SANT HONORAT

Peramola (09/09/2012)

14.6 Km (circular)

Desnivell: ± 750 m

Durada: 4 h 30'

COVA D'ORMINI

Montanissell (19/07/2014)

11.0 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 500 m

Durada: 4 h

VALL DE CABÓ

Cabó (28/04/2015)

17.5 Km (circular)

Desnivell: ± 250 m

Durada:5 h 30'

CAP DE BOUMORT

Bóixols (08/05/2022)

4.7 Km (circular)

Desnivell: ± 190 m

Durada: 2 h

PONT DE BÓIXOLS

Bóixols (08/05/2022)

2.7 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 220 m

Durada: 2 h 45'

Pont de Bóixols

Caminada curta a un salt d’aigua preciós, en un bell entorn.

AVARIA

Hem fet una caminada curta fins al cap de Boumort per aprofitar el dia i fer-ne dues més de curtes (al final del dia sumarem gairebé dotze kilòmetres i sis-cents metres de desnivell, però). Baixant per la llarga pista que porta al refugi de Boumort, esperem una bona estona a la Mariona, en va... el cotxe les ha deixat “tirades”. No fa res. Les anem a rescatar, però no hi podem fer res, només trucar a la grua. Per sort, ens podem comunicar amb els pocs mòbils que tenen cobertura i ens reorganitzem com podem. El cotxe de la Gemma ja ens espera a Bóixols, nosaltres hi baixem al cap d’una estona, per continuar amb els plans previstos. Més endavant ja ens tornarem a trobar tots (amb la Tona i la Rosa gràcies a un guarda forestal que passava per allà i les baixarà fins al poble i podran continuar amb nosaltres, i amb la Mariona i la Blanca a Figuerola quan les baixi la grua, per fer la tercera excursió prevista). El cotxe, això ho sabrem dilluns, no ha fallat per culpa de la pista, sinó que se li ha acabat la bateria i li podia haver passat a qualsevol lloc.

Travessem el poble i continuem baixant entre prats, creuem un fotogènic rierol i continuem avall, per una boixeda, que pel que sembla un estret i petit congost, també bonic.

En poca estona arribem al Pont de Bóixols, o pont del Plomall, medieval, del segle XI. El que fa especialment bonic, però, és que està just a sobre d’un bell salt d’aigua. Salt, pont i congost formen un conjunt harmoniós que val la pena contemplar amb calma. De fet, ho aprofitem per dinar, una mica més tard del previst.

Per desgràcia hi trobem, també, el que sembla un gos abandonat, malgrat que porta un collar amb un telèfon (on truquem i no contesta ningú). Ens fa patir una mica, especialment a les noies, però al final ens segueix fins al poble i ens deixa estar, amb el que quedem una mica més tranquils (amb la sensació que s’espera al pont, sabent que algú altre li donarà menjar, per tornar després cap a casa seva... tant de bo no ens equivoquem).


Fitxa Tècnica

Data: 08/05/2022

Kilòmetres: 2.7 (anar i tornar)

Desnivell ± 220 m

Durada: 2 h 45' (amb parades).

Circular: No, inici a Bóixols (a l'entrada del poble, al costat de la carretera).

Dificultat: baixa.

Ressenya

Senyalitzada amb pals indicadors. La ressenya de sota és orientativa i sempre és aconsellable acompanyar-la de mapa i/o TRACK Wikiloc.

Baixem pel carrer Major i, al seu final girem a la dreta per seguir baixant entre prats fins a travessar el riu de Colell. Girem a l’esquerra i ens enfilem una mica fins arribar a tocar la carretera. A partir d’aquí tornem a baixar per un camí ample i ben fresat ja fins al pont. Tornem per on hem vingut.


Fotos

Cap de Boumort

Caminada curta a un 100 Cims prepirinenc. Les vistes des d’aquest cim, però, són realment excepcionals (de les millors que recordo).

GALL FER!

Divendres ens instal·lem a Casa Tato, on estarem molt bé (i ens agrada molt). Amb en Joan, la Gemma i en Vicenç, que ens prepararà un bon sopar, que acompanyarem amb un bon vi (demà s’hi afegiran l’Edurne i la Sílvia, i farem el mateix). La resta del grup: la Tona, la Rosa, la Mariona i la Blanca (demà també amb l’altra Gemma), estan allotjades a una altra casa rural del poble, Figuerola d’Orcau (on també estaran molt bé, ens diuen).

