CINGLES DE VALLCEBRE

Vallcebre (19/12/2010)

10 Km (circular) / Desnivell

Desnivell: ± 470 m

Durada: 5 h

GALLINA PELADA

Saldes (26/06/2018)

8.9 Km (circular)

Desnivell: ± 635 m

Durada: 4 h

COGULLÓ D'ESTELA

Espinalbet (26/06/2016)

8.2 Km (circular)

Desnivell: ± 550 m

Durada: 4 h

CAMÍ DE LES MINES

Vallcebre (28/01/2018)

5.9 Km (circular)

Desnivell: ± 360 m

Durada: 4 h

ELS TOSSALS

Capolat (15/09/2018)

9.6 Km (circular)

Desnivell: ± 630 m

Durada: 4 h

Els Tossals

Magnífica caminada per la serres dels Tossals i de Runers. Boscos (fagedes i pinedes), arbres monumentals, grimpades, un cim (un 100Cims), vistes, un mal pas, un santuari en ruïnes amb una curiosa campana i, en l’època adequada, la possibilitat d’omplir un cistell de bolets fan que aquesta ruta sigui més que recomanable.

DOS PER UN

Com gairebé cada cap de setmana últimament, condicionants per la meteorologia deixem les muntanyes del Ripollès per una altra ocasió. En lloc seu anirem al Berguedà a fer un altre 100 cims, i si el temps no acompanya massa, igual a collir bolets (com vam fer la setmana passada).

Deixem el cotxe al túnel de la Mina i ens enfilem entre pinedes fins al coll de Jouet. A partir d’aquí comença un tram de caminada una mica trencacames, amb continues pujades i baixes, inclosa la Pujada del Matamatxos, amb un nom prou eloqüent. Pel camí boniques fagedes i pinedes frondoses, amb boixos sans (de moment aquí encara no ha arribat la papallona del boix, tot i que, per desgràcia, sembla que només hauria de ser qüestió de temps). 

Tot i que no és la intenció no puc evitar anar collint bolets... fins al punt que al final haurem de decidir agafar només els que quedin al mig del camí (i només pinetells i rovellons, deixant per un altre ocasió les rossinyoles de pi, o camagrocs, per a nosaltres més bones, però més entretingudes de collir). Al final de la caminada portarem una bossa amb tres o quatre quilos (la bossa del dinar, que he hagut de posar directament a la motxilla). I això que en bona part passem per fagedes!

A mig camí girem cap al cim, fent una bona grimpada (fàcil), per després fer un tros planer i tornar-nos a enfilar una mica. En aquesta part ens agrada trobar un roure i un faig que si no estan catalogats com a monumentals, segurament ho mereixerien. També comencem a gaudir de les vistes, tot i que avui fa un dia molt ennuvolat i la visibilitat és bastant dolenta. Tot i això més o menys distingim les principals serres i muntanyes del Solsonès i el Berguedà (i més endavant la plana del Baix Berguedà). En un dia clar han de ser esplèndides.

Al cim, les vistes estan una mica tapades per la vegetació, però com que som a una mica més de mig camí, no hi passa aire i s’hi està bé, ho aprofitem per dinar.

Baixem per la carena, per camins amples i ben fresats, seguint el GR-1. Passem al costat de cingleres, en un dia millor, amb bones vistes. També pel Mal Pas de la Serra de Runers, delicat pels qui, com jo, tenen por a les alçades (sense ser difícil). Gaudim, com hem anat fent fa una estona, del vol proper dels voltors i de l’estrany cant del picot negre, que es deixarà veure un moment.

Ja gairebé cap al final passem pel santuari dels Tossals. D’origen romànic, les ruïnes de l’actual edifici daten del segle XVIII. El que ens crida més l’atenció, però, és la campana que hi ha sobre una mena de campanar fet amb fusta... i que no podem evitar tocar (sembla que a la primera campanada comença a ploure!).

