SANT SALVADOR I LA BÒFIA

Espunyola (13-02-2015)

10.3 Km (circular)

Desnivell: ± 600 m

Durada: 3 h 30'

MOLÍ DE BALLÚS

Gironella i Avià (29/03/2015)

16.9 Km (circular)

Desnivell: ± 570 m

Durada: 4h

QUERALT

Berga (24/03/2015)

5.1 Km (circular) / Desnivell

Desnivell: ± 320 m

Durada: 3 h

Santuari de Queralt

Caminada curta però molt bonica a un dels indrets més emblemàtics del Berguedà: el Santuari de Queralt, amb magnífiques vistes.

QUAN EM LLEVO

Quan em llevo, sense preses. Tard però no molt (no sóc dormilega... només més aviat nocturn, em llevo tard perquè me’n vaig a dormir tard). Això voldrà dir que n’hauré de fer una de més aviat curta, però ja la tinc pensada. I és una d’aquelles que tinc pendent des de fa massa temps: el Santuari de Queralt.

Es pot començar al centre de Berga, però si no volem fer una volta per la ciutat diria que no val massa la pena, ja que és camina per carrers i urbanitzacions. Començo, així, a Fumanya (i de passada l’escurço una mica, que també m’anirà bé).

Faig un trosset de carretera i de seguida m’enfilo per la baga, entre faigs i roures. Per sort fa un dia més aviat de primavera i no fa gens de fred. El camí, però, passa sempre prop de la carretera d’accés al santuari, i el continu soroll de cotxes (avui, tenint en compte que som diumenge, encara més), i això li treu una mica d’encant.

Al cap de poc em desvio cap a Sant Pere de Madrona (deixant de banda el camí que em portaria directe al Santuari). És una bonica ermita romànica, del segle XIII, sobre una cresta i amb bones vistes. Val la pena.

Continuo la pujada per la baga i al cap de poc arribo al Santuari de Queralt. Conjunt del segle XVIII, tot i que amb reformes posteriors, amb l’església barroca. És bonic, però el que m’ha portat fins aquí, més aviat, són les seves magnífiques vistes, especialment cap al sud: Berga i el Berguedà, el Bages, Montserrat, el Montseny...

Faig la volta pel camí de ronda del castell, gaudint de les vistes. Ho aprofito per dinar, al sol, continua fent un dia que sembla més aviat de principis de primavera.

Dubto per quin camí baixar entre les diverses opcions que hi ha. La volia fer curta però potser m’he passat. Al final em decideixo pel camí de les capelles, el més clàssic, precisament per això. És, també, el més curt, però bé, ja caminarem més un altre dia (i arribar un dia d’hora a casa, també està bé).

La baixada té l’al·licient, a més dede les diferents capelles que es van trobant pel camí, que es fa per el solell entre alzinars i brolles, un contrast ben evident amb el faigs de la pujada.


Fitxa Tècnica

Data: 24/01/2016

Kilòmetres: 5.1 (circular)

Desnivell ± 420 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Circular: sí. Inici a Fumanya (a la carretera d'accès al Santuari).

Dificultat: baixa.

Ressenya

Ben senyalitzada (no té pèrdua). Sortint de Fumanya cal seguir la carretera d'accès al Santuari, fins poc passat el restaurant Guiu, en què cal agafar un camí a l'esquerra. A partir d'aquí només cal seguir les marques grogues i els pals indicadors (desviant-nos cap a Sant Pere de Madrona, encara que també ho podem fer a la baixada). TRACK Wikiloc.

Nota: és pot allargar començant a Berga (uns 3 o 4 Km més) i/o continuant fins a Espinalbet (entre altres).


Fotos

Molí de Ballús i Sant Vicenç d'Obiols

Colònies tèxtils, una ermita visigòtica i prerromànica, bones vistes, un salt d'aigua i un passeig al costat de la riera fan d'aquesta una caminada complerta i bonica.

