ROCACORBA

Canet d'Adri (02/02/2014)

13.8 Km (circular) / Desnivell / 4 h 30'

Desnivell: ± 700 m

Durada: 4 h 30'

FONT DE LA TORRE

Canet d'Adri (09/03/2014)

8.4 Km (circular)

Desnivell: ± 150 m

Durada: 3 h

COMAESTREMER I ROCACORBA

Pujarnol (14/11/2015)

9.5 Km (circular)

Desnivell: ± 525 m

Durada: 4 h

SERRA DE FINESTRES

Sant Aniol de Finestres (07/02/2016)

13.1 Km (circular)

Desnivell: ± 550 m

Durada: 5 h

SANT ROC

Amer (04/03/2018)

9.4 Km (circular)

Desnivell: ± 440 m

Durada: 4 h

Sant Roc

A cavall de la Selva, el Gironès i la Garrotxa des dels cingles de Sant Roc les vistes a les comarques gironines són espectaculars. Alzinars i roques farcides de nummulits completen aquesta caminada.

NUMMULITS

Caminada de Grup, avui serem dotze i en Quim. Tot i ser una bona colla ningú arriba tard i comencem a l’hora prevista. Ho fem a Sant Climent d’Amer (dels segles XVII, XIX i XXI), que dóna nom a aquesta entitat de població annexada a Amer.

Passem primer entre boscos i camps amb vistes als cingles de Sant Roc, per on ens enfilarem al cap de poc. Portem una ressenya, però a la tercera bifurcació veiem marques vermelles i pals indicadors... i sense que ho sàpiga ningú, improviso una mica i passo de la ressenya per seguir les marques (que sé que hem de trobar més endavant).  Al final em sortirà bé, fem una mica més volta, però la pujada serà més suau i per un camí molt més marcat que per la drecera que havíem d’anar (on no es veia camí).

Al cap de munt dels cingles comencem a trobar els primers nummulits fòssils, que després, en tota la cinglera seran molt abundants. Són les closques fossilitzades d’un foraminífer, un protozou marí (per la formació de fòssils hi ha una bona explicació AQUÍ).

Un cop a dalt, passant per un grau, el camí es torna més planer i de seguida arribem a Sant Roc de la Barroca, una petita i senzilla ermita del segle XV.  El més destacable, però, són les magnífiques vistes que hi han des d’aquí a les comarques gironines (de fet, des de diferents miradors a la cinglera). Es d’hora per dinar, però ho aprofitem per menjar una mica (després, ja gairebé el cotxe, ens pararem a un prat per fer-ho bé).

Baixem resseguint els cingles, gairebé sempre pels alzinars que ens han acompanyat també a la pujada. El que ens deixa d’acompanyar, a mitja baixada, és en Monty, el gos que ens ha seguit tot el camí (que ja es deu imaginar que a hores d’ara ja no tindrà cap recompensa alimentària més i és prop de casa). De lluny, Roca-Salva, un gran mas amb una torre de defensa, tot i que no hi passarem.

D’hora, hem baixat ràpid per esquivar els possibles ruixats que han de caure a la tarda, acabem la caminada fent el got a un bar d’Amer.


Fitxa Tècnica

Data: 04/03/2018

Kilòmetres: 9.4

Desnivell ± 440 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Participants: en Josep, en Quim, en Joan, en Miguel, la Núria, en Josep, la Maite, la Rosa, en Jordi, la Gemma, en Ramon, la Clara i jo.


Ressenya

Circular: si, inici a Sant Climent d'Amer (a l'entrada d'Amer, venint de Santa Coloma de Farners, cal agafar un trencant indicat a la dreta, llavors només cal seguir la pista asfaltada fins arribar a l'ermita).

