CIRC DE PESSONS

Grau Roig (14/06/2009)

8 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 530 m

Durada: 3 h

ESTANYS DE TRISTAINA

Ordino-Arcalis (11/10/2009)

4 Km (circular)

Desnivell: ± 106 m

Durada: 1 h 45'

REC DEL SOLÀ

Andorra la Vella (13/06/2021)

4.4 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 50 m

Durada: 2 h

TOLL BULLIDOR

Canillo (13/06/2021)

1.7 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 60 m

Durada: 45'

PIC NEGRE D'ENVALIRA

pas de la Casa (14/06/2021)

7.4 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 610 m

Durada: 4 h

Pic Negre d'Envalira

Caminada preciosa fins a un 100 Cims cent per cent alta muntanya. Marmotes, prats florits, congestes... fins arribar a dos cims bessons. Si pel camí ja eren boniques, un cop als cims les vistes són espectaculars. Des d’aquí es domina pràcticament tot els Pirineus catalans i andorrans.

SOLS

Deixem el càmping sense presses, tard, per variar. Per compensar passem pel túnel d’Envalira.

La primera pujada és suau i arriba fins al bonic estany de les Abelletes. Just passat començarem a sentir els xiulets de les marmotes, i en veurem més d’una corrent amunt i avall (especialment, també, a la baixada, on fins i tot alguna es deixarà observar de ben a prop).

Ens enfilarem sempre per prats, en aquesta època bellament florits, amb gencianes, flors del vent, algun narcís o alguna orquídia, entre moltes altres. Per sort o per desgràcia, però, fa una mica de vent i no em puc entretenir a fotografiar-les.

El camí es va enfilant, amb molts pocs descansos. Només reposem una mica al coll dels Isards (o fals coll dels Isards, segons el mapa), on hi trobem, també, alguna congesta de neu. Durant tot el camí, però, gaudirem de grans vistes. A la part més baixa estan espatllades per les diferents instal·lacions del Pas de la Casa, però amb l’alçada mica en mica van millorant. Un cop al coll de Fontnegre (o dels Isards, segons el mapa), s’obren cap al sud.

La millor panoràmica, però, és dels cims del Pic Negre d’Envalira i el d’Envalira ( de costat i pràcticament a tocar un de l’altre), que fem en aquest ordre. Les vistes són espectaculars: el circ de Pessons, el Pas de la Casa, el Carlit, el Puigmal, el Puigpedrós, la Tossa Plana... i un munt més (molts, que no els hi sabem posar nom). Fa bon dia i la temperatura és agradable, dinem al cim gaudint del paisatge.

Baixem pel mateix camí, només fent una mica de drecera a la part final. Sols, no ens creuat amb ningú en tot el camí (excepte entre el Pas de la Casa i l’estany). Una tranquil·litat només espatllada tot sovint per la fresa, molesta, del karts del circuit de Granvalira (llàstima, potser l’única “pega” d’aquesta excursió).


Fitxa Tècnica

Data: 14/06/2021

Kilòmetres: 7.4

Desnivell ± 610 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si, inici al Pas de la Casa (aparcament al primer revolt tancat passat el Poble, en direcció a Canillo)


Ressenya

Senyalitzada amb marques grogues, almenys a partir de l’estany de les Abelletes (i algun pal indicador). La ressenya de sota és únicament orientativa i, més tractant-se d’alta muntanya, cal acompanyar-la de mapa i/o TRACK wililoc

De l’aparcament passem entre els dos edificis d’instal·lacions de l’estació d’esquí, prenen la pista a la l’esquerra en direcció a l’estany de les Abelletes. Seguim la pista i a la primera bifurcació marxem cap a la dreta i a la segona cap a la l’esquerra.

Un cop a l’estany girem a la dreta, en direcció al coll de l’Isard. Ens enfilem fins a trobar una pista, que seguim amunt. Poc més enllà deixem la pista i comencem a seguir un corriol a l’esquerra. Seguint sempre les marques i el camí, més ample i fresat, amunt, arribarem als dos cims (el d’Envalira i el Negre d’Envalira), situats un al costat de l’altre, a pocs metres (el Negre és el primer).

Pel camí, al fals coll de l’Isard descartarem el camí que marxa cap a l’esquerra, en direcció als cims de les Abelletes, i al coll dels Isards (o de Fontfreda) el que baixa cap a l’esquerra, en direcció a la vall de Campcardós.