MÉS AIGUA

Canvi d’hora, em llevo més o menys com sempre havent dormint poc... i ho notaré tot el dia (també que ahir vaig estar tot el dia ajudant al meu germà i la cunyada).  Tot i que gairebé són les onze, començo a caminar, també, més abrigat del que em pensava (per sort he agafat el forro polar per si un cas... i si hagués tingut alguna cosa més, també m’hauria anat bé). Continuo aprofitant les pluges de fa uns dies, torna a tocar salt d’aigua.

El primer tram és al costat del Llobregat, seguint la Ruta de les Colònies. Prou bonic, llàstima que en aquest tram hi ha fàbriques, un polígon industrial i alguna carretera que li fan que perdi una mica d'encant. De seguida, però, arribo a la colònia de la Plana, que conserva les cases dels treballadors, el canal i part de la fàbrica.

A partir d’aquí m’enfilo mica en mica entre camps. De seguida arribo, també, a la següent parada del dia. Amb la sorpresa que la podré visitar per dins. Pago l’entrada i la noia que se n’encarrega em fa una molt bona explicació. L’ermita de Sant Vicenç d’Obiols té una curiosa història que la fa única: preromànica es va restaurar fa molts anys seguint uns criteris ben diferents als actuals. Se li va voler donar l’aspecte que havia tingut inicialment, en època visigòtica, desmuntant tots aquells elements posteriors, inclosos els preromànics (deixant-ne només algun testimoni). Deixant de banda els criteris de restauració, el resultat és prou bonic i és una de les poques ermites visigòtiques del nostre país. A fora està envoltada per un bon grapat de tombes excavades a la roca. Tot plegat val molt la pena.

M’enfilo una mica i continuo planejant, sovint amb bones vistes a la zona. Fins al Ballús, on el camí comença a baixar i es desvia cap a la riera. L’aigua se sent una mica abans. Al costat del molí de Ballús hi ha un racó molt bonic, l’aigua de la riera de Graugés cau des de deu metres d’alçada per sobre una gran bauma. Val molt la pena... i ho aprofito per dinar (avui no m’he oblidat res).

Reculo una mica i torno a baixar per tornar a buscar la riera. L’última part de la caminada, al seu costat, és un passeig molt agradable (amb algun petit salt d’aigua més). Llàstima que el dia estigui una mica ennuvolat.

Arribo a l’Ametlla de Casserres, punt i final de l’excursió. Antiga colònia tèxtil, força ben conservada, resten la casa de l’amo, les cases dels obrers, l’església i la fàbrica.


Fitxa Tècnica

Data: 29/03/2015

Kilòmetres: 7.6 (circular)

Desnivell ± 100 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Circular: si. Inici a l'Ametlla de Casserres (es pot aparcar a la Plaça Major).  

Dificultat: baixa.

Ressenya

No senyalitzada com a tal, però durant tot el camí anirem trobant diferents marques (en general abundants i fàcils de seguir). Sortint cal seguir les blanques i grogues del PR de la Ruta de les Colònies (direcció Berga, riu amunt), fins a Sant Vicenç. A partir de l'ermita cal seguir les blaques i vermelles del GR-1 (a l'esquerra i sense confondre-les amb les que s'enfilen una mica més a la dreta), fins a poc passat Ballús (un gran mas). Passat el mas ens desviarem a la dreta i començarem a seguir-ne unes de vermelles i grogues fins al Salt del Molí de Ballús. Un cop vist el salt cal recular fins a tornar a trobar les marques del GR (per seguir-les cap a la dreta), fins arribar a l'Ametlla de Casserres (on deixarem el GR i girarem a l'esquerra, seguint el primer PR, ja entrant al poble). TRACK Wikiloc.

Nota: si la volem allargar una mica podem començar a Gironella (i seguir el PR) i/o fer alguna altra combinació amb el GR-179.


Fotos

Sant Salvador i la Bòfia

Caminada molt complerta, entre camps, pinedes, alzinars i rouredes passarem per una ermita, ens enfilarem al cim de Sant Salvador (amb molt bones vistes), entrerem a una cova, petita però bufona... i si les pluges o el fred acompanyen, per un gorg i un parell de bonics salts d'aigua.