Senyalitzada amb marques de diferents colors (combinació de rutes diferents). Un cop a Sant Climent (haurem aparcat una mica abans o una mica després) cal seguir la pista asfaltada que deixa l'ermita i el cementiri a l'esquerra. De seguida deixem el trencant de can Puig a la dreta, pràcticament on s'acaba l'asfalt, i continuem recte. De seguida trobem dues bifurcacions, a la primera anem a l'esquerra i a la segona a la dreta, seguim sempre per la pista principal. Poc més endavant, passada la casa del Gelabert, trobarem una nova bifurcació amb un pal indicador (de fusta), anem a la dreta i a partir d'aquí comencem a seguir les marques vermelles (i els pals indicadors a sant Roc). A mitja pujada, en una cruïlla de senders, girem a l'esquerra i a les marques vermelles se li ajunten unes de blaves (seguim les dues). Salvem la cinglera per un grau, un cop a dalt deixem les marques vermelles i girem a la dreta (amb marques de diferents colors) fins arribar a Sant Roc. De Sant Roc reculem per on hem vingut, però abans de tornar a baixar pel grau continuem recte, seguint les marques blanques i les vermelles, separades, no de GR. Ull! en una bifurcació propera cal anar a l'esquerra (no pel camí recte, amb marques grogues). Passada la riera de Sant Climent (fàcilment identificable encara que no porti aigua) el camí gira gairebé sense adonar-nos a la dreta. Ull! poc després, a l'alçada d'un pal indicador, cal deixar el sender principal i les marques i pendre el corriol a la l'esquerra (al principi també hi ha alguna marca vermella, però de seguida es perden); si ens passem aquesta desviació poc metres després trobariem una cruïlla de senders ben fresats, que també ens poden servir de referència). Baixem sempre pel camí més ample i fresat fins que anem a parar a una pista. Seguim la pista a l'esquerra, però només uns pocs metres, per desviar-nos de seguida a l'esquerra per una pista secundària, que ens portarà a Sant Climent. TRACK wililoc


Fotos

Santa Maria de Finestres

Boscos esplèndids, un parell de belles ermites i unes vistes impressionants fan que aquesta sigui una gran excursió.

QUATRE GOTES

Avui toca caminada de grup. Serem disset (prop del límit de vint que m’he marcat), tot i això la logística surt prou bé i comencem a caminar a dos quart d’onze, només una mica més tard del previst.

Cauen quatre gotes, però les previsions són que només sigui això i després millori. Pugem entre boscos, alzinars, rouredes, fagedes i avellanoses esplèndides. La idea és anar fins a Sant Miquel de Bustins, però dubtem en un punt i hem de recular per assegurar, ens hi quedem a un kilòmetre (hauríem d’haver baixat a la font i després continuar. De fet anàvem bé, que hi farem, però això ho sabré un cop a casa...  i bé, en el fons ens anirà bé, ja que d’aquesta manera escurcem una mica la caminada i així acabarem sense patir).(No surt al track).

Continuem pujant i just abans d’arribar a Santa Maria perdem un moment les marques. Encara no sé com, però, per sort només uns metres i de seguida tornem al camí correcte. Santa Maria del Freixe és una ermita molt bonica, d’origen romànic (o preromànic), tot i que amb força modificacions posteriors. Tot i que és relativament d’hora, la una, sembla que després de la pujada hi ha gana i ho aprofitem per dinar.

A partir d’aquí el camí ja és més fàcil, per pistes i camins molt més fresats i ben marcats. Més o menys carenant es comencen a endevinar les magnífiques vistes que trobarem més endavant. Mentrestant el dia es va aclarint i el sol s’acaba imposant.

Poc més endavant arribem al principal objectiu dek dia. El monestir de Santa Maria de Finestres és d’origen medieval, molt bonic, té una ermita romànica espectacular. Des d’aquí les vistes són impressionants, només tapades cap al nord.

La idea, un cop vist, és fer uns metres més fins arribar a algun punt on les vistes cap al nord s’aclareixin, però per culpa del bosc ens acabarem d’enfilar fins al castell (del que no en queda res), on, ara sí, les vistes són espectaculars en totes direccions.

Llavors ja només queda baixar, sense preses, però mirant de no encantar-nos massa perquè no es faci tard.