L’endemà quedem a l’entrada del poble on ens repartim en tres cotxes, ja que tenim una hora de camí i mitja és per una pista forestal que no sabem exactament en quines condicions està. Comptàvem amb els SUV de la Fina i en Josep Antoni, i el de la Fina i la Maite si veníem, però els primers són baixa per COVID, i els segons perquè estan a punt de ser avis... haurem de fer amb el que tenim, un SUV i dos cotxes prou alts. Al final, amb paciència i vigilant arribem sense problemes (tot i que se’ns fa llarg).

Aparquem els cotxes i de seguida notem, alguns, que no anem prou abrigats (o més ben dit, justets). Les previsions eren de sol i temperatures més que agradables... no comptàvem que a primera hora estaria una mica ennuvolat i faria un vent fresc que agreuja la sensació de fred (i que estem a 2.000 metres d’alçada).

Sortim del refugi de Boumort i ens comencem a enfilar per una antiga pista, per les pinedes de pi negre que ens acompanyaran pràcticament tot el camí, amb algun prat i algun pi roig. Aquesta zona és un bon lloc per veure cérvols, però no estarem de sort (fa molts anys, quan aquí no es podien caçar era molt fàcil, ara costa una mica més).

Saltem una tanca i seguint amb una mica de dificultat unes fites, arribem a una altra antiga pista que seguim fins al cim. Hi fa fred, força fred... però les vistes són tan espectaculars que ens hi passem una bona estona contemplant-les, malgrat els núvols la visibilitat és bona, però no excel·lent. Des d’aquí distingim, entre altres: el Montsec, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny, el Pedraforca, el Cadí, el Montsant, les Muntanyes de Prades, la Plana de Lleida, les muntanyes del Pallars, la Torreta de l’Orri i els Pirineus de la Cerdanya fins bona part de l’Aragó.

La baixada la fem una mica pel dret, sense un camí massa definit, pel fons de la vall, fins a trobar les pistes que ens portaran fins al cotxe, ara ja amb més sol i encara amb bones vistes cap al sud.

Al tractar-se d’una espècie en perill d’extinció i en regressió, prefereixo no dir el lloc exacte ni donar pistes d’on, però durant el recorregut tenim la gran sort de creuar-nos amb... un gall fer! Un ocell solitari i esquerp, difícil d’observar. És el més gros dels gallinacis dels Països Catalans, amb un clar dimorfisme sexual (els mascles són més grans i acolorits). Cap a l'abril o maig comença l'època de zel i els mascles, que són polígams, es reuneixen als anomenats "cantadors", on fan unes exhibicions nupcials espectaculars. L'estufament del mascle, quan canta, en un moment de màxima agitació sexual, és un dels fenòmens més vistosos que es poden observar a les muntanyes del Pirineu. Per desgràcia, per dir-ho així, en aquest moment queden privats de l'oïda (i jo diria que del sentit comú), i es quan s’aprofitava per caçar-los.

Per protegir-los i no molestar-los, ja que hi som, quatre recomanacions:

- No sortir dels itineraris senyalitzats.

- Si portes gos, ha d’anar sempre lligat.

- Evitar fer soroll i caminar amb el grup unit, si és el cas.

- Si vas a buscar bolets, no portis el gos. En cas de fer-ho a la primavera, procureu anar-hi a partir del migdia, quan el gall ha acabat l’activitat de cant (és època de reproducció).

- Si trobeu un niu a terra, no toqueu mai els ous, la gallina els pot abandonar i la vostra olor pot atreure els depredadors.

- I a l’hivern, procureu anar a esquiar o a fer raquetes de neu a les estacions d’esquí, sense sortir de les pistes i itineraris degudament senyalitzats. Si aneu fora de les estacions, no sortiu dels camins principals.


Fitxa Tècnica

Data: 08/05/2022

Kilòmetres: 4.7 (circular)

Desnivell ± 190 m

Durada: 2 h (amb parades).

Circular: Si, inici al refugi de Boumort.

Dificultat: baixa.

Ressenya

No senyalitzada i amb camins poc definits. La ressenya de sota és únicament orientativa i cal acompanyar-la de mapa i/o TRACK Wikiloc.

Sortim del refugi reculant per la pista per on hi haurem arribat. Just passat un pas canadenc girem a l’esquerra i comencem a seguir una antiga pista. Més endavant gira a l’esquerra, saltem una tanca i ens enfilem cap a la dreta seguint les fites sense camí definit. Anirem a parar a una altra antiga pista , que seguim a l’esquerra fins al cim.