Tot seguit, baixada curta i cap a casa, que després tinc el comiat de solter del meu germà (que serà molt tranquil, però acabarem una mica tard).



Fitxa Tècnica

Data: 15/09/2018

Kilòmetres: 9.6 (circular).

Desnivell ± 630 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Circular: sí. Inici al Túnel de la Mina, a la BV-4142 (entre Berga i Sant Llorenç), al trencant de Capolat.

Dificultat: Baixa-mitjana.

Ressenya

No com a tal, però ben senyalitzada amb marques de diferents colors i alguns pals indicadors. L'orientació és relativament fàcil, però sempre és consellable acompanyar la ressenya amb un mapa i/o TRACK Wikiloc

Al trencant de Capolat, de cara al túnel, prenem el corriol que s'enfila a la dreta de la carretera (al costat del túnel). En aquesta pujada veurem marques blanques i verdes de SL (velles i mig esborrades, però visibles).

Al cap de poc arribarem a una pista (al coll de Jouet) que seguirem uns metres cap a l'esquerra, on veurem un pal indicador. Uns pocs metres abans del pal girem per un sender a la dreta (Camí dels Matamatxos). En aquests tram seguirem marques grogues i unes de blanc i blaves.

Força més endavant el camí és bifurca. Deixem les marques grogues i seguim les blanc i blaves (i també uns punts vermells que ja haurem començat a veure).

El camí acaba en una pista on ens trobarem el GR-1. El seguim uns metres cap a l'esquerra, però, atenció! el deixem de seguida: a la bifurcació de camins, entre les dues pistes forestals, hem de buscar els punts vermells que seguirem fins al cim (per un corriol poc marcat al principi, i fent alguna grimpada). un cop al cim continuem seguint els punts vermells per baixar per l'altra banda de la muntanya.

El corriol s'acaba en una pista forestal, on retrobem les marques del GR, que seguirem cap a la dreta (marques i pista). Quan la pista s'acaba continuem per un sender (pel mateix GR)).

Cruïlla de camins. Deixem el GR i seguim recte fins al Santuari dels Tossals (pal indicador). Seguirem marques grogues.

Passat el Santuari baixem uns pocs metres per la pista asfaltada que hi arriba. A l'alçada del pal indicador, però, girem a l'esquerra seguint el PR per un sender (amb marques grogues). Aquest camí acaba a la mateixa pista, més avall (és una drecera). Un cop a la pista girem a l'esquerra i la seguim. Una mica més endavant tornem a deixar la pista per girar a la dreta per un altre sender (és una altre drecera), amb marques grogues. Aquest sender, doncs, torna a acabar a la pista, just on l'hem deixat a l'inici de la caminada (la baixem uns metres i ens desviem a la dreta pel SL on hem pujat al principi, fins al túnel de la Mina.


Fotos

Camí de les Mines

Volta curta i agradable, ideal per fer amb raquetes (o sense), si el que es busca és tranquil·litat.

ESTRENANT RAQUETES

Si la setmana passada fèiem el pla B, avui toca el C. Ahir no vam poder arribar a Vallter, col·lapsat de cotxes, i avui decidim anar al Gallina Pelada. Com que no hi podem arribar per la neu, gràcies a uns pals indicadors que trobem al punt on no podem tirar més amb el cotxe decidim fer una volta totalment improvisada (un cop a casa, però, descobrirem que s’anomena el Camí de les Mines)... i amb raquetes, que és el que volíem fer tant sí com no.

Ens calcem les raquetes i amunt que fa pujada. Per neu verge, amb gruixos de més de cinquanta centímetres. Costa una mica més però la sensació de ser els primers és maca (tot i que vaig per terra fins a quatre vegades... estant parat).

Fa sol i un dia esplèndid per gaudir d’un paisatge ple de neu (amb rastres de conills i esquirols)... tanta, però, que no trobem lloc per seure on dinar (al final ho farem al cotxe, tard).

