SANT HONORAT

Peramola (09/09/2012)

14.6 Km (circular)

Desnivell: ± 750 m

Durada: 4 h 30'

COVA D'ORMINI

Montanissell (19/07/2014)

11.0 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 500 m

Durada: 4 h

VALL DE CABÓ

Cabó (28/04/2015)

17.5 Km (circular)

Desnivell: ± 250 m

Durada:5 h 30'

Vall de Cabó

Entre bonics alzinars i boniques rouredes i boixedes (inusualment verdes) fem una doble excursió. Primer anem a l'espectacular Cova de Gel, mig amagada a la muntanya. Tot seguit, pugem al Tossal de Mirapallars, on gaudint del silenci, contemplem vistes magnifiques (en un dia clar han de ser realment impressionants).

APROFITANT LA BONANÇA

Les previsions del temps per avui són molt bones. Ho aprofito per fer-ne una d’aquelles que tinc pendents de fa temps, sense preses. Toca dòlmens... però aquesta vegada no seran a l’Albera, sinó una mica més enllà, a l’Alt Urgell. La ruta sencera és de trenta-dos kilòmetres i pensada per fer en bici, però amb l’ajuda d’un mapa, i sense complicar-me la vida, aconsegueixo fer-ne una versió més curta i assequible.

Començo a caminar al dolmen de Cobertrades (tot i que és millor fer-ho al Vilar, tal i com està al track). Planejant, de seguida arribo al següent, el de Colomera. I poc més endavant, a un altre el de Mal Pas. En total en veure set dels deu que hi ha a la ruta sencera. En diferents estats de conservació, la majoria van ser construïts entre el 2000 i el 1500 aC.

Camino entre prats, barrejats amb pinedes i alguna roureda (de tant en tant també amb algunes alzines). A l’esquerra, l’obaga, encinglerada i verd primavera; a la dreta, una muntanya escarpada, amb alzinars i tarteres; al fons de la vall, camps i prats de dall en la seva màxima esplendor. El paisatge (que m’acompanyarà tot el camí), no m’imaginava que tant, és magnífic i val la pena amb dòlmens o sense.

Passat els primers dòlmens decideixo improvisar una mica i m’enfilo al Tossal dels Capellans, al costat del camí. I encerto, les vistes des d’aquest petit turó, són impressionants i s’obren cap a totes bandes.

LLlavors baixo suaument. Per a la següent visita m’haig de desviar una mica, allargant una mica la caminada, però val la pena. Sant Serní de Cabó, romànica, dels segles XI – XII, és un edifici singular i complex que parteix d'una primera construcció desestimada per l'edifici actual. Bonica.

Llavors passo pel petit poble de Cabó, bonic i ben arreglat. A partir d’aquí, l’única “pega” d’aquesta caminada: a excepció dels camins cap als dòlmens, camino per una carretera (poc transitada, però carretera). Em desvio per visitar el dolmen de can Boixedera i, ben a prop, el del Clot de les Canyes, on aprofito per dinar, gaudint del dolmen i el silenci i tranquil·litat de la vall.

Passo per Sant Miquel del Vilar de Cabó. Romànica, del segle X-XI, tot i que amb modificacions posteriors (especialment a l’interior). Continuo carretera avall. Encara en queden els dos últims dòlmens, el de Predacabana, i el de l’Oliva, deixant aquí la ruta BTT, per anar a buscar el camí per on he vingut, sense entrebancs, per tornar cap al cotxe.

Ha estat una mica més llarga del que comptava, però ha valgut molt la pena i m’ha agradat molt... i encara tinc una última sorpresa: només fer uns metres amb el cotxe, es deixen veure un parell de cabirols. Gran comiat per una gran excursió .


Fitxa Tècnica

Data: 28/04/2015

Kilòmetres: 17.5 (pràcticament circular)

Desnivell ± 250 m.

Durada: 5 h 30' (amb parades).

Circular: Pràcticament. Inici al Vilar de Cabó (aparcament al costat de l'església).  

Dificultat: baixa

Ressenya

"Mig" senyalitzada com a ruta BTT. Adaptació de la ruta BTT de la Ruta dels dolmens de Cabó. Seguint aquesta ressenya (no per ordre), sortint del Vilar. A partir del dolmen de l'Oliva, recular a la pista i un cop a la línia elèctrica seguir per la pista amunt, a la primera bifurcació anar a la dreta i a a següent cruïlla a la dreta. Tornem a ser a la ruta, que fem al reves fins al dolmen del Serrat de Cobertrades (al costat del camí). En aquest dolmen girem cua i seguim la ressenya (saltant-nos el tros de Cabó cap amunt i tornant cap el Vilar (la ruta sensera són 32 Km). TRACK Wikiloc.


