser molt castigades per les nevades de fa uns anys, i entre això i les posteriors neteges, algunes sembla que han desaparegut).

La primera parada és a la cantera la Morena, reconvertida en area de lleure i amb un petit llac als seus peus. Les següents són a la mina d’en Torrent i la mina Pepita. A les Gavarres, durant tota la historia s'han aprofitat els seus recursos minerals, com les galenes, que van ser objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. La galena és sulfur de plom (PbS), conté un 87% de plom amb quantitats variables d'impureses (petites quantitats de cadmi, antimoni, bismut, coure o plata). En aquesta zona també s’extreia la baritina, o sulfat de bari (BaSO4), que triturada s'utilitza en llots de perforació de pous i pilons, com a pigment o per a la fabricació d'aigua oxigenada.

Més endvant deixem el Sender Local i comencem a seguir les marques del PR, mentre el dia cada cop es va tapant més i fins i tot plou una mica. Enllacem amb la caminada dels dolmens de Fitor (veure més amunt).

Un cop feta la ruta dels dòlmens tornem a fer els quatre kilòmetres d’enllaç entre una ruta i l’altre. El cansament es comença a notar, però fem els últims tres que ens queden pendents del Sender Local... sense trobar cap més mina ni cap dels seus elements. Només algunes vistes boniques. Sabem que a la zona hi ha més mines (i construccions associades), i marxem amb la sensació que la ruta està molt desaprofitada. Ens pensàvem que potser trobaríem diferents cartells explicatius, com el que hi ha a la mina Pepita, però desgraciadament aquest era l’únic de la ruta.


Fitxa Tècnica

Data: 27-01-2013

Kilòmetres: 7.3

Desnivell: 250 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: sí.

Participants: en Salvi i jo.

Ressenya

Senyalitzada amb marques blanques i verdes (Sender Local), tot i que en algun punt les marques han desaparegut o són escasses (almenys al 2013, possiblement a causa de les "destrosses" causades per les nevades i les posteriors tasques de desembosc). TRACK Wikiloc

Nota: Es pot allargar i/o combinar amb la ruta anterior seguint les marques del PR-C 105 (la combinació de les dues caminades són uns 23 km amb un desnivell d'uns 600 metres).


Fotos

Vall de Bell-lloc

Excursió agradable malgrat el càstig dels boscos de les Gavarres per les nevades del 2010 (ben visibles). Durant el recorregut hi ha punts interessants com els forns de cal Antoniet o la lloreda de la riera de Bell-lloc.

PER BOSCOS CASTIGATS

Després de la caminadeta per acabar els Camins de Ronda, aprofito la tarda per fer una excursió per les Gavarres (aprofitant, també, que sóc a prop). Estic de vacances i ho vull amortitzar.

Començo a caminar, doncs, a migdia. Hauré d'anar a un bon ritme si no vull que se'm faci fosc a mig camí (... com trobo a faltar els dies llargs. Em consola pensar, però, que ara mica en mica ja es van allargant).

 De seguida em sorprèn l'efecte de les nevades sobre els pins, que aquí semblen més devastadors que en altres punts del massís. Tot i això, el camí és agradable i va passant per punts prou interessants, com el forn de rajols de Mas Antoniet, la bonica Font de Bell-lloc, les ruïnes del Castell de Vilà-romà i la lloreda de la riera de Bell-lloc (un bosc de ribera relictual, tot i que sembla, sense conèixer l'aspecte que tenia anteriorment, que també ha quedat afectat per la nevada).

Em desvio, també, cap el cim de Montagut, des d'on hi ha unes bones vistes a Palamós i el seu voltant, semblants a les que hem trobaré baixant de Puig Cargol, un dels puigs més emblemàtics del massís.


Fitxa Tècnica

Data: 30-12-2011

Kilòmetres: 9.9.

Desnivell 525 m.

Durada: 3 h.

Dificultat: baixa.

Circular: si.

Inici a la fàbrica Hutchinson de Palamós.

Ressenya

No senyalitzada com a tal, cal una ressenya, tot i que marques de PR (blanques i grogues) i SL (blanques i verdes) ens ajudaran durant tot el camí. TRACK Wikiloc


Fotos

Gorgues de Salenys

Caminadeta fàcil per la riera de Salenys fins a les seves gorgues. Prop del mar sovint la riera sembla fora de lloc, més pròpia de muntanyes més altes.

MÉS AIGUA I MÉS BITXOS

Com que la caminada d'ahir va ser curta, decideixo fer-ne una altra avui... per una altra riera i a unes altres cascades, aquestes, però, tot i que sobre un mateix material, granit, ben diferents: a tocar del mar i al massís de les Gavarres.

Començo la caminada a la transitada Via Verda (algun dia l'hauré de fer), al pont de Salenys, tot passant per una pista innecessàriament ample en paral·lel a la riera. Tot i això, ja em començo a entretenir amb flors i papallones... i aranyes, abelles i altres insectes, que és primavera i torna a fer un dia sensacional, gairebé d'estiu (de fet, sort de la mica d'airet que fa i farà, fent la caminada més agradable).

