SANT LLORENÇ DE MONTGAI

Sant Llorenç (25/04/2011)

8.5 Km (circular)

Desnivell: ± 90 m

Durada: 3 h 30'

CONGOST DE MONT-REBEI

Pont de Montanyana (04/08/2013)

7/8 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 150 m

Durada: -

MIRAPALLARS I COVA DE GEL

Gavet de la Conca (03/08/2014)

15.9 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 850 m

Durada: 5 h

COVA DEL TABAC

Camarasa (02/04/2015)

5.5 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 350 m

Durada: 2h 30'

CONGOST DE MU

Alòs de Blaguer (02/04/2015)

13.8 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 300 m

Durada: 4 h

CASTELL DE MUR

Guàrdia de Noguera (05/07/2015)

10.4 Km (circular) / Desnivell /

Desnivell: ± 400 m

Durada: 4 h

MEIÀ I EL COGULLÓ

Vilanova de Meià (12/07/2015)

15.1 Km (circular)

Desnivell: ± 700 m

Durada: 6 h

SANT MAMET

Santa Maria de Meià (03/04/2016)

12.3 Km (travessa)

Desnivell: +550/-820 m

Durada: 4 h 30'

BARRANC DEL BOSC

Cellers (07/05/2017)

8.2 Km (circular)

Desnivell: ± 400 m

Durada: 4 h

ROCA ROJA

Benavent de la Conca (13/10/2017)

5.4 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 250 m

Durada: 2 h 30'

SANT ALÍS

Àger (06/05/2018)

9.0 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 290 m

Durada: 4 h

Sant Alís

A cavall de la Noguera i el Pallars Jussà, Sant Alís (o Penya de Sant Alís) és el pic més alt del Montsec d'Ares. 100 cims de la FEEC, les seves vistes en un dia clar són espectaculars: del Montseny, Montserrat, els Ports, la Serra de Prades, la Serra de Montsant, el Moncayo, la Serra de Guara, fins pràcticament tots els Pirineus, dels navarresos als gironins.

ESTELS

Arribem a mitja tarda al càmping de la Vall d’Àger (molt recomanable), on tenim 3 bungalous reservats (és caminada de grup i som 12). Un cop instal·lats anem a fer una volta pel poble, que és prou bonic. Sopem al càmping, mentre plou, i tornem a agafar els cotxes, patint una mica pel temps. El motiu per venir un dia abans és la visita al Parc Astronòmic del Montsec (al Centre d’Observació de l’Univers). La visita consta de quatre parts: un vídeo 3D, l’Ull del Montsec, observació del cel amb punters làser (amb bòlid inclòs en el nostre cas), i observació amb telescopi. Ens agrada molt, més que recomanable.

L’endemà toca caminada, com que ahir ens vam anar a dormir tard, hem quedat a dos quarts d’onze amb els tres que s’afegiran avui. Al final seran tres quarts d’onze i començarem a caminar a les onze tocades. Ho fem al coll d’Ares, punt d’enlairament de parapents, i alguna ala delta, que anirem veient pràcticament tot el dia.

La idea era començar al Parc Astronòmic (a l’Observatori, que no s’ha de confondre amb el centre que vam visitar ahir), però com que és preveuen núvols per a la tarda decidim pujar directament a Sant Alís i, si un cas, després ja allargarem la ruta. Al final estarem de sort i el dia no es taparà fins gairebé acabant.

Només començar a caminar comencen les bones vistes: la plana lleidatana, encalitjada, en una banda, els Pirineus, mig ennuvolats, a l’altre. En un dia de cel serè han de ser realment espectaculars.

La primera parada és ben aviat, a la cova del Pous de Gel (o de les Dues Boques, o la Foradada). Curiosa, ens hi entretenim una estona.

Caminem al costat dels cingles, gaudint de les vistes i de les boixedes de camí, tenyides d’un groc ofensiu, que donen, almenys per mi, un toc màgic al paisatge.

En no massa estona arribem al cim, Sant Alís, el més alt del Montsec d’Ares. Gaudim de les vistes i fem la foto de grup. A partir d’aquí només queda recular. Ho fem per la pista que va paral·lela a la cinglera, menys entretinguda... però que ens permet badar més amb les rapinyaires, veiem: àguiles marcenques, una àguila daurada, un munt de voltors i un aufrany (només ens falta el trencalòs per fer el “complet”).

Com que fa bo i és relativament d’hora una altra vegada al coll d’Ares decidim continuar fins al Parc Astronòmic, per allargar una mica la caminada. Dinem sota l’observatori, mentre els núvols mica en mica van guanyant terreny.

Un cop refetes les forces tornem al cotxe i anem a fer el got a Àger. Gran comiat d’una gran caminada i un cap de setmana rodó.


Fitxa Tècnica

Data: 06/05/2018

Kilòmetres: 9.0

Desnivell: ± 290 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Circular: No. Inici al coll d'Ares, punt d'enlairament dels parpents de la zona )s'hi arriba per una pista ample, asfaltada i en bon estat, ben senyalitzada, que surt d'Ager (de la carretera C-12).

Ressenya

No senyalitzada però no té cap dificultat d'orientació.

Del coll d'Ares marxem seguint pels camins més propers a la cinglera (de cara a Àger, cap a la dreta, o en la direcció oposada on es veu la cúpula del Centre Astrònomic). Al primer coll que passem a la nostra dreta, a uns 10 metres baixant, ens quedarà la cova dels Pous de Gel (visible des del camí). Seguint sempre al costat de la cinglera arribarem a Sant Alís (vertex geòdesic). Un cop al cim podem recular per on hem vingut o seguint la pista que pràcticament durant tota la pujada ens haurà quedat a la nostra esquerra.

Per allargar una mica la caminada, si no en tenim prou, val la pena anar fins a l'Observatori Astrònomic del Montsec (que no s'ha de confondre amb el Centre d'Observació de l'Univers, visita recomanable especialment de nit, situat més avall). Per fer-ho només cal seguir la pista que hi porta i és evident (es pot fer una mica de drecera passant pel GR). Si encara volem allargar una mica més la caminada podem arribar fins al cim de la Corona (molt proper i evident, no surt al track). TRACK Wikiloc.

