ELS ENGORGS

Meranges (19/06/2011)

17 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 650 m

Durada: 6 h

LA TOSSA PLANA

Lles (25/06/2011)

9 Km (circular)

Desnivell: ± 816 m

Durada: 5 h

VALL DE CAMPCARDÓS

Porta (29/06/2013)

10.3 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 550 m

Durada: 4 h

CAMÍ DELS CAPELLANS

Bellver (11/05/2015)

15.2 Km (circular)

Desnivell: ± 220 m

Durada: 5 h

SALT DEL MOLÍ

Viliella (05/08/2017)

5.4 Km (circular)

Desnivell: ± 150 m

Durada: 3 h

VALL DE LA LLOSA

Viliella (06/08/2017)

13.4 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 450 m

Durada: 4 h 30'

MIRADOR DEL PLA DE LLET

Arànser (04/02/2018)

7.0 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 290 m

Durada: 3 h 30'

SANT ANTONI

La Seu d'Urgell (30/08/2015)

12.0 Km (circular)

Desnivell: ± 375 m

Durada: 4 h

ROC BENEÏDOR

Bescaran (31/07/2016)

14.4 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 450 m

Durada: 4 h

Mirador del Pla de Llet

100 cims ideal per fer a l’hivern amb raquetes de neu (i iniciar-se). Per un camí molt ben senyalitzat arribarem a un mirador magnífic.

PELS PÈLS

Torna a tocar caminada de grup. Avui, però, serem poquets, només set (i per mi i la Clara serà el segon cap de setmana de raquetes). Sortim de Vic alternant núvols amb clarianes.

Arribem a les pistes d’Aransa a l’hora prevista, les onze... i comença a nevar. No ens desanimem gens i comencem a caminar igualment.

La pujada és suau, molt ben senyalitzada i ben trepitjada, costa molt menys que la setmana passada. La neu no ens permet gaudir del paisatge, però a canvi, l’experiència de caminar sobre la neu mentre està nevant és bucòlica i ho compensa.

Tot i que ens ho estem passant molt bé (fins i tot la Mari, que acabarà caient un parell o tres de vegades, tot i portar les raquetes més noves), no ens encantem gaire pensant, una mica, en la tornada.

Arribem al cim i, sense vistes per la nevada, fetes les fotos de rigor, girem i tornem per on hem vingut. Baixem força ràpid per arribar al cotxe a l’hora prevista, amb la nevada cada cop més intensa. Ens encantem uns minuts, però, a fer el “tonto” i unes fotos a una soca enorme d’un arbre caigut amb aparença de canó que ja havíem clissat de pujada.

Baixem sense dinar, per si un cas, però sense problemes. Ho fem a la benzinera de l’entrada del Túnel del Cadí (que no és el lloc més bonic on mai ho hem fet)... i aquí comença l’imprevist (les nevades sí, però la cua no). Dues hores del túnel fins a Berga, i encara sort, segurament som dels últims de passar sense problemes o simplement a passar. Ens ha anat d’un pèl! Però l’experiència ha valgut la pena (les raquetes, no la cua).



Fitxa Tècnica

Data: 04/02/2018

Kilòmetres: 7.0 (anar i tornar)

Desnivell ± 290 m

Durada: 3 h 30'(amb parades).

Circular: no, inici a la pista d'esquí de fons d'Aransa.

Dificultat: baixa

Participants: la Mari, en Jordi, la Gemma, en Quim, en Joan, la Clara i jo.

Ressenya

Circuït de raquetes de neu. Molt ben senyalitzat amb fletxes blanques sobre fons vermell (sense cap dificultat d'orientació). TRACK Wikiloc

Cal pagar forfait. Les raquestes és poden llogar a peu de pistes mateix. Per preus consultar AQUÍ.


Fotos

La Vall de la Llosa

Camí de contrabandistes, bandolers i pastors, lluny del turisme de masses, la Vall de la Llosa es manté ben conservada i passejar pels seus boscos i prats, encaixats entre altes muntanyes, és un plaer que no deixa indiferent.

SORPRESA INESPERADA

Caminada de grup, serem tretze. Ens trobem a les onze a Viliella, ens repartim en tres cotxes i anem a Cal Jan de la Llosa (els tres cotxes més alts, la pista per arribar-hi no està en massa bon estat, especialment la seva part final, tot i que no és massa llarga, uns tres kilòmetres). Paguem els dos euros que val l’aparcament, ens acabem d’equipar  i comencem a caminar.