A l'antiga fàbrica embotelladora d'Aigua de Salenys s'acaba la pista i continuo per un sender també al costat de la riera... i si fins ara ja m'entretenia, ara encara ho faré més. De fet, entre ahir i avui, crec que estic batent tots els meus rècords de lentitud.

La primera gorga és el Pou de les Gogues (fades), estreta i profunda és un altre indret de llegenda (a les nits de lluna plena encara s'hi pot veure una goga que pentina la seva filla).

Grimpant i mig grimpant ressegueixo la riera passant pels seus diferents i bonics salts d'aigua... plena de cables d'una via ferrada i que, malgrat que sembla prou divertida (tot i la meva por a les alçades, aquesta crec que m'atreviria a fer-la), també s'ha de reconèixer que treu una mica d'encant al lloc (tot i que no deixa de valer la pena).

És en aquest tram que torno a la normalitat... i un dels meus peus acaba dins la riera. I encara sort que l'altre estava mig ben plantat, que relliscant i fent equilibris, una mica més i acabo tot jo.

Arribo al cap de munt de les gorgues i m'entretinc en una bassa de la riera, mentre aprofito per dinar. En contemplo la seva abundant fauna, principalment de macroinvertebrats que, en aquest cas, indiquen una bona o molt bona qualitat ecològica de l'aigua. Sovint per conèixer l'estat de les aigües i la seva qualitat només cal mirar quins són els seus "habitants" (quines espècies d'animals i plantes) i, gràcies a unes taules ja establertes, pot ser relativament fàcil i ràpid.

D'aquí vaig fins a la Font de Panedes, que és picant i ferruginosa... o, dit d'una altra manera, és com llepar un ferro mentre et beus una gasosa esbravada... quina mania de provar-ho tot (i és que hi ha vegades que la curiositat no és del tot bona).

Des de la font, la idea inicial era anar a buscar el GR i així fer una caminada circular. Però com que tampoc promet massa i l'anada m'ha agradat molt decideixo tornar per on he vingut i, de passada, mirar de trobar la Font del Plat i les pedres vermelles de la riera (cosa que no aconseguiré).


Fitxa Tècnica

Data: 10-03-11

Kilòmetres: 5.5.

Desnivell 125 m.

Durada: 3 h (badant moltíssim, és pot fer en 2 h amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: No, però si pot fer si des de la font de Panedes es va a buscar el GR 92.

Ressenya

Senyalitzada amb pals indicadors i d'orientació molt fàcil, ja que sempre anirem al fons de la vall en paral·lel a la riera. Si és vol fer circular a la Font de Panedes cal seguir la pista fins a trobar el GR-95 (marques blanques i vermelles).

Inici al camí de carro que hi ha just abans del càmping Ridaura, a la via de servei de l'autovia (entre Santa Cristina d'Aro i Llagostera). Cal anar a buscar la via verda i just abans de travessar el pont de la riera de Salenys agafar la pista que ens quedarà a la dreta TRACK Wikiloc


Fotos

Sant Cristòfol del Bosc

Caminada fàcil, planera i agradable pels malmesos boscos de les Gavarres. Pel camí ens acompanyarà la vegetació de ribera del Bugantó, i pins i suros tot pujant fins a l'ermita de Sant Cristòfol.

PROVANT RESSENYES

Sol una altra vegada, aquest cop, però, perquè vull.

Vaig a "provar" unes ressenyes que he trobat per internet, amb algunes probabilitats d'acabar-me perdent.

A les Gavarres, que de tant passar-hi pel costat i veure-les de lluny amb el cotxe, ja tenia ganes de passejar-m'hi. Pendent des de fa temps deixo, però, les que semblen més maques per fer més endavant.

La caminada és agradable, curta i planera, fins a l'ermita de Sant Cristòfol del Bosc (amb una bonica zona de picnic).

Passa pels ara malmesos boscos de les Gavarres. Realment les últimes nedaves van fer força mal a molts arbres, especialment als pins (a com a mínim això sembla).

A la part baixa, al costat de camps i camins, força flors i algun insecte anuncien que la primavera ja és a prop.

Acabo la caminada sense perdre'm, "aprovant" les ressenyes (que espero anar fent en un futur, desitjant que les Gavarres deixin de ser un tema pendent... com tants d'altres (que em toqui la loteria no depèn de mi, però això si). 


Fitxa Tècnica

Data: 26-02-11

Kilòmetres: 6.5.

Desnivell 250 m.

Durada: 2 h (amb parades).

Dificultat: baixa

Circular: Si.

Ressenya

No senyalitzada, ressenya extreta de www.gavarres.cat. encara que actualment crec que ja no i són. TRACK Wikiloc

Nota: es pot fer un recorregut pràcticament igual seguint els pals indicadors i les marques del PR-C 191 (de fet, algun tram de la caminada coincideixen).

 

Fotos