La tornada és fa pel mateix camí (podem fer alguna drecera, evident, ja arribant a baix a les pistes. També és pot fer circular.


Fotos

Camí del Toll Bullidor

Passeig curt i agradable fins a un fotogènic salt d’aigua: el Toll Bullidor.

PASSEJADA

Per aprofitar el dia, després de la caminada al Rec del Solà i la visita a l’espectacular mirador del Roc del Quer (malgrat que el dia s’ha espatllat una mica), decidim fer una petita ruta. De tant curta, una passejada.

Sortint del Pont de Molleres, entre freixes, avellaners i pins, entre altres, arribem a unes escales que semblem més pròpies d’un centre comercial, tot i que fetes amb prou criteri perquè no desentonin gaire. Porten al mirador de la bonica cascada del Toll Bullidor.

Un cop fotografiat per totes bandes, tornem pel mateix camí, amb vistes a Meritxell.

D’aquí cap al càmping, a Canillo, on estarem molt bé i ens sortirà molt barat. Gràcies a una oferta, només pagarem quinze euros per una nit (és un senzill, sense extres, però petit i net, ideal pel que fem i volem nosaltres). Descansem una mica i tenim temps, encara, d’anar tot passejant fins a Sant Joan de Caselles (sort que volíem descansar...).


Fitxa Tècnica

Data: 13/06/2021

Kilòmetres: 1.7

Desnivell ± 60 m.

Durada: 45' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si, inici al Pont de Molleres (aparcament al costat de la carretera)


Ressenya

Un cop al Pont de Molleres hem de buscar al pal indicador al Toll Bullidor. Camí curt i sense cap desviació possible, només cal seguir-lo fins arribar-hi. La tornada és fa pel mateix camí. TRACK wililoc


Fotos

Rec del Solà

Caminada fàcil, planera i molt bonica. Al costat d’un rec, per un camí ample i ben condicionat a la vessant de la muntanya, gairebé en tot moment gaudirem de grans vistes a Andorra la Vella i les muntanyes que l’envolten.

PER FI!

Per fi! Després de tants anys ja tocava... he trigat massa a tornar a Andorra, malgrat que hi ha molt per fer. Fem també, el primer cap de setmana de furgoneta, que aquest any també s’ha fet esperar (entre confinaments i mal temps). En teníem ganes, de les dues coses.

Tot i que hem marxat relativament d’hora de casa, comencem a caminar tard, com sempre (o com gairebé sempre, i més a l’estiu, que el dia és llarg i no passa res). Demà farem un cim i avui ens ho agafarem amb més calma, que per això hem triat aquesta ruta.

L'itinerari del Rec del Solà és un camí molt ben condicionat, empedrat i il·luminat (pel que es pot fer a literalment a qualsevol hora), que transcorre va al costat d’un petit canal de rec. Aquest canal s'utilitzava per a regar els horts del vessant de la muntanya. Horts que anirem veient durant tot el camí i que, en aquesta època, presenten el seu millor aspecte.

Aquest camí és, també, un balcó privilegiat d'Andorra la Vella i les muntanyes que l’envolten. Vistes que és gaudeixen pràcticament durant tot el recorregut.

A mig camí, trobem el trencant a la font del Ferrús. Al veure-la senyalitzada i ben marcada pensem que deu ser prou bonica... però no. Fem dos-cents metres de desnivell per una font que no val gaire la pena, i a sobre les vistes tampoc són millors que les que anem veient pel rec.

Arribem al final del recorregut, on s’acaba el rec i deixa anar les seves aigües muntanya avall, per recular per on hem vingut. Dinem en un banc a mig camí, a l’ombra, no fa molta calor però és nota.


Fitxa Tècnica

Data: 13/06/2021

Kilòmetres: 4.4 (6.1 amb la font)

Desnivell ± 50 m (240 amb la font).

Durada: 45' (amb parades).

Dificultat: baixa.

Circular: si, inici al principi del carrer del Roc dels Pouets (Andorra la Vella)


Ressenya

Senyalitzada. Ruta sense cap complicació, només cal seguir el rec per un camí ben condicionat per passejar-hi (fins al seu final, evident). La tornada és fa pel mateix camí. TRACK wililoc

Durant tot el recorregut hi ha diferents camins que baixen al centre d’Andorra la Vella, pel que es pot començar i acabar pràcticament on es vulgui.