Fotos

Cova d'Ormini

Al solell boixedes seques, a la baga pinedes de pi roig encatifades de verd (amb pinta de bolets), tot pujant s'arriba a la cova d'Ormini. S'hi pot fer un recorregut curt (uns 160 metres) però realment impressionant ,que val molt la pena.

IMPRESSIONANT ... TOT I QUE SOL FA MITJA POR

Avui toca una de curta. Al vespre tinc un sopar i no hi vull arribar ben cansat. Em llevo més tard i m’ho agafo amb calma. Tot i això em decideixo per la cova d’Ormini... dues hores llargues de camí (amb parades per fer comprar un coca-cola, comprar un lot... i fer un pipi per culpa de la cola). Això vol dir començar a caminar a quarts d’una.

Fa calor, però no és molt intensa i, afortunadament, fa una mica de vent. El camí s’enfila cap als cingles, que passaré un coll. Camino amb calma, tot gaudint de les vistes a la zona, i una mica més enllà, a les muntanyes del Solsonès i el Berguedà. També fent alguna parada, per fer alguna foto ara a una papallona, ara un flor (com els bonic marcòlic o la genciana groga).

Tot seguit, un bon contrast de vegetació, en una banda, la soleia, boixedes seques amb alguna alzina, a l’altre, la baga, amb pinedes de pi roig encatifades de verd. Fa cara d’haver-hi bolets, però ho deixo per més endavant (encara que sé que ja se’n troben). Si bé amb feines, puc resistir la temptació... on no puc evitar caure-hi, però, és en menjar-me totes les maduixes que trobo pel camí (que bones que són!).

Arribo a l’entrada de la cova. A tot arreu he llegit que la porta sol estar oberta. Ho comprovo i, efectivament, és el cas. Agafo els lots i poso la càmera a punt (per desgràcia amb menys bateria de la que em pensava, però en principi n’hauria de tenir prou... o això em pensava). Baixo les primeres escales i m’estic una estona a la primera sala, acostumant la vista a la fosca i començant a gaudir d’aquesta meravella natural. Les primeres columnes, les primeres estalagmites i estalactites... tot just acabo de començar i ja no sé on mirar. I serà així durant els cent seixanta metres que fa la cova (equipada amb escales i passamans, fa baixada, el terra sovint és relliscós). L’última sala és especialment bonica. Hi perdo la noció del temps, encara que de tant en tant, mirant enrere i no veient res més que foscor, anant sol, fa una mica de basarda.

En algunes parets, molt poques, per sort, escrits els noms de quatre porcs, com si a la resta de la humanitat ens importes un “pitu” com es diuen i la data en que han estat aquí. Espero que s’hi mai tornen, s’avergonyeixin del que han fet. Hi ha coses que en costen d’entendre, tan difícil és imaginar-se que el que ve darrera teu (que, qui sap, podria ser el teu fill), li agrada trobar les coses tal i com les has trobat tu?

Tot sortint de la cova dino i torno per on he vingut. Tot i que si puc m’agrada fer les caminades circulars, aquesta vegada diré per sort... a la cova he aconseguit pràcticament acabar amb la bateria de la càmera (al moment just). Només podré fer alguna foto més enganyant-la... traient la bateria una estona i tornar-la a posar (un truc que sovint funciona, suposo que deu tenir alguna explicació).

 

----------------------

 

Tinc el temps una mica just, però decideixo fer una visita abans de marxar. Com que he vist que la pista que va de Montanissell fins a Sallent, almenys d’entrada sembla ample i bona (i ho serà tota l’estona), decideixo seguir-la (com més o menys tenia pensat).

Feia temps que tenia una visita pendent i ara en tinc la oportunitat. El Mirador del Cretaci és un jaciment paleontològic on, gràcies a un petit recorregut, s’hi poden veure petjades i ous de dinosaure fossilitzats, de fa 65 milions d’anys, quan llavors això era un ambient costaner, càlid i humit.


Fitxa Tècnica

Data: 19/07/2014

Kilòmetres: 11 (anar i tornar)

Desnivell ± 500 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Circular: no. Inici a Montanissell (Organya, a 11 km).  