Després de bona part de la nit i matinada plovent, la temperatura és molt agradable, però es mantenen algunes boires altes i alguns núvols. Per sort les previsions són que tindrem una “escletxa” de bon temps entre les onze i les quatre o les sis de la tarda.

Segurament pel temps, que no convida tant a parar a fer fotos, pugem a un ritme una mica més ràpid de l’habitual. Passem per pinedes de pi negre i prats encaixats entre altes muntanyes per una vall més aviat estreta, amb torrents que baixen plens d’aigua i sovint, quan els núvols ho permeten, amb bones vistes.

Després de travessar un pont en condicions més aviat precàries, entre el ritme i que la caminada no és gaire llarga, arribem a la Cabana dels Esparvers just a l’hora de dinar. Aprofitant que el paisatge és meravellós ens asseiem al costat del riu i aprofitem per menjar. La idea era, si no estàvem cansats i volíem, continuar una mica més amunt, però com que les previsions són de ruixats de tarda, per prudència un cop havent dinat decidim baixar per on hem vingut, encara que el dia sembla que es va aclarint cada vegada més i les ullades de sol es convertiran, a mesura que baixem, en un cel gairebé seré.

Baixem, doncs, amb sol, i el paisatge que ja era bonic ennuvolat, amb llum ara és preciós. Ens entretenim més amb les fotos.

Si bé tot pujant hem pogut sentir els crits d’alarma d’alguna marmota, malgrat que no n’hem pogut veure cap, a mitja baixada tenim una sorpresa del tot inesperada i molt difícil d'observar: una almesquera! Un talpó aquàtic i de costums més  aviat nocturns, una espècie rara i no molt abundant (catalogada com a vulnerable, la categoria prèvia a “en perill d’extinció” ) endèmica dels Pirineus i del Nord d’Espanya. Es deixa veure en un prat al costat del camí, llavors mig guiada per nosaltres (perquè no l’atropelli un 4x4) es posa dins un rierol que era a pocs metres, on comença a buscar els invertebrats dels que s’alimenta sense fer gaire cas a la nostra presència.

Poc abans d’arribar a baix una altra vegada ens desviem al Castell de la Llosa i la Mare de Déu dels Àngels, la restes d’un castell i una ermita del segle XI molt enrunades. Després improvisem un camí de baixada més directe al cotxe, que tot i que ho aconseguim no ens acaba de sortir del tot bé i acabem d’arribar una mica pel dret... per no perdre el costum de cada caminada (no surt al track).

Tot marxant, ja amb el cotxe i per acabar amb un gran final, fem una parada al Salt del Molí, aparcant a pocs metres del sender de baixada (veure caminada anterior). Bé, el final rodó el fem tot fent el got en una terrassa de Prullans.


Fitxa Tècnica

Data: 06/08/2017

Kilòmetres: 13.4 (anar i tornar)

Desnivell ± 450 m

Durada: 4 h (amb parades).

Circular: no, inici a Cal Jan de la Llosa (ull! la pista per arribar-hi està en mal estat, tot i que amb molta cura s'hi pot arribar amb un cotxe petit. Per aparcar a la casa s'han de pagar 2 €, preu 2017).

Dificultat: baixa

Ressenya

Senyalitzada. Sortint de Cal Jan s'ha de seguir la pista que marxa al costat de la casa. Poc més endavant, just després de travessar el riu, cal seguir el camí que marxa cap a l'esquerra. Aquest camí va a parar a una pista, amb marques grogues amb el número 25, que seguirem fins al final (cap al final la pista es converteix en un sender ben fresat, que també seguirem). La caminada s'acaba a la Cabana dels Esparvers, on trobarem el GR-11 (si volem caminar una mica més val la pena seguir GR cap a una banda o cap a l'altra). Per una ressenya més detallada amb aquesta farem. TRACK Wikiloc


Fotos

Salt del Molí (de Viliella)

Passejada curta però maca. Sortint del petit i bonic poble de Viliella gaudirem de bones vistes a la Vall de la Llosa (amb el Cadí-Moixeró de fons) i el Salt del Molí, una cascada espectacular.

APROFITANT

Aprofitant que els meus pares eren fora de vacances els hi agafo la furgo per un parell de dies. Marxem a mig matí, per fer les últimes compres i alguna volta més del normal. Tot i això ens queda bona part de la tarda per fer una caminadeta i explorar el terreny per a demà (que farem la Vall de la Llosa).

Abans de començar fem una volta pel petit poble de Viliella, un típic poble de muntanya de cases de pedra (algunes de velles, algunes restaurades i algunes restaurant-se). Passem per davant la seva església i comencem a baixar mica en mica, tot gaudint de les vistes a la Vall de la Llosa (el riu de la Llosa i els prats, camps i boscos que l’envolten ens quedaran a baix). El Cadí, avui encalitjat, s’endevina de fons vall enllà.