Sense camí definit, un cop al cim baixem per l’altra banda, a la dreta (recte si alineem el munt de roques amb el vèrtex). Uns 200 metres més endavant girem cap a la dreta, pel dret, per baixar fins a les Pletius de la Creueta tot passant pel fons de la vall. Anirem a parar a una pista (just passada una tanca). La seguim recte avall fins arribar a la pista principal, per on haurem arribat amb el cotxe, cap a la dreta ja fins al refugi.

NOTA: la pista per arribar al refugi està tancada durant la brama del cèrvol (setembre/octubre). Millor informar-se abans.


Fotos

Vall de Cabó

Impressionant ruta megalítica per la vall de Cabó. A més d'un bon grapat de dòlmens contemplarem un bonic paisatge i pobles pintorescos.

APROFITANT LA BONANÇA

Les previsions del temps per avui són molt bones. Ho aprofito per fer-ne una d’aquelles que tinc pendents des de fa temps, sense preses. Toca dòlmens... però aquesta vegada no seran a l’Albera, sinó una mica més enllà, a l’Alt Urgell. La ruta sencera és de trenta-dos kilòmetres i pensada per fer en bici, però amb l’ajuda d’un mapa, i sense complicar-me la vida, aconsegueixo fer-ne una versió més curta i assequible.

Començo a caminar al dolmen de Cobertrades (tot i que és millor fer-ho al Vilar, tal i com està al track). Planejant, de seguida arribo al següent, el de Colomera. I poc més endavant, a un altre, el de Mal Pas. En total en veure set dels deu que hi ha a la ruta sencera. En diferents estats de conservació, la majoria van ser construïts entre el 2000 i el 1500 aC.

Camino entre prats, barrejats amb pinedes i alguna roureda (de tant en tant també amb algunes alzines). A l’esquerra, l’obaga, encinglerada i verd primavera; a la dreta, una muntanya escarpada, amb alzinars i tarteres; al fons de la vall, camps i prats de dall en la seva màxima esplendor. El paisatge (que m’acompanyarà tot el camí), no m’imaginava que tant, és magnífic i val la pena amb dòlmens o sense.

Passat els primers dòlmens decideixo improvisar una mica i m’enfilo al Tossal dels Capellans, al costat del camí. I encerto, les vistes des d’aquest petit turó són impressionants i s’obren cap a totes bandes.

LLlavors baixo suaument. Per a la següent visita m’haig de desviar una mica, allargant una mica la caminada, però val la pena. Sant Serní de Cabó, romànica, dels segles XI i XII, és un edifici singular i complex que parteix d'una primera construcció desestimada per l'edifici actual. Bonica.

Llavors passo pel petit poble de Cabó, bonic i ben arreglat. A partir d’aquí, l’única “pega” d’aquesta caminada: a excepció dels camins cap als dòlmens, camino per una carretera (poc transitada, però carretera). Em desvio per visitar el dolmen de can Boixedera i, ben a prop, el del Clot de les Canyes, on aprofito per dinar, gaudint del dolmen i el silenci i tranquil·litat de la vall.

Passo per Sant Miquel del Vilar de Cabó. Romànica, del segles X i XI, tot i que amb modificacions posteriors (especialment a l’interior). Continuo carretera avall. Encara em queden els dos últims dòlmens, el de Predacabana, i el de l’Oliva, deixant aquí la ruta BTT, per anar a buscar el camí per on he vingut, per tornar cap al cotxe.

Ha estat una mica més llarga del que comptava, però ha valgut molt la pena i m’ha agradat molt... i encara tinc una última sorpresa: només fer uns metres amb el cotxe es deixen veure un parell de cabirols. Gran comiat per una gran excursió.


Fitxa Tècnica

Data: 28/04/2015

Kilòmetres: 17.5 (pràcticament circular)

Desnivell ± 250 m.

Durada: 5 h 30' (amb parades).

Circular: Pràcticament. Inici al Vilar de Cabó (aparcament al costat de l'església).  

Dificultat: baixa

Ressenya

Adaptació de la ruta BTT de la Ruta dels dòlmens de Cabó. Jo la vaig fer seguint aquesta ressenya (no per ordre ni del tot), fent les modificacions que es detallen a sota. Sempre és aconsellable acompanyar la ressenya amb un mapa i/o TRACK Wikiloc (amb els canvis).