A la tornada val la pena fer una volta pel bonic casc antic d'Àger.


Fotos

Roca Roja

100Cims a cavall de la Noguera i el Pallars (una mica més enllà del Montsec estrictament parlant). Modest, però amb unes vistes impressionants.

CABRES

Sortim relativament d’hora de Benavent de la Conca, sense el desgast d’haver fet les dues hores de carretera que hauríem fet normalment (gràcies a dormir a la furgoneta). Passem per l’església de Santa Margarida i el portal d’entrada al poble, restes de l’antiga muralla que l’envoltava antigament.

Ens enfilem fins gairebé als peus del cingle i el resseguim cap a la dreta. Poc més endavant el camí es desdibuixa una mica. Tot i això per camins poc definits i fresats, a estones grimpant, acabem arribant al cap de munt de la cinglera. No ho volíem fer per aquí, però després sabrem que ho haurem fet pel Grau de les Cabres (nota: al track surt la ruta “correcte”).

Un cop a dalt girem a l’esquerra i seguim la pista fins al cim (també s’hi pot arribar seguint els cingles, però el camí no està gaire o gens fresat). Les antenes són un bon punt d’orientació. Pel camí, a més del senglar que hem vist abans, gaudim del vol de voltors i milans.

Des del cim les vistes són increïbles: al Montsec, el Pallars, Boumort, el Cadí, el Pedró dels 4 Batlles, la Plana d’Urgell  i, més enllà avui una mica encalitjats, els Pirineus Pallaresos i Aragonesos (Aigüestortes, l’Aneto, Ordesa...). Mengem una fruita per refer forces. Hem tardat més del que comptàvem, és hora de dinar, no portem res més i tenim gana.

Girem per on hem vingut, ara, però, passem el Grau de les Cabres i arribem al coll on abans hem vist un pal indicador (poc més enllà). Aquí girem a la dreta i baixem pel Grau Curt... per on volíem pujar. És un camí bo, de bon seguir i a estones amb marques grogues ben visibles, amb alguna petita excepció per culpa de treballs de desembosc. És per culpa d’aquests treballs que ens hem equivocat i és ara, baixant, que veiem on ho hem fet: a l’alçada d’un rec hauríem d’haver baixat una mica en lloc de continuar recte.

Dinem tard, ja a Benavent. Tot seguit, carretera per fer una altra caminada tot tornant a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 13/10/2017

Kilòmetres: 5.4

Desnivell: ± 250 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades).

Circular: No. Inici a Benavent de la Conca (aparcament al costat de la carretera, sota l'església).

Dificultat: baixa (amb camins perdedors).

Ressenya

Senyalitzada amb pals indicadors i marques grogues, tot i que per culpa de tasques de desembosc hi ha alguns punts perdedors. Cal seguir aquests pals i les marques grogues (en algun punt manquen o són millorables). Cal fer atenció, especialment travessant un rec, on hem de baixar una mica (per mica en mica anar acostant-nos a la carretera). Seguint recte, podriem acabar pujant pel grau de les Cabres (amb grimpades i camins molt poc o gens fresats). Molt recomanable mapa i/o TRACK Wikiloc. Un cop dalt la carena només cal seguir pel costat de la cinglera (camí poc o gens fresat) o per la pista forestal (les antenes del cim, a l'esquerra, són gairebé sempre visibles i aquest tram no presenta cap dificultat.

Nota 1: la versió més fàcil és fer la caminada des del Coll de Comiols, a partir d'on només s'ha d'anar seguint la carena o la pista.

Nota 2: una versió que sembla molt recomananle (també per allargar-la una mica i fer-la circular) és fer la ruta descrita, pujant pel Grau Curt, i llavors, passat el cim, tornar al poble pel grau de les Moles (o un d'anterior). Tot això també es pot fer començant des del coll de Comiols (en aquest cas sense pujar pel grau Curt)

Fotos

Barranc del Bosc

Bonica caminada pel Barranc del Bosc, a la part de darrera dels cingles del Montsec. Pel camí passarem per la imponent Roca Regina, gaudirem de magnífiques vistes i ens passejarem pel costat del pantà de Terradets.

DARRERA

Caminada de grup. Tornem a ser bastants, setze (amb algunes cares noves). Sortim de Manresa més o menys puntuals i arribem a l'hora prevista tot passant per Ponts i el Port de Comiols. Segons “Maps” són 5 minuts més que per Balaguer (per on tornarem) però la carretera és molt bonica i val la pena (i així variem anada i tornada, que són dues hores llargues de cotxe, com a mínim, segons la procedència de cadascú).

Sortim de l’aparcament del túnel, boca sud, de la presa de Terradets. Travessem la carretera i ens comencem a enfilar pel Barranc del Bosc, la part de darrera de les cingleres del Montsec. De seguida deixem a la nostra dreta la imponent Roca Regina, un penya-segat vertical paradís d’escaladors. De fet, en veiem alguns, tan petits al costat de la roca que ens fan més evident la seva grandesa (és una paret de més 300 metres d’alçada).

Ens enfilem i baixem una mica fins a travessar el Barranc del Bosc, que hem tingut tota l’estona al nostre costat, però més avall. No sempre estem de sort i avui no baixa aigua. Llàstima, amb aigua ha de ser molt bonic (que hi farem, no sempre tot surt rodó).

Ens tornem a enfilar per l’altra banda del Barranc, deixant enrere les curioses i boniques formes dels penya-segats que envolten el barranc. Pugem amb ganes i fa una calor gairebé d’estiu (alguns pateixen una mica). Un cop a dalt les vistes, que ja s’han deixat entreveure, milloren força. Són les formes inclinades del Montsec, que deixen endevinar els cingles de l’altra banda (la imatge més coneguda d’aquesta serralada).

Llavors baixem relativament ràpid, canviant roures i alzines d’alçades més aviat modestes, per pinedes una mica més ufanoses. Un cop a baix aprofitem per dinar tranquil·lament a la riba del pantà... fins i tot estirant-nos una mica.