Tot i que està a 800 metres, com que anem una mica justos de temps, deixem el Coll de Pradell per un altre dia (i les instal·lacions mineres per un dia que no hi hagi neu, si un cas) i comencem a baixar per l’ombra. Amb els arbres plens de neu és més bonic, però potser ho hauríem d’haver fet al revés. Hi ha més neu però en aquest tram està més trepitjada i anem una mica més ràpid.

Dinem-berenem al cotxe i cap a casa.



Fitxa Tècnica

Data: 28/01/2018

Kilòmetres: 5.9 (circular)

Desnivell ± 360 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Circular: sí. Inici al Pla de la Barraca (Vallcebre).

Dificultat: Baixa.

Ressenya

Molt ben senyalitzada amb marques grogues i pals indicadors (només cal seguir-les en sentit Coll de Pradell primer, i Pla de la Barraca després. Si arribem al coll de Pradell, llavors haurem de recular un tros, això ens allargarà la caminada 1.6 Km, no surt al track). TRACK Wikiloc

Nota: Si no es fa amb raquetes, com vam fer nosaltres, val la pena desviar-se a diferents instal·lacions mineres que hi ha prop del camí.


Fotos

Cogulló d'Estela

Caminada clàssica a un dels cims més emblemàtics del Berguedà. Bells paisatges entre boscos i prats ens acompanyaran tot pujant i, un cop a dalt, gaudirem de magnifiques vistes.

BOIRA

Tard... no sé perquè ho dic. Comencem a caminar al santuari de Corbera (barroc i adossat a diversos edificis). Està núvol, sembla que el Berguedà últimament ens vol amargar les seves muntanyes. Tot i això, decidim provar-ho igualment amb l’esperança que acabi sortint el sol.

Pugem seguint el PR, fent alguna drecera més aviat sense voler, fins arribar a la bella font de Tagast... on aprofitem per refrescar-nos (el camí va pujant i tot i estar tapat, fa una mica de calor).

D’aquí ens enfilem, tot dret, fins al coll de Tagast, on ens trobem amb la boira (no prou espessa per abandonar, però si per anar amb compte). El proper objectiu és la Torreta, amb les antenes més o menys visibles... tot i això fem una mica més de volta del compte, curta, per arribar-hi (encara que val la pena pels plans per on passem).

Del cim de la Torreta les vistes s’endevinen espectaculars, tot i que pràcticament només veiem els cims més propers (cap on anirem). Amb la boira arriba, també, el fred, que notarem una bona estona.

Baixem seguint les marques blau i verdes mig esborrades per una canal xula, però un pel complicada. Descartem pujar a la Roca d’Oró (o de l’Auró), ja que amb la boira tampoc no veuríem res més del que ja hem vist al cim de la Torreta. A mitja baixada, arrecerats, aprofitem per dinar a la font del Pein (que sembla arreglada de fa molt poc).

Baixem una mica més i ens tornem a enfilar, poquet, però fent una grimpada i passant per un pas aeri (no apte pels que tinguin molta por a les alçades) fins a l’última parada del dia, el cim del Cogulló d’Estela. El 100 cims del dia... però el més baix dels tres (comptant el que no hem fet). I avui, amb la boira més amunt, el que té millors vistes (tot i que també limitades).

D’aquí baixem ja cap al cotxe, fent la versió més curta, retornant a la font de Tagast i desfent el camí (continuant per la pista per on baixavem haguéssim allargat una mica la caminada, ja que arriba a la pista asfaltada que porta al santuari de Corbera, on hem començat).


Fitxa Tècnica

Data: 26/06/2016

Kilòmetres: 8.2 (circular, pràcticament)

Desnivell ± 550 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Circular: sí (pràcticament) . Inici al Santuari de Corbera (a Espinalbet).  

Dificultat: Mitjana (per l'orientació i alguna baixada).