MILLOR DEL QUE EM PENSAVA

Aventatges de no tenir feina (autocreant-la, espero), com que el cap de setmana haig d'anar a muntar la carrossa de carnaval, puc anar a caminar entre setmana. Avui cap el Berguedà, tot i el fred.

Començo a caminar al camí del Clot d'Espunyola, tal i com diu la ressenya (tot i que m'hi hagués fixat bé, ho faria a Espunyola). A dos quarts d'onze. Fa sol i s'està molt bé.

Segueixo el camí ral d'Espunyola molt poc tros, fins arribar a la primera sorpresa del dia, un gorg petit però ben bonic, a la riera de Clarà. Començem bé. A partir d'aquí, deixo el camí ral i em començo a enfilar cap a Sant Salvador.

Pujada i més pujada, entre pinedes, alzinars i alguns roures. En algun tram, puja en força. Pel camí dues sorpreses més. Dues vegades passo pel costat del torrent dels Emprius. De normal, imagino, deu ser ben modest, però el fred d'aquest hivern (i a l'estar a la obaga), fa que l'aigua s'hagi glaçat formant un parell de cascades de gel ben boniques. Per acabar de veure-les bé hauré de grimpar una mica, però val la pena.

Arribo a l'altiplà de Torneula i el camí es suavitza una mica, puja i baixa però de forma més amable, fins arribar a Sant Salvador. Al caire d'un cingles les vistes són molt boniques... i en un dia clar, han de ser impressionants (cap al sud). Avui amb la calitxa, però, m'haig de conformar amb el Berguedà i el Solsonés, endevinant les muntanyes llunyanes més enllà. Només amb això, però, ja val la pena. Les contemplo amb calma, tot i que comença a bufar un vent fred.

Tot seguit baixo cap el segon "objectiu" del dia: la Bòfia (de Torneula). Un nom curiós que, imagino, com passa amb les bores, deu ser una altre manera d'anomenar les coves, almenys en aquesta zona (hi ha més bòfies a prop). Per desgràcia, però, no he sabut trobar més informació (tot i que m'hagués agradat). La visito. És de dimensions modestes, només fa vint-i-sis metres de llarg, però ben bonica. Al fons hi ha una petita bassa que li dona un aspecte ben particular. No hi ha moltes concrecions, però les que hi ha són ben maques. M'hi passo una bona estona fent fotos de totes bandes.

Surto hi ho aprofito per dinar, arrecerat del vent.

El camí, tot seguit, baixa en picat. Una mica abans d'Espunyola arribo a la plana i deixo enrere pinedes i alzinars (algun tros, amb molt bona pinta de bolets), per passejar, ara, entre camps de conreu.

Pel camí, seguint el camí ramader, les dues últimes parades, passo per davant del mas dels Qatre Vents, del segle XVII, ben quadrat i amb una torre de defensa. Una mica més enllà, Sant Climent de l'Espunyola, d'origen romànic tot i que amb grans modificacions posteriors (especialment del segle XVIII).


Fitxa Tècnica

Data: 13/02/2015

Kilòmetres: 10.3 (circular)

Desnivell ± 600 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Circular: si. Inici a Espunyola (o al trencant del Clot de l'Espunyola, entre l'Espunyola i Avià).  

Dificultat: mitjana

Ressenya

No senyalitzada com a tal, però pràcticament tot el camí trobarem diferents marques. Cal ressenya (jo amb aquesta vaig fer) o TRACK Wikiloc. Tot i això, ull! hi ha moltes cruïlles i camins de desembosc, hi ha marques freqüents però hem d'estar al cas de no perdre-les (si fa estona que no en veiem, millor recular fins l'última que s'hagi vist).

Nota: Aquesta només és una de les maneres de pujar a Sant Salvador, però n'hi ha moltes altres.


Fotos