Circ de Pessons

Grau Roig (14/06/2009)

8 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 530 m

Durada: 3 h

Estanys de Tristaina

Ordino-Arcalis (11/10/2009)

4 Km (circular)

Desnivell: ± 106 m

Durada: 1 h 45'

Estanys de Tristaina

Una altra de les "clàssiques" d'Andorra. Curta i fàcil, però molt bonica. Tres llacs en un circ glacial espectacular, sempre caminant per prats alpins.

PAUSA BOLETAIRE

Marxem d'hora, a quarts de vuit... bé, per anar a Andorra, potser no tant. L'idea és anar a caminar una mica i aprofitar per comprar alguna cosa... o al revés.

A mig camí, però, l'Isa no s'acaba de trobar bé del tot i decidim canviar de plans. Primer anirem a comprar, passant primer per una farmàcia, i després, si millora, a caminar. Passem per la farmàcia i pel supermercat. Sortim carregats de tabac, vi, algun licor i uns prismàtics, que no eren cap prioritat... però, això si, per dinar comprem una barra de pa, tomàquets i embotits, que hi ha crisi.

A la tarda anem a caminar, sembla que l'Isa està millor... només aparentment. Me n'adono de seguida, la deixo enrere!!! (normalment és al revés, ella "tira" molt més que jo!). Pugem en poc més de mitja hora al primer llac, poc a poc i anar fent parades. Molt bonic.

Aquí ens separem, ella torna al cotxe i jo faré la volta curta (al costat dels llacs). Hi ha diferents combinacions per fer la zona. Vaig ràpid, perquè no m'hagi d'esperar gaire i perquè és una mica tard (tot i que perquè se'm faci fosc hauria d'encantar-me molt). En un quart arribo a l'estany del Mig, també molt bonic, i, en poc més d'un quart més, a l'estany de Més Amunt, encara més bonic.

Torno per l'altre banda dels llacs, tot fent alguna foto més, he anat més ràpid del que em pensava.

I cap a casa.

L'Isa a covar un grip que déu n'hi do! I jo a buscar bolets, ara que n'hi ha (tot i que no diré a on), d'aquí la pausa a les caminades.


Fitxa Tècnica

Data: 11/10/2009

Kilòmetres: 4 (aprox) .

Desnivell: ± 106 m (aprox).

Durada: 1 h 45'.

Dificultat: fàcil

Circular: si, hi ha altres variants (amb diferents durades i grau de dificultat). Inici a  l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís.

Participants: l'Isa i jo.

Ressenya

Ben senyalitzada amb marques grogues (i pals indicadors). Fàcil i sense dificultats d'orientació. TRACK Wikiloc

Fotos

Circ de Pessons

Cap de setmana a Andorra per fer una de les clàssiques del país. Un llac darrera un altre en el circ glacial granític més gran d'aquest petit estat. En plena primavera, amb els boscos de pi negre amb els nerets florits i els prats alpins plens de flors. La fauna també hi és destacable, i amb una mica de sort es pot veure algun isard o alguna marmota.

CAP A ANDORRA

Com que només som quatre, decidim marxar el dissabte a mig matí cap a Andorra i passar-hi el cap de setmana... i així diumenge no ens haurem de llevar tan d'hora al matí (tot i que no ho he entès mai, es veu que per anar caminar és gairebé imprescindible).

Ens instal·lem en un càmping de Canillo, el primer que trobem. Més tard en veurem altres que, com a mínim aparentment, semblem millors, però bé, que hi farem!

Per aprofitar una mica la tarda, mentre els altres tres se'n van de compres a Andorra la Vella, jo en quedo a Canillo a caminar una mica (poc, que demà hi hem de tornar), fins a Sant Joan de Casselles (una bonica ermita romànica a les afores del poble) i fins al poble. Recordant vells temps, quan hi vaig anar de colònies quan la E.S.O es deia E.G.B. i jo feia vuitè... no vull ni recordar quans anys deu fer, puuuuuuuufffffff! Tinc temps de fer, també, una estona de migdiada i de llegir una estona.