Ressenya

Senyalitzada (tot i que no com a tal). Del Santuari cal seguir les marques del PR (blanques i grogues) amunt fins al coll de Tagast (després de la pujada, passada la Font). En aquest coll ens quedarà a la vista les antenes de les Torretes, cap on anirem (sense marques i deixant el PR). Un cop a la Torreta cal buscar les marques blaves i verdes (mig esborrades i dificils de seguir) i baixar per una canal curta (però una mica complicada, amb compte). Al cap de cop trobarem el camí que puja a la Roca d'Auró (ben visible davant nostre). Un cop vista cal recular i tornar a seguir les marques (i fites) baixant. Al arribar a un coll cal seguir recte, seguint ara les marques, barres vermelles, fins al Cogulló d'Estela (camí evident). Llavors cal tornar al coll (on hi ha la Font d'Estela) i a partir d'aquí baixar. Es pot baixar sempre seguint la pista forestal que trobarem de seguida, o desviant-nos al cap de poc per un camí evident marcat amb fites a la dreta, que torna a la font de Tagast des d'on desfarem el camí (si seguim per la pista acaba a la pista asfaltada per on haurem pujat amb cotxe fins al santuari). Millor portar una ressenya més detallada que aquesta, si la trobem, i/o mapa i/o TRACK Wikiloc.

Nota: hi ha diverses opcions per allargar aquesta ruta (a banda de l'indicada).

ULL! l'última grimpada fins al Cogulló d'Estela és una mica aeria (no apte si es té por a les alçades). La Baixada de la Torreta també és una desgrimpada, no del tot fàcil.


Fotos

La Gallina Pelada

Caminada clàssica a un dels cims més emblemàtics del Berguedà. Boscos i prats ens acompanyaran tot pujant i, un cop a dalt, gaudirem de magnifiques vistes si el dia acompanya.

MALA RATXA

Com sempre últimament, la majoria sortim a les nou de Vic i només recollim l’Etelka a Berga. Anem més o menys sobre l’horari previst, això vol dir que començarem a caminar a les onze a la Font Freda.

Comencem amb el cel serè... però amb núvols amenaçadors que fan que canviem una mica de plans. Pugem directament i, en tot cas, la volta més llarga ja la farem de baixada. Ens enfilem primer per un barranc entre boscos, després per prats verds, plens de pastorelles i alguna altra flor, encara amb sol i bones vistes, tot i que una mica espatllades pels núvols.

No fa cara de voler ploure... encara, però l’última part la farem amb boira (ara amb més visibilitat, ara amb menys). Acabem de pujar... tenint en compte que el camí en tot moment està molt ben marcat, no hi ha desviacions possibles, i no té perdua possible en cas que la boira s’hi poses de veritat (i que també és relativament poc tros).

Un cop al cim fem la foto de grup i poca cosa més. Diuen que les vistes des d’aquí són espectaculars, però avui només veiem boira (hi hauré de tornar).

Dinem, arrecerats del vent fresc, a la taula del Refugi, gaudint del paisatge de la muntanya. Per sort, gairebé només per això ja val la pena haver vingut.

Els núvols semblen cada cop més amenaçadors, pel que desestimem la volta més llarga (que en principi val la pena per les vistes... que tampoc veuríem) i baixem pel barranc d’Ensija, bonic tot i que no hi baixa aigua (per sort, també). A mitja baixada, contràriament al que semblava que aniria a passar, els núvols es van trencant i acaba sortint el sol, deixant el cel ben blau. Cosa que fa una mica de ràbia, ja que hem set al cim just a la pitjor hora... que hi farem.

Marxant cap a casa ens parem a fer el got al mirador de Vallcebre. En les caminades de grup portem una mala ratxa amb el temps (especialment amb la boira), però almenys la companyia sempre és genial.

REPETINT

Fer un cim sense vistes, és com no haver-lo fet, almenys per mi. Feia temps que jo per aquest motiu, i la Clara i en Ramon per uns altres el teníem pendent de fer des de feia temps.

Fem el mateix camí que l’altra vegada, el més fàcil i directe. Igual de verd i bonic com el recordava.