Un cop a baix aprofitem per fer una volta al petit nucli de Sant Aniol de Finestres, per anar tot seguit a fer el got a les Planes. La companyia s’ho val i tot i el cansament, ens hi estem una bona estona (el cansament especialment de la Sílvia... que ha començat per la més llarga i amb més desnivell de pràcticament totes les de l’any).


Fitxa Tècnica

Data: 07/02/2016

Kilòmetres: 13.1

Desnivell ± 550 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Participants: l'Etelka, la Sílvia, l'Anna, en Rossend, em Jordi (x3), la Susi, la Mari, la Neus, en José, la Merche, en Quim, la Gemma, en Joan i l'Estel.


Ressenya

Circular: si, inici a Sant Aniol de Finestres. Senyalitzada amb marques grogues (i alguns pals indicadors). Sortint de Sant Aniol cal anar cap al restaurant ca la Tura (entrant al poble), girar a l'esquerra i seguir la pista asfaltada. Poc després de passat un gran mas (el Castell), cal deixar l'asfalt i agafar un camí a l'esquerra en direcció a Santa Maria del Freixe. De l'ermita, bé per la pista o bé per senders arribarem a Santa Maria de Finestres (que sovint ens quedarà a la vista). De Santa Maria de Finestres cal baixar pel camí que surt recte darrera l'absis (o per la pista que trobarem més avall). TRACK wililoc   


Fotos

Comaestremer i Rocacorba

Excursió als sostres comarcals del Pla de l’Estany i el Gironès. Les vistes del segon compensen, de sobres, la manca total de les del primer. Pel camí boscos variats.

VARIADA

Començo la caminada a Sant Nicolau, una petita ermita romànica del segle XII (restaurada), i a la seva bonica font. Tot seguit, em començo a enfilar. Avui passaré entre boscos variats: alzinars, fagedes i alguna roureda i alguna avellanosa... més aviat secs. No m’entretindré amb els bolets, no se’n veuen (en tot el dia, dos carlets. Que si em de fer cas a les previsions meteorològiques, almenys per mi segurament seran els dos últims de la temporada).

De seguida em desvio al Comaestremer, el sostre comarcal del Pla de l’Estany, tot i saber, d’entrada, que a banda d’això no té cap més interès. En ple bosc, no hi ha vistes. Però bé, tampoc m’haig d'apartar massa del camí.

D’aquí, cap el segon objectiu del dia. Sempre entre boscos i tot passant per una curiosa roca, la Roca Barret. Sempre seguint, també, les marques del PR.

Arribo al bonic Santuari de Rocacorba (del segle XVIII). Ja hi havia estat (pujant des d’una altra banda, veure més avall), però la seva visita sempre val la pena, a més de l’ermita, sobre una bauma, les vistes hi són espectaculars. Mig Girona i part de Barcelona. Avui, a més, fa molt bon dia, solejat i amb bona visibilitat (i amb temperatures més de finals de primavera que de principis d’hivern).

Tot seguit pujo al cim veí del Puigsou (sostre comarcal del Gironès), segrestat per unes antenes i que no millora les vistes del santuari.

Baixo per la carretera, desviant-me una mica al cap de poc cap a una petita fageda encara amb els colors de la tardor. Més endavant torno a agafar el PR, que va en paral·lel a la carretera, ja fins al cotxe. 


Fitxa Tècnica

Data: 14/11/2015

Kilòmetres: 9.5 (Aprox.).

Desnivell: 525 m.

Durada: 4 h (amb parades)

Dificultat: baixa / Circular: si. Inici a la font de Sant Nicolau (a la carretera a Rocacorba).

Ressenya

Senyalitzada com a PR. Se surt de la font de Sant Nicolau pel camí que marxa per sota seu (direcció Granollers de Rocacorba), llavors només cal anar seguint les marques del PR. Al Coll dels Tres Senyors, amb una fita visible, cal deixar el PR i desviar-se pel camí que puja a l'esquerra per anar fins al Comaestremer, seguint alguns indicadors i fites, el camí pot estar una mica desdibuixat per les fulles, però és únic. Aquest cim és el sostre comarcal del Pla de l'Estany, però al mig del bosc no té vistes i cap més interès que això). Del Puigsou es pot tornar a la font seguint la carretera o, una mica més avall, el PR que hi va gairebé en paral·lel).TRACK Wikiloc.