Dificultat: baixa (cal bon calçat per la cova, el terra és relliscós).

Nota: respecteu la cova, deixeu que tots els que vinguin al darrera també en puguin gaudir.

Ressenya

No senyalitzada però no té cap dificultat. A la primera casa de Montanissell cal anar a la dreta per la pista que puja. A l'alçada de la masia el Pitarrell cal prendre la pista a l'esquerra (la de la dreta porta a Santa Fe i al mas). Al cap d'uns dos kilòmetres cal agafar la pista a la dreta (no n'hi cap més de clara). TRACK Wikiloc.


Fotos

Sant Honorat

Caminada molt bonica per la serra de Sant Honorat. De camí passarem per diferents ermites, entre elles l'ermita romànica més petita de Catalunya, veurem unes vistes espectaculars i gaudirem d'un massís de conglomerats sedimentaris espectacular.

MENYS POR DE LA QUE EM PENSAVA

Tard, aprofitant que el dia encara és dia llarg, dues hores llargues de camí cap una zona encara per explorar (i les que em queden!).

Comencem a caminar a quarts de dotze, passant més calor de la que ens imaginàvem (tot i saber que és en aquesta zona on es van batre els rècords de temperatura en les onades de calor d'aquest estiu). Cap al final ho de la caminada ho notarem.

La primera part de la caminada és planera. Hi ha força gent caminant o en cotxe, avui sembla que és festa major a Oliana i deuen fer algun acte a la bonica ermita de Santa Maria de Castell-llebre. Romànica. Gràcies a això la podrem visitar.

 A partir d'aquí el camí es comença a enfilar per fortes rampes, sovint amb ben poques ombres. Les vistes, al pantà d'Oliana i al seus voltants són molt boniques, i això que la calitja no ens les deixarà gaudir com ens agradaria durant tot el dia.

Després d'una primera pujada fins als miradors de Roc Rombau, encara ens en queda una altre fins arribar a Sant Honorat, el punt més alt d'aquestes moles sedimentaries que recorden les muntanyes de Montserrat. Dalt els cim hi ha una ermita en ruïnes i unes vistes espectaculars.

Pujant hem perdut la ressenya i el mapa, amb el que ho haurem de fer de memòria. Ens equivoquem una mica d'entrada, al prendre un camí a l'esquerra massa aviat, no massa. Reculem un trosset i de seguida trobem el correcte, tot i que d'entrada sembla que marxa en la direcció equivocada.

El camí baixa i ressegueix les roques d'aquesta serra, en el que és el seu tram més bonic. Hi ha alguna part una mica Aérea, però sense ser exagerada (atenció, però si s'hi va amb nens). De fet anava mentalitzat per passar-ho malament, i pràcticament no he passat cap por (mai he amagat que em fan por les alçades... mai en trobareu a menys de dos metres d'un cingle).

Des de que hem deixat Castell-llebre enrere no hem trobat, ni trobarem a ningú més... bé, excepte un parell d'isards que es deixen veure saltant àgilment entre les roques. Pujada.

De baixada fem una última parada tot enfilant-nos a l'agulla del Corb on es troba l'ermita de Sant Salvador del Corb. En ruïnes, diuen que és l'ermita romànica més petita de Catalunya...

Arribem al cotxe a mitja tarda, jo una mica cansat i en Salvi amb mal a un turmell, que ja tenia mig tocat. Cansats i amb molta set, desitjant qualsevol beguda i desitjant una dutxa o qualsevol cosa que s'hi assembli. La calor s'ha fet notar, tot i que la caminada ha valgut molt la pena... malgrat les dues hores que ens queden fins a casa.


Fitxa Tècnica

Data: 01/09/2012

Kilòmetres: 14.6.

Desnivell ± 750 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades).

Circular: si, inici a l'hotel can Boix collet. pista forestal a Santa Bàrbara). 

Dificultat: mitjana-alta.

Participants: en Salvi i jo.

Ressenya

Hi ha diversos camins que permeten escurçar o allargar la caminada. Hi ha alguns pals verticals però és millor portar un bon mapa, una bona ressenya o un track. Hi ha trams aeris, cal prestar atenció si es va amb nens o si es té molta fòbia a les alçades... jo en tinc, però no ho vaig passar especialment malament).

  TRACK Wikiloc


Fotos