La caminada és curta i de seguida girem a la dreta per baixar, fent un parell de marrades, fins al salt. Tot i que hi força gent banyant-s’hi és espectacular i fem fotos per totes bandes.

Un cop vist tornem per on hem vingut i ens instal·lem una mica més avall, al costat del riu (des d’on també s’arriba al salt de forma més planera, tot i que nosaltres no hi anirem des d’aquí).

--------

Nota: a la ressenya he volgut explicar una versió més llarga i circular que, crec, també val la pena. Nosaltres vam fer una de les versions més fàcils (anar i tornar des de Viliella).


Fitxa Tècnica

Data: 05/08/2017

Kilòmetres: 5.4 (circular)

Desnivell ± 150 m

Durada: 3 h (amb parades).

Circular: Sí, inici a Viliella (davant l'església).

Dificultat: baixa

Ressenya

No senyalitzada, però d'orientació fàcil. Sortim de davant l'església per la pista que passa just davant seu (pal indicar al salt). Quan portem una estona de baixada veurem un sender ample a la dreta, sense cap indicació però l'únic que hi ha, que seguirem fins al salt. Un cop al salt marxem riu avall, separant-nos del curs d'agua, per un sender que baixa a la dreta del riu (mirant riu avall). Poc més endavant es converteix en una pista que acaba en una pista asfaltada. Aquí girem a la dreta i seguim per l'asfalt fins al poble (no està molt transitada, però hem d'estar al cas). TRACK Wikiloc

Nota: si volem fer una versió més curta podem anar i tornar de Viliella al Salt, o anar al salt des de la pista asfaltada entre Prullans i Viliella (es pot aparcar a banda i banda del riu, i llavors només cal seguir la pista de terra riu amunt).


Fotos

Roc Beneïdor

Cim modest però amb grans vistes, especialment a la cara nord del Cadí. No és la pujada més habitual, però permet la visita al bonic poble de Bescaran (i, tot passant amb el cotxe, d’Estamariu).

PLA B

Tot i que ens hi acostem, a la vista dels núvols deixem la pujada al Monturull per un altre dia en que les condicions siguin millors (no sense alguns dubtes). Reculem un bon tros de carretera i anem cap al pla B. Si ja anàvem tard (avui per causes justificades que no venen al cas), ara encara hi anem més.

Total, que comencem a caminar cap a les dotze, però amb sol. Seguim la pista que va de Bescaran cap a Castellnou de Calcorze, amb bones vistes, tot i que avui una miqueta encalitjades, i entre el que semblen prats de dall, molts acabats de segar.

Al bonic Pla del Sorri deixem la pista principal i deixem enrere camps per endinsar-nos en una pineda, enfilant-nos primer una miqueta més i després baixant una mica.

Quan comencem a dubtar de si hem fet massa tros, per fi trobem el camí que ens ha d’acabar de portar al cim... sense el pedró que indica la ressenya, però sense dubte que ho ha de ser (hi ha una gran fita, això sí). Ens tronem a enfilar una mica més, ara per un prat, primer per un camí més o menys marcat, però al cap de poc pràcticament pel dret.

Un cop a dalt les vistes, que pel camí ja s’endevinaven boniques, són espectaculars, especialment a la cara nord del Cadí, però també a l’Urgellet i bona part de la Cerdanya... i a les muntanyes on havíem d'anar d'entrada, cobertes de núvols i amb trons llunyans (hem fet bé a canviar de plans). Ho aprofitem per dinar tot gaudint del paisatge.

La baixada la fem pel mateix camí. Fins al Pla del Sorri amb alguna gota de la perifèria dels ruixats. Després amb sol i un dia radiant... repetint totes les fotos que hem fet a la pujada.

Per acabar la caminada fem una volta al bonic poble de Bescaran (i al seu bar, per refrescar-nos una mica). També al campanar de Sant Martí, romànic dels segles XI i XII, als afores del poble i l’únic que queda d’un antic monestir.

Baixant ens parem a Estamariu. Primer a l’església de Sant Vicenç d’Estamariu, romànica del segle XI... sense campanar. En destaca el comunidor de l’entrada i les seves pintures (que haurem de venir a veure un altre dia). Per, finalment, fer una volta pel poble, que també val molt la pena.


Fitxa Tècnica

Data: 31/07/2016

Kilòmetres: 14.4

Desnivell ± 450 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Circular: No. Inici a l'entrada de Bescaran.  

Dificultat: baixa.

Nota: no és la ruta més clàssica (que segons he llegit, és des d'Alàs).

Ressenya

No senyalitzada. A l'entrada del poble cal seguir la pista en direcció a Castellnou de Calcorce (sempre per la pista principal, en una bifurcació, més endavant, cal seguir per la pista de la dreta, on hi ha un aberurador). Quan arribem al pla del Sorri deixarem a la dreta un pal indicador cap a la Cabana del Moro (un dolmen), pocs metres més endavant deixem la pista principal i en prenen una de secundària a la dreta. La seguim una bona estona fins a trobar, mentre baixem suament, un camí marcat amb una fita a l'esquerra. D'aquí seguim sempre amunt per un prat i sense un camí definit (fins al cim). La tornada es fa pel mateix camí. TRACK Wikiloc.


Fotos

Sant Antoni

Entre prats de rouredes i prats de dall el camí s’enfila fins a l’ermita de Sant Antoni, amb bones vistes a la zona.

PRATS DE DALL I ROUREDES

Vaig tard, com sempre (ja no sé si dir-ho). Lluny, però és curta. Per acabar-ho d’arreglar és festa major a la Seu, de manera que faré alguna volta més del compte per trobar el punt de sortida. Començo a caminar a les dotze.

Fa més calor de la que m’imaginava, especialment al principi, que passo entre camps i prats. L’ombra la trobo a mitja pujada, quan començo a passar per rouredes (amb algun pi roig i alguna alzina).

Arribo a la Collada i baixo una mica per tornar a pujar al cap d’una estona. L”objectiu” del dia ja el tinc a la vista.

Arribo a Sant Antoni (una ermita construïda a principis del segle passat), al cim del Tossal. Hi ha bones vistes a la zona, passa un airet fresc i ho aprofito per dinar.

Torno a baixar entre rouredes per arribar un altre cop a camps i prats. Aquí no trobo un camí, bé, de fet sí, però està embardissat i no puc passar. Per sort porto un mapa senzill i puc improvisar sense fer gaire volta de més.

L’última part és un passeig ben agradable al costat del Segre.

Volia aprofitar per fer una mica de visita a la Seu, però al ser festa major, em fa una mica de mandra i ho deixo per un altre dia.


Fitxa Tècnica

Data: 30/08/2015

Kilòmetres: 9.9

Desnivell ± 375 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Circular: Sí. Inici al Pont de la Palanca de la Seu d'Urgell.

Dificultat: baixa.

Ressenya

Mal senyalitzada. En principi s'hauria de poder fer seguint els pals indicadors i les marques d'un antic PR, però són més aviat escasses i manquen en algun punt important. Imprescindible acompanyar-ho amb un mapa (amb de lCC amb al track a sobre ja n'hi haurà prou) i/o TRACK Wikiloc.


Fotos

Camí dels Capellans i la Fou de Bor

Entre camps i prats verd primavera, envoltats de cims encara amb congestes de neu, la plana ceratana amaga aquí bonics racons: cinc ermites romàniques, una casa amb solera bandolera, la Fou i una cova de més de tres kilòmetres de recorregut.

MAL SENYALITZAT

Onada de calor amb un maig que sembla juliol. Per això en faré una que fa temps que tinc pendent: a la Cerdanya, que sempre serà una mica més fresc (a baix a la plana no ho notaré tant, però que hi farem). Començo a les onze, una hora habitual (per mi).

Porto una ressenya més aviat dolenta... sense mapa i la senyalització, almenys respecte la ressenya, no és massa clara. Tot i això me n’acabaré sortint, dubtant més d’una vegada i fent alguna drecera sense voler.

La primera parada és ben aviat. Santa Maria de Talló és coneguda com “la catedral de la Cerdanya”. Bonica, romànica, dels segles XI i XII, tot que amb modificacions posteriors (com el campanar del segle XVII), de grans dimensions, destaca la porta, que conserva la ferramenta original.

Continuo pel paisatge que m’acompanyarà durant tot el dia, camps i prats verd primavera, travessats per boscos i arbredes de ribera al costat de rieres i sèquies. De fons els pirineus encara tacats amb congestes de neu.

Segona parada: Sant Serni de Coborriu. És una altra ermita romànica, del segle XII, tot i que posteriorment s’hi van afegir dues capelles.

Tercera parada. La Torre de Cadell és un gran casal fortificat del segle XVI, tot i que amb orígens anteriors. Va ser la casa pairal del llinatge dels Cadell, una nissaga que va assolir un gran protagonisme durant el segle XVII i va donar nom (els cadells) a un dels bàndols que es van enfrontar per tot el país, amb els nyerros.

Les parades, sense comptar les per fer fotos al paisatge sembla que es van succeint amb certa regularitat. La quarta és a Santa Cecília de Beders, una típica ermita romànica del segle XII, parcialment reconstruïda. Bonica.

A partir d’aquí la ressenya no és clara i improviso una mica el camí (no surt al track, on hi ha el camí correcte), però acabo arribant a on volia. Cinquena parada: Sant Julià de Pedra, romànica, dels segles X a XII (amb alguna petita modificació posterior), restaurada. Bonica i dalt d’un turó, ho aprofito per dinar.

Un cop refetes les forces, faig camí cap a la següent parada, l’última ermita romànica del dia: Sant Marcel de Bor, també bonica, del segle X, tot i que amb nombroses modificacions posteriors.

La ressenya per anar a la cova encara és menys aclaridora. Volto una mica per Bor sense trobar a ningú, és migdia i està desert. Sense voler faré la volta al revés (no surt al track), però al final ho puc preguntar i hi arribo on vull sense problemes (de fet el camí és molt fàcil). Aquí canviaré una mica de paisatge i passaré una mica entre boscos. Pel camí, primera sorpresa del dia, tot i que últimament n’he vist més d’un: un cabirol al mig d’un prat. A prou distància, decideix ignorar-me mentre estic quiet, i es deixa veure bé. Una mica més endavant en veure un altre, tot i que de forma més fugaç.

Una mica més endavant una altra sorpresa inesperada. La Fou de Bor, el naixement d’una riera que ara brolla abundosament. No sabia que m’ho trobaria i m’agrada molt.

Un cop vist m’enfilo darrere seu seguint un corriol equipat amb cordes. No es complicat, però ajuden (més a la baixada). Al cap de munt hi ha l’entrada de la cova de la Fou de Bor.  En terreny calcari té un recorregut de més de tres kilòmetres. Jo només en faré els primers setanta o cent metres... fins al meu límit anant sol: gatejar. A més, reculo allà on és bifurca (per fer una exploració més profunda millor fer-ho acompanyat d’experts). Les sales més boniques, amb concrecions (estalagmites, estalactites...) són molt més endins, tot i això val prou la pena.

Baixant, encara m’espera l'última sorpresa del dia: l’orquís pàl·lid, una orquídia que encara no havia vist mai. Bon comiat... tot i que encara em queda desfer gairebé tot el camí fins a Bellver.


Fitxa Tècnica

Data: 29/06/2015

Kilòmetres: 15.2 (anar i tornar)

Desnivell ± 220 m

Durada: 5 h (amb parades).

Circular: no, inici a la Plaça de Sant Roc (Bellver de Cerdanya).

Dificultat: baixa

Ressenya

No senyalitzada, tot i que bona part del camí seguirem marques de GR (o SL), sovint són escasses o mig esborrades. Amb aquesta ressenya, però, acompanyada de mapa per entendre millor algunes explicions (el mateix de la pàgina o, millor el de l'ICC, per exemple), o TRACK Wikiloc, hauria de ser fàcil de fer.


Fotos

Vall de Campcardós

Caminada molt bonica per la vall de Campcardós, per paisatges d'alta muntanya amb una rica flora.

PRIMAVERA A LA MUNTANYA

Avui toca marxar una mica més d’hora, a les vuit. Per començar a caminar a les deu tocades igualment. Anem una mica més lluny i a muntanya (on encara és primavera). A la Cerdanya.

El camí comença pujant fort, al mig d’una avellanosa amb bedolls, freixes, pins i moixeres de guilla. De fons, de seguida sentim la ribera de Campcardós, que baixa amb força, carregada d’aigua. Bona part del camí, sobretot al principi, està empedrat. Són les restes de l’antic camí carreter que recorria la vall. La seva orientació, d’oest a est, fa que quedi protegida de les ventades i això va afavorir que fos molt aprofitada (a més de ser una bona opció per visitar-la tot l’any). D’aquesta ocupació en són una prova les feixes, cledes i cabanes de pedra seca que anirem trobant (i algun ramat de vaques, cavalls i ovelles que encara s’hi poden trobar). A més, la Portella Blanca, al cap de munt de la vall, també devia ser un important punt de pas, ja que aquí tenen el seu límit fronterer la Cerdanya (dividida també aquí entre els estats espanyol i francès) i Andorra.     

Al cap de ben poc, però, el camí es torna més suau, sempre més o menys de pujada i amb algun repetjó, els prats guanyen protagonisme i els cims que envolten la vall es fan més visibles. Anirem tota l’estona al costat del riu, encaixats entre muntanyes i agulles. L’orientació de la vall fa molt evident també les diferències de vegetació entre la baga, amb bosquos de pins i bedolls i matollars de neret i nabiu, i el solei, amb matollars de bàlec i prats secs.

Passat un refugi de pastors en poca estona més arribem a l’estany Petit de Campcardós, i en encara menys a l’estany Gran de Campcardós. Avui, que baixa aigua per tot arreu, plens d’aigua i ben bonics (són estanys temporals poc profunds que, pel que he llegit, en determinades èpoques de l’any poden ser més aviat uns aiguamolls o estar ben secs. Els llacs fan encara més bonic un paisatge que ja ho era.

Decidim continuar, sempre amunt per camins cada cop més estrets, deixant enrere boscos i matollars per caminar per prats cada cop més alpins, tacats amb congestes de neu.

La distància i el desnivell però, van sumant (i força), i jo em quedo gairebé a dalt, a la Portella Blanca, tot dinant i esperant que torni en Salvi (que fa una trosset més). Estic cansat i no puc més. Penso que pel tros que em falta em penediré de no acabar de pujar (després, veient les fotos, tampoc...), però necessito descansar, prendre energia... i encara queda tota la tornada.

Refetes les forces baixem amb més ganes, entretenint-nos, com a la pujada, a fer fotos a flors. Ens en hem saltat unes quantes. Al final del dia, però, en tindrem una bona llista, la majoria ben pirinenques.

Arribem al cotxe a les set de la tarda, més tard del que teníem previst (que, per mi, sempre és un bon senyal). Ens queden dues hores per arribar a casa, amb el que em perdré la primera hora del concert històric d’avui (per sort el fan per la radio)... però ja que no hi puc ser en directe, almenys veure’l, amb enveja sana, per la tele. Mentrestant, haurem fet país, espero, descobrint-lo i ensenyant-lo una mica.


Fitxa Tècnica

Data: 29/06/2013

Kilòmetres: 10.3 fins a l'estany Gran o 18.4 fins a la Portella Blanca (anar i tornar)

Desnivell ± 550 m fins a l'estany Gran o ± 1000 m fins a la Portella Blanca.

Durada: 3 h / 5 h (amb parades).

Circular: no, inici a Porta.  

Dificultat: baixa-mitjana (fins a l'estany Gran) o Mitjana-alta fins a la Portella Blanca.

Participants: en Salvi i jo.

Ressenya

Senyalitzada amb marques blanques blanques i vermelles (GR-7), només cal anar-les seguint. TRACK Wikiloc

La caminada només fins als llacs ja val la pena, però si tenim més ganes de caminar sempre es pot anar fins a la Portella Blanca (o més amunt).


Fotos

Tossa Plana de Lles

Caminada al cim amb les, diuen, millors vistes de la Cerdanya, del Canigó a l'Aneto, passant per la serralada del Cadí o les valls andorranes. Es pot complementar amb la visita al bonic estany de Setut.

DE FET ANAVA ALS LLACS... PERÒ PUJANT, PUJANT.

Avui torno a anar sol (de fet, com és habitual), però en part és perquè vull. No decidiré si pujo al cim fins a última hora i, baixant o puixant, em vull entretenir tant com vulgui intentant fer alguna foto a marmotes i/o papallones.

Deixo el cotxe al refugi del Pradell i començo a caminar. Avui relativament d'hora, a quarts de deu (per un estrany miracle, que espero no es repeteixi gaire sovint, m'he llevat a les set del matí).

M'empastifo de crema protectora pel sol, especialment el coll, on tot just avui he acabat de perdre la primera capa (de la cremada de la setmana passada).

 I cap amunt doncs, d'entrada per una bona pujada per una pineda de pi negre.

Un cop s'acaba el bosc, el pendent es suavitza al pla de les someres (encara que pla, pla, tampoc... suposo que deu ser per comparació amb tot el que l'envolta).

Un cop s'acaba el pla haig de prendre la decisió, o girar a l'esquerra o continuar amunt. Com que fa un ventet agradable i la calor no és excessiva (tot i que avui comença l'onada de calor), la visibilitat és força bona i físicament em trobo bé, decideixo tirar amunt.

Per sort abans de marxar m'havia llegit alguna ressenya i anava previngut. La muntanya fa alguns repetjons. És d'aquelles pujades que s'hi no ho saps, pots fer baixar més d'un sant.

Arribo al cim en dues hores... una hora més de la ressenya que porto... i una hora menys del que marcava el cartell de baix (sort que no en faig mai cas i sempre em miro els Kilòmetres i el desnivell... per si un cas). La Tossa Plana de Lles, amb els seus 2.916 metres, és el segon cim més alt de la Cerdanya si comptem el Carlit (a la Cerdanya Francesa).

Les seves vistes són espectaculars, van des l'Aneto a l'oest, al Canigó a l'Est, amb tot el que queda al mig, com el Carlit per una banda o la Pica d'Estats per l'altre. Espectaculars són, també, les vistes a la vall de Madriu i els llacs que la coronen, els estanys de la Muga o la serra del Cadí, amb les puntes del Pedraforca sobresortint-hi al seu darrera. Una mica més enllà, cap el sud encalitjat, el Montseny i el Montsec (i en dies amb visibilitat excepcional, diuen, es pot veure Montserrat i les muntanyes de Prades).

Em sorprèn veure que molta gent arriba al cim i recula, sense "explorar" els marges d'aquest pic més o menys planer... sense veure, per exemple, els estanys de la Muga. Entenc que s'hi pugi per un "esperit esportiu", fins i tot a mi que pujar cims no em motiva especialment (si no hi ha una recompensa en forma de vistes, per exemple), tinc la satisfacció d'haver-ho fet... però home!  ja que hi has arribat fes una mica de volta, que ja no ve de vint metres i no et perdis part del millor del cim.

D'aquí vaig carenant fins al pic de Setut, de 2.837 metres (la carena no és tant complicada com sembla des la Tossa), amb una grimpadeta final curta i fàcil. Des d'aquest cim les vistes no milloren, però si que tenen una perspectiva una mica diferent. A més, és molt més solitari, cosa que aprofito per dinar.

Del cim baixo cap a l'estany de Setut... pel dret, no hi veig cap camí marcat. El pendent és molt fort, mitja tartera amb roques soltes. Baixo amb una mica de por, especialment en alguns punts (i més anant sol). A mitja baixada ja me'n penedeixo i penso que hagués estat millor baixar per on he vingut i desviar-me després cap als llacs (que és el que aconsellaria a tothom). Però ja és tard per recular.

Arribo al llac, amb els genolls destrossats per l'esforç. Al mirar enrere penso que ha estat una sort que no hagi fet la ruta al revés del que he fet... segurament si hagués vist el pendent no m'hauria atrevit a pujar-hi (encara no entenc com hi he baixat, encara que ho faci altre gent).

Un cop a l'estany ho aprofito per descansar i intentar fer fotos a marmotes. Amagat rere unes roques i a contravent, m'espero una bona estona en un parell de punts, on he vist caus i m'ha semblat sentir-ne mentre baixava. L'espera, però, és infructuosa i llenço la tovallola, per començar a baixar tranquil·lament.

A mitja baixada, però, sortint de darrere unes roques en sento una a tocar, tot i que no l'aconsegueixo veure. Torno a intentar la tècnica d'abans i, quan estic a punt de tornar a rendir-me... surt una marmota de darrera unes roques. Li faig unes fotos i m'hi acosto descaradament, fins que es torna a amagar. Localitzo el cau i m'amago darrere una altra roca, més a prop, esperant immòbil que torni a sortir... amb tot el que això comporta... com les formigues que se'm van passejant per cames i braços sense que hi pugui fer gaire res (d'on surten tantes formigues??? on eren abans??? que les atreu l'olor de la protecció solar o que???).

Al final, però, l'espera valdrà la pena... encara que també estic patint perquè se m'acaba la bateria de la càmera i no entenc per què (ara, que ho entendré un cop a casa, adonant-me que només posant la pila al carregador no n'hi ha prou... el carregador s'ha endollar a la corrent).

A mitja baixada, ja cap el cotxe, dues marmotes gairebé al mig del camí, una mica lluny, això si, però puc veure ben bé on s'amaguen. No m'hi entretinc, ja és mitja tarda i fa estona que no es veu ningú enlloc.

Cansat, deixo les visites als llacs de la Pera per un altre dia, i me'n torno cap a casa, per arribar-hi abans no es faci fosc.


Fitxa Tècnica

Data: 26/06/2011

Kilòmetres: 9 (aprox).

Desnivell: ± 816 m fins al cim.

Durada: - .

Circular: no (s'hi pot fer, parcialment, si es baixa pel dret cap a l'estany de Setut... encara que personalment no ho aconsellaria).

Dificultat: Mitjana.

Ressenya

Més o menys senyalitzada amb marques grogues amb el número 19 (i pel dret fins a l'estany de Setut).  

Inici al refugi del Pradell (Lles). També es pot començar al refugi de Cap del Rec (1 h més de camí). TRACK Wikiloc


Fotos

Els Engorgs (de Meranges)

Bonica excursió pels ambients més típics de l'alta de muntanya de casa nostra. Paisatges, prats alpins, llacs, flors, papallones o marmotes compensen, sobradament, una caminada una mica trencacames.


LLACS, PRATS, FLORS I MARMOTES.

La convocatòria pel facebook per fi a tingut efecte. A les vuit em trobo amb en Salvi, un amic dels anys d'estudiant de la Universitat. Fa força que no ens veiem i tenim feina a posar-nos al dia... i tindrem estona per fer-ho. D'entrada dues hores i mitja en cotxe fins el refugi de Malniu, passant per Meranges.

Paguem l'aparcament i comencem a caminar a dos quarts d'onze, fent la primera parada només baixar del cotxe, a l'estany Sec. Fa sol i no es veu un trist núvol enlloc. Per sort bufa un ventet fred que fa i farà que no passem calor en gairebé tota la caminada... tot i que tindrà altres conseqüències.

D'entrada el camí s'enfila una mica per, tot seguit, voltar la falda del Puigpedrós, entre boscos de pi negre, alguna tartera i algun torrent que baixa amb aigua. Va fent pujadetes i baixadetes, però no ho notem gaire perquè ens anem entretenint tot contemplant floretes, el bonic paisatge que forma la vall del riu Duran i les muntanyes que l'envolten, sovint amb la plana ceretana de fons.

Arribant al refugi dels Engorgs comencen els prats alpins... més floretes (en part hem vingut per això). Comença, també, la pujada als estanys... una d'aquelles pujades traïdores que quan sembla que has d'arribar a un llac i acabar-se, doncs no, al darrera s'hi amaga un altre repetjó. Al segon o tercer, però, s'hi amaga el primer, un bonic estany sense nom, segurament temporal, on veiem, també, de ben a prop, les primeres congestes de neu.

Al cap d'algun repetjó més (i alguna floreta), un altre estany petit (també sense nom). Més o menys aquí deixem el GR, que s'enfila muntanya amunt i comencem a voltar per cap camí marcat. Ben a prop, l'estany dels Aparellats, on veiem les primeres marmotes (que ja fa una estona que sentim, i que poc o molt anirem sentim mentre voltem pels llacs). Una mica més amunt, l'estany dels Minyons, ja amb el circ glacial ben visible.

Tornem a baixar fins l'estany dels Aparellats, per acabar-hi de fer la volta, i ho aprofitem per dinar, arrecerats del vent (que un cop t'atures, fa agafar una mica de fred).

Tot seguit baixem fins a la Bassa (un altre petit estany), on veiem un parell de marmotes més, i l'estany Llarg, l'últim dels que veurem avui. Tant bonic com els anteriors, hi fem tota la volta.

Seguint el torrent dels Engorgs retrobem el refugi i el GR, per tornar per on hem vingut. Ho farem una mica més ràpid, sense entretenir-nos tant,... malgrat el meu cansament acumulat, que es nota a les meves cames i en les continues empuntegades (ahir vaig anar a caminar amb uns amics que també feia massa dies que no veia: en Pere, la Tabi i el seu germà... quatre hores fent la ruta per la zona volcànica de la Garrotxa).

El tram de la vessant ara se'ns fa llarg i el trobem, amb les continues pujades i baixades, molt més trencacames que a l'anada. Arribem al cotxe després de cinc hores i mitja d'excursió, i després de fer 23.204 passes, almenys segons el GPS del mòbil d'en Salvi (que ha aguantat, justet, fins al final).

El vent, que s'ha posat molt bé durant tota la caminada, ara fa sentir, però, els seus efectes negatius... i el nostres clatells, colzes i bessons comencen a fer un xup-xup que farà content el senyor Aftersun un parell o tres de dies.


Fitxa Tècnica

Data: 19/06/2011

Kilòmetres: 17 (aprox).

Desnivell: ± 650 m (aprox).

Durada: 5 h 30' (amb parades).

Circular: no.

Dificultat: Mitjana.

Participants: en Salvi i jo

Ressenya

Ben Senyalitzada amb marques blanques i vermelles (GR-11), excepte la volta als llacs (molt fàcil i intuitiva).

Inici al refugi de Malniu. TRACK Wikiloc


Fotos