Si volem anar a la font (no val massa la pena), un cop trobem el pal indicador ens desviem a la dreta. Tot el camí està marcat amb marques grogues. Només hem de parar atenció al principi, quan el camí es bifurca a agafar el de l’esquerra.


Fotos

Estanys de Tristaina

Una altra de les "clàssiques" d'Andorra. Curta i fàcil, però molt bonica. Tres llacs en un circ glacial espectacular, sempre caminant per prats alpins.

PAUSA BOLETAIRE

Marxem d'hora, a quarts de vuit... bé, per anar a Andorra, potser no tant. L'idea és anar a caminar una mica i aprofitar per comprar alguna cosa... o al revés.

A mig camí, però, l'Isa no s'acaba de trobar bé del tot i decidim canviar de plans. Primer anirem a comprar, passant primer per una farmàcia, i després, si millora, a caminar. Passem per la farmàcia i pel supermercat. Sortim carregats de tabac, vi, algun licor i uns prismàtics, que no eren cap prioritat... però, això si, per dinar comprem una barra de pa, tomàquets i embotits, que hi ha crisi.

A la tarda anem a caminar, sembla que l'Isa està millor... només aparentment. Me n'adono de seguida, la deixo enrere!!! (normalment és al revés, ella "tira" molt més que jo!). Pugem en poc més de mitja hora al primer llac, poc a poc i anar fent parades. Molt bonic.

Aquí ens separem, ella torna al cotxe i jo faré la volta curta (al costat dels llacs). Hi ha diferents combinacions per fer la zona. Vaig ràpid, perquè no m'hagi d'esperar gaire i perquè és una mica tard (tot i que perquè se'm faci fosc hauria d'encantar-me molt). En un quart arribo a l'estany del Mig, també molt bonic, i, en poc més d'un quart més, a l'estany de Més Amunt, encara més bonic.

Torno per l'altre banda dels llacs, tot fent alguna foto més, he anat més ràpid del que em pensava.

I cap a casa.

L'Isa a covar un grip que déu n'hi do! I jo a buscar bolets, ara que n'hi ha (tot i que no diré a on), d'aquí la pausa a les caminades.


Fitxa Tècnica

Data: 11/10/2009

Kilòmetres: 4 (aprox) .

Desnivell: ± 106 m (aprox).

Durada: 1 h 45'.

Dificultat: fàcil

Circular: si, hi ha altres variants (amb diferents durades i grau de dificultat). Inici a  l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís.

Participants: l'Isa i jo.

Ressenya

Ben senyalitzada amb marques grogues i pals indicadors. Fàcil i sense dificultats d'orientació. Tot i això, com en qualsevol caminada, sempre és aconsellable portar mapa i/o TRACK Wikiloc.

Fotos

Circ de Pessons

Cap de setmana a Andorra per fer una de les clàssiques del país. Un llac darrera un altre en el circ glacial granític més gran d'aquest petit estat. En plena primavera, amb els boscos de pi negre amb els nerets florits i els prats alpins plens de flors. La fauna també hi és destacable, i amb una mica de sort es pot veure algun isard o alguna marmota.

CAP A ANDORRA

Com que només som quatre, decidim marxar el dissabte a mig matí cap a Andorra i passar-hi el cap de setmana... i així diumenge no ens haurem de llevar tan d'hora al matí (tot i que no ho he entès mai, es veu que per anar caminar és gairebé imprescindible).

Ens instal·lem en un càmping de Canillo, el primer que trobem. Més tard en veurem altres que, com a mínim aparentment, semblem millors, però bé, que hi farem!

Per aprofitar una mica la tarda, mentre els altres tres se'n van de compres a Andorra la Vella, jo en quedo a Canillo a caminar una mica (poc, que demà hi hem de tornar), fins a Sant Joan de Casselles (una bonica ermita romànica a les afores del poble) i fins al poble. Recordant vells temps, quan hi vaig anar de colònies quan la E.S.O es deia E.G.B. i jo feia vuitè... no vull ni recordar quans anys deu fer, puuuuuuuufffffff! Tinc temps de fer, també, una estona de migdiada i de llegir una estona.