Ja tots quatre una altra vegada, anem a sopar al poble. Ens fiquem al primer restaurant que trobem, amb l'únic criteri que ens agraden les llumetes de fora. El restaurant la Roda. Aquest cop, però, encertem. L'assortit de patés i els xampinyons farcits de formatge (no recordo quin), molt bons. I la costella de porc i els entrecots de segon, impressionants. Quantitat i qualitat, no fem ni postres de tips que estem. Per acompanyar-ho, aigua de Viladrau (que ja té collons a Andorra) i la típica sangria del Pirineu. Tot seguit, com que som dissabte un got al pub del càmping. Fem uns  billars, dos amb dos nois de la zona. Abans d'acabar ens han donat la mà no sé quantes vegades... fa una mica de ràbia perdre les dues partides amb dos "tius" que a les venes hi deuen portar de tot menys sang. Tot i això, anem a dormir d'hora.

L'endemà quan ens llevem cauen quatre gotes i decidim dormir una horeta més... que no ens costa gaire. Al cap d'una hora, sense que hagi tornat a ploure, ens llevem i mentre fem els entrepans, torna a ploure una mica. Tot i això, com que no sembla que hagi de ploure molt i fins i tot es veu alguna clariana, lluny, però clariana, marxem igualment, tement que no serà el nostre dia.

Ens costa trobar un bar obert de camí, però al final ho aconseguirem. Andorra, en aquesta època, sembla la Costa Brava a l'hivern (lògic, també). Fem un cafè amb llet i una cola.

Comencem a caminar tard, però comencem. Des de Grau Roig.

Un Kilòmetre fins al refugi sempre de pujada. La part més forta de la caminada. A l'estiu, segons hem llegit per internet, hi pugen minibusos... però no estem de sort. Un cop a dalt veiem que hi ha algun cotxe petit... ens ho podíem haver estalviat! Bé, el camí és bonic, però el que realment val la pena es troba a partir del refugi.

El cel està com estarà tota la caminada, núvols i clarianes.

Des del refugi i, ara ja sí, ben segurs que seguim el camí correcte (empalmem amb el GR-7, que ens guiarà tota l'estona) comencem a enfilar els estanys del circ de Pessons (el circ glacial granític més gran d'Andorra). Són una successió d'estanys i alguns estanyols comunicats entre si. Tots tenen el seu encant i la caminada és realment bonica... i encara més en aquesta època, en què encara hi ha força congestes de neu i als prats moltes plantes florides.

Em trec dues coses que tenia moltes ganes de fer (no em feu dir perquè):

- Veure estanys de muntanya, ara feia molt temps que no ho feia... i me n'he assegurat ben bé.

- Passejar-me per prats alpins florits i veure algues flors típiques, com les gencianes o els narcisos.

Per acabar d'arrodonir l'excursió, veiem molt bé una marmota. També en trec les ganes de veure fauna de muntanya, com, també i entre altres, la merla d'aigua (sempre m'ha fascinat veure com un ocell, no gaire més gros que un pardal, es capbussa en els torrents de muntanya).

Ens dutxem i sortim del càmping a dos quarts de cinc... sense que ningú ens digui res. Com que no tenim pressa passem pel port d'Envalira i la collada de Tosses.

Recordem, també, vells temps. A l'alçada de Montesquiu i Sant Quirze la C-17 està en obres i els trànsit es desvia cap a l'interior d'aquestes poblacions. Una hora de cua per culpa del semàfor de Sant Quirze. Sense cap mosso enlloc... potser esperant que la cua arribi a Ripoll o Ribes de Freser...  com fa una pila d'anys.


Fitxa Tècnica

Data: 14/06/2009

Kilòmetres: 8 (aprox).

Desnivell: ± 530 m (aprox).

Durada: 3 h (amb parades).

Circular: no

Dificultat: mitjana (baixa des del refugi)

Participants: l'Isa, en Jordi, en Jako i jo.

Ressenya

Senyalitzada a partir del refugi, amb marques blanques i vermelles del GR-7 (de l'estació al refugi podem pujar per la pista o per un sender que fa drecera, sense massa dificultat).

Inici a Grau Roig. TRACK Wikiloc

Fotos