Fotos

Font de la Torre i Puig d'Adri

Caminada curta fins a unes gorgues boniques i singulars, les de la Font de la Torre, per continuar enfilant-nos cap al volcà del Puig d'Adri (tot i que no en veurem el cràter ni arribarem al seu cim), amb bones vistes a Rocacorba i Girona. Pel camí es visiten, també, dues esglésies romàniques: Sant Vicenç i Sant Llorenç d'Adri.

IMPROVISANT, A LA TARDA

Després d’un gran carnaval... avui el llevo tard. Com que no sabia en quin estat estaria, no tinc res preparat. Dino, tot rumiant on aniré i em decideixo per Canet d’Adri. Pensava fer-ne una per la comarca, però segons on vulgui anar gairebé hi estaré la mateixa estona en cotxe (poc més de tres quarts).

Començo a caminar a un quart de quatre. Una mica més amunt d’on en teoria hauria de començar (el cartell que hauria d’haver trobat al trencant de la carretera està tapat (mig amagat), però això no ho veure fins que hi passi a peu, ja a la tornada). La caminada és curteta, però m’ho hauré d’agafar a bon ritme si no vull acabar de fosc... i per encantar-me allà on més convingui.

La primera parada és a la Font de la Torre. Unes gorgues boniques i singulars, tot i que no és evident, estan formades sobre les colades de lava del volcà del Puig d’Adri (on pujaré tot seguit). M’hi entretinc menys del que m’agradaria, hi ha gent banyant-s’hi i no puc fer les fotos que m’agradaria fer (també pel sol).

Poc després el camí és comença a enfilar pel Puig d’Adri, entre suredes, plenes de lianes amb aspecte selvàtic, i alzinars típicament mediterranis. De tant en tant, en alguna clariana, tinc bones vistes a la plana gironina i/o a les Muntanyes de Rocacorba. Tinc una petita decepció, el camí hi passa a prop, però no arriba al cim (d’altra banda, almenys segons el “google earth” cobert d’arbres... i, imagino, sense millors vistes de les que ja he tingut). Tot i que això més o menys ja ho sabia, tampoc hi ha un cràter ben visible, i queda a l’altre banda de la muntanya (és ample i obert cap a una banda). La muntanya, això sí, té una forma cònica típica i va tenir una activitat important (algunes colades de lava gairebé arriben a les portes de l’actual ciutat de Girona). Més fàcil de veure és l’origen volcànic del terreny en alguns marges i alguna petita gredera abandonada.

Ja baixant m’aturo a la bonica ermita de Sant Llorenç. Romànica, del segle XII, tot i que modificada i refeta posteriorment. Destaquen els capitells de la seva porta.

Tot seguit baixo pel tram més feixuc, no perquè no sigui bonic, sinó perquè camino una bona estona per una pista asfaltada. Vaig deixant enrere boscos per passar per un paisatge més aviat agrícola. Passo per Canet d’Adri i arribo al Pont d’Estanyol, on hauria d’haver començat la caminada.

Em queda ben poc tros. El sol és comença a pondre i la llum no és la millor, tot i això puc gaudir d’algunes boniques gorgues més del Rissec, abans de tornar a passar per la Font de la Torre (on torno a fer un munt de fotos).

Ja només en queda tornar al cotxe, a menys de cinc minuts, i encara amb temps de fer una última parada a l’església de Sant Vicenç, romànica, del segle XI, tot i que en modificacions posteriors, com el campanar o la portalada, renaixentista. Just a temps, per poc, però encara arribaré de clar a casa (per descansar de la caminada d'avui... i la festa d’ahir).


Fitxa Tècnica

Data: 09/03/2014

Kilòmetres: 8.4 (Aprox.).

Desnivell: 150 m.