Ja tots quatre una altra vegada, anem a sopar al poble. Ens fiquem al primer restaurant que trobem, amb l'únic criteri que ens agraden les llumetes de fora. El restaurant la Roda. Aquest cop, però, encertem. L'assortit de patés i els xampinyons farcits de formatge (no recordo quin), molt bons. I la costella de porc i els entrecots de segon, impressionants. Quantitat i qualitat, no fem ni postres de tips que estem. Per acompanyar-ho, aigua de Viladrau (que ja té collons a Andorra) i la típica sangria del Pirineu. Tot seguit, com que som dissabte un got al pub del càmping. Fem uns  billars, dos amb dos nois de la zona. Abans d'acabar ens han donat la mà no sé quantes vegades... fa una mica de ràbia perdre les dues partides amb dos "tius" que a les venes hi deuen portar de tot menys sang. Tot i això, anem a dormir d'hora.

L'endemà quan ens llevem cauen quatre gotes i decidim dormir una horeta més... que no ens costa gaire. Al cap d'una hora, sense que hagi tornat a ploure, ens llevem i mentre fem els entrepans, torna a ploure una mica. Tot i això, com que no sembla que hagi de ploure molt i fins i tot es veu alguna clariana, lluny, però clariana, marxem igualment, tement que no serà el nostre dia.

Ens costa trobar un bar obert de camí, però al final ho aconseguirem. Andorra, en aquesta època, sembla la Costa Brava a l'hivern (lògic, també). Fem un cafè amb llet i una cola.

Comencem a caminar tard, però comencem. Des de Grau Roig.

Un Kilòmetre fins al refugi sempre de pujada. La part més forta de la caminada. A l'estiu, segons hem llegit per internet, hi pugen minibusos... però no estem de sort. Un cop a dalt veiem que hi ha algun cotxe petit... ens ho podíem haver estalviat! Bé, el camí és bonic, però el que realment val la pena es troba a partir del refugi.

El cel està com estarà tota la caminada, núvols i clarianes.

Des del refugi i, ara ja sí, ben segurs que seguim el camí correcte (empalmem amb el GR-7, que ens guiarà tota l'estona) comencem a enfilar els estanys del circ de Pessons (el circ glacial granític més gran d'Andorra). Són una successió d'estanys i alguns estanyols comunicats entre si. Tots tenen el seu encant i la caminada és realment bonica... i encara més en aquesta època, en què encara hi ha força congestes de neu i als prats moltes plantes florides.

Em trec dues coses que tenia moltes ganes de fer (no em feu dir perquè):

- Veure estanys de muntanya, ara feia molt temps que no ho feia... i me n'he assegurat ben bé.

- Passejar-me per prats alpins florits i veure algues flors típiques, com les gencianes o els narcisos.

Per acabar d'arrodonir l'excursió, veiem molt bé una marmota. També en trec les ganes de veure fauna de muntanya, com, també i entre altres, la merla d'aigua (sempre m'ha fascinat veure com un ocell, no gaire més gros que un pardal, es capbussa en els torrents de muntanya).

Ens dutxem i sortim del càmping a dos quarts de cinc... sense que ningú ens digui res. Com que no tenim pressa passem pel port d'Envalira i la collada de Tosses.

Recordem, també, vells temps. A l'alçada de Montesquiu i Sant Quirze la C-17 està en obres i els trànsit es desvia cap a l'interior d'aquestes poblacions. Una hora de cua per culpa del semàfor de Sant Quirze. Sense cap mosso enlloc... potser esperant que la cua arribi a Ripoll o Ribes de Freser...  com fa una pila d'anys.


Fitxa Tècnica

Data: 14/06/2009

Kilòmetres: 8 (aprox).

Desnivell: ± 530 m (aprox).

Durada: 3 h (amb parades).

Circular: no, inici a Grau Roig.

Dificultat: mitjana (baixa des del refugi)

Participants: l'Isa, en Jordi, en Jako i jo.

Ressenya

Senyalitzada a partir del refugi (on també podem començar la ruta), amb marques blanques i vermelles del GR-7, només cal seguir-les. Com en tota ruta, i més a alta muntanya, sempre és aconsellable portar mapa i/o TRACK Wikiloc.

De l'estació al refugi podem pujar per la pista o per un sender que fa drecera, sense massa dificultat. Anada i tornada pel mateix camí.

Fotos