Refetes les forces ja només ens quedà la part fàcil. Passem pel costat de l’Alberg-Estació de Cellers i voregem l’embassament de Terradets, amb una aigua blau gel, amb els Pirineus de fons. Poc més endavant el creuem pel Pont de Monares i llavors passem pel túnel de Monares, excavat a la roca i antiga carretera de Terradets, on hi destaquen les curioses destrals que hi ha en una de les seves arcades. Tot seguit passem per la presa i arribem al cotxe.

L’excursió, tot i que ha valgut molt la pena, ha set més aviat curta. Com que més o menys ja ho teníem previst anem a fer el got, ja tota una tradició al final de cada caminada, a la Baronia de Sant Oïsme, per fer tot seguit una visita a aquest petit i bonic poble. Visitem lo Castell, les restes d’una fortificació del segle XI, on destaca la torre restaurada, des d’on hi ha uns vistes esplèndides de la zona (i més avui, que la visibilitat és molt bona). Al seu costat s’hi conserva, també, una ermita romànica (del mateix segle, amb un campanar afegit del segle XII). Gran punt final d’excursió.


Fitxa Tècnica

Data: 07/05/2017

Kilòmetres: 8.12

Desnivell: ± 400 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Circular: Si. Inici a l'aparcament de la boca sud de la Presa de Terradets. Tot i que també és pot començar a l'alberg-estació de Cellers.    

Dificultat: baixa.

Participants: En Xevi, la Mabi, en Jordi, la Carme, l'Àngels, en Pep, la Maite,, en Ramón, la Neus, en joan, en Quim, la Sílvia, en Carles, la Gemma, la Clara i jo.

Ressenya

Senyalitzada amb pals indicadors i marques grogues, vermelles i blaves. No té massa complicació, però millor portar una ressenya (aquesta està bé, només és una mica més llarga) i/o mapa i/o TRACK Wikiloc.


Fotos

Sant Mamet

Pujada a Sant Mamet, un cim modest però amb unes vistes impressionants (a les parets del Montsec, els Pirineus i la Plana de Lleida). Baixant es passa, també, pel curiós jaciment d'icnites (petjades fòssils, en aquest cas de dinosaures) de la Vall d'Ariet.

DINOSAURES

Avui anem més lluny i som una mica menys, tretze. Sortida de Vic de la majoria i parada a Manresa per recollir a la resta, a l’hora prevista (no sempre passa). Ens repartim en tres cotxes sense fer cas a la Clara... que tenia tota la raó. Com que és una travessa hem de deixar un cotxe a Santa Maria per tornar a buscar els que deixarem a Coll d’Orenga... si haguéssim agafat quatre cotxes en podríem haver deixat un a baix, repartir-nos en els altres tres i jo m’hagués estalviat pujar a coll d’Orenga a deixar els que portava i tornar a baixar a Santa Maria a buscar els del tercer cotxe. Per sort la pista de Santa Maria al coll està prou bé i no perdem gaire temps.

Comencem a caminar a dos quarts de dotze, només mitja hora més tard del que comptàvem. Enfilant-nos de seguida per una boixeda amb els primers símptomes de la primavera a la muntanya mitjana: l’almesquí serà ben present durant tot el recorregut, i l’herba fetgera també, tot i que més localitzada en punts concrets, aquí i allà.

Després d’un començament una mica suau el camí s’enfila amb ganes, salvant els 500 metres de desnivell fins al cim amb poc menys de tres kilòmetres. Anem fent, cadascú al seu ritme, parant a fer fotos (gran excusa per descansar sense que es noti gaire) a les boniques vistes que hi ha.

Arribem al cim a dos quarts de dues. L’esforç val la pena, si pujant les vistes ja eren molt boniques, un cop a dalt són espectaculars. Per un banda les parets del Montsec (dels Montsecs, per ser exactes), on s’endevina el congost de Terradets i es deixa veure, una mica, el pantà de Camarassa. Més enllà, a la dreta, els Pirineus ceretans i andorrans, el Cadí i les muntanyes solsonines i berguedanes. A l’esquerra, els Pirineus dels Pallars, l’Aran i l’Aragó. A l’altra banda, la plana de Lleida... i això que la visibilitat, sense ser dolenta, avui tampoc és excel·lent.

Fa una mica de vent (ens passarem el dia abrigant-nos i desabrigant-nos segons passem per llocs més arrecerats o menys). La capella del cim no val molt la pena i, tot i que ja han parat les molestes “burres” d'uns radioaficionats, decidim dinar una mica més endavant, a recer del vent. Baixem entre prats, encara gaudint de grans vistes i ens parem a dinar en un prat. Per continuar tot seguit, baixant, per una pista molt més pedregosa del que m’imaginava.

Un cop a la Vall d’Ariet ens quedà l’última parada del dia. En tinc moltes ganes. És al jaciment d’icnites (petjades fòssils) de la Vall d’Ariet. No hi cap mena d’indicació, però amb l’ajuda d’un mapa no és difícil trobar-lo (pràcticament al costat d’uns masos en ruïnes, una mica més avall). És un jaciment de petjades de dinosaures, en aquest cas de sauròpodes “petits” (això vol dir, si he interpretat bé la informació que he trobat, d’uns 4 a 6 metres... similars als que he afegit a la fotos). Són petjades, també, dels últims dinosaures que van viure a la terra. No tothom els contempla amb el mateix entusiasme que jo, però ha valgut la pena desviar-se uns metres.

D’aquí, com que anem una mica justos, com sempre, ens saltem el castell d’Ariet i ja només queda la baixada fins a Santa Maria, els uns per una drecera, els altres per la pista principal (també fent alguna drecera). I un cop al poble, com ja va ser tradició, fem el got (o el toc, o la copa... segons la procedència de cadascú) al Bar de Poble (es diu així...no s’hi van matar gaire amb el nom). La caminada ha estat molt bé i la companyia també (a més, hem tornat a la normalitat, que ja tocava: bon temps en general i només ens hem equivocat uns cent metres).

I mentre els altres s’acaben el beure tranquil·lament, els tres conductors anem a buscar els cotxes. Jo sense claus (tot i que no ho dic a ningú més dels que pugem)... i que afortunadament no he perdut, sinó que m’he deixat allà on pensava que serien: al pany de la porta, posades (cosa que no m’havia passat mai).


Fitxa Tècnica

Data: 03/04/2016

Kilòmetres: 12.3

Desnivell: +550/-820 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades).

Circular: No. Inici al Coll d'Orenga (de fet a una pista forestal a l'esquerra 900 metres passat el coll, indicat).    

Dificultat: baixa.

Participants: la Gemma, la Clara, en Jordi, en Ramon, l'Àngels, la Mari, a Neus, en Dani, la Mercè, la Muntsa, en Quim, en Joan i jo.

Ressenya

Sortint de la pista només cal seguir-la (travessant algun camp pel mig). Quan s'acaba la pista llavors seguim els corriols i pistes amb marques vermelles (ataronjades) fins a Santa Maria. Tots els camins surten al mapa de l'ICC. TRACK Wikiloc.

Nota: es pot fer circular fàcilement per la pista que va de Santa Maria a Figuerola (i, també per la vall d'Ariet).


Fotos

Ermita de Meià i el Cogulló

Caminada molt bonica al voltant de Vilanova de Meià. Pel camí, sempre amb bones vistes als cingles del Montsec, es passa per una bella ermita romànica, diverses fonts i un dolmen. Des dels cims del puig de Meià i el Cogulló, a més, les vistes s’obren cap a la plana lleidatana (i, en dies clars, segurament més enllà).

FONTS REFRESCANTS

Marxem una miqueta més d’hora, però per problemes logístics amb el pa, comencem a caminar cap a les deu igualment. A Vilanova de Meià. De fet volia anar a la Cerdanya, però a última hora s’ha apuntat en Salvi i, com què la caminada que tenia prevista era massa curta, he hagut de canviar de plans. Tot i que potser no anem al millor lloc el millor dia: tornar a fer calor de veritat (no arribarem a la de dies passats, però déu n’hi do).

Comencem la caminada tot passejant pel poble, amb antics carrerons amb coberts i portals medievals. Passem per l'església de Sant Salvador, romànico-gòtica, en què destaquen les seves dues portalades: la porta romànica, al mur del migdia, i la Porta Baix, al mur de ponent, mostra del primer esglaó en la evolució de les portalades romàniques lleidatanes cap als nous models gòtics. Darrera seu hi ha, també, les restes de l'antic castell de la Mota, convertit en un magnífic mirador.

Tot seguit ens comencem a enfilar, protegits del sol per la boira alta que no acaba de marxar... i que no impedeix que faci xafogor. Ho fem, d’entrada, entre roures, tot i que de seguida ho farem entre les boixedes i carrascars que ens acompanyaran la resta del dia.

Ben aviat arribem al puig de Meià, on hi ha dues de les parades previstes. La primera a la Mare de Déu del Puig de Meià, romànica del segle XI, amb vestigis preromànics i bonica. Amb una font just al costat que ens servirà com a primera dutxa del dia. La segona, a les restes del castell de Meià, del segle XI, i les cases que l’envoltaven (curiosa la cisterna). Tant des d’un lloc com des de l’altre les vistes són boniques, i ho han de ser molt més, tot i que ara, amb la calitja i la boira alta, es queden més aviat curtes.

Baixem suaument i variem una mica la ruta prevista. S’allargarà una mica però també pujarem menys bruscament. Ho fem per passar per la font Blanca, amb un bon doll d’aigua fresca... segona dutxa del dia! Que bé que es posa. Poc més endavant en Salvi allarga una mica més la caminada mentre jo m’espero sota l’ombra d’una noguera, a la cabana de’n Pubill.

Per la carena i després d’una última pujada, fa estona ja a ple sol, arribem al segon objectiu del dia: lo Cogulló. Des d’aquest modest cim (1.002 m) hi ha unes grans vistes, d’una banda, els cingles del Montsec (que més o menys ens han acompanyat tot el dia), de l’altra, la plana lleidatana, tot i que avui una mica encalitjada (en dies més o menys clars, llegeixo, es pot veure el Montseny, Montserrat i les muntanyes de Prades). Una mica més enllà, el dolmen del Cogulló, de l’edat de Bronze (de fa 3200 a 3500 anys enrere). I cap a l’altra banda, el Mirador del Cogulló, amb les mateixes vistes, però millorades cap a alguns punts.

A partir d’aquí ja només queda baixar. Ho fem passant per dues grans baumes obrades que, encara avui dia, es fan servir per a guardar-hi el bestiar (la primera sense nom, que hagi trobat, la segona la cova de Castejón).

Una mica més de baixada fins a la font de l’Hedra i el torrent del Boix, ben secs, però un racó que quan baixa aigua ha de ser ben bonic. Tot seguit, planejant altra vegada entre roures, arribem a Vilanova de Meià. Tenim el cotxe al costat d’una font que fa estona que desitgem abans de tornar cap a casa... tercera dutxada del dia!


Fitxa Tècnica

Data: 12/07/2015

Kilòmetres: 15.1

Desnivell ± 700 m.

Durada: 6 h (amb parades).

Circular: Sí. Inici a Vilanova de Meià (la ruta passa per la Plaça Major i l'església de Sant Salvador).   

Dificultat: baixa.

Participants: en Salvi i jo.

Ressenya

La ruta que vam fer no està senyalitzada (tot i que hi ha una versió molt semblant, només que no passa per la Font Blanca, en què sí hi ha pals indicadors). De totes maneres l'orientació (sovint amb l'ajuda d'aquests pals) és molt fàcil, i amb el mapa de l'ICC amb el track a sobre m'hauriem de tenir prou). TRACK Wikiloc.

Nota: a la zona hi ha varies rutes, algunes combinables entre elles, que permetent un munt de variacions (i es fàcil trobar altres ressenyes per internet).


Fotos

Castells de Guàrdia i de Mur

Caminada fins al castell de Guardia i al impressionant castell de Mur, que dominen el pas de Terradets i el Pallars Jussà, i Santa Maria de Mur, amb la reproducció de les seves pintures romàniques... que es troben a Boston.

ONADA DE CALOR

Comencem a caminar a les onze a Guardia. De seguida passem per una petita roureda... pràcticament l’única ombra, amb cara i ulls, que veurem en tot el dia. Un cop passada ens comencem a enfilar fins al primer objectiu. Per sort, preveient la calor “normal”, a l’hora de planificar les excursions ja en vaig buscar una de no massa llarga i amb no massa desnivell, cosa que avui agrairem molt.

En poca estona som a les restes del Castell de Guardia. Construït entre els segles IX i XII depenia del castell de Mur, que el “necessitava” ja que des de aquí és domina el pas de Terradets (punt cec per al castell de Mur). Al seu voltant hi havia l’antic poblat de Guàrdia, del que només en queden les ruïnes de l’església romànica de Sant Feliu (segles XI i XII).

Després d’un tros més o menys planer el camí es torna a enfilar. Tot passant per Collmorter aviat arribem al castell de Mur, on ens podrem refer una mica de la calor amb un refresc. Arribem, a més, just a temps per fer la visita guiada, única manera de visitar-lo, amb l’ermita de Santa Maria.

El castell de Mur és un dels monuments d’art romànic civil més important del nostre país. Del segle XI, la seva estructura és simple però molt robusta. Per la seva arquitectura i estat de conservació ha esdevingut l'emblema dels Castells de Frontera dels Comtats Catalans. Les explicacions de la noia que ens fa de guia (a nosaltres dos i una parella que s’ha afegir després) són molt bones (centrades, en bona part, en les estructures defensives i, per qui en vulgui aprofundir més, en la curiosa figura d’Arnau Mir de Tost, personatge rellevant en la història de la zona i del país). Les vistes des del seus murs, als Pallars, són fantàstiques (i això que hi ha una mica de calitja).

La visita continua pel Monestir de Santa Maria de Mur, canònica augustiniana. De les construccions que en queden, una bona part, destaquen l’església del segle XI i el claustre del XIII, disposat, per la manca d’espai, d’una manera ben curiosa (el claustre és davant de l’església). A l’interior de l’església, a més, hi ha la replica de les pintures romàniques originals, que després d’una història una mica rocambolesca van acabar al Museu de Belles Arts de Boston.

En total, una hora i mitja que ha fet que hagi valgut la pena el desplaçament i la caminada. Que ens ha servit, també, per refer-nos de la calor. Ho aprofitem per dinar a l’ombra del castell.

Baixem força ràpid, tot i que sense presa. El camí baixa una mica més directe que a la pujada. Un cop al poble de Guàrdia busquem, infructuosament, una font per refrescar-nos. Ho farem uns quants kilòmetres més avall, al costat de la carretera, a la font de les Bagasses, on tres dolls d’aigua fresca ens permeten remullar-nos ben bé (quines ganes que en tenia!). Tot i que el termòmetre del cotxe marca quaranta graus, al vespre, veien el mapa de les temperatures a TV3 sabrem que: hem estat a un dels punts de Catalunya que ha fet menys calor! Curiosament a la resta del país encara ha set pitjor!


Fitxa Tècnica

Data: 05/07/2015

Kilòmetres: 10.4

Desnivell ± 400 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Circular: Pràcticament. Inici a Guàrdia de Mur (parc infantil i bàscula a l'entrada del poble. Amb panell informador).

Dificultat: baixa.

Participants: la Gemma i jo.

Ressenya

Senyalitzada amb pals indicadors (a la pujada es poden seguir marques vermelles i a la baixada, passat Collmorter, unes de grogues). El coll és l'únic punt on no hi ha pal, però un cop deixem la carretera i comencem a baixar, quan s'arriba a la pista per on haurem passat a la pujada, només cal travessar-la i seguir el camí que ens quedarà al davant). TRACK Wikiloc.

Nota: la visita al castell de Mur és de pagament i es fa una visita guiada (millor informar-se dels horaris). Val molt la pena.


Fotos

Congost de Mu

Tot i les seves dimensions més discretes (comparades amb els altres congostos més espectaculars d'aquesta serralada), la passejada per aquest trànquil congost també val la pena.

APROFITANT EL VIATGE

Havent dinat, per aprofitar el viatge, faig una altra caminada a la tarda (al matí he anat a la Cova del Tabac). Tot i que començo a notar el cansament acumulat de dies anteriors, sé, també, que venen quatre dies de relax. Una que fa temps que en tenia ganes: el congost del Mu (o de Mur).

Començo a caminar a la font del Pont, ja d’entrada més o menys al costat del Segre, que baixa ple d’aigua. Al cap de ben poc passo, també, per la font de l’Espadella, convertida en àrea de pícnic.

Segueixo per la pista, planera, fins a l’entrada del congost de Mu. Aquí el riu es comença a encaixar cada vegada més, entre la serra de Sant Mamet i el Montsec. De fet, s’hi entra per unes passarel·les i al cap de ben poc s'encaixa tan que el camí s’enfila i llavors planeja per poder passar-lo per dalt.

Cap al final el camí baixa de cop per una canal tot fent marrades, fins a tocar un altre cop del riu. De seguida el torno a travessar per un bonic pont penjant. Al cap de poc passo per unes passarel·les penjants al costat de la petita presa d'Alòs i, tot seguit, arribo a l’Aiguabarreig del Segre i la Noguera (amb la presa de Camarasa al meu davant).

Llàstima que no hi hagi un pont i es pugui enllaçar amb la caminada del matí, si les dues ja són impressionants, justes seria sensacional (de fet, el pas ja hi és, però és privat i pertany a la presa de Camarasa).

Reculo per on he vingut, desviant-me uns metres pel camí que puja a un mirador. Només fent això les vistes al congost ja valen la pena, encara que em quedo una mica amb les ganes d’acabar arribar-hi. No és molt lluny, però hi ha una mica de desnivell, noto el cansament i s’hi ho faig se’m farà molt tard per arribar a casa.

Curiosament, un cop a casa i un parell de dies després m'assabento, a traves de les noticies que, en aquesta zona, s'hi ha establert una petita població d'isards, única a Catalunya fora de l'alta muntanya (si ho sé, estic més al cas, tot i que segurament tampoc n'hagués vist).


Fitxa Tècnica

Data: 02/04/2015

Kilòmetres: 13.8 (anar i tornar)

Desnivell ± 300 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades).

Circular: no. Inici a Alòs de Balaguer (a la Font del Pont. També es pot començar al poble o a l'altra banda del congost, a la presa de la hidroelèctrica d'Alòs).  

Dificultat: baixa.

Ressenya

Senyalitzada amb pals indicadors. No té cap mena de dificultat, només cal seguir la pista que surt del costat de la Font del Pont i, un cop s'acaba, el sender que continua (sempre al costat o en paral·lel al riu. A la part del mig s'enfila i passa una mica allunyat). TRACK Wikiloc.


Fotos

Cova del Tabac

Caminada curta però molt bonica i interessant. Primer entre roures, després entre alzines, sempre amb bones vistes s’arriba a la Cova del Tabac, que ben segur ens sorprendrà per les seves dimensions. A més, a la cova hi podrem veure pintures rupestres.

CURTA PERÒ IMPRESSIONANT

Després de dies de salt d’aigua en salt d’aigua ja toca una cosa diferent. Un cova, i a un lloc que no destaca per la seva humitat: la cova del Tabac, a la serra de Sant Mamet, a les portes del Montsec.

Deixo el cotxe a la presa del pantà de Camarasa, envoltat de cingles, i em començo a enfilar muntanya amunt. Primer entre roures, amb una mica més d’ombra, després entre alzines, tarteres i garrics, amb més sol i temperatures de plena primavera. De seguida, també, amb moltes bones vistes a la zona (a Camarasa, la plana lleidatana i al Congost de Mu, on aniré a la tarda). Cap al final cal grimpar una miqueta, hi ha alguns passos, poc complicats amb graons i cadenes.

Un cop a dalt començo la visita a la cova, més impressionant del que em pensava, tot i que més o menys sabia quines eren les seves dimensions: quinze metres d’amplada, vint d’alçada i gairebé cent-setanta de llargada. Molt bonica i això que de concrecions n’hi ha ben poques. M’hi entretinc una bona estona recorrent-la en calma (creuant-me amb altre gent... amb lots que amb prou feines arriben a il·luminar-ne una petita part).

A l’entrada de la cova, em costa una mica trobar-les, però també hi ha un altre element molt interessant: pintures rupestres. De l’Edat de Bronze, hi ha dotze figures que corresponen a antropomorfs, estel·liformes, quadrúpedes, rectangles radiats, traços i restes de pigment, d'estil esquemàtic, tècnica de traç simple i color ataronjat-vermellós i vermell. Per sobre pintades que només poden ser degudes a la incultura, la ignorància i el nul civisme, d’altra banda, com a la resta de les que es troben a la cova, com si a la resta del planeta ens importes que Pepito ha estat allà no sé quin dia (no ho entenc, si mai se m’hagués acudit fer una cosa així, m’avergonyiria que ho veies algú i encara més ensenyar-ho).

Baixant voltors em passen a pocs metres i m’encanto tot contemplant alguna flor, a terra baixa, la primavera ja arribat amb força. Reculo per on he vingut... i me’n vaig cap a la següent caminada (aquesta és curta i tinc temps de fer-ne una altra).


Fitxa Tècnica

Data: 02/04/2015

Kilòmetres: 5.5 (anar i tornar)

Desnivell ± 350 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Circular: no. Inici a la presa de Camarasa (S'ha d'aparcar una mica més amunt, direcció Tremp, passat el túnel).  

Dificultat: baixa.

Ressenya

Senyalitzada amb pals indicadors al començament i marques vermelles a la part final. No té massa complicació, només cal seguir sempre el camí més ample i fresat. TRACK Wikiloc.

Nota: a la part final hi ha una part una mica aèria i s'ha de grimpar una mica (amb ajuda de cadenes i graons), però no es gaire complicat.


Fotos

Cova de Gel i Tossal de Mirapallars

Entre bonics alzinars i boniques rouredes i boixedes (inusualment verdes) fem una doble excursió. Primer anem a l'espectacular Cova de Gel, mig amagada a la muntanya. Tot seguit, pugem al Tossal de Mirapallars on, gaudint del silenci, contemplem unes vistes magnifiques (en un dia clar han de ser realment impressionants).

AGOST?!

Massa d’hora, poques vegades més ho faré (i menys ara a l’estiu que el dia és llarg). A les vuit sortim de Vic. Els set, avui toca setena caminada oberta. Per ser primer cap de setmana d’agost em pensava que seriem menys. Arribem a l’Hostal Roig, punt de sortida, a les deu... per primera vegada, tal i com estava previst.

Comencem a pujar per un bonic carrascar muntanyenc. De seguida fem la primera parada, a la zona hi ha un bon grapat de trinxeres de la guerra civil, usades després, també, pels maquis.

Ens continuem enfilant per una roureda, també bonica, que passa a ser, més endavant i a trossos, una boixeda esclarissada que deixa veure bones vistes a la vall Bercedana i el pantà de Terradets.

El camí no té cap més dificultat que anar seguint el GR fins a trobar el pal que indica la cova. Ens hi desviem i comencem a baixar un bon tros. Ahir va ploure fort a la zona, la prova són les abundants acumulacions de pedres (gel) que anirem trobant tot el dia. La baixada és forta i esta enfangada, el que provoca la relliscada de la Neus i la caiguda d’en Jordi (sense conseqüències, a banda d’uns pantalons bruts).

El patiment, però, val la pena. La Cova (o Forat) de Gel queda mig amagada a la muntanya, malgrat la seva enorme entrada. Fa uns setanta metres de fondària, per uns vint-i-cinc d’amplada i uns deu d’alçada. Té una inclinació de trenta a quaranta graus que fa que, juntament al trobar-se a l’obaga, mantingui unes temperatures baixes tot l’any. A l’hivern l’aire fred i queda atrapat, no podent creant-se corrents a l’estiu, sota la capa d’aire calent exterior (una cosa similar a la inversió tèrmica). A la seva entrada hi ha una font improvisada que recull l’aigua dels degotalls. Encenem els lots i continuem fins al fons de la cova. No hi gaires estalactites, però les parets tenen belles combinacions de colors. No en dubtaven, però la cova fa honor al seu nom, i tot i que no hi trobem gel (el nom de la cova vindria perquè fins i tot se n’hi podria trobar a l’estiu), si que hi fa fred, molt fred.

Reculem, pujant més ràpid del que em baixat (amb menys relliscades), fins al camí, i reculem una mica, fins on hi ha el pal que indica el camí del cim. Hi hauríem de ser en mitja hora i decidim dinar un cop a dalt. La pujada, si bé continuada, excepte la part final és per una pista sempre suau.

Tot i que no és el millor dia, hi ha calitja i núvols als Pirineus, des del cim les vistes són espectaculars. Al sud l’immensa Plana de Lleida, endevinant-se algunes de les muntanyes que l’envolten al fons. Al voltant nostre, bona part del Montsec, a l’altra banda, els Pirineus i Prepirineus, mig tapats, del Cadi fins a l’Aragó. Dinem tot gaudint d’aquestes panoràmiques i del silenci de la zona. Mentre ho fem agraïm una ullada de sol... en un migdia d’agost! la temperatura ha anat bé per caminar, però no és la que correspon a aquesta època de l’any.

Reculem per on hem vingut. Dues hores de cotxe. No condueixo jo i vaig fent cops de cap... llevar-me d’hora, no em va bé... per sort les muntanyes hi són tot el dia, no tenen horaris d’obertura (i no ho farem gaire més).


Fitxa Tècnica

Data: 03/08/2014

Kilòmetres: 15.9 (anar i tornar)

Desnivell ± 850 m.

Durada: 7 h (amb parades).

Circular: no. Inici a Hostal Roig (Gavet de la Conca, tot i que s'hi arriba des de Vilanova de Meià).  

Dificultat: baixa-mitjana.

Nota: respecteu la cova, deixeu que tots els que vinguin al darrera també en puguin gaudir. No oblidar de portar un bon lot (llanterna)

Participants: En Salvi, en Jordi, en Joan, La Mari, la Neus, la Gemma i jo.

Ressenya

Senyalitzada parcialment, tot i que no té massa dificultat. Cal seguir el GR-1 (marques vermelles i blanques) fins a trobar, primer, la desviació al Tossal de Mirapallars a l'esquerra (pal indicador). Per pujar al Tossal cal seguir la pista i un cop s'arriba al coll Ramader, on es difumina, seguir el camí a la dreta. Llavors recular per on s'ha vingut fins al pal i tornar a seguir el GR uns 500 metres (a la dreta, a sota, ens queda una cabana de pastor), fins a trobar la desviació a la dreta que baixa a la Cova de Gel, pal indicador. Llavors només cal seguir el camí marcat amb fites i marques grogues. TRACK Wikiloc.


Fotos

Mont-rebei i Santa Quitèria

Clàssica espectacular per l'únic congost dels Prepirineus que no és travessat per cap carretera. Es pot allargar (o començar) fins a les boniques ermites romàniques de Santa Quitèria i/o la Mare de Déu de la Pertusa. No apte per gent amb vertigen o molta por a les alçades. Si es fa amb nens amb molt de compte (i com més grans millor).

UNA ESTONA PARLANT LAPAO

Marxem d’hora, a dos quarts de vuit. Per posar-nos a caminar a les onze. Avui en toca una de lluny... fins i tot per mi. Passat el Pont de Muntanyana, prèvia parada en un primer mirador, aparquem a la Masieta i comencem a caminar.

Només sortir davant nostre ja s’endevina el congost. El pantà de Canyelles, el més gran de Catalunya (i el segon de la conca de l’Ebre), està al seixanta per cent de la seva capacitat (una xifra que sembla baixa, però, pel que em sembla haver escoltat, per aquest embassament és una dada força alta). De fet es veu força ple i a la seva cua, just abans d’entrar al congost, es veuen força arbres mig colgats per l’aigua.  

De seguida passem pel pont penjant, de foto obligada, i ja em portem unes quantes tot i que acabem de començar. El Pont travessa el Barranc de Sant Jaume, que queda a uns quaranta metres sota nostre... cosa que es pot veure a través del terra metàl·lic de la passarel·la.

De seguida arribem al congost, una de les meravelles naturals del nostre país, que algun dia o altra s’haurien de visitar. El congost de Mont-Rebei, format per la Noguera Ribagorçana, separa el Montsec d'Ares del Montsec de l'Estall. Constitueix l'únic gran congost prepirinenc de Catalunya que es manté més o menys verge, lliure d'infraestructures, sense ser travessat per cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Destaca, també, la seva gran biodiversitat, amb carrasques, garrigues, brolles, prats secs i rouredes de fulla petita, amb algunes espècies endèmiques i amb una presència abundant de plantes rupícoles. A més, el congost també és conegut per algunes de les seves espècies de fauna, entre les més remarcables: el trencalòs, l'aufrany, el voltor comú, l'àguila daurada, el pela-roques, la llúdria o el gat salvatge, entre altres.

 

El congost només es pot travessar per on ho farem nosaltres. A la banda catalana un camí de ferradura espectacular, excavat a la roca, que permet gaudir d'aquest indret. Les parets del congost fan més de cinc cents metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només vint metres. Passa a uns cinquanta metres d’alçada i no disposa de baranes, pel que no és recomanable per als nens o als qui pateixen vertigen. Els que ens fa por les alçades, com jo, però, se’ns pot fer passable gràcies als passamans que hi ha en tot el camí (i als bancs repartits estratègicament, que fan de punts de descans).

Sortim del congost per l’altra banda, per enfilar-nos una mica, seguint el camí que ens portaria a l’ermita de la Pertusa (molt bonica). De seguida, però, ens desviem a la dreta i baixem cap al pantà per un camí molt nou i ben condicionat. Per un altre pont penjant, al congost del Seguer, a uns quaranta metres de l’aigua, travessem a la banda aragonesa i comencem a parlar en LAPAO (de fet, per segona vegada avui, per arribar aquí hem passat un bon tros per carreteres aragoneses... on, sigui dit de passada, aquesta llengua brilla per la seva absència). El canvi de llengua no ens costa gens i de seguida li agafem el “truquillo”, encara ens passarem una bona estona més parlant-lo.

El camí s’enfila fins a les primeres passarel·les de fusta. Penjades sobre un cingle de vuitanta metres d’alçada. Ho passo malament, però hi acabo passant. La veritat és que és força espectacular. Una altra cosa discutible és s’hi calia aquest tipus d’instal·lació i al preu que ha costat, però ja que hi és, val la pena aprofitar-ho.

Un tros més hi arribem a la segones passarel·les, penjades a una alçada similar, encara que potser no fan tanta impressió... però potser només perquè són les segones.

A partir d’aquí el camí es torna a enfilar. Per sort a mig camí hi ha la font de Montfalcó, ens hi refresquem i reomplim l’ampolla d’aigua, fa molta calor i les ombres no són molt abundants.

Acabem de pujar fins a l’alberg de Montfalcó tot mirant els cartells que expliquen la fauna i la flora. Ho fem amb cert estupor. Òbviament estan en castellà, però en cada panell per a cada espècie hi ha el nom de la zona (suposo per no dir, en català). Al veure algunes traduccions l’única explicació que hi veig és que eren dos que els feien hi van tenir una conversa que devia anar més o menys així.

- A ver, tu que eres de por allí, sabes como llaman esos al enebro?

- Pues me suena a algo así como ginebra...

- Chinebra? I Como se escribe?

- Pues, supongo que tal como suena.

I així algun més.

Bé, una cosa és que en la varietat dialectal en diguin com en diguin (que està molt bé i és bonic), l’altre es saltar-se totes les normés d’ortografia... i encara sort que han fet una llei per protegir el LAPAO!

Tot passant per l'alberg de Montfalcó anem fins a la bonica ermita romànica de Santa Quitèria. Està oberta i el seu interior és fresc. Ho aprofitarem per dinar. Abans, però, fem un munt de fotos i gaudim de les espectaculars vistes a l'entrada del congost.

Reculem per on hem vingut. Potser per la calor, potser per la tensió al passar per el congost i les passarel·les, o per les dues coses, avui em costa una mica i al final acabaré mort. I no serà per falta d'aigua, només a la caminada i tornant a reomplir l'ampolla a la baixada n'hauré begut quatre litres.

Les passarel·les, a la tornada, i de pujada no m'impressionen tant (potser, també, una mica perquè ja sé que m'espera).

Baixant, també, repeteixo la meitat de les fotos, la llum ha canviat i moltes fotos ara quedaran millor (cosa que ja havia mig previst pujant... però no sé sap mai).

Entre una cosa i l'altra arribem al cotxe a quarts de sis (portem des de les onze caminant). Refem una mica de forçes, menjant una mica, i cap a casa. Dues hores i mitja de cotxe... però que amb una excursió com la d'avui, no saben gens greu.


Fitxa Tècnica

CONGOST DE MONT-REBEI

Data: 04/08/2013

Kilòmetres: 7-8 (anar i tornar)

Desnivell ± 150 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades).

Circular: no (es pot allargar, veure a sota). Inici a les Masietes (des de Pont de Muntanyana).  

Dificultat: baixa (però no apte per gent amb vertigen o molta por a les alçades).

Senyalitzada amb marques blanques blanques i vermelles, tot i que no té pèrdua TRACK Wikiloc.

Participants: en Salvi i jo.

Fitxa Tècnica

CONGOST + SANTA QUITÈRIA

Data: 04/08/2013

Kilòmetres: 16.5 (anar i tornar)

Desnivell ± 700 m (Aprox).

Durada: 5 h 30' (amb parades).

Circular: no (es pot allargar, veure a sota). Inici a les Masietes o al Refugi de Montfalcó.  

Dificultat: baixa-mitjana (però no apte per gent amb vertigen o molta por a les alçades).

Senyalitzada amb pals, tot i que no té pèrdua TRACK Wikiloc.


Fitxa Tècnica

CONGOST + LA PERTUSA

Data: 15/12/2007

Kilòmetres: 17 (anar i tornar)

Desnivell ± 600 m (Aprox).

Durada: 5 h 30' (amb parades).

Circular: no (es pot allargar, veure a sobre). Inici a les Masietes o a la Mare de Déu de la Pertusa (a Corçà).

Dificultat: baixa-mitjana (però no apte per gent amb vertigen o molta por a les alçades).

Senyalitzada amb marques blanques blanques i vermelles, tot i que no té pèrdua TRACK Wikiloc.

  Participants: Una amiga i jo.

Fotos

Sant Llorenç de Montgai

Gràcies als abundants canyissars i el nivell permanent d'aigua, l'embassament de Sant Llorenç és l'hàbitat d'un gran nombre d'espècies aquàtiques. A més, està envoltat de paratges de gran bellesa, com la paret de l'Ós.

CAP DE SETMANA FORREST GUMP...

El dia torna a ser gris. M'ho agafo amb calma però no fa cara de millorar i decideixo tirar amunt, a veure si hi ha sort i millora... si més no, encara que no sigui per caminar, si per fer una mica de turisme en algun lloc.

Ho desparo tot i cap a casa, sense preses, tinc clar que vull aprofitar el dia fent el que sigui.

Estic de sort i el dia va millorant quan més amunt pujo. Em decideixo per una caminada que tinc pendent des de fa temps i queda més o menys de passada (torno per Lleida per no haver de passar per l'AP-7, pels peatges i les possibles cues).

Aparco a Sant Llorenç de Montgai i començo a caminar. Fa sol, però només és una clariana prou gran perquè no hagi de patir, o això sembla.

La caminada volta un pantà en què, gràcies als abundants canyissars i el nivell permanent d'aigua, s'hi poden veure força ocells aquàtics. Tot i que no és l'objectiu d'avui, en puc beure uns quants (collverds, agrons roigs, cabussons emplomallats, corriols... a més d'altres més típics dels penya-segats i boscos que l'envolten, com voltors o mallerengues).

La caminada és bonica i fàcil, sempre gaudint d'un entorn precios... que també tinc pendent d'explorar des de fa temps.

Al final, però, s'acaba amb ruixat... per no desentonar amb tota aquesta setmana santa.


Fitxa Tècnica

Data: 25/04/2011

Kilòmetres: 8.5 (aprox).

Desnivell: ± 90 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Circular: si.

Dificultat: Baixa.

Ressenya

No senyalitzada, però molt fàcil, ja que només cal seguir el camí que va més a prop de l'aigua (no sempre a tocar).

Inici a Sant Llorenç de Montgai. TRACK Wikiloc


Fotos