Un cop al cim, avui tampoc és el millor dia, però comparat amb l’altra vegada, també, almenys avui hi ha vistes, encara que no siguin massa llunyanes, i els núvols no són tan amenaçadors.


Fitxa Tècnica

Data: 24/01/2016 // 26/01/2018

Kilòmetres: 8.9 (circular, pràcticament)

Desnivell ± 635 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Circular: sí. Inici a la Font Freda (Pista entre Saldes i Fumanya). No indicada però poc abans del coll (venint de Saldes), visible per l'aparcament (i si no som els primers, pels cotxes aparcats).

Dificultat: baixa.

Participants: la Gemma, la Neus, la Sílvia, l'Etelka, en Josep, la Mari, en Jordi, en Quim i jo.

Ressenya

Ben senyalitzada (no té pèrdua) amb marques de PR (grogues i blanques). Baixant (o pujant) hi ha dues versions, una de més curta pel barranc d'Ensija (la del track) i una de més llarga per la Creu de Ferro i el barranc de Llobateres (entre altres camins per pujar-hi, també). TRACK Wikiloc.


Fotos

Cingles de Vallcebre

Caminada ben senyalitzada tot resseguint els cingles de Vallcebre, amb unes magnifiques vistes al Catllaràs, la Vall del Llobregat, el Cadí i més enllà (recomanable fer-la un dia clar).

ESTRENANT ELS BOC'N ROLLs

Començo a caminar tard, a la una. Gairebé no sé si posar-m'hi o menjar-me els entrepans de dinar directament. Decideixo fer la pujada i menjar un cop a dalt.

La pujada fins al Grau de la Mola és entre pinedes. Sort que no és època de bolets, si no segur que no acabo la caminada, fa molt bona pinta (no puc evitar anar mirant, tot i saber que l'única possibilitat de veure'n cap és algun de congelat des de fa dies).

Un cop a dalt el Grau de la Mola el camí ressegueix els cingles de Vallcebre, amb unes magnifiques vistes de la Vall del Llobregat i el Catllaràs. Lluny i una mica encalitjat es veuen el Montseny i, una mica més endavant, la Mola. M'assec a la vora del cingle (bé, tant a la vora com puc, que en el meu cas sempre és a uns metres, em continuen fent pors les alçades), i em menjo els entrepans tot gaudint de les vistes (l'atractiu d'aquesta excursió).

Estreno els Boc'n-Rolls. Fa temps que els buscava i fa poc en vaig trobar en una ferreteria. S'ha acabat el poc ecològic paper de plata. Són pràctics i van bé.

A l'última part de la caminada els cingles i el camí giren cap el nord, les vistes canvien una mica, ara es veu el poble de Guardiola de Berguedà, el Cadí i, una mica més endavant, el Pedraforca.

A l'alçada de les boniques gorgues de la Foradada decideixo escurçar una miqueta l'excursió, estic una mica cansat, però el motiu és que es comença a fer tard i, tot i que és gairebé impossible perdre's, em fa una mica de por que es faci fosc (ara a l'hivern començar a caminar més tard està bé... però potser m'he passat una mica). Això em permet, sense saber-ho de bon principi, gaudir una mica més de la riera glaçada.

Arribo a Vallcebre i començo a remugar, tinc el cotxe a cent metres... amb els llums oberts. Tocarà empènyer una altra vegada (ja és la segona en 15 dies)... no és el primer cop que ho dic, però és que no es pot ser despistat. Per sort la carretera fa baixada i no costa gaire engegar-lo.


Fitxa Tècnica

Data: 19/12/2010

Kilòmetres: 10 (aprox).

Hi ha diverses variants (ben indicades) que permeten escurçar o allargar el recorregut.

Desnivell: ± 470 m.

Durada: 3 h 30'.

Circular: si.

Dificultat: Baixa-mitjana

Ressenya

TRACK Wikiloc

Ben senyalitzada amb marques grogues i blanques i pals indicadors, com a PR-C128.


Fotos