Modificacions de la ruta: sortint del Vilar. A partir del dolmen de l'Oliva vaig recular a la pista i, un cop a la línia elèctrica, vaig seguir per la pista amunt, llavors a la primera bifurcació cal anar a la dreta i a la següent cruïlla també a la dreta. Tornarem a ser a la ruta, que farem al reves fins al dolmen del Serrat de Cobertrades (al costat del camí). En aquest dolmen girem cua i seguim la ressenya (saltant-nos el tros de Cabó cap amunt i tornant cap el Vilar).


Fotos

Cova d'Ormini

Al solell boixedes seques, a la baga pinedes de pi roig encatifades de verd (amb pinta de bolets), tot pujant s'arriba a la cova d'Ormini. S'hi pot fer un recorregut curt (uns 160 metres) però realment impressionant, que val molt la pena.

IMPRESSIONANT ... TOT I QUE SOL FA MITJA POR

Avui toca una de curta. Al vespre tinc un sopar i no hi vull arribar ben cansat. Em llevo més tard i m’ho agafo amb calma. Tot i això em decideixo per la cova d’Ormini... dues hores llargues de camí (amb parades per fer comprar un coca-cola, comprar un lot... i fer un pipi per culpa de la cola). Això vol dir començar a caminar a quarts d’una.

Fa calor, però no és molt intensa i, afortunadament, fa una mica de vent. El camí s’enfila cap als cingles, que passaré per un coll. Camino amb calma, tot gaudint de les vistes a la zona i, una mica més enllà, a les muntanyes del Solsonès i el Berguedà. També fent alguna parada per fer alguna foto ara a una papallona, ara a una flor (com els bonics marcòlics o a la genciana groga).

Tot seguit un bon contrast de vegetació, en una banda, la soleia, boixedes seques amb alguna alzina, a l’altre, la baga, amb pinedes de pi roig encatifades de verd. Fa cara d’haver-hi bolets, però ho deixo per més endavant (encara que sé que ja se’n troben). Si bé amb feines, puc resistir la temptació... on no puc evitar caure-hi, però, és en menjar-me totes les maduixes que trobo pel camí (que bones que són!).

Arribo a l’entrada de la cova. A tot arreu he llegit que la porta sol estar oberta. Ho comprovo i, efectivament, és el cas. Agafo els lots i poso la càmera a punt (per desgràcia amb menys bateria de la que em pensava, però en principi n’hauria de tenir prou... o això em pensava). Baixo les primeres escales i m’estic una estona a la primera sala, acostumant la vista a la fosca i començant a gaudir d’aquesta meravella natural. Les primeres columnes, les primeres estalagmites i estalactites... tot just acabo de començar i ja no sé on mirar. I serà així durant els cent seixanta metres que fa la cova (equipada amb escales i passamans, fa baixada i el terra sovint és relliscós). L’última sala és especialment bonica. Hi perdo la noció del temps, encara que de tant en tant, mirant enrere i no veient res més que foscor, anant sol, fa una mica de basarda.

En algunes parets, molt poques, per sort, escrits els noms de quatre porcs, com si a la resta de la humanitat ens importes un “pitu” com es diuen i la data en què han estat aquí. Espero que s’hi mai tornen, s’avergonyeixin del que han fet. Hi ha coses que em costen d’entendre, tan difícil és imaginar-se que el que ve darrera teu (que, qui sap, podria ser el teu fill), li agrada trobar les coses tal i com les has trobat tu?

Tot sortint de la cova dino i torno per on he vingut. Tot i que si puc m’agrada fer les caminades circulars, aquesta vegada diré per sort... a la cova he aconseguit pràcticament acabar amb la bateria de la càmera (al moment just). Només podré fer alguna foto més enganyant-la... traient la bateria una estona i tornar-la a posar (un truc que sovint funciona, no sé per quina estranya raó).

----------------------

 

Tinc el temps una mica just, però decideixo fer una visita abans de marxar. Com que he vist que la pista que va de Montanissell fins a Sallent, almenys d’entrada sembla ample i bona (i ho serà tota l’estona), decideixo seguir-la (com més o menys tenia pensat).

Feia temps que tenia una visita pendent i ara en tinc l'oportunitat. El Mirador del Cretaci és un jaciment paleontològic on, gràcies a un petit recorregut, s’hi poden veure petjades i ous de dinosaure fossilitzats, de fa 65 milions d’anys, quan llavors això era un ambient costaner, càlid i humit.


Fitxa Tècnica

Data: 19/07/2014

Kilòmetres: 11 (anar i tornar).

Desnivell ± 500 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Circular: no. Inici a Montanissell (a 11 km d'Organya).