Durada: 3 h (amb parades)

Dificultat: baixa / Circular: si. Inici al pont d'Estanyol (a la pista en direcció al veïnat de Jordà).

Ressenya

No senyalitzada. Cal ressenya (com la que es pot trobar aquí, és senzilla, falta algun trencall, però és fàcil de seguir i, almenys jo, no vaig tenir gairebé cap dubte), TRACK Wikiloc (parcialment modificat respecte a la ressenya, per visitar l'església de Sant Vicenç).


Fotos

Rocacorba

Per boscos espessos, ombrívols i bonics, el camí es va enfilant fins al bell santuari de Rocacorba. Des d'aquí les vistes són realment espectaculars, es pot veure gairebé totes les comarques gironines, dels Pirineus i Cap de Creus, fins al Montseny, i des del Collsacabra fins al Montgrí. Una mica més enllà hi ha el Puigsou, el cim més alt del Gironès (també amb bones vistes).


PRIMERA CAMINADA OBERTA

Primera caminada oberta a tothom qui vulgui. Al final som cinc, en Salvi, amb qui camino sovint, i tres desconeguts: en Jordi, la Rosa i la Lali. Per no fer-ne cap mena de "publicitat" està prou bé. Tres d'Osona i dos del Maresme.

Ens trobem, amb els del Maresme, a Canet d'Adri. Comencem a caminar a quarts d'onze.

El primer tram és pràcticament entre camps, planer i amb l'objectiu del dia ben visible.

A l'alçada de Foleià el camí es comença a enfilar amb ganes, entre alzinars i alguna roureda frondosa. Xerrant, xerrant, però, la pujada no es fa gens llarga (potser, també, perquè me la imaginava molt més forta). Aprofitant que no ens coneixem, fem també, "teràpia de grup" i ens expliquem les fòbies respectives: a coves, serps, o a les alçades (aquesta última, la meva). Un tema de conversa curiós, d'entre molts altres més normals.

Un cop a dalt fem una volta al santuari de Rocacorba. L'ermita de Santa Maria era, originàriament, l'església del castell, que a causa del seu desús mica de mica es va anar transformant en el santuari. El conjunt actual és del segle XVIII. Sobre una bauma, és bonic.

Des d'aquí (de fet des d'una mica més enllà del santuari) les vistes són impressionants, espectaculars. Es pot veure pràcticament tot Girona: la Mare de Déu del Mont, l'Albera, el Cap de Creus, el Montgrí, l'Empordà, les Gavarres, Girona, Banyoles, l'Alta Garrotxa, el Far, el Montseny, el Collsacabra, el Puig Rodó, els Pirineus orientals... i alguna cosa més que em dec deixar. Ahir va ploure i avui fa un dia força clar per gaudir-ne. Tant, que ho aprofitem per menjar-nos els entrepans per dinar.

Tot seguit ens enfilem una mica més. Les vistes no milloren, però ja que hi som, anem fins al Puigsou, ple d'antenes, però el cim més alt del Gironès.

Reculem una mica, per baixar per una pista forestal ampla, sempre envoltada de boscos bonics. A més bon ritme del que hem pujat, no anem tard, però ja hem passat del migdia. De camí, només una petita parada a la Font de Parregueres que, segons he llegit, raja tot l'any.

L'excursió s'acaba amb un cafè a Canet d'Adri. L"experiment" ha sortit força bé i tots hem quedat contents i amb ganes de repetir. Sent desconeguts també podria haver estat un desastre... encara que això, ja ho veurem en les properes caminades.


Fitxa Tècnica

Data: 02/02/2014

Kilòmetres: 13.8 (Aprox.).

Desnivell: 700 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades)

Dificultat: baixa-mitjana. / Circular: si.   

Participants: en Jordi, la Lali, la Rosa, en Salvi i jo

Ressenya

No senyalitzada. Cal ressenya (senzilla, l'orientació no és massa complicada, com la que es pot trobar AQUÍ), TRACK Wikiloc o mapa. Bona part és fa seguint un PR (marques grogues i blanques), tot i que les marques no abunden a vegades ens poden ajudar.


Fotos