PUIGLLUENT

Sant Jaume de Frontanyà (14/06/2013)

16.9 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 750 m

Durada: 4 h

VILADA (PR-C 147)

Vilada (12-10-2013)

14.3 Km (circular) / Desnivell

Desnivell: ± 700 m

Durada: 4 h

GORGS DE SANT JAUME

Sant Jaume de Frontanyà (21-06-2014)

16.2 Km (circular)

Desnivell: ± 415 m

Durada: 5 h 30'

RASOS DE TUBAU

Sant Jaume de Frontanyà (13-07-2014)

km14.6 Km (circular) / Desnivel

Desnivelll: ± 525 m

Durada: 5h

MALANYEU

Espinalbet (01/05/2017)

10.5 Km / Desnivell

Desnivell: ± 550 m

Durada: 5 h

SOBREPUNY

La Nou de Berguedà (24/12/2017)

4.0 Km / Desnivell

Desnivell: ± 300 m

Durada: 3 h

TORRENT DE LA CABANA (1)

Campdevànol (24/05/2009)

9.2 Km (circular) / Desnivell /

Desnivell: ± 220 m

Durada: 2 h 30'

TORRENT DE LA CABANA (2)

Campdevànol (11/02/2011)

9.25 Km (circular)

Desnivell m

Durada: 3 h

Sobrepuny

Versió fàcil de la pujada a un 100 cims espectacular: el Sobrepuny. Des d’aquest cim (i el Sobrepuny de Baix) les vistes són impressionants: el Cadí, el Pedraforca, el Puigmal, el Montseny, Collserola, Montserrat (i moltes més).

ARA SÍ

Per fi coincidiran els 100 cims de la web amb els reconeguts per la federació. El d’avui ja l’havia fet, però per fer una prova, sense poder-me entretenir a fer fotos (de fet ni portava la càmera) ni a gaudir de la pujada ni de les vistes... vaja, gairebé com si no l’hagués fet.

L’altra vegada vaig fer la pujada més clàssica, des de la Nou. Avui, però, farem una versió més curta i fàcil, sense tant desnivell i, segurament, més bonica. En Ramon, la Clara i jo. En teoria hauríem de començar al Coll de la Plana (tal i com es proposa a la ressenya i al track), però per allargar-la una mica, deixem el cotxe una mica abans, entre Cuirols i Espades, i pujarem per la pista fins al coll.

Un cop al Coll de la Plana deixem la pista i ens comencem a enfilar per un corriol, primer més aviat planer i, finalment, per una pujada una mica més forta. Passem i passarem sempre per boscos, especialment de pi roig (amb algun faigs a les zones més obagues).

Arribant al Sobrepuny les vistes s’obren cap al sud. Avui hi ha molt bona visibilitat, hem triat bé, i les vistes són realment espectaculars, gairebé mig Catalunya: Prades, Montserrat, Sant Llorenç, Collserola (fins i tot distingim la Torre de Collserola), El Montnegre, el Montseny, Cabrera, Milany... Ho aprofitem per refer una mica les forces.

Tot seguit baixem una mica i ens desviem del camí marcat per anar fins al Sobrepuny de Baix, amb pràcticament les mateixes vistes que el seu germà gran, però aquí obertes a totes bandes, amb el Cadí, el Pedraforca i alguns dels cims més alts dels Pirineus, entre altres, ben a la vista. Gairebé millors.

Baixem una mica per una bonica fageda i després planegem per una pista amb vistes a les muntanyes del Berguedà. Ho aprofitem per dinar, gaudint del sol i les vistes (realment, hem tingut un gran dia).

D’aquí cap al cotxe i cap a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 24/12/2017

Kilòmetres: 4.0 (circular)

Desnivell ± 300 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Circular: sí. Inici al Coll de la Plana (s'hi arriba per una pista, primer asfaltada i després de terra, que surt just passat el poble de la Nou).

Dificultat: Baixa.

Ressenya

Senyalitzada (amb marques grogues i blanques, PR, una part amb marques blanques i vermelles, GR, i pals indicadors). Molt fàcil, del pal indicador del Coll de la Plana prenem el corriol en direcció al Sobrepuny. Un cop fet el cim baixem a la dreta seguint les marques (resseguint el cingle). ATENCIÓ! baixant, just abans que el camí giri a la dreta per passar al costat d'un gran faig, continuem recte per un corriol, que està mig amagat, fins al Sobrepuny de Baix (val la pena, ja que les vistes són obertes pràcticament 380º). Un cop vist reculem fins al faig i tornem a seguir les marques, tot baixant. Quan en una cruïlla trobem les marques d'un GR, seguim les marques de PR i GR a la dreta, ja fins a retornar al coll de la Plana. TRACK Wikiloc

Nota: Si volem allargar una miqueta la caminada, es pot començar una mica abans, a la pista d'accès al coll de la Plana (entre Cuirols i Espades, dues masies). Només cal seguir la pista fins al coll de la Plana. Si la volem allargar més veure nota següent.

Nota: Aquesta és la versió més còmode i fàcil de fer aquest cim. La majoria de gent, però, la fa des la Nou del Berguedà (i també des de Vilada).


Fotos

Malanyeu

Per imponents fagedes i pinedes de pi roig, amb magnífiques vistes i amb un toc d’aventura (tot passant per dos passos equipats), aquesta ruta al voltant de Malanyeu és espectacular.

AMB UN TOC D'AVENTURA

Avui caminada de grup. Extra, aquesta l’organitzen la Gemma i la Clara, que també faran de guies (i jo, en principi, només d’ajudant). Serem 10.

Comencem a caminar a Sant Sadurní de Malanyeu, amb una església romànica, del segle XII, encara que molt modificada al segle XVII. Tot i que hi ha algun núvol la visibilitat és molt bona i comencem a gaudir de les primeres vistes. Prenem la pista que passa pel costat de les antigues Escoles fins que trobem un corriol, a la dreta, on ens comencem a enfilar amb ganes.

De seguida arribem als Griells de Cal Picot. És un pas equipat curt però espectacular (i un dels motius pel que hem fet aquesta caminada). Comença als peus d’un salt d’aigua, on s’han format uns gours molt bonics. Primer es puja per uns graons excavats a la roca amb l’ajuda d’unes cordes, per tot seguit enfilar-nos per una escala a la que li falta alguna barra. S’arriba a un replà, i d’aquí, pel mig d’una roca foradada es travessa cap un salt d’aigua on sembla que s’hagi d’acabar el camí. En pocs metres i fent un gir de 180º, però, grimpant per sobre la roca foradada i una mica més arribem a dalt del salt (i el pas). Una mica aeri, al final (ho passo una mica malament), però molt bonic i espectacular. Val la pena.

Un cop superat aquest primer obstacle el camí s’enfila al costat d’una cinglera que anirem resseguint. Com ens passarà durant tota la caminada, anirem alternant bonics boscos, ara fagedes, ara pinedes de pi roig (ara una mica barrejats).

Arribem a una carena. Tot i que les guies no ho veuen massa clar, al final em fan cas i girem a l’esquerra. En pocs metres arribem a la Foradada, una curiosa roca foradada (com bé indica el seu nom). Ja n’hem passat alguns, i en passarem algun més, però aquí hi ha el primer gran mirador del dia. Davant nostre: el Cogulló d’Estela, la silueta inconfusible del Pedraforca, el Cadí i la Tossa d’Alp (entre altres) amb els seus cims nevats. Preciós.

Ens continuem enfilant, seguint els cingles, fins que el camí gira a l’esquerra, per enfilar-se de manera més suau i al cap de poc carenant. Sempre per bells boscos que, de tant en tant, en algun coll amb clarianes, ens ofereixen noves vistes, ara cap al sud, als suaus relleus del Baix Berguedà i el Bages, amb Montserrat al fons.

Passem pel Cap de la Baga de Cabanelles, el cim més alt del dia i últim gran mirador. La visibilitat és bona, tot i que algun núvol llunyà ens fa la guitza, tapant algun cim, i algun núvol proper, tapant-nos el sol, notant-se i força (amb sol s’està bé, tapat fa més aviat fred... i ens anem abrigant i desabrigant).

Aprofitem per dinar en un prat del Collet de la Font del Tudó (abans de la baixada), al sol. Fins i tot ens hi estirem una mica (tot i que la migdiada s’acaba quan un núvol tapa momentàniament el sol).

Baixem amb ganes una altra vegada, sempre per boscos bonics. Passem pel Grapissot, segon pas equipat del dia. Fàcil i curt (tan, que fins i tot alguns semblen una mica decebuts). Un cop passat continuem baixant fins al Serrat del Mill, on carenarem tot planejant una mica.

Fem la volta versió curta, entre parades i paradetes (amb moltes “reunions” perquè sí) no anem tard, però tampoc molt d’hora i ja anirà bé. També perquè passarem per la Font de les Travesses, un racó molt maco amb uns faigs realment imponents.

Arribem a Malanyeu tot passant per pistes. Com què no hi ha cap bar, anem a fer el got a la Nou, la millor manera d'acabar una gran caminada, amb una gran companyia.


Fitxa Tècnica

Data: 01/05/2017

Kilòmetres: 11.5 (circular)

Desnivell ± 650 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Circular: sí. Inici a Sant Sadurní de Malanyeu.  

Dificultat: Mitjana (per pas dels Griells). No apte per gent amb por a les alçades i els més petits

Participants: en Joan, en Quim, en Jordi, la Mari, la Teresa, la Gemma, la Laura, la Marta, la Clara i jo.

Ressenya

Senyalitzada (amb marques grogues i grogues i blanques, PR). Millor, però fer-la amb TRACK Wikiloc i/o ressenya i/o mapa (en el de l'Alpina tots els camins hi són marcats).

Sortint de Sant Sadurní prenem amunt la pista que passa just al costat de les Escoles velles (al final de l'asfalt). Continuem per la pista fins a trobar un pal indicador, on girarem a la dreta prenen un corriol (que ens portarà al pas dels Griells). Comencem a seguir marques grogues. Passat els Griells girem a la dreta i ens enfilem per un camí que va al costat de la cinglera (ull! quan arribem a la carena, després d'un mini pas equipat sense cap dificultat, a la cruïlla de camins girem a l'esquerra per anar fins a la Foradada, a pocs metres). De la Foradada tornem a la cruïlla i continuem recte, amunt, seguint al costat dels penya-segats. Més endavant el camí gira a l'esquerra i va més o menys carenant. A la carena comencem a seguir marques de PR, que no deixem fins al Collet de la Font del Turó (on a l'alçada d'un pal indicador, girem a l'esquerra i comencem a baixar amb ganes, seguint marques grogues). A mitja baixada descartem un corriol a l'esquerra i continuem recte per passar pel Grapissot (un pas equipat fàcil). A la següent cruilla girem a l'esquerra i comencem a carenar per la serra del Mill fins a trobar un altre pal indicador, on girem cap a l'esquerra. Baixem amb ganes fins a trobar una pista, que anirem seguint (fent cas als pals indicadors a les cruïlles que anirem trobant, i en tot cas sempre avall).

Nota: Hi ha diverses alternatives senyalitzades per allargar aquesta caminada.


Fotos

Rasos de Tubau

Per pinedes que prometen bolets a la tardor s'arriba al cim dels Rasos de Tubau, poc concorregut. Les vistes hi són impressionants. Pel camí, una ermita pre-romànica molt ben conservada i, amb una mica de sort, fins i tot podrem sorprendre algun cérvol i/o algun cabirol.

CÉRVOLS I CABIROLS ... I PAPALLONES, ARANYES BOLETS I FLORS

Avui sí, quan llevo, que és una mica més tard (avantatges de no tenir fills). Vaig relativament a prop i començo a caminar cap a les onze. Avui també vaig buscant flors, improvisant una mica, tot i que tinc clar la zona on vull anar.

M’enfilo per pinedes, que fan molt bona pinta de bolets. De fet ja hi veig més d’un boletaire. I, de fet, també, tot i que no els colliré (per allò de que no els he collit mai, i fa una mica de respecte), veure un bon grapat de xampinyons silvestres (una bona menjada).

La primera parada és a Sant Esteve de Tubau (o de Montner), una pertita ermita pre-romànica del segle X, al costat de la masia de Tubau, ben restaurada i conservada.

Si bé avui no estaré molt de sort amb les flors (no portem un gran any en aquests aspecte), ben diferent serà amb la fauna. Papallones, aranyes i escarabats, entre altres, m’acompanyaran tot el camí. Però avui, a més, tindré la sort de sorprendre un cérvol mascle, i un cabirol amb la seva cria, sembla de pocs dies o setmanes.

Si tot pujant les vistes ja són prou boniques, tot i que avui tampoc és el millor dia per això, des de dalt el cim són espectaculars. Des d’aquí es pot veure Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Bages, el Montseny, el Collsacabra, l’Alta Garrotxa, el Ripollès, la Tossa Plana d’Alp, el Cadí, el Pedraforca...

Baixo pel camí correcte. No surt al track ni a l’explicació, però a la pujada m’he equivocat (fent la reconstrucció dels fets, més endavant m'adonaré que he acabat arribant a un coll per la banda oposada d’on havia d’arribar-hi... i, llavors, quan havia d’anar a la dreta, en realitat anava cap a l’esquerra. Al final dues hores més caminada, per no fer cas al meu subconscient, que ja m’anava dient que el paisatge que veia no era el que havia de veure). Cansat però content, cap a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 13/07/2014

Kilòmetres: 14.6 (circular).

Desnivell ± 525 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Circular: si. Inici al coll de Sant Jaume (passat Sant Jaume de Frontanyà).

Dificultat: baixa-(mitjana).

Ressenya

No senyalitzada. Cal TRACK Wikiloc o mapa, pràcticament tot el camí es fa per pistes forestals. Cal seguir la que va a Sant Esteve de Tubau, seguir per la que surt darrera la casa, sempre amunt. Primera i segona cruïlla a la dreta, on podem començar a seguir unes marques vermelles fins al coll del Faig General. A partir d'aquí a l'esquerra seguint les marques grogues (direcció Sant Jaume de Frontanyà). Al cim cal seguir la pista que baixa (totes les cruïlles porten al punt de sortida d'una manera o una altre).

Nota: al cim hi arribem marques grogues (i blau i vermelles mig esborrades), però des de la banda del Ripollès, per si es vol fer una ruta senyalitzada. 


Fotos

Gorgs de Sant Jaume de Frontanyà

Sortint de l'impressionant església romànica de Sant Jaume de Frontanyà, entre boscos i prats, aquesta caminada passa pel costat de la riera del Molí i el Rec de la Riba (que, amb d'altres, acabaran formant la riera de Merlés), amb un bon grapat de bonics gorgs i salts d'aigua.

PRIMERA D'ESTIU

Després de dies per terra baixa tinc ganes d'una mica més de muntanya. Les caminades per salts d’aigua les tenia mig aparcades per l’any que ve, però com que la primavera està sent generosa, ho aprofitarem.

Comencem a caminar al monestir de Sant Jaume de Frontanyà, una de les joies del romànic de casa nostra (del segle XI), tot i que només en queda l’església (del que havia set un monestir). De seguida passem per pinedes de pi roig i prats, encara ben verds. Fent fotos a alguna flor, aquest any, anirà just, però m’he proposat arribar a les cinc-centes espècies (encara que alguna, potser, no la tingui del tot ben classificada). Em falta poc, però cada vegada m’és més difícil trobar-ne de noves.

La ruta d’avui és idea d’en Salvi i la fem amb mapa. Dubtem una mica, però trobem el Gorg del Matxo. No està indicat i sort en tenim, justament, del mapa. Petit però bonic, per posar nom als diferents gorgs fem servir el mapa de l'ICC i el P.O.U.M de Sant Jaume, ja que per aquest gorg i el següent al wikiloc he trobat totes les versions possibles (les més freqüent, confondre el gorg Blau amb el del Matxo i situar el Blau més avall, en gogs que no tenen nom, si més no que sapiguem).

Vist el gorg tornem a la pista principal, ara ja resseguint la riera del Molí. Poc després trobem fàcilment l’impressionant Gorg Blau (al costat del camí). De dimensions una mica més grans, el fotografiem de tot arreu.

Seguim el camí per la pista, tot desviant-nos, de tant en tant, a veure altres bonics gorgs que també queden al costat del camí (i d’altres que s’entreveuen, i que ens saltem). L’excursió d’avui gairebé és d’aquelles que és per passar del camí i seguir pel mig del riu, tot remullant-se... però això, ho deixo per un altre dia.

Seguim el GR, que ens fa enfilar una mica a la muntanya, per tornar a baixar més endavant, a la mateixa pista. No entenem perquè, no val la pena, segur que hagués set millor continuar per la pista (com poso al track).

Passada la font de la Moreta busquem una drecera per baixar cap al salt de Cara de Boc. Ho provem per un camí que sembla força fresat. No ens surt del tot bé. Gràcies a això, però, podem veure un altre gorg molt bonic... i el salt, per la part de dalt, sense que puguem baixar. Haurem de tornar a pujar per on hem vingut, però haurà valgut la pena.

Reculem, doncs, fins a la pista per on veníem, fins a trobar el desviament correcte al bonic salt de Cara de Boc (o gorg de la Moreta). Molt millor del que ens imaginàvem. Llàstima que, aprofitant el bon temps, hi hagi gent banyant-se i no pugui evitar que surtin a les fotos. L’aigua està a una temperatura força agradable, m’he posat, m’hi poso, i m’hi aniré posant de peus, calçat i tot.

Vist el salt, reculem per on hem vingut, un poc tros, fins a prendre un camí a la dreta, baixar una mica, travessar la riera i canviar de riu. A partir d’ara anirem seguint el Rec de la Riba, una mica menys cabalós.

Deixem gorgs de banda, però no podem anar a tots (una altra dia, espero, ja remuntarem el riu... pel mig del riu. Segur que val la pena). La primera parada és al Gorg Rodon, bonic, i la segona, una miqueta més a amunt, al Gorg Negre, encara més bonic. Ho aprofitem per dinar.

Continuem el camí. Le següent parada, per variar una mica, és a Sant Esteve de la Riba (romànica, del segle XI o principis del XII). Està enganxada a la casa que li dóna nom i només hi fem una ullada.

Un tros més amunt hi ha la font del Pantà. No raja generosa, però si suficient per fer mitja dutxa i omplir les cantimplores (que ja començaven a anar racionades). Poc més enllà hi ha el pantà.

Encara ens queden dos gorgs més. El primer és el de Caselles, una mica més modest que els anteriors, però igual de bonic. Per la seva forma, és el que en recorda més als del torrent de la Cabana (relativament a prop). El segon és una mica més enllà, sense nom, però també bonic.

Entre foto i foto la caminada se’ns ha allargat i decidim escurçar-la una mica, deixant alguna cosa per alguna excursió futura. Un altre cop a Sant Jaume ens "banyem" a la font, la calor no ha set intensa, però suficient com per necessitar una bona refrescada.


Fitxa Tècnica

Data: 21/06/2014

Kilòmetres: 16.2 (circular)

Desnivell ± 415 m.

Durada: 6 h (amb parades).

Circular: si. Inici a Sant Jaume de Frontanyà (tot i que també es pot començar al càmping Saiol)  

Dificultat: baixa-(mitjana).

Participants: en Salvi i jo.

Ressenya

No senyalitzada. Cal TRACK Wikiloc o mapa, pràcticament tot el camí es fa per pistes forestals (cal seguir les que van al costat de la riera del Molí fins al Salt de la Moreta, per recular una mica fins anar a buscar la que va al costat del Rec de la Riba, pasant per Sant Esteve). Amb el mapa, però, no tots els gorgs i salts estan indicats, amb el que pot ser fàcil saltar-se'n algun (millor acompanyar-ho amb alguna ressenya).

Nota: amb nens, per exemple, la caminada es pot partir i, a l'estiu, fins i tot explorar les rieres tot banyant-se.


Fotos

Vilada (PR-C 147)

Bonica caminada pels boscos del Berguedà, si és temps i amb una mica de sort segurament s'hi pot collir algun bolet. De camí i, especialment, al castell de Roset, gaudirem de bones vistes a la Serra de Picancel, el Berguedà...

NO SÉ BEN BÉ A QUE...

Quan em llevo. Des de que vaig tornar de vacances que no he parat i em toca descansar una mica. Improvisant em decideixo per una de més aviat curta i pel Berguedà... no sé si per caminar o anar buscar bolets si es dóna el cas (tot i que m'han dit que no n'hi han gaires, però havent estat fora no ho tinc massa controlat). Anant, a la carretera s'hi veuen molts cotxes aparcats... com passa tot sovint, però, penso que hi deu haver més boletaires que bolets.

Aparco a Vilada i començo a caminar (sense visitar la Fira del Bolet que s'hi celebra, tot i que això no ho sabia). El camí s'enfila ràpidament entre pinedes, moltes que fan molt bona pinta... i reprimint-me les ganes de deixar la caminada per un altre dia i entrar al bosc... tot i que la intenció és no fer-ho si no ho veig molt clar (en trobi algun pel camí i/o en vegi molts de "dolents").

A partir de la Creu de Roset la pujada es suavitza, segueix per sobre una conducció d'aigua, tot passant, també, per les fonts de Roset i de l'Arç (que no raja) i el Túnel de l'Aigua. També comencen les vistes, que al castell de Roset seran molt boniques, especialment a la vall del Merdançol i la serra de Picancel, i els cingles de Sobrepuny. Mig encalitjada, més enllà, la serralada de Montserrat.

La baixada, com la pujada, passa gairebé sempre per pinedes, ara més humides, ara més seques (a vegades, també, amb alguna alzina i algun roure). Se'm fa una mica llarga, massa tros només per gaudir de noves i boniques vistes al pantà de la Baells i la serralada de Picancel. Ara, sabent-ho, potser l'escurçaria una mica per alguna de les dreceres que he trobat cap a Vilada.

I de bolets, què? Doncs només les quatre rossinyoles de pi (camagrocs) que he trobat al principi, per una bona truita, tres cames de perdiu (que solen ser bona senyal) i una llenega solitària. De "dolents" ben pocs... reprimir-me, doncs, al final no ha set massa difícil (no seria la primera caminada que deixo a mitges).


Fitxa Tècnica

Data: 12/10/2013

Kilòmetres: 14.4 (circular)

Desnivell ± 700 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades).

Circular: si (es pot escurçar, hi ha varies dreceres per tornar a Vilada passat el castell). Inici al Parc dels Gronxadors de Vilada.

Dificultat: baixa-(mitjana).

Ressenya

Ben senyalitzada amb marques blanques blanques i grogues (PR-C 147) i pals indicadors (sense cap complicació). TRACK Wikiloc.


Fotos

Puiglluent

Caminada bonica per la serra del Catllaràs. Tot pujant gaudirem de diferents ambients, amb una rica flora que fan especial aquestes muntanyes. Tot caranant i enfilant-nos a algun dels seus cims carenant tindrem molt bones vistes.

AMB L'EXCUSA DE LES ORQUÍDIES

Amb l’excusa de les orquídies començarem a descobrir el Catllaràs, diuen, una de les serres més desconegudes del Berguedà. La intenció és fer-ne un bon tros. Marxem a les nou, com sempre, per començar a caminar a quarts d’onze. Ho fem a Sant Jaume de Frontanyà, fent la primera parada només baixar del cotxe. L’antic monestir del que només en queda l’església, i dóna nom a poble, és una de les joies del romànic llombard a Catalunya.  

Feta la visita comencen a pujar, i pujar. Ho fem principalment entre pinedes. Trobem la calor, l’estiu sembla que ha arribat de cop i es nota. Per això, també, comencem la temporada de muntanya. Un cop acabada la pujada més “forta” les pinedes es combinen amb alguns prats. A partir d’aquí anirem carenant, enfilant-nos a diferents cims: Faig i Branca i Puiglluent, amb bones vistes, a una petita part del Pirineus i, especialment, al Berguedà (una mica més enllà es distingeix, també, les muntanyes de Montserrat). Com que encara tenim ganes de caminar, tot carenant arribem fins al Pedró. Les vistes no milloren (més aviat al contrari), però entre arbres es pot veure el Pedraforca.

Tornem per on hem vingut, només desviant-nos a la Creu Malosa per seguir les marques del PR fins al Pla del Cingle, des d’on hi ha unes vistes molt boniques de Sant Jaume. Al final del dia no haurem trobat massa flors noves (només un parell), la majoria eren conegudes, però entre elles un bon grapat d’orquídies, fins a nou de diferents, alguna de nova per mi, com la magranera borda.


Fitxa Tècnica

Data: 15/06/2013

Kilòmetres: 16.0

Desnivell ± 750 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Circular: no, inici a Sant Jaume de Frontanyà.  

Dificultat: mitjana.

Participants: en Salvi i jo.

Ressenya

Senyalitzada amb marques blanques blanques i vermelles (GR-241). La tornada, si es vol fer parcialment circular, es pot fer seguint les marques blanques i grogues del PR-C 51. TRACK Wikiloc. Si es tenen ganes de caminar una mica més es pot anar tot carenant fins al Pedró (les vistes, però, no milloren, excepte que podrem veure el Pedraforca entre arbres).


Fotos

Torrent de la Cabana

Entre pinedes de pi roig, un gorg darrera un altre cada cop més bonics. Si la temperatura acompanya conviden al bany. Caminada espectacular.

I EL BANYADOR???

Marxem tard, bé, a les 9... tot un rècord!!!

Fem el cafè de rigor, a Campdevànol, i comencem a caminar cap a les 10 o 1/4 d'onze.

A tota pastilla... sembla que anem tard, tant que fins i tot ens passem un desviament (tot i que la caminada està molt ben senyalitzada).

Reculem un trosset i cap amunt... fotent-nos de calor.

I ahir patint per si plouria o faria fred. Porten cangurs, capelines i fins i tot, algú, un forro polar! I el banyador a l'armari!

Ostres... com el trobem a faltar!

Els gorgs són moooooooolt bonics (però molt) i ens entretenim més o menys a tots... i tots conviden a banyar-s'hi(collons! quina calor!).

Bé, decidim tornar un altre dia... només a banyar-nos, snif!

Des de l'últim gorg, una mica de pujada fins al collet del Daguí i baixada fins al punt de sortida, esquivant uns perillosos cavalls i unes vaques encara pitjors. L'Isa gairebé arriba a baix amb un temps rècord.


Fitxa Tècnica

Data: 24/05/2009

Kilòmetres: 9,2

Desnivell ± 218 m.

Durada: 2 h 30'.

Circular: si, inici a la Font de Querol.

Dificultat: baixa.

Participants: la Carme, en "Rojus", l'Isa, en Jordi, l'Isa i jo.

Ressenya

Senyalitzada amb marques grogues. Inici a la Font de Querol (actualment, 2017, s'ha de pagar aparcament i el número de visitants està limitat, tot i que, diuen, mai s'ha arribat al màxim). TRACK wikiloc


Fotos

Torrent de la Cabana (2)

Un gorg darrera un altre, cada cop més bonics. Si a la primavera la caminada és espectacular, amb els salts glaçats encara ho pot ser més.

TURISME DE GEL

Marxem ni molt d'hora, per no passar fred, ni molt tard, per no trobar molta gent... missió impossible després que hagin ensenyat els gorgs repetides vegades per TV3 (a l'Espai Terra i al Temps). De fet, si no hagués set així, segurament a nosaltres tampoc se'ns hagués acudit venir.

Repeteixo excursió, una cosa poc o gens habitual en mi (en tinc moltes a la llista per fer)... però el que esperem veure és ben diferent al que vam veure a la primavera d'ara ja fa gairebé tres anys. Avui toca, com va dir en Tomàs Molina, turisme de gel.

Les temperatures són més agradables del que ens imaginàvem, i com fa dues setmanes a Matagalls, torno a anar massa abrigat, espero, però, trobar-me millor que aquell dia (i, finalment serà així).

Repetir, no em decep, el primer gorg, el de la Cabana és espectacular (més del que recordava amb aigua)... i els de la Bauma i el Colomer, també. Afortunadament avui no tenim tanta pressa com a la primavera i em puc entretenir a fer les fotos que vull, amb dues complicacions, em fa por que el blanc del gel faci que les fotos no quedin del tot bé... i esperar, amb paciència, a que no hi surtin altres "turistes" com nosaltres (al final no seran les millors que he fet, però quedaran prou bé).

Entre una cosa i l'altra, però, arribarem a dinar a casa una mica més tard del que calculàvem (i sort que ara baixar del Ripollès és poc més de mitja hora). La tornada cap al cotxe la fem una mica més ràpid, però també sense preses. El dia és agradable, excepte quan passa algun cop del vent, i les vistes clares i netes, sense ser espectaculars, són boniques.


Fitxa Tècnica

Data: 12/02/2011

Kilòmetres: 9,2

Desnivell ± 218 m.

Durada: 3 h 30'.

Circular: si, inici a la Font de Querol.

Dificultat: baixa.

Participants: en Salvi i jo.

Ressenya

Senyalitzada amb marques grogues. Inici a la Font de Querol (actualment, 2017, s'ha de pagar aparcament i el número de visitants està limitat, tot i que, diuen, mai s'ha arribat al màxim).TRACK Wikiloc


Fotos