Dificultat: baixa (cal bon calçat per la cova, el terra és relliscós).

Nota: respecteu la cova, deixeu que tots els que vinguin al darrera també en puguin gaudir.

Ressenya

No senyalitzada però no té cap dificultat (sempre per pistes forestals). Com en tota ruta sempre és aconsellable acompanyar la ressenya amb un mapa i/o TRACK Wikiloc.

A la primera casa de Montanissell cal anar a la dreta per la pista que puja. Sempre amunt i per la pista principal. A l'alçada de la masia el Pitarrell, que ens quedarà a la vista, cal agafar la pista a l'esquerra (la de la dreta porta a Santa Fe i al mas). Seguint sempre amunt per la pista principal, al cap d'uns dos kilòmetres cal agafar una pista a la dreta (no n'hi cap més de clara), que acaba a la cova. La tornada la farem pel mateix camí.


Fotos

Sant Honorat

Caminada molt bonica per la serra de Sant Honorat. De camí passarem per diferents ermites, entre elles l'ermita romànica més petita de Catalunya, contemplarem unes vistes espectaculars i gaudirem d'un massís de conglomerats espectacular.

MENYS POR DE LA QUE EM PENSAVA

Tard, aprofitant que el dia encara és llarg, dues hores llargues de camí cap una zona encara per explorar (i les que em queden!).

Comencem a caminar a quarts de dotze, passant més calor de la que ens imaginàvem (tot i saber que és en aquesta zona on es van batre els rècords de temperatura en les onades de calor d'aquest estiu). Cap al final de la caminada ho notarem.

La primera part de la caminada és planera. Hi ha força gent caminant o en cotxe, avui sembla que és festa major a Oliana i deuen fer algun acte a la bonica ermita de Santa Maria de Castell-llebre. Romànica. Gràcies a això la podrem visitar.

A partir d'aquí el camí es comença a enfilar per fortes rampes, sovint amb ben poques ombres. Les vistes, al pantà d'Oliana i al seus voltants són molt boniques, i això que la calitja no ens les deixarà gaudir com ens agradaria durant tot el dia.

Després d'una primera pujada fins als miradors de Roc Rombau, encara ens en queda una altra fins arribar a Sant Honorat, el punt més alt d'aquestes moles sedimentaries que recorden les muntanyes de Montserrat. Dalt el cim hi ha una ermita en ruïnes i unes vistes espectaculars.

Pujant hem perdut la ressenya i el mapa, amb el que ho haurem de fer de memòria. Ens equivoquem una mica d'entrada, al prendre un camí a l'esquerra massa aviat, no massa. Reculem un trosset i de seguida trobem el correcte, tot i que d'entrada sembla que marxa en la direcció equivocada.

El camí baixa i ressegueix les roques d'aquesta serra, en el que és el seu tram més bonic. Hi ha alguna part una mica aérea, però sense ser exagerada (atenció, però si s'hi va amb nens). De fet anava mentalitzat per passar-ho malament i pràcticament no he passat cap por (mai he amagat que em fan por les alçades... mai en trobareu a menys de dos metres d'un cingle).

Des de que hem deixat Castell-llebre enrere no hem trobat, ni trobarem a ningú més... bé, excepte un parell d'isards que es deixen veure saltant àgilment entre les roques.

De baixada fem una última parada tot enfilant-nos a l'agulla del Corb on es troba l'ermita de Sant Salvador del Corb. En ruïnes, diuen que és l'ermita romànica més petita de Catalunya...

Arribem al cotxe a mitja tarda, jo una mica cansat i en Salvi amb mal a un turmell, que ja tenia mig tocat. Cansats i amb molta set, desitjant qualsevol beguda i una dutxa o qualsevol cosa que s'hi assembli. La calor s'ha fet notar, tot i que la caminada ha valgut molt la pena... malgrat les dues hores que ens queden fins a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 01/09/2012

Kilòmetres: 14.6.

Desnivell ± 750 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades).

Circular: si, inici a l'hotel can Boix Collet (pista forestal a Santa Bàrbara). 

Dificultat: mitjana-alta.

Participants: en Salvi i jo.

Ressenya

A la ruta hi ha alguns pals indicadors, però és millor portar un bon mapa i/o una bona ressenya i/o TRACK Wikiloc.

Hi ha trams aeris, cal prestar atenció si es va amb nens o si es té molta fòbia a les alçades... jo en tinc, però no ho vaig passar especialment